SISTEMA POLTIC ESPANYOL 1.

Models democrtics: institucions compartides: govern relacions parlament-govern sistema de partits sistema electoral poder territorial poder legislatiu reforma constitucional revisi de les lleis

institucions separades:

De majoria: el que la majoria escolleix s el que es portar a terme (poder concentrat en la majoria). Daquest model deriva loposici i lalternana als governs. De consens: el poble dividit, la millor decisi s aquella que puguin incloure la majoria de representants de la societat que representen. La constituci que promou el consens, acords amplis per abarcar ms. Avantatges i crtiques: De majoria: decissions rpides no sha de negociar tan. Funciona b en pasos homogenis i sense divisi social profunda. La contra s que la minoria queda exclosa. De consens: s usual en pasos amb fractures socials ms fortes. Els pactes poden derivar a un mal govern, s necessria la voluntat dentendres i politics responsables. La minoria pot bloquejar el consens. Exemples: De majoria i institucions compartides: Al regne unit sn districtes uninominals, qui treu el nmero ms alt de vots semporta la circumscripci. Sistema bipartidista, no hi ha gaires separacions. Al RU hi ha els lliberals com a tercer partit, els hi costa trencar el sostre electoral pro quan ho 1

aconsegueixen poden fer decantar la balana i crear un tripartidisme (molt de tan en tan). El sistema electoral infla el resultat del partit que obt la victria, es distorsiona a favor dels partits grans. Aquest s ideal per: esquerra) Govern dirigit pel partit que t majoria al parlament, El govern domina els diputats del parlament que ms diputats (govern a lombra) formen part del seu partit i per tan aquests no prendran decisions que vagin en contra del seu propi partit. De majoria i institucions separades: amb les institucions separades saconsegueix fragmentar el govern i moltes no sn comunes en els territoris k formen un mateix pas. RU, estat unitari pro alguns territoris tenen certa autonomia (devolution of powers) com parlament propi que pot arribar a fer de contraps contra el poder central. Poder constitucional: RU no t constituci escrita, t un conjunt de regles i normes de rang constitucional que per canviar-les no es necessita una majoria qualificada. A RU no existeix cap tribunal constitucional, els jutges poden decidir en un cas concret laplicaci o no de normes o lleis constitucionals. De consens i institucions compartides: governs de coalici, existeix un principi de pacte entre ells. Solen tenir una majoria reforada o qualificada, ms diputats dels que es necessiten per a una majoria parlamentria. Parlament-govern: al haver-hi ms divisi, el govern no controla tan el parlament. El parlament s on es centra la discussi dels partits i tmb on hi ha les grans figures poltiques. Hi ha dos sistemes de partits, multipartidisme, quan hi ha bastanta fragmentaci lingstica, regional, nacional, etc. Sistema electoral proporcional per reflector la pluralitat poltica que hi ha. 2 quan hi ha poques divisions poltiques (dreta-

Sussa quasi no hi ha oposici, la majoria governa, hi ha un equilibri de forces.

De consens i institucions separades: separacions federals com Blgica o confederacions com sussa (separacions territorials). Poder legislatiu: Sussa s bicameral. Cmara baixa, parlament representa al poble i s proporcional. Cmara alta, senat, representaci territorial. La cmara alta t les mateixes funcions que la baixa, pro lelecci dels representant de cada una s susbtanciament diferent. Constitucional: necessaria una majoria qualificada, acord amb les mximes persones possibles. Lleis: creaci dun tribunal cosntitucional que dna garanties al ciutad, es crea fora de qualsevol pressi del govern. Espanya: s de consens, pluralista, autonomia de certs territoris, constituci prpia, bicameralisme i amb tribunal constitucional.

2. Histria poltica i constitucional: Al segle XIX no hi ha estabilitat poltica ni constitucional a causa del numero elevat de constitucions que es redacten. No busquen els interessos dels ciutadans nomes les idees del partit hi queden reflectides. No existeix una democrcia plena, es realitzen cops militars, en moltes ocasions, per canviar de govern i acaben convertint-se en protagonistes actius de la vida poltica espanyola.
Lliberals progresistas

1812

1837 1845

1869 1876
Conservadores

Monarquia: poca liberal, les constitucions intentaven reduir el poder del rei, eliminar-ne la figura o deixar-li un paper representatiu. Els protagonistes volien que la font del poder sigues escollit pel poble. Els liberlas-conservadors eren tradicionalistes, el poder havia de provenir de la famlia k tradicionalment lhavia tingut, el rei. Constituci nacional: totes sn centristes, uniformitat del territori. Un pas que mira cap a Frana, model dividit en provncies. 3

Constituci: garantir les llibertats de lindividu. A Espanya es deixa que el govern de torn decideixi sobre aquests drets i llibertats. Formalment totes les constitucions reconeixen la igualtat jurdica davant la llei. Divisi de poders: poder judicial: no era independent, depenia directament del govern: designaci de jutges, etc. Legislatiu-executiu: conflicte monrquic en qui havia de tenir el poder. Els liberals volien una sobirania del parlament, els conservadors deien que lexecutiu havia de ser designat pel rei. * teoria de la sobirania compartida: depenen de la constituci el rei tenia ms poder o, al contrari, el parlament tenia ms pes. Drets i llibertats que marquen el to de les constitucions: llibertat de pensament i expressi: llibertat per poder criticar el poder des de la premsa. Aquesta depenia del govern de torn (progressistes ms llibertat, conservadors menys). A principis del segle XX lexrcit socupa daquest llibertat i actua sense cap ordre. llibertat de culte: separaci entre esglsia i govern. Lesglsia te molt pes i esta molt present en la vida quotidiana. Els progressistes volien allunyar-se de la religi al contrari k els conservadors k volien declarar lestat com a catlic. Progressistes: tasques especifiques per a lesglsia sota el control del govern. Fins a la II repblica no hi ha una separaci oficial entre esglsia i estat. Dret de la propietat pblica, desamortitzaci de mendiazabal, terres que lesglsia no utilitzava, pro les subhastes van servir pk els rics acumulessin mes terres. drets poltics: el dret de vot no apareix a la consti, estava regulat per llei, sufragi censatari. Quan governa els progressistes baixen el cens i era mes fcil votar, amb els conservadors els cens era mes lat i es complicava anar a votar. Llibertats: rigidesa de la reforma constitucional. Les constis conservadores eren flexibles, fcils dadaptar-se. Les progressistes eren fcils de canviar. 4

Temps: constitucions curtes. Les k van predominar van ser les conservadores, lltima de 1876 va durar fins al 1923. la constituci de la II repblica no va ser aprovada per consens per culpa de les discrepncies k hi havia, sobretot en els termes econmics i religiosos.

3. El franquisme: El segle XX s el fracs de la constituci de la democrcia. El franquisme s la negaci de construir un estat de dret: el dictador ser el sobir del poble, el parlament reunir la gent a fi al rgim i el poder militar dependr directament del dictador. 1 etapa: 1939 1952, Feixisme i totalitarisme. Predomini militar. En acabar la guerra, els militars es reparteixen els poders i donen crrecs poltics a amics i familiars seus. Saniquila qualsevol oposici al rgim. Es volia crear un gran partit nic k englobs a tota la societat (movimiento nacional). Control de lestat sobre la societat utilitzant la repressi i la violncia. Leyes fundamentales: normatives que expressaven una mentalitat reaccionria, ideal utpic cap al passat que volien traslladar al present: fueros espaoles (drets que el rei donava a ciutats sota la seva jurisdicci a ledat mitjana). Fuero del trabajo (dret sindical, sindicat nic...) Ley consecutiva de las cortes. Ley del referndum nacional. Ley de responsabilidades polticas (tots els cates podien ser jutjats). Ley de represin de la masoneria i el comunismo. Organitzaci territorial: Model francs: divisi provincial. Governadors civils enviats per Franco a cada provncia, la seva funci era fer complir les ordres que arribaven del ministeri a cada territori. Alcaldes: eren nomenats pel ministre aquells on el poble tenia ms de 10.000 habitants i les ciutats caps de provncia. La resta eren nomenats pel governador civil. Autarquia: sistema antiliberal, no depenien de lexterior. Van tardar 20 anys en tornar al nivell de vida dels anys 30. 5

2 etapa: 1953 1961, nacionalcatolicisme. El sector catlic agafa ms importncia, sn molt conservadors. Recolzament moral al rgim, els valors catlics sn utilitzats pel franquisme. Reconeixement internacional del franquisme per part del vatic i EEUU. Aquest ltim, installa bases militars estratgiques per la guerra freda a canvi dajudes alimentries. 1958: ley de principios fundamentales del movimiento nacional. Llei retrica que es fa quan els catlics tenen ms fora. Els militars cada vegada van a menys pro depenen molt del rgim: menjar, roba, vivendes...lestat millora la seva eficcia i la seva orgabitzaci grcies als burcrates de lopus que tenen ms coneixements tcnics. Surten lleis administratives que donen ms seguretat al mercat econmic: expropiacions foroses, de rgim local. 3 etapa: 1961 1975, modernitzaci. Modernitzaci econmica: es passa de lagricultura a la indstria i serveis. Aix implica un creixement econmic i ms riquesa. La classe mitjana pot comprar al mercat. Es fan canvis en poc temps i molt rpids, sobretot en la moralitat de la societat on lesglsia comena a perdre influncia. Modernitzaci poltica: canviar lestructura de lestat, els tecncrates de lopus eren lliberals, buscaven un creixement i creien amb linversi. Llei orgnica de lestat (1967) canvien lorganitzaci de lestat i santicipen mesures per quan mori Franco: diferenciar la figura de cap dEstat i cap de govern donar competncies legislatives a les corts trencar el partit nic, perms per crear diferents associacions poltiques pro a fins al rgim. 1969: Franco designa Joan Carles I de Borb successor del rgim ja que els sectors monrquics tenien molta fora.

4. La transici: Governs de la monarquia: fins que no mort Franco no es comena de veritat un procs de canvi democrtic (1975). Abans, pro, ja hi havia hagut moviments per instaurar un nou sistema poltic. Els monrquics van aconseguir que desprs de la mort de Franco sinstaurs un rgim monrquic tenint com a cap Joan Carles I de Borb. Abans de morir, el dictador havia nomenat un cap de govern (ley fundamnetal de sucesin) Carrero Blanco, pro al 1973 va ser assassinat per ETA. Al 1974 es nomena Arias Navarro. Quan es mort al 20 de novembre de 1975, JCB es proclamat rei dEspanya i cap de lestat. Per latra banda, Torcuato Fernndez Miranda, president de les corts franquistes tutor de JCB, es posiciona favorablement a realitzar una transici. Aquesta, va consistir en adaptar un conjunt de regles franquistes als nous canvis democrtics. Arias Navaro: projecte de reforma dalgunes lleis fonamentals per donar certa obertura poltica en reconixer alguns partits poltics pro sense treure el partit nic de lestat. Va ser un procs a mitges i molt tmid, es tenia molta incertesa cara el futur. Els sectors ms ultra van comenar a atacar amb violncia per desestabilitzar el procs de canvi. Amb tot aix, al 1976, Arias Navarro dimiteix pressionat pel sector del rgim ms favorable a la transici cap a la democrcia. Organo del consejo del reino: li donen la capacitat de triar el cap de govern al rei. Hi ha tres candidats pro lescollit s Adolfo Surez. Adolfo Surez: s el secretari general del movimiento nacional i est a favor de la transici. Est recolzat per un grup nombrs dins els franquistes (juliol 1976). Llei de la reforma poltica, setembre 1976. Tot hi aix, Surez t dos fronts oberts: consejo nacional del movimiento (rgan parlamentari). Saconsegueix introduir gents menys franquista dins aquest rgan. Es presenta la llei de la reforma poltica a les Corts pk sigui aprovada, saprova amb moltes dificultats pro grcies a dedicaci de parlar un per un amb el procuradors sarriba a aprovar. Un cop aprovada es porta a referndum popular i guanya. Al 1977 es comena a aplicar. Oposici: no era prou forta per lluitar pro tampoc tan dbil com per quedar-se al marge. Molts partits comencen a celebrar congressos. s 7

una poca dincertesa, terrorismes, segrestos, ETA...els comunistes no sn legalitzats quan sobra el registre de partits, pro com k volen un pas democrtic, per setmana santa de 1977, el partit comunista s legalitzat per Surez. Al 1977 es realitzen les primeres eleccions i es forma el govern encarregat de redactar la constituci espanyola. Quan acaba la transici? Diferents criteris: criteri formal: al 1978 amb laprovaci de la Constituci per referndum. Criteri material: al 1982, en el moment que deixen de governar persones del rgim i governen persones de loposici. Criteri doble alternana: al 1996, quan el sector que ve del rgim a passat una temporada sense governar i quan torna al poder, el nou rgim democrtic ja t rodatge. Procs de transici: Primera evidncia: canvi des de dins lestat, no hi ha ruptura amb el rgim, hi ha una transformaci o reforma daquest. Aix implica k els canvis siguin molt ms graduals i k la transici sigui molt rpida. Elements que van afavorir: el consum, laparici de la classe mitjana, prdua de la moral cristiana, creixement econmic, voluntat negociadora dels poltics, context internacional... Elements que no van afavorir: manca de tradici poltica civil, gent molt passiva amb la poltica, crisis econmica dels anys 70, la pugna per liderar el procs de transici... Pactes de la Moncloa: Acord del govern amb els sindicats i les patronals per establir latur, la seguretat social, les pensions... El govern de Surez ha de realitzar molt canvis sobretot la legalitat franquista. No hi ha responsabilitats poltiques cap als franquistes, no es celebren judicis en contra. Apareixen conflictes amb els militars i es queden a lespectativa fins al cop destat de 1981, pro no passen spta poder de la societat fins 1982,

Paper dels ciutadans durant la transici: el rgim va ser altament repressor, va instaurar la por i va crear una passivitat poltica a la societat. Lactivitat poltica va ser nulla durant molt de temps, exceptuant el makis. Moviment obrer: va sobreviure de manera clandestina al pas basc amb la UGT. Les universitats: contenien un 90% dels joves inspirats pel comunisme i la doctrina marxista, gent jove amb ganes de fer poltica. Dins lesglsia: hi comena haver-hi una separaci amb el rgim. Alguns ajuden als joves amb inquietuds socials i poltiques. El rgim va potenciar les agrupacions, comissions de festes, la vida folklrica que allava els grups de loposici ja que costava arribar a aquests sectors. A partir dels 70s, els partits de lopo es comencen a formalitzar buscant militants, fent conferncies, congressos, mostrant-se al pblic. Partits: Partit Comunista: organitzat com un exrcit, democrcia interna escassa. Ens les primeres eleccions es clarifiquen els partits comunistes i la sopa de lletres es difumina. Els comunistes s lnic partit k treu representants. El PSOE rep suport internacional dels socialistes francesos, suecs, alemanys... que els hi donen formaci i suports econmic. La dreta: a Espanya no hi ha un partit demcrata cristi massiu com passa a Europa. A Cat hi ha UDC i al PB el PNV. Es crea la UCD des de lEstat per part de Suarez. El seu desavantatge era k internament no existia una unitat de funcionament i per aix es va dissoldre. AP, creat per Fraga, sector ms extremista del rgim que acaba acceptant el canvi cap a la democrcia. Partit militar i ordre fort. Eleccions de 1977: UCD: obt la victria. El sistema electoral els va afavorir molt ja que va ser creat per a ells mateixos. PCE: vots molt repartits i dispersats, aix els afecta negativament.

5. Constituci de 1978: a) Elaboraci, procs constituent: procs particular, eleccions per triar qui ha de redactar la constituci (elements concrets). Assemblea elegida pel poble i formada per diferents partits (elements generals). Aquest comena amb la llei de la reforma poltica on es mantenen les formes del franquisme. Es fa una proposici de llei per elaborar la nova constituci. Hi ha diferents etapes: Redacci: desprs de les elccions del juliol de 1977, es treballa e comissions formades per representants de tots els partits de manera equitativa. Els pares de la constituci, encarregats de redactar lavantprojecte de la consti, van ser: 7 de la UCD, 1 PSOE, 1 PCE, 1 AP, 1 CIU. Lavantprojecte es publica al BOE el gener de 1978, pk sigui conegut. Es presenten esmenes que es negocien. Un cop negociades, es desf la comissi i senvia al parlament que ho aprova al juliol de 1978. Senvia al Senat, on es trona a discutir, i tornen a sorgir esmenes. Per poder conciliar el text es crea una comissi mixta entre els dos rgans. Quan sarriba a lacord, saprova parlamentriament la constituci. Referndum: no hi ha discussi. Va participar un 67% de la poblaci que va ser acceptat. La consti es promulga el 27 de desembre de 1978 i al 28 es publica en les 4 llenges. Amb laprovaci de la cosnti es van dissoldre les corts i es van convocar noves eleccions al mar de 1979. Elements condicionats: llibertats, poltiques, cambres escollides pel poble pro part del senat per designaci reial, Espanya surt duna dictadura, durada massa llarga, mal consens entre tots els pobles, el rei es queda al marge del procs. b) Concepte: modern pro ple de matisos. La constituci s la tradici, expressi de les prctiques essencials duna societat, el valor k perdura s el k funciona, el k perdura s la legitimitat. La consti tmb pot reflectir la manera de ser duna societat. c) Poder Constituent: Titularitat: poder originari, fer ficci pk creen un ordre poltic que no existeix. En principi, poder illimitat. El titulat pot ser poltic, relaci de forces, valors que shan de regular. El titular s nic i indivisible, ha de ser aquell k t la sobirania, 10

qui t lordre. El sobir s la naci, el poble en lpoca democrtica. El poder constituent s posat en prctica pels representants. Lmits: contexts histric, procediments (com sha delaborar, govern provisional...), valors imperants (socials, poltics) duna societat o pas. d) La reforma: elaborar una constituci. - unes eleccions constituents, elegir representants que tindran lencrrec de redactar una constituci. - ratificaci del text elaborat per part del poble. Es poden realitzar referndums dun tema concret sobre del k sest discutint en la constituci. e) Lestructura: - Part orgnica: articles sobre els rgans de lestat. - Part domtica: nucli essncia que no es pot alterar. Ideologia, drets i llibertats - Prembul: part ms solemne, sense articulaci. - Part articulada: articles k sagrupen en termes anomenats ttols, a dins hi ha subtemes anomenats captols i seccions. - Disposicions: adicionals, transitries i finals. Estructura de la Constituci espanyola: s relativament llarga, vol regular moltes coses. En alguns aspectes s ambigua (CCAA) s polivalent, interpretacions diverses. s rgida, costa canviar-la. Resol temes histrics k polticament han estat polmics (esglsia, CCAA, exrcit...) Modernitza laspecte de lestat social, transformaci de la societat.

