Parc del Laberint

Material didctic complementari Educaci Secundria Obligatria i Postobligatria

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

ndex
Introducci Parc del Laberint Itinerari
1 Porta xinesa 2 Jard dels boixos 3 Jard domstic 4 Gruta del Minotaure 5 Laberint 6 Canal romntic 7 Pavell neoclssic 8 Safareig 9 Cascada 10 Jard romntic 11 Refugi del pags 12 Fals cementiri 13 Cabana de lermit 2

3 4 4 5 5 6 6 7 7 8 8 9 9 10

Recull dactivitats
Troba la sortida Mots encreuats sobre la vegetaci

11 11 12

Illustracions: Merc Cartany Disseny: Accent estratgies de comunicaci

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Introducci
Parc del Laberint
El Parc del Laberint s el jard histric ms antic de Barcelona. Hi destaca el laberint vegetal, fet amb xiprer, que crida latenci a tothom que el visita. Lany 1791, Antoni Desvalls, marqus de Llupi i dAlfarrs, va comenar les obres denjardinament de la seva finca, situada aleshores als afores de la ciutat. Va participar en el disseny, amb una visi neoclssica del mn prpia del moment en qu es va comenar a construir, a la fi del segle XVIII, i amb molt simbolisme, plasmat a travs de totes les escultures que hi trobem. Un gran nombre de peces escultriques ens traslladen al mn de la mitologia grega. La finca original tenia una extensi de 54,07 hectrees, de les quals noms 9,10 sn avui parc pblic. A mitjans del segle XIX, els successors del marqus van ampliar lespai amb la creaci dun jard romntic. Aquesta zona correspon a la segona etapa de construcci i marca un canvi de sensibilitat: la natura ja no s un element a dominar, sin un escenari que recrea simblicament un mn ms pessimista, on lhome s presoner de forces que no controla, com la mort. En aquest temps, la finca del Laberint va servir descenari per a vetllades socials i culturals. Laigua s un element bsic al jard del Laberint i est present pertot arreu en diferents formes: cascades, rieres, basses, brolladors, fonts i el safareig. Aquest ltim salimenta daigua duna font situada ms amunt, ja en ple bosc. Laigua emmagatzemada serveix desprs per al circuit general del parc: xarxa de reg, estanys i sortidors. Laigua sobrant es recull en una bassa a la part baixa del jard, que tamb rep aportacions de la xarxa pblica, i, mitjanant unes bombes, torna al safareig, on comena de nou el circuit. Al jard romntic, laigua recorre avui un circuit tancat, que es realimenta a partir del dipsit construt al final del jard, de manera que ni es perd aigua ni sen malgasta. El 1967, la famlia Desvalls, davant la impossibilitat de mantenir el jard, el va cedir a lajuntament. Desprs destar uns perodes tancat i alguns altres obert sense cap control, el jard es va anar degradant, fins que el 1993, amb una ajuda de la Uni Europea, es va restaurar seguint la idea original. Actualment podem parlar dun jard museu, no pas dun parc convencional desbarjo. Requereix un s adequat, que no posi en perill la conservaci dels elements vegetals i arquitectnics del conjunt. Lactitud responsable del visitant s lnic que pot garantir la conservaci daquesta joia histrica, patrimoni de tots els barcelonins.

Parc del Laberint

l Ve

m ro

alt a de D Rond

pg. d e

la Va

ll dH

ebr on
Ho

av. de de CatlEstatut alunya

erd aC r ta

a yol an

c ar

e ret

d ra

Superfcie: 9,10 ha Districte: Horta-Guinard Situaci: a recer de la serralada de Collserola, a lantiga vila dHorta Accessos: c. dels Germans Desvalls i pg. dels Castanyers/ Veldrom Transports: autobusos 10, 27, 60, 73, 76, 173 i B19; metro: L3 Mundet Data de construcci: finals del s. XVIII Arquitecte: Domenico Baguttu Data de municipalitzaci, rehabilitaci i restauraci: 1971 Autor: Joaquim M. Casamor Darrera restauraci: 1994 Autor: Oficina Tcnica de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, amb la collaboraci de la Comunitat Econmica Europea

de ls C as ta nyer s

c. dels German s

pg .

lls sva De

e av. d

e uet ug err eB c. d

Ca
nM

ce ar
t

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
1. 2. 3. 4. 5. Porta xinesa Jard dels boixos Jard domstic Gruta del Minotaure Laberint 6. 7. 8. 9. 10. Canal romntic Pavell neoclssic Safareig Cascada Jard romntic 11. Refugi del pags 12. Cabana de lermit 13. Fals cementiri

9 8

7 6

10

11 5

3 2

1 12 13

Itinerari Jard dels boixos Jard domstic Jard neoclssic Jard romntic Zona sense accs Zona de pcnic Entrada pel Veldrom Taquilla

Entrada pel c. dels Germans Desvalls

Parc infantil

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
1. Porta xinesa
Donava pas a un petit jard oriental avui desaparegut.

2. Jard dels boixos

s una construcci feta amb boixos (Buxus sempervirens) retallats, al mig dels quals apareixen dos brolladors circulars.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
3. Jard domstic
La famlia feia servir habitualment aquest jard. s una construcci ordenada en parterres i amb espcies darbres notables. Inclou una plantaci de camlies.

4. Gruta del Minotaure

Al costat del laberint de xiprers sarriba al Laberint Petit, segurament anomenat aix perqu hi ha una gruta artificial amb una figura del Minotaure. El seu principal atractiu s la vegetaci.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
5. Laberint
La pea central del jard neoclssic s el laberint de xiprers, amb 750 metres lineals plantats. Est consagrat al du Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

6. Canal romntic
El canal daigua shi va afegir el 1853, dintre dun procs dampliaci i millora general dels jardins, sota les directrius de la tercera generaci dels Llupi. Antigament, el canal era navegable i estava poblat danimals, com oques, necs i cignes, que avui tamb el solquen. En un dels extrems, el canal seixampla, i, a linterior, shi va fer una illa artificial, coneguda com lilla de lAmor.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
7. Pavell neoclssic
El pavell, rectangular, culmina la part superior dels jardins. s aqu on tenien lloc les activitats socials. Linterior est decorat amb allusions a les muses. Els frisos exteriors fan referncia a lart i a larquitectura

8. Safareig
Servia per emmagatzemar laigua de reg i era un element indispensable en un jard sotms a les alternances del clima mediterrani. La capacitat del safareig la dna lalada del terreny, ja que est excavat fins a la cota inferior. Laigua prov duna mina natural.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
9. Cascada
En el naixement del jard romntic hi ha una cascada artificial creada amb roques. Laigua que hi salta es recull en una bassa amagada entre la vegetaci i inicia el recorregut del jard en forma de riera, que discorre sobre un llit de pedres, molsa i plantes silvestres. Ms tard es converteix en canal, per acabar en una gran bassa, on recomena el circuit.

10. Jard romntic

Sorganitza en una successi de parterres, placetes i delicades peces daigua cobertes amb una capa de vegetaci minscula. El verd s el protagonista, amb arbres esplndids i un taps de plantes espesses. Aquesta no s la disposici original, per sha intentat recrear lesperit que lanimava.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

Itinerari
11. Refugi del pags
s una cabana de fusta que havia estat guardada per un pags de mida natural, amb barretina i amb un manyoc de claus a les mans, que la tradici identificava amb el primer marqus propietari de la finca.

12. Cabana de lermit

Est feta de fusta. Avui s tancada, per abans acollia la figura dun monjo meditant amb una calavera sobre la taula. Lermit era un autmat que contestava amb moviments del cap les preguntes que li feien.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

10

Itinerari
13. Fals cementiri
En una raconada enclotada al final del jard romntic es va muntar un fals cementiri que antigament tenia autntiques lpides encastades als murs i fins i tot un sarcfag.

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

11

Recull dactivitats
Troba la sortida

Completa els escrits que trobars a lentrada i a la sortida del laberint vegetal
ENTRA
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SIN

RODEO

DE UN ARDIENTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ECO Y
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ABRAZADOS

EL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ES SENCILLO NO ES MENESTER EL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . QUE DIO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . A TESEO

FALLECEN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ELLA DE L Y L DE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Parc del Laberint

Material didctic - Parc del Laberint

12

Recull dactivitats
Mots encreuats sobre la vegetaci

2 3

12

4 1

10 5 7

11

8 9 6

1. Arbre que fa castanyes amargues. 2. La seva flor es fa servir per fer infusions tranquillizants. 3. El laberint vegetal sha fet amb aquesta planta. 4. Arbre que pot viure ms de 3.500 anys. 5. Les seves fulles tenen forma de vano. 6. El seu fruit s la gla. 7. Si ens en mengem molts fruits, ens pot agafar mal de panxa. 8. Tenim diverses figures de topiari fetes daquesta planta. 9. Arbust que t nom de dama. 10. La seva fusta s molt bona per fer eines o escultures. 11. Arbre que t nom de planeta. 12. Els egipcis utilitzaven aquesta planta per fer paper.

1. Castanyer dndies 2. Tiller 3. Xiprer 4. Sequoia 5. Palmera 6. Alzina 7. Arbo 8. Teix 9. Camlia 10. Boix 11. Arbre de Jpiter 12. Papir. Soluci dels mots encreuats: