12.

Els diners i el sistema financer

1 DINER: caracterstiques, funcions i classes
1.1 Orgens del diner
Primer hi havia intercanvi fins que va aparixer el diner: va adoptar forma de mercaderies i objectes (pedres, terrossos de sal, conquilles, dents...), les mes utilitzades des de ledat dels metalls son el ferro, i sobretot or i argent.

1.2 Caracterstiques dels diners

Una mercaderia desitjable o de gran acceptaci: ha de ser una oferta escassa o limitada. Divisibles: poden ser fraccionats sense perdre valor. Durables: no perden el valor. Fcils de transportat: pes i mida. Difcils de falsificar.

1.3 Funcions dels diners

Els diners sn un mitj de canvi i pagament que serveix, com a unitat de compte, per expressar el valor dels bns i serveis, i que actua coma dipsit de valor. Mitj de canvi i pagament: mitj de canvi: les persones puguin vendre el seu producte a canvi de diners, i per desprs ells comprar-se el que vulguin. Mitj de pagament: per comprar bns i serveis. Unitat de compte: per comprar els valors dels diferents bns. Dipsit de valor: han de servir per traslladar capacitat de compra present cap al futur.

1.4 Classes de diners

Diner metllic: a lantiguitat ja es feia servir or i plata. Eren valuosos. Paper moneda: era un comproms que sentregaria una determinada quantitat en or a canvi del paper moneda. Diner legal o fiduciari: t valor perqu s acceptat, per convecci i per llei, per pagar les compres de bns i serveis, i per saldar deutes. Diner bancari: s el diner en forma de dipsits als bancs que es pot recuperar sempre que ho solliciti el propietari del dipsit. El diner bancari s el creat per intermediaris financers(caixes, bancs) i constitut pels dipsits dels clients que poden utilitzar amb xecs, targetes...

2 Oferta de diner
Loferta monetria (M),s la quantitat de diner que tenen els individus i les empreses, anomenat efectiu en mans del pblic (EMP), ms els dipsits bancaris a la vista (Dv). La proporci dels dipsits son els coeficient de reserves: ( )
( )

3 Actius financers
Anomenarem diner els actiu que es poden fer servir com a mitj de canvi (bitllets, monedes i dipsits). Els actius financers donen rendiments en forma dinters o dividends.

4 Demanda de diner i tipus dinters

El preu del diner o tipus dinters el fixa el mercat, i s determinant per la conjunci de loferta i la demanda de diner, com qualsevol altre producte. Si tipus inters s ALT= demanar diners prestats per adquirir bens(casa, cotxe) tinr un cost elevat. Si tipus inters BAIX= cost diner tamb baix .

4.1 Perqu mantenir el diner en efectiu?

Per fer ingressos i pagaments: evoluciona amb el nivell dactivitat econmica. Per precauci: avaries, viatge imprevist Per especular:

5 Equilibri monetari
Lequilibri monetari t lloc quan la quantitat demanada de diner siguala a la quantitat oferta.

6 Mercats financers
Els mercats financers sn els mercats que connecten lestalvi i la inversi. s a dir, posen en contacte el conjunt dindividus, empreses i intermediaris per intercanviar actius financers. La seva tasca bsica s canalitzar lestalvi cap a la inversi. El sistema financer adopta dos modalitats: Mercats financers: semeten ttols que sn adquirits directament pers inversos. Intermediaris financers: (bancs, caixes destalvi i cooperatives de crdit) reben recursos dels estalviadors i efectuen prstecs als qui volen invertir.

7 Intermediaris financers
s divideixen en Bancaris i no-bancaris:

7.1 Intermediaris financers bancaris

Les institucions de crdit sn entitats que el seu negoci consisteix a rebre dipsits o altres fons retornables del pblic i concedir crdit per compte propi. Tenen capacitat per crear diner: els seus actius sn acceptats coma mitj de pagament. Bancs comercials (banca privada) i caixes destalvi: atrauen lestalvi de les famlies, pagantlos un tipus dinters, i concedeixen prstecs i crdits. Cooperatives de crdit: com les caixes rurals, concedeixen crdits a collectius determinats. (agricultors). Institut del crdit oficial (ICO): es una entitat financera que opera sota instruccions del govern, concedit ajudes a sectors econmics amb dificultats i finanant infraestructures.

7.2 Intermediaris financers no-bancaris

Els intermediaris financers no bancaris sn entitats que no tenen capacitat per crear diners, tot i que porten a terme funcions dintermediaci. Companyies asseguradores: emeten un actiu financer anomenat plissa dassegurances. Es un contracte en el que lassegurador sobliga, a canvi del cobrament duna prima, i en el cas que passi alg, a indemnitzar, dins duns lmits, un dany que pateixi lassegurat. Fons de pensions privades: complementen les pensions pbliques per jubilaci que paga la SS. Durant la vida laboral els associats fan aportacions peridiques. Sacumulen juntament amb uns interessos, i lassociat tindr tot aquest fons quan es jubili. Societats i fons dinversi: grups dinversors que sassocien per accedir millor a lal borsa de valors, o en altres actius no financers com obres dart, immobles... Empreses de lsing: cedeixen als seus clients bns dequip, cotxes o immobles a canvi dun lloguer; el client t lopci de comprar el b al final del contracte. Empreses de facturatge: compren deutes de les empreses avanant els fons necessaris per liquidar-los.

7.2.1

Tipus de mercats actius: Mercat de deute pblic (bons generalitat) Mercat de renda fixa(dipsits a llarg termini amb inters fixa) Mercats de derivats (futurs i opcions) Mercat de renda variable (accions)

8 BANC CENTRAL EUROPEU

El banc central europeu persegueix lestabilitat de preus que es defineix com un increment interanual de lndex harmonitzat de preus de consum (IHPC) per a leuro zona per sota, tot i que proper al 2% a mitj termini.

8.1 Funcions del Banc Central Europeu

Formular la poltica monetria fixant objectius monetaris, tipus dinters bsics, i el volum de reserves i diner del sistema. Instrumentar la poltica canviria, i la gesti de divises internacionals. Emetre bitllets de la moneda nica. Actuar com banc de bancs, concedint facilitat permanents de crdit als bancs. Collaborar amb els bancs centrals en matria de supervisi prudencial del sistema financer. Mantenir i gestionar reserves oficials.