LACCENTUACI GRFICA

TIPUS DE PARAULES CONDICIONS DE LACCENTUACI EXEMPLES

Paraules acabades en alguna de les sof, caf, Cat, sif, escs, terminacions segents: a, e, i, o, u, cafs, abs, comprn, as, es, is, os, us, en, in. Berln, etc... AGUDES Quan les paraules acaben en diftong decreixent no saccentuen: -ai, -ei, oi, -au, -eu... Que les paraules planes no acaben en cap de les terminacions de les agudes. Saccentuen totes. ESDRIXOLES Europeu, gaudireu, remei, arribareu, cantareu, Olocau, etc... rab, tom, fcil, telfon, exmens, poltic, anveu, arribreu, cantreu, cantveu, guadreu, etc... memria, trbola, brixola, prdua, estpida, Valncia, etc...

PLANES

Dificultats daccentuaci: En les paraules compostes, cada element conserva laccent si van unides amb guionet: desps-dem...; per si van soldades saccentua el segon terme noms: fisicoqumic... Sn aguts els mots acabats en trop, els nom desports acabats en bol, i altres paraules que per interferncia del castell pensem que no ho sn: filantrop, handbol, futbol, avar, cautx... Sn plans els mots acabats en cit, -esi, -fon, -ac, -til, -ol, -osi, -sfera, i altres: fagcit, exegesi, telfon, magnetfon, alvol, txtil, atmosfera, hipocondrac, etc... Sn esdrixols els mots acabats en -clasi, -clisi, -fgia, -lisi, -ode, -stasi, i altres: oligclasi, antropofgia, elctrode, electrlisi, aurola, diptria... Cal recordar que la vocal a sempre ha de dur laccent greu mentre que la i i la u sempre lhan de dur agut, . Cal recordar que en les paraules agudes la e i la o solen dur accent agut: , . Per cal accentuar amb accent greu els demostratius neutres, els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure: a, aix, all, deb, ress, concls, excls, recls, incls... Tamb algunes partcules gramaticals i altres mots: qu, perqu, per, arrs, esps, terrs... La resta de paraules planes i esdrixoles fan prevaler lobertura vocal de la e i de la o sobre la sllaba tnica. Aix i tot cal remarcar algunes excepcions com les segents: o Duen accent agut els infinitius acabats en ixer, -ncer, -nyer, i les formes verbals acabades en iem, -ieu (imperfet), encara que sadmet laccent greu; tamb en algunes paraules planes i esdrixoles: parixer, vncer, atnyer, triem, fieu, crvol, ferstec, llpol, prstec, prssec, Dnia, esglsia, llmena, llpola, trbola, crrer (i tots els seus derivats), estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora, frem, freu...

ELS DIFTONGS I LA DIRESI Un diftong s una successi, dins una mateixa sllaba, duna vocal, en posici de nucli sillbic, i duna consonant gradual en posici de marge: [ j ] o [ w ], que sn representades respectivament per les grafies vocliques i i u. CLASSES DE DIFTONG DEFINICI EXEMPLES vocal + [ j ] en sllaba tnica aigua, eina, feina, reina, almoina, buit, Ardanui, Alcoi... DECREIXENT: quan la vocal + [ j ] en sllaba tona aigera, Aitana, feiner, consonant gradual almoiner, buidar... segueix el nucli voclic. vocal + [w] en sllaba tnica blau, diu, peu, creu, coure, ai, ei, oi, ui, Olocau, pou, lluu, lluus, au, eu, iu, ou, uu duus, duu, arxiu... vocal + [w] en sllaba tona gaudir, creurs, ciutat, ciutad, cours... consonant velar + [w] + vocal Alaqus, pasqua, quatre, qesti, quota, guant, Guardamar, aigua, CREIXENT: quan la llenges, etc. consonant gradual vocal + [w] + vocal cauen, mouen, Alfauir, precedeix el nucli peuot, estiuejar, encauar, voclic. etc. gua, ge, gi, guo, vocal + [ j ] + vocal gaiato, joier, creia, reialesa, qua, qe, qi, quo joieria... [ j ] + vocal a comenament de iaia, ianqui, Itova, iode, mot. iogurt, hiena, iot, hiat, etc... quan una vocal es precedida i Paraguai, creueu, liqeu, seguida duna consonant creieu, guaitar, adeqeu TRIFTONGS gradual i tots tres segments ieu, uai, ueu, eu sintegren en una mateixa sllaba. Els HIATS. La successi de dues vocals que pertanyen necessriament a sllabes diferents constitueix un hiat: obeir, client, teatre, idea, etc... Atenci a les formades per un prefix bisillbic com antiincendis, microorganisme, ultraambicis... En sllaba tnica no formen diftong la i i la u precedides de vocal en els contextos segents: a. La i i la u postconsonntiques es pronuncien tradicionalment com a vocals i no formen, per tant, diftong: Valncia, tio, grcia, acci, cua,... b. La i o la u dun mot derivat s tnica en el mot primitiu: venat (ve), pador (pair), traci (trair), ramet (ram). c. La primera vocal pertany al radical duna forma verbal conjugada i la segona, a la desinncia: obeirem, trairien, estudie, confie,... d. La primera vocal pertany al prefix i la segona, al radical: contraindicar, infrautilitzaci, reintegrar... e. La primera vocal pertany al radical ton i la segona, a un sufix derivatiu: hebratzant, herocitat, continutat.... f. En topnims com ara Crulles, Montjuc, Sanaja, Taltell, Tall, ... g. Pel que fa a la lletra d/t s interessant remarcar el contrast que es produeix entre pronncia amb hiat i amb diftong en mots de la mateixa famlia: circuir/circuit, fludesa/fluid, pas/paisatge, proteforme/proteic, herocitat/heroi, hebratzant/hebraic, trapezodal/trapezoide. El primer mot de cada parella presenta radical ton i es pronuncia amb hiat, mentre que el segon presenta radical tnic i es pronuncia amb diftong.

LA DIRESI s un signe de puntuaci que colloquem sobre la i o sobre la u per indicar que cal pronunciar-les. Es poden donar els segents casos: a. La diresi indica que la u dels diftongs creixents qe, qi, ge, gi sha de pronunciar. b. La diresi indica que la i o la u no fan diftong en situacions en qu nhaurien de fer. Per exemple fan diftong en les paraules segents: fruit, pau, diu, peu, jou, mou, perdiu, aire, remei, almoina, cuina, eslau; per no fan diftong perqu es pronuncien separades en: ram, vena, oda, llut, sac, pec, dirn. No es posa diresi, per economitzar, en els casos segents: 1. Quan es pot accentuar grficament. Laccent predomina sobre la diresi: Llus, pas, conduem, agraem, sus, ve, ro, etc... 2. En els sufixos isme, -ista, i en les terminacions llatines us, -um: europeista, egoisme, maniqueista, Pius, Mrius, harmnium, etc. 3. En els acabaments verbals de linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3 conjugaci, ir, per especialment els acabats en -air eir, -uir: conduir, agrair, fruir, proveir, coincidir, maleir, deduir, beneir, atribuir, atapeir, distribuir, conduir, esvair... Atenci per tant a la conjugaci daquests verbs perqu caldr posar diresi moltes vegades. 4. En les paraules compostes dun prefix, com anti-, co-, contra-, re-, prei similars, seguits dun lexema que comence per i o u: contraindicaci, reinstaurar, cointervenci, etc.