Festes Pego 2007, Eds. Ajuntament de Pego, Regidoria de Festes. Any LXIV, n 59: 34-37.

La Marjal de Pego-Oliva: una font de curiositats. Ximo Mengual i Sanchis

Tota la gent del poble coneix la Marjal, eixe trocet de terra cobert daigua que ens separa de la nostra benvolguda mar. La veritat s que el poble de Pego sempre ha viscut abraat a aquests aiguamolls, ja siga per una qesti doci (passejar, pesca i caa esportiva, la baixada del Bullent entre altres) o per una ra alimentaria (plantar arrs, hortalisses o ctrics, en menor mesura) i, per aquestes raons, la marjal sentn com una part important dins la histria del poble.

El que no s tan ben conegut sn les figures de protecci que t la marjal com a parc i les curiositats dels animals i plantes que viuen en ella. La marjal fou inclosa en la llista del Conveni de Ramsar el 4 doctubre de 1994, any en el qu tamb fou designada com a ZEPA (Zona dEspecial Protecci per a les Aus). El Conveni de Ramsar (ciutat del nord dIran on es va signar el tractat en 1971) s un conveni relatiu a la conservaci dels aiguamolls dimportncia internacional, particularment com hbitat daus aqutiques. Per tant, es tracta dun reconeixement internacional de la importncia de la nostra marjal, al qual sha de sumar la figura de ZEPA, zones naturals de singular rellevncia per a la conservaci de lavifauna amenaada dextinci, i que sn designades pel estats membres de la Uni Europea (Directiva 79/409/CEE). De fet, la nostra marjal est considerada com a Lloc dInters Comunitari (LIC) incls en la Xarxa Natura 2000, xarxa ecolgica europea que es fonamenta en la Directiva 92/43/CEE (coneguda com a Directiva dHbitats) i que t com a finalitat garantir el manteniment i el restabliment, en cas necessari, dun estat de conservaci favorable dels tipus dhbitats naturals i dels hbitats de les espcies en la seva rea de distribuci natural.

Com es pot veure, la marjal t una importncia internacional reconeguda, que fa que el Govern Valenci la declare Parc Natural el gener de 1995, i que aparega en el Catleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana emmarcat en la Llei 11/94 de la Generalitat Valenciana, junt amb la desembocadura del riu Bullent i la desembocadura i front litoral del riu Racons. La marjal de Pego-Oliva tamb sinclou en la xarxa dEspais Naturals Protegits (ENP) de la Comunitat Valenciana junt amb altres onze zones. A ms, la marjal disposa dun pla dOrdenaci del Recursos Naturals (PORN) que data del dsset de desembre de 2004 (Decret 280/2004).

Per havem vingut a parlar de curiositats del nostre aiguamoll, i per comenar podriem parlar de la seua formaci. En el Pas Valenci existia un cord de zones humides i maresmes al llarg de tota la costa, de manera quasi ininterrompuda. Lalbufera era una formaci natural tpica, qu resultava quan les antigues badies quedaven incomunicades per una restinga arenosa formada per les corrents marines. Aix doncs, la formaci de la nostra marjal es pot datar fa uns 3.000 anys. Aquesta barrera darena, anomenada restinga, encara es mant i actualment fa uns nou quilmetres de longitud.

Per qu tenim marjal? La resposta pot ser senzilla: PERQU TENIM AIGUA. La veritat s que laigua s sols un factor a tenir en compte, que sexplica per lelevada pluviometria de la zona, de les ms altes del Pas Valenci. Un altre factor s la barrera darena, qu dificulta el desaige cap a la mar. A tot aix sha de sumar lescassa permeabilitat del sl i els temporals de Llevant, els quals dificulten larribada de laigua al mar a travs dels rius Bullent i Racons. No s curis que la subsidncia (la tendncia dafonar-se el terreny) de laiguamoll arribe a ser dun millmetre a lany? I encara ms interessant (potser no tant per als caadors i gent del poble que coneix millor que jo la marjal) s la existncia dun riu, el riu Revolta o riuet de les Revoltes, que discorria pel mig de la marjal abans de la canalitzaci del Bullent cap a la mar al segle passat. Aquest riu encara canalitza aigua cap a linterior de la marjal en poques de crescuda i no hi ha que confondrel amb la Squia Mare de les Tanques del Bullent, la qual tamb sanomena riu de Baix del Bullent.