Influncies: constituci dAlemanya (estat social) Itlia (regions italianes dos tipus: especials i ordinries) Portugal (drets socials ms progressistes) Nord dEuropa (monarquies amb poder representatiu, defensor del poble, sndic de greuges). 11

6. Autonomia de Catalunya: Catalanisme: agrupaci de diferents sectors de la societat. autonomia poltica, modernitzar Espanya i participar al govern federalisme, moviment socialista autogovern. Independentisme, minoritari. la lliga, conservadors, intellectuals i burgesos socialistes, comunistes anarquistes no creuen amb lestat i no hi participen

Partits:

Institucions: Mancomunitat: Prat de la Riba, aprofiten escletxes legals de lestat espanyol per materialitzar una autonomia poltica. II Repblica: Generalitat i Parlament propi Actualitat: Generalitat, president i parlament.

7. Sistema electoral del Congrs dels diputats: Antecedents: transici i ley para la reforma poltica: la llei per la reforma poltica va inspirar als pares de la Constituci. La UCD governava per decisi del rei i no del poble. Aquest govern va elaborar la llei per a la reforma poltica modificada per les corts franquistes. Per el k de veritat interessava a la UCD era realitzar un sistema electoral que: Afavorir el seu propi partit. Treure importncia als partits de lopo. Aconseguir un congrs esbiaixat a favor de les forces moderades: PSOE i UCD. Llei per a la reforma poltica: es va distribuir de la segent manera. 350 escons Criteris de representaci proporcional Mnim electoral Circumscripci per provncia, nmero mnim fixat Frmula dHondt 12

Barrera electoral no sestableix (3% en les provncies)

Components actuals: segons article 68 Escons: mnim 300, mxim 400. Circumscripci: per provncia. Ceuta i Melilla un que ser el mnim inicial.

LOREG (1984): 48 provncies ms Ceuta i melilla. Mnim de dos diputats per cada. Queden 96 diputats +1 ceuta + 1 melilla. 350 diputats: 350 98 = 252 diputats a repartir. - Provncia: unitat de sistema proporcional - Llista: no surt a la Constituci, pro s tancada i bloquejada. - La barrera surt a la LOREG, ser del 3%. Valoraci: Principis democrtics: igualtat, governabilitat i representaci. Oportunitat poltica: context.

Conseqncies: Resultats pel k fa a diputats i escons com a majoritaris els primers 15 anys segurs. Al ser majoritari es redueix la proporcionalitat, aix afecta ms als partits dmbit estatal i minoritaris. Els afavorits sn els partits majoritaris , tan estatals com provincials. Amb igualtat de condicions surten afavorits els partits conservadors. El sistema electoral distorsiona els resultats en vots per afavorir ms a uns partits k als altres. Limitant la proporcionalitat, sistema majoritari, en les provncies ms conservadores el mnim de diputats a repartir sn ms pocs i noms queda lloc per a dos partits ms. Espanya en les zones menys poblades s ms conservadora i per aix els hi van donar un nmero ms lat de diputats. En canvi, les zones progressistes, van rebre menys nmero de diputats.

13

Llei per a la Reforma Poltica. El govern ha daprovar per les Corts la llei para la Reforma Poltica (LRP), fet que finalment sacaba aconseguint el novembre del 1976. El projecte preveu que es sotmeti a referndum, tot aprofitant que el rgim franquista preveia la figura del referndum, en un primer moment no es veia del tot clar que pogus ser aprovada en referndum. La LRF es aprovada en referndum el desembre del 1976, i es comena a aplicar el gener del 1977. Loposici en aquell moment no era prou dbil perqu no se la tingus en compte, per tampoc era prou forta per poder liderar un procs pel qual implements una democrcia. Loposici en el referndum de la LRF no va demanar el vot favorable ni el vot en contra, va mantenir-se ambigua, amb lobjectiu de que el govern de Surez senfronts tot sol davant el referndum, el resultat final de referndum va ser molt bo pel govern, i va significar que el poble espanyol recolzava el procs de transici democrtica que estava duent a terme Surez. Sistema electoral: Circumscripci: Criteri de delimitaci: fronteres per a la circumscripci, quina motivaci i criteris. Per exemple, dividir el vot de la dreta, donar ms fora als conservadors... Magnitud: diputats en joc. Hi ha dos criteris. Poblaci: proporcional, 20% de poblaci rep 20 diputats. Territori: cada districte t el mateix nombre de diputats independentment de la poblaci. Una altra manera de realitzar el repartiment en circumscripcions seria combinar les dues anteriors. Espanya- mnim 2 escons per provncia (territori) ms els que faltin per complir 350 amb criteri proporcional. Ciudad Real 2 per territori 5 escons 3 per poblaci

14

A espanya passa k la magnitud est inflada, on hi ha menys poblaci hi ha una representaci ms elevada. Ms de 10 escons s ms proporcional pk poden sortir representats ms partits. La norma europea diu que per tenir un sistema proporcional la diferncia entre vots i escons no pot superar el 4%. En els majoritaris la diferncia pot arribar a un 10% i espanya t un 8%. Catalunya: Estatut de 1979, pacte entre senadors i diputats catalans. Van acordar fer una llei electoral prpia, avui dia encara no sha fet. Van realitzar una disposici transitria mentre no es fes la llei, 1980: Districte: provncia, poblaci i territori. 135 diputats Magnitud elevada, diferent a espanya. Frmula dHondt Barrera del 3% Llista tancada i bloquejada

Comportament electoral: Caracterstiques: Mobilitzaci: participaci, normalment baixa. Fragmentaci: vot molt o poc dividit. Espanya fragmentaci elevada. Concentraci: vot concentrat en els partir majoritaris, sapropa a l bipartidisme. Competitivitat: domini dun partit sobre laltre. Si s molt competitiu, no hi ha un partit k ressalti. Volatilitat: canvis de vot, si canvia dunes eleccions a unes altres. ideologia dels electors: estructures socials de la societat. Oferta dels partits: organitzaci bona o dolenta, funcionament.... Econmic o utilitarista: aportaci dalgun benefici personal. Comportament del vot:

