PLAT (427-346 a.C.

)
Neix a Atenes en una famlia de noblesa tradicional. Deixeble de Scrates: intenta posar en prctica les seves idees filosfiques i poltiques instaurant el seu model poltic ideal. Funda lAcadmia.

INFLUNCIA DE FILSOFS ANTERIORS:

o Parmnides: hi ha dos camins el de lopini (lligat al mn sensible) i el de la veritat (lligat al mn intelligible). No existeix el canvi, s impossible. o Herclit: en el mn (mn sensible) tot canvia. El canvi s el logos (ra). o Pitgores: les matemtiques i la geometria. La relaci entre el cos-nima. Idea de purificaci, donada pel contacte amb el coneixement de la veritat filosfica. o Anaxgores: idea de Demirg (Du etern que ha creat les coses mutables a partir de les Idees). o Scrates: recerca de la veritat mitjanant el dileg i lhome just. Soposa al relativisme dels sofistes. Cada home t un coneixement correcte de les idees tiques (innates).

TEORIA DE LES IDEES (DUALISME ONTOLGIC)

Plat distingeix entre dos mons: Mn sensible: es percep a travs dels sentits. les coses hi flueixen i canvien. fet de coses materials, de realitats fsiques o psicolgiques, d'opinions subjectives. s una cpia del mn de les idees. es aparena, pluralitat, dispersi. pot existir o no. Mn intelligible: immutable, permanent, dimensi suprafsica a lsser, perfecte. Hi podem arribat mitjanant lenteniment (ulls de lnima). Est ordenat jerrquicament, s el mn real. mn del saber rigors (cincia, episteme). fet d'Idees o Formes pures(els models perfectes, universals i tics). Pot ser pensat (s'hi arriba amb la reflexi moral i la purificaci de l'nima), per no en tenim cap experincia sensible (no el podem tocar, ni veure). En les nostres ments hi ha els conceptes de les Idees (formes ideals), per aix en reconeixem les cpies imperfectes en el mn sensible. Noms pot haver-hi cincia en el mn intelligible perqu s perfecte i immutable. En el mn sensible les coses que percebem pels sentits tenen diversos graus de perfecci (ms o menys semblants a la Idea).

LES IDEES En el mn intelligible, immortals, universals, perfectes, indivisibles. Sn el veritable sser, essncia / formes pures de les coses. Fan que cada cosa sigui el que s. No canvien. No t aparena fsica; no s matria. Noms podem "veure-la" a travs de la ment. Gaudeixen de totes les perfeccions de l'sser. Sn niques (per aix podem parlar de la veritat, el b, la justcia). Tipus: de les realitat fsiques (casa) Idees matemtiques dels valors tics i esttics

Idea del B Idees tiques Idees matemtiques Idees fsiques

Lhome no inventa res, sin que descobreix all que sempre ha existit. IDEA DE B: s la idea de la ra per excellncia, la perfecci absoluta. Aplicada al mn social i a la poltica equival a la idea de Justcia. La idea de b exigeix l'esfor de la ment, alhora que illumina i dna sentit a totes les altres Idees. La idea de B s el principi de la cincia i de la veritat com el Sol s el principi del coneixement de les coses. Proporciona existncia, identitat i perfecci a totes les coses cognoscibles. Principi de perfecci de les coses. Les idees sn bones, perqu participen o expressen el B perfecte. LES COSES: al mn sensible i no sn eternes. Sn cpies imperfectes de les Idees. Les Idees que tracten de l'universal i de l'immutable sn el coneixement ms perfecte que hom pot assolir.

EL CONEIXEMENT (DUALISME EPISTEMOLGIC)

Plat vol fer una teoria del coneixement: les Idees perfectes exigeixen un coneixement perfecte. Tenim un coneixement de les Idees perqu l'nima s immortal i ha estat en el mn de les Idees. El nostre coneixement s capa d'assolir la perfecci perqu no coneixem amb els sentits (mn sensible) sin amb l'nima immortal (que pertany al mn intelligible). El saber es troba en la nostra nima immortal, es reencarna diverses vegades, coneix tota la veritat. El procs acaba quan lnima capta les idees morals i abandona el mn sensible. Cam de la reminiscncia: s el cam del record, guiat pel filsof (ha captat la idea del B). Conixer s recordar (anamnesi). L'nima que coneix la Idea en realitat l'est recordant Quan lnima cau del mn immutable al mn del canvi, ho oblida tot i queda empresonada en un cos. Cam de la dialctica: diferents graus de coneixement (smil de la lnia). Procediments per arribar a la veritat (estructura del mn ideal i lloc que ocupa cada idea). Doxa (opini): coneixement proporcionat pels sentits aquest no s veritable Episteme (cincia): coneixement proporcionat per la ra Doxa Episteme

Eikasia

Pisti s

Dinoia

Noesi

o o

Dialctica ascendent: captaci del mn sensible idees B Dialctica descendent: idea general coses particulars

Dialctica de Plat: finalitat ajudar-nos a passar de l'opini a la idea, per es configura com un tipus de cincia, vol ser un saber rigors, que avana pas per pas. La dialctica platnica expressa el perfeccionament de l'nima que es realitza a travs del dileg orientat. Pretn que l'nima arribi a separar-se de les opinions vulgars del mn sensible i arribi al nivell de l'intelligible. El mn intelligible no el podem conixer a travs dels sentits perqu s espiritual. Per arribar al mn intelligible noms hi ha un cam: la purificaci de l'nima a travs de la dialctica ascendent ascensi del mn sensible a lintelligible, sarriba al coneixement de les idees pures, de la ra. Serveix per fer posteriorment un procs de dialctica descendent. Cam de lamor: per amor (desig de bellesa i bondat) a les idees. Lnima vol tornar al mn que pertany recordar Eros: per sota de la idea de B. L'amor ens porta al coneixement del B perqu les idees sn bones. L'amor s la fora que ens porta al coneixement i el motor de la dialctica ascendent. Progressem en el coneixement perqu estimem les idees. Hi ha dos tipus d'amor diferent: 1. L'amor als cossos: no s l'amor autntic perqu el cos pertany al mn sensible i tot el que pertany a aquest s degradat i inferior. Estimar un cos resulta insuficient perqu els cossos canvien, mentre que l'amor aspira a durar i estat eternament amb all que estima. 2. L'amor de l'nima: s el suprem. A travs de l'amor de les nimes arribem a l'amor de les Idees (amor ms pur). L'nima humana aspira amb lamor a la realitzaci del seu ideal (vida intellectual, el coneixement i la cincia). L'amor mxim s l'amor a la filosofia. Maneres de conixer: coneixement de les coses (sensaci), de les idees (opini), del B (cincia).

CONCEPCI DE LHOME (DUALISME ANTROPOLGIC)

Lnima s el principi de la vida del cos, la seva uni s accidental. Lnima vol fugir del cos mort (alliberament de lnima cap al mn ideal). Amb la mort el cos desapareix i lnima transmigra a un altre cos. El cos impedeix el perfeccionament de lnima. nima: immortal, intelligible, uniforme. Les nimes condemnades estan lligades a coses terrenals (passions, amor). Les nimes premiades es reencarnen en animals mansos, sociables, homes justos. Lnima est formada per una part concupiscible (desitjos), s la temprana; per una part irascible (moral, passions), s la voluntat; i per una part racional (guia, condueix lhome a lharmonia personal i social), s lenteniment. Cos: mortal, multiforme, irracional

Home = cos + nima. L'home s nima i el cos s la seva pres. El cos s una identitat purament sensible, ha estat format pel du Demirg (creador del mn sensible). En canvi, les nimes no sn matria, sin un principi espiritual, una fora o un principi vital grcies al qual els ssers es poden moure. Lnima ha de fer un esfor per enlairar-se per sobre dels lmits que li vol imposar el cos.

POLTICA, VIRTUT I NIMA

La ciutat justa noms s possible si es t una idea clara de justcia. Noms pot governar un filsof ja que est ms a prop del coneixement real i perfecte i entn la idea de la justcia i el B. Plat creu que s'ha d'instaurar l'aristocrcia o dictadura del filsof-rei, noms pot governar b aquell qui coneix la Idea de B. El poder i el coneixement han d'anar de la m i el governant no pot ser un qualsevol. El govern noms el mereix el qui sap, el qui ha dedicat la vida a esbrinar les Idees i a purificar l'nima. Plat creu que sha deliminar la famlia, la ptria ser el pare i la mare i sencarregar de leducaci dels ciutadans i la superaci de la tirania. En un estat ideal cadasc fa el que li pertoca. relacionats Justcia: harmonia de les tres nimes. El b de l'nima s'ha de reflectir en una poltica justa, realitzada pels millors entre els ciutadans. Per aconseguir l'harmonia d'un estat cal que hi hagi una relaci estricta entre el tipus d'nima de la persona i la funci que fa en la societat. Quan linfant neix els magistrats observen la seva nima i decideixen a quina classe social ha de pertnyer. L'estat s'encarrega absolutament dels infants i els educa per a qu realitzin la funci social per a la qual estan predeterminats. La poltica pertany al mn sensible, per tant, com tot el que pertany al mn sensible, est destinada a la degradaci i la decadncia. Per creu que es pot retardar aquesta decadncia a travs de una societat ideal en la que hi hagi ordre. La llei ha de ser coneguda i acceptada per tots els ciutadans i ha de ser superior a la simple suma de les voluntats individuals. El filsof que s qui coneix l'etern i el permanent (les Idees) i est per sobre de les opinions ha de governar d'acord a principis racionals i a valors universals. Cal recuperar el sentit collectiu de la ciutat i el primer esfor del filsof-rei ha de consistir a fer que els ciutadans perdin de vista els seus interessos personals o familiars per centrar-se en la defensa de la ciutat com a entitat del tot superior a les limitades voluntats individuals. La llei s superior a la voluntat individual i t un valor universal, indubtable. Les lleis sn sagrades, intocables, no es poden discutir. La llei ha de posar ordre en la ciutat. A la societat ideal de Plat hi ha tres classes socials: Magistrats: virtut prudncia (saviesa) ofici legislar (governar) nima racional Guerrers / soldats: virtut fortalesa (valor) ofici defensar l'estat nima irascible Productors / obrers: virtut temprana (moderaci) ofici produir aliments i serveis nima concupiscible

A cada classe hi correspon una virtut moral, un ofici i un nima. Com que cada classe t un nima, tamb t un carcter propi, una forma de ser i de pensar que li s caracterstica.

Governants: guardians elegits segons el seu saber, generositat, idealisme. nima racional Guardians: no tenen bns materials. Serveixen lestat. nima irascible Camperols i artesans: aconsegueixen laliment, necessitat materials. nima concupiscible

HARMONIA DE L'ESTAT: Quan cada nima troba el seu lloc adient, de manera que realitza la seva funci prpia i complementria en ordre al b com de la Ciutat, llavors vivim en una Polis justa. Una societat justa s la que conjumina el tipus d'nima de cada individu amb la seva funci social poltica. Plat considera que 'harmonia de la societat no s'assoleix quan tots els ciutadans tenen el mateix dret, sin quan cadasc fa all que deriva de la seva nima; per aix les nimes superiors han de ser les dels governants. L'estructura d'una polis justa hauria de reflectir l'estructura de les nimes dels ciutadans que la formen. Quan l'nima (sser profund de l'home) i la funci social coincideixen, aleshores l'home s just i la ciutat s feli. A Plat no li importa lindividu, sin el collectiu. Som diferents perqu tenim nimes diferents. Laret s la virtut: Rgims: Aristocrcia: els homes superiors tenen el poder, s el govern dels millors, que tenen l'nima millor, ms perfecte. Est dirigida pel filsof-rei, el filsof s el qui millor coneix la idea de B i per tant qui millor pot portar-la a la prctica. Timocrcia: ambici dhonors i riqueses. La passi domina la part racional. s el govern dels militars (sn els que tenen l'nima dargent). s un govern excessivament violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tracts d'un quarter i aix provoca injustcies. Oligarquia: s el govern dels rics que sn sempre una minoria. Els rics sn egoistes, cada vegada volen ser ms rics i aix fa que els pobres tamb cada vegada siguin ms pobres. Qualitats innates vinculades a lnima Per assolir-les cal dominar-se un mateix Harmonia de les tres parts de lnima No sensenya

Democrcia: s el poder dels pobres, del poble, ents com a igualtat davant la llei. No hi ha educaci ni intelligncia. s un rgim d'opini pblica. Plat s radicalment contrari a aquest rgim i li fa una srie de crtiques: 1. Quan governa tothom s com si no governs ning, no hi ha ordre. 2. En la democrcia no governa el millor sin el ms popular, s el regne de les pures opinions i no del saber. L'Estat ha de ser tamb governat pel millor coneixedor 3. Tothom t el mateix dret, el vot s independentment del coneixement, de manera que qestions que afecten a tothom sn decidides per ignorants. Del simple fet d'haver estat votat no se segueix que alg tingui la capacitat real per tal d'exercir un crrec.

Tirania: mana un sol home en benefici propi. El governant no t cap coneixement virtut ni hi ha cap tipus de llei excepte la voluntat del tir. s el govern radicalment ms injust.

MITES MITE DE LA CAVERNA

Plat ens narra la situaci d'uns presoners lligats de peus, de mans i de coll, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on noms de tant en tant es projectaven les ombres dobjectes que portaven unes persones illuminats per un petit

foc. Els presoners tancats a la caverna acaben tenint una visi incorrecta de la realitat i confonent el mn de les ombres amb la realitat. Un dia, un d'aquests presoners s alliberat i aconsegueix sortir de la caverna: a travs d'un procs gradual i dolors aprn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. Finalment aquest presoner pot acabar sortint a l'exterior i contempla que a fora de la cova hi ha un altre mn molt ms ple i dominat per la llum del Sol infinitament ms potent que la petita llum del foc que illuminava la cova. Plat ens explica a travs daquest mite el procs de dialctica ascendent en el coneixement fins a arribar ala idea de B (la llum del Sol) i el pas des del mn sensible ple d'errades (mn de la caverna) al mn intelligible, mn de perfecci (mn exterior). Amb el mite de la caverna, Plat fa una reflexi sobre quin ha de ser el paper del filsof. La veritat del coneixement no depn de la sensaci (les ombres de la caverna), sin de l'esfor de coneixement intellectual que ens porta a buscar el Sol (idea de B). Purificar l'nima per arribar al mn de les Idees i a la idea de B marca el sentit de l'activitat racional. L'autntic savi (filsof) s el que a travs d'un procs difcil i dolors abandona l'opini (mn sensible, ombres) i s'adrea a la idea del B (simbolitzada pel Sol). L'home que ha vist la llum del Sol (que ha conegut les Idees) no es limita a contemplar-les passivament sin que vol transmetre aquest coneixement i divulgar-lo entre els homes que encara resten a la foscor de la caverna. Volen fer a tothom participi de la idea de b, s un smbol d'autntic filsof. Per aix aquest home que ha conegut les Idees torna a la cova per els individus esclavitzats en les ombres no poden creure que existeixi un mn superior i finalment el maten.

En el mite de la caverna tenim dues menes d'interpretacions: 1.-La Teoria del coneixement o dialctica ascendent fins arribar a la idea de B. 2.- Una interpretaci antropolgica i poltica sobre el paper del savi. SIMBOLOGIA Presoners: som tots nosaltres en la mesura que vivim empresonats en el mn sensible, en la matria, i que no hem estat educats en el coneixement de la idea de B. Al lmit els presoners sn els qui viuen enganyats per la Sofstica en la pura opini. Ombres: coneixement originat en els sentits, pura ment material, del quan no ens podem refiar. Llum del foc: les creences, febles, enganyoses i incomparables amb el Sol Alliberament del presoner: inici del procs d'alliberament de l'nima. Cadenes: la ignorncia que els humans que viuen en l'opini tenen respecte l'autntic saber, els prejudicis que ens vinculen al mn material sensible. Sortida al mn exterior: l'esfor dialctic de coneixement de les Idees, demana fiar-nos de la ra. Coses exteriors (lluna, objectes celestials coneguts en la nit): idees superiors adquirides per la intelligncia. Sol: la idea de B, el coneixement perfecte que ho illumina tot. El Sol demana un esfor de la vista si el volem contemplar i alhora illumina i dna vida a totes les coses. Retorn a la caverna: la funci del filsof com a educador de la ciutat. De vegades s'identifica amb el paper del filsof-rei. Mort del presoner retornat a la caverna: el dest socrtic de la filosofia.

MITE DEL CARRO ALAT

Les nimes marxen en process cada una a dalt d'un carro tirat per un auriga, amb un cavall blanc i un cavall negre. En un moment determinat el cavall negre es desboca, surt del cam i malgrat els esforos de l'auriga cau en el mn sensible. Auriga = part racional de l'nima que la guia i la condueix a les Idees. Cavall blanc = part irascible Cavall negre = part concupiscible, sensual, de l'nima, que s la ms baixa, la que ens mena a realitzar accions dolentes. El cavall negre ens arrossega. Per el nostre dest no s deixar-nos arrossegar per la matria ni per les coses mudables (opinions) sin assolir l'esperit, arribar al saber i a la veritat. Per a Plat la relaci entre el cos i l'nima s sempre purament accidental. L'nima governa el cos per no s del cos.