ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

1. TOMBA DE BATO LHEROI FUNDADOR DE LA CIUTAT DE CIRENE, LBIA (SIA MENOR)

A la part superior de la imatge hi ha un plnol de lgora arcaica de la ciutat de Cirene, situada a lactual Lbia, una colnia grega de lsia Menor. Lgora del plnol dataria de voltants del segle V aC., per la presncia dedificis relacionats amb la prctica del sistema poltic de la democrcia (ledifici de sota el Parasceni). En aquest plnol es poden localitzar diversos elements: A la zona superior esquerra hi ha ledifici del Diouskorion, i sota daquest, lHestiatorion, un edifici dedicat exclusivament a la celebraci de banquets, normalment associat als santuaris. A lespai inferior un Parasceni (prosceni?), edifici en forma de [ , que t una columnata a la faana que sencara a la plaa, en la qual segurament hi hauria hagut esttues de dus i personatges illustres. Aquest es trobaria sobre lantic santuari de Dmeter i Core(Persfone). Per sota hi hauria un edifici per a les reunions pbliques, que denota la correspondncia del plnol a lpoca en que sinicia la democrcia a la ciutat de Cirene (segle V aC.) Davant daquests hi ha un tholos (temple circular) dedicat a Anax (aquesta paraula es refereix a dos elements: en grec antic vol dir rei; tamb, segons la mitologia, Anax era el nom dun gegant fill dUr i Gea). A lextrem inferior esquerre destaquen dos edificis, el temple dApollo Archegeta, que consta nicament duna cella, i el Pritaneu, que s ledifici que actuaria de seu del poder executiu, on es reunien els magistrats. A lextrem sud-est de la plaa (dreta) es troba loikos dOpheles, per sota de lheroon, que s on hi ha la tomba de lheroi fundador de la ciutat (la construcci mostrada a la fotografia inferior), i un conjunt dedificis que actuen com a santuari, dedicats al culte a lheroi. Un heroon s un santuari dedicat a un heroi, normalment lheroi considerat el fundador de la ciutat en el qual aquest es troba. Sacostuma a associar a la tomba o cenotafi de lheroi, el qual era un dels elements didentitat duna polis. Sovint, sobre la tomba de lheroi es construa un tmul, o una edificaci per al culte. A les ciutats lheroon es trobava, sobretot, a lgora, era un dels centres religiosos ms primitius, una de les justificacions per a la situaci de la ciutat, i per a la seva existncia, aix com una justificaci per al poder dels governants, els quals es deien descendents de lheroi fundador. En el cas de Cirene, lheroi fundador era Bato I, considerat el rei de la ciutat entre el 631 i el 590 aC. Fill de Polimnest de Thera i Frnima, princesa de Creta. Es creia que hauria arribat des de lilla de Thera a les costes de Lbia, segons uns guiat per lOracle de Delfos amb lobjectiu de fundar una colnia (quan Bato el consult buscant una cura per a la seva tartamudesa), segons altre havent estat expulsat de casa seva per una guerra civil. A la seva mort hauria estat enterrat a lgora de Cirene i se li hauria retut culte el qualitat dheroi, per ser el fundador i primer rei de la ciutat. El nom de Bato els autors clssics el relacionen amb les paraules tartamudejar o rei, ambdues fan referncia a les llegendes sobre aquest personatge i el seu paper.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 2. PLNOL DEL SANTUARI DELEUSIS

