Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

L'art i la destrucci: Desde que l'art existeix, l'art es destrueix. Les imatges que han signifcat quelcom religis o smbol d'una cultura han estat destrudes desde temps immemorables per aquells que no hi creien o que no hi estaven d'acord. L'iconoclasme signifca "ruptura d'imatges", s la deliberada destrucci de les icones d'una religi o d'una cultura. L'iconoclasme (ents com a una destrucci dels elements icnics) ha pres protagonisme davant els principals canvis poltics o religiosos que han transcorregut al llarg de la histria a l'interior d'una societat. Per exemple, durant la conquesta d'Amrica per part dels espanyols, la majoria d'imatges i smbols religiosos de la seva cultura van ser destruts i substituts per altres, fns i tot la seva llengua. Un altre exemple ms actual (del 9 d'abril del 2003) va ser l'enderroc de l'esttua de Saddam Hussein quan l'exrcit dels Estats Units va invadir Irak i va "lliberar" el pas de la dictadura. (1) Tot t un perqu, la destrucci d'imatges, smbols i obres d'art ha estat sempre carregada d'un alt valor simblic, d'una intencionalitat marcada per uns principis ideolgics, tics, religisos... Les imatges, esttues i icones no sn destrudes perque si, l'eliminaci d'aquests smbols t, generalment, l'nim d'eliminar directament alll que aquell smbol representa, s a dir, l'enderroc de l'esttua de Sadam Hussein va implicar l'eliminaci de l'nima de la persona en s, igual que la destrucci d'una imatge religiosa implica la total desvaloritzaci de la religi en s mateixa, per per el simple fet de dur a terme aquesta profanaci ja es dona un valor, importncia o trascendncia a all que, en un principi, se l'hi vol arrebatar. La destrucci i l'iconoclasme en l'art ha estat ests per aquells ms tradicionalistes com un acte de vandalisme. Al segle XX, Marcel Duchamp (1887 - 1968) va crear una pardia del reconegut quadre de Leonardo Da Vinci ,La Giocconda, en el que hi incua un bigoti i una perilla. La societat tradicional de l'poca va sentir-se ofesa i categoritzar la stira com a una destrucci , burla i, fns a cert punt, profanaci d'una obra d'art de gran valor. Per la destrucci i transgresi dels principis establerts en l'art ha estat sempre l'origen de nous moviments, s aquest el motiu per el cual l'art segureix viu i es reinventa a s mateix constantment. A mesura que es van incorporant noves propostes i es deixen enrere els principis, tcniques i icones anomenats tradicionals, apareixen noves formes d'art creades per aquells que han decicit trencar amb all establert. To imagine a new art, one must break the ancient art, Marcel Schwob (2). Tot comena al voltant de la segona dcada del S.XX quan es comena a entendre el terme "vangurdia" com a concepte artstic d'all que defneix el seu programa esttic amb un rebuig del passat i el cult a all nou, sense deixar de banda que la novetat s'aconsegueix mitjanant un procs de destrucci de la tradici; la mxima anarquista de Bakunin "Destrur s crear", s aplicable a gaireb totes les activitats vanguardistes del S.XX (3). Desde l'aparici del vanguardisme s'ha utilitzat la destrucci com a una eina ms per a construr un "nou

Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

art" basat en la violaci permanent dels propis principis i dels principis de l'art tradicional, un art que pretn transgredir amb tot all existent fns el moment. s tamb durant la segona dcada del segle XX que apareix el moviment Dadasta, que pretn rebelar-se contra els codis i sistemes establerts en l'art i es mou com a rebuig a la societat decadent de l'poca. Trobem, aleshores, un parallelisme entre "l'antic" iconoclasme, amb unes fnalitats i principis ideolgics, religiosos, poltics i culturals, i un "nou iconoclasme" en l'art vanguardista i contemporni, que canva aquestes fnalitats i afeigeix als seus principis la intenci de crear nous objectes artstics transgressors, crear nous moviments basants en eliminar els principis i programes tradicionals. Latour i Weibel descriuen i diferencen un altre terme, iconoclash: "Iconoclasmo es cuando sabemos lo que est pasando en el acto destructivo y cules son las motivaciones que explican lo que parece claramente un proyecto de destruccin; iconoclash, en cambio, hace referencia a cuando no sabemos, cuando dudamos, cuando nos encontramos incomodados por una accin sobre la que no hay forma de saber, a no ser que se realice una investigacin ms profunda, si es destructiva o constructiva" (4). Molts artistes han seguit, i segueixen aquests principis i ideologes vanguardistes. Un bon exemple s Garbi KW, artista contemporni espanyol, presentava la seva exposici "El arte es destruccin" al Centre Cultutral la Bbila el juliol de 2010 amb les segents paraules: "El arte contemporneo es destruccin...llegar a conclusiones es destruir y desestructurar toda la tcnica que el artista ha ido adquiriendo en sus aos de aprendizaje." (5) Parlem per de la relaci entre creaci i destrucci, que s'expressa com a tal en moltes obres d'art, performances i exposicions fent que la destrucci del propi objecte artstic o espai on es troba comporti la creaci d'una nova obra i d'un art en s mateix, com diu Bruno Latour a Iconoclash, Art has become a synoym of the destruction of art (4). Alguns exemples breus i interessants d'aquesta "destrucci creativa" , de la destrucci dins la creaci sn: L'obra Break Down (2001) de l'artista Michael Landy (6). L'artista angls va basar la seva obra en una crtica al consumisme i a la dependncia de la societat d'avui en dia als bns materials individuals. Consistia en desfer-se de tots els seus bns materials (incluint el seu cotxe, diversos quadres d'artistes reconeguts i fns i tot la seva partida de naixement), un total de 7.227 objectes recollits en un inventari. El resultat va ser "Break Down", una videoinstalaci on exposava la destrucci de totes les seves pertinences. Un altre exemple s el de Monica Bonvicini amb l'obra "Plastered" (1998). Era una superfcie de poliestir (material tou) coberta amb una capa de guix que s'extena 1000 metres cuadrats sobre el terra de la exposici. Algunes zones s'havien deixat descobertes deixant el poliestir exposa't a les trepitjades dels visitants de manera que l'obra s'hanava deteriorant amb el pas del pblic. (7)

Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

La destrucci, l'obra efmera: Per profunditzar ms , per, en la incorporaci de destrucci en el mn de l'art com a part de la creaci, parlem d'uns dels pioners del moviment, el pintor i escultor sus Jean Tinguely (1925 1991) i de l'obra Homage to New York (8), produda juntament amb d'altres artistes/enginyers com Billy Klber i Robert Rauschenberg. Homage to New York era una escutura cintica de vuit metres d'alada feta per una complexe maquinria concebuda per auto-destruirse als 27 minuts de ser activada. Va ser construda a partir de rodes de bicicletes, parts de banyera, rdios, una estaci meteorolgica i d'altres objectes reciclats obitinguts a la deixalleria de New Jersey. L'extrany artilugi blanc pintava i produa msica a mesura que les rodes giraven i els diferents engranatges s'entortolligaven entre s fns a cremar la mquina. Aquesta escultura es va autodestrur durant una performance pblica al pati del museu d'art modern de Manhattan (MOMA) el 17 de Mar de 1960. Representava un homenatge a la energa i la vida d'una ciutat que es reconstrueix a si mateixa amb el temps. Va representar tamb un molt bon exemple de les diferents, i moltes vegades contrries, concepcions que els artistes i els enginyers tenien del funcionament i funcionalitat de les mquines; va resultar ser una crtica i un homenatge al mateix temps. Tots els elements generats durant la destrucci de l'escultura formaven part de l'espectacle, la msica que es degenerava progressivament, el soroll que es produa amb els esclats dels engranatges, el fum i, fnalment, les restes que van quedar de la mquina quan ja havia estat destruda (que van ser recollides per el pblic assistent com a record). Tinguely va voler plasmar la intensitat de la vida i l'energa de les ciutats, la creaci i destrucci contnua d'aquestes a la ciutat de Nova York, the live of this machine is intensive because of autodestruction. Crear amb la fnalitat de destrur creant un espectacle pblic. Aquest concepte no havia estat concebut com a tal fns el moment. Jean Tinguely consegueix que la seva obra no tingui sentit sense la destrucci, the fact of autodestruction is a natural factor, it's necesary. This machine is a kind of spectacle. Ja no es tracta d'un acte de vandalisme contra l'art, ni d'una destrucci deliberada d'objectes i obres com a reivindicaci de res sin que reinventa la historia de la destrucci de l'art fent que per ella mateixa es consideri una part important (o la principal) d'una obra. La destrucci, per f, forma part de la creaci. La destrucci de l'obres com a art ha generat molta controvrsia desde els inicis de la seva histria, la

Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

concepci de l'iconoclasme com a eliminaci i desvaluaci de smbols, la profanaci d'obres com a acte de vandalisme, la destrucci d'obres que el pblic ha estat interesat a conservar i la prpia concepci de la destrucci ha difcultat l'acceptaci del pblic davant aquelles obres que conceben la destrucci com una part important de l'art. Tot i aix, l'obra de Tinguely va ser ben rebuda per part del pblic, ja que a part d'una performance basada en la destrucci tamb resultava per aquella poca una obra d'enginyera digne d'admirar. La destrucci de l'obra, una crtica: Una altre proposta on la destrucci forma una part essencial de l'obra i sobre la que val la pena indagar s "Monumento contra el fascismo" de Jochen Gerz i Esther Shalev (1986) a Hamburg. Una columna cuadrada (d'un metre quadrat de base) de dotze metres d'alada recoberta de plom, res ms. Gerz va demanar la collaboraci de vens i ciutadans repartint punxons amb l'objectiu de que aquests escribissin a la columna els seus pensaments sobre la guerra, tant els bons com els dolents, a la base de la columna. Amb el temps, alg va adonar-se que la seva inscripci hava desaparegut i va denunciar-ho a l'Ajuntament d'Hamburg on li van contestar que era totalment natural, que l'escultura estava preparada per desaparixer sota terra al voltant de l'any 1990. Gerz hava instalalat un mecanisme per a que el monument ans enterrant-se poc a poc, uns dos metres l'any, fns a desaparixer, perqu no vola un monument etern sino una obra efmera. (9)(10).

Aquesta obra de Gerz i Shalev incorpora tamb la destrucci com a part essencial de l'obra, la desaparici del monument s un clar homenatge i un smil a l'iconoclasme fent que la obra resulti una crtica a les formes monumentals tradicionals. L'objectiu i la intenci de l'obra no guarda gaire semblana a l'obra de Tinguely, sin que s'acosta molt ms a l'antiga concepci de la destrucci de les obres d'art per conseqncies socials, motius ideolgics, poltics i/o religiosos, a l'iconoclasme en estat "pur", a la crtica i eliminaci de les imatges i monuments que representen i fan homenatge a certes idees, esdeveniments (com en aquest cas, la guerra), personatjes i cultures... Hem vist ja dos exemples on la destrucci s'incorpora a l'obra artstica i n's una de les parts fonamentals. El primer, "Homage to New York" de Jean Tinguely, on els diferents elements que apareixen durant l'autodestrucci de l'objecte i el fet de destrurse per s mateix s el que contrueix l'obra d'art i el segon, "Monumento contra el fascismo" de Jochen Gerz i Ester Shalev, on el que es destrueix s l'obra d'art en s amb unes fnalitats crtiques, intentant provocar una reacci i refexi social sobre la guerra i sobre les obres

Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

monumentals (molt proper a l'iconoclasme). Busquem aleshores altres obres on la relaci entre art i destrucci s diferent a les anteriors. s interessant estudiar com diferents artistes donen un sentit i utilitat diferent al fet destructiu provocant una gran varietat de refexions i ctiques socials sobre la seva obra. Destrur i transformar, crear: Un exemple una mica diferent de la relaci entre l'art i la destrucci s el de l'artista Pavel Bchler amb les obres de "Modern paintings" (1997 - 2000). Bchler fa una demostraci de com la destrucci i la transformaci sn passos previs a la creaci i presenta cinc quadres fets a partir de retalls deteriorats i passats per la rentadora d'alguns llenos trobats a petits mercats, subhastes i donats per amics i estudiants (11). No practica la destrucci sobre la seva prpia obra sin que destrueix altres objectes, materials i llenos amb l'objectiu de convertir-los en noves obres d'art, destucci com a mode de transformaci. Els seus cuadres a mode "collage", podren ser la continuaci de la reducci destructiva de les formes feta per els Dadastes , un acte artistic destructiu i regeneratiu al mateix temps.

Conclusions i refexions: Desprs d'analitzar i observar diferents formes de destrucci dins l'art, desde un projecte on el procs destructiu s el propi art fns a aquest ltim on la destrucci s el pas previ a la creaci posterior de l'obra d'art, cal refexionar sobre la relaci existent entre la destrucci i la creaci. La destrucci i la creaci sn mecanismes associats, podem concloure que res es pot construr sense una etapa prvia destructiva ja que tot canvi implica destrucci. Fem un smil amb la natura, tot all que la natura destrueix t sempre un sentit creador, ja que la natura no destrueix per odi ni per que s com f la humanitat, sin que tot all que destrueix es transforma en quelcom i succeeix per les necessitats de la prpia natura. Desprs de tants prejudicis davant el concepte i el procs destructiu, desprs de que els homes l' hagin devaluat conseguint que es valori com a quelcom negatiu, haura de dignifcar-se el concepte de destrucci i desvincular-lo del concepte aniquilaci dins del mn de l'art. Com hem vist, la destrucci i la creaci poden ser termes anlegs dins el mn de l'art, aquests artistes consegueixen desvincular al pblic d'aquesta sensaci negativa i catastrofsta que t sovint del concepte destrucci per ensenyar-los una nova visi desde on poden entendre-la com a quelcom creador, quelcom bell. La misi de l'artista s, per un cant, revelar la bellesa existent a les obres de destrucci i carregar-les (o no) de sentit. "La destruccin continuar en el arte y en todo lo dems". Kris Martin.

Cristina Doria Ferrao

Laboratori d'audiovisuals.

Grup D1

Bibliografa i flmografa.

(1) Vdeo de l'enderroc de l'esttua de Sadam Huissein http://video.google.com/videoplay?docid=-5470963890728909492# (consultat el 3/06/2012) (2) Cita del document Against moral Rights, Amy Adler. Documents de google.(consultat el 3/06/2012) (3) Matei Calinescu, Las cinco caras de la modernidad (1991). (4) Bruno Latour& Peter Weibeled , Iconoclash: Beyond the image Wars in Science, Religion and Art. (2002). (5) Garbi KW (2010, juliol). El arte es destruccin. Exposici presentada al Centre Cultural la Bbila, Hospitalet del Llobregat. (6) Michael Landy. http://www.youtube.com/watch?v=6hYUnkW4sNA (consultat el 3/06/2012) (7) Monica Bonvicini http://collection.fraclorraine.org/collection/print/87 (consultat el consultat el 3/06/2012) (8) Homage to New York. http://vimeo.com/8537769 (consultat el 3/06/2012) (9) Peter Burke, Visto y no visto: el uso de la imagen como documento histrico. (2005) (10) Article sobre Gerz http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/radar/9-4977-2008-12-07.html (11) Pavel Bchler http://www.tanyaleighton.com/index.php?pageId=273&l=en (consultat el 3/06/2012)