Boeci de Dcia: Sobre el b suprem 1.

Donat que hi ha un b suprem assolible per a cada espcie dens i donat que lhome s una determinada espcie dens, cal que hi hagi un b suprem assolible per lhome. No parlo dun b suprem de manera absoluta, sin dun b suprem per a ell. Els bns que lhome pot assolir tenen un lmit i la seva srie no procedeix fins linfinit. Cal, per tant, que investiguem racionalment quin s aquest b suprem assolible per lhome. 2. El b suprem assolible per lhome li pertoca segons la seva millor potncia. No li pot pertocar segons lnima vegetativa, que s la que tenen les plantes, ni segons lnima sensitiva, que s la que posseeixen les bsties, cosa que fa que els plaers sensibles siguin els plaers dels animals. La millor potncia de lhome s la ra, s lintellecte, que s el govern de la vida humana tant en la teoria com en la prctica. El b suprem assolible per lhome li pertoca, per tant, segons lintellecte. I per aix cal lamentar-se dels homes que sentretenen tant en els plaers sensibles que obliden els bns intellectuals i mai no assoleixen el seu b suprem. Es dediquen tant als sentits que no busquen el que s bo per a lintellecte. Contra ells sexclama el Filsof quan diu: Malets sigueu els homes que sou comptats entre les bsties, perqu no tendiu cap a all que hi ha de div en vosaltres! El que ell anomena div en lhome s lintellecte, perqu si hi ha en lhome alguna cosa divina sescau que aquesta cosa sigui lintellecte. Ja que de la mateixa manera que, en la totalitat dels ens, s div all que s millor, tamb denominem div all que hi ha de millor en lhome. 3. Daltra banda, en lintellecte hum hi ha dues potncies, una terica i una altra prctica. Aix s pot comprovar en el fet que a vegades lhome especula sense ser actiu, com quan contempla les realitats eternes, i en altres ocasions actua segons aquell govern de lintellecte pel qual socupa del mitj ms digne de ser escollit en cada acci humana. Daquesta manera sabem que hi ha en lhome dues potncies intellectuals de gnere diferent. 4. El b suprem que lhome pot assolir segons la potncia terica del seu intellecte s el coneixement dall que s veritable i el plaer que obt en aquest coneixement. Perqu el coneixement del veritable s plaent. All que sha ents, en efecte, plau a aquell qui ho ha ents i quan ms admirable i noble s all que sha ents i quan lintellecte que comprn assoleix major virtut comprenent perfectament, ms gran s el plaer intellectual. Qui ha gaudit aquest plaer menysprea tot plaer que li sigui inferior, com el plaer sensible, certament inferior pel que fa a la veritat i ms vil. Lhome que escull aquest ltim plaer s, a causa de lobjecte de la seva elecci, ms vil que aquell que escull el primer. 5. I s per aquesta ra, perqu all que sentn delecta aquell que lentn, que el Filsof diu, en el llibre XI de la Metafsica, que lintellecte primer t la ms plaent de les vides. 1 Ja que lintellecte primer assoleix la ms gran de les virtuts entenent lintelligible que entn, que s la seva prpia essncia, el ms noble dels intelligibles (qu podria, en efecte, entendre lintellecte primer que fos ms noble que lessncia divina?). I s per aix que aquest intellecte t la ms voluptuosa de les vides.

Aristtil, Metafsica XII, 1072b 24.

6. Per tant, com no hi ha cap b ms gran a labast dels homes que aquell que es pot obtenir amb el coneixement de la totalitat dels ens i, per mitj seu i en la mesura que s possible, del primer principi que ns la causa, i amb el plaer que sent en aquest coneixement, se segueix el que sha concls ms amunt: que el b suprem que pot assolir lhome segons el seu intellecte teric s el coneixement dall que s veritable en cada cosa i el plaer que se nobt. 7. De la mateixa manera, el b suprem que lhome pot assolir segons lintellecte prctic s lacci per la qual fa el b i el plaer que nobt en fer-la. Quin b ms gran podria lhome obtenir segons lintellecte prctic que ocupar-se del mitj ms digne de ser escollit en cada acci humana i delectar-shi.? En efecte, noms s just aquell qui troba plaer en els actes justos. I el mateix cal entendre pel que fa a la resta de virtuts morals. 8. Del que sha dit fins ara es pot concloure de manera manifesta que el b suprem assolible per lhome consisteix en el coneixement dall que s veritable, en lacci per la qual es fa el b i en el plaer que sobt en aquell coneixement i en aquesta acci. 9. I, donat que el b suprem que lhome pot assolir s la seva felicitat, se segueix que el coneixement dall que s veritable, lacci per la qual es fa el b i el plaer en aquell coneixement i en aquesta acci s la felicitat humana. 10. A conseqncia daix, lart militar s ordenat en la ciutat, pel legislador, amb vista a un fi: que, un cop foragitat lenemic, els ciutadans puguin dedicar-se a les virtuts intellectuals per mitj de la contemplaci dall que s veritable i a les virtuts morals per mitj de les accions bones. En aquestes dues coses consisteix, en efecte, la vida feli (vita beata). I aix s el b ms gran que lhome pot rebre de Du i que Du pot donar a lhome en aquesta vida. 11. I lhome que desitja racionalment una vida llarga la desitja perqu aspira a assolir duna manera ms perfecta aquest b. Ja que lhome que assoleix un major grau de perfecci en aquella felicitat que, segons sabem per la ra, pot obtenir en aquesta vida, est ms a prop de la felicitat que esperem, per la fe, en la vida futura. 12. Sn rectes en una llei, i aix cal que sigui, totes aquelles accions que tendeixen al fi daquesta llei i sn millors quan ms a prop sn daquest fi, mentre que les accions que soposen a aquest fi o que sn incompletes (en tant que no sn perfectes segons els preceptes de la llei) o indiferents (s a dir, que ni soposen al fi de la llei ni segueixen els seus preceptes) sn pecat en aquella llei en major o menor mesura. El mateix sesdev en lhome, perqu totes les intencions i deliberacions, totes les accions i els desitjos que tendeixen a aquell b suprem assolible per lhome de qu hem parlat sn rectes i com cal. Quan lhome actua daquesta manera, actua naturalment, perqu actua amb vista al b suprem que li s innat. I quan actua aix est ben ordenat, ja que aleshores sordena al millor i al seu fi ltim. En canvi, totes aquelles accions que no sordenen a aquest b o que no fan que lhome esdevingui ms fort i millor disposat a aquelles obres que sordenen amb vista a aquest b sn pecat en lhome. En conseqncia, lhome feli no fa altra cosa que les accions prpies de la felicitat o aquelles accions que el fan ms fort o ms capa amb vista a les accions prpies de la felicitat. Aquesta s la ra per la qual lhome feli, tant quan dorm com quan vetlla o menja, viu feli, donat que fa all que el fa ms fort amb vista a les accions prpies de la felicitat.

13. De manera que totes les accions de lhome que no es dirigeixen a aquell b suprem de qu ja hem parlat, tant si shi oposen com si sn indiferents, sn pecat en lhome, en major o menor mesura, com s evident per ell mateix. I la causa de totes aquestes accions s una concupiscncia desordenada, que tamb s la causa de tots el mals que es donen pel que fa als costums. Daltra banda, aquesta concupiscncia desordenada s tamb la causa que ms aparta lhome dall que desitja naturalment. 14. En efecte, tot i que tots els homes desitgen per naturalesa saber, sn molt pocs, i aix resulta dolors, els qui dediquen el seu temps a la saviesa; a la resta, una concupiscncia desordenada els aparta dun b tan gran. Veiem que molts homes es deixen portar per la mandra i que daltres persegueixen els detestables plaers sensibles o els bns que dispensa la fortuna. I daquesta manera una desordenada concupiscncia aparta avui a la majoria dels homes del seu b suprem, a excepci duna petita minoria d homes de qualitat, que sn dignes delogis, i els anomeno dignes delogis perqu menyspreen el desig dels sentits, busquen el plaer i el desig de lintellecte i socupen del coneixement de la veritat de les coses, per tamb els anomeno aix perqu viuen segons lordre de la naturalesa. 15. Totes les potncies inferiors que es troben en lhome sn en funci de la seva potncia suprema. La potncia nutritiva s, en efecte, en funci de la sensitiva, ja que la potncia sensitiva s la perfecci dels cossos animats; per el cos animat no pot viure sense aliment i la potncia nutritiva s aquella que modifica i transforma laliment; per aix sescau que, en lhome, la potncia nutritiva sigui en funci de la potncia sensitiva. I la potncia sensitiva s en funci de la potncia intellectiva, ja que all que entenem ho entenem a partir dall que imaginem i per aquesta ra entenem amb ms dificultat aquelles coses que per la seva naturalesa no poden estar en nosaltres com a objectes de la imaginaci. Per la imaginaci no comprn sin a partir dels sentits, com es prova pel fet que ning no imagina sense que els seus sentits hagin estat afectats. Aquesta s la ra per la qual segons el Filsof la imaginaci o fantasia s un moviment produt a partir duna sensaci en acte.2 De la mateixa manera, les accions de totes les potncies inferiors de lhome sn en funci de les accions de la seva potncia suprema, que s lintellecte. I, si entre totes les accions de la potncia intellectiva nhi ha alguna que s la millor i la ms perfecta, totes seran en funci daquesta acci. 16. I quan lhome realitza aquella acci es troba en el millor dels estats possibles per a ell. I en aquest estat es troben els filsofs, que dediquen la seva vida a lestudi de la saviesa. Per consegent, totes les potncies presents en el filsof actuen segons lordre natural: lanterior en funci de la que ve desprs i la inferior en funci de la superior i ms perfecta. 17. Per contra, la resta dhomes, que viuen segons les potncies inferiors i que escullen les accions i els plaers propis daquestes potncies, sordenen duna manera no natural i pequen contra lordre de la naturalesa. Perqu, en efecte, desviar-se de lordre natural s pecat en lhome i com el filsof no es desvia daquest ordre, no peca. 18. Daltra banda, cal afegir que, moralment parlant, el filsof s virtus per tres raons. La primera s que coneix la vilesa de lacci en qu consisteix el vici i la noblesa de lacci en qu consisteix la virtut i que, per aquest motiu, li resulta ms fcil poder

Cf. Sobre lnima, III, 429, 1.

escollir aquesta, defugir aquella, actuar sempre segons la ra correcta i evitar aix de pecar. Aix no li esdev a lignorant, ja que a lignorant li costa dactuar correctament. 19. La segona ra s que aquell que ha gaudit dun plaer superior menysprea tot plaer inferior. El filsof ha gaudit del plaer intellectual per mitj del coneixement teric de la veritat dels ens i, com aquest coneixement s superior al plaer dels sentits, menysprea els plaer sensibles. I molts pecats i vicis consisteixen en lexcs en el plaer sensible. 20. La tercera ra s que, en el coneixement intellectual o teric, no hi ha pecat perqu en all que s un b en termes absoluts no s possible lexcs ni el pecat. Lactivitat prpia del filsof s el coneixement teric de la veritat i, per aquest motiu, el filsof s ms fcilment virtus que la resta. 21. s per aix que el filsof viu com li correspon viure per naturalesa i segons lordre natural. Totes les seves potncies inferiors i les seves accions corresponents sn en funci de les seves potncies superiors i de les seves accions, i totes potncies i accions en la seva totalitat sn en funci de la potncia i lacci suprema, que s el coneixement teric de la veritat, principalment el de la veritat primera, i el plaer que shi troba. Ja que lapetit de conixer mai no pot ser satisfet mentre no es coneix lens increat. 22. Com diu el Comentador, tots els homes desitgen per naturalesa saber la qesti sobre lintellecte div. Ja que el desig de conixer qualsevol cosa cognoscible s, dalguna manera, el desig de conixer el primer cognoscible, com es prova pel fet que quan ms propers sn al primer cognoscible, ms desitgem de conixer els ens i ms ens delectem en el seu coneixement teric. s per aix que el filsof, quan coneix per la teoria els ens causats que es troben en el mn i la seva naturalesa i el seu ordenament recproc, s portat al coneixement teric de les causes ms elevades de les coses, ja que el coneixement dels efectes s, dalguna manera, el fil que porta al coneixement de les seves causes. I quan coneix que les causes superiors i les seves naturaleses sn de tal manera que han de tenir necessriament una altra causa, s portat al coneixement de la causa primera. I, com el plaer es troba en el coneixement teric i s ms gran quan ms nobles sn els intelligibles que es coneixen, el filsof porta una vida extremadament voluptuosa. 23. El filsof s tamb aquell que sap i considera que s necessari que aquesta causa sigui tamb la causa del seu propi sser, s a dir, que sigui una causa incausada, ja que si no hi hagus res en el mn que fos una causa incausada no existiria res en absolut. 24. El filsof considera, a ms, que s necessari que aquesta causa sigui eterna i immutable i que sempre es mantingui de la mateixa manera, ja que si no fos eterna, no hi hauria en absolut res detern. 25. Daltra banda, com en el mn hi ha ens que han comenat a ser i com un ens que ha comenat a ser no pot ser causa suficient dun altre ens que ha comenat a ser, se segueix de manera manifesta que totes les coses del mn que han comenat a ser tenen el seu origen en una causa eterna. I aquesta causa s tamb immutable i sempre es mant de la mateixa manera, ja que el canvi noms s possible en les coses imperfectes. I si un ens s absolutament perfecte en el mn, conv que aquest ens sigui la causa primera. 26. El filsof considera tamb que, tot el que hi ha al mn desprs de la causa primera en prov, i que de la mateixa manera que aquesta causa primera s la causa de la producci dels ens, tamb ho s de lordre que existeix entre ells i de la seva conservaci en lsser,

alguns segons el seu nombre i sense cap moviment, com les substncies separades, daltres segons el seu nombre per amb moviment, com els cossos celestes, i daltres, finalment, noms segons la seva espcie, com els ens que estan sota el cel, que constitueixen el gra inferior de la realitat. 27. Igualment el filsof considera que de la mateixa manera que tot prov daquesta causa primera, tot shi ordena. En efecte, aquest ens, que s el principi i el fi de tota cosa, s lens primer segons els filsofs i el Du benet segons els sants. 28. De tota manera, en aquest ordre hi ha una successi, i aquells ens que sn ms propers al primer principi, sn ms nobles i perfectes. Aquells que en sn ms allunyats, sn, en canvi, ms vils i menys perfectes. Aquest ens primer s, en efecte, com el cap duna famlia a la casa, com el general en lexrcit i com el b com a la ciutat. I de la mateixa manera que lexrcit s un per la unitat del seu general i la bondat de lexrcit es troba per ella mateixa en el general i en la resta segons el lloc que ocupen en relaci a ell en lordre jerrquic, aix la unitat daquest mn prov de la unitat del primer principi i la bondat daquest mn es troba per ella mateixa en aquest primer principi i a la resta dels ens del mn noms es troba per la seva participaci en aquest primer principi i dacord amb el lloc que els correspon en relaci a ell. I cap ens daquest mn t cap bondat que no depengui de la seva participaci en el primer principi. 29. La consideraci que el filsof fa de tot aix el porta a meravellar-se daquest primer principi i a estimar-lo, perqu estimem aquells de qui ens venen els bns i estimem principalment aquells de qui ens venen els bns principals. Per aix, el filsof, que sap que tots els seus bns provenen daquest primer principi i que, mentre li sn conservats, li sn conservats per ell, s portat a sentir un amor principal per aquest primer principi, tant per la recta ra natural com per la recta ra intellectual. 30. I com tothom es delecta en all que estima i es delecta principalment en all que estima principalment i com el filsof, com ja sha mostrat, t el seu amor principal en el primer principi, se segueix que el filsof es delecta principalment en el primer principi i en la contemplaci de la seva bondat. I aquest s lnic plaer recte. 31. Aquesta s la vida del filsof. I aquell que no la visqui no tindr una vida recta. Anomeno filsof tot home que viu segons el recte lordre de la naturalesa i que ha conquerit el millor i ltim fi de la vida humana. Daltra banda, el primer principi de qu hem parlat no s altre que el Du gloris i sublim, que s benet al llarg dels segles. Amen.