SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL 1.

Models democràtics: institucions compartides: govern relacions parlament-govern sistema de partits sistema electoral poder territorial poder legislatiu reforma constitucional revisió de les lleis

institucions separades:

De majoria: el que la majoria escolleix és el que es portarà a terme (poder concentrat en la majoria). D’aquest model deriva l’oposició i l’alternança als governs. De consens: el poble dividit, la millor decisió és aquella que puguin incloure la majoria de representants de la societat que representen. La constitució que promou el consens, acords amplis per abarcar més. Avantatges i crítiques: De majoria: decissions ràpides no s’ha de negociar tan. Funciona bé en països homogenis i sense divisió social profunda. La contra és que la minoria queda exclosa. De consens: és usual en països amb fractures socials més fortes. Els pactes poden derivar a un mal govern, és necessària la voluntat d’entendres i politics responsables. La minoria pot bloquejar el consens. Exemples: De majoria i institucions compartides: Al regne unit són districtes uninominals, qui treu el número més alt de vots s’emporta la circumscripció. Sistema bipartidista, no hi ha gaires separacions. Al RU hi ha els lliberals com a tercer partit, els hi costa trencar el sostre electoral pro quan ho 1

aconsegueixen poden fer decantar la balança i crear un tripartidisme (molt de tan en tan). El sistema electoral infla el resultat del partit que obté la victòria, es distorsiona a favor dels partits grans. Aquest és ideal per: • esquerra) • • Govern dirigit pel partit que té majoria al parlament, El govern domina els diputats del parlament que més diputats (govern a l’ombra) formen part del seu partit i per tan aquests no prendran decisions que vagin en contra del seu propi partit. De majoria i institucions separades: amb les institucions separades s’aconsegueix fragmentar el govern i moltes no són comunes en els territoris k formen un mateix país. RU, estat unitari pro alguns territoris tenen certa autonomia (devolution of powers) com parlament propi que pot arribar a fer de contrapés contra el poder central. Poder constitucional: RU no té constitució escrita, té un conjunt de regles i normes de rang constitucional que per canviar-les no es necessita una majoria qualificada. A RU no existeix cap tribunal constitucional, els jutges poden decidir en un cas concret l’aplicació o no de normes o lleis constitucionals. De consens i institucions compartides: governs de coalició, existeix un principi de pacte entre ells. Solen tenir una majoria reforçada o qualificada, més diputats dels que es necessiten per a una majoria parlamentària. Parlament-govern: al haver-hi més divisió, el govern no controla tan el parlament. El parlament és on es centra la discussió dels partits i tmb on hi ha les grans figures polítiques. Hi ha dos sistemes de partits, multipartidisme, quan hi ha bastanta fragmentació lingüística, regional, nacional, etc. Sistema electoral proporcional per reflector la pluralitat política que hi ha. 2 quan hi ha poques divisions polítiques (dreta-

-

Suïssa quasi no hi ha oposició, la majoria governa, hi ha un equilibri de forces.

De consens i institucions separades: separacions federals com Bèlgica o confederacions com suïssa (separacions territorials). Poder legislatiu: Suïssa és bicameral. Càmara baixa, parlament representa al poble i és proporcional. Càmara alta, senat, representació territorial. La càmara alta té les mateixes funcions que la baixa, pro l’elecció dels representant de cada una és susbtanciament diferent. Constitucional: necessaria una majoria qualificada, acord amb les màximes persones possibles. Lleis: creació d’un tribunal cosntitucional que dóna garanties al ciutadà, es crea fora de qualsevol pressió del govern. Espanya: és de consens, pluralista, autonomia de certs territoris, constitució pròpia, bicameralisme i amb tribunal constitucional.

2. Història política i constitucional: Al segle XIX no hi ha estabilitat política ni constitucional a causa del numero elevat de constitucions que es redacten. No busquen els interessos dels ciutadans nomes les idees del partit hi queden reflectides. No existeix una democràcia plena, es realitzen cops militars, en moltes ocasions, per canviar de govern i acaben convertint-se en protagonistes actius de la vida política espanyola.
Lliberals progresistas

1812

1837 1845

1869 1876
Conservadores

Monarquia: època liberal, les constitucions intentaven reduir el poder del rei, eliminar-ne la figura o deixar-li un paper representatiu. Els protagonistes volien que la font del poder sigues escollit pel poble. Els liberlas-conservadors eren tradicionalistes, el poder havia de provenir de la família k tradicionalment l’havia tingut, el rei. Constitució nacional: totes són centristes, uniformitat del territori. Un país que mira cap a França, model dividit en províncies. 3

Quan governa els progressistes baixen el cens i era mes fàcil votar. sufragi censatari. Aquesta depenia del govern de torn (progressistes més llibertat. Les constis conservadores eren flexibles. A principis del segle XX l’exèrcit s’ocupa d’aquest llibertat i actua sense cap ordre. amb els conservadors els cens era mes lat i es complicava anar a votar. terres que l’església no utilitzava. drets polítics: el dret de vot no apareix a la consti. Drets i llibertats que marquen el to de les constitucions: llibertat de pensament i expressió: llibertat per poder criticar el poder des de la premsa. fàcils d’adaptar-se. els conservadors deien que l’executiu havia de ser designat pel rei. conservadors menys).Constitució: garantir les llibertats de l’individu. pro les subhastes van servir pk els rics acumulessin mes terres. L’església te molt pes i esta molt present en la vida quotidiana. Llibertats: rigidesa de la reforma constitucional. al contrari. el parlament tenia més pes. 4 . Les progressistes eren fàcils de canviar. etc. estava regulat per llei. Fins a la II república no hi ha una separació oficial entre església i estat. llibertat de culte: separació entre església i govern. Els liberals volien una sobirania del parlament. Els progressistes volien allunyar-se de la religió al contrari k els conservadors k volien declarar l’estat com a catòlic. depenia directament del govern: designació de jutges. Divisió de poders: poder judicial: no era independent. Progressistes: tasques especifiques per a l’església sota el control del govern. Legislatiu-executiu: conflicte monàrquic en qui havia de tenir el poder. Dret de la propietat pública. A Espanya es deixa que el govern de torn decideixi sobre aquests drets i llibertats. * teoria de la sobirania compartida: depenen de la constitució el rei tenia més poder o. desamortització de mendiazabal. Formalment totes les constitucions reconeixen la igualtat jurídica davant la llei.

. Control de l’estat sobre la societat utilitzant la repressió i la violència. Ley de responsabilidades políticas (tots els cates podien ser jutjats).- Temps: constitucions curtes. Les k van predominar van ser les conservadores. ideal utòpic cap al passat que volien traslladar al present: fueros españoles (drets que el rei donava a ciutats sota la seva jurisdicció a l’edat mitjana). Ley de represión de la masoneria i el comunismo. Feixisme i totalitarisme. Organització territorial: Model francès: divisió provincial. Predomini militar. sobretot en els termes econòmics i religiosos. En acabar la guerra. sindicat únic. 5 .000 habitants i les ciutats caps de província. El franquisme: El segle XX és el fracàs de la constitució de la democràcia. Leyes fundamentales: normatives que expressaven una mentalitat reaccionària. 1ª etapa: 1939 – 1952. els militars es reparteixen els poders i donen càrrecs polítics a amics i familiars seus.. Governadors civils enviats per Franco a cada província. la seva funció era fer complir les ordres que arribaven del ministeri a cada territori. Fuero del trabajo (dret sindical. Alcaldes: eren nomenats pel ministre aquells on el poble tenia més de 10. Van tardar 20 anys en tornar al nivell de vida dels anys 30. el parlament reunirà la gent a fi al règim i el poder militar dependrà directament del dictador. La resta eren nomenats pel governador civil. Es volia crear un gran partit únic k englobés a tota la societat (movimiento nacional). Ley del referéndum nacional. l’última de 1876 va durar fins al 1923. 3. no depenien de l’exterior. El franquisme és la negació de construir un estat de dret: el dictador serà el sobirà del poble.) Ley consecutiva de las cortes. S’aniquila qualsevol oposició al règim. Autarquia: sistema antiliberal. la constitució de la II república no va ser aprovada per consens per culpa de les discrepàncies k hi havia.

El sector catòlic agafa més importància. Reconeixement internacional del franquisme per part del vaticà i EEUU. Llei orgànica de l’estat (1967) canvien l’organització de l’estat i s’anticipen mesures per quan mori Franco: diferenciar la figura de cap d’Estat i cap de govern donar competències legislatives a les corts trencar el partit únic. sobretot en la moralitat de la societat on l’església comença a perdre influència. Modernització econòmica: es passa de l’agricultura a la indústria i serveis. Llei retòrica que es fa quan els catòlics tenen més força. són molt conservadors.2ª etapa: 1953 – 1961. de règim local. Recolzament moral al règim. Surten lleis administratives que donen més seguretat al mercat econòmic: expropiacions forçoses. 1969: Franco designa Joan Carles I de Borbó successor del règim ja que els sectors monàrquics tenien molta força. els valors catòlics són utilitzats pel franquisme.. nacionalcatolicisme. els tecnòcrates de l’opus eren lliberals. permís per crear diferents associacions polítiques pro a fins al règim. Els militars cada vegada van a menys pro depenen molt del règim: menjar. Es fan canvis en poc temps i molt ràpids. buscaven un creixement i creien amb l’inversió. 3ª etapa: 1961 – 1975. instal·la bases militars estratègiques per la guerra freda a canvi d’ajudes alimentàries. roba. Això implica un creixement econòmic i més riquesa. 1958: ley de principios fundamentales del movimiento nacional.l’estat millora la seva eficàcia i la seva orgabització gràcies als buròcrates de l’opus que tenen més coneixements tècnics. modernització.. vivendes. Modernització política: canviar l’estructura de l’estat. 6 . Aquest últim. La classe mitjana pot comprar al mercat.

Es presenta la llei de la reforma política a les Corts pk sigui aprovada. president de les corts franquistes tutor de JCB. Al 1974 es nomena Arias Navarro. Molts partits comencen a celebrar congressos. Torcuato Fernández Miranda. S’aconsegueix introduir gents menys franquista dins aquest òrgan. setembre 1976. es posiciona favorablement a realitzar una transició. Un cop aprovada es porta a referèndum popular i guanya. Els monàrquics van aconseguir que després de la mort de Franco s’instaurés un règim monàrquic tenint com a cap Joan Carles I de Borbó.4. ja hi havia hagut moviments per instaurar un nou sistema polític. Aquesta. va consistir en adaptar un conjunt de regles franquistes als nous canvis democràtics. La transició: Governs de la monarquia: fins que no mort Franco no es comença de veritat un procés de canvi democràtic (1975). pro. Va ser un procés a mitges i molt tímid. Està recolzat per un grup nombrós dins els franquistes (juliol 1976). Amb tot això. Els sectors més ultra van començar a atacar amb violència per desestabilitzar el procés de canvi. Hi ha tres candidats pro l’escollit és Adolfo Suárez. Abans de morir. s’aprova amb moltes dificultats pro gràcies a dedicació de parlar un per un amb el procuradors s’arriba a aprovar. Adolfo Suárez: és el secretari general del movimiento nacional i està a favor de la transició. Abans. Tot hi així. Oposició: no era prou forta per lluitar pro tampoc tan dèbil com per quedar-se al marge. Al 1977 es comença a aplicar. Arias Navaro: projecte de reforma d’algunes lleis fonamentals per donar certa obertura política en reconèixer alguns partits polítics pro sense treure el partit únic de l’estat. És 7 . Organo del consejo del reino: li donen la capacitat de triar el cap de govern al rei. Quan es mort al 20 de novembre de 1975. al 1976. el dictador havia nomenat un cap de govern (ley fundamnetal de sucesión) Carrero Blanco. Arias Navarro dimiteix pressionat pel sector del règim més favorable a la transició cap a la democràcia. es tenia molta incertesa cara el futur. Suárez té dos fronts oberts: consejo nacional del movimiento (òrgan parlamentari). Llei de la reforma política. JCB es proclamat rei d’Espanya i cap de l’estat. pro al 1973 va ser assassinat per ETA. Per latra banda.

. la pugna per liderar el procés de transició. hi ha una transformació o reforma d’aquest. context internacional. ETA. les pensions. Pactes de la Moncloa: Acord del govern amb els sindicats i les patronals per establir l’atur. el partit comunista és legalitzat per Suárez. segrestos. pèrdua de la moral cristiana.. Al 1977 es realitzen les primeres eleccions i es forma el govern encarregat de redactar la constitució espanyola.. pro com k volen un país democràtic. la seguretat social. 8 .. No hi ha responsabilitats polítiques cap als franquistes.. gent molt passiva amb la política. Criteri material: al 1982. pro no passen spta poder de la societat fins 1982. en el moment que deixen de governar persones del règim i governen persones de l’oposició. quan el sector que ve del règim a passat una temporada sense governar i quan torna al poder. el nou règim democràtic ja té rodatge. no hi ha ruptura amb el règim. l’aparició de la classe mitjana. Procés de transició: Primera evidència: canvi des de dins l’estat. Criteri doble alternança: al 1996. Elements que van afavorir: el consum. Elements que no van afavorir: manca de tradició política civil.. El govern de Suárez ha de realitzar molt canvis sobretot la legalitat franquista. creixement econòmic. voluntat negociadora dels polítics. per setmana santa de 1977. no es celebren judicis en contra. Apareixen conflictes amb els militars i es queden a l’espectativa fins al cop d’estat de 1981. Quan acaba la transició? Diferents criteris: criteri formal: al 1978 amb l’aprovació de la Constitució per referèndum.. crisis econòmica dels anys 70. terrorismes.els comunistes no són legalitzats quan s’obra el registre de partits.una època d’incertesa. Això implica k els canvis siguin molt més graduals i k la transició sigui molt ràpida..

PCE: vots molt repartits i dispersats. AP.. El sistema electoral els va afavorir molt ja que va ser creat per a ells mateixos. exceptuant el makis.Paper dels ciutadans durant la transició: el règim va ser altament repressor. Dins l’església: hi comença haver-hi una separació amb el règim. democràcia interna escassa. El PSOE rep suport internacional dels socialistes francesos. A partir dels 70’s. això els afecta negativament. la vida folklòrica que aïllava els grups de l’oposició ja que costava arribar a aquests sectors. comissions de festes. fent conferències. que els hi donen formació i suports econòmic. 9 . Les universitats: contenien un 90% dels joves inspirats pel comunisme i la doctrina marxista.. L’activitat política va ser nul·la durant molt de temps. suecs. El règim va potenciar les agrupacions. congressos. Moviment obrer: va sobreviure de manera clandestina al país basc amb la UGT. Partit militar i ordre fort. gent jove amb ganes de fer política. Alguns ajuden als joves amb inquietuds socials i polítiques. Es crea la UCD des de l’Estat per part de Suarez. A Cat hi ha UDC i al PB el PNV. els partits de l’opo es comencen a formalitzar buscant militants. Partits: Partit Comunista: organitzat com un exèrcit. sector més extremista del règim que acaba acceptant el canvi cap a la democràcia. Eleccions de 1977: UCD: obté la victòria. va instaurar la por i va crear una passivitat política a la societat. alemanys. creat per Fraga. mostrant-se al públic. El seu desavantatge era k internament no existia una unitat de funcionament i per això es va dissoldre. Ens les primeres eleccions es clarifiquen els partits comunistes i la sopa de lletres es difumina. Els comunistes és l’únic partit k treu representants. La dreta: a Espanya no hi ha un partit demòcrata cristià massiu com passa a Europa.

Espanya surt d’una dictadura. 10 . 1 PSOE. La consti es promulga el 27 de desembre de 1978 i al 28 es publica en les 4 llengües. es desfà la comissió i s’envia al parlament que ho aprova al juliol de 1978. Es fa una proposició de llei per elaborar la nova constitució. el valor k perdura és el k funciona. mal consens entre tots els pobles. Referèndum: no hi ha discussió. eleccions per triar qui ha de redactar la constitució (elements concrets). Hi ha diferents etapes: Redacció: després de les elccions del juliol de 1977. durada massa llarga. el rei es queda al marge del procés. 1 PCE. Assemblea elegida pel poble i formada per diferents partits (elements generals). La constitució és la tradició. on es trona a discutir. polítiques. Els pares de la constitució. L’avantprojecte es publica al BOE el gener de 1978. Un cop negociades. ha de ser aquell k té la sobirania. cambres escollides pel poble pro part del senat per designació reial. 1 AP. S’envia al Senat. i tornen a sorgir esmenes. Constitució de 1978: a) Elaboració. relació de forces. b) Concepte: modern pro ple de matisos. encarregats de redactar l’avantprojecte de la consti. Elements condicionats: llibertats. Aquest comença amb la llei de la reforma política on es mantenen les formes del franquisme. valors que s’han de regular. c) Poder Constituent: Titularitat: poder originari. es treballa e comissions formades per representants de tots els partits de manera equitativa. poder il·limitat. fer ficció pk creen un ordre polític que no existeix. pk sigui conegut. Va participar un 67% de la població que va ser acceptat. expressió de les pràctiques essencials d’una societat. el k perdura és la legitimitat. La consti tmb pot reflectir la manera de ser d’una societat. Es presenten esmenes que es negocien. Quan s’arriba a l’acord. s’aprova parlamentàriament la constitució. El titulat pot ser polític. Per poder conciliar el text es crea una comissió mixta entre els dos òrgans. En principi. procés constituent: procés particular.5. El titular és únic i indivisible. Amb l’aprovació de la cosnti es van dissoldre les corts i es van convocar noves eleccions al març de 1979. 1 CIU. van ser: 7 de la UCD.

elegir representants que tindran l’encàrrec de redactar una constitució.Part orgànica: articles sobre els òrgans de l’estat. procediments (com s’ha d’elaborar.Part domàtica: nucli essència que no es pot alterar. transformació de la societat. interpretacions diverses. transitòries i finals. defensor del poble. costa canviar-la.. sense articulació.qui té l’ordre. govern provisional. drets i llibertats . . El sobirà és la nació. Es poden realitzar referèndums d’un tema concret sobre del k s’està discutint en la constitució..Preàmbul: part més solemne.) Modernitza l’aspecte de l’estat social. Ideologia.). . CCAA. exèrcit.unes eleccions constituents. vol regular moltes coses. 11 .ratificació del text elaborat per part del poble. En alguns aspectes és ambigua (CCAA) És polivalent. Resol temes històrics k políticament han estat polèmics (església. . . a dins hi ha subtemes anomenats capítols i seccions. e) L’estructura: . síndic de greuges). Estructura de la Constitució espanyola: és relativament llarga.. . polítics) d’una societat o país.Disposicions: adicionals.Part articulada: articles k s’agrupen en termes anomenats títols. El poder constituent és posat en pràctica pels representants. Límits: contexts històric. És rígida. d) La reforma: elaborar una constitució. el poble en l’època democràtica. valors imperants (socials.. Influències: constitució d’Alemanya (estat social) Itàlia (regions italianes dos tipus: especials i ordinàries) Portugal (drets socials més progressistes) Nord d’Europa (monarquies amb poder representatiu.

Treure importància als partits de l’opo. autonomia política. número mínim fixa’t Fórmula d’Hondt 12 . conservadors. comunistes anarquistes no creuen amb l’estat i no hi participen Partits: Institucions: Mancomunitat: Prat de la Riba. president i parlament. minoritari. Aquest govern va elaborar la llei per a la reforma política modificada per les corts franquistes. moviment socialista – autogovern.6. Però el k de veritat interessava a la UCD era realitzar un sistema electoral que: Afavorir el seu propi partit. 350 escons Criteris de representació proporcional Mínim electoral Circumscripció per província. Sistema electoral del Congrés dels diputats: Antecedents: transició i “ley para la reforma política”: la llei per la reforma política va inspirar als pares de la Constitució. intel·lectuals i burgesos socialistes. modernitzar Espanya i participar al govern federalisme. la lliga. aprofiten escletxes legals de l’estat espanyol per materialitzar una autonomia política. II República: Generalitat i Parlament propi Actualitat: Generalitat. Llei per a la reforma política: es va distribuir de la següent manera. La UCD governava per decisió del rei i no del poble. 7. Autonomia de Catalunya: Catalanisme: agrupació de diferents sectors de la societat. Independentisme. Aconseguir un congrés esbiaixat a favor de les forces moderades: PSOE i UCD.

Ceuta i Melilla un que serà el mínim inicial. les zones progressistes. Limitant la proporcionalitat. màxim 400. Queden 96 diputats +1 ceuta + 1 melilla. En canvi. Al ser majoritari es redueix la proporcionalitat. tan estatals com provincials. LOREG (1984): 48 províncies més Ceuta i melilla. .- Barrera electoral no s’estableix (3% en les províncies) Components actuals: segons article 68 Escons: mínim 300. pro és tancada i bloquejada. van rebre menys número de diputats. Els afavorits són els partits majoritaris .La barrera surt a la LOREG. Mínim de dos diputats per cada.Província: unitat de sistema proporcional . Espanya en les zones menys poblades és més conservadora i per això els hi van donar un número més lat de diputats. serà del 3%. això afecta més als partits d’àmbit estatal i minoritaris. sistema majoritari. en les províncies més conservadores el mínim de diputats a repartir són més pocs i només queda lloc per a dos partits més. Oportunitat política: context. 350 diputats: 350 – 98 = 252 diputats a repartir.Llista: no surt a la Constitució. Valoració: Principis democràtics: igualtat. El sistema electoral distorsiona els resultats en vots per afavorir més a uns partits k als altres. 13 . Amb igualtat de condicions surten afavorits els partits conservadors. governabilitat i representació. Conseqüències: Resultats pel k fa a diputats i escons com a majoritaris els primers 15 anys segurs. Circumscripció: per província. .

L’oposició en aquell moment no era prou dèbil perquè no se la tingués en compte. el resultat final de referèndum va ser molt bo pel govern. i va significar que el poble espanyol recolzava el procés de transició democràtica que estava duent a terme Suárez. quina motivació i criteris. Sistema electoral: Circumscripció: Criteri de delimitació: fronteres per a la circumscripció. en un primer moment no es veia del tot clar que pogués ser aprovada en referèndum. Territori: cada districte té el mateix nombre de diputats independentment de la població. La LRF es aprovada en referèndum el desembre del 1976. Hi ha dos criteris. El projecte preveu que es sotmeti a referèndum. amb l’objectiu de que el govern de Suárez s’enfrontés tot sol davant el referèndum. 20% de població rep 20 diputats. i es comença a aplicar el gener del 1977. però tampoc era prou forta per poder liderar un procés pel qual implementés una democràcia. donar més força als conservadors. va mantenir-se ambigua. Per exemple. Una altra manera de realitzar el repartiment en circumscripcions seria combinar les dues anteriors. fet que finalment s’acaba aconseguint el novembre del 1976.. Magnitud: diputats en joc. tot aprofitant que el règim franquista preveia la figura del referèndum.mínim 2 escons per província (territori) més els que faltin per complir 350 amb criteri proporcional.. L’oposició en el referèndum de la LRF no va demanar el vot favorable ni el vot en contra. dividir el vot de la dreta. Espanya. El govern ha d’aprovar per les Corts la llei para la Reforma Política (LRP). Ciudad Real 2 per territori 5 escons 3 per població 14 .Llei per a la Reforma Política. Població: proporcional.

. Comportament del vot: 15 . diferent a espanya. Concentració: vot concentrat en els partir majoritaris. 135 diputats Magnitud elevada.. Fórmula d’Hondt Barrera del 3% Llista tancada i bloquejada Comportament electoral: Característiques: Mobilització: participació.. Fragmentació: vot molt o poc dividit. no hi ha un partit k ressalti. La norma europea diu que per tenir un sistema proporcional la diferència entre vots i escons no pot superar el 4%. Si és molt competitiu. Competitivitat: domini d’un partit sobre l’altre. ideologia dels electors: estructures socials de la societat. 1980: Districte: província. Catalunya: Estatut de 1979. Volatilitat: canvis de vot. Econòmic o utilitarista: aportació d’algun benefici personal. normalment baixa. Més de 10 escons és més proporcional pk poden sortir representats més partits. si canvia d’unes eleccions a unes altres. Oferta dels partits: organització bona o dolenta.A espanya passa k la magnitud està inflada. població i territori. En els majoritaris la diferència pot arribar a un 10% i espanya té un 8%. s’apropa a l bipartidisme. Espanya fragmentació elevada. Van acordar fer una llei electoral pròpia. avui dia encara no s’ha fet. pacte entre senadors i diputats catalans. Van realitzar una disposició transitòria mentre no es fes la llei. funcionament. on hi ha menys població hi ha una representació més elevada.

Política interna: va aglutinar el gruix antifranquista. Etapa de competències: bipartidisme.. Això es deu a la desaparició de la UCD i la falta d’un partit de dretes fort i organitzat.8. Tenia el suport del PCUCS d’Itàlia i França. Partit de quadres (de masses) i un perfil del militant qualificat (advocats. A Espanya el sistema electoral afavoreix el bipartidisme. es a dir. Eix nacional (CiU i PNV) i l’eix moral (religió. Centrípeta (cap a la dreta). Centrífuga (cap als extrems) molt polaritzat. dos partits importants amb un partit frontissa (CiU i PNV). Va continuar com a partit en la clandestinitat durant el franquisme i va ser el principal partit de l’oposició. AP i PCE. Sistema de partits: Característiques: segons Sartori hi ha el número de partit. . Als anys 80 es modernitza AP i passa a ser el PP (Aznar) Vot temàtic: depenen del tema es vota un partit o un altre. Distància entre 2 partits que hi ha poca diferència de vots. A la pràctica el sistema electoral deixa els 4 partits en 2. metges. poc polaritzat i tendència la centre. UCD. 16 Eixos de conflicte: divisió esquerra dreta. més o menys. vots cap als extrems. Etapa fundacional: sistema bàsicament de 4 partits. Etapa de majories absolutes del PSOE: PSOE es converteix en un partit hegemònic.dreta) va lligat a la societat.. poder k tenen i la polarització.5. estructurals(eix esquerra. Reduir el número de partits que arriben al parlament. Polarització: lluita entre els vots. fundat abans de la II república. PSOE.. Els partits: PCE/ IU: és un dels partits més antics.. Podem dir que va arribar a ser un partit transversal ja que hi havia gent progressista que no necessariament era comunista i gent k lluitava contra el franquisme. Divisió entre conservadors i socialistes.). eix nacional. Els partits conservadors surten afavorits gràcies al vot útil o dual. Divisions polítiques.). fills de casa bona. família.

sense representació al parlament. Vots: en zones on el perfil dels militants era forta. En les eleccions agafa el 3r o 4r lloc. amés. Al desaparèixer la UCD AP és l’únic partit de dretes pro la gent no hi confia pk hi ha massa representants de la dictadura. estaven enfrontats tots entre sí. altres llocs on els sindicats eren forts. figures polítiques del règim que no estaven acostumades a la democràcia. UCD: no tenia cap tradició històrica ja k va ser creat en el procés de transició des del poder: personalitats del règim.Ideologia: lligat a les idees de la guerra freda i mirant a Rússia. alcaldes. convertint-se en una federació de partits on s’accentuen les disputes o les baralles. L’únic k els mantenia units eren les ganes de continuar al poder. Amb 10 anys el PP acaba convertint-se en un partit aglutinador de masses igual k el PSOE. AP / PP: fundat des de l’estat per gent amb càrrecs franquistes el 1976. La manca de tradició democràtica fa que faltin partits forts i organitzats. aquestes disputes fan desaparèixer el partit al 1982. molt idealitzat i ideologia molt forta. Al 1986 passa a dir-se IU. El líder és Aznar. Això acaba convertint el PCE en un partit minoritari i quasi be. Varietat ideològica dins el partit. Llenguatge marxista. 17 . Apareix una crisis interna. Al final. Més endavant es reforma el partit i es passa a dir PP. el líder era Fraga que tenia molt bona formació ja k havia estat ambaixador a GB i tmb ministre en l’última etapa franquista. La UCD estava formada per governadors civils. Amb les primeres eleccions va perdre molta força o molts militants van abandonar el partit per fer carrera política en altres llocs. el nucli fort és més de dretes k no de centre pro al final acaba cobrint l’espai de la UCD. la resta no s’hi va identificar. Són els més conservadors i nostàlgics a la dictadura pro acaben acceptant el pas cap a la democràcia. Es canvia la direcció del partit i entra gent jove que no està directament relacionada amb Franco.

A finals dels anys 60 hi ha un canvi generacional al partit. té vida activa i celebra congressos. Amb això. Felipe González. Astúries hi té pes. és un partit de masses k aglutina tan a l’esquerra com a la dreta catalana. creat a finals del s. Va unir-se a convergència quan va treure un resultat positiu. igual k el partit andalús i el mallorquí k no van poder-los absorbir. PSOE: partit obrer. El PSC el deixen com a un federat del PSOE.XIX a partir del sindicat UGT. catch-all. els joves estudiants poden sortir d’Espanya i introdueixen noves visions desplaçant la visió de la guerra civil. es converteix en un líder carismàtic. Existència d’un líder carismàtic: Jordi Pujol.CiU: Unió democràtica: és un dels partits més antics d’espanya. És conservador catòlic. Manté l’existència d’una organització. només Bilbao. A part el PSOE. És fundat a Montserrat. Tot això ho organitzat des de l’exili pk molts exiliats en formen part. la gent jove entra a militar dins el partit. sobretot estudiants universitaris. 18 . la majoria d’integrants són de Bilbao i de Sevilla. Als anys 70 es canvia el model de partit. pro Llopis no vol abandonar la presidència del partit i es creen dos partits: PSOE històric. El que vas er positiu a de l’exili és que va poder tenir contacte amb altres partits socialistes i el van permetre ser membre de la Internacional Socialista. A Espanya tenia molt poca presència. amb llopis de dirigent PSOE dels joves Al 1974 es fa un congrés on Felipe González és escollit dirigent del partit. Això genera un canvi en la posició social ja k els components deixen de ser majoria obrera i es barregen amb estudiants de classe mitja o mitja – alta. És l’únic partit conservador que s’oposa al règim. el sector jove es fa fort. a Espanya hi havia altres partits socialistes pro el reconeixement exterior k té aket a l’exterior acaba amb tots ells. on només podia haver-hi un partit de cada país. tenia la seu i l’arxiu a França. Pateix un gran creixement quan es situa primer en la política catalana en les eleccions del 80. Convergència democràtica: partit catalanista catòlic.

qui mana realment. òrgan sobirà. Es reuneix periòdicament. 1981: Secció local: indirecta i majoritària. 400 delegats sorgeixen menys discrepàncies. Per evitar desavinences van prohibir corrents interns. congressos provincials. Aquests últims trien els del congrés. la secció local és qui els vota. l’estructura interna o el programa ideològic. Tot això acaba convertint el PSOE en un partit de 19 Seccions locals: mig assembleari. Qualsevol militant es pot presentar per ser delegat en el congrés del partit. elecció indirecta pro per majoria. Qui té més poder és el secretari general. Formada entre 10 i 12 persones.Organització interna abans de 1979 (control des de la direcció) Congrés (1000 delegats) Seccions locals Després de 1979: Congrés (400 delegats) CCAA (17) Província (50) Secció local Província (50) secció local Transició 1979 Comissió executiva Congrés Seccions locals Actualitat 1981 Comissió executiva Congrés CCAA Províncies Seccions locals 1979: Parlament: congrés del partit. Executiu: comissió executiva. Els delegats provincials trien els representants dels delegats de les CCAA. Llistes tancades votades per majoria simple. decideix la comissió executiva. màxim poder. després ve el vicesecretari i el secretari organitzatiu. . Ratifica les decisions del partit. cada 15 dies.

Fa veure k dimiteix pro el congrés no sap k fer sense ell. acaba tornant i li donen carta blanca per a la reforma del partit. més democràcia. Amb aquest suport González diu k el PSOE s’ha de descentralitzar més i abandonar la idea de marxisme per arribar a més gent. Regions històriques: a Catalunya Suárez va posar a Tarradelles. títol VIII: la constitució actual no tanca un model territorial. La constitució de 1931. ni els poders k tindran. S’elegien els presidents dels règims pre-autonòmics mitjançant una assemblea parlamentària sense funcions importants. crea un model federal més modern. Al 1976 els joves amics de González es fan amb l’executiva..) La base dels militants és poca. hi havia una base per crear un cert estat descentralitzat i es aplicar dos estatuts: Catalunya i PB k contaven amb institucions pròpies. Municipis i departaments (similars a les províncies. A Espanya el centralisme ha anat lligat a les dictadures. Comunitats Autònomes: Antecedents: tradició centralista. un territori més plural ha anat lligat als governs més liberals. Van ser 14 règims que van ser la primera creació de futures CCAA. II República..) existia una demanda real de federalisme (partits d’esquerra).. Els pares de la Consti de 1978 es van fixar molt en la Consti de 1931. molts d’ells sense tradició històrica). per FG.. A finals del règim van haver-hi demandes de democràcia i d’autonomia (més autonomia. El canvi de model va ser guiat. i així continuava tinguen influència. no diu quantes CCAA hi haurà. que no formava part de cap partit. 9. Constitució.. agafant com a model a França. en bona part.. Règim pre-autonòmic: conjunt de normes que regulen les institucions preautonòmiques.quadres: tots els alts dirigents tenen càrrecs (regidors. Institucions de base local i centre de l’estat amb gran poder. Els creaven els mateixos senadors i parlamentaris provinents dels territoris que es reunien en assemblea. Només fixa els camins 20 . alcaldes.

El procés d’elaboració és més lent pro tens més competències. La resta de CCAA passen per l’art. Parla de la via d’accés. Va donar les mateixes 21 . Canàries i valència volien entrar pel 151 pro no eren històriques. Per fer-ho hi ha dues vies: article 143. Aquest es va basar en les lleis d’harmonització. Si la iniciativa no s’aprova s’hauran d’esperar 5 anys per tornar-ne a fer una.151. la cosntitució només dóna dret a l’autonomia (nacionalitats o regions). s’utilitza l’article 150 on es transformen competències per poder passar per l’article 151. Es va introduir un moviment d’esquerra-dreta tancant la jerarquia de dalt-baix. és més fàcil aprovar l’Estatut pro el sostre de competències és més baix. la iniciativa ve de l’autonomia. inici d’elaboració de l’estatut i un sostre més gran de competències. PB i Galícia.possibles per formar-ne una. Dins aquest article hi ha dos règims especials: Disposició transitòria segona. Andalusia acaba entran per l’art. Aquesta neix per facilitar l’encaix de les nacionalitats d’espanya. Nacionalitat: nació en potència. Regió: part d’una nació. Aquest tema va quedar obert pk els pares de la constitució no es van posar d’acord i van deixar la decisió en mans futures. La UCD i el PSOE pacten per acabar de tancar les autonomies. Article 150: lleis marc. encarreguen a Enterría que faci avançar els estatuts encallats.143. El cop d’estat del 81 genera un abans i un després. previstes per a la Constitució. article 151 és més difícil que l’Estatut sigui aprovat (majories qualificades). Disposició transitòria primera: territoris forals (fueros/furs) Aquesta via és més difícil d’arribar pk dóna amés competències i s’ha de reafirmar l’interés per dur-la a terme. lleis de transferència i lleis d’harmonització: amb el pacte de 1981. El que queda clar és que Espanya es descentralitza. 1978 – 1981: Les històriques inicien la via per a la transitòria segona. Capítol III: explica com s’ha de fer pk una nació o regió tingui competències pròpies. per tirar endavant els Estatuts de Canàries i Valencia. serveix per Catalunya. la resta queda obert.

Aquestes. 1996 – 2004: Reforma de finançament: impostos. pro. es continua el procés d’harmonització. 1982 – 1996: Les autonomies k havien passar pel 143 van revén competències a través del 150 que són equivalents a les que havien passat per el 151. pacte entre PP i PSOE. volien un procés homogeni. el finançament és problemàtic ja que dificulta les transferències. el model territorial no està tancat constitucionalment. Reforma de les institucions de les CCAA que van accedir per via 143. Competències: 22 . sanitat no s’acaba de transferir fins al 2001. Amb aquesta reforma es volia aconseguir k les CCAA del 143 tinguessin institucions iguals que les del 151 pro amb algunes restriccions pro a la pràctica gestionen els serveis i necessiten institucions sense restriccions. El Parlament acaba aprovant el procés homogeni i es traspassen les competències a les 10 CCAA k ho havien reclamat. s’acaba amb els governadors civils o es posen delegats del govern en les capitals de les CCAA i subdelegats en cada província. Pacte de 1992: pacten PP i PSOE. Des de 1992 amb les reformes dels Estatuts es reconeix que sanitat i educació són de les CCAA pro per problemes econòmics es va dificultar la transferència.competències que les zones que havien passat per el 151. Hi havia 10 CCAA formades per la via 143 k estaven aprovades. el 90% els estableix el parlament espanyol. A nivell competencial. volien equiparar-se amb les altres 7 que tenien més competències. al final igualen el nivell competencial i institucional tan les CCAA del 143 com les CCAA del 151. 1996. després es pot cedir a la CCAA la seva recaptació. 1998: reforma dels Estatuts via 143. Per tant. Amb Aznar al govern. Els estatuts tenen rang constitucional. per tant va evolucionant. les competències ja s’havien reformat. Aquestes reformen el seu Estatut per absorbir les competències noves i amb això ja no hi ha dos tipus de competències.

L’estatut de cada CCAA diu quines competències té. A vegades algunes CCAA fan reglaments en comptes de lleis de desenvolupament. . Per saber de qui és cada competència s’ha de mirar la Consti i els estatuts de cada CCAA. Finançament: Dos tipus de sistema: General: LOFCA (1980) llei orgànica del finançament de les CCAA. sistema elctoral. Poden ser: Propis: tributs. El govern espanyol recapta els diners i els transfereix a les CCAA. 23 Parlament central: fer les lleis de base (principis . Foral: (territoris històrics) quinquennis. ajuts agrícoles. encàrrecs. . A la pràctica el Tribunal constitucional arbitra i estableix límits de les lleis base.. es sol fer per població.Compartides: parlament central fa la llei i la CCAA la posa en pràctica..Concurrents (la gran majoria): en la legislació hi participa el parlament espanyol i el de la CCAA. taxes. si no diu quines són les del parlament espanyol. La LOFCA. Competències legislatives: -Exclusives: parlament central / parlament CCAA (menors i molt poques): institucions pròpies. • generals) • Parlament CCAA: llei de desenvolupament (permet diferenciació). menys presons.etc. Algunes CCAA copien les lleis de desenvolupament d’altres CCAA. Es van mantenir durant el franquisme. sanitat economia. acaben agafant tot el llistat de l’article 149. El problema o discussió és on acaben i comencen la llei base. Ingressos: la capacitat per fixar impostos és del parlament espanyol i no es transferit a les CCAA.La consti no diu quines seran les competències de les CCAA. per exemple educació. el model de finançament s’actualitza cada 5 anys. comerç i consum. deutes.

Executiva: capacitat per portar a la pràctica les lleis. deutes. Incondicionades: sense determinar cap concreta.- Altres transferències. Institucions: Govern: paraula grega. té un portaveu que explica les decisions que han pres en aquest. Hi ha 3 òrgans interns: 24 . Iniciativa legislativa: projecte de llei (parlament + govern + oposició) Potestat normativa: reglaments que acaben de fer una llei. Despeses: hi ha dos tipus. procés per desenvolupar-les. Relacions exteriors: burocràcia diplomàtica. És qui mana juntament amb el parlament. això vol dir que les seves decisions impliquen a tots els seus membres.. Les CCAA tenen alguns ingressos propis (pocs): tributs. governar la nau. Sistema foral: l’agència tributària de Navarra i el PB recapta els impostos. tributs cedits: es cedeix la recaptació d’aquell impost no la llei o regulació. Pressupost i economia: llei aprovada pel Parlament pro el govern pot elaborar-ne el projecte (projecte de llei). ni matèria concreta. començant a gastar quan vulguin. Funcions arbitrals: nomenar membres d’institucions arbitrals. Condicionada: gastar-la en un concepte concret obligat pel govern centra. és l’aparell executiu. Funcions: direcció política. 10. taxes. recàrrecs. Es reuneixen a porta tancada. Defensa i seguretat: exèrcit i cossos de seguretat sota tutela del govern civil.. Estructura: El govern és un òrgan col·legiat. Programació política: conjunt d’intencions.

o Majoria absoluta: quna un partit té més del 50% dels diputats. o Càrrecs polítics: excedits per carrera política no cal que siguin funcionaris. Té oposició dins el mateix partit mentre governa Suárez. - President: posició superior dins l’executiu. L’última 25 . És convocat pel president pro els vicepresidents tmb poden convocar reunions de govern. o Majoria: quan un partit té prou recolzament per governar. majoria. 82 – 93: PSOE. La seva posició és ser el cap d’una part de l’adm. Nombre de partits: o Coalició: més d’un partit o Monocolor: un sol partit. és substituït per Calvo Sotelo elegit en segona volta i amb majoria (23 F). líder i cap socialista. Majoria reforçada: formada per variïs partits per tal d’assegurar el suport. Decideix els ministres i els vicepresidents que hi haurà. Va durar 11 anys. Suport al govern: suport al parlament: o Minoria: buscar acords amb altres partits per poder formar govern amb recolzament. Responsabilitats polítiques cap a l’adm. 1979 – 81: Suárez / Calvo Sotelo. González. moment d’eufòria. Canvi polític. Dimissió d’aquest. quasi majoria.- Consell de ministres: òrgan col·legiat que reuneix als ministres i al president (nucli dur del govern). Són assessors i s’engloben en gabinets. 1977 – 79: UCD minoria. és l’únic que rep el vot d’aprovació del Parlament. Que està sota el seu càrrec i el ministeri. Alguns càrrecs d’aquest ministeri poden ser proposats pel ministre i aprovats pel consell de ministres. - Ministres: membres del govern. Donen imatge de modernitat. Es discuteixen tots els temes.

Esclatar una crisi de corrupció dins el govern i ciu i pnv no accepten cartera però tiren endavant el pacte parlamentari. Si no dóna suport al govern aquest no pot existir. per tant tenia majoria relativa. Fan un pacte per escrit (pacte del majestic). Aznar és jove i dinàmic. Es realitza un debat sobre el candidat on s’exposa el programa electoral. 04 – 012: Zapatero. Si passa aquest termini es dissolen les corts i es convoquen una altra vegada eleccions. majoria absoluta. 93 – 96: PSOE. Mecanismes de control: . Si no es pogués o no sortís candidat a la 2n volta. El rei es reuneix amb els representants de cada grup parlamentari i escolleix el candidat adequat. té poder reforçat pk el cap de llista. Pacte amb convergència de manera informal. tot gira al seu voltant. amb 2 dipus. es qui governa. Coalición Canaria hi participa puntualment. si no es fa una 2n volta amb majoria simple. dimissió del presi que nomena altre candidat. PSOE.). Un cop escollit el presi podrà organitzà el govern com vulgui. cara nova d’AP. Dóna legitimitat individual als vots dels ciutadans. erc. El presi del congrés ha de reforçar la decisió del rei amb una contrasignatura. no va assistir mai al parlament. 96 – 00: PP.. Aquesta confiança es presenta amb l’acceptació del candidat de la llista guanyadora que s’envesteix. pro pacte amb ciu a Catalunya pk no té majoria allà i a canvi d’aquest suport ciu en dóna la parlament espanyol.Investidura: parlament dóna confiança i crea al govern. normalment. pacta amb CIU i PNV pk els socialistes volen debilitar IU. La investidura tmb pot venir d’altres casos com després d’una moció de censura. 26 .legislatura li falta 1 per arribar a majoria absoluta pro Erribatasuna. 00 – 04: PP treu majoria absoluta. No obté majoria en cap dels dos casos pro va pactan amb els diferents partits (ciu. Relacions govern – parlament: a) Relació extraordinària: sistema parlamentari de govern.. s’hauria de presentar un altre candidat amb un termini de 2 mesos. pacte formal. Obté minoria i pacte amb ciu i pnv k no entren al govern. Després es vota el candidat. Agafa força per la baixada del PSOE i la bona organització del partit. pnv. Fa la proposta davant el parlament k la d’acceptar o no.

Qüestió de confiança: iniciativa del govern quan està en certa crisis. és la mesura final abans d’una moció. La crítica és que per poder fer la moció s’han de posar tots els partits d’acord. o Mocions: avís pk faci una cosa. i González per AP.Moció de censura(constructiva): quan el parlament retira la confiança al presi del govern. el nou candidat s’investeix president.Dissolució anticipada: abans k s’acabi el mandat de 4 anys. Impuls: impulsar el govern a emprendre una política concreta. Sol passar quan hi ha una crisis al govern o una coalició es trenca. Ho duen a terme els partits de l’oposició: o Preguntes orals i escrites: en sessions explícites. b) Relació ordinària: minories parlamentaries. mesures. Normalment. és l’únic k pot aprovar-les. El parlament pro. És constructiva pk serveix per bliindar el govern. Es crea un debat i es vota al nou candidat per majoria absoluta i una sola volta. . Els ciutadans. Control: el parlament controla la confiança cap al president i els eu govern.). o Sol·licitud de compareixença.. o Proposicions no de llei: impulsar a fer una política determinada. o Interpel·lacions. Està en mans del president i és quan es troba dificultat per governar. La constructiva consisteix en una moció més una investidura. Quan es presenta una moció tmb s’ha de presentar un candidat alternatiu per a president del govern. . iniciativa popular. L’oposició tmb pot fer propostes de llei. les propostes solen ser aprovades pk la majoria de diputats són del mateix partit k el govern. no té suport (aprovar lleis. o Sol·licitud de documentació. c) Procediment legislatiu: El govern participa en un procés legislatiu. A Espanya hi ha hagut dues: Suárez. Cau el govern i es celebren eleccions.. propostes de llei. Si ho aconsegueix. Es fa un debat i votació de majoria simple per veure si continua tenint la confiança del parlament. per González. tmb poden fer propostes amb 27 ..

igual que França. apostaven per dues propostes diferents de Senat democràtic: UCD : Un Senat a imitació del que hi ha a França. amb la intenció que el Senat s’acabés adaptant al model territorial que Espanya acabés adoptant.la recollida de firmes. El 45% de les normes propostes provenen de grups de l’oposició pro no s’acaben acceptant pk no tenen prou suport.). Senat: El 1978 Espanya era un Estat centralista però la Constitució preveia un descentralització de l’Estat. amb un mínim territorial d’un per CCAA. Per tant. 1 Melilla Vot limitat: Els electors només poden votar un màxim de tres candidats quan se’n estan escollint 4 senadors Elecció indirecta ( 20% dels senadors) Són escollits pels diferents parlaments autonòmics. Magnitud: Criteri territorial 4 províncies. és a dir.. 1/3 Illes. té un elevat número de municipis. Una visió més federal de la cambra Al final del procés el Senat resultant va estar entre la proposta de l’UCD i la del PSOE. Un Senat a on un cop creades les Comunitats Autònomes (CCAA) aquestes hi tinguessin un paper destacat. Una visió de la cambra més centralista PSOE: Un Senat amb més pes i importància que el que desitjava l’UCD. Els dos grans partits del moment. depenent. i la resta per criteri proporcional. alcaldes. sense tancar-se en un model concret. UCD i PSOE. Elecció directa (80% dels senadors) : • • • • Sistema majoritari simple Districte electoral : la província o illa/illes (Canàries i Balears) però no les CCAA.. tot i que més propera a la de l’UCD. una cambra de representació dels poders locals ( diputacions. gràcies a que estava en el poder. Tot pensant que a Espanya les CCAA tindrien més importància i pes que els poders locals (ajuntaments i diputacions). de la 28 .. 1 Ceuta. per tant. ajuntaments. preveia diverses vies. tot aprofitant que Espanya.

Els Senadors escollits per aquesta via són a la vegada diputats del parlament autonòmic que els ha escollit. els Senadors escollits pertanyeran als partits majoritaris d’aquell parlament. ja li està bé. 2n) La proposta legislativa torna al Congrés.població que tingui la Comunitat autònoma. és a dir. per tant. Simple) Fer algunes modificacions concretes a la llei c) El Senat li sembla bé la proposta legislativa tal i com ve del Congrés. és rebutja totalment. el Senat no hi fa res. que són els autèntics territoris a representar de l’Estat espanyol. aquest pot fer : 29 . es donarà un efecte majoritari. El Senat té una composició disfuncional. i no pas les CCAA. Les funcions: I) Legislativa 1r )El Congrés elabora proposta legislativa i l’aprova  passa al Senat que en un termini de dos mesos ha de  a) Vetar-la ( amb un suport de majoria absoluta) amb el que és diu NO a tota la proposta sencera. Maj. Composició del Congrés i del Senat és redundant. Conseqüències de l’elecció directa : • • Resultats majoritaris. els territoris representats a la Cambra són les províncies. que la composició de les dues cambres és molt semblant. el Senat acaba sent mol més majoritari que el Congrés. és a dir. b) Esmenes ( el Sí a de tenir més suports que el No. Conseqüències de l’elecció indirecta : • Si el parlament autonòmic té pocs diputats a escollir. amb el què les forces minoritàries no tindran possibilitats de tenir senadors.

passat 2 mesos maj. fer una lectura més pausada. però amb el defecte o inconvenient que el Senat és de poc pes i importància. però per poder modificar la composició s’han de modificar primer la constitució.Pot tombar el vet del Senat per maj. El parlament espanyol és bicameral asimètric perquè el Congrés té més importància i poder que el Senat. Simple) -Pot tombar-les amb Maj. més enllà del que digui el partit al qual pertanyen.. Futur del Senat : Els canvis han de ser més per la qüestió de la composició que per la qüestió de les funcions. Aquest fet es produeix a Espanya. simple. la intenció de la 2ª lectura és millorar la llei. i que per tant. L’ideal per aquesta 2ª lectura és que la cambra en qüestió estigui formada per membres de llarga trajectòria i experiència política. Absoluta.) . detinguda i lenta) la primera lectura la fa el Congrés ( més ràpida i superficial). i passat dos mesos pot tombar el vet del Senat amb tan sols maj.Ratificar-les ( Sí > NO // Maj. Simple II) Control: les mateixes que es donen en el Congrés ( preguntes. Absoluta. b) (Esmenes del Senat) . que com ja sabem és un llarg i costós procés. proposicions no de llei El Senat a Espanya és una cambra de segona lectura( per rellegir lleis del congrés.) III) Impuls : Mocions de llei. simple. puguin aportar una visió més personal.a) (Vet del Senat) – Ratificació ( Maj.. 30 .

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful