Tramo del Cam de Sant Jaume que va entre Vic y LEstany del Bages.

21,4 kilmetros Recorrido: km 0 Vic. Sortim de Vic pel pont de pedra sobre el Mder i seguin el cam natural recuperat al costat del riu. Sha de passar per sobre del pont de la carretera i seguir la primera carretera (un vial dincorporaci-sortida que acabem de passar per sobre). Un cop arribats al nivell superior, hem de prendre el primer cam que surt a la dreta. Cal tenir en compte que estan urbanitzant la zona. Seguim pel cam fins a creuar lautovia per un pont al costat duna granja. Al final hi ha una residncia canina. km 3,8 Sentfores. El cam duu cap a Sentfores. Sha darribar fins a la carretera, seguir-la a lesquerra fins a lesglsia i anar a trobar el carrer del Call. Des daqu se segueix litinerari de natura, perfectament indicat i que es mant per la riera del Mder. Se segueix la riera fins que un pont de la carretera travessa aquest rierol. Tot just abans, cal seguir un cam que surt a la carretera i porta cap a una granja: la residncia rural de la Riera. Sentfores, tamb coneguda com la Guixa, s una petita localitat situada a la part occidental de la Plana de Vic, a la riba del riu Mder. Vic, que no para de crixer, sembla cada cop ms propera a aquest poble, i aix est convertint Sentfores en un barri de la capital, on abunden els habitatges unifamiliars i allats. El castell de Sentfores est documentat de lany 911, i lesglsia de Sant Mart de Sentfores, del 930. Del castell, que saixecava al cim dun tur dominant el cam cap a Santa Eullia de Riuprimer, no en queden prcticament restes, noms alguns fragments de muralla. A la vora de les restes hi ha els vestigis del que havien estat trinxeres fetes servir durant la Guerra Civil. Lany 1705 tingu lloc, al santuari de Sant Sebasti, sobre el tur homnim, al lmit del terme municipal, lepisodi histric conegut com la conjura dels vigatans, en qu un grup de ciutadans de Vic acord prendre part pel pretendent Carles dustria i autoritzar la signatura del Pacte de Gnova amb les potncies europees que li donaven suport. km 7,8 Sta. Eullia de Riuprimer. Seguim el cam parallel a la carretera i en quatre quilmetres i mig arribem a Santa Eullia de Riuprimer. Passem per davant de lesglsia i girem pel carrer del Mder en direcci al camp de futbol. Seguim el cam que va parallel al riu Mder i en 1,2 km arribem a una crulla, amb la carretera a la nostra dreta. Nosaltres hem de seguir a lesquerra per un pontet sobre el Mder. Desprs del pont girem a la dreta. A m esquerra queda una gran casa de colnies, lAliberc. Nosaltres seguim recte per pista sense asfaltar i en 400 metres arribem a un cam asfaltat. El seguim a la dreta per baixar a la carretera BV-4317, que creuem per anar a buscar el cam a la Roca. Prenem el cam de la dreta, que fa pujada i que sendinsa en el bosc. Sha de seguir tota lestona la pista principal, i en cinc quilmetres arribem a lEstany pel cam del Serrat de la Creu de Senties. s un poble allat, voltat de muntanyes. Aqu es trob un milliari rom, indicatiu que per Santa Eullia passava una antiga via romana. Tot indica que es tractava de litinerari que enllaava Vic (Ausa, per als romans) amb la ruta cap a Saragossa (Cesaraugusta). Lesglsia de Santa Eullia s documentada del segle x i fou refeta durant lxi sota els auspicis del bisbe i abat Oliba. Al final del segle xvi es constru una capella dedicada a

la Mare de Du del Roser. Fou restaurada entre els anys 1984 i 1987. Durant la restauraci shi trobaren restes de les esglsies del segle x i xi. Ledifici actual s destil barroc. Al creuer es conserven les finestres romniques de doble esqueixada. El campanar conserva, fins al segon pis, elements dun campanar edificat durant el segle xii. Pel terme de Santa Eullia passa un histric cam ramader, emprat pels ramats en el trasllat des dels estables fins als punts de pasturatge. En concret la ruta que passa per aqu duia dels rius Gai i Francol cap a les terres del nord. km 21,4 lEstany. Creuem la carretera i anem en direcci al monestir de Santa Maria de lEstany, el claustre del qual no podem deixar de visitar. LEstany est situat a la subcomarca del Moians, al Bages, enmig dun pla ben aprofitat pels conreus. El poble sala a la vora don hi havia un antic estany, dessecat lany 1570 per ordre de labat Carles de Cardona per tal devitar aix els focus depidmies que comportava. Lestany estava situat a lest de la poblaci i encara es torna a omplir en poca de grans pluges. Les cases del poble sn de pedra i constitueixen un bon exemple de poble rural, gaireb muntanyenc. s un lloc destiueig i segones residncies. Els visitants sapropen a lEstany atrets pel bon clima i pel conjunt extraordinari del monestir romnic de Santa Maria, format per lesglsia, el claustre i un petit museu annex on es resumeix la histria del cenobi. La plaa que sobre davant del monestir i els carrers antics del poble mantenen tamb un especial encant medieval. Els orgens del monestir de lEstany cal buscar-los en una antiga esglsia dedicada a Santa Maria que saixec en aquest lloc durant el segle x. Lany 1080 se cedeix a la dicesi de Vic, que estableix a lEstany una comunitat de clergues agustinians. El monestir comen a decaure arran dun incendi, lany 1395, que oblig la comunitat a deixar el monestir fins al 1436. El 1448 un terratrmol enfons les voltes de lesglsia. La recuperaci posterior fou lenta i noves circumstncies negatives afectaren la bona marxa del monestir. Finalment, el 1775 sextingeix la comunitat i lesglsia pass a ser parrquia del nucli desenvolupat al voltant del monestir. Del conjunt del monestir es conserven lesglsia de Santa Maria, consagrada el 1133; la sala capitular, actualment convertida en capella del santssim, i el claustre. Lesglsia i el claustre es comuniquen mitjanant un portal gtic (segle xvi). Lesglsia, del segle xii, s molt sbria, tant per dins com per fora. De planta de creu llatina, consta duna sola nau amb volta de can i t un elegant cimbori sobre el creuer. El claustre s de planta quadrada, amb deu arcs a cada galeria amb columnes dobles i setanta-dos capitells, molt ben conservats grcies a la bona qualitat de la pedra emprada. Als capitells del claustre de lEstany salternen les representacions religioses amb les profanes. Mereixen una atenci especial els capitells del Sant Sopar i el de lentrada triomfal de Jess a Jerusalem. Al voltant del claustre hi ha altres dependncies destinades a rectoria, biblioteca pblica i museu. Al museu es conserven objectes i documents de la llarga histria local, aix com restes arquitectniques i escultriques de les diferents restauracions que shi han fet. El conjunt fou declarat monument nacional lany 1931, i als anys 1950 i 1982 sen fu la restauraci, que exig refer moltes parts importants, sobretot a lesglsia.

Barcelona Vic en tren son 4,65 Horario tren: 8:01 (plaa Catalunya), llegada a las 9:20 a Vic El autobs de lEstany a Barcelona son 6,85 Horario autobs: 16,45 sale de lEstany, 18:30 llega a Barcelona.