CLCUL DE LA NORMA DE CONSTRUCCI SISMORRESISTENT (NCSE-02) PER AL LAKE SHORE DRIVE APARTMENTS

Autora: IOANA SINTIMBREAN Assignatura: CASOS PRCTICS DACCIONS DINMIQUES EN LEDIFICACI Professors: Jos Vicente Garca; Juan Pablo Arranz Curs: 2011 2012

Lobjectiu deste clcul es la comprovaci del compliment de la Norma de Construcci Sismorresistent aprovada per la Comissi Permanent De Normes Sismorresistents lany 2002 i actualment en vigor.

1. Definici dels parmetres de clcul. Per a la realitzaci del clcul es necessria la definici dels segents parmetres a considerar: 1.1 Localitzaci de ledifici. Es suposa com a situaci de ledifici la ciutat de Valncia. Dita localitzaci ens determina tres parmetres a considerar en el clcul Acceleraci ssmica de clcul.

Lacceleraci ssmica de clcul ve definida per la segent frmula (art. 2.2) :

ab : Acceleraci ssmica bsica. En el cas a estudiar: ab = 0.07 g = 0.686

: Coeficient adimensional de risc. Ledifici a estudiar es un edifici de vivendes, per tant es

considerat una construcci dimportncia normal. Aix determina que = 1,0 S : Coeficient damplificaci del terreny. apartat) Coeficient de contribuci. ( C es defineix en el segent

Per a la zona en la que se situa ledifici el coeficient de contribuci equival a 1,0. Coeficient del terreny (art. 2.4)

El terreny sobre el qual est situat ledifici objecte de lestudi est format per les segents capes: 01m 1 11 m Rellenos antrpicos Argila mitjana Tipo IV / C = 1,0 Tipo III / C = 1,3 Tipo II / C = 1,6 Tipo I / C = 2,0

11 12 m Roca meteoritzada 12 30 m Roca compacta

Per tant, el coeficient del terreny es calcula de la segent manera:

2. Descripci de lestructura de ledifici El Lake Shore Drive Apartments t una estructura formada per pilars i bigues dacer. Els pilars, per qestions de seguretat anti-incendis, estan recoberts de formig. Per tant, per a la realitzaci del clcul es considera que es tracta de pilars de formig armat. En planta podem observar que la distribuci dels elements portants es molt homognia y regular.

Estructura i particions en planta

El tancament exterior est format ntegrament per vidre. Ledifici t 26 plantes, per per a la realitzaci del clcul es reduir aquest nombre a 11. No disposa de cap element que augmente la seua rigidesa, tals com pantalles o triangulacions. A partir de la descripci feta podem afirmar que ledifici compleix tots els requisits que la norma estableix per a poder aplicar el mtode simplificat de clcul (art. 3.5.1).

3. Determinaci de les masses de clcul de cada planta (art. 3.2) Per a la determinaci de la massa de clcul de cada planta sestableixen tres masses diferents en funci de la planta que es vol calcular. En primer lloc tenim la massa 1 corresponent a tots aquells elements que van des mitat altura de la primera planta fins a mitat altura de la segona planta. La massa 2 correspon a aquells elements situats des de meitat altura de la segona planta fins a meitat altura de la tercera planta. Esta massa 2 es la mateixa en les plantes superiors, a excepci de lltima. Finalment, es defineix la massa 3 a partir dels elements situats entre meitat altura de lltima planta i la altura total de ledifici. m3

m2

m1

Per al clcul de les masses es tindr en conte els segents elements constructius: - El forjat. Es considera un forjat de llosa de formig armat amb un canto de 20 cm de grossor, que segons el CTE el seu pes s de 5 kN/m2. Per a una superfcie de 627,26 m2 resulta un pes de 3.361,33 kN. - Els pilars. Estan fets de formig armat, i tenen una secci de 0,6 x 0,6 m. El seu pes es de 9 kN/m lineal. - La tabiqueria. Al tractar-se dun edifici ds residencial es pot considerar que la tabiquria t un pes d1 kN per cada m2 de superfcie construda. Per a una superfcie de 627,26 m2 resulta un pes de 626,26 kN. - Bigues. Hi ha dos tipus diferents de bigues: les perimetrals, que tenen una massa de 0,57 kN/m ; i les interiors que tenen una massa de 1,46 kN/m. - Tancament exterior. s ntegrament de vidre amb carpinteria metllica. El seu pes es de 0,35 kN/m2. - Perfils metllics perimetrals. Suposem un pes de 0,2 kN/m lineal. Al clcul de masses se li ha dafegir la sobrecrrega per s, que per a s residencial es de 2kN/m2. No obstant, la NCSE-02 determina que per al clcul de la norma la sobrecrrega ds en habitatges ha de multiplicar-se pel factor 0,5. Per tant, es considerar una sobrecrrega d 1kN/m 2 . La sobrecrrega ds de la coberta no transitable segons el CTE es de 1kN/m 2, aplicant el factor de reducci que marca la NCSE-02 es queda en 0,5 kN/m2. Amb aquestes dades es calculen les diferents masses de la segent manera: Forjat Pilars Tabiqueria Bigues perimetrals Bigues interiors Tancament exterior Perfils metllics perimetrals Sobrecrrega ds TOTAL Massa 1. Primera planta 3.361,33 kN 9 kN x 4,085 (longitud pilar) x 24 (nmero de pilars) = 882,36 kN 626,26 kN 0,57 kN/m x ( 33,33 x 2 + 20,17 x 2) = 60,99 kN 1,46 kN/m x (33,33 x 4 + 20,17 x 5) = 341,88 kN 0,35 kN/m2 x 33,33 x 20,17 x 4,085 = 961,17 kN 0,2 kN x 1,6 (longitud perfil) x 68 (nmero de perfils) = 21,76 kN 626,26 kN x 1kN/m2 = 626,26 kN 6.882,01 kN

Forjat Pilars

Massa 2. Plantes 2-10 3.361,33 kN 9 kN x 3,20 (longitud pilar) x 24 (nmero de pilars) = 691,2 kN 626,26 kN

Tabiqueria

Bigues perimetrals Bigues interiors Tancament exterior Perfils metllics perimetrals Sobrecrrega ds TOTAL

0,57 kN/m x ( 33,33 x 2 + 20,17 x 2) = 60,99 kN 1,46 kN/m x (33,33 x 4 + 20,17 x 5) = 341,88 kN 0,35 kN/m2 x 33,33 x 20,17 x 3,2 = 752, 94 kN 0,2 kN x 3,20 (longitud perfil) x 68 (nmero de perfils) = 43,52 626,26 m2 x 1kN/m2 = 626,26 kN 5.834,6 kN

Forjat Pilars

Massa 3. Planta 11 3.361,33 kN 9 kN x 1,6 (longitud pilar) x 24 (nmero de pilars) = 345,6 kN 626,26 kN / 2 = 313,13 kN 0,57 kN/m x ( 33,33 x 2 + 20,17 x 2) = 60,99 kN 1,46 kN/m x (33,33 x 4 + 20,17 x 5) = 341,88 kN 0,35 kN/m2 x 33,33 x 20,17 x 1,6 = 376,47 kN 0,2 kN x 1,6 (longitud perfil) x 68 (nmero de perfils) = 21,76 kN 626,26 m2 x 0,5 kN/m2 = 313,13 kN 5.134,29 kN

Tabiqueria Bigues perimetrals Bigues interiors Tancament exterior Perfils metllics perimetrals Sobrecrrega ds TOTAL

Per tant tenim que: m1 = 6.882,01 kN m2 = 5.834,6 kN m3 = 5.134,29 kN

4. Determinaci del nmero de modes propis doscillaci (art. 3.7.2) La norma estableix que el nmero de modes propis doscillaci depn del perode fonamental de ledifici. Aix, per a edificis amb prtics de formig armat sense la collaboraci de pantalles rgides, el perode fonamental es calcula:

n: nmero de plantes Ja que 0,75 s Tf 1,25 s, el nmero de modes propis doscillaci a considerar son dos, els dos primers. Una vegada obtingut el perode fonamental i el nmero de modes propis es pot calcular el perode doscillaci de cada mode:

Tf: perode fonamental i: mode propi

5. Clcul dels vectors modals per a cada mode propi doscillaci (art. 3.7.3.2) Per al clcul dels vectors modals, la norma proporciona la segent frmula:

i: mode propi doscillaci hk: altura sobre rasant de la planta k H: altura total de lestructura de ledifici Per tant, per als modes propis doscillaci 1 i 2 tenim els segents vectors modals:

A partir del vectors modal es calculen les masses modals per a cada mode propi doscillaci

6. Determinaci del factor de ductilitat y del coeficient de resposta (art. 3.7.3.1) Valorant les caracterstiques de ledifici es determina que el coeficient de comportament per ductilitat ( ) es igual a 2.

La norma estableix, per tant, que el coeficient de resposta ha de ser igual a 0,50.

7. Factors de distribuci (art. 3.7.3.2) Amb la frmula que proporciona la norma es calculen els segents factors de distribuci en funci del mode propi doscillaci i de la planta.

8. Forces ssmiques (art. 3.7.3) La fora ssmica esttica equivalent, corresponent a cada mode propi i a cada planta es calcula a partir de la segent frmula:

sik es denomina al coeficient ssmic adimensional i ve donat per la segent frmula: sik = (ac / g) i ik

Daquesta manera, obtenim les segents forces ssmiques mer al mode doscillaci 1:

F11 = 561,92 F10 = 632,70 F9 = 615,13 F8 = 586,14 F7 = 546,42 F6 = 496,59 F5 = 434,56 F4 = 370,49 F3 = 296,61 F2 = 217,23 F1 = 157,60

I aquestes altres per al mode loscillaci 2: F11 = 143,76 F10 = 149,99 F9 = 111,96 F8 = 55,60 F7 = 9,90 F6 = 73, 77 F5 = 125,54 F4 = 156,54 F3 = 162,14 F2 = 141,01 F1 = 114,05

9. Sistema de forces esttiques equivalents (art. 3.7.4.) Per a lobtenci del sistema de forces esttiques equivalents es seguixen els segents pasos: Clcul dels esforos tallants de cada planta per a cada mode.

Mode 1: V11 = 561,92 V10 = 1.194,62 V9 = 1.809,75 V8 = 2.395,89 V7 = 2.942,31 V6 = 3.438,90 V5 = 3.873,46 V4 = 4.243,95 V3 = 4.540,56 V2 = 4.757,79 V1 = 4.015,39

Mode 2: V11 = 143,76 V10 = 293,75 V9 = 405,71 V8 = 461,31 V7 = 451,31 V6 = 377,61 V5 = 252,10 V4 = 95,37 V3 = 66,77 V2 = 207,78 V1 = 321,83

Obtenci del tallant combinat

El tallant combinat sobt a partir de la segent frmula: V11 = 536,54 V10 = 1.230,20 V9 = 1.854,67 V8 = 2.439,90 V7 = 2.976,74 V6 = 3.459,57 V5 = 3.881,65 V4 = 4.245,02 V3 = 4.541,05 V2 = 4.762,03 V1 = 4.925,91

Sistema de forces esttiques equivalents per a cada planta.

F11 = 536,54 F10 = 693,66 F9 = 624,47 F8 = 585,23 F7 = 536,84 F6 = 482,83 F5 = 422,08 F4 = 363,37 F3 = 296,03 F2 = 220,98 F1 = 163,88

10. Distribuci de les forces en funci de la rigidesa Per calcular aquest apartat sagafa una planta tipo, les altres plantes es calcularien de manera anloga. Agafant la planta 7 com a exemple, tindrem que la fora de 536,84 kN es repartir entre 6 prtics en una direcci i entre 4 prtics en laltra direcci. Aix, en la direcci dels 6 prtics tenim:

Tots els prtics tenen la mateixa rigidesa, per tant en un principi la fora es reparteix per igual entre tots els prtics. Obtenim una fora de 89,47 kN per a cadascun. No obstant, per a tindre en consideraci tamb els efectes de rotaci, la norma (art. 3.7.5.) especifica que cada fora sha de multiplicar per un factor que ve donat per la segent frmula:

Aix obtenim que: F1 = F6 = 116,311 kN F2 = F5 = 105,41 kN F3 = F4 = 94,78 kN

I en la direcci dels 4 prtics:

Obtenim una fora per cada prtic de 134,21 kN. Aplicant el factor que considera els efectes de rotaci tenim: F1 = F4 = 147,38 kN F2 = F3 = 174,47 kN

11. Separaci mnima entre edificis (art. 4.2.5.) El desplaament lateral mxim, en centmetres, ve donat per la segent expressi: ( En el nostre cas, aquesta distncia resulta 4,68 cm. )