FILOSOFIA PAU 2011-2012

DESCARTES
1. INTRODUCCI Finals S.XVI, principis del S.XVII. La Revoluci cientifica, s el fet ms destacat daquest context. Revoluci cientfica, permet descobrir grans veritats, permet aportar molta seguretat en el coneixement i a ms posa en qesti tot el que shavia considerat cert fins aquell moment.

2. INTRODUCCI AL PENSAMENT DE DESCARTES

Voldr aplicar el mtode matemtic a la filosofia, per arribar a les veritats universals. Hem considerat la seva obra com a realisme ingenu o tradicional, era la concepci filosfica que deia que la realitat i all que nosaltres coneixem sn coincidncia. La seva postura ser qestionada, aquesta relaci i daquesta manera negar aquesta creena de que la realitat i all que nosaltres coneixem no tenen perqu tenir relaci.

Descartes far una crtica a la visi dAristtil i com que la realitat es diversa, han dexistir diversos mtodes de coneixement. Descartes defensa la visi contraria, diu que leina que sha dutilitzar s la ra.

3. EL CONEIXEMENT: EL MTODE CARTESI

Lobjectiu de Descartes s arribar a un coneixement vlid i establir unes bases universals. Descartes, se nadona que nicament les matemtiques ofereixen el coneixement segur perqu utilitzen el mtode adequa, per aix sinspira en el mtode matemtic i laplicar a la filosofia.

Mtode matemtic: 1. Intuci intellectual.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 s la captaci dun principi o principis evidents, s a dir, captaci de veritats que siguin indubtables de manera que ning ni res en tingui el menor dubte. 2. Deducci racional. Sha de deduir de la primera veritat indubtable altres veritats a traves de raonaments correctes. (Extreure conclusions utilitzant el raonament a partir de la primera veritat)

MTODE CARTESI

Hi ha 4 regles: EVIDNCIA Consisteix en la captaci intellectual duna primera veritat que sigui evident per ella mateixa, s a dir, es tracta de no admetre res com evident, fins que no se spiga segur que s cert. (Busqueda duna primera veritat indubtable). En aquesta primera regla hem devitar la precipitaci i hem de procurar no prendre com a referncia cap prejudici, de manera que noms podem acceptar aquella veritat que sens presenti de manera evident, clara i distinta.

ANLISI Es tracta de dividir lestudi que sha de fer en diferents parts per tal de poder resoldre les dificultats ms fcilment i aquesta segona regla laplicarem quan els aspectes dun problema no siguin evidents per ells mateixos.

SINTESI DEDUCTIVA Consisteix en conduir els meus pensaments des de els objectes ms fcils i evidents, fins al ms complexos.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 De manera que si apliquem b les regles de la lgica els objecte ms complexos arribaran a ser tan evidents com els ms simples.

ENUMERACI Consisteix en fer un recompte general i tantes revisions com siguin necessaries per tal de no deixar res sense estudiar, lobjectiu daquesta regla s ser prudents.

Sha de distingir entre el dubte metdic de descartes i el dubte escptic. El dubte escptic s ents com un estil de vida, s constant. En canvi, el dubte metdic no s aix, Descartes afirma que hi ha una veritat a la qual es pot arribar.

Evidencia Dubte metdic (eina per arribar al coneixement, optimista dogmtic) Dubte escptic (estil de vida, pessimista)

La manera de torbar la primera veritat, levidncia, sha de dubtar de tot all que no es presenti evident (dubte metdic). Descartes no dir que all que no es presenti evident ser fals, sin que no servir com a primera veritat. (Per arribar a la primera veritat cal utilitzar el dubte metdic).

Fa referncia a 4 motius per dubtar de les coses: 1R MOTIU Descartes ens dir que hem de dubtar de qualsevol veritat que marribi a travs dels sentits. Ell defensa que els sentits moltes vegades ens enganyen, per aix tot all que ens arribi a traves dels sentits ho haurem de posar en dubte. 2N MOTIU Descartes ens diu que hem de dubtar de qualsevol veritat que procedeixi del raonament hum, ja que els homes sovint cometem errors en el raonament que fem. Per tant, qualsevol veritat que vingui del passar, pot ser un error.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 3R MOTIU Diu que es molt difcil distingir el somni de la realitat ja que quant somiem all que es irreal sens presenta com a real, per la qual cosa, Descartes ens diu que hem de dubtar de la realitat de les coses somiades, s a dir, Descartes mostra aqu la impossibilitat de distingir entre la realitat i la ficci. 4RT MOTIU Ens parla de la possibilitat de que exists en lloc dun Deu tot poders i bo, de que exists un geni maligne que es dediqus a portar-nos expressament a lerror.

I aix a travs del dubte sens presenta la primera veritat evident, perqu si dubto penso i evidentment existeixo. PENSO, PER TANT, EXISTEIXO

Daquesta primera veritat extraiem dues conseqncies: 1A: Descobrim lexistncia del meu jo com una cosa que pensa, s a dir, descobrim lexistncia dun jo pensant diferenciat del cos. El cos s un dubte ja que el coneixem a travs dels sentits. 2A: Aquesta primera veritat penso per tant existeixo es dev al principi modlic, tot el que es presenti a partir dara evident, clar i distinta ser acceptat.

El dubte metdic de Descarte posa en dubte lexistncia de tot all tret del pensament, posant-ho tot en dubte. Descartes separa la realitat i les nostres representacions o idees. Ara b, la realitat del meu pensament coincideix amb la seva veritat perqu no podem dubtar del que pensem. s a dir, pel que fa el pensament veritable i la representaci coincideixen.

4. LA REALITAT: QU EXISTEIX?
Substncia: s aquella realitat permanent i estable que existeix per ella mateixa, s a dir, amb independncia de qualsevol altre cosa. La substancia fa de suport de les diferents qualitats sensibles, que sn les que capten els nostres sentits.

FILOSOFIA PAU 2011-2012

Els empiristes com que defensen que el coneixement vlid es el que es pot justificar per lexperincia, afirmaran que no tenim cap coneixement de la substncia, en canvi, els racionalistes (Descartes), afirmar que el fet que no tinguem coneixement experimental de la substncia no nega que no existeixi, sin que demostra que es una idea fruit de la ra (idea innata).

Descartes aplicant el seu mtode de coneixement descobrir 3 substncies: 1A SUBSTNCIA: JO PENSANT Est formada per idees. Trobem idees que no existeixen fora de mi, per lnic segur es que les idees estan a linterior de lindividu. Exemple: tens la idea dun Deu dins teu, per no lhas vist mai fsicament.

Descartes descobreix que el primer que existeix s una realitat que no es capta a travs dels sentits. Descartes parla de la metafsica idealista, perqu la realitat s el pensament i les seves idees, que s una realitat no material.

IDEES ADVENTICIES O ADQUIRIDES Provenen de la nostra experincia sensible interna o externa. Aquestes idees poden resultar errnies perqu sobtenen de dades sensorials. Descartes no nega que els sentits puguin conixer, per afirma que el coneixement que sobt no es segur. IDEES FACTICIES O ARTIFICIALS

FILOSOFIA PAU 2011-2012 Sn aquelles que la ment humana es capa de construir per mitj de la combinaci daltres idees adventcies, per que no implica lexistncia de realitats fora de mi, que es correspongui amb aquestes idees. IDEES INNATES Sn idees fruit de lacte de pensar (del raonament), per tant, en cap cas sn idees provinents de la nostre experincia ni tampoc resulten de la combinaci didees adventcies, sin que sn fruit exclusiu de lacte de pensar ra. I per aquest motiu sn les niques idees fiables, ja que provenen de la ra i no dels sentits.

Amb Descartes cal parlar de linnatisme perqu afirma lexistncia dunes idees que sn fruit del propi raonament, i per tant, esdevenen el fonament a partir del qual podem construir els nostres coneixements. Serveixen de punt de partida, fiable, per a la construcci del coneixement.

Per tant, en Descartes ens trobem per primera vegada, amb una realitat que consisteix en el pensament, de manera que tots els fenmens i tots el objectes, sn continguts de la nostra ment que no sabem si existeixen fora de mi. Podria ser que no hi hagus res ms que el meu pensament.

2A SUBSTNCIA: SUBSTNCIA INFINITA Idea innata de Deu: sintentar deduir si s una substncia fora de mi, i si que ho s. Descartes ho descobreix a partir de dos arguments:

FILOSOFIA PAU 2011-2012

ARGUMENT ONTOLGIC (Anselm de Conterbury) Defensa que una idea s inseparable de les seves propietats, de manera que si li falta alguna de les seves propietats, deixa de ser aquella idea.

Ell ens diu que si tenim la idea de Deu a la nostra ment i la considera com lesser ms perfecte que es pugui pensar, llavor entre les seves perfeccions, hi ha dhaver la propietat de lexistncia ja que sin no seria lsser ms perfecte que es pugui pensar. s a dir, un Deu inexistent ja no seria perfecte, i per tant estaria en contradicci amb la seva definici. Per tant, lessncia de Deu s inseparable de la seva gran propietat, lexistncia.

ARGUMENT NOOLGIC O CAUSAL (Escolstic) Afirma que la causa dun fenomen sempre ha de ser proporcional al seu efecte. s a dir, que una causa sempre ha de ser igual o superior a lefecte que produeix, perqu lefecte depn de la causa.

Ell ens diu que si tenim la idea de Deu a la nostra ment i la concebem com lesser ms perfecte, es perqu jo s que es la perfecci. Ara b, el Jo Pensant s imperfecte pel fet que dubta, per tant, com s possible que del jo pensant, que s imperfecte, ens surti la idea de perfecci?

Daqu sextreu que necessariament, la causa de la idea de perfecci ha de ser igual que la prpia idea de perfecci, per a la qual cosa existeix fora de mi perqu ell ha esta la causa de la meva idea de perfecci.

Substncia divina perfecte. Un cop he demostrar lexistncia de la substncia divina, queda automticament eliminada la hiptesi del geni maligne.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 Deu com a esser bo, ser la garantia del coneixement perqu ens portar a lencert.

3A SUBSTNCIA: SUBSTNCIA EXTENSA Amb el dubte de Descartes ha descobert la primera veritat que s el jo pensant i la substncia pensant ha permes descobrir la segona substncia que s Deu o la substncia Divina.

El mn, idea innata, t una existncia real fora de mi? Per demostrar la existncia de la substncia extensa incls el meu propi cos, es necessita un nexe incls el meu propi pensament i la realitat exterior. I aquest nexe s Deu. Du, que s un esser bo, no podria permetre que visqussim enganyats respecte la convicci dun mn existent. s a dir, Deu no pot permetre que visquem enganyats.

La substncia extensa, te existncia fora de mi. Un cop hem descobert lexistncia daquestes 3 substncies, ens adonem que la causa daquesta realitat s Deu. s la causa de la substncia i lextensa, les quals sn independents un cop creades.

Du ens garanteix lexistncia de la substncia extensa, per noms obtenim percepcions sensibles, encara que els sentits sn enganyosos, per tant, no tenim la garantia de que les percepcions siguin les que siguin.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 Descartes ens diu que la tercera substncia est caracteritzada per lextensi, s a dir, te la propietat docupar un espai al mn. A ms, Descartes diu que en aquest mn governa un absolut determinisme, s a dir, aquest mn funciona com un mecanisme regit per unes lleis inscrites per Deu i que fan funcionar com una maquina perqu generen moviment.

Descartes diu que tracta duna realitat que podem conixer matemticament.

5. LA NATURALESA HUMANA
Relaci ment/cos. Cos substncia no pensant. Aquesta concepci metafsica ens presenta un dualisme antropolgic radical, de manera que lesser hum s una ment o esperit diferent i en certa manera, tamb dependent del nostre cosa material, per la qual cosa lesser hum s el resultat de luni occidental i de la interacci de les dues substncies: el jo que lhem descobert sols i el cos que es garantit per Deu.

Com es relacionen el cos i el esperit? A travs dun punt en el cervell anomenada glndula pineal, on sallotja lnima i es comunica amb el cos, daquesta manera per una banda el cos actua com una mquina, per daltra banda tamb pot actuar seguint les ordres de la ment. La llibertat humana. Moltes vegades es pregunta: Perqu Descartes torna a establir un dualisme dual? (La resposta sha donat per poder justificar la llibertat humana.)

Perqu hem de reflexionar sobre la llibertat humana? Perqu si duna banda diem que el cos actua automticament regit per les lleis imposades per Deu a la natura, i lhome actua a travs del seu cos, com podem afirmar doncs que lesser

FILOSOFIA PAU 2011-2012 hum es lliure? I si no ho s, el poden fer responsable de les seves accions? Som substncia pensant, lesperit fa lliure a lhome i es pot dubtar.

6. LA MORAL
Descartes t com a objectiu trobar la manera de com guiar la nostre conducta per tal daconseguir la felicitat. Ara b, Descartes com a Racionalista, considerava que per aconseguir aquest objectiu en cal haver trobat un coneixement veritable, un coneixement sobre els criteris del que sha de fer i el que no (sn universals), per la qual cosa, leina que hem dutilitzar per arribar al coneixement daquests criteris s la RA.

Parlem dintellectualisme moral daquell que coneix i far el b.

Descartes ens diu que mentres no arribem al coneixement definitiu daquests criteris, cal seguir unes pautes moral provisional.

La moral provisional t 5 normes: 1A NORMA Hem desforar-nos per conixer el que cal fer i el que no sha de fer, en aquest sentit ens diu que hem dobeir les lleis del propi bais, aix com tamb la religi que ens ha format. A ms a ms, Descartes ens diu que ens cal saber 4 veritats que ens garanteixin la felicitat. 1. Existeix un Deu bo, del qual en depenen les coses. 2. La nostre anima es immortal, per la qual cosa ens podem alliberar de la por o la mort. 3. La terra i lunivers estan creats per Deu i que ell els mant, per la qual cosa ens podem alliberar de la preocupaci de dirigir el mn. 4. La nostra satisfacci ms gran, la trobarem en el compliment del deure i de la voluntat de Deu.

FILOSOFIA PAU 2011-2012 2A NORMA Cal tenir una actitud ferma i constant per tal de portar els dictmens de la ra, sense deixar-nos emportar per les passions. 3A NORMA Cal ser amo dun mateix i no deixar-se influir per interessos. 4A NORMA Cal no desitjar res que estigui fora del nostre abast. 5A NORMA Cal orientar la vida cap al cultiu de la ra i impulsar laven del coneixement.