MARIA GARCIA BARBER

El santuari de la ciutat dEleusis, a ltica, estava dedicat a la deessa Demter i, en menor part, a la seva filla Persfone. s un santuari suburb dAtenes, que tindr el paper de santuari panhellnic i, per tant, est relacionat amb el procs de sinoikisme de ltica, ja que s un element dunificaci del territori i dels seus habitants, un indret de relaci. Est dedicat a una divinitat relacionada amb la terra, lagricultura, la fertilitat... Els misteris dEleusis, nom que reben les festes principals del santuari, se celebraven cada any en honor a les deesses Demter i Persfone (filla de la primera), es commemorava la tornada de Persfone des de lHades, fet cclic que iniciava la primavera. Hi havia dos tipus de celebraci: Els misteris menors, que se celebraven al voltant del mes de mar, amb variacions en la data. Els misteris majors, que duraven nou dies durant el primer mes del calendari tic (el boedromion). Aquests comprenien banquets, processons, ritus inicitics, representacions sacres, sacrificis, balls i danses. El plnol mostra el santuari amb els elements que el conformen, des de lpoca arcaica (color violeta), passant per poca clssica (colors rosa, verd i taronja, en diferents fases), i fins a lpoca romana (sense color). El conjunt consta de diferents elements destacats (de nord a sud): Les vivendes dels sacerdots a lesquerra. I, a la dreta, el conjunt format pel pati rom en el qual es troben diverses construccions sacres (dpoca romana). A la part inferior del pati rom, entrant ja al recinte sagrat, es troba el propileu major, fet amb marbre del pentlic. Aquest sha datat dpoca romana per una inscripci en la faana amb els noms dels emperadors Anton Pius i Marc Aureli. El propileu menor, una mica ms al sud, destil jnic, fou construt lany 54 aC. Consta duna avantsala oberta i un passatge flanquejat per dues caritides. A la seva esquerra, el Plutonieon, temple dedicat a Plut, du dels Inferns. Era una gruta venerada com lentrada a lInframn. Prop daquest es trobava un temple dedicat a Demter, de lpoca de Pisstrat. Ms avall, a lesquerra, un temple dpoca romana. Per sota daquest es troba la construcci central, el Telesterion. Era el recinte on seien (en els vuit nivells de grades) els iniciats en els misteris, per a participar dels rituals. Al centre del conjunt es trobava el mgaron, on noms podien accedir els sacerdots per a realitzar els rituals ms secrets. Davant del Telesterion hi ha el pati sagrat, lloc de trobada dels peregrins i dest final de la Via Sacra que anava des e la ciutat dAtenes fins el santuari. Hi havia diversos altars dedicats a diferents detats. I davant daquest, un conjunt de cisternes i fonts; laigua va ser, ja des de lpoca arcaica, un elements lligat als santuaris i temples; un element de purificaci i de vida. Ms avall es troba la porta sud del recinte.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 3. GORA DATENES, DEL SEGLE II aC.

MARIA GARCIA BARBER

Lgora era el centre de poder de les ciutats gregues, lespai poltic i cvic de la ciutat, des don aquesta s dirigida i on els es reuneixen ciutadans. El segle II aC. s el moment de lgora hellenstica. Lgora cont un conjunt delements, de caire poltic i social, per tamb religis. s un dels dos centres directoris de la ciutat dAtenes, un dels seus nuclis de poder i dorganitzaci, tant de la prpia ciutat com de tota ltica.

Abans darribar al recinte de lgora, seguint la Via Sacra per on circula la process de les Panatenees, hi ha un temple dAfrodita Urania i un altar relacionat amb el santuari de Demos. Entrant a lgora per la part superior esquerra es troben la stoa dHermes i la stoa Poikile, dpoca clssica. Una stoa s un edifici de forma rectangular i porticat, normalment associat als espais pblics, com el gimns, els santuaris, lgora. Baixant per lesquerra de la plaa hi ha la stoa reial o stoa basileus. Al costat daquesta, una capella stoa a Zeus, en forma de [ . I, per sota, un temple dedicat a Apollo Patroos, temple jnic, hexstil, in antis. Tots tres elements datarien de lpoca de Pisstrat. A lest del conjunt hi ha un altar dedicat als dotze dus de lOlimp, afegit en poca clssica. A loest, darrera daquests edificis, en una vessant del tur del Kolonos Agoraios, es troba lHephaisteion, temple dedicat al du Hefest,un temple dric i perpter, que data del segle VII; i un edifici que es considera un arsenal, a la seva esquerra. Seguint per lesquerra de lgora (en el plnol) es troben el Metroon, que era lantic Bouleuterion, de lpoca de Clstenes. A loest daquest es troba el nou Bouleuterion, amb les grades en forma de semicercle. Era on es reunia el consell de la boul, tamb anomenat consell de larepag o consell dels 400 que, en poca de Clstenes, passaren a ser 500. s un dels rgans de govern de la ciutat dAtenes. Davant del Metroon hi ha un basament allargat on estaven les esttues dels herois epnims. Al sud del Metroon i del Bouleuterion, associat a ells, hi ha un tholos (construcci circular, de carcter sacre) on es guardava el foc sagrat dHstia. I al seu costat, lstrategeion, que es pensa que era el lloc de reuni dels estrategs. Lextrem est de la plaa locupa la stoa dtalos, donada per talos de Prgam a mitjans del segle II aC., edificaci de mides considerables i amb un altar al seu davant, t una funci indeterminada. Ja al sud de lgora es troben la stoa sud, que est tancant la plaa sud per la zona nord. La plaa la tanca, al sud, una altra stoa i a lest, un altre edifici, deixant una entrada oberta a loest, al costat de la Heliaia. Aquest era edifici del tribunal suprem de lantiga Atenes, format per uns 6.000 ciutadans de ltica. Al seu oest hi ha una font i un altar petit de forma triangular.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 4. MAUSOLEU DHALICARNS, SIA MENOR

MARIA GARCIA BARBER

La ciutat dHalicarns est situada a la costa sud-occidental de Caria, a lsia Menor. Fou una colnia fundada des de la ciutat de Trozen, a lArglida, cap el segle XI aC. Una de les ciutats que seguiren lHexpolis drica en la seva construcci. Un mausoleu es un sepulcre magnfic i sumptus. El sepulcre de Mausol, rei de Caria, que era un monument funerari de grans proporcions que guardava al seu interior la tomba del sobir. La gran monumentalitat i importncia de la construcci va fer que se la considers una de les set meravelles de lantiguitat, i que es prengus el nom del rei a qui anava destinada per a denominar una tipologia de monuments funeraris. La funci del monument era idealitzar, glorificar i retre culte al rei desprs de la seva mort. Aquest monument el feu construir Artemsia II de Caria, la dona i germana de Mausol, cap a voltants del 350 aC. Era una construcci rectangular de marbre blanc. El conjunt mesurava 411 peus de circumferncia, 45 metres dalada (o 148 peus). La zona central tenia 36 columnes jniques. En total hi havia unes 444 escultures, 20 de les quals eren lleons. La imatge s una de les reconstruccions hipottiques del monument, segons les informacions arqueolgiques i fonts escrites com la descripci de Plini el Vell, en la qual va anomenar Pteron al monument. Segons Plini, els constructors del mausoleu foren Scopas, que realitz la part de lest, la part davantera del monument; Bryaxis feu la part nord; Timotheu constru la zona del migdia, el sud; i Leochares sencarreg de la zona de ponent, loest. Segons aquesta representaci el mausoleu constava de tres nivells de basament, tots tres envoltats desttues. En el nivell inferior es veu conjunt escultric seguit amb escenes de lluita; en el nivell mitj es veuen unes esttues de cos sencer de diversos personatges; i en la part superior un altre conjunt seguit, aquest amb escenes de caa. La mida de les esttues augmentava a mesura que pujava el nivell. Coronant aquest basament, un fris corregut, tamb amb escenes de lluita. A sobre del basament, un espai envoltat de columnes destil jnic, entre les quals hi havia esttues humanes de cos sencer. Decorant lentaulament, unes esttues de lleons, que donen pas a una pirmide formada per vint-i-quatre esgraons, coronats per una quadriga de marbre, segons Plini, feta per Pytheos. En aquesta quadriga hi anaven les figures de Mausol i Artemsia.