Si he de destacar algun factor per damunt de la resta, eixe s laigua. La importncia atorgada a la nostra marjal es basa en la qumica de les nostres aiges, que formen un aiguamoll amb una salinitat de laigua realment baixa en comparaci a la resta de zones humides mediterrnies. El parc s un dels complexes hdrics ms importants del Pas Valenci i, grcies a lesmentada qualitat de laigua, reuneix les millors representacions de macrfits (vegetaci subaqutica) dels aiguamolls valencians.

La vegetaci de la marjal s ben coneguda per molta gent del poble i fer ac un llistat de les espcies que es troben dins del parc no seria til, ja que existeixen llibres i altres documents millor preparats per a tal efecte, i tampoc s la finalitat daquest escrit. Per si magradaria destacar la importncia dalgunes espcies rares, endmiques o en perill dextinci que tenim la sort de poder gaudir en la nostra marjal. Entre les espcies de flora no vascular, s a dir, les algues i els musgos (brifits), destaquen alguns elements poc comuns en el Pas Valenci, els quals indiquen bona qualitat daigua i estan seriosament amenaats en alguns casos. Algues com lasprella (Chara vulgaris var. longibracteata), Chara fragilis, Tolypella hispanica o Nitella hialina, i brifits aqutics com Amblystegium serpens.

Els ullals, grcies a la seua qualitat daigua, han perms la existncia de plantes rares en la resta del territori valenci, com ara el nenfar blanc (Nymphaea alba). Aquest colonitza preferentment aiges netes i pobres en nutrients, hbitat que comparteix amb altres espcies rares com les utriculries (Utricularia australis), una de les escasses plantes insectvores del territori valenci i declarada com amenaada per la UICN (Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura). En els sls torbosos, la vegetaci predominant sn els pastius i les jonqueres de gran talla. A Pego hi ha jonqueres despecial rellevncia per a Europa, les quals shan classificat com a prioritaries segons la Directiva dHbitats; sn les formades per la mansega (Cladium mariscus). Dins daquests ambients trobem espcies en seria regressi i rpida desaparici, com ara la ensopeguera (Limonium narbonense), la trencadalla (Kosteletzkya pentacarpos) i espcies del gnere Carex (C. acutiformis i C. riparia).

Resulta significatiu tenir entre els membres de la nostra flora, a individus dorigen neotropical que han arribat a envair pous, parts de rius i squies. Estem parlant despcies com Ludwigia grandiflora, que a la nostra marjal desplaa a les poblacions del nenfar blanc i pot envair fins i tot part dels arrossars. Parlant de larrs, a Pego sempre sha dit que sha cultivat arrs des de temps immemorables, per resulta curis que Antonio Jos de Cavanilles, botnic, naturalista i geleg valenci, durant la seua visita per aquestes terres cap al 1792, no citara el cultiu de larrs. Cal preguntar-se, doncs, si el gran savi Cavanilles no va veure larrs o si el seu cultiu no s tan vell com ens pensem. Magradaria recordar el nom de les dues varietats darrs tpiques en el nostre poble: el bomba i el pegol.

La veritat s que el nostre parc natural t una riquesa natural innegable. Jo noms he comentat alguns casos de les nostres plantes, per hi ha moltes ms curiositats i ara em centrar en la fauna dels aiguamolls: peixos, mamfers, rptils, invertebrats i aus.

Poc podem parlar en lactualitat de comunitats ictiolgiques naturals dels nostres aiguamolls, ats que prcticament la totalitat dells estan infestats de peixos introduts per lsser hum al llarg de la histria, per s molt interessant que a la marjal estiguen presents la cinquena part de les espcies ctiques ibriques, dada que recalca la seua importncia. Algunes de les espcies introdudes i ben conegudes pels pegolins sn la carpa o carp (Carassius auratus), la gambsia o fart (Gambusia affinis) i el llobarro negre o black bass (Micropterus salmoides). La carpa fou introduda al territori nacional durant el segle XVII provinent dsia i pot arribar a viure 10 anys (encara que hi ha cites dexemplars de 30 anys). s una espcie ornamental, sense valor esportiu ja que s molt pacfica, i es poden trobar diverses varietats en la nostra marjal: amb el llom verd i la panxa groguenca o b roges, daurades i daltres. Aquestes ltimes procedeixen duna piscifactoria de la qual un gran nombre dalevins es van escapar durant la inundaci de 1987.

El llobarro negre, originari de nord Amrica, fou introdut per a pesca esportiva cap a finals dels anys seixanta a lAlbufera de Valncia, ja que s molt atractiu

per als pescadors per tenir un comportament molt agressiu. Les primeres captures al nostre parc daten de principis dels anys setanta. De joves sn gregaris, per a mesura que creixen s fan solitaris; poden arribar a viure fins a 15 20 anys i sn carnvors.

La gambsia o fart, com s conegut a Pego, fou introduda per a combatre el paludisme associat a les zones humides. El paludisme o malria s una malaltia tpica dels trpics que s transmesa per algunes espcies de mosquits. La gambsia salimenta de les larves de mosquits, les quals sn aqutiques, i a ms s molt resistent a canvis en la salinitat de laigua i a la contaminaci. Es troba per tot arreu grcies a que menja quasi de tot (larves de mosques, mosquits i xinxes, algues i detritus) i sn molt actius sexualment, a ms de parir alevins vius (sn vivpars). El fart es troba per tota la marjal i popularment es confon amb el fartet (Aphanius iberus), espcie que no es troba en la marjal des de fa anys.

El samaruc (Valencia hispanica) s un peix xicotet, molt sensible a la contaminaci de les aiges i s un dels vertebrats en major perill dextinci del mn. s una espcie endmica del Pas Valenci amb una distribuci geogrfica molt reduda (tres o quatre localitats dins del territori valenci) i a la marjal de Pego-Oliva es troben les zones de major densitat del planeta per al samaruc. Fixeu-vos en el nom cientfic del samaruc... ho diu tot del seu origen. Hi ha indicis per a pensar que la gambsia entra en conflicte amb el samaruc i el fartet pel fet de compartir el mateix tipus dhbitat i lalimentaci.

Encara que es considera extingit en la major part del territori valenci, el punxoset (Gasterosteus aculeatus) ha sigut vist espordicament al nostre aiguamoll, amb cites en les squies de la Finca del Rosari. s una espcie molt territorial, amb un seguici molt cridaner, i qu sha reintrodut a la marjal en els ltims anys. Altres endemismes ibrics es troben a les aiges netes de laiguamoll, com ara el barbo com (Barbus bocagei bocagei) o el catxo o braga ibrica (Leuciscus pyrenaicus), i per a altres espcies la marjal s lnic punt de la provncia dAlacant on shan trobat, com s el cas de la raboseta (Cobitis maroccana), en franca regressi per la contaminaci.

Languila (Anguila anguila) s un peix migratori, catdrom (que fresa dins la mar i viu part de la seua vida en aigua dola) i amb un cicle de vida molt curis. Les anguiles fresen al voltant del mar dels Sargassos, regi central de lAtlntic nord que va des de les illes Bermudes fins a prop de les Azores, a unes profunditats no massa ben conegudes. Les larves migren cap a les costes europees recorrent distncies de quasi 5.000 quilmetres, travessia que dura de dos a tres anys. Durant el recorregut, aquests alevins anomenats angules, no necessiten alimentar-se i una vegada arriben a aiges salobres, inicien lascens dels rius. A la marjal de Pego-Oliva no poden remuntar molt pels rius ja que els canals daigua sn curts, per romandran en ells un perode de 4 a 10 anys, arribant alguns exemplars a mesurar ms de setanta centmetres de llargria. Posteriorment, els adults migraran de nou cap a les aiges de lAtlntic on van nixer, el mar de Sargassos, per a la fresa i desprs moriran. Cal dir que encara que siguen peixos, no tenen escames i el seu cos est recobert per una substancia mucosa. De forma general, les femelles sn ms grans i viuen ms anys que els mascles, i ambds sexes sn carnvors. Es pensa que lorigen daquesta migraci prov duna era on les masses

continentals dAmrica del nord i Europa estaven molt a prop i, per tant, lantic mar dels Sargassos no era ms que una petita massa daigua entre els dos continents. Aquesta espcie va retenir la informaci don anar a fresar i on anar a crixer sense importar-li la distncia, cada vegada major, entre el punt dorigen i el punt darribada. Aix, desprs de milers danys de deriva continental, loce Atlntic es va formar per les anguiles continuen venint a ferse grans als nostres rius.

Respecte als invertebrats, cal destacar la presncia del petxinots (Anodonta cygnea i Unio mancus), desaparegudes de gran part del litoral valenci i presents en el nostre aiguamoll. El cranc roig americ (Procambarus clarki) s molt abundant a la marjal i fou introdut al Parc Nacional de Doana lany 1974 per a crear granges de crancs (recurs econmic) dins del arrossars des de Louisiana (E.U.A.). En moltes parts del territori nacional ha sigut una de les raons de la disminuci drstica del cranc de riu (Austropotamobius pallipes), que no es troba a Pego, ja que el cranc americ transmet un fong oomicet

(Aphanomyces astaci) qu provoca lepidmia anomenada lafanomicosis, o la pesta dels crancs.

La gambeta de riu o gambeta gavatxa (Dugastella valentina) s una altre endemisme valenci molt amenaat per la contaminaci. La marjal de PegoOliva s lnic lloc conegut actualment on es troben comunitats daquest decpode, per exemple a la Bassa de Sineu i alguns canals. Laltra espcie de gambeta de riu (Palaemonetes zariquieyi) s ms abundant a la marjal i noms es troba en tres o quatre localitats valencianes ms. Aquestes dues espcies de crustacis sn molt tpiques al nostre poble i formen part de la nostra gastronomia amb plats com gambeta amb bledes o coques escaldades amb gambeta. Per ltim, tenim una tercera espcie de gambeta anomenada Atyaephyra desmaresti, menys com que les altres dues que viu en ullals amb molta vegetaci i en aiges netes.

Molt interessant s el patr de distribuci duna espcie descarabat que est present a la marjal, anomenat Hoplia philanthus gagates. Aquest colepter florcola, de color negre el mascle i marr-grana la femella, sha estudiat de dues localitats al Marroc (Larache i Lacus) i de la marjal de Pego-Oliva, essent aquest punt la nica poblaci trobada en la pennsula Ibrica .

Respecte als rptils i amfibis de la marjal, cal dir que hi ha poques espcies i bastant abundants de manera general. Realment sn testimonis de la qualitat ambiental de laiguamoll i, al ser molt sensibles a la contaminaci, cada vegada sn ms rares i escasses. Tres espcies de gripaus (gripau com, corredor i cavador) i la granota verda formen la fauna amfbia del parc. Respecte als rptils, la majoria sn espcies mediterrnies, encara que hi ha algun endemisme ibric i del nord dfrica. Destaca la presncia de la tortuga daigua europea (Emys orbicularis) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), junt amb el fardatxo (Lacerta lepida) i altres sargantanes, andragons i serps.

Els mamfers sn un dels grups ms coneguts per les pegolines i els pegolins. El porc senglar o jabal, leri com, la musaranya, les rates penades (varies

espcies diferents), conills i llebres, la rabosa, ratolins, la mostela o el teix entre daltres, formen la mastofauna del parc.

Magradaria comentar la histria de les rates de la marjal. Tres espcies de rata es poden trobar a laiguamoll, a saber: rata negra (Rattus rattus), rata albellonera (Rattus norvegicus) i la rata daigua o talp daigua (Arvicola sapidus). La rata negra s famosa a Europa perqu les seues puces poden transmetre el bacteri de la pesta negra o pesta bubnica, i van provocar la major pandmia del segle XIV matant quasi a un ter de la poblaci europea daquell moment. La rata daigua es troba al llarg del riu Bullent i el riu Racons, i era utilitzada pels pegolins per a fer paella i en altres menjars. Actualment es poden veure pocs exemplars degut a les successives dessecacions i inundacions de parts de laiguamoll que fan que els seus caus desapareguen. Doncs b, aquestes dues espcies han sigut desplaades per la tercera, la rata albellonera, originria del nord de Xina i que es va estendre per Europa i el continent americ durant el segle XVIII. La rata albellonera o rata comuna nada i busseja amb facilitat, a ms de ser omnvora, que menja de tot, i pot alimentar-se dous i pollets daus nidificants a la marjal, essent un factor greu en el fracs de la reproducci daquestes.

Fent un punt i apart, comentar alguna cosa de la ramaderia de la marjal, vaques i ovelles principalment i cabres en menor mesura. En el passat, dins del bestiar ov destacava la presncia de la raa Guirra, Sudat o Roja Llevantina, raa que es caracteritza per labsncia de banyes i dun color marr-rogenc axocolatat, amb una elevada rusticitat i longevitat la qual s capa daprofitar recursos pobres i descassa digestibilitat. Aquesta raa no es troba actualment al parc, per de segur que hi ha gent que la recorda. Sembla que s originaria del nord dfrica i que alguns pobles berebers la van introduir durant lEdat Mitjana. Actualment est considerada en perill dextinci i est inclosa en el grup races de protecci oficial per ordre del Ministeri dAgricultura de lany 1979.

Com podeu veure, hi ha moltes peculiaritats sobre el nostre parc molt interessants per, com ja he dit abans, si hi ha algun animal despecial

importncia per damunt de la resta i figura clau per a la protecci de laiguamoll, eixes sn les aus. Les aus del parc natural es poden dividir en aus nidificants, tant de la marjal com de la restinga darena, aus hivernants, provinents del nord dEuropa i per a les quals les zones humides de la pennsula Ibrica sn despecial importncia en el seu cicle de vida, i per ltim, les aus de pas, aquelles que encara continuaran fins a lfrica passant per lestret de Gibraltar.

s quasi impossible enumerar o nombrar totes les espcies daus que apareixen a la marjal sense haver de fer un altre article, ja que elles soles ho mereixen, per deixeu-me que us comente algunes espcies ms rellevants. Per exemple, la existncia de lagr roig (Ardea purpurea; garza imperial en castell) com a espcie nidificant, au estrictament piscvora, indica una gran qualitat de laigua. El sivert (Netta rufina; pato colorado en cast.) s una espcie bussejadora que salimenta de macrfits, plantes aqutiques, i s especialment important a ligual que el fumarell de galta blanca (Chlidonias hybrida; fumarel cariblanco en cast.). La camallonga (Himantopus

himantopus; cigeuela en cast.), la carregada (Glareola pratincola; canastera en cast.) o el pardet o rosseta (Marmaronetta angustirostris; cerceta pardilla en cast.) sn espcies importants des del punt de vista de la conservaci. El gall de canyar (Porphyrio porphyrio; calamn en cast.) ha sigut una de les espcies ms rares i amenaades del Pas Valenci, desapareixent de lAlbufera de Valncia fa quasi cent anys, per al parc natural de Pego-Oliva shan fet observacions abans lalliberament dexemplars provinents del seu Pla de Recuperaci. I moltes espcies ms, per a les quals la marjal de Pego-Oliva representa un dels pocs llocs valencians on les podem veure.

B, espere que els lectors hagueu descobert algunes curiositats deixe trocet de terra cobert per aigua que forma part del nostre poble. Aquest text no pretn ensenyar la biodiversitat de laiguamoll, una de les majors de les zones humides valencianes, per si magradaria saber que ha servit per mostrar-vos la importncia del mateix per a nosaltres i per a la conservaci de les espcies naturals. Espere que hagueu descobert una zona rica en vida animal i vegetal, i

desitjaria que alguna daquestes curiositats us faa obrir els ulls per a tindre ms cura daquest tresor que la Natura ens ha regalat.

Per a saber ms: Acreman, M. 2000. Hidrologa de los humedales: conservacin de los humedales mediterrneos. Tpi Secretariat. Barbier, Edward B., Acreman, M., Knowler, D. 1997. Valoracin econmica de los humedales. Gua para decisores y planificadores. Oficina de la Convencin de Ramsar. Calvo Charro, M. 1995. El rgimen jurdico de los humedales. Universidad Carlos III de Madrid. Instituto Pascual Madoz. Casado de Otaola, S., Montes del Olmo, C., Reyero, J.M., ed. 1995. Gua de lagos y humedales de Espaa. Custodio, E., Nieto, M. 2000. Conflictos entre el desarrollo de las aguas subterrneas y la conservacin de ecosistemas acuticos. CSIC. Gmez Lpez, J.A., Prez Sopena, J.L. 2002. Zones humides litorals: un privilegi valenci. Lunwerg editores. Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient. Decret 280/2004, de 17 de desembre, del Consell de la generalitat, pel qual saprova el Pla dOrdenaci de Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva (PORN). 2004. Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient. Poblete vila, M., Tom Valiente, C. 2000. Humedales espaoles protegidos por el Convenio de Ramsar. Amigos de la Tierra, Ministerio de Medio Ambiente. Troya Panduro, A., Bernues Sanz, M. 1990. Humedales espaoles en la lista del convenio de Ramsar. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin. Urios, V., Verd, J.R., Crespo, M.B., Ros, S., Mic, E., Galante, E., Laguna, E. 2001. Ganadera y conservacin de la biodiversidad en el parque natural del marjal de Pego-Oliva, Alicante-Valencia (Espaa). CIBIO. Vials Blasco, M.J. 1996. El marjal Pego-Oliva. Evolucin geomorfolgica de un humedal costero mediterrneo. Generalitat Valenciana, Conselleria dAgricultura i Medi Ambient. Vials, M.J. 1997. La variabilidad de las cubetas de los humedales mediterrneos: formas y procesos geomrficos.