La divisi generadora de cllules amb el mateix nombre de cromosomes

Clara Galiano Tresa Purt

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Introducci Tipus de divisi cellular La vida de la cllula El ritme de la reproducci cellular Cicle cellular La interfase La divisi cellular (fase M) Mitosi 1. Profase 2. Metafase 3. Anafase 4. Telofase 9. Citocinesi 10. Formes de reproducci cellular 1. Bipartici 2. Pluripartici 3. Gemmaci

ndex

Introducci
Espcies eurcariotes pluricellulars: 1. Cllules diploides: tenen dos exemplars de cada tipus de cromosoma (2n) 2. Cllules haploides: tenen un sol exemplar de cada tipus de cromosoma (n) 3. Cllules somtiques: cllules diploides. Constitueixen lestructura del cos. 4. Cllules reproductores: cllules haploides (vuls). Serveixen per generar nous individus. 5. n: s el nombre de tipus diferents de cromosomes

Tipus de divisi cellular

La divisi generadora de cllules amb el mateix nombre de cromosomes que la cllula mare, en les quals hi ha un procs de divisi nuclear anomenat mitosi. La divisi generadora de les cllules amb la meitat de cromosomes que la cllula mare (meiosi).

La vida de la cllula
Totes les cllules es reprodueixen o moren. En els dos casos, deixen dexistir. s molt variable (majoritriament, la durada de la vida de les cllules oscilla entre unes 8 hores i una mica ms de 100 dies). Es renoven (reprodueixen i divideixen) constantment. La mort cellular se sol donar per autlisi a partir de la ruptura dels lisosomes (apoptosi).
Naixement.
Creixement. Vida cellular Diferenciaci i reproducci. Mort.

El ritme de la reproducci cellular.

El ritme de la reproducci cellular depn del tipus de cllula. La divisi cellular es dna quan: La relaci nucleoplasmtica (RNP) es fa inferior a un valor determinat, i el nucli resulta insuficient controlar el citoplasma que ha augmentat el tamany. La relaci entre la superfcie i el volum s massa petita. La membrana plasmtica s insuficient per nodrir el citoplasma que cont. Dependncia dancoratge: hi ha contacte amb una superfcie externa. Disponibilitat despai Determinades substncies qumiques anomenades factors de creixement o agents mitgens

Cicle cellular
El cicle cellular s el perode de temps que va des que neix la cllula fins que es divideix i genera noves cllules. T dues etapes: Interfase: etapa inicial en que la cllula presenta nucli. Divisi: la cllula dna lloc a dues cllules.

La interfase
Fase G1: va des de que neix la cllula fins que arriba a la fase S. En aquesta fase es produeix la sntesi de RNAm i de protenes. Fase S: es produeix la duplicaci del DNA. Per aix quan el DNA es condensi per formar els cromosomes, hi haurn dues cromtides unides al centrmer. A partir de cada centrol es forma un esbs de centrol (procentrol). Fase G2: Sincia quan acaba la sntesi del DNA i finalitza en el moment en qu ja es comencen a distinguir els cromosomes.

La divisi cellular (fase M)

s el procs mitjanant el qual, a partir duna cllula mare, neixen dues cllules filles amb idntica dotaci cromosmica que la progenitora.

Cicle cellular de 24 hores

Duraci de 1-2 hores

Mitosi
Mitos (Filament). s el tipus de divisi nuclear que es produeix quan shan de generar cllules amb el mateix nombre de cromosomes que la cllula mare. En els ssers diploides: es pot definir com el procs mitjanant el qual duna cllula amb 2n sobtenen dues cllules amb tamb 2n cromosomes. mitosi 1(2n) 2(2n) Es un procs continu de quatre fases: profase, metafase, anafase i telofase.

Profase
Sinicia quan es comencen a visualitzar els cromosomes: 1. Condensaci del material gentic i desaparici del nuclol. 2. Els dos diplosomes senvoltaten de material pericentriolar i es formen microtbuls. Formen fibres de lster. 3. Els dos sters continuen la seva activitat organitzadora de microtbuls i constitueixen unes fibres anomenades fibres polars. 4. Sallarguen i produeix una separaci dels dos sters i constitueixen els dos pols de la cllula en divisi. 5. Cada procentrol sallarga i al final forma un nou centrol. 6. En la profase tardana (premetafase), el nucli sinfla, es fragmenta lembolcall nuclear i se separa la lmina fibrosa. A causa daix, el nucleoplasma es dispersa en el citoplasma. 7. Formaci el cinetocor (placa cinetocria). 8. Es formen microtbuls cinetocrics que donen lloc a les fibres cromosmiques. 9. Sallarguen i separen els cromosomes. Comporta una orientaci de les cromtides.

Metafase
s la fase en qu els cromosomes queden equidistants als dos complexos centriolars, es colloquen a la meitat del fus mittic i constitueix la placa equatorial.

PROFASE

METAFASE

Anafase i Telofase
Durant l'anafase les cromtides germanes s'allunyen entre elles en direcci al centrosoma. I els centrosomes s'allunyen, i queden en els extrems oposats de la cllula.
En la telofase, la cllula s'allarga i se separen els dos nuclis, encara dins de la mateixa cllula.

ANAFASE

TELOFASE

Citocinesi
La citocinesi s la divis del citoplasma, es pot fer de dues maneres: - Citocinesi per estrangulaci: en les cllules animals. - Citocinesi per septe: en les cllules vegetals.

Citocinesi per estrangulaci: comena amb una invaginaci de la membrana plasmtica a laltura del pla ecuatorial del fus, es forma un anell contrctil intern i els extrems lliures suneixen i es desplacen entre si. Citocinesi per septe: Sinicia amb lagrupaci ordenaada de vescules. Posteriorment, es fusionen i es forma la placa cllular primerenca i va creixent per laddici de vescules.

Formes de reproducci cellular

La bipartici. s la divisi del citoplasma de la cllula mare en dos citoplasmes fills iguals.
Estrangulaci. Fissuraci. Septe.

 La pluripartici, divisi multiple o esquizognia. El citoplasma de la mare es converteix en plurinucleat i per mitj de fissures o un septe es separen i surten a lexterior.

 La gemmaci s la divisi del citoplasma de la mare en dues parts desiguals. Desprs de repartir els cromosomes el nucli es divideix en dos i sacaba de dividir el citoplasma per estrangulaci.