DIVENDRES 23 de mar de 2012

Opini

WWW.VEUANOIA.CAT
D E LA N O I A

03

PERE ESCOL

JAUME SINGLA a peu pla

Impunitat
La nostra societat no s massa reivindicativa. Ni est organitzada per fer gran cosa ms que manifestacions. Durant la dictadura les queixes shavien de vehicular de manera sorda per no patir represlies. Ara es poden fer obertament, per ning no en fa cas. Alguns mitjans de comunicaci diuen les coses pel seu nom, per tant s. Els que manen ho contraresten amb els qui els tira floretes, per inters ideolgic o per formar part de la maquinria de propaganda poltica, que manipula els fets per fer veure el que els conv. Les administracions poden permetres el luxe de retardar el seu pagament, i no fer efectius els interessos de demora, mentre que sapliquen amb fruci a fer-ho quan sn els ciutadans els que no poden fer front a les seves obligacions. Els embarguen i executen sense miraments. Ells que han acumulat morositats escandaloses durant anys sense permetre ni la queixa. Els manaires poden decidir inversions totalment absurdes i posar el pas en fallida i seguir pertanyent a lelit que ocupa el poder, sigui en la branca legislativa, executiva o en les mltiples empreses pbliques, semioficials o que depenen dels permisos i concessions governamentals. A pesar dhaver-hi lleis per evitar que els compensin els favors fets mentre estaven en el poder, sha pogut veure com es justifica el conseller Francesc Baltasar i la regidora Imma Mallol per tenir ara feina a Aiges de Barcelona. Tamb s absolutament normal que hi treballi la filla dalgun alcalde que els va vendre la societat municipal per assegurar un millor subministrament. Com tampoc est afectada per la llei dincompatibilitats la ministra Elena Salgado per haver estat nomenada consellera dEndesa a Xile. Perqu ning parla de la seva qualificaci professional, sin que noms es vol subratllar el moment i les circumstncies en qu shan assolit les noves responsabilitats. Les associacions de consumidors tamb carreguen contra la impunitat dels bancs, a qui culpen de la crisi. Reclamen transparncia i un control per part de les administracions. Tenen por de que la concentraci dentitats consolidi un oligopoli. Reclamen uns serveis financers ms justos per als consumidors i facilitar que puguin elegir amb ms llibertat. Demanen reduir les comissions, millorar la informaci i evitar prctiques comercials com les preferents o els paquets de productes que lliguen el consumidor a la seva entitat durant llargs perodes de temps. No es posen amb lescndol de que algunes entitats hagin venut productes financers, dient que eren lquids (per tant que es podien anar a retirar els diners quan es volgus) i ara, justificant-ho per un canvi de normativa, ni se sap el valor que tenen, ni els deixen que els impositors recuperin el que van posar. LAssociaci General de Consumidors ha informat que gaireb dos teros del total de consultes i reclamacions realitzades pels consumidors durant lany passat estan relacionades amb els sectors del transport, les telecomunicacions i lhabitatge. Destaca laugment del 3,12% de les consultes i reclamacions rebudes en transports (que suposen el 23,69% del total) , i del 3,65% de les relacionades amb telecomunicacions, que van aglutinar el 21,61% de totes les queixes. Les consultes i les reclamacions relacionades amb el sector del transport corresponen principalment a laeri, mentre que les de telecomunicacions se centren fonamentalment en telefonia mbil. Tampoc es queda endarrere el sector de subministraments (queixes sobre els rebuts daigua, electricitat, gas) que ocupen la quarta plaa (amb el 7,75% de les consultes rebudes el 2011), fet que suposa un 8,85% de consultes ms que en lany anterior. En realitat totes sn organitzacions que saprofiten de la seva posici dominant per imposar les seves clusules sense que la gent pugui fer gran cosa ms que pagar. s lexpressi duna societat malalta, que veu arreu tics dabs de poder i de corrupci. La impunitat permet que actun aix davant dels ulls de tothom, amb la seguretat que no seran perseguits legalment, ni penats per res del que facin. I aix, malauradament, no sarregla manifestant-se cvicament pel carrer. El canvi s necessari, per com que s dubts que el facin els poltics, shaur danar pensant en com es podr fer...

No ho han ents
Quan es va pel mn amb dos euros dideologia o no es t prou formaci poltica, hom tendeix a creure en veritats absolutes i inamovibles. Per exemple, lafirmaci de tothom s innocent fins que es demostri el contrari no s universal. T excepcions. Excepcions molt lgiques. Les excepcions sn els casos de dopping i les imputacions als poltics. Amb la diferncia que mentre els esportistes caats per dopping sempre reben una sanci, als poltics habitualment les corrupteles els surten gratis. Als contribuents no, per als poltics professionals s. Fa un any i mig es va detectar traces de clembuterol en la sang del ciclista Alberto Contador. Al final del procs, tot i que el TAS no ha demostrat que Contador es dops, lha sancionat amb dos anys de suspensi. Quan et troben substncies dopants a lorganisme, no s lautoritat esportiva la que tha de demostrar la culpabilitat, sin que ets tu que has de demostrar la teva innocncia. Dalguna manera has dexplicar com ha anat a parar la droga a linterior del teu organisme. Digui el que digui la premsa, la sanci a Contador s justa perqu no ha pogut demostrar la seva innocncia. A lAnoia, concretament a Vilanova del Cam, des de fa mesos estem vivint el cas de Francisco Palacios que de ser primer tinent dalcalde (i futur alcalde) ha passat a loposici per un afer comptable en el club de bsquet que Palacios va presidir durant anys.

No es pot parlar de pressions poltiques ni de Joan Vich ni de les altres formacions municipals, ni es pot dir que lalcalde shagi precipitat cessant Palacios. Ho ha fet noms quan ha estat imputat.
Tant el mateix Palacios, com els membres de la seva candidatura (no pas tots) o alguns dels seus familiars, diuen que Francisco Palacios t dret a exercir el crrec de tinent dalcalde fins que no es demostri la seva culpabilitat en el cas on est imputat. Em dna la impressi que no han ents res. La dona de Csar no solsament ha de ser honrada, sin que ho ha de semblar diu la dita millenria. De la mateixa manera els gestors pblics no noms han destar nets de sospita, sin que ho han de demostrar. Un regidor en un ajuntament vota taxes i contribucions, normes de conducta, plans dordenaci urbana... de cada decisi en depn gran part del benestar i de la butxaca dels ciutadans. Una persona que estigui imputada en una causa, entenc que no pot exercir un crrec institucional mentre hi hagi una ombra de dubte per petit que fos. En lanomenat cas Palacios no s pas que els membres de lajuntament o les forces poltiques siguin les que han imputat irregularitats al regidor, sin que han estat els components del seu club els que lacusen. Per tant no es pot parlar de presumptes pressions poltiques, ni per part de Joan Vich, ni de les altres forces poltiques municipals. Ni tampoc es pot dir que lalcalde shagi precipitat en destituir-lo dels seus crrecs, ja que ha esperat a fer-ho a que Palacios fos imputat i de donar-li temps a dimitir preventivament. Res magradaria tant com veure que el cas Palacios saclareix positivament... per mentre no saclareixi en Palacios ha destar en un discret segon pla. Per tica i per esttica.

Sha dobrir el debat sobre com sha de sortir de la crisi. Sha de trencar el discurs que

Llus Capdevila A CUA DULL

Dr. Hctor Lpez Llaurad

Urologia i andrologia Cirurgia lser de la prstata
Assistencial Anoia Av. Pasos Catalans, 95 Pol. Ind. Les Comes Igualada Tel. 93 804 66 88 Centre Mdic del Bages c. Pare Clotet, 12 Manresa Tel. 93 874 84 07

Hores convingudes: C. Delicies, 8 Tel. 93 805 04 04