En tot el mn la tendncia actual s considerar l'aprenentatge obert i a distncia com una eina per a resoldre els problemes relacionats

amb l'accs, la qualitat i la igualtat en l'educaci. Per exemple, en els pasos ms poblats l'educaci a distncia s'utilitza per augmentar la igualtat en les escoles, la capacitaci docent i l'educaci no formal. S'utilitzen diverses estratgies com les transmissions de radio i televisi i les tecnologies lowtech, per hi ha cada vegada ms projectes que utilitzen les noves tecnologies de la informaci. D'altra banda, hi ha una clara tendncia cap a la internacionalitzaci de l'educaci a distncia. Aix, avui dia assistim a una cooperaci cada vegada ms gran en educaci a distncia. L'Aliana Virtual entre les universitats de Stanford, Yale, Princeton i Oxford n's un exemple. L'aula global ja no s un concepte del futur sin del present. Dit aix, cal ser realistes i acceptar que el grau d'implementaci de l'aprenentatge obert i a distncia depn en gran mesura del grau de desenvolupament dels pasos. Es poden apreciar tendncies regionals molt marcades en funci de la zona geogrfica on ens trobem. Als pasos d'frica s'ha utilitzat per estendre l'accs a l'educaci bsica i per millorar la qualitat del sistema educatiu tradicional, especialment mitjanant cursos de capacitaci docent. L'aprenentatge obert i a distncia s'ha utilitzat en l'educaci superior, l'escolaritzaci d'adults, l'educaci a refugiats, l'educaci cvica, l'educaci no formal i el desenvolupament comunitari. L'educaci per correspondncia ha estat el principal mitj d'ensenyament a la regi, juntament amb la rdio. Un altre fenomen destacable, que va comenar a principis de la dcada del noranta a Sud-frica, va ser la transici de la modalitat presencial cap a la dual. L'educaci oberta i a distncia als Estats rabs s ms recent i est menys estesa que en altres regions del mn. No obstant aix, hi ha un creixent inters en el potencial de l'educaci a distncia com a mitj per solucionar alguns dels desafiaments que enfronta la regi en matria d'educaci. L'educaci oberta i a distncia a Austrlia es remunta a la primera dcada del segle XIX, de manera que el sistema compta amb una mplia experincia. El que caracteritza a les institucions d'educaci oberta i a distncia a Austrlia s l's dual. La legislaci australiana pretn millorar l'accs i els resultats dels grups de poblaci menys privilegiats. A Xina, l'aprenentatge obert i a distncia ha contribut a ampliar l'accs a l'educaci i brindar ms oportunitats, especialment en l'mbit de l'educaci superior i el desenvolupament socioeconmic. Est centrada en l'educaci secundria i terciria, encara que tamb s'ofereixen programes de capacitaci i formaci d'adults. El 1960, Xina es va convertir en el pas pioner en l's de la rdio i la televisi per proporcionar una educaci superior a distncia de manera exclusiva. Actualment, la Universitat per Rdio i Televisi a distncia s una de les universitats ms grans del mn.

A l'ndia la intenci del Govern de democratitzar l'educaci va estimular la creaci de les universitats d'educaci a distncia de manera exclusiva. La demanda ha augmentat a causa de les TIC emergents, la liberalitzaci, la privatitzaci i la globalitzaci. Al Jap els programes i institucions d'aprenentatge obert i a distncia han crescut en gran mesura en els ltims temps. Tanmateix noms el 10% de les institucions d'educaci superior utilitza les TIC com a mtode nic de distribuci dels seus programes ja que encara predomina l's de la correspondncia, l'udio i el vdeo. Entre les barreres a l's de les TICs es troben els alts costos d'installaci i manteniment, la falta de suport organitzatiu i altres problemes relacionats amb la falta d'experincia i de recursos humans. A Europa, l'aprenentatge obert i a distncia es troba fermament arrelat, encara que el seu nivell d'acceptaci varia d'un pas altre. Entre les institucions ms importants podem esmentar la Open University al Regne Unit, la UNED i la UOC a Espanya i la Fernuniversitt a Alemanya. L'aprenentatge obert i a distncia s'ha utilitzat en serveis a la poblaci adulta, fonamentalment a travs de programes d'educaci general, programes de formaci professional i educaci no formal. A Europa central i oriental i a l'antiga Uni Sovitica, les transformacions econmiques i poltiques han tingut conseqncies importants en l'educaci, i han provocat reformes i una reestructuraci dels sistemes educatius nacionals. A Amrica Llatina hi ha una gran tradici en educaci a distncia. En una primera etapa es van crear escoles per rdio en gaireb tots els pasos de la regi i en una segona fa va predominar la televisi educativa. A Mxic, destaquen iniciatives com la Edusat (TV per satllit) i la Telesecundaria. Al Brasil, podem esmentar Telecurso, TV Escola, i els projectes Logos II i PROFORMAA. En la dcada del setanta, les universitats de la regi van comenar a crear departaments dedicats a l'educaci a distncia per accedir a la poblaci marginada. Alguns d'aquests programes estan dissenyats per preparar els estudiants per a l'ingrs a la universitat. L'Institut Tecnolgic de Monterrey, a Mxic, va llanar una universitat virtual per a proporcionar un sistema complet de postgraus, utilitzant tecnologies avanades de telecomunicacions. Si b els projectes d'educaci a distncia de la regi encara es ressenten de la falta de finanament i suport per raons poltiques, hi ha motius per ser optimistes sobre el futur de l'aprenentatge obert i a distncia a Amrica Llatina. Als Estats Units i Canad existeix una mplia varietat de programes i institucions d'educaci a distncia. Les modalitats ms utilitzades sn la capacitaci a travs d'internet, vdeoconferncia, satllit, cursos per televisi i vdeo, i educaci per correspondncia. Hi ha hagut un gran creixement del nombre de llicenciatures i cursos avanats oferts per les universitats pbliques i privades a travs d'internet. Actualment hi ha una clara tendncia cap a sistemes d'aprenentatge a distncia combinats, que utilitzen una barreja de tecnologies com internet, TV, videoconferncia, CD-ROM, etc. L'educaci a distncia s'utilitza per arribar als grups de poblaci allunyats i recolzar l'educaci a les escoles. Tamb s'utilitza en l'educaci i capacitaci d'adults, en la formaci professional i en cursos d'educaci superior.

La majoria de la poblaci t accs a internet tant a les llars com a les escoles o a la feina, i els governs veuen amb bons ulls la possibilitat d'ampliar l'accs a l'educaci a travs d'internet. Cada vegada hi ha ms aplicacions educatives a travs d'internet 2, que necessiten ms ample de banda i una millor infraestructura tecnolgica i es preveu que aquesta tendncia continu.