El mausoleu fou destrut el 1404 per un terratrmol, les seves restes foren reutilitzades per a la construcci del Castell de Sant Pere, dHalicarns, el 1522. En aquesta mateixa poca es descobr i saquej la tomba del rei. Actualment es conserva lespai on estava el mausoleu amb algunes de les peces, in situ, aix com lesttua que coronava el conjunt i algun fragment de fris (al Museu Britnic, a Londres).

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 5. SANTUARI DOLIMPIA

MARIA GARCIA BARBER

Olmpia era una ciutat de la lide, al Pelopons. Situada al mont de Cronos, i propera al riu Alfeu. En aquesta ciutat se celebraren els primers Jocs Olmpics, que tenien un cicle de quatre anys. Els mites fundacionals de la ciutat fan referncia a Hracles, per una banda, i al rei Enomau, per laltra. En la segona versi apareix Plops, que ser considerat lheroi fundador de la ciutat. El santuari dOlmpia s un dels ms destacats de lantiga Hlade. Era un fams centre religis per la presncia de lesttua criselefantina (dor i marfil) de Zeus, realitzada per lescultor Fdies (desprs de la victria de la Segona Guerra Mdica), i considerada una de les Set Meravelles del Mn. Sobre els plnols saprecien les diferents fases dexistncia til del santuari, des de la fase arcaica a la romana. Fase arcaica (blau/violeta): Lelement ms antic del santuari s el temple dHera (4), un temple perpter. Dividit en pronaos, cella i opistdomos (el ms antic conegut), conservava encara les parets de tovots i les columnes originals, fetes de troncs darbres, que amb el temps se substituren per columnes de pedra. La gran majoria dels tresors del santuari (III, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII,XIII) sn dpoca arcaica, excepte tres daquests (I, II, IV), que pertanyen a la fase clssica. Els tresors eren donacions de diverses ciutats, persones, institucions, al santuari, en forma de petits templets. Daquest moment tamb sn les dues naus absidades que pertanyen a ledifici del Boleuterion (31). s la boul dels magistrats o sacerdots que gestionen els jocs olmpics. A lpoca clssica pertanyen la gran majoria dedificis del santuari (vermell/taronja): Destaca ledifici del Leonideu (29), que tenia la funci dalbergar els visitants oficials i atletes, construt per Lenides de Naxos. Aix com el temple de Zeus (15), de tipus perpter, on es guardava lesttua criselefantina del du. I lestadi (10). Altres edificacions sn el Pritaneu (lloc de reuni dels magistrats i dels vencedors dels Jocs Olmpics)(2), el Filipeu (lnic edifici del recinte sagrat dedicat a humans)(3), el Pelopi (5), el Metroon (antiga boul)(7), la stoa dEco (11), ledifici de Ptolomeu II i Arsnoe (12),la stoa dHestia (13), lHeroon (dedicat a Plops) (23), el taller de Fdies (24) i la stoa sud (32). Finalment, del perode hellenstic (groc) es localitzen: El propileu nord-oest (entrada coberta i columnata al recinte sagrat) (1), la cripta (9), un edifici indefinit (14), el gimns (20), la palestra (21), el teocoleu (22) i els banys grecs (26). Un conjunt destinat a lexercici fsic i leducaci. I, finalment, repartits pel conjunt, diversos elements com el Zanes (8), lAltar de Zeus (16), lexvot dels aqueus (17), lexvot de Miciti (18) i la Nike de Peoni (19). Elements que, com els tresors, sn ofrenes realitzades al santuari.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 6. PROPILEU DE LACRPOLIS DATENES

MARIA GARCIA BARBER

Construt per Mnesicls, el 430 aC., substitueix el propileu dpoca de Pisstrat. s laccs occidental a lAcrpolis, al qual saccedeix des de la Via Sacra. El propileu s una entrada monumental al recinte, consta de dues faanes driques, encarades a dins i fora del recinte sagrat de lAcrpolis. s una mena de vestbul que consta dun passads, el qual salva un desnivell. Aquest desnivell s massa alt per a poder usar lestil dric en les columnes de linterior del propileu, per la qual cosa Mnesicls fa servir la columna jnica en aquest tram. Daquesta forma integra els dos estils, duna manera creativa i innovadora. Utilitza marbre del pentlic i marbre blau dEleusis per a la construcci. El prtic exterior t una plataforma a cada banda .Les dues faanes consten de columnes driques, sn faanes hexstiles amb cinc obertures i amb lespai central ms ample per a donar lloc a la Via Sacra des don accedia al recinte la process de les Panatenees. Lentrada es coordina amb el Parten, creant aix el millor efecte ptic possible per a poder admirar aquest edifici (s a dir, mostrant-lo des dun angle). El propileu no tan sols feien la funci de vestbul del recinte, sin que tamb comprenien altres elements: Lala nord era una pinacoteca, la primera galeria de pintura del mn, en la qual sexposaven pintures dels grans artistes del moment (com Polignot, del segle V aC.). Lala sud, ms petita, constava duna sala que condua cap a loest, fins al temple dAtenea Nik. Lestructura fou destruda en gran part al segle XVII, per lexplosi dun dipsit de plvora. El Propileu pertany a letapa clssica de lAcrpolis dAtenes, segle V aC. s el moment de la restauraci i reconstrucci impulsada per Pricles. Aquesta acrpolis consta de diversos elements: El Parten, que s el gran model de temple grec, dedicat a Atenea, deessa patrona de la ciutat dAtenes. LErecteu, un conjunt dedicat que consta de dues capelles de doble culte, una dedicada a lheroi Erecteu i a Posid (du de les aiges);i laltra a Hefest (du del foc i la forja) i a Butes (un heroi). Els propileus, construts per Mnesicls, aix com el temple dAtenea Nik. I altres recintes menys destacats: el Pandrosei, el santuari dArtemis Brauronia, lArrefria, lEleusini, el Teatre de Dions i un asclepeion i, finalment, lode de Pricles.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 7. PLANTA DE LA CIUTAT DE MILET

MARIA GARCIA BARBER

La ciutat de Milet s una ciutat de la costa dAnatlia, a lsia Menor. Un emplaament habitat des de lEdat del Bronze. s una ciutat construda segons el traat reticular ideat per Hipdam de Milet, que divideix tota la ciutat en parcelles iguals, les quals es poden modificar en forma i mida segons la funci necessria. El pla hipodmic distribueix els carrers en angles rectes, creant una quadrcula. Es permet un avantatge en la parcellaci del territori, per la regularitat que suposa aquesta distribuci. Els elements que es poden apreciar en el plnol de la ciutat sn: 1. Lgora sud. El lloc de reuni tant poltica com cvica. Un dels centres de la ciutat. 2. El Bouleuterion. Edifici on es reunia el consell de la boul. 3. El gimns. Indret on es realitzaven les activitats fsiques i daprenentatge intellectual. 4. El Delphinion. 5. Lgora nord, un altre indret de reuni poltica i social. 6. Un conjunt de prtics. Per a la circulaci sota cobert, funcionaven com a llocs de reuni, de negocis, de mercat... 7. Temple. 8. Temple dAtenea. 9. Lestadi, per a la realitzaci dels diferents tipus de jocs i esports. 10. Un altre gimns. 11. Lgora oest. 12. El teatre, que era un edifici on es feien representacions religioses o sacres, i que amb el temps aquestes representacions es van anar ampliant, albergant-ne de tot tipus. 13. La muralla. Un element de protecci i de prestigi de la ciutat. 14. La porta nord, daccs a la ciutat emmurallada. 15. La barrera del port. 16. La porta oest. 17. Lantiquea acrpolis. El centre religis de la ciutat, on es trobarien els temples principals (malgrat que a lgora tamb hi ha construccions religioses). La ciutat entr en contacte amb el pensament oriental, fent, aix, denlla entre les cultures orientals i grega, transmetent idees. s un element que es pot veure en la filosofia de Tales de Milet. Fou una de les 12 ciutats jnies de lsia Menor que es van unir a la Lliga Jnica. La ciutat havia estat una colnia de la Magna Grcia la qual arrib a fundar fins a 90 colnies repartides sobretot per el Mar Negre, i en menor nombre al Mar Mediterrani. De Milet sorgiren grans filsofs com Tales de Milet, Anaximandre i Anaximenes.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 8. APOIKIA DE LA CIUTAT DE LOCRI EPIZEFRI

MARIA GARCIA BARBER

La ciutat de Locri Epizefri fou una fundaci dels locris de la Lcrida a la costa de la regi de la Calabria, a Itlia. El territori on es fund la colnia estava anteriorment habitat per unes tribus natives, a les quals es va expulsar. El seu origen satribueix, segons Estrab, a larribada dels ozolis (un grup de locris); segons for, eren opuntis (tamb locris). Segons els mites de fundaci, la colnia la van crear un grup desclaus que havien fugit amb les seves senyores i amants, amb laprovaci dAristteles. Segons Pausnies els lacedemonis ajudaren en la fundaci de la ciutat. Si es creu a Estrab, la ciutat es fund al voltant de lany 700 aC. En un inici se situ al cap Zephirum, i posteriorment es trasllad 25 km al nord. La ciutat de Locri est situada en la part ms plana de la franja litoral, la muralla li dna forma de quadrilter, amb els extrems allargats perpendiculars a la costa. Arriba fins als turons de Manella, Abbadessa i Castellace. El dromos travessa la ciutat en sentit transversal, dest a oest, diferenciant la zona dels turons de la zona de la plana. A la part superior daquest dromos es troben els edificis pblics, els santuaris i les fortificacions; i a la part de la plana, els barris residencials. Apoikia s el nom que reben les colnies urbanes, sobretot les ms antigues. Fundades especialment per a ser habitades, i no tant per al comer, aquestes colnies necessiten dun territori adjunt per a la prctica de lagricultura, la ramaderia i totes les altres activitats per a la subsistncia de la ciutat, aix com un ampli territori per a urbanitzar. Daquesta ciutat se nha excavat una petita part, shan localitzat alguns barris residencials i les zones de necrpolis, a banda i banda del recinte emmurallat, separades de la ciutat per dos rierols (un per banda).

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 9. PLANTA DUN FRAGMENT DE LA CIUTAT DOLINT

MARIA GARCIA BARBER

La ciutat dOlint es troba al golf Toronaic. Estava situada a la riba esquerra dun riu i a pocs quilometres del mar; entre dos turons, amb elevacions de 25 i 8 metres sobre la planura, t una amplada en la part superior del recinte de 100 a 200 metres.

En aquest fragment de la planta de la ciutat dOlint saprecia la forma de les cases gregues. Aquestes cases urbanes consten de diferents elements: Saccedeix a la casa per una sola entrada, la qual dna a un pati interior empedrat, que serveix per a distribuir totes les estances. En aquest pati es troba la prostas o porxo, que dna accs a landron (sala per a banquets), en alguns casos la prostas tindria un vestbul abans de landron. s un element que serveix per a destacar un espai, per a mostrar la riquesa de cada casa. Landron s, tal com el seu nom indica, un espai exclusivament mascul, s lespai on es realitzen els banquets o el simposi, un element de relaci social entorn un element, el vi. Un altre espai de les cases seria el gineceu, que no estaria tan ben definit com landron. Es tracta dels llocs on es realitzen les feines domstiques, que estan en mans de les dones. En algunes estances es trobaria una llar de foc al centre.

Les cases menys arcaiques tindrien ja un peristil que distribuiria la casa, aquest se situa al centre i est porticat. En alguns casos tamb tindria un podi a la zona del fons (des de lentrada) per a distingir laccs a landron.

Les connexions entre els espais poden variar. Landron s un element que es distingeix clarament del gineceu, per la costum de destacar-lo de la resta dels espais en el seu aspecte. Sobre els espais domstics, en alguns casos, es crea un sistema de ventilaci que condueix cap a la zona de la cuina, per a evacuar fums.

ARQUEOLOGIA DE GRCIA

MARIA GARCIA BARBER

ARQUEOLOGIA DE GRCIA 10. ALTAR I ACRPOLIS DE LA CIUTAT DE PRGAM

MARIA GARCIA BARBER

En la imatge es mostra el conjunt format per lAcrpolis de la ciutat de Prgam. Aquesta part de la ciutat tamb es denomina ciutat alta, s lespai que culmina el conjunt urb, indret en el qual es troben els elements religiosos, poltics i militars. Construda entorn al teatre, hi ha el santuari dAtenea Nikforos, la biblioteca i el gran altar de Zeus. El teatre tenia una capacitat per a 10.000 espectadors, amb una alada de 38 metres. La part inferior connecta amb una terrassa que, en el seu moment, era un lloc per a passejar. En primer pla, en la fotografia, saprecia el gran altar dedicat a Zeus. Situat originalment al sud del teatre (actualment al Pergamon Museum de Berlin). Erigit per Eumenes II, amb unes dimensions de 36 x 34 metres. Consta duna gran escalinata daccs al recinte interior, que est descobert, on hi ha laltar per als sacrificis. s una construcci colossal sobre un gran podi, en el qual es troba el fris (i no a lentaulament, com seria el ms normal). El gran fris corregut mostra una representaci de la gigantomquia (lluita dels dus contra els gegants), i la historia de Tlef, en mitjos relleus, de 2,3 metres daltura i 113 metres de longitud. s destil barroc hellenstic, es considera la culminaci daquest art, transmet un gran sentiment de pathos, democi. s un conjunt de ms de 100 escultures que narra, principalment, el triomf de Zeus i Atenea sobre els gegants; per aquesta ra es diu que ambds dus compartirien el protagonisme del culte en aquest altar. El fris estava rematat per una cornisa molt sortida. Sobre daquest hi ha una columnata dordre jnic, dividida en tres cossos, un de central al fons i dos de laterals. Sobre e lentaulament hi havia uns acroteris (decoracions) representant dus, centaures, grifons i cavalls. Al mig del conjunt, un pati quadrangular amb un altar per als sacrificis.

Laltre edifici a destacar s la biblioteca, la segona en importncia desprs de la biblioteca dAlexandria. Tingu fins a 200.000 exemplars. Els reis de Prgam foren uns grans colleccionistes dart i de temes biblifils, volien convertir a Prgam en una ciutat de cultura, com era Atenes en lpoca de Pricles. El rei tal I Soter fou el fundador de la biblioteca, i el seu fill Eumenes II la va engrandir fins a lacumulaci duns 200.000 - 300.000 volums. En relaci a la biblioteca sestabl una escola destudis gramaticals, amb una inclinaci cap a la filosofia, sobretot la filosofia estoica i la busca de la lgica. Els volums de Prgam eren copiats sobre pergam (que rep aquest nom per la seva invenci en la ciutat de Prgam), a partir del papir. Desprs de lincendi de la biblioteca dAlexandria una part dels volums daquesta es guardaren a Prgam, per ms tard el contingut de la biblioteca de Prgam fou en part enviat al Serapeu dAlexandria i, en part, saquejat, perdent-se aix la segona gran biblioteca de lantiguitat.