METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

EL GRUP: Forma part del departament de Bioqumica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i s Grup de Recerca Consolidat per la UB des de 1996 i per la Generalitat de Catalunya des de 1998". Format per un equip de professors, investigadors i alumnes collaboradors dels ltims anys dels graus universitaris de la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat ms de 20 projectes de recerca des del 1979 centrats en lestudi de la lipoprotena lipasa (LPL) un enzim clau en el metabolisme dels lpids, projectes que han generat ms de 150 publicacions en revistes internacionals. A ms a ms ha participat en nombrosos congressos cientfics. Est certificat, de manera pionera a la Universitat de Barcelona, dacord a la norma ISO 9001:2008 que acredita la correcta gesti i realitzaci de projectes de recerca i transferncia de coneixements en lmbit de la bioqumica i la biologia molecular. Disposa dun servei anomenat CEREMET que articula la transferncia de tecnologia i coneixements a altres centres pblics o privats.

Metabolisme lipdic: LPL

"Des dels seus inicis, el grup "Metabolisme Lipdic-LPL " ha desenvolupat nombrosos projectes entorn al metabolisme dels lpids, centrats majoritriament en lestudi de la Lipoprotena Lipasa (LPL). Els primers estudis es van realitzar en models animals i aquests van permetre que els membres del grup fossin els primers en demostrar que el fetge pot presentar LPL en determinades situacions, activitat que permet al fetge captar i metabolitzar triacilglicerols (TAG) circulants associats a Lipoprotenes. D'altra banda, han realitzat estudis en humans, bsicament entorn a una patologia que actualment est prenent una difusi epidmica: la obesitat. Aquesta malaltia, molt estesa a societats desenvolupades, limita lactivitat, escura la vida i est lligada a mltiples trastorns fsics com diabetis mellitus de tipus 2, dislipmies, malalties coronries i cerebro-vasculars, hipertensi, i importants afectacions psicolgiques.. Malgrat tot, encara no existeix cap sistema completament efectiu per tractar-la. Una de les lnies dinvestigaci del grup estudia les comorbiditats associades a la obesitat i la evoluci de pacients amb obesitat mrbida sotmesos a un tractament prometedor, la cirurgia baritrica. Recentment, el grup ha fet una troballa pionera en el camp del metabolisme lipdic: han descobert que la LPL del cor de la rata s un conjunt d'isoformes, s a dir, un conjunt de diferents formes de la mateixa protena amb el mateix pes molecular per amb diferent punt isoelctric. Aquest treball ha obert la porta a nous estudis en els que s'analitza la distribuci de les isoformes a altres teixits animals i humans. A ms a ms tamb estudien lorigen molecular de les mateixes i les seves possibles implicacions metabliques. A continuaci us convidem a conixer ms profundament les tasques que realitza aquest grup de recerca a la nostra facultat."

METABOLISME LIPDIC:LPL Per... Qu s la lLPL?

La lipoprotena lipasa (LPL) s un enzim localitzat a la llum dels capillars sanguinis, unit a uns sucres presents a les parets endotelials amb els que t elevada afinitat, anomenats heparan i dermatan sulfat. La seva funci s degradar els Triacilglicerols (TAG) que circulen en sang associats a VLDL i QUILOMICRONS, que no sn res ms que lipoprotenes carregades de lpids que s'han de distribuir per arreu de l'organisme (veure annex: Les Lipoprotenes). D'aquesta manera la LPL permet als teixits subjacents captar els cids grassos resultants de la degradaci i utilitzar-los com a magatzem energtic o com a font d'energia. A ms a ms, encara que existeixen relativament pocs estudis, sabem que la LPL t altres funcions com transportar colesterol i Vitamina E a les neurones, facilitar l'intercanvi de lpids entre les diferents lipoprotenes... Tamb sabem que se sintetitza a partir d'un nic gen i que a mesura que es va sintetitzant incorpora residus glcdics (sucres) essencials per dur a terme les seves funcions. Es localitza a gaireb tots els teixits excepte el fetge d'adult, presentant major activitat al teixit adips, mscul esqueltic, cor i glndula mamria durant la lactncia. La seva expressi ve regulada per l'acci d'hormones com la insulina, estrgens, testosterona... i canvia en funci de la situaci fisiolgica: exercici fsic, dejuni... permetent dirigir el flux de TAG circulants all on faci ms falta. Per exemple desprs d'un pat augmentar l'expressi al teixit adips per tal d'emmagatzemar TAG, per durant la prctica d'exercici fsic es prioritzar l'expressi al mscul esqueltic que podr utilitzar els TAG com a font d'energia. Desprs d'una vida mitja d'uns 30 minuts, es desprn de les parets endotelials i viatja fins al fetge on ser captada i degradada. L'alteraci en qualsevol dels factors que regulen l'expressi de la LPL pot produir variacions en la seva activitat que poden ser causa de situacions patolgiques en les que existeix un excs de TAG com ara l'obesitat o l'arteriosclerosi.

B-on

METABOLISME LIPDIC:LPL Des dels primers estudis amb models animals...

Quina importncia t aquest enzim? Coneguem els estudis del grup de recerca que han abocat llum a aquest assumpte. Tot va comenar a mitjans dels anys setanta del segle passat, quan el grup es va formar i va comenar a estudiar l'LPL. Feia poc temps que s'havia descobert i existien moltes qestions entorn a la seva fisiologia. El grup "Metabolisme lipdic: LPL es va plantejar estudiar l'LPL en les rates adultes durant la gestaci. Els resultats van obrir tota una lnia d'investigaci que continuaria en el decurs dels anys.

B-on

1979: El fetge dels fetus de rata mostra activitat LPL:

En condicions normals el fetge no expressa l'LPL encara que es pot observar una lleugera activitat deguda a una petita part de LPL encara activa que prov daltres teixits i arriba al fetge per sser degradada. Tot i aix lany 1979, en un dels seus primers treballs, el grup de recerca va ser pioner en determinar que el fetge dels fetus de rata presentava activitat LPL. Aquest descobriment va ser de molta importncia i va donar lloc a una successi d'estudis. El seu treball va consistir en lestudi de lactivitat LPL que presentaven diferents teixits de rates embarassades i els seus fetus. La majoria despcies de mamfers acumulen lpids durant la gestaci (en humans fins al 16% del pes del fetus pot ser pes lipdic). Alguns mamfers com ara els humans desenvolupen el teixit adips durant la gestaci per altres com les rates no el tenen totalment format fins alguns dies desprs del naixement. Es per aix que el fetge dels fetus de rates pot funcionar com un magatzem temporal de greix. Aquesta activitat no es dona en situaci normal en les rates adultes aix que es podia pensar que els fetges dels fetus havien de presentar alguna caracterstica diferent. Els estudis que va realitzar el grup van poder determinar que aquesta caracterstica diferencial era lexistncia dactivitat LPL , que permetia al fetge del fetus captar lpids per preparar-se per la vida extrauterina.

METABOLISME LIPDIC:LPL
1985: El dejuni augmenta lactivitat LPL al fetge dels nounats:

B-on

Ara tamb sabem que aquesta activitat s mantinguda durant els primers dies de vida dels nounats, fins que el seu teixit adips est totalment format i pot realitzar la seva funci principal, lemmagatzemament de lpids. Durant els anys segents el grup va continuar estudiant aquesta activitat i en un dels seus estudis lany 1985 va determinar que lactivitat LPL del fetge de fetus i nounats pot ser allargada i potenciada en algunes situacions com el dejuni. Lestudi es va centrar en el paper de la LPL al fetge en situaci de dejuni. Els resultats dels treballs amb aquests nounats van permetre observar un augment de lactivitat LPL similar a la que es dona al cor de les rates adultes en dejuni, i sembla qu en els dos casos t un rol similar: proporcionar la capacitat daugmentar la captaci de TAG circulants que en aquest cas sutilitzaran com a font denergia. Quan els animals sn sotmesos a perodes de dejuni, la disponibilitat denergia disminueix considerablement. En aquesta situaci lobtenci denergia esdev una tasca imprescindible i tots els mecanismes que contribueixin a millorar-la sn benvinguts.
1986: INTRALIPID, activitat LPL al fetge de rates adultes en dejuni

Per no noms han trobat activitat LPL al fetge de fetus i nounats sin que tamb van trobar una activitat similar al fetge de rates adultes. Va ser lany 1986, en estudis amb rates adultes en dejuni. Com ja sha comentat, en condicions normals els fetges de rates adultes no tenen activitat LPL per aix no vol dir que no puguin obtenir lpids. Generalment, les rates adultes presenten al fetge un enzim anomenat TAG LIPASA HEPTICA (H-TAGL), que tot i tenir funci similar a la LPL es pot diferenciar daquesta per les seves caracterstiques moleculars. La possibilitat de diferenciar els dos enzims va permetre al grup observar que desprs de ladministraci intravenosa dINTRALIPID (una preparaci que contenia una mescla de lpids) existia expressi dLPL al fetge, la qual cosa va permetre deduir que la funci de degradar lpids al fetge de rates adultes en dejuni es repartia entre els dos enzims, l H-TAGL i l'LPL.

METABOLISME LIPDIC:LPL
1988: Detecci de lenzim per immunofluorescncia:

B-on

Per el fet de trobar activitat LPL al fetge dels fetus i nounats no implicava que lenzim fos sintetitzat al propi fetge sin que existia la possibilitat de qu tingus altres orgens. No va ser fins tres anys desprs, al 1988 quan el grup va demostrar que aquesta activitat LPL era deguda a un enzim sintetitzat al fetge. Ho van fer utilitzant mtodes dimmunofluorescncia, una tcnica que permet detectar la presncia de protenes en un determinat indret utilitzant unes molcules anomenades anticossos amb elevada afinitat amb l'LPL marcades amb fluorescncia.
1996 Canvis expressi LPL en regeneraci heptica

Durant els anys segents, el grup va continuar estudiant l'LPL i la seva expressi al fetge. Lany 1996 van tornar a detectar indicis dactivitat LPL al fetge de ladult, en aquest cas desprs duna intervenci quirrgica en rates adultes, lhepatectomia parcial, que consistia en lextirpaci de 2/3 del fetge. Desprs daquest tipus dintervenci, el fetge de la rata adulta s capa de regenerar-se completament en un perode de 6-8 dies, en un procs molt controlat per factors de creixement, hormones... en el qual sn necessaris materials estructurals i precursors metablics que conduiran al fetge a recuperar la seva completa funcionalitat. Entre tots els materials que requerir, destaquem lelevada exigncia de lpids que seran vitals per mantenir la taxa de divisi cellular, ja que sn els components principals de les membranes tant citoplasmtiques com dorgnuls. Per tant shauran de posar en marxa mecanismes que dirigeixin lpids al fetge. Desprs de la intervenci es van detectar canvis en els nivells dLPL arreu del cos, presumiblement degut a lestrs post quirrgic, que es traduen en un augment de lactivitat LPL a teixits on cabia esperar com ara el cor, el mscul i el teixit adips... Per el que va sorprendre als investigadors va ser laparici dactivitat LPL al fetge, que permetia a lrgan captar tota la bateria de lpids que necessitava en aquesta situaci. Aquesta activitat LPL podia ser deguda a laugment de l'LPL als altres rgans que es desprenia i viatjava al fetge per degradar-se o b a la reactivaci del gen de l'LPL al propi fetge. De ser certa la segona hiptesi, s'hauria d'observar l'augment dels nivells d'una molcula anomenada RNA missatger (mRNA) corresponent al gen de la LPL a l'interior del fetge, un indicador de qu en aquell moment s'est expressant el gen de l'LPL. A l'ADN trobem la informaci necessria per sintetitzar tota la bateria de protenes del nostre organisme i l'mRNA s'encarrega de llegir aquesta informaci i posar en marxa la producci d'una determinada protena, en aquest cas l'LPL. Els resultats de lexperiment van mostrar aquest augment d'mRNA d'LPL a linterior del fetge, fet que dona suport a la hiptesi de la reactivaci gnica. El gen de la LPL sexpressa durant tota la vida a cor, msculs, teixit adips... per al fetge ho fa durant letapa fetal i els primers dies de vida, i desprs sinactiva. Aquest treball del grup demostra que al fetge de la rata adulta pot haver reactivaci del gen.

METABOLISME LIPDIC:LPL
2005 Canvis en LPL modulen distribuci energtica als teixits en situaci destrs

B-on

Els treballs realitzats fins aquest punt van constituir l'estructura sobre la que s'assenten altres lnies d'investigaci del metabolisme lipdic amb la LPL com a eix central. Una d'aquestes branques estudia la influncia que t l'estrs sobre el metabolisme lipdic. L'estrs es pot definir com la resposta de l'organisme a un estmul potencialment perills. La resposta s'activar sempre que aquest estmul superi la capacitat dels mecanismes normals de l'organisme per suportar l'alteraci del seu medi intern. Quan l'organisme s'enfronta a un fenomen estressant, la resposta generada dependr tant de la naturalesa del propi estmul com de la manera com l'organisme interpreta aquest estmul. L'inici de la resposta consistir en l'alliberament de diferents hormones i factors com les catecolamines, que tindran efectes directes en la preparaci de l'organisme en front al possible perill. Aix produir canvis fisiolgics com hiperglicmia (augment de glucosa en sang), increment de la liplisi (degradaci de lpids per a obtenir energia), augment del ritme cardac i la pressi sangunia... Tamb sabem que l'estrs augmenta el risc de patir arteriosclerosi i que si aquest s de tipus crnic i es combina amb estats psicolgics adversos pot conduir a l'aparici d'obesitat visceral. Les principals situacions estressants a les que ens veiem sotmesos els humans sn de tipus social (problemes personals, falta de temps...) per per generar situacions estressants als animals experimentals, rates un cop ms, els estudis inicials es basaven en models d'estrs basats en la immobilitzaci dels animals, sempre sota supervisi d'un comit d'tica experimental.. Per estudiar la influncia de l'estrs sobre el metabolisme lipdic i en concret a nivell de LPL, el grup va comenar investigant amb models d'estrs per immobilitzaci. En un estudi l'any 2005 es va realitzar un model d'estrs que incloa dos grups de rates, un sotms a estrs agut i l'altre a estrs crnic. L'estrs agut consistia en la immobilitzaci durant 30 minuts abans de l'experiment i el crnic en immobilitzaci durant 2 hores diries un total de 9 dies abans de l'experiment. En els dos casos van observar que les rates sotmeses a estrs presentaven una redistribuci de la LPL arreu del cos. Concretament van observar disminuci de l'activitat al teixit adips a favor d'un augment de l'activitat al mscul, dades que apunten a la preparaci de l'organisme a la resposta de lluita-fugida. En aquesta situaci els animals busquen alliberar-se desesperadament i aquesta redistribuci de la LPL es tradueix en la captaci de lpids pel mscul que podr utilitzar-los com a font d'energia.

METABOLISME LIPDIC:LPL
Per per tractar dentendre com influiria l'estrs sobre el metabolisme de lpids hum calia ajustar el model experimental cap a una situaci d'estrs ms semblant a les situacions estressants tpiques a les que ens veiem sotmesos els humans a la vida diria. Un any desprs, el 2006, es va posar en marxa un altre estudi amb un model d'estrs ms similar a l'estrs social. Aquest estudi, realitzat amb ratolins, consistia en allar els animals una setmana, durant la qual es potenciava l'agressivitat. Desprs d'aquest perode es collocaven els ratolins per parelles en gbies compartides per que no permetien la interacci fsica i finalment se'ls deixava junts, procurant agrupar-los de tal manera que a cada parella hi hagus un ratol dominant i un altre sums.

B-on

Els ratolins estressats veien augmentats els seus nivells de cortisol, una hormona que trobem tamb en humans sintetitzada a les glndules adrenals coneguda colloquialment com l'hormona anti-estrs. Els nivells alts de cortisol promovien un augment del teixit adips d'aquests animals i de fet altres grups d'investigaci van trobar posteriorment aquesta mateixa relaci en humans. Aquestes dades indiquen que l'estrs social pot facilitar l'acumulaci de lpids al teixit adips. Ms endavant el grup ampliaria aquesta visi amb estudis en humans on s'observaria la relaci de l'estrs amb una patologia cada cop ms estesa: la obesitat.

METABOLISME LIPDIC:LPL Estudis amb humans: quina relaci t lLPL amb la obesitat?

B-on

La obesitat es defineix com l'emmagatzemament anormal de reserves de lpids. Existeix un parmetre fcilment calculable, l'ndex de massa corporal (IMC) o Body mass index (BMI) que s'utilitza freqentment per determinar l'estat de la persona en relaci al seu pes.

METABOLISME LIPDIC:LPL
Dins el grup dels pacients obesos podem separar una altra fracci, els pacients amb obesitat mrbida. Podem considerar obesos mrbids a aquells pacients que mostren un ndex de massa corporal igual o superior a 40 o aquells que presenten diferents trastorns associats encara que el mostrin per sota de 40. s una malaltia crnica no curable per si controlable que limita l'activitat i escura la vida. Ha pres una tendncia epidmica al mn occidental i en general als pasos desenvolupats; per exemple als EUA el 20% de la poblaci obesa pateix obesitat mrbida i a Espanya el 4%. La prevalena s 2-3 vegades superior en dones, acostuma a pujar amb l'edat i afecta majorment a grups socioeconmics i culturals menys privilegiats. L'obesitat mrbida est associada a molts trastorns endocrins, metablics, respiratoris, digestius, vasculars, cardacs i psicolgics, aix com a l'augment del risc de patir alguns cncers. D'altra banda, els pacients obesos i en especial els obesos mrbids mostren resistncia a la insulina, s a dir, necessiten ms insulina del normal per produir els mateixos efectes i aquest fenomen augmenta les probabilitats de patir diabetis tipus 2. Actualment sabem que el desenvolupament d'aquests trastorns relacionats no depenen tant de la quantitat de greix sin de la localitzaci d'aquest greix. L'acumulaci de greix visceral (intra-abdominal) est considerada com un bon indicador de risc coronari, millor que l'ndex de massa corporal (IMC). Aquest tipus d'obesitat, que anomenarem obesitat central, es sovint associada a dificultats socioeconmiques, tabac, alcohol, condicions emocionals com la ansietat i la depressi...

B-on

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

Les estratgies ms utilitzades pel tractament contra la obesitat sn la limitaci de la ingesta de menjar, increment del consum energtic i la cirurgia baritrica, essent aquesta ltima la ms efectiva. Aquesta cirurgia generalment es realitza a pacients diagnosticats d'obesitat mrbida. La tcnica RYGBP (Rouxen-Y gastric bypass) ha esdevingut la reina dins la cirurgia baritrica. Representa una tcnica molt efectiva en la que es realitza un bypass entre la primera part de l'estmac i el duod, la qual redueix la grandria de la cavitat estomacal. L'objectiu per determinar l'xit de la intervenci s aconseguir una prdua de pes de ms del 50% de l'excs de pes (l'excs de pes es defineix com la diferncia entre el pes corporal i el pes ideal). Encara que entre el 25 i el 40% dels pacients no aconsegueixin una reducci mantinguda de pes, la reducci observada en la resta de casos justifica la realitzaci d'aquest tipus de cirurgia, ja que suposa una notable millora en la qualitat de vida del pacients. Aquests pacients sn vctimes de prejudicis i discriminaci, que poden provocar problemes psicolgics, que sumats als problemes fsics lligats a la malaltia suposen un motiu ms per decidir-se a tractar-la. Aquests individus presenten perfils psicolgics que inclouen depressi, falta d'autoestima, inseguretat, dificultats en les relacions interpersonals... i aquests poden veure's fortament disminuts desprs del tractament per cirurgia baritrica. En aquest context, els darrers anys, el grup de recerca ha posat en marxa una lnia de recerca que busca determinar canvis tant en el metabolisme lipdic com al metabolisme en general que experimenten els pacients amb obesitat mrbida desprs d'aquesta intervenci quirrgica.

10

METABOLISME LIPDIC:LPL
Canvis en metabolisme desprs de la cirurgia: Els estudis realitzats mostren per primer cop els canvis que experimenten els pacients al llarg de la recuperaci post operatria pel que fa als nivells de molts factors de sacietat i parmetres indicadors del metabolisme de lpids. Aquests parmetres es van mesurar durant un any i, de la mateixa manera que les mesures antropomtriques bsiques com el % de greix i el IMC, es van situar en valors propers al que presenten les persones amb pes normal. Resumint, les dades que ens aporten ms informaci sn: >> Leptina i Grelina, sn hormones sintetitzades al teixit adips indicadores dels nivells de greix. La quantitat de leptina est directament relacionada amb la quantitat de greix que hi ha a l'organisme, per tant, els pacients obesos mostren nivells de Leptina superiors als de persones amb pes normal. Els resultats indiquen que els pacients sotmesos a cirurgia baritrica van disminuir aquests nivells fins situarlos en valor normals un any desprs de la intervenci. D'altra banda l'augment de Grelina es relaciona amb la prdua de pes. Aquests pacients tenen la Grelina ms baixa per, com en el cas anterior, els nivells es normalitzen transcorregut un any de la operaci. L'augment de Grelina tamb ens indica que les mucoses intestinal i estomacal s'han recuperat. >> L'increment APO-A IV, una protena present a les superfcies de les lipoprotenes circulants que ens informa de la recuperaci de les funcions intestinals. >> L'augment de les HDL (lipoprotenes d'alta densitat) que es tradueix en la disminuci del risc de patir malalties coronries.

B-on

11

METABOLISME LIPDIC:LPL
Per, qu passa amb l'LPL? La distribuci energtica a l'organisme depn de molts enzims, incloent l'LPL que juga un paper destacat. Per aix van realitzar estudis en busca de relaci entre aquesta patologia i l'LPL. Els resultats van ser sorprenents: els pacients mostraven nivells d'LPL dos cops ms elevats que els que presentaria una persona amb pes normal. D'altra banda, s'han realitzat estudis per determinar les activitats d'altres enzims amb activitat lipasa (que degrada lpids) com la Lipasa Heptica (HL) localitzada al fetge. Aquest enzim permet al fetge captar greixos circulants. Grcies a aquests estudis, els investigadors van ser pioners en determinar que els pacients amb obesitat mrbida expressen ms HL que les persones amb pes normal i que aquesta activitat baixa desprs de la cirurgia. Prviament, el grup va demostrar que en rates l'HL tamb viatjava pel plasma sanguini associada a les HDL i que aquesta podia proporcionar a diferents teixits la capacitat de captar colesterol i es pensa que aquest mecanisme tamb es dona als humans. Aix doncs, els pacients veuen augmentats els nivells de LPL i HL i aquestes alteracions tenen relaci amb l'augment del risc de patir alguns trastorns com ara l'esteatosi heptica, coneguda colloquialment com "fetge gras", un trastorn en el que el fetge acumula quantitats anormals de greix. Hi ha animals com els necs o les oques que acumulen greixos al fetge d'una manera similar a com s'acumula greix al fetge dels pacients amb esteatosi heptica amb la finalitat demmagatzemar energia per recrrer llargues distncies durant les migracions. Malgrat tot, aquest increment de greix al fetge no els suposa en cap cas presentar un estat patolgic i ha estat aprofitat pels humans des de lantiguitat per elaborar el fams pat de foie gras (del francs: fetge gras). Per en humans, lesteatosi heptica est associada a l'augment de la resistncia a la insulina i per aix es relaciona amb quadres d'obesitat i diabetis tipus 2. Els controls postoperatoris dels pacients sotmesos a cirurgia han perms observar que un any desprs de la intervenci els pacients redueixen els nivells de greixos al fetge alhora que la quantitat dHL i LPL al fetge disminueix. Per tant, sha observat que mesurar els nivells dLPL pot ser til per determinar el grau i lestadi de lesteatosi heptica en pacients obesos. En definitiva, desprs de la cirurgia baritrica els pacients van perdre aproximadament el 37% de pes i el 47% de greix, la resistncia a la insulina es va reduir notablement, van reduir els riscos de patir diferents trastorns associats i a ms a ms van millorar el perfil de parmetres lipdics, un any desprs de la operaci. Daltra banda tamb existeixen altres tcniques per tractar la obesitat que es basen en dietes hipocalriques (reducci de la ingesta de menjar) en combinaci amb programes d'exercici fsic, per cap d'aquestes mostra beneficis tant notables com la cirurgia baritrica. Aix, aquests resultats senyalen que aquest tipus d'intervenci s una de les tcniques ms eficients per induir la prdua de pes als pacients amb obesitat mrbida i a ms a ms restableix la sensibilitat a la insulina.

B-on

12

METABOLISME LIPDIC:LPL
2009: Les isoformes Per parallelament als estudis amb humans en relaci a la obesitat el grup va continuar estudiant la LPL en molts aspectes, ja que encara que existeixen molts estudis de les seves funcions, es deriva poca informaci de l'enzim en s. L'any 2009, el grup va fer una troballa molt important que obriria nous camins en la investigaci de la LPL, el descobriment de diferents isoformes de l'enzim amb diferent punt isoelctric. Les isoformes sn diferents formes de la mateixa protena amb igual pes molecular (pes duna molcula, en aquest cas una molcula de LPL) per amb diferent punt isoelctric ,s a dir, amb diferncies en la crrega elctrica. Per fer-ho, van allar LPL del cor de rata, on l'enzim s abundant, i la van sotmetre a un anlisi mitjanant la tcnica d'electroforesi en dues dimensions, que permet separar protenes en funci de la grandria i de la crrega elctrica. Els resultats van suposar un descobriment de gran importncia: Al cor de rata coexistien fins a 8 isoformes de la LPL. Aquest descobriment obriria tot una nova lnia d'investigaci en torn a les diferents isoformes, que podrien tenir diferents funcions. Encara que ara per ara no es coneix l'existncia de diferents isoformes d'LPL en humans, podria ser que en l'obesitat es produeixi una alteraci en el patr de distribuci daquestes isoformes que expliqus una tendncia diferent de processos del metabolisme lipdic. A ms a ms s possible que les diferents isoformes tinguin ms o menys accentuat una o diverses de les activitats biolgiques de la LPL i que en la obesitat aquestes es vegin modificades, motiu pel qual la seva comprensi podria ajudar en el diagnstic i el tractament d'aquesta patologia. En l'actualitat, dos membres del grup realitzen la seva tesi doctoral analitzant les isoformes de la LPL, on estudien diversos parmetres: 1) La distribuci de les isoformes als teixits en diferent espcies. 2) El seu origen molecular. Com observem diferents formes de l'LPL i sabem que aquesta s codificada per un sol gen, cal saber en que moment sorgeixen les diferents formes. Una de les hiptesis s que desprs de sintetitzar-se pot sofrir modificacions que li confereixin propietats diferents. Aquestes modificacions reben el nom de modificacions postraduccionals. 3) Funci fisiolgica de les isoformes ( diferent activitat enzimtica, afinitat amb altres molcules, ...) 4) Relaci amb l'obesitat en animals experimentals i en humans.

B-on

13

METABOLISME LIPDIC:LPL Per a qu pot ser til la recerca?

El grup de recerca "Metabolisme Lipdic-LPL" collabora amb la societat i la indstria a travs del Centre de Recerca en Metabolisme, el CEREMET. Es va crear l'any 2003,amb la voluntat de retornar a la societat coneixements en processos metablics i bioqumics derivats de la investigaci del grup. El grup METABOLISME LIPDIC: LPL i CEREMET son la mateixa entitat, per tant el CEREMET est format per personal qualificat format al Grup de Recerca i ofereix la seva experincia en treballs de laboratori , oferint assessorament cientfic i tcnic en les rees dexpertesa derivades de lactivitat de recerca desenvolupada pel grup: recerca bsica sobre nutrici i metabolisme, models dexperimentaci animal, recerca biomdica, recerca clnica aplicada, amb estudis sobre lobesitat, les seves causes, tractament i evoluci...

B-on

Als projectes del CEREMET treballen en major o menor grau dimplicaci tots els membres del grup de recerca. La Dra. M Dolores Lpez, la Dra. Jlia Peinado i el Dr. Miquel Llobera (els tres investigadors principals del grup) sencarreguen dels dissenys dexperiments, lEva pardina i el Dr. David Ricart es dediquen a tasques de promoci, gesti i contacte. La resta de membres del grup realitzen collaboracions puntuals.

La idea va sorgir, promoguda pels tres investigadors principals, arrel de collaboracions que van fer amb altres grups de recerca i alguns treballs amb empreses. Van veure la possibilitat de realitzar el que es coneix com transferncia de coneixements que consisteix en posar a disposici daltres grups de recerca i dempreses tots els coneixements terics i prctics que ha acumulat el grup durant anys de recerca amb la finalitat dobtenir finanament que es pot reinvertir en el grup per desenvolupar les tasques de recerca prpia i seguir creixent.

14

METABOLISME LIPDIC:LPL
Qu fan al CEREMET? El CEREMET treballa en un ampli ventall de projectes, en els que ofereix serveis puntuals de laboratori i assessorament cientfic. Els serveis puntuals que ofereixen estan ms enfocats a altres grups de recerca. Quan un grup de recerca est fent algun estudi pot donar-se el cas de que necessiti realitzar algun experiment o utilitzar una tcnica amb la que el grup Metabolisme Lipdic: LPL estigui molt familiaritzada. En aquest cas, el grup de recerca es posa en contacte amb el CEREMET. Per exemple, el CEREMET collabora amb un grup de recerca que treballa a lHospital de Bellvitge que es dedica a fer recerca sobre una malaltia rara- una malaltia que afecta a un redut percentatge de la poblaci- en la que els pacients veuen alterat el seu metabolisme lipdic. Aquests pacients no poden sintetitzar cert cid gras i aix produeix diversos trastorns fisiolgics, sobretot al Sistema Nervis, ja que tenen problemes per sintetitzar la capa lipdica que envolta les neurones (anomenada vena de mielina) i aquesta s essencial per conduir els impulsos nerviosos. El grup de Bellvitge obt mostres dels pacients i al CEREMET sencarreguen dobtenir el perfil lipdic de les mostres, s a dir, la varietat i quantitat de lpids que hi ha a la mostra. Tamb treballen amb Laboratoris Grifols, que entre altres coses, produeixen nutricions parenterals (administrades per via venosa) destinades a pacients que no poden ingerir o tolerar lalimentaci tradicional i que els ajuda a superar la seva situaci clnica. Aquests productes han de contenir tots els nutrients necessaris per alimentar correctament als pacients i al CEREMET realitzen els anlisis per determinar quins lpids i en quina quantitat sn presents al producte. Un altre projecte del CEREMET en el que es realitzen serveis danlisi consisteix en la collaboraci amb una empresa de derivats descorxador que es dedica a distribuir tot el material no destinat al consum hum a altres empreses que el puguin aprofitar. I quins usos poden tenir aquestes restes? Entre altres coses, venen les crestes dels galls a una empresa que sencarrega dextreure lcid hialurnic, que es pot utilitzar al mn de la cosmtica, la cirurgia esttica i el tractament de malalties articulars com l'artrosi. En un determinat moment aquesta empresa va decidir produir llaminadures per gossos i aqu s on entra el CEREMET. Van realitzar anlisis de diferents restes crniques i van trobar que el budell de vaca assecat era un producte amb valor afegit: contenia gran quantitat daminocids essencials i de metalls com el Ferro, el Calci o el Zenc.

B-on

15

METABOLISME LIPDIC:LPL
Daltra banda, el CEREMET tamb ofereix assessorament cientfic. Hi ha empreses que desitgen innovar i millorar els seus processos de producci i en aquest punt la recerca cientfica s de gran importncia. En lactualitat estan treballant amb una petita empresa cervesera catalana que vol muntar un petit laboratori de recerca i desenvolupament on poder controlar la producci i elaborar nous productes. En aquest cas, el CEREMET collabora amb un expert en microbiologia i productes cervesers per assessorar a lempresa de manera ptima. Finalment, existeixen projectes on sofereixen serveis i assessorament alhora. Treballen amb empreses de diferents sectors que volen millorar productes o elaborar-ne de nous. En aquest mbit participen en el disseny dels experiments per estudiar els productes, posen a punt la metodologia necessria i realitzen lestudi. Ms tard discuteixen els resultats i treuen conclusions conjuntament amb els membres de lempresa, aprofitant la seva experincia per aportar idees. En el sector biotecnolgic, van collaborar amb una empresa amb base a Catalunya i a Madrid que elabora un preparat de vescules de llevat que contenen una protena a la membrana amb finalitats farmacolgiques. Degut a que aquest producte s un medicament destinat a humans, calia determinar el seu contingut, aix que el CEREMET es va encarregar de fer el perfil lipdic i en aquest cas, tamb ajudaven a solucionar els problemes que anaven sorgint. Aquest futur medicament ha passat la fase preclnica i ja est registrat a la FDA ("Food & Drug Administration", per distribuir-lo als EE.UU i per la "European Medicines Agency" pel comer a Europa. Superat aquest punt, el medicament entra en la fase clnica, en la que es realitzen assajos en humans. En una altra collaboraci amb una empresa biotecnolgica estan desenvolupant un estudi clnic per demostrar l'eficincia d'un producte que tracta de disminuir els efectes de la migranya. La migranya s un tipus de dolor de cap molt fort que pot associar-se a smptomes com nusees, alta sensibilitat a la llum... Quan una persona pateix un atac de migranya pot estar indisposat per realitzar determinades tasques. Se sap poc dels factors que provoquen migranya, per ltimament s'han trobat alguns compostos que poden promoure la seva aparici a determinades persones. Hi ha un sector de la poblaci amb predisposici gentica a patir atacs de migranya desprs d'ingerir compostos com les amines biogniques (histamina, serotonina...) o compostos fenlics (flavonoides...) que es troben a aliments comuns com els formatges, la xocolata o el vi negre. El producte que est desenvolupant l'empresa biotecnolgica tracta de corregir aquesta predisposici gentica.

B-on

16

METABOLISME LIPDIC:LPL
Fora del sector biotecnolgic, tamb treballen amb empreses farmacutiques o alimentries que elaboren productes que afecten al metabolisme. En aquests projectes, el CEREMET ha de mantenir contacte continu amb l'entitat amb qui collabora: participar en els dissenys, assessorar, discutir resultats... En una collaboraci amb laboratoris ESTEVE van realitzar un estudi on volien observar la capacitat d'un compost per revertir les alteracions produdes per una dieta alta en greixos. En aquest cas van haver de dissenyar un experiment amb models animals per reproduir obesitat i hiperlipmies (augment dels lpids en sang) i observar els efectes dels compostos que volien estudiar. L'ltim projecte que han realitzat, en aquest cas amb una empresa que elabora complements alimentaris, consistia en un estudi de l'absorci de calci. Aquesta empresa distribueix suplements de calci a diferents empreses alimentries que els incorporen als seus productes (iogurts, llet...). El tema de l'absorci de calci est molt estudiat i sabem que suplementar la dieta amb calci produeix un augment de l'absorci del mateix. Tot i aix, l'absorci del calci depn de la forma en la que s'administra: pot ser calci mineral, acompanyat de protenes o hidrats de carboni... En aquest treball, l'empresa va encarregar al CEREMET mesurar l'absorci de cinc formulacions diferents de suplements de calci per determinar quina era la que encaixava millor amb el tipus de producte al que anava destinat. Van realitzar un experiment amb el model animal que millor reprodueix l'absorci de calci humana: els conills d'ndies (cobais). En definitiva, el CEREMET participa en gran varietat de projectes ens els que ofereix la seva expertesa en tasques de laboratori, disseny d'experiments, interpretaci de dades, soluci de problemes metodolgics... per com aconsegueix un grup de recerca de la universitat adaptar el seu model de treball a la forma de treballar de les empreses? Generalment, les empreses inverteixen diners en un projecte del que pretenen obtenir guanys, per tant tot el procs de treball ha de ser ptim, amb la finalitat de reduir els costos al mnim i extreure'n els mxims beneficis en el temps del que es disposa, en resum, s'ha de controlar tot molt b. A la universitat treballem de manera diferent. L'objectiu s formar gent i generar coneixements. A ms a ms, els grups de recerca solen ser petits i en conseqncia totes les dades, resultats i procediments s'apunten en llibretes.

B-on

En el moment en qu el grup va comenar a interactuar amb empreses es va adonar d'aquest fet i va apostar per adaptar la seva forma de treball al mtode de l'empresa. Per fer-ho, el grup de recerca, va ser pioner a la UB en obtenir el certificat de la norma ISO 9001:2008 que garanteix que tot el treball de laboratori est controlat i registrat de manera correcta. Treballar sota el marc de la norma ISO genera confiana.

17

METABOLISME LIPDIC:LPL
La finalitat de treballar sota aquest marc s assegurar que tot es fa de la millor manera possible i que totes les dades, resultats, processos, decisions... queden registrades i que sempre es pugui saber com s'han fet les coses, s a dir, que hi hagi una bona traabilitat de les dades. Entre altres coses, treballar sota la norma ISO implica documentar tot en el format PNT (procediment normal de treball). D'aquesta manera tot el que es fa al laboratori es registra en documents oficials i no hi ha el perill de realitzar modificacions personals i alterar el document original. D'altra banda, tots els aparells utilitzats han de passar uns controls peridics per garantir que funcionen correctament. Per no noms es treballa aix en els projectes del CEREMET, sin que el grup de recerca sempre treballa d'aquesta manera. Treballar aix beneficia en primera instncia al grup, ja que es el primer interessat en garantir que tot el que es fa al laboratori queda registrat i que tots els procediments es fan correctament. D'altra banda, treballar amb la norma ISO forma part de la formaci professional del personal del grup, ja que d'aquesta manera entren en contacte amb la forma de treballar que tenen les empreses.

B-on

18

METABOLISME LIPDIC:LPL Annex: Les lipoprotenes

B-on

Les lipoprotenes sn estructures que transporten lpids arreu de lorganisme. Estan formades per diversos tipus de lpids i per diferents protenes conegudes com apoprotenes. Existeixen 5 tipus principals de lipoprotenes que difereixen pel que fa a les seves caracterstiques i funcions: Quilomicrons (QM), Lipoprotenes dalta densitat (HDL), de baixa densitat (LDL), de densitat intermdia (IDL) i de molt baixa densitat (VLDL), en les quals diferenciem dues parts:

El nucli no polar: on trobem triacilglicerols (TAG) i sters de colesterol (EC)

La coberta polar: composta de fosfolpids (PL), colesterol i diferents apoprotenes

Els aliments que ingerim contenen gran varietat de lpids que han de ser processats als entercits, cllules epitelials de lintest, per poder ser aprofitats. Entre aquests lpids trobem els cids grassos, que quan es troben lliures tamb reben el nom de NEFA (Non Esterified Fatty Acid), amb diferents propietats que depenen bsicament de la estructura de la molcula: nombre dtoms de carboni (longitud) i presencia o no dinsaturacions (dobles enllaos). Els NEFA poden absorbir-se directament pels entercits per degut a que tenen la propietat dactuar com a detergents (degradar membranes cellulars), no han de viatjar lliurement i la gran majoria es transportaran pel sistema circulatori associats a una protena denominada albmina, per tant no formaran part de les lipoprotenes. Tamb trobem colesterol, que s un component estructural de les membranes cellulars que aporta estabilitat. s precursor de molcules molt importants com la vitamina D, hormones esteroidees (com les hormones sexuals), cids biliars Malgