FONTICA

Definici: Part lingstica que estudia els sons duna llengua.

1. So, fonema grafia

Fonema: Unitat mnima significativa Exemple: pas, nas, gas So: Manera com pronunciem un fonema Exemple: angnia Grafia: Smbols que utilitzem per representar els sons duna llengua quan escrivim i que depenen dunes normes ortogrfiques. Exemple: ss, c, , s,

2. LAFI
- Per estudiar els sons de les llenges, els lingistes es van inventar a finals del s.XIX un codi anomenat Alfabet Fontic Internacional (AFI ) per tal de poder representar a travs dels mateixos smbols els sons de les diferents llenges. - Lnic principi que regeix lAFI s el principi de la biunivocitat, s a dir, el principi que noms hi ha un smbol per a cada so i un so per a cada smbol

1 smbol 1 so

QUADRE DELS SONS CONSONNTICS I VOCLICS

Sons sords Sons sonors Tots els sons de la llengua catalana sn sonors, s a dir, les cordes vocals vibren quan els pronunciem, excepte: PETACA, s a dir: p, t, k FEIXES, s a dir: f, x, s

3. Fenmens de contacte consonntic

1- Emmudiment Fenomen fontic que consisteix en lemmudiment, s a dir, la no pronunciaci dalguns sons en determinades posicions: m+p,b Ex: camp tomb per, sensibilitzaci en: vaig amb ell n/l + t,d Ex: cant profund malalt per, vint-i-dos; cent anys r en posici final Ex: pensar fuster la s daquest per, aquest home 2- Ensordiment Ensordiment de les consonants finals: Fenomen fontic que consisteix en lensordiment de certes consonants sonores en posici final absoluta, s a dir, si desprs ve una pausa. Ex: neboda nebot sabia- sap carregar crrec pisos pis lletjos lleig fred club cstig llarg

3- Assimilaci Lassimilaci s un fenomen fontic que consisteix en qu la consonant final duna sl.laba tendeix a assimilar-se, s a dir, a acostar-se a nivell de pronunciaci, a la lletra segent. Distingim 5 tipus dassimilaci: 3.1- Sonoritzaci - Una consonant sorda a final de sllaba assimila la sonoritat del so sonor que la segueix, tant enmig de sllaba com a final de mot. Ex: estic tip desperar tot baixant mnec llarg baf bullent els dies/homes un peix blau 3.2- Ensordiment s el fenomen a la inversa de la sonoritzaci. Ens trobem aqu amb qu una consonant sonora perd la sonoritat en contacte amb una consonant sorda, tant a final de mot com enmig. Ex: dissabte adquirir cstig fort baf calent dies perduts peix calent 3.3- Labialitzaci El so /n/ es pronuncia m o si va seguit dun so labial (m, f, v, p, b), tant enmig com a final de mot. Ex: canviar Sant Pere infermera

3.4- Palatalitzaci La /l/ i la /n/ davant dun so palatal es pronuncien ll i ny. Ex: panxa el llapis 3.5- Velaritzaci La /n/ seguida dun so velar es representa per . Ex: encant bon gust sang venc 4- Geminaci Fenomen que consisteix en la pronunciaci duplicada duna consonant. a) b/g + l : poble segle b) t+ll, l, m, n : espatlla atleta setmana c) Altres: advocat, futbol

4. Contacte entre vocals

CAL TENIR EN COMPTE: En catal tenim 2 sistemes voclics: un de tnic i un dton, s a dir, hi ha unes vocals que noms apareixen en posici tona i unes altres que noms apareixen en posici tnica. I aix s diferent en el catal oriental i en loccidental. Els mots compostos tenen dues sllabes tniques, una per a cada paraula que lintegra, tot i que la segona s la ms important (accent principal); i que el mateix passa amb els adverbis acabats en ment. Tamb, quan tenim e tona ms a/e/o es pronuncia e Ex: teatre, reapareix

a) Contacte entre vocals dins un mateix mot Quan dues vocals estan de costat dins duna paraula poden passar dues coses:

- HIAT: cada una pertany a una sl.laba diferent. Ex: a-e-ri pla-ent his-t-ri-a pe-c o-be--a vi-at-ge (Consonant+ i/u + A/E/O no formen diftong sin que pertanyen a sl.labes diferents. Ex: rdio, srie) - DIFTONG: les dues pertanyen a la mateixa sl.laba. Tenim dos tipus de diftongs: Diftongs decreixents: vocal qualsevol + i/u tones. Ex: ai-re, noi, cau-re

Diftongs creixents: Tres contextos diferents: - q/g + u + vocal. - i/u tones entre vocals. - i/u tones a principi de mot o darrera H. Ex: qua-tre, guan-te-ra (si la u sona) Ex: fe-ia. no-ia, ca-uen Ex: io-ga, hie-na, ian-qui

Quan la i i la u formen part dun diftong es representen a travs dels smbols: /j/ //

b) Contacte entre vocals de mots consecutius Quan dues vocals pertanyents a mots diferents entren en contacte poden produir-se tres fenmens: sinalefa, hiat, elisi. - Es produeix una sinalefa quan dues vocals es troben i formen un diftong, ja sigui creixent o decreixent. Ex: pa integral rei elegant

- Es produeix un hiat si la i/u que es troben amb una altra vocal sn tniques. Ex: far hpica

- Es produeix elisi quan desapareix una de les dues vocals en contacte. Ex: quina hora s?

(En els casos en qu s possible tant lelisi com la sinalefa, s preferible la sinalefa. Ex: porta ulleres)