Odes II 16 Otium diuos rogat in patenti prensus Aegaeo, simul atra nubes condidit lunam neque certa fulgent

sidera nautis; otium bello furiosa Thrace, otium Medi pharetra decori, Grosphe, non gemmis neque purpura uenale neque auro. Non enim gazae neque consularis summouet lictor miseros tumultus mentis et curas laqueata circum tecta uolantis. Viuitur paruo bene, cui paternum splendet in mensa tenui salinum nec leuis somnos timor aut cupido sordidus aufert. Quid breui fortes iaculamur aeuo multa? Quid terras alio calentis sole mutamus? Patriae quis exul se quoque fugit? Scandit aeratas uitiosa nauis cura nec turmas equitum relinquit, ocior ceruis et agente nimbos ocior Euro.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Reps s el que demana als dus el qui es troba sorprs en ple mar Egeu, bon punt un negre nvol ha cobert la lluna i ja no brillen, segurs per als mariners, els estels; Reps s el que demana Trcia, embogida per la guerra, i el demanen els medes, ornats amb laljava, el reps, Grosfus, que no es compra amb gemmes ni amb porpra ni amb or. Perqu ni els tresors ni el lictor del cnsol no aparten els angoixosos desficis de lesperit i els neguits que volen entorn dels sostres enteixinats. Viu feli amb ben poc aquell qui veu lluir damunt la seva senzilla taula un saler heretat del pare, aquell al qual no torba el plcid son ni el temor ni cap srdida cobejana. Per qu, si la vida s breu, volem, ardits, abastar tant amb els nostres trets? Per qu canviem les nostres terres per unes descalfades per un altre sol? Qui, exiliant-se de la seva ptria, ha fugit tamb dell mateix? Puja als vaixells de proa de bronze el mals Neguit, i no deixa tampoc dacompanyar els escamots de genets, ms velo que els crvols, ms velo que el xaloc quan empeny les nuvolades. continua...

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Laetus in praesens animus quod ultra est oderit curare et amara lento temperet risu: nihil est ab omni parte beatum. Abstulit clarum cita mors Achillem, longa Tithonum minuit senectus, et mihi forsan, tibi quod negarit, porriget hora. Te greges centum Siculaeque circum mugiunt uaccae, tibi tollit hinnitum apta quadrigis equa, te bis Afro murice tinctae uestiunt lanae; mihi parua rura et spiritum Graiae tenuem Camenae Parca non mendax dedit et malignum spernere uolgus. http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Que lesperit, content amb el present, es resisteixi a saber res del que vindr desprs i endolceixi les amargors de la vida amb un somriure ser: res no fa feli del tot. Lillustre Aquilles fou arrabassat per una mort preco, una llarga vellesa va fer que sans neulint Titonos, i potser, a mi, el temps moferir el que, a tu, thaur refusat. Al teu voltant mugeixen cent ramats, cent ramats de vaques sicilianes, per a tu aixequen llurs renills unes eges bones per a les quadrigues, tu et vesteixes amb llanes tenyides dues vegades amb la conquilla dfrica; a mi, la Parca, que no enganya, mha donat uns petits camps, la inspiraci subtil de la Camena grega i el do de menysprear el vulgar malvol. HORACI: Odes i Epodes. Barcelona; Fundaci Bernat Metge.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Epodes XIII Horrida tempestas caelum contraxit et imbres nivesque deducunt Iovem; nunc mare, nunc siluae Threicio Aquilone sonant. rapiamus, amici, Occasionem de die dumque virent genua et decet, obducta solvatur fronte senectus. tu vina Torquato move consule pressa meo. cetera mitte loqui: deus haec fortasse benigna reducet in sedem vice. nunc et Achaemenio perfundi nardo iuvat et fide Cyllenea levare diris pectora Sollicitudinibus, nobilis ut grandi cecinit Centaurus alumno: 'invicte, mortalis dea nate puer Thetide, te manet Assaraci tellus, quam frigida parvi findunt Scamandri flumina lubricus et Simois, unde tibi reditum certo Subtemine Parcae rupere, nec mater domum caerula te revehet. illic omne malum vino cantuque levato, deformis aegrimoniae dulcibus adloquiis. http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml#XIII Un temporal esferedor ha encongit el cel, pluges i neus porten Jpiter a la terra; lAquil de Trcia fa retrunyir ads els boscos, ads el mar. Arrenquem davui, amics, les oportunitats i, mentre tinguem fora als genolls i ens escaigui, que la vellesa sesvaeixi dels nostres fronts emboirats. Treu el vi trepitjat lany del cnsol Torquat, el meu; de la resta, no en parlis: qui sap si les tornes canvien a millor i un du mena de nou les coses al seu lloc. Ara gaudim amarant-nos amb nard aquemnida i alliberant-nos el cor de cabries de mal averany, al so de la lira cil.lnia. Aix va predir lil.lustre Centaure al seu deixeble espigat: Noi invencible, fill mortal de la dea Tetis, tespera la terra dAssrac, solcada per les aiges gelades del petit Escamandre i del Smois rabent. Les Parques, per, de la seva trama infallible, te nhan trencat el retorn i ni la teva mare, blava com la mar, podr tornar-te a casa. Quan hi siguis, doncs, alleuja tot el mal amb vi i canons, dolos conhorts quan laflicci ens desfigura. HORACI: Odes i Epodes. Barcelona; Fundaci Bernat Metge.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Odes II 20 Non usitata nec tenui ferar penna biformis per liquidum aethera uates neque in terris morabor longius inuidiaque maior urbis relinquam. Non ego pauperum sanguis parentum, non ego quem uocas, dilecte Maecenas, obibo nec Stygia cohibebor unda. Iam iam residunt cruribus asperae pelles et album mutor in alitem superne nascunturque leues per digitos umerosque plumae. Iam Daedaleo ocior Icaro uisam gementis litora Bosphori Syrtisque Gaetulas canorus ales Hyperboreosque campos. Me Colchus et qui dissimulat metum Marsae cohortis Dacus et ultimi noscent Geloni, me peritus discet Hiber Rhodanique potor. Absint inani funere neniae luctusque turpes et querimoniae; conpesce clamorem ac sepulcri mitte superuacuos honores. http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Me har cruzar el lquido ter, vate y pjaro a la vez, mi ala potente e inslita. Mucho en la tierra ya no he de estar: nuestras ciudades dejar superior a toda envidia. Pero, amado Mecenas que convidas al vstago de pobres padres, no morir ni la onda estigia me retendr: se encoge ya la piel rugosa de mis piernas: en mis miembros superiores soy blanco cisne con leves plumas por dedos y hombros. Ya pronto, ave canora, ms veloz que caro el dedaleo, al ronco Bsporo llegar, hiperbreos llanos y Sirtes gtulas. Me ver el Colco y el Daco, (...) y el Gelonto extremo; y mis versos el Hber mismo se sabr y quien beba en el Rdano. No haya, pues, feos llantos ni lamentos en tan inmotivado funeral: acalla el clamor y el superfluo honor omite de mi sepulcro. HORACIO: Odas i Epodos. Madrid; Ctedra.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Odes I 25 Parcius iunctas quatiunt fenestras iactibus crebris iuuenes proterui nec tibi somnos adimunt amatque ianua limen, quae prius multum facilis mouebat cardines. Audis minus et minus iam: 'Me tuo longas pereunte noctes, Lydia, dormis?' Inuicem moechos anus arrogantis flebis in solo leuis angiportu Thracio bacchante magis sub interlunia uento, cum tibi flagrans amor et libido, quae solet matres furiare equorum, saeuiet circa iecur ulcerosum non sine questu, laeta quod pubes hedera uirenti gaudeat pulla magis atque myrto, aridas frondes hiemis sodali dedicet Euro. http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm1.shtml Ya a menudo los mozos atrevidos tus cerradas ventanas no apedrean ni te desvelan y del quicio amiga se ha hecho la puerta antes tan complaciente con sus goznes. Cada vez oyes menos Mientras muero por ti en la vela de estas largas noches, t, Lidia, duermes? Sers, en cambio, pobre vieja que ante las arrogancias llore del rufin sola en el callejn cuando enloquezcan los vientos tracios en la noche sin luna y un deseo como aquel de las yeguas furor cause a tu hgado ulcerado por quemante amor y gimas porque la alegre juventud prefiere el mirto oscuro y la verdeante yedra y al Euro, compaero del invierno, da la hojarasca. HORACIO: Odas i Epodos. Madrid; Ctedra.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Odes II 10 Rectius uiues, Licini, neque altum semper urgendo neque, dum procellas cautus horrescis, nimium premendo litus iniquom. Auream quisquis mediocritatem diligit, tutus caret obsoleti sordibus tecti, caret inuidenda sobrius aula. Saepius uentis agitatur ingens pinus et celsae grauiore casu decidunt turres feriuntque summos fulgura montis. Sperat infestis, metuit secundis alteram sortem bene praeparatum pectus. Informis hiemes reducit Iuppiter, idem summouet. Non, si male nunc, et olim sic erit: quondam cithara tacentem suscitat Musam neque semper arcum tendit Apollo. Rebus angustis animosus atque fortis appare; sapienter idem contrahes uento nimium secundo turgida uela. http://www.thelatinlibrary.com/horace/carm2.shtml Viurs ms assenyadament, Licini, si no vogues sempre cap a alta mar i si, cautels per por del temporals, no tacostes massa a la riba tradora. Tot aquell qui escull la mitjania, tan preciosa com lor, viu segur lluny de les sordeses dun sostre runs, viu moderadament lluny dun palau que suscita lenveja. Els vents batzeguen ms sovint els pins enormes, les torres enlairades sesfondren ms feixugament, i s als cims de les muntanyes que cauen els llamps. En els temps adversos espera un canvi i en els prspers el tem un pit ben preparat. Jpiter porta els horribles hiverns i ell mateix els foragita. Si ara tot ens s contrari, no pas sempre ser aix. De vegades Apollo, amb la seva ctara, desperta a la Musa que havia emmudit, i no sempre t larc tes. En les dificultats mostrat anims i valent; per tingues tamb el seny damainar les teves veles inflades per un vent massa favorable. Horaci, Odes i Epodes. Barcelona, Fundaci Bernat Metge.

Poemes dHoraci (65-8 aC)

Epodes VIII Rogare longo putidam te saeculo, viris quid enervet meas, cum sit tibi dens ater et rugis vetus frontem senectus exaret hietque turpis inter aridas natis podex velut crudae bovis. sed incitat me pectus et mammae putres equina quales ubera venterque mollis et femur tumentibus exile suris additum. esto beata, funus atque imagines ducant triumphales tuom nec sit marita, quae rotundioribus onusta bacis ambulet. quid? quod libelli Stoici inter Sericos iacere pulvillos amant, inlitterati num minus nervi rigent minusve languet fascinum? quod ut superbo povoces ab inguine, ore adlaborandum est tibi. http://www.thelatinlibrary.com/horace/ep.shtml#VIII Que tu, vella centenria infecta, em preguntis per qu no trempo, quan tens les dents negres, la vellesa ja fa temps que tha solcat darrugues el front i el teu cul bada obsc entre dues natges resseques, com si es tracts del duna vaca massa farta? Encara, per, mexcita el teu pit, aquestes mamelles flccides com el braguer duna euga, i el teu ventre pansit i les teves cuixes magres assentades en uns panxells inflats. Sigues feli! Que les imatges triomfals dels teus avantpassats presideixin el teu funeral i que no hi hagi dona casada que passegi carregada de perles ms rodones que les teves! I qu passa perqu als llibrets estoics els complau de descansar enmig dels teus coixins de seda? Que potser la meva titola, illetrada, trempa menys o, a la inversa, el fallus se mempina ms? No. Si vols que saixequi del seu engonal orgulls haurs de treballar-tel amb la boca. HORACI: Epodes. Barcelona; La Magrana.