15

8. Sistema de partits: Caracterstiques: segons Sartori hi ha el nmero de partit, poder k tenen i la polaritzaci. Polaritzaci: lluita entre els vots. Centrpeta (cap a la dreta), poc polaritzat i tendncia la centre. Centrfuga (cap als extrems) molt polaritzat, vots cap als extrems. Etapa fundacional: sistema bsicament de 4 partits, UCD, PSOE, AP i PCE. A la prctica el sistema electoral deixa els 4 partits en 2,5, es a dir, dos partits importants amb un partit frontissa (CiU i PNV). Etapa de majories absolutes del PSOE: PSOE es converteix en un partit hegemnic. Aix es deu a la desaparici de la UCD i la falta dun partit de dretes fort i organitzat. Etapa de competncies: bipartidisme, ms o menys. Distncia entre 2 partits que hi ha poca diferncia de vots. A Espanya el sistema electoral afavoreix el bipartidisme. Reduir el nmero de partits que arriben al parlament. Els partits conservadors surten afavorits grcies al vot til o dual. Divisions poltiques, estructurals(eix esquerra- dreta) va lligat a la societat. Divisi entre conservadors i socialistes. Als anys 80 es modernitza AP i passa a ser el PP (Aznar) Vot temtic: depenen del tema es vota un partit o un altre. Eix nacional (CiU i PNV) i leix moral (religi, famlia...). Els partits: PCE/ IU: s un dels partits ms antics, fundat abans de la II repblica. Va continuar com a partit en la clandestinitat durant el franquisme i va ser el principal partit de loposici. Tenia el suport del PCUCS dItlia i Frana. Poltica interna: va aglutinar el gruix antifranquista. Podem dir que va arribar a ser un partit transversal ja que hi havia gent progressista que no necessariament era comunista i gent k lluitava contra el franquisme. Partit de quadres (de masses) i un perfil del militant qualificat (advocats, metges, fills de casa bona...). 16

Eixos de conflicte: divisi esquerra dreta, eix nacional.

Ideologia: lligat a les idees de la guerra freda i mirant a Rssia. Llenguatge marxista, molt idealitzat i ideologia molt forta. Vots: en zones on el perfil dels militants era forta, altres llocs on els sindicats eren forts, la resta no shi va identificar. Amb les primeres eleccions va perdre molta fora o molts militants van abandonar el partit per fer carrera poltica en altres llocs. Apareix una crisis interna. Aix acaba convertint el PCE en un partit minoritari i quasi be, sense representaci al parlament. Al 1986 passa a dir-se IU, convertint-se en una federaci de partits on saccentuen les disputes o les baralles. UCD: no tenia cap tradici histrica ja k va ser creat en el procs de transici des del poder: personalitats del rgim. La manca de tradici democrtica fa que faltin partits forts i organitzats. La UCD estava formada per governadors civils, alcaldes, figures poltiques del rgim que no estaven acostumades a la democrcia, ams, estaven enfrontats tots entre s. Lnic k els mantenia units eren les ganes de continuar al poder. Al final, aquestes disputes fan desaparixer el partit al 1982. Varietat ideolgica dins el partit. AP / PP: fundat des de lestat per gent amb crrecs franquistes el 1976. el lder era Fraga que tenia molt bona formaci ja k havia estat ambaixador a GB i tmb ministre en lltima etapa franquista. Sn els ms conservadors i nostlgics a la dictadura pro acaben acceptant el pas cap a la democrcia. En les eleccions agafa el 3r o 4r lloc. Al desaparixer la UCD AP s lnic partit de dretes pro la gent no hi confia pk hi ha massa representants de la dictadura. Ms endavant es reforma el partit i es passa a dir PP. Es canvia la direcci del partit i entra gent jove que no est directament relacionada amb Franco. Amb 10 anys el PP acaba convertint-se en un partit aglutinador de masses igual k el PSOE. El lder s Aznar, el nucli fort s ms de dretes k no de centre pro al final acaba cobrint lespai de la UCD.

17

CiU: Uni democrtica: s un dels partits ms antics despanya. s conservador catlic. Va unir-se a convergncia quan va treure un resultat positiu. Convergncia democrtica: partit catalanista catlic. s lnic partit conservador que soposa al rgim. s fundat a Montserrat. Pateix un gran creixement quan es situa primer en la poltica catalana en les eleccions del 80. s un partit de masses k aglutina tan a lesquerra com a la dreta catalana, catch-all. Existncia dun lder carismtic: Jordi Pujol. PSOE: partit obrer, creat a finals del s.XIX a partir del sindicat UGT. Mant lexistncia duna organitzaci, t vida activa i celebra congressos. Tot aix ho organitzat des de lexili pk molts exiliats en formen part, tenia la seu i larxiu a Frana. A Espanya tenia molt poca presncia, noms Bilbao, Astries hi t pes. El que vas er positiu a de lexili s que va poder tenir contacte amb altres partits socialistes i el van permetre ser membre de la Internacional Socialista, on noms podia haver-hi un partit de cada pas. A finals dels anys 60 hi ha un canvi generacional al partit, la gent jove entra a militar dins el partit, sobretot estudiants universitaris. Aix genera un canvi en la posici social ja k els components deixen de ser majoria obrera i es barregen amb estudiants de classe mitja o mitja alta. Als anys 70 es canvia el model de partit, els joves estudiants poden sortir dEspanya i introdueixen noves visions desplaant la visi de la guerra civil. Amb aix, el sector jove es fa fort, pro Llopis no vol abandonar la presidncia del partit i es creen dos partits: PSOE histric, amb llopis de dirigent PSOE dels joves

Al 1974 es fa un congrs on Felipe Gonzlez s escollit dirigent del partit, la majoria dintegrants sn de Bilbao i de Sevilla. A part el PSOE, a Espanya hi havia altres partits socialistes pro el reconeixement exterior k t aket a lexterior acaba amb tots ells. El PSC el deixen com a un federat del PSOE, igual k el partit andals i el mallorqu k no van poder-los absorbir. Felipe Gonzlez, es converteix en un lder carismtic. 18

Organitzaci interna abans de 1979 (control des de la direcci) Congrs (1000 delegats) Seccions locals Desprs de 1979: Congrs (400 delegats) CCAA (17) Provncia (50) Secci local Provncia (50) secci local

Transici 1979 Comissi executiva Congrs Seccions locals

Actualitat 1981 Comissi executiva Congrs CCAA Provncies Seccions locals

1979: Parlament: congrs del partit, rgan sobir, mxim poder. Ratifica les decisions del partit, decideix la comissi executiva, lestructura interna o el programa ideolgic. Executiu: comissi executiva. Formada entre 10 i 12 persones, qui mana realment. Qui t ms poder s el secretari general, desprs ve el vicesecretari i el secretari organitzatiu. Es reuneix peridicament, cada 15 dies. 1981: Secci local: indirecta i majoritria, congressos provincials. Els delegats provincials trien els representants dels delegats de les CCAA. Aquests ltims trien els del congrs. 400 delegats sorgeixen menys discrepncies, elecci indirecta pro per majoria. Llistes tancades votades per majoria simple. Per evitar desavinences van prohibir corrents interns. Tot aix acaba convertint el PSOE en un partit de 19 Seccions locals: mig assembleari. Qualsevol militant es pot presentar per ser delegat en el congrs del partit, la secci local s qui els vota.

quadres: tots els alts dirigents tenen crrecs (regidors, alcaldes...) La base dels militants s poca. El canvi de model va ser guiat, en bona part, per FG. Al 1976 els joves amics de Gonzlez es fan amb lexecutiva. Amb aquest suport Gonzlez diu k el PSOE sha de descentralitzar ms i abandonar la idea de marxisme per arribar a ms gent. Fa veure k dimiteix pro el congrs no sap k fer sense ell, acaba tornant i li donen carta blanca per a la reforma del partit, crea un model federal ms modern.

9. Comunitats Autnomes: Antecedents: tradici centralista, agafant com a model a Frana. Institucions de base local i centre de lestat amb gran poder. Municipis i departaments (similars a les provncies, molts dells sense tradici histrica). A Espanya el centralisme ha anat lligat a les dictadures, un territori ms plural ha anat lligat als governs ms liberals. La constituci de 1931, II Repblica, hi havia una base per crear un cert estat descentralitzat i es aplicar dos estatuts: Catalunya i PB k contaven amb institucions prpies. Els pares de la Consti de 1978 es van fixar molt en la Consti de 1931. A finals del rgim van haver-hi demandes de democrcia i dautonomia (ms autonomia, ms democrcia...) existia una demanda real de federalisme (partits desquerra). Rgim pre-autonmic: conjunt de normes que regulen les institucions preautonmiques. Van ser 14 rgims que van ser la primera creaci de futures CCAA. Selegien els presidents dels rgims pre-autonmics mitjanant una assemblea parlamentria sense funcions importants. Els creaven els mateixos senadors i parlamentaris provinents dels territoris que es reunien en assemblea. Regions histriques: a Catalunya Surez va posar a Tarradelles, que no formava part de cap partit, i aix continuava tinguen influncia.

Constituci, ttol VIII: la constituci actual no tanca un model territorial, no diu quantes CCAA hi haur, ni els poders k tindran... Noms fixa els camins 20

possibles per formar-ne una, la resta queda obert. El que queda clar s que Espanya es descentralitza. Aquest tema va quedar obert pk els pares de la constituci no es van posar dacord i van deixar la decisi en mans futures. Es va introduir un moviment desquerra-dreta tancant la jerarquia de dalt-baix, la cosntituci noms dna dret a lautonomia (nacionalitats o regions). Nacionalitat: naci en potncia. Regi: part duna naci. Captol III: explica com sha de fer pk una naci o regi tingui competncies prpies. Per fer-ho hi ha dues vies: article 143, la iniciativa ve de lautonomia, s ms fcil aprovar lEstatut pro el sostre de competncies s ms baix. Si la iniciativa no saprova shauran desperar 5 anys per tornar-ne a fer una. article 151 s ms difcil que lEstatut sigui aprovat (majories qualificades). El procs delaboraci s ms lent pro tens ms competncies. Dins aquest article hi ha dos rgims especials: Disposici transitria segona, serveix per Catalunya, PB i Galcia. Parla de la via daccs, inici delaboraci de lestatut i un sostre ms gran de competncies. Aquesta neix per facilitar lencaix de les nacionalitats despanya. Disposici transitria primera: territoris forals (fueros/furs) Aquesta via s ms difcil darribar pk dna ams competncies i sha de reafirmar linters per dur-la a terme. 1978 1981: Les histriques inicien la via per a la transitria segona. El cop destat del 81 genera un abans i un desprs. La UCD i el PSOE pacten per acabar de tancar les autonomies. Andalusia acaba entran per lart.151. Canries i valncia volien entrar pel 151 pro no eren histriques, sutilitza larticle 150 on es transformen competncies per poder passar per larticle 151. La resta de CCAA passen per lart.143. Article 150: lleis marc, lleis de transferncia i lleis dharmonitzaci: amb el pacte de 1981, encarreguen a Enterra que faci avanar els estatuts encallats. Aquest es va basar en les lleis dharmonitzaci, previstes per a la Constituci, per tirar endavant els Estatuts de Canries i Valencia. Va donar les mateixes 21

competncies que les zones que havien passat per el 151. Els estatuts tenen rang constitucional. 1982 1996: Les autonomies k havien passar pel 143 van revn competncies a travs del 150 que sn equivalents a les que havien passat per el 151. Amb Aznar al govern, 1996, es continua el procs dharmonitzaci, sacaba amb els governadors civils o es posen delegats del govern en les capitals de les CCAA i subdelegats en cada provncia. Pacte de 1992: pacten PP i PSOE, el model territorial no est tancat constitucionalment, per tant va evolucionant. Hi havia 10 CCAA formades per la via 143 k estaven aprovades. Aquestes, pro, volien equiparar-se amb les altres 7 que tenien ms competncies, volien un procs homogeni. El Parlament acaba aprovant el procs homogeni i es traspassen les competncies a les 10 CCAA k ho havien reclamat. Aquestes reformen el seu Estatut per absorbir les competncies noves i amb aix ja no hi ha dos tipus de competncies. A nivell competencial, sanitat no sacaba de transferir fins al 2001. el finanament s problemtic ja que dificulta les transferncies. Des de 1992 amb les reformes dels Estatuts es reconeix que sanitat i educaci sn de les CCAA pro per problemes econmics es va dificultar la transferncia. 1996 2004: Reforma de finanament: impostos, el 90% els estableix el parlament espanyol, desprs es pot cedir a la CCAA la seva recaptaci. 1998: reforma dels Estatuts via 143, pacte entre PP i PSOE. Reforma de les institucions de les CCAA que van accedir per via 143. les competncies ja shavien reformat. Amb aquesta reforma es volia aconseguir k les CCAA del 143 tinguessin institucions iguals que les del 151 pro amb algunes restriccions pro a la prctica gestionen els serveis i necessiten institucions sense restriccions. Per tant, al final igualen el nivell competencial i institucional tan les CCAA del 143 com les CCAA del 151. Competncies: 22

La consti no diu quines seran les competncies de les CCAA, si no diu quines sn les del parlament espanyol. Lestatut de cada CCAA diu quines competncies t, acaben agafant tot el llistat de larticle 149, menys presons. Per saber de qui s cada competncia sha de mirar la Consti i els estatuts de cada CCAA. Competncies legislatives: -Exclusives: parlament central / parlament CCAA (menors i molt poques): institucions prpies, sistema elctoral, ajuts agrcoles, comer i consum. - Concurrents (la gran majoria): en la legislaci hi participa el parlament espanyol i el de la CCAA, per exemple educaci, sanitat economia... generals) Parlament CCAA: llei de desenvolupament (permet diferenciaci). A vegades algunes CCAA fan reglaments en comptes de lleis de desenvolupament. Algunes CCAA copien les lleis de desenvolupament daltres CCAA. El problema o discussi s on acaben i comencen la llei base. A la prctica el Tribunal constitucional arbitra i estableix lmits de les lleis base. - Compartides: parlament central fa la llei i la CCAA la posa en prctica. Finanament: Dos tipus de sistema: General: LOFCA (1980) llei orgnica del finanament de les CCAA. La LOFCA, el model de finanament sactualitza cada 5 anys, es sol fer per poblaci. Foral: (territoris histrics) quinquennis. Es van mantenir durant el franquisme. Ingressos: la capacitat per fixar impostos s del parlament espanyol i no es transferit a les CCAA. El govern espanyol recapta els diners i els transfereix a les CCAA. Poden ser: Propis: tributs, deutes, encrrecs, taxes,etc. 23 Parlament central: fer les lleis de base (principis

Altres transferncies, tributs cedits: es cedeix la recaptaci daquell impost no la llei o regulaci.

Les CCAA tenen alguns ingressos propis (pocs): tributs, recrrecs, taxes, deutes... Sistema foral: lagncia tributria de Navarra i el PB recapta els impostos, comenant a gastar quan vulguin. Despeses: hi ha dos tipus. Condicionada: gastar-la en un concepte concret obligat pel govern centra. Incondicionades: sense determinar cap concreta, ni matria concreta.

10. Institucions: Govern: paraula grega, governar la nau. s qui mana juntament amb el parlament, s laparell executiu. Funcions: direcci poltica. Programaci poltica: conjunt dintencions. Pressupost i economia: llei aprovada pel Parlament pro el govern pot elaborar-ne el projecte (projecte de llei). Iniciativa legislativa: projecte de llei (parlament + govern + oposici) Potestat normativa: reglaments que acaben de fer una llei, procs per desenvolupar-les. Executiva: capacitat per portar a la prctica les lleis. Funcions arbitrals: nomenar membres dinstitucions arbitrals. Defensa i seguretat: exrcit i cossos de seguretat sota tutela del govern civil. Relacions exteriors: burocrcia diplomtica. Estructura: El govern s un rgan collegiat, aix vol dir que les seves decisions impliquen a tots els seus membres. Es reuneixen a porta tancada, t un portaveu que explica les decisions que han pres en aquest. Hi ha 3 rgans interns: 24

Consell de ministres: rgan collegiat que reuneix als ministres i al president (nucli dur del govern). s convocat pel president pro els vicepresidents tmb poden convocar reunions de govern. Es discuteixen tots els temes.

President: posici superior dins lexecutiu, s lnic que rep el vot daprovaci del Parlament. Decideix els ministres i els vicepresidents que hi haur.

Ministres: membres del govern. La seva posici s ser el cap duna part de ladm. Que est sota el seu crrec i el ministeri. Alguns crrecs daquest ministeri poden ser proposats pel ministre i aprovats pel consell de ministres. o Crrecs poltics: excedits per carrera poltica no cal que siguin funcionaris. Responsabilitats poltiques cap a ladm. Sn assessors i sengloben en gabinets.

Suport al govern: suport al parlament: o Minoria: buscar acords amb altres partits per poder formar govern amb recolzament. o Majoria: quan un partit t prou recolzament per governar. o Majoria absoluta: quna un partit t ms del 50% dels diputats. Majoria reforada: formada per varis partits per tal dassegurar el suport. Nombre de partits: o Coalici: ms dun partit o Monocolor: un sol partit. 1977 79: UCD minoria. T oposici dins el mateix partit mentre governa Surez. Dimissi daquest, s substitut per Calvo Sotelo elegit en segona volta i amb majoria (23 F). 1979 81: Surez / Calvo Sotelo, quasi majoria. 82 93: PSOE, Gonzlez, majoria. Va durar 11 anys, lder i cap socialista. Canvi poltic, moment deufria. Donen imatge de modernitat. Lltima 25

legislatura li falta 1 per arribar a majoria absoluta pro Erribatasuna, amb 2 dipus, no va assistir mai al parlament, per tant tenia majoria relativa. Pacte amb convergncia de manera informal. 93 96: PSOE, pacta amb CIU i PNV pk els socialistes volen debilitar IU. Esclatar una crisi de corrupci dins el govern i ciu i pnv no accepten cartera per tiren endavant el pacte parlamentari, pacte formal. 96 00: PP, cara nova dAP. Aznar s jove i dinmic. Agafa fora per la baixada del PSOE i la bona organitzaci del partit. Obt minoria i pacte amb ciu i pnv k no entren al govern. Fan un pacte per escrit (pacte del majestic). Coalicin Canaria hi participa puntualment. 00 04: PP treu majoria absoluta, pro pacte amb ciu a Catalunya pk no t majoria all i a canvi daquest suport ciu en dna la parlament espanyol. 04 012: Zapatero, PSOE. No obt majoria en cap dels dos casos pro va pactan amb els diferents partits (ciu, erc, pnv...). Relacions govern parlament: a) Relaci extraordinria: sistema parlamentari de govern, tot gira al seu voltant. Si no dna suport al govern aquest no pot existir. Mecanismes de control: - Investidura: parlament dna confiana i crea al govern. Dna legitimitat individual als vots dels ciutadans. Aquesta confiana es presenta amb lacceptaci del candidat de la llista guanyadora que senvesteix. El rei es reuneix amb els representants de cada grup parlamentari i escolleix el candidat adequat. Fa la proposta davant el parlament k la dacceptar o no. El presi del congrs ha de reforar la decisi del rei amb una contrasignatura. Es realitza un debat sobre el candidat on sexposa el programa electoral. Desprs es vota el candidat, majoria absoluta, si no es fa una 2n volta amb majoria simple. Un cop escollit el presi podr organitz el govern com vulgui, t poder reforat pk el cap de llista, normalment, es qui governa. Si no es pogus o no sorts candidat a la 2n volta, shauria de presentar un altre candidat amb un termini de 2 mesos. Si passa aquest termini es dissolen les corts i es convoquen una altra vegada eleccions. La investidura tmb pot venir daltres casos com desprs duna moci de censura, dimissi del presi que nomena altre candidat. 26

- Moci de censura(constructiva): quan el parlament retira la confiana al presi del govern. Sol passar quan hi ha una crisis al govern o una coalici es trenca. La constructiva consisteix en una moci ms una investidura. Quan es presenta una moci tmb sha de presentar un candidat alternatiu per a president del govern. Es crea un debat i es vota al nou candidat per majoria absoluta i una sola volta. Si ho aconsegueix, el nou candidat sinvesteix president. La crtica s que per poder fer la moci shan de posar tots els partits dacord. s constructiva pk serveix per bliindar el govern. A Espanya hi ha hagut dues: Surez, per Gonzlez, i Gonzlez per AP. - Qesti de confiana: iniciativa del govern quan est en certa crisis. Es fa un debat i votaci de majoria simple per veure si continua tenint la confiana del parlament. - Dissoluci anticipada: abans k sacabi el mandat de 4 anys. Est en mans del president i s quan es troba dificultat per governar, no t suport (aprovar lleis, mesures...). s la mesura final abans duna moci. Cau el govern i es celebren eleccions. b) Relaci ordinria: minories parlamentaries. Control: el parlament controla la confiana cap al president i els eu govern. Ho duen a terme els partits de loposici: o Preguntes orals i escrites: en sessions explcites. o Interpellacions. o Sollicitud de compareixena. o Sollicitud de documentaci. Impuls: impulsar el govern a emprendre una poltica concreta. o Mocions: avs pk faci una cosa. o Proposicions no de llei: impulsar a fer una poltica determinada. c) Procediment legislatiu: El govern participa en un procs legislatiu, propostes de llei. El parlament pro, s lnic k pot aprovar-les. Normalment, les propostes solen ser aprovades pk la majoria de diputats sn del mateix partit k el govern. Loposici tmb pot fer propostes de llei. Els ciutadans, iniciativa popular, tmb poden fer propostes amb 27

la recollida de firmes. El 45% de les normes propostes provenen de grups de loposici pro no sacaben acceptant pk no tenen prou suport. Senat: El 1978 Espanya era un Estat centralista per la Constituci preveia un descentralitzaci de lEstat, sense tancar-se en un model concret, preveia diverses vies. Per tant, amb la intenci que el Senat sacabs adaptant al model territorial que Espanya acabs adoptant. Els dos grans partits del moment, UCD i PSOE, apostaven per dues propostes diferents de Senat democrtic: UCD : Un Senat a imitaci del que hi ha a Frana, s a dir, una cambra de representaci dels poders locals ( diputacions, ajuntaments, alcaldes,...), tot aprofitant que Espanya, igual que Frana, t un elevat nmero de municipis. Una visi de la cambra ms centralista PSOE: Un Senat amb ms pes i importncia que el que desitjava lUCD. Un Senat a on un cop creades les Comunitats Autnomes (CCAA) aquestes hi tinguessin un paper destacat. Tot pensant que a Espanya les CCAA tindrien ms importncia i pes que els poders locals (ajuntaments i diputacions). Una visi ms federal de la cambra Al final del procs el Senat resultant va estar entre la proposta de lUCD i la del PSOE, tot i que ms propera a la de lUCD, grcies a que estava en el poder. Elecci directa (80% dels senadors) : Sistema majoritari simple Districte electoral : la provncia o illa/illes (Canries i Balears) per no les CCAA. Magnitud: Criteri territorial 4 provncies, 1/3 Illes, 1 Ceuta, 1 Melilla Vot limitat: Els electors noms poden votar un mxim de tres candidats quan sen estan escollint 4 senadors Elecci indirecta ( 20% dels senadors) Sn escollits pels diferents parlaments autonmics, amb un mnim territorial dun per CCAA, i la resta per criteri proporcional, depenent, per tant, de la 28

poblaci que tingui la Comunitat autnoma. Els Senadors escollits per aquesta via sn a la vegada diputats del parlament autonmic que els ha escollit.

Conseqncies de lelecci directa : Resultats majoritaris, el Senat acaba sent mol ms majoritari que el Congrs. Composici del Congrs i del Senat s redundant, s a dir, que la composici de les dues cambres s molt semblant. Conseqncies de lelecci indirecta : Si el parlament autonmic t pocs diputats a escollir, es donar un efecte majoritari, s a dir, els Senadors escollits pertanyeran als partits majoritaris daquell parlament, amb el qu les forces minoritries no tindran possibilitats de tenir senadors. El Senat t una composici disfuncional, els territoris representats a la Cambra sn les provncies, i no pas les CCAA, que sn els autntics territoris a representar de lEstat espanyol.

Les funcions: I) Legislativa 1r )El Congrs elabora proposta legislativa i laprova passa al Senat que en un termini de dos mesos ha de a) Vetar-la ( amb un suport de majoria absoluta) amb el que s diu NO a tota la proposta sencera, s rebutja totalment. b) Esmenes ( el S a de tenir ms suports que el No, Maj. Simple) Fer algunes modificacions concretes a la llei c) El Senat li sembla b la proposta legislativa tal i com ve del Congrs, ja li est b, per tant, el Senat no hi fa res. 2n) La proposta legislativa torna al Congrs, aquest pot fer : 29

a) (Vet del Senat) Ratificaci ( Maj. Absoluta, passat 2 mesos maj. simple.) - Pot tombar el vet del Senat per maj. Absoluta, i passat dos mesos pot tombar el vet del Senat amb tan sols maj. simple. b) (Esmenes del Senat) - Ratificar-les ( S > NO // Maj. Simple) -Pot tombar-les amb Maj. Simple II) Control: les mateixes que es donen en el Congrs ( preguntes...) III) Impuls : Mocions de llei, proposicions no de llei El Senat a Espanya s una cambra de segona lectura( per rellegir lleis del congrs, fer una lectura ms pausada, detinguda i lenta) la primera lectura la fa el Congrs ( ms rpida i superficial), la intenci de la 2 lectura s millorar la llei. Lideal per aquesta 2 lectura s que la cambra en qesti estigui formada per membres de llarga trajectria i experincia poltica, i que per tant, puguin aportar una visi ms personal, ms enll del que digui el partit al qual pertanyen. Aquest fet es produeix a Espanya, per amb el defecte o inconvenient que el Senat s de poc pes i importncia. El parlament espanyol s bicameral asimtric perqu el Congrs t ms importncia i poder que el Senat. Futur del Senat : Els canvis han de ser ms per la qesti de la composici que per la qesti de les funcions, per per poder modificar la composici shan de modificar primer la constituci, que com ja sabem s un llarg i costs procs.

30