Ttol: El fenomen okupa/antisistema circumscrit al districte de Grcia (Barcelona), com a factor de risc per a la convivncia i potencial focus de percepci

dinseguretat. Poltiques pbliques de seguretat aplicables per evitar que esdevingui un problema dordre pblic o delinqencial i conseqentment de soluci nicament policial. Subttol: La Sndrome de Sherwood Autor: David Piqu i Batall Tutora: Lola Valls

Barcelona 11/12/2009

ndex.

1. Introducci 2. Justificaci 3. Estat de la qesti

3.1 Descripci del fenmen Okupa i/o antisistema 3.1.1 Origens del moviment okupa 3.2.1 Fenmen transversal de lentorn antisistema catal 3.1.3 Ideari poltic i dinmica sociolgica 3.2 Barcelona com a referent europeu dels antisistema 3.2.1 Mobilitat okupa estrangera a Barcelona 3.3 Anlisi, activitat i valoraci del moviment okupa a Barcelona 3.3.1 Distribuci territorial 3.3.2 Tipologia de les okupacions 3.3.3 Orientaci ideolgica de les okupacions 4. Diagnstic

5. Hiptesi de contrast
5.1 Plantejament de base. Comentari 5.1.1. Tolerncia zero 5.1.2. Tolerncia mxima 5.2. Intents ben intencionats 5.3. Hiptesi principal

6. Poltiques pbliques disponibles

6.1. De lestratgia a la tctica 6.1.1. Model von Klausewitz 6.1.2. Model Sun Tzu 6.1.3. Model Miyamoto Mushasi 6.1.4. Model Juli Csar

7. Pla dacci 8. Conclusions 9. Bibliografia i referncies

1. Introducci
Aqust Projecte de Final de Mster (en endavant PFM) t dos ttols, un de llarg i descriptiu i un de breu i ms simblic. El primer, explica clarament i sense cap mena de dubte de qu tracta el PFM i quasi tot el contingut del treball est elaborat per donar una resposta coherent al ttol. En canvi, La Sndrome de Sherwood, s una metfora basada en les llegendes medievals angleses den Robin Hood, on lheroi lluitava contra lopressi i el poder establert. Robava als rics per donar-ho al pobres i es refugiava al seu amagatall del bosc de Sherwood. El problema estava, com sempre, en qu lheroi i el seu grup, decidia qui eren els rics a qui robar i els pobres a qui beneficiar. Els registres histrics de la casa del rei Eduard II dAnglaterra de 1324, indiquen que el nostre personatge o qui era ms probable que ho fos- va ser finalment capturat i va retre homenatge i obedincia a la corona. Fins i tot sinsinua que va acabant rebent salaris del palau reial, al menys durant 15 mesos.1

2. Justificaci
Lelecci daquest tema per al PFM, t com argument, que lobservaci del fenomen okupa/antisistema a nivell internacional, ens ensenya que amb unes bases socials, culturals i ideolgiques semblants, el comportament dels membres daquests collectius sn diferents en funci del pas o de la ciutat on desenvolupen les seves activitats. Aix, va semblar interessant estudiar quines mesures o poltiques pbliques de seguretat, poden ser aplicades a amb aquest collectiu a casa nostra (en concret al districte Grcia), que influeixin en el seu comportament collectiu. Com exemples extrems, ens trobem a Itlia o Grcia on els antisistema es comporten, i com a tals sn tractats, com vndals i delinqents i es genera molta violncia. En aquests pasos el fenomen s considerat, amb matisos, un problema dordre pblic. Per altre costat, podem trobar el cas de Christiania a Copenhaguen (Dinamarca), on un barri s autogestionat pels propis okupes que per altra banda creen molts pocs problemes a les autoritats del sistema.

Hole, C. (1992). English Folk Heros: From King Arthur to Thomas Becket (pp. 71-102). New York: Dorset Press.

Desprs trobem casos intermedis com Alemanya o Espanya on hi ha una poltica, no generalitzada de contenci, que podrem definir dacceptaci o comprensi social, per de control policial i judicial de les activitats daquests collectius. En aquest treball, volem veure quin s el model social i jurdic que ens permeti orientar poltiques pblique sobre aquests grups, que evitin un deteriorament de la convivncia collectiva sense deixar que la tolerncia es converteixi en impunitat i per tant en injustcia.

3. Estat de la qesti
Com ja sha esmentat abans, a Espanya, especialment a Barcelona i en concret al districte de Grcia, el fenomen okupa/antisistema es mant en una posici intermdia entre les societats o autoritats que el consideren un focus de violncia i inseguretat ciutadana i els que consideren que sn una manifestaci duna realitat social integrable a un sistema. Per entendre aquesta situaci, cal fer una breu descripci daquest fenomen, les seves activitats, la circumscripci en un espai, lorientaci ideolgica i una petita valoraci de la seva evoluci histrica recent.

3.1 Descripci del fenmen Okupa i/o antisistema 3.1.1 Origens del moviment okupa El moviment okupa neix, inicialment, dun problema econmic i social al nord dEuropa, on les grans guerres van deixar moltes famlies sense sostre que es van veure obligades a okupar edificis propietat dels ajuntaments per a viure-hi. De la mediaci i el dileg poltic per solucionar aquesta necessitat, va nixer un moviment que amb el pas del temps ha pres un caire cultural i alternatiu. El moviment okupa s una protesta collectiva que proposa una via alternativa a la societat capitalista que, segons ells, instrumentalitza el temps lliure i burocratitza les relacions personals. Per aix busquen espais on desenvolupar un esperit de collectivitat i realitzar una srie dactivitats socials i culturals prpies, fra de les establertes.2

Dossier de lAssemblea dOkupes de Barcelona publicat a la revista La lletra A (n 49, 1997).

De fet, ocupar una vivenda buida per la necessitat de proporcionar-se un sostre s una activitat que sha realitzat sempre. El que fa daquest moviment alguna cosa diferent, ms enll de la grafia3, s que lokupaci t una pretensi de denncia poltica i pblica, que pretn canvis en lorganitzaci social i que usurpa una vivenda per desenvolupar un altre tipus dactivitat ms enll de la de tenir un sostre. 3.1.2 Fenomen transversal de lentorn antisistema catal Es parla del moviment okupa com un fenomen transversal de lentorn antisistema catal perqu les seves reivindicacions, de les que desprs es parlar, connecten i relacionen a diferents grups de diferents ideologies. Lokupaci s un mitj per desenvolupar activitats que reivindiquen altres tipus de societat, i es per aix que el moviment okupa s una mena de calaix de sastre on caben tots tipus de grups que porten a terme poltiques que sanomenen de base, com ara ecologistes, feministes, pacifistes, etc. A ms, la prpia particularitat del moviment, el fet de disposar duna considerable infraestructura de cases okupades, s el que fa que sigui un lloc de convergncia heterognia, amb facilitat intrnseca de desplaaments i el consegent allotjament dels membres del collectiu arreu del territori.

3.1.3 Ideari poltic i dinmica sociolgica Una de les moltes definicions que es poden fer del moviment okupa, podria ser la de una forma singular de denncia poltica i pblica, mitjanant accions no institucionals, consistents bsicament en lokupaci despais com a lloc de vivenda, conreu i/ o de treball social4. El moviment okupa amalgama la filosofia i la ideologia antisistema amb lincompliment de larticle 245 del Codi Penal5 on es tipifica el delicte dusurpaci. La posada en prctica per part de la policia de les resolucions judicials de desallotjament crea situacions molt compromeses per la seguretat, que a vegades sn molt violentes.

Sutilitza el verb ocupar per indicar aquelles usurpacions dhabitatges que es fan per necessitat, com pot ser el cas duna famlia que ha perdut el sostre i sapropia temporalment duna altre. Sutilitza el verb okupar quan lusurpaci es fa com a instrument poltic. 4 Definici acordada pels okupants i expressada pel seu portaveu, Albert A. de la casa del C/. Mare de Deu de La Salut n 55 de Barcelona. V`gis que sevita qualsevol referncia a lus de la violncia o excusa que justifiqui lkupaci. 5 Llei Orgnica 10/1995 de 23 de novembre.

El moviment okupa es defineix a s mateix com un moviment auto-gestionari, s a dir, que controla els seus processos de treball i els productes que sen deriven; aprofitant les seves xarxes relacionals, els seus membres diuen portar a terme activitats que permeten una autonomia econmica sense haver de rebre cap tipus de subvenci estatal, garantint la seva independncia a nivell de grups i com a centres alternatius. ltimament, aix ha deixat de ser parcilment cert, ats que algns col-lectius desallotjats han conseguit que lAjuntament els ceds espais municipals, per continuar amb les activitats culturals que desenvolupaven abans de fer-los fora dels espais okupats. s el cas del grup que gestionava lespai La Makabra dedicat a la cultura del circ a Barcelona i rodalies. Daltra banda, els okupes esmercen molts esforos a defensar un exercici de poder civil contrari al model establert, que els converteix, segons ells mateixos, en uns outsiders del sistema poltic institucional. En aquest sentit, el rebuig del sistema no noms saprecia per lenfrontament obert i ideolgic que mantenen amb ell, sin que, parallelament, el collectiu okupa crea i preconitza una contra cultura que varia segons lentorn on es desenvolupa, per que en la majoria docasions s oposada a la cultura hegemnica amb una simbologia i un llenguatge propis. 3.2 Barcelona com a referent europeu dels antisistema La ciutat de Barcelona sha convertit els darrers anys, juntament amb altres ciutats de pasos europeus com Itlia i Grcia, en un referent dels grups antisistema la qual cosa implica, com es veur tot seguit, que ho sigui tamb del moviment okupa. Aquest lideratge barcelon en el marc europeu, es posa de manifest noms observant tres esdeveniments diferents cel-lebrats el 2005 i fruit de causes no relacionades6: La celebraci a la ciutat l1 de maig de 2005, per segon any consecutiu, de la MAYDAY, una jornada reivindicativa on la majoria de grups antisistema, sigui quina sigui la seva etiqueta diferenciadora, sajunten per manifestar-se pel carrer. Sn vries les ciutats que celebren la seva MAYDAY, Mil, Pars i Amsterdam. A lEstat espanyol, es fa a la ciutat de Barcelona.
Tot i que els exemples tenen certa antiguitat, sn prou significatius per exemplificar el fenomen tal com sest explicant.
6

La celebraci a la ciutat, del Frum Social de la Mediterrnea el mes de juny de 2005, que va congregar ms de cinc mil assistents de tot el mn per parlar sobre temes alternatius. Els fets succets el mes de juny del mateix any 2005 a la ciutat -cinc manifestacions reivindicatives i lexplosi de dos artefactes de fabricaci casolana contra interessos italians-, com a resposta a laugment de pressi policial del govern itali contra el collectiu anarquista al pas transalp, demostra lelecci de Barcelona com a lloc des del que lluitar, contra la repressi, encara que aquesta esdevingui en un altre pas.7

3.2.1 Mobilitat okupa estrangera a Barcelona Den del sorgiment del moviment okupa, lexpansi i interacci entre els seus membres ha estat una constant arreu dEuropa. Barcelona no ha estat una excepci i avui dia s un paradigma de mobilitat okupa fins el punt que es troben entre els membres del collectiu barcelon moltes persones de diferents nacionalitats. Certament, durant els darrers anys, sobretot arran de les celebracions de les diferents contra cimeres, entre altres esdeveniments viscuts al nostre pas, sha apreciat un augment considerable de la poblaci okupa estrangera al conjunt de centres socials okupats i cases okupes del panorama catal. Barcelona s el punt neurlgic on millor es percep aix, amb els conseqents problemes de seguretat o de la seva percepci que aix comporta.8 En aquesta lnia, es podria considerar un conjunt de factors, tant interns com externs al moviment, que han pogut facilitar una major mobilitat i globalitzaci daquest fenomen cap a la ciutat de Barcelona a nivell nacional i internacional. Pel que fa als factors interns al moviment okupa/alternatiu/antisistema que han pogut propiciar una major globalitzaci de les seves actuacions, podrien observar-se punts com ara:

7 8

Consigna pbica dels manifestants, en la concentraci de juny de 2005 al centre de Barcelona Segons dades de la Divisi dinformaci de la PG-ME, el nombre destrangers integrats en els moviments antisistema i residents en cases okupades, ha anat creixent fins el 2008, on sha estabilitzat en una franja dentre el 15% i el 20%. Un altre 20%, sn nacionals daltres llocs dEspanya.

La varietat dideologies que es poden trobar dins el moviment okupa ha transformat a aquest fenomen en un motor i un espai de trobada i debat per a diferents organitzacions i associacionismes no institucionalitzats afins a lentorn antisistema, produint-se una ampliaci del teixit associatiu okupa, acollint a una part important del jovent autcton i estranger ms atret per un tipus de vida alternatiu.

Les possibilitats que ofereixen els entorns antisistema, lextensa xarxa dinfrastructures del moviment okupa, tant a nivell nacional com internacional, mitjanant els seus espais, ha facilitat la retroalimentaci i lintercanvi de nous activistes dins i fora de les nostres fronteres. Un fet que, per una banda, els ha perms vehicular un intercanvi dexperincies i per un altre, ha afavorit una globalitzaci progressiva de les seves respostes davant les actuacions judicials i policials.

La prctica del recolzament mutu, amb la realitzaci de campanyes dagitaci conjuntes i la importaci de tctiques de resposta antipolicial que, han afavorit un augment del seu flux migratori a nivell nacional i internacional.

La necessitat de mantenir una poltica econmica dautogesti per part dels centres socials okupats, ha portat en determinats indrets, com ara Holanda, al sorgiment duna nova oferta turstica, alternativa i accessible pel jovent antisistema, afavorint-se directa o indirectament la mobilitat okupa arreu del mn.

Quant als factors externs al moviment okupa que han pogut incidir en la seva globalitzaci, caldria considerar els segents punts: Lexpansi dels moviments de protesta, iniciada a les cimeres de Davos (1999) i de Porto Alegre (2003), han promogut un espai dintercanvi hum, que ha estat acollit i aprofitat per la totalitat del moviment okupa.

Lagreujament generalitzat, pel que a les dificultats daccs a lhabitatge, en conjunci amb la proliferaci del treball precari i temporal que absorbeix a una part important de la joventut, han afavorit laugment dun moviment de masses okupa, que si b amb anterioritat optava per okupar a la seva zona dorigen, cada cop ms, valora lopci dokupar en altres pasos (nivell de vida millor, possibilitat daprendre idiomes, etc.).

Les modificacions del Codi Penal9 i lenduriment de les mesures de control davant el fenomen okupa, han portat a una consolidaci i millora de lorganitzaci del collectiu davant les intervencions de lAdministraci. Dins ladopci i millora de noves tctiques de resistncia als desallotjaments, trobarem rellevants desplaaments de grups dokupes en recolzament a determinats centres socials okupats amenaats de desallotjament, etc.

Les millores i labaratiment de determinats medis de transport pblics i privats, han facilitat la mobilitat dels membres del collectiu arreu del territori i de lestranger.

La modernitzaci i millora de les comunicacions - internet, TIC - i dels mitjans de contrainformaci, han fet de lligams entre el teixit associatiu okupa, i han propiciat una millor comunicaci dels seus agents socials.10

3.3 Anlisi, activitat i valoraci del moviment Okupa a Barcelona De les dades obtingudes i que es presenten a continuaci, val a dir que no estan actualitzades perqu varien mes darrera mes i es fixen en un punt de principis de lany 2008. De tota manera, la proporci pel que fa a les okupacions despais es mant molt semblant. En aquest apartat en concret, serveixen per justificar lelecci del Districte de Grcia com paradigme del estudi del fenmen okupa/antisistema en tant objecte daquest treball.

10

Llei Orgnica 10/1995 de 23 de novembre Informe de situaci del moviment okupa a la ciutat de Barcelona (2005-2006). Comissaria General dInvestigaci Criminal. Divisi dInformaci. PG-ME.

3.3.1- Distribuci territorial A la ciutat de Barcelona hi havia fa poc (2007), 136 usurpacions entre okupes i Centres Socials Okupats (CSOs). Daquestes, 134 sn de titularitat privada i 2 de titularitat pblica, una al districte de Ciutat Vella, al C/ Vistalegre 15, i laltre al districte de Sant Mart, a la Rambla Prim 76.11 De les dades que es disposen, sindica clarament que el districte de Grcia, amb 43 usurpacions, s on el moviment okupa mostra ms implantaci. Per contra, el districte de Sarri-Sant Gervasi amb 1, on menys. La resta de districtes tenen un nombre dokupacions ms elevat, per cap dells sapropa als nivells de Grcia. Aix Les Corts (2 okupacions), lEixample (4 okupacions), Nou Barris (7 okupacions), Horta-Guinard (10 okupacions), Sant Mart (13 okupacions), Sants-Montjuc (16 okupacions), Ciutat Vella (18 okupacions), i Sant Andreu (22 okupacions).

Taula 1 .Nmero dokupacions per Districtes a Barcelona a gener de 2008

50 40 30 20 10 0
Ciutat Vella Eixample SantsM ontjuc Les C orts

43

18 4

22 16 2 1
Sant Andreu SarriSant G rcia H ortaG uinard N ou Barris Sant M art

10

13

Font: Direcci general de la Policia. Fnix

Informe sobre ocupacions a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Guardia Urbana de Barcelona (GUB). Gener 2008

11

10

Pel que fa a la preponderncia del districte de Grcia dins del moviment okupa, shan de buscar raons en la prpia distribuci urbanstica del barri, amb moltes torres i cases deshabitades que van ser en els seus orgens llocs de segona residncia de vens adinerats de la ciutat de Barcelona, que amb el pas del temps sanaven deixant nicament com a patrimoni immobiliari, sense gaires cures per part dels seus propietaris. Per altre part, lassociacionisme venal ha estat sempre molt fort en aquest districte, el que implica la confiana dels graciencs en lautogesti i lautoorganitzaci, principis que com ja sha dit estan a la base del moviment okupa, i que fa que aquest assoleixi uns nivells de comprensi i recolzament superior a Grcia que en daltres indrets de Barcelona.

3.3.2- Tipologia de les okupacions Del total docupacions que t en lactualitat la ciutat de Barcelona, sha de constatar que la gran majoria sn dokupes, s a dir, usurpacions destinades nicament a vivenda, amb un nombre de 105, mentre que CSOs12 actius sumen el nombre de 31. De fet, la proporci entre okupes i CSOs s lesperada, ja que la prpia definici de CSO com a lloc de desenvolupament dactivitats obliga que siguin necessaris un cert nombre dactivistes per portar-lo a terme. Per contra, una okupa pot ser usurpada noms per una persona, i el moviment no fa diferncies a lhora de comptabilitzar les seves okupacions pel nombre de persones que la realitzen; s a dir, pel moviment okupa s el mateix una casa okupada (una okupa) per una sola persona que per ms.

De la utilitzaci que el moviment okupa fa de les edificacions que usurpa, sestableix una diferenciaci entre els Centres Socials Okupats i/o Autogestionats (CSO o CSOA) i el que el grup denomina com una simple Okupa. Si b els centres socials Okupats estan destinats a un s social i cultural pblic, les okupes sn les edificacions reservades a un s exclusiu dhabitatge. Els grups que les okupen es solen formar per afinitat i fan distribuci dels seus espais interiors establint unes estances comunitries (cuina, menjador, etc.) i deixant les habitacions com a llocs privats i personals.

12

11

Taula 2. Situaci a 2008 cases okupades i CSO

Situaci Actual Cases Okupades - CSO
40 35 30 25 20 15 10 5 0

32 20 12 6 4 0 12 4 Sants-Montjuc 2 0 01 Grcia Sarri-Sant Gervasi 11 9 1 Horta-Guinard 9 2 2 Sant Andreu 4 Sant Mart

Cases

CSO

Ciutat Vella

Eixample

Font: Direcci general de la Policia. Fnix

3.3.3 Orientaci ideolgica de les okupacions Pel que fa referncia a lorientaci ideolgica de les usurpacions, la gran majoria sautocataloguen com anarco-llibertries, 76. Tot i aix, napareixen 12 catalogades com a independentistes i 48, sobre les que no sha pogut establir o identificar si pertanyen a un o altre tipus o s una barreja heterognea dideologes 13. Ja sha dit que la idiosincrsia del moviment okupa descansa sobre fonaments llibertaris, com ara lautogesti, lantiautoritarisme, etc. i que lorientaci ideolgica importar en el sentit de les campanyes reivindicatives a les que sadhereixi, els actes que organitzi o a les manifestacions que doni suport. s a dir, el funcionament intern de les usurpacions, es basa en part sobre principis que propugnen la llibertat individual, la colectivitzaci, la inexistncia de lideratge i el no reconeixement de cap mena dautoritat formal. Tot aix, encara que els okupants sautocataloguin com anarquistes, llibertaris, independentistes o daltre tipus, ja que no es pot descartar que dentre les no catalogades es trobin dideologia comunista amb les seves corrents o sense ideologia. El dit anteriorment, serveix tamb per aquestes.
La catalogaci que aqu es descriu, sha obtingut de fons diverses de difcil contrast. Hi ha referncies de la Divisi dInformaci del CME, comentaris de membres del moviment okupa i detalls extrets de les pgines web afins al fenomen antisistema.
13

Nou Barris

Les Corts

12

Taula 3. Okupacions a gener 2008 segons lideologia manifestada

Situaci Actual Situaci Actual Ideologia Ideologia
25 25 20 20 15 12 15 12 10 10 5 5 0 0
Sants-Montjuc Sants-Montjuc Ciutat Vella Ciutat Vella Eixample Eixample 22 99 5 5 00 1 1 Les Corts Les Corts Sarri-Sant Gervasi Sarri-Sant Gervasi Grcia Grcia Horta-Guinard 7 17 17 13 13 10 7

10

AnarquistaAnarquistaLlibertria Llibertria

Independentista Independentista

Horta-Guinard Nou Barris

Nou Barris Sant Andreu

Sant Andreu Sant Mart

Sant Mart

Indeterminada Indeterminada

Font: Direcci general de la Policia. Fnix

4. Diagnstic El moviment okupa mant la seva vigncia com a fenomen transversal de la xarxa antisistema ubicada a Catalunya i, en particular, a la ciutat de Barcelona, amb un nombre dokupacions molt alt. Lelevat nombre dokupacions suposen una infraestructura de vivendes suficient com per a afavorir actualment la presncia, de persones daltres ciutats i pasos englobades dins de collectius coneguts com a antisistema a la ciutat de Barcelona. Aquesta infraestructura s la que utilitzen per allotjar-se. Lexistncia de lAssemblea dOkupes i de lOficina dOkupaci que aquesta impulsa fa pensar en un cert grau dorganitzaci del moviment. La resposta que aquest va oposar als desallotjament del CSO Hamsa i CSO Pati Blau durant lany 2004, resposta que va ser altament violenta i massiva i gens espontnia, aix ho indica. El moviment okupa pot assumir les crtiques venals quan aquestes sn degudes a loposici violenta dun desallotjament si el lloc a defensar s prou important per a ells.

13

El que no poden ni volen assumir, s enemistar-se amb els vens per letiqueta que darrerament sels dona des de la major part de lopini pblica o opini publicada14, de ser els responsables de la gran majoria de mostres dincivisme que pateix la ciutat. La mostra ms evident daix es troba en els fets ocorreguts lestiu del 2008 en les festes de Grcia, on lAssemblea dOkupes va emetre un comunicat desmarcant-se dels diferents actes dincivisme que es van donar. Grcia s el districte de Barcelona amb el nombre dokupacions ms elevat, que sobrepassa en molt la mitjana que es dna a daltres districtes. La ra daix es troba en la particular distribuci urbanstica de la Vila i en lampli associacionisme venal que a la fi, veu amb una certa simpatia els moviments com el de lokupaci, autogestionaris i contestataris. Aquesta acumulaci de cases okupades per, unida a lexistncia de molts altres locals no okupats, entre Ateneus independentistes i els anomenats locals alternatius, fan de Grcia un lloc de Barcelona despecial ressonncia del que es coneix com a moviments antisistema. s daquesta manera com aquests collectius utilitzen la ciutat de Barcelona, dins lmbit de les mobilitzacions, per tal dintentar concentrar el major nombre de persones possibles afins a la mobilitzaci en s. Aquest fet propicia que, en algunes ocasions com protestes de caire antifeixista, contra lespeculaci immobiliria o daltres, es reuneixin un nombre de persones que no necessriament formin part del collectiu convocant per s que simpatitzin amb la causa i on les cases okupades de Grcia tenen un paper rellevant a lhora de dissenyar estratgies. Daquesta manera, els collectius antisistema fan extensible la seva reivindicaci a altres sectors de la societat. Aproximadament en 1 de cada 4 mobilitzacions hi ha incidents que van des de pintades o petits danys a agressions a membres dels cossos policials, en els que el moviment okupa/antisistema, focalitzen la personificaci del poder establert o sistema. En les manifestacions on el volum de manifestants s important, alguns dels seus membres aprofiten lanonimat i la impunitat que proporciona la massa per produir danys, principalment, a la via pblica, edificis oficials o en establiments contraris a la seva ideologia com entitats bancries, ETTs, immobiliries, etc. Aquesta expressi violenta duna forma de pensar, de sentir i fins i tot de viure, s la que les poltiques pbliques de seguretat han de contribuir a disminuir o canalitzar.
14

Ex. pequeas hordas de desarraigados (ABC, setembre 2004). piratas urbanos (El Pais, mar 2004). okupas de fin de semana (El Pais, 24/10/1999).

14

5. Hiptesi de contrast
5.1 Plantejament de base Quan es busquen referncies bibliogrfiques sobre el tractament del fenomen antisistema des de la ptica de les poltiques pbliques de seguretat, ens trobem que aquest punt de vista no s abordat directament. La majoria del que sha publicat amb cert rigor cientfic, sha fet des duna visi psicolgica, educativa, sociolgica, psiquitrica i fins i tot antropolgica, destacant els estudis sobre violncia juvenil o escolar, on sintenta entendre, explicar i a vegades justificar, aquest fenomen. Per altra banda, ens trobem les publicacions de tipus periodstic que amb una certa deriva ideolgica, enfoquen la qesti des la vessant jurdica o criminolgica per justificar la criminilitzaci del moviment antisistema i afrontar-lo a base de laplicaci del codi penal en la seva forma ms rigorosa. Cap dels dos punts de vista ens s til per buscar una soluci efica al problema que es planteja en aquest treball, ja que ens condueixen a dos dels paradigmes extrems de com afrontar un problema dinseguretat ciutadana, que al cap i a la fi, s del que es tracta en aquest projecte. Mestic referint a dues doctrines que, per conegudes, no deixen de ser un bon exemple del fracs o la ineficcia daplicar solucions simples a problemes complexos. Estic parlant de la tolerncia zero (TZ) i de la tolerncia mxima (TM). Posar uns exemples no relacionats, de laplicaci daquestes doctrines extremes, que em permetran justificar una proposta de conclusions i dun pla dacci possible, a lhora que arriscat. 5.1.1. Tolerncia zero La tolerncia zero s com sanomena una doctrina de seguretat pblica, que es basa en la Teoria de les finestres trencades. Aquesta la van desenvolupar els criminlegs James Q. Wilson i George Kelling el 1982 en un article15 i el 1996 en un llibre co-editat amb Catherine Coles16. No mestendr en explicar aquesta teoria doncs s prou coneguda.

15 16

The broken windows. The Atlantic Monthly. Mar 1982 Restoring order and reducing crime in our communities. The free press 1996, Touchtone 1998

15

El paradigma per ser el ms conegut - de laplicaci de la tolerncia zero a la seguretat pblica, el trobem a la ciutat de Nova York a partir del nomenament d'en William J. Bratton el 1994, com a comissionat del Departament de Policia daquella ciutat. Lalcalde era en Rudolph Guilianni. Laplicaci de la doctrina esmentada, es va fonamentar en perseguir implacablement qualsevol infracci, no tan sols les penals, sin tamb les administratives, tractant-les amb un rigor extrem que condua a practicar detencions pel simple fet dembrutar els carrers o fer graffitis a les parets. Per tirar endavant aquest pla, es van contractar 5000 nous agents de policia, que es van afegir als 30000 que tenia el New York Police Department (NYPD). s a dir, en temes de personal, laplicaci de la tolerncia zero s cara. Tot i leficcia inicial de la tolerncia zero (TZ), a mig termini va comenar a augmentar el nombre de denncies per excessos i brutalitat policial, ja que es tractava digual manera als delinqents que als simples infractors del que podrem descriure com normes cviques. Aix va provocar un descontent entre sectors socials, que si be tenien assumit que cometre alguna infracci suposava una multa, no estaven disposats a ser tractats com delinqents amb la fitxa policial corresponent. La TZ s indiscriminada. Als policies sels obligava a no deixar-ne passar ni una, amb la conseqent desaparici de la facultat discrecional que permet valorar als agents les circumstncies personals, ambientals i temporals duna intervenci. La norma criminalitzava tota mena de comportaments antijurdics lleus i habituals en sectors desafavorits. La TZ s criminalitzadora. Un informe encarregat pel Parlament de Nova Gal-les del sud, (Austrlia) lany 199917, va observar que molts policies (alguns eventuals) van ser expulsats del NYPD per excessos, violncia injustificada i comportaments racistes en actes comesos durant el perode daplicaci de la TZ. Es va produir un descens de la confiana i prestigi en la policia de Nova York, ja que laplicaci daquesta doctrina es va deixar en mans dun sol actor, el NYPD. Conseqentment, tamb varen patir desprestigi de les institucions municipals. La TZ te un alt preu institucional.

17

Zero tolerance policing. Gareth Griffith. NSW parliamentari library research service. 1999.

16

5.1.2. Tolerncia mxima Lexemple ms visual de laplicaci daquesta doctrina en estat pur, el situem a la ciutat de Zuric (Sussa) a la que es va anomenar Plaa de lagulla. A finals dels 80, la municipalitat de Zuric va veure com sincrementava perillosament, ls dherona entre alguns membres de la seva ciutadania. La manca de referents i el profund respecte als drets individuals dels sussos, va fer que la soluci acordada, fos que tot i que la venda de drogues era un delicte i el consum en espais pblics estava sancionat, sestabls una zona de tolerncia mxima en una plaa/jard, que aviat va ser coneguda com la Plaa de lagulla. All i sols all, es podia vendre i consumir lliurement. La policia no entrava dins el recinte, per fora de la plaa, les lleis seguien sent tant rigoroses com sempre. Inicialment, no hi va haver massa problemes doncs el lloc sols era en un gueto dexclosos. Poc a poc, els venedors/traficants van establir all el seu mercat, a prop del client i amb ells, els que intentaven robar o violar a gent indefensa, amb la garantia de la no presncia policial. Era una vertadera atracci pels delinqents. Laugment de loferta va fer baixar preus i qualitat, amb un increment de problemes sanitaris dels que sinjectaven qualsevol cosa. Les ambulncies van haver de comenar a entrar a la plaa per salvar la vida de persones amb parades cardiorespiratries. Latac a les ambulncies per robar-los-hi qualsevol cosa, va obligar a entrar a la policia encara que sols fos per protegir les ambulncies que van arribar a negar-se a entrar sense escorta policial. Els conflictes es van anar estenent ms enll dels lmits de la plaa afectant a barris fora de lentorn controlat. Les autoritats no van poder mantenir lacord. A ms, es comenava a detectar lincrement de venedors i consumidors estrangers degut a un entorn dimpunitat. Internacionalitzaci del gueto amb gent de baix arrelament social. La pressi ciutadana va fer desistir a les autoritats municipals de mantenir lexperincia de tolerncia mxima. Va durar poc ms dun any. ocupat per addictes. Aix si, la gent normal va deixar danar a passejar per la plaa. Es convert

17

Comentari al plantejament de base En els exemples descrits - i sintetitzats anteriorment, he intentat fer una analogia de les conseqncies de laplicaci de dues poltiques de seguretat que podrien ser posades en prctica per fer front el conflicte escollit. s destacable el fet que, tot i ser poltiques totalment oposades, tenen alguns efectes similars, com per exemple el descrdit de les institucions en un cas per massa i en laltre per massa poc -, el preu econmic o social que cal assumir i finalment, un cost poltic de difcil recuperaci. Tamb s digne dobservaci que ambds paradigmes tenen un element com, la limitaci dactors a lhora dafrontar el problema. En el cas de la TZ, tot es deixa en mans de la policia i els jutges i el cas contrari, sols hi intervenen els que actuen des de la vessant social o poltica. Laplicaci de la TZ, comporta crispaci i radicalitzaci dels sectors antisistema, adhesions de part de la ciutadania, extensi o desplaament del fenomen i clandestinitzaci de persones i grups. La tolerncia mxima ens du a un enfortiment de comportaments antisocials, a prctiques mafioses de coacci al sistema pblic i a la degradaci de lentorn on es toleren aquests comportaments. Shan donat casos dokupacions exprs en habitatges on sestan fent reformes i que en poques hores shi posa un parell de matalassos i algunes pertinences. Quan arriben els operaris diuen que aix s un domicili i que per treurels, el propietari haur danar a la via civil amb un mnim de sis mesos de trmits judicials. Lalternativa s un pagament en efectiu per marxar immediatament, que oscil-la entre els 2000 i els 6000 en funci de lhabitatge. Conscient que, al posar dos exemples de fracs de poltiques extremes, pugui semblar que no hi ha solucions possibles per afrontar el problema dels moviments okupa/antisistema, vull dir que hi ha algunes experincies que es basen en les doctrines anunciades i que han tingut un resultat ms satisfactori. Podrem destacar la ciutat de Quebec (Canad) amb laplicaci duna TZ amb alternatives als joves. Curiosament, el lideratge daquest pla dintegraci de joves violents era de la policia metropolitana. Tamb lexperincia de la comunitat de Christiania a Copenhaguen (Dinamarca), on lautogesti de lespai te carcter de comproms social. No hem dobviar, la diferncia dels entorns socials, econmics i fins i tot religiosos daquest dos exemples.

18

En el primer cas Quebec - estem parlant de joves predelinqents no organitzats, i en el cas de Crhistiania podem dir que sha institucionalitzat una zona lliure on qui vulgui installar-se ha de pagar un impost, no a lAjuntament, sin a la comunitat de Crhistiania on es poden trobar des de les millors i ms cares- bicicletes de Copenhaguen fins el haixix de qualitat garantida dorigen. Aquest ltim exemple lhe viscut personalment i es garanteix lndex del principi actiu (tetrahidrocannabinol) del haixix ofert i del pas de producci, fins i tot la zona exacte. Els compradors em recordaven als sibarites consumidors de cigars havans o vins de qualitat. Aquest comentari, junt amb que el sexplica a continuaci (cap. 5.2), pretn fer veure la gran dificultat que presenta abordar el problema plantejat des de les poltiques pbliques clssiques extremes - disponibles. No hi haur prou amb prendre una posici eclctica que s el que es diu quan no sabem cap on girar- ni omplir-se la boca de dir que calen poltiques transversals, - que s quan no es vol assumir el risc de fer-se responsable dalguna cosa -. Potser caldr ser ms imaginatius, ms valents i ms responsables. 5.2. Intents ben intencionats Vistos els casos anteriors, hom pot pensar que una possible soluci, s intentar que aquesta mena de grups considerin la possibilitat dintegrar-se en el joc democrtic i buscar la representativitat formal que els permeti ls dels canals ordinaris, al nivell que considerin idoni. Aix sha provat i ha fracassat. En converses amb representants poltics del districte de Grcia18 - que no han consentit ls del seu nom per aquest treball - manifesten que ja han provat aquesta soluci poltica i no se nhan sortit. Diuen que la complexitat del fenomen i dels seus membres, - que no representants - fa impossible qualsevol acord o comproms. Els principals problemes que es van trobar varen ser la falta de lideratge i la muni dinteressos individuals que confluen. Des destrangers o locals que venen a passar una temporada a Barcelona a viure una experincia, fins a idelegs de lanarquisme insurreccionalista o independentista, passant per artistes fracassats, delinqents ocults, gent sense on viure o persones amb problemes dadaptaci social.

18

Alts responsables poltics representants dels partits: PSC, ERC i IC-Verds

19

Els representants o delegats municipals, han expressat la seva frustraci perqu moltes vegades les peticions daquests collectius sonen ms a eslgans que a demandes concretes i es barregen peticions poltiques com presos poltics al carrer amb habitatges per tothom. Pel que fa a aquest aspecte, no va servir de res, explicar que hi ha famlies realment necessitades i que a travs del sistema s la forma de poder gaudir daquests serveis i que a ms, aquestes famlies han de ser les primeres que es beneficin daquesta mena d'ajuts socials. Sobre els espais culturals o artstics, sha pogut fer alguna cosa, per no ha satisfet a tothom ja que els locals per aquesta mena dactivitats, requereixen certes normes de funcionament i manteniment que molts no estan disposats a complir. Els que rebutgen aquesta possibilitat, prefereixen que sels cedeixi (gratutat) un espai municipal que ells autogestionaran. El problema s saber qui sn ells, a qui representen i quins interessos socials els mouen. Evidentment, rebutgen qualsevol supervisi municipal sobre les seves activitats. De tota manera, la creaci duna xarxa de casals de barri, ha perms canalitzar moltes de les inquietuds socials dels collectius integrats en lantisistema, sobretot els que consideren que la violncia no s la soluci. Aquesta ltima constataci, s especialment important de cara a desenvolupar el pla dacci on sembla essencial distingir als grups violents dels que no ho sn, independentment dels motius o de la ideologia que els fa integrar-se en lamalgama dels autoanomenats antisistema. Ja es deia en el captol de lestat de la qesti que una de les dificultats dabordar el problema dels moviment okupa/antistema, era la quantitat de ideologies i motivacions que els integren. Potser no s un problema, potser s la soluci. Les autoritats municipals del districte de Grcia, han fet enormes esforos per conduir aquests collectius cap a una mena de participaci formal o associacionisme que al cap i a la fi, els beneficiaria perqu tindrien accs a rgans de decisi del districte i els permetria gaudir de subvencions pbliques oberta i legalment. Els resultats per, no han estat massa satisfactoris. Explicar breument els mecanismes o institucions municipals que shan posat a disposici per evitar aquesta percepci doutsiders que es te dels collectius antisistema.

20

5.3. Hiptesi principal Vistos els anteriors exemples i les circumstncies on shan donat, hem pogut comprovar que les poltiques pbliques que es basen en estratgies maximalistes del tot o res, no funcionen totalment i que les conseqncies poden ser igual de desastroses. Tamb hem vist que certes actuacions tot i que menys ambicioses que es centren en un grup, en un espai i en un moment, poden donar resultats raonablement satisfactoris. Tanmateix, es pot comprovar que si be es requereix una alta determinaci i un lideratge clar i slid per afrontar el problema, cal la intervenci de diferents actors que, tot i que segueixen una estratgia comuna, han dutilitzar diferents tctiques adequades a les seves capacitats i responsabilitats que possibiliti la soluci al problema.

6. Poltiques pbliques disponibles

A lhora de presentar el diagnstic, podria semblar que sha fet amb un esperit

dassumpci de la realitat contempornia i que per tant no hi ha cap soluci acceptable. Aix es fa ms evident si ens centrem en laplicaci de les possibles variables dels dos paradigmes presentats en el captol 5., la tolerncia zero i la tolerncia mxima. Qualsevol dels dos exemples - amb els matisos que calguin sens presenten impracticables, el primer per reaccionari i el segon per derrotista. Ens recorda vagament a les postures que es prenen front la lluita contra el trfic internacional de drogues. Des dels que volen implantar la cadena perptua fins els que defensen la total liberalitzaci. Cap de les dues posicions, com ja sha demostrat, poden acabar amb el risc que suposa el moviment okupa/antisistema. Un dels problemes que presenten aquestes poltiques s que sn pbliques, no en el sentit de qui les du a la prctica, sin de la publicitat que shi dona. Potser s lhora daplicar-nos una frase que, als catalans, no per nefasta ens s desconeguda a cuyo fin dar providencias ms templadas y disimuladas, para que se note el efecto sin que se note el cuidado.19

19

Felipe V, 1717. Carta del Rey a los Corregidores, sobre laplicaci del Decret de Nova Planta.

21

6.1. De lestratgia a la tctica Moltes vegades, quan es parla daplicar una estratgia, una de les dificultats que es presenta s que els que lhan de dissenyar no sn estrategs i ni tant sols comparteixen una mateixa visi de quin s lobjectiu final daquesta. Aix acostuma a passar a lhora daplicar certes poltiques pbliques de risc, on el primer que es consensua s el seu carcter transversal. Tamb s una forma de repartir responsabilitats o pitjor encara, eludir-les. Una forma moderna docultar una estratgia mal o poc definida, s fer un pla de carcter multidisciplinar . La principal diferncia s que un pla daquesta mena no s el resultat duna decisi, sin dun acord i per tant, procliu a contenir objectius particulars i fins i tot contradictoris. s un treball tcnic. Lestratgia ha a ser fruit duna idea poltica compartida, que a la vegada deriva duna doctrina ben definida i acceptada. Acostuma a tenir diversos objectius complementaris que requereixen de laplicaci de diferents tctiques dissenyades per professionals - per la seva consecuci. A ms, habitualment, la seva difusi es fa en cercles restringits i sempre hi ha un responsable final, alg que dirigeixi i assumeixi el risc. Un exemple daquest ltim aspecte, ens el recorda una situaci on, en un incident de carcter natural, es va constituir un CCA (centre de comandament avanat) on rem reunits diversos responsables de policia, bombers, serveis sanitaris, etc. Tots experts en les nostres prpies tctiques. Va arribar un comandament de la Guardia Civil que tamb era convocat i noms entrar, va dir Senyors, anem a coordinar-nos. Per cert, aqu qui mana?. Amb aix vull explicar la necessitat dun lideratge clar i evident a lhora daplicar una determinada estratgia, que aqu denominem com poltica pblica de seguretat i que per tant, en el cas de La Sndrome Sherwood, li correspon al Departament dInterior definir i impulsar certes accions que passen per aprovar i assumir diverses tctiques. En els comentaris del captol 5. es reconeixia el fracs de laplicaci de certes poltiques extremes, en part degut a que eren unidireccionals. Per a lhora, tamb es descrivien un parell de petits exemples que donen esperana i que demostren que el pla dacci passa necessriament per laplicaci simultnia de diverses tctiques i la realitzaci de diferents accions. La seva connexi no ha de ser necessriament visible ni manifesta.

22

Abans per, de proposar un pla global per afrontar el problema del risc que suposen per la seguretat pblica20 els moviments okupa/antisistema, crec que paga la pena fer un petit viatge per la histria de la teoria militar, ja que s aqu on trobem els principals exemples daplicaci destratgies i tctiques. Amb aix no es vol dir que les prctiques militars i policials siguin idntiques, per tenen uns elements en com en lexecuci de qualsevol pla estratgic que, com la planificaci, la intelligncia, la psicologia i s controlat de la fora, junt amb la propaganda i ls adequat del dret disponible, fa que a travs dels paradigmes segents, es pugui justificar o explicar millor el pla dacci. Mha semblat adequat anar a les fonts clssiques de la teoria militar i concretament a quatre dels paradigmes que ens poden ser tils en aquest treball. Em refereixo a Sun Tzu, general xins que visqu al segle VI aC. i que va escriure Lart de la guerra. La seva mxima, guanyar sense combatre. A Karl von Klausewitz, general austro-hngar autor de De la Guerra. Pensava que al rival se lha de vncer i prou, sense humiliar-lo. Tamb farem servir lexemple de Miyamoto Musashi, un samurai nat el 1581 i que defensava que les tropes eren com espases, que estan fetes per la guerra i que a lenemic se lha dexterminar, com a cstig, com a exemple i per evitar la venjana. Finalment, veurem com Juli Csar va arribar a dominar i romanitzar la Gal-lia, posant en prctica la mxima divideix i conquerirs. Amb aquesta reflexi, no vull que es pensi que lestratgia/tctica policial en referncia al moviment antisistema a Grcia, es tractat com una guerra resolta en diverses batalles. Al menys en el Cos de mossos desquadra. Per explicar aquesta postura, cal anar al primer paradigma teric de com enfrontar-se al rival vencent-lo sense destruirlo o humiliar-lo. 6.1.1. Model von Klausewitz El mxim exponent daquesta doctrina, - des de lptica de la tctica policial i quan es pot o es sap aplicar - es dona en els desallotjaments de cases okupades, i CSOA (Centres Socials Okupats i/o Autogestionats), els quals, es duen a terme amb totes les garanties jurdiques i per unitats especialitzades. Lestratgia s evitar lenfrontament o capacitat de defensa activa o violenta mitjanant la sorpresa, velocitat i unitats que no responen a cap provocaci ni aprofiten la debilitat del rival per acarnissar-se.

20

Castel, R. (2006) La inseguridad social. Ed. El manantial. Buenos Aires

23

La informaci recollida prviament, o lespionatge en argot literari, s essencial. La localitzaci, identificaci i immobilitzaci immediata dels lders, paralitza qualsevol reacci i aix evita comportaments desesperats i heroics. En la doctrina militar, aquesta estratgia saplica quan es te en compte el factor poltic, es a dir, lexrcit es comporta de manera que fora laltra part a negociar a la baixa, per no per conquerirlo sin per dominar-lo, o fins i tot convertir-lo en aliat. Un exemple clssic s el tracte al Jap a la fi de la 2 guerra mundial o les recents invasions a Iraq, en especial la primera. En la metfora de Sherwood, sest donant un missatge clar: Entrem al bosc quan volem i per on volem i la resistncia no s que sigui intil, s impossible En quant a la tctica policial, aplicada a les concentracions o manifestacions dels grups antisistema, quan saplica el model Klausewitz es deixa que els grups de manifestants es concentrin, - recordem que cap de les manifestacions antistema estan autoritzades - i el que es fa s disminuir la seva capacitat de produir danys. Aix s realitza amb lestabliment de filtres molt slids als llocs de pas obligat pels reforos que es necessiten per fer una manifestaci mnimament digne. Seria com tallar les lnies de subministres de lenemic en la preparaci duna batalla, passen els soldats per sense armes. Els talls ms habituals, en el cas de les concentracions a Grcia, sn al metro de Fontana, la Pa. Lesseps i el C/.Escorial. En aquests filtres es requisen objectes i sidentifiquen persones, la prdua de lanonimat previ a lacci, fa que molts moderin el seu comportament posterior. El fet de deixar passar les persones pels filtres sense ni preguntar que hi fan all, - ja ho sabem -, te dos objectius: Demostrar que tenim prou fora com perqu no preocupi laugment de gent a manifestar-se i fer que els reforos expliquin la grandria del nostre exrcit que, evidentment, sexagera en els punts de pas. Tornant a Sherwood, sels est dient que: Sabem el que voleu fer i ara, tamb sabem qui sou. Un cop comena lactivitat dels manifestants, les forces policials abandonen els filtres i es dispersen per punts estratgics de forma que qualsevol manifestant vegi, en qualsevol moment, tant en la concentraci, en el recorregut o durant la dispersi, unitats policials. Aquestes no sn molt nombroses, per sn omnipresents. Lefecte que saconsegueix, limpacte, s que la presncia arreu dagents de policia evita els actes de vandalisme i destrucci de bens pblics i privats. Qualsevol acci o quasi seria presenciada per agents de lautoritat i aix implicaria la seva detenci i posterior pas pel jutjat, no pas per cap acci heroica, sin per un simple delicte de danys i que caldr pagar amb una multa.

24

Per concretar aquesta doctrina, els detinguts sn posats en llibertat tant rpidament com es possible i citats davant el jutge, no cal acarnissar-se, s un procediment i prou. Quan no saplica adequadament o es trenca la disciplina, la situaci pot esdevenir en una situaci no desitjada com s el cas de les manifestacions contra el pla Bolonya de maig de 2009. s evident que aquest model s aplicable quan es te fora suficient en relaci al rival. Quan no s aix, per aconseguir els mateixos resultats cal aplicar tctiques ms agressives que, ms que dissuasi, provoquin coerci. Per aix s ms propi dun altre model dactuaci que ning desitja. El que s important, s el coneixement del terreny, i aix ens porta al segent model dactuaci. 6.1.2. Model Sun Tzu Aquest general xins va ser fams per la seva aparent capacitat de predicci de com es desenvoluparia una batalla. Aix per, no s totalment cert, el seu xit es devia al profund estudi de lenemic, els seus comportaments i lexhaustiu estudi del terreny on shauria de desenvolupar una batalla o fins i tot, tota la guerra. Ell parla de 9 terrenys possibles i de com cal actuar en cadascun dells. Fins i tot reconeix en quina mena de terreny perdr la batalla, si limpulsen a combatre. Com a curiositat, val a dir que el general americ Norman Schwarzkopf, que va dirigir amb xit militar la coalici internacional a la 1 guerra del Golf, era un apassionat lector de Sun Tzu. En aquest subcaptol, ens centrarem en una doctrina elaborada fa 26 segles sobre dos dels terrenys on es desenvolupa el conflicte/combat i les seves conseqncies. Els grups antisistema en general saben que, per diferents motius, les seves accions tenen ms repercussi social i meditica si es desenvolupen en certs espais. Per contra, aquests mateixos espais o terrenys els ms oberts - els sn ms desfavorables des del punt de vista de tctica policial. Ens referim a lEixample, part de Sants o qualsevol terreny obert que permeti una rpida mobilitat dels efectius policials. En la teoria militar clssica, seria la capacitat de mobilitzar pels flancs la cavalleria o unitats dinfanteria lleugera.

25

Com diem abans, Sun Tzu era partidari de guanyar sense combatre i aix es podia aconseguir mitjanant diverses estratgies i la que sempre ha tingut ms xit, ha estat la de, qui rodeja lenemic, ven. Aquesta tctica ha perms, al llarg de la histria, que exercits numricament inferiors hagin derrotat altres amb ms soldats. Els casos ms estudiats sn els de la batalla de Cannas21 on Anibal Barca derrot a lexrcit rom dirigit per Cayo Teracio Varrn i el de la batalla dAlesia22 on Juli Csar va vncer als gals definitivament i va fer presoner a Vercingetrix i a partir daqu, la Gal-lia fou assimilada com a provncia romana. Tornem a la tctica policial del primer terreny obert - i amb fora policial suficient. En aquest cas, no es vol reprimir els disturbis ni detenir als infractors, senzillament sevita. Aix saconsegueix limitant extraordinriament la capacitat de moviment dels manifestants encerclant-los totalment. Aix es realitza en el moment de la concentraci que, com se sap on es realitzar, ha perms fer un filtre de malla fina als punts de pas obligat pel lloc de trobada. Lobjectiu del filtre s el mateix que en model Klausewitz, la requisa dobjectes perillosos de qualsevol mena perqu desprs hi haur contacte fsic - i evitar lanonimat. A partir daquell moment, els concentrats ja saben que la manifestaci anir per on la policia vulgui, saturar on la policia vulgui i durar fins que els manifestant decideixin dispersar-se. Aquesta dispersi es fa lentament, deixant sortir les persones poc a poc i en grups molt petits per evitar el reagrupament fora del cercle. El aquestes situacions, el sentiment de frustraci i impotncia dels manifestants s molt alt i sovint generen reaccions violentes dalguns individus quan sn conscients que han perdut tota capacitat diniciativa. Aquests moments sn delicats i cal que els agents de primera lnia evitin les provocacions individuals o els intents collectius de trencar el cercle. Pensem que els policies estan a menys dun metre dels envoltats. Lobjectiu no s fer detencions, sols immobilitzar. La sensaci de derrota entre els manifestants, s fora alta i la moral queda molt tocada. No hi ha hagut ferits no tenen mrtirs - ni tampoc detinguts herois -. Fins i tot han intentat, sense xit, denunciar a la policia per detenci illegal o violar el dret de deambulaci. Si es planifica correctament, la fiscalia ha estat avisada de laplicaci daquesta tctica per tal devitar aquestes denncies. Si surt be, sha venut sense lluitar. El missatge a Sherwood seria: Fora el bosc, al descobert i sense on amagar-se, sou vulnerables.

21

22

Anibal. Baker, George Philip. 1943. Editorial Iberia. Comentarios a la Guerra de Las Galias. Juli Csar. 51 aC.

26

Si anem al segon terreny possible, el bosc, aquest s La Vila de Grcia pels vens i Sherwood per nosaltres. Aqu, els manifestants se senten ms cmodes perqu saben que no sels pot encerclar, a ms hi tenen els seus refugis on saben que, amb la doctrina de no acarnissar-se, si fugen no els perseguirem fins els seus llocs segurs. Saplica aquella mxima de Enemic que fuig, pont de plata i ells la coneixen. Lacci policial en aquest terreny, s una mica diferent tot i que lobjectiu sigui el mateix, evitar que es produeixin danys. En lloc dun cercle, el que es fa s una mena de passads que va guiant, sense bloquejar, als manifestants per certs carrers. Les unitats de policia van en columnes a peu molt a prop dells, per deixant espai suficient perqu es belluguin i no tinguin la sensaci dofec. Tot i estar totalment vigilats, poden tenir la sensaci que sels deixa fer. Com que el bloqueig no s impermeable, sempre hi pot haver algun grup que aparentant que se'n va, vulgui realitzar alguna acci violenta. En aquests casos ja sels ha fet saber, que fora del cercle dagents uniformats, es trobaran grups de policies de pais que no tindran massa miraments si es produeix alguna agressi o dany significatiu. Com que aquests grups de policies estan dispersos per sn nombrosos, els que vulguin realitzar algun acte daquesta mena, sarrisquen a un enfrontament violent i com que quedar fora del camp visual del gruix de la manifestaci i dels mitjans de comunicaci, no rebran cap tipus de suport, ni en aquell moment ni amb posterioritat. Sels tractar com delinqents violents, no com manifestants pacfics. En la teoria militar clssica tornem-hi -, aquests no serien considerats com forces regulars i per tant no tindrien la protecci dels tractats i convenis internacionals, amb les conseqncies que aix acostuma a implicar. Igual que en el model anterior, aquestes tctiques no sempre surten be del tot. Fins ara, hem vist uns models dactuaci policial on sintenta evitar al mxim que hi hagi ferits i ms que detencions, es procura que no es cometin fets que les podria provocar. Si el que es vol per, s la derrota fsica i moral de lenemic aqu ja se'l considera aix - haurem danar al segent model dactuaci policial. 6.1.3. Model Miyamoto Mushasi Ja hem explicat al principi, que aquest model es basa en laniquilaci del rival. Tot i que no ho sembli, fins i tot els governants amb menys escrpols han necessitat una excusa per iniciar una guerra i si la intenci s dur-la fins lextermini del contrari, la excusa ha ser poderosa.

27

En termes militars o poltics, a vegades sha perms certs excessos al futur enemic, fins i tot provocant-los, per aix justificar una intervenci de resposta que sigui comprensible per a la poblaci civil prpia, que haur de donar suport a la intervenci militar. Moltes daquestes accions prvies podrien haver estat evitades, per precisament per aix shan perms i tenir aix la excusa. En aquestes situacions, com ms innocents siguin les vctimes prpies inicials, ms gran ser lexcusa per atacar. No cal anar molt lluny per trobar els exemples necessaris: Guerra hispanonordamericana a Cuba, guerra dels Balcans, Pearl Harbour, USA-Mxic per Texas, la majoria de les guerres arabo-israelianes o linvassio de Polnia dels nazis. Si tornem al mn de la tctica policial - o tamb estratgia poltica -, per desgracia ens trobem exemples de laplicaci daquesta doctrina, alguns dells recents. En aquest cas no hi ha estudi del terreny, tant se val, que lesculli lenemic. Tampoc hi ha accions prvies per disminuir la capacitat de fer mal o provocar danys del rival, com ms forts es vegin, ms valents es sentiran i ms enfrontaments hi haur, que s el que es busca. Si no hi ha enfrontament no hi ha ferits ni detinguts. En aquesta situaci la policia concentra moltes forces en pocs llocs i fora la vista dels qui posteriorment seran atacats. Fins i tot si la concentraci o manifestaci, que s del que estem parlant, no es preveu prou violenta, es pot arribar a provocar una mica, amb detencions poc justificades i gens pacfiques uns dies abans per escalfar lambient. Tamb es poden fer redades preventives als llocs on sacostumen a trobar persones properes a la ideologia dels convocants amb lexcusa de buscar drogues o el que calgui. La "redada" estar especialment mal feta i amb tracte humiliant per encendre ms els nims, si cal. La conseqncia previsible daquests comportaments previs i el disseny del dispositiu policial, s que sacabar amb una batalla campal. A ms de lestratgia prvia, en quant algun grup descontrolat comena les accions violentes, les unitats de policia ni es belluguen i quan la violncia comena a ser generalitzada, lactuaci policial es retarda deliberadament fins que els danys produts sn socialment inacceptables. s aleshores quan es produeixen les crregues policials que en cap moment volen ser dissuassries, no es dissimula. s va directament contra els manifestants, que ja sn considerats vndals, i sels ataca amb prou velocitat perqu no doni temps a la fugida i es provoqui lenfrontament fsic. En aquest estadi, els manifestants ataquen a la policia amb tot el que tenen i que sels ha deixat tenir, realment sestan defensant, per no ho sembla. Han estat acorralats. La violncia entre agents i manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola.

28

s el que es vol. Comencen a aparixer vctimes innocents danys collaterals es diu ara- Els que han defugit lenfrontament, es troben amb la resta dunitats policials que els barren el pas i que no fan detinguts presoners -, la dispersi no s voluntria, s a cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistncia s contestada amb contundncia exagerada i detencions massives . En les batalles de lantiguitat, era quan senvia a la cavalleria a perseguir als que fugien mentre la infanteria extermina als que shan rendit en el camp de batalla. Lamentablement, aquesta tctica no s exclusiva de rgims totalitaris, tamb es dona amb massa freqncia en moltes democrcies occidentals. Potser pot ser degut a dos factors: Una estratgia poltica que no considera cap altre opci que no sigui la visi del problema com un conflicte dordre pblic i laltre, en la que sencarrega el control del carrer i dels manifestants/activistes a unitats policials poc disciplinades, venjatives i provocadores. 6.1.4. Model Juli Csar La batalla dAlesia lany 52 aC. va posar fi, prcticament a lanomenada guerra de les Gal-lies (58-51 aC.) en la que el procnsol rom Juli Csar va sotmetre a Roma a totes les tribus gal-les. Si b aquesta campanya militar s coneix ms per les batalles que shi van produir, cal analitzar lestratgia i les tctiques utilitzades per sotmetre a 300 tribus i conquerir ms de 800 ciutats. 23 Ja hem dit al principi del captol, que Juli Csar va aplicar-se la mxima de divideix i conquerirs. Aix no s fruit dun caprici sin de la necessitat, ja que estem parlant dun territori ms gran que lactual Frana amb una poblaci dentre 5 i 13 milions dhabitants i una capacitat militar daproximadament 1 mili de guerrers. En aquest cas, el risc potencial ms gran pels romans per volum de guerrers - era la unitat de les tribus gal-les i per tant, el conflicte no es podia resoldre sols militarment, calia dividir les tribus tant com fos possible. Aix es va aconseguir grcies a lespionatge cal recordar que molts soldats de lexercit rom eren dorigen gal investigant quines eren les febleses de cada grup, les seves necessitats o ambicions.

23

Vidas paralelas. Plutarco. Obra completa vol. VI. Alejandro y Csar. 2007

29

Aix va permetre que moltes tribus acceptessin ser aliats de limperi rom a canvi de certs privilegis, alguns com: comer amb Roma amb condicions preferents, oferiment de terres dels vens rivals i fins i tot, la ciutadania romana a alguns cabdills que, de cara a la seva gent, els donava un status de dignitat, noblesa i garantia de protecci de limperi. Moltes de les tribus gal-les eren prou civilitzades i cultes com per saber apreciar un tracte que els podia afavorir, sobretot quan lalternativa era laniquilaci. Aix doncs, la soluci militar es va aplicar a menys tribus i ciutats de les que es pensa i noms es va resoldre en grans batalles, la resistncia dels qui no van voler ser conquerits pacficament. s el cas de Vercingetrix, que va reunir una gran coalici la ltima - de tribus gal-les per enfrontar-se militarment a Csar. La batalla dAlesia va ser la tomba de les aspiracions dindependncia gal-les, on Vercingetrix va ser fet presoner i condut a Roma, on va ser executat el 46 aC.24 Si tornem a la metfora de Sherwood, sembla que la unificaci o coalici formal de tots els grups antisistema, s una situaci que cal evitar si volem evitar el problema que descriu en el ttol daquest treball. En aquest cas, no s degut al nombre total de membres daquests collectius, sin al fet que, units la seva capacitat de pressi social i dinfluncia poltica afectaria realment al sistema contra el que lluiten i ho farien transgredint el model democrtic que la resta de la societat sha imposat. Aix, sembla prctic igual que va fer Csar, utilitzar la manca dun lideratge evident, la diversitat dideologies que presentvem en el captol 3.3 i lanlisi de certes necessitats dalguns daquests grups, sobretot els menys violents i que veurien com un aven en les seves aspiracions grupals o individuals, certes concessions o privilegis per part de ladministraci que per ells s com lantic imperi rom, que oprimeix per shi pot tractar. Pel que fa als grups irreductibles, potser no hi ha ms remei que ls de la fora, igual que va fer Juli Csar. En aquest cas no estem parlant de batalles, sin de ls adequat del Dret disponible que inspira i limita tota actuaci de les administracions pbliques en les societats democrtiques. Com sha pogut observar, els quatre models escollits no sn sols un exemple destratgia militar, sin tamb poltica. Potser aquest fet pot passar desapercebut pel fet que en lantiguitat, moltes activitats poltiques eren dirigides per militars i les grans batalles ocultaven el disseny dun pla poltic anterior.
24

Vercingtorix. Jacques Harmand. 1984

30

7. Pla dacci
La formulaci de la hiptesi principal i la descripci dels darrers models doctrinals pel que fa a lestratgia, aix com una disciplinada discreci sobre lobjectiu final, ens porten a definir un pla dacci amb diferents fases. Algunes daquestes han de ser necessriament consecutives, aplicades en un ordre concret i altres poden executar-se simultniament, tot dependr de levoluci dels aconteixements i especialment, del comportament de lopini pblica. Concretament de lopini publicada que caldr implicar en lestratgia. Condici prvia: Cal una decisi poltica ferma i decidida per afrontar el problema. Assignaci del lideratge del pla al Departament dInterior i conscincia de cert desgast poltic si lexecuci del pla no s tan pacfic com es desitja. 1 fase. Creaci dun clima procliu al rebuig de qualsevol mena docupaci illegal dhabitatge evitant en tot moment la menci al moviment okupa. Un bon detonant podria ser una notcia com la que aquest novembre de 2009, on els mitjans dinformaci shan fet ress del cas duna famlia que en tornar dun mes de vacances, han trobat el seu habitatge ocupat per uns immigrants romanesos que fins i tot els havien canviat el pany. El procs per recuperar el seu domicili ha hagut de ser una demanda civil , ja que sembla ser que un cop installats, els nous ocupants no poden ser acusats dusurpaci, dacord amb el Codi Penal. La intenci s generar un debat convenientment dirigit i provocar un canvi legislatiu que eviti casos tant manifestament injustos com aquest. Aquesta estratgia no seria pas nova, el cas histric ms conegut de la seva aplicaci ens porta a Cat el vell, senador rom que sobre el 150 aC. finalitzava tots seus discursos al senat amb la frase Carthago delenda est. ( Cartago ha de ser destruda).25

25

The Authenticity and Form of Cato's Saying "Carthago Delenda Est", by Charles E. Little 1934. The Classical Association of the Middle West and South, Inc..

31

2 fase. Generaci de debat poltic sobre locupaci dhabitatges. Aquesta fase implica laplicaci simultnia de diverses subestratgies o tctiques que hauran daplicar diferents actors. Aquests no han de conixer necessriament la totalitat del pla, per la seva activitat ha de ser supervisada i controlada - sense matisos - pels qui tenen conscincia del pla global, sobretot per controlar els temps i reaccionar front a possibles desviacions de les previsions. Fruit de la fase anterior, cal generar el debat poltic suficient sobre el problema dels habitatges ocupats, forant laparici de postures extremes que vagin des de la criminalitzaci de les usurpacions fins la sanci punitiva als propietaris que mantinguin un habitatge desocupat, sigui per especular o pel que sigui. Daix ja sen encarregaran les diverses opcions poltiques i els tertulians i/o portaveus ideolgicament definits. La idea s que aquest debat conclogui en una proposta de modificaci legislativa dampli consens, on el punt de vista de les opcions poltiques ms representatives hi vegin reflectits els seus postulats. La proposta podria ser semblant a la llei que el passat 15 doctubre de 2009 va aprovar el parlament holands.26 Aquesta nova llei castiga amb un any de pres les ocupacions illegals, dos si en locupaci es fa servir la violncia o les amenaces. Simultniament, aquesta norma sanciona als propietaris que mantinguin un habitatge desocupat, amb una multa de 7.500 si no notifiquen a lajuntament lestat de limmoble i justifiquen el motiu daquest estat. Amb aix es pretn, que sigui lajuntament qui decideixi sobre ls que sha de donar als edificis o habitatges desocupats. Respecte a aquesta modificaci de la llei, s indispensable que abans, les administracions responsables, accelerin el procs dadjudicaci de totes les vivendes de protecci oficial, tant de lloguer com de venda. Aix pot ajudar a desarmar darguments als que justifiquen les ocupacions dhabitatges protegits per families empobrides ja que algunes daquestes mateixes families, podrien ser beneficiries de la nova poltica dhabitatge social.

26

Agencia EFE. Den Haag 15/10/2009

32

Aqu s important jugar amb els temps i calcular be el moment dimplementaci de cada subestratgia, aix com la seva durada Simultniament, caldr comenar a fer o actualitzar un cens sobre els habitatges daquestes caracterstiques a cada municipi. Cal tenir en compte que el moviment okupa/antistema el te fet i les visites dels seus membres al registre de la propietat sn freqents. Al mateix temps, altres departaments municipals han de comenar a preparar un nou pla dusos de tots aquests edificis i habitatges per estar a punt per donar un vertader s social en quant siguin alliberats, sigui per alliberament forat, voluntari o jurdic. A la vegada que els municipis duen a terme aquesta activitat, les unitats policials especialitzades en ordre pblic comencen a ser menys permissives amb les manifestacions i concentracions, que de ben segur es produiran mentre dura el debat poltic. Consistiria en laplicaci del model von Klausewitz. La peculiaritat daquest augment de rigor en laplicaci de la llei, s que noms es far evident fora de Grcia, de manera que notin que fora de Sherwood, no sels permetr cap excs. De tota manera, si el nombre de manifestants fos excessiu, potser caldria aprofitar per deixar que durant el recorregut, es produeixin prou actes vandlics com per intensificar el debat sobre el comportament antisocial del moviment antisistema i permetre que lopini pblica vinculs aquests collectius al fenomen okupa. s essencial que la poblaci estigui convenuda daquesta relaci tot i que no sigui totalment certa. Amb una pressi constant per part de la policia fora de Grcia, es busca que intueixin que all i noms all, poden seguir fent el que ms o menys els sembli. s a dir, a prop dels seus refugis o cases okupades, les quals sn lobjectiu final.

3 fase. Aparici dun nou marc normatiu. Com tota publicaci duna llei daquesta importncia, cal fer lavs pblic de la seva aplicaci immediata. Realment, sesperar una mica per donar temps als que per diferents motius, abandonin individualment les okupacions illegals i es desmarquin del moviment antistema. Tamb es pot esperar per comprovar els grups - possiblement els no violents que volen arribar a acords amb els municipis sobre la utilitat social dalguns locals.

33

Naturalment, els ajuntaments accediran a dialogar per posant condicions fora estrictes, per exemple: Que els promotors daquestes activitats no tinguin antecedents penals o administratius, en el passat o en el futur, o que tinguin un domicili conegut i reconegut (empadronament). Naturalment, les autoritats municipal revisaran el compliment daquestes condicions temporalment. Al cap i ala fi, en aquest projecte shi estan posant diners pblics. En la nostra versi particular de la llegenda den Robin Hood, estem provocant desercions mitjanant una amnistia general als que sintegrin al sistema.

4 fase. Atac al cor de Sherwood i detenci o descrdit dels possibles Robin Hoods. Passat un temps prudencial, on es comprovi que tots els individus o grups possibles shagin acollit a les noves regles del joc, s el moment danar a pels irreductibles i comenar a aplicar la llei en tota la seva extensi. En la nostra metfora, donar privilegis als institucionalitzats i comenar a tallar arbres del bosc. Com la resistncia dalguns sectors s previsible, caldr actuar amb contundncia sobre els instigadors de les protestes que es puguin dur a terme. En aquest cas per, aquesta actuaci no es far exclusivament des de lptica de lordre pblic, que tamb, sin des de la investigaci criminal. Shaur de procurar la detenci selectiva dels lders per imputar-los delictes comuns i evitar la condici de mrtir. A ms protestes, ms detencions, fins acabar amb el poc suport del que disposin, sobretot si comproven els privilegis que es poden aconseguir amb una adequada integraci al sistema, sense renunciar a alguns dels postulats que els inspiren.

5 fase. Manteniment i control de la situaci. Aquesta fase s de difcil definici ja que laplicaci de les anteriors, es poden allargar alguns anys i potser caldr modular lexecuci dalgunes prctiques descrites en les anteriors fases fins assolir certa estabilitat que sigui acceptable polticament i socialment.

34

8. Conclusions
El ttol del treball final de mster ja feia la descripci duna situaci complexa i que per tant, requeriria duna proposta tamb complexa. No sha intentat fer un treball amb el que tothom hi estigui dacord, sols sha prets un cert rigor metodolgic propi dun informe de recerca. Tamb sha fet evident el punt de vista des don sha tractat i per tant s ha assumit un cert risc a lhora de plantejar la hiptesi principal i sobretot el pla dacci. Potser aquest mateix risc, ha fet que lexemple escollit hagi estat tractat, habitualment, des daltres ptiques ms sociolgicament descriptives per que a la vegada, no necessriament sn contradictries, sin fins i tot, complementries. Tampoc hi ha hagut la intenci docultar ladvertiment del risc que per la convivncia i la seguretat pblica suposa el moviment okupa/antisistema, el ttol del treball s prou explcit.

Per aquest motiu, el focus de linforme ha anat dirigit, no a explicar el problema exhaustivament, sin a resoldrel i aquesta visi sembla lgica, doncs estem parlant de poltiques pbliques de seguretat. Les dades aportades al captol 3er. junt amb altres de les que estan disponibles, fan que lxit o fracs de laplicaci del pla dacci sigui mesurable, la qual cosa permet modular els temps i la intensitat daplicaci de les diverses fases i fins i tot, el replantejament total del pla dacci. Aix, junt amb la necessitat dun context poltic i social molt concret, per poder posar en prctica un pla com el que es presenta, demostra la refutabilitat de la hiptesi principal i que la Sndrome de Sherwood no deixa de ser un simple treball acadmic.
Alea jacta est Juli Csar

35

Bibliografia i referncies:

Ajuntament de Barcelona. Padr municipal de 30/6/2007 Ajuntament de Barcelona. Gaseta municipal n 3 de 25/1/2008 AA.VV., (1997), Dossier Okupa, La Lletra A, n49. Baker, G. Philip. (1943) Anbal. Editorial Iberia S.A. para Crculo de Lectores, 2004 BOP de Barcelona n 254 de 23/10/2001, n 289 de 13/12/2002, n 203 de 25/8/2005 i n 28 de 2/2/2006 Casamayor, G. (coord.), (1998) Como dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseanza secundaria, Ed. Grao, coleccin biblioteca de laula, Barcelona. Castel, R. (2006) La inseguridad social. Ed. El manantial. Buenos Aires Csar, Juli. (51aC.) Comentarios a la Guerra de Las Galias. Ed. Gredos. Madrid Clausewitz, K. (1990) De la guerra. Idea books. Barcelona. Domnguez, T. I altres (1996) Comportamientos no violentos. Propuestas interdisciplinarias para construir la paz, Ed. Narcea, Madrid. Felipe V. (1707) Decreto de Nueva Planta para la Corona catalanoaragonesa. Harmand J. (1984) Vercingtorix. Fayard. Herreros i Salas, T. (1999), El moviment okupa a finals del segle XX.Terrassa, Diatriba Hole, C. (1992). English Folk Heros: From King Arthur to Thomas Becket. New York: Dorset Press. Holt, J. C. (1989). Robin Hood. New York: Thames and Hudson. Llei orgnica 10/95 de 23 de novembre del Codi Penal. BOE (24 de novembre de 1995) Martinez Lopez, Miguel (2001), Para entender el poder transversal del movimiento okupa: Autogestin, contracultura y colectivizacin urbana. Salamanca, VII Congreso Espaol de Sociologia. Martinez Lopez, Miguel (2003), Viviendas y centros sociales en el movimiento de okupacin. Scripta Nova, Universitat de Barcelona:Vol. VII, nm. 146.

36

Little C.E (1934) The Authenticity and Form of Cato's Saying Carthago Delenda Est", The Classical Association of the Middle West and South, Inc. Observatori de risc. Habitatge, cohesi social i sostenibilitat. Informe 2005. Institut destudis de la seguretat. Barcelona 2005. Plutarco. (2007) Vidas paralelas. Obra completa vol. VI. "Alejandro y Csar". Editorial Gredos. Madrid Prat, Enric (coord.) (2004), Els moviments socials a la Catalunya contempornia. Els juliols, Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Reglament intern dorganitzaci i funcionament del districte de Grcia. 26/nov/2001 Rivas, A. (1998). Vida de Miyamoto Musashi article electrnic publicat a Gorinkai, disponible a http://ww.gorinkai.com/textos/musashi2.htm Sanmartin, J. (1998) Violencia, TV y cine, Ed. Ariel coleccin estudios sobre la violencia. Schwarzkopf, N. (1993). It doesnt take a hero. Mass market paperbound Seignobos, C. (1967) Historia Universal. Tomo ll. Historia de Roma. Ed. Juan Granda. Buenos Aires, Argentina. Sun Tzu. (2000) El arte de la guerra. Fundamentos. Madrid Wilson, James Q. i Welling, George L. (mar 1982). The broken windows. The Atlantic Monthly. Welling, George L. I Coles, Catherine. (1996). Restoring order and reducing crime in our communities. The free press 1996, Touchtone 1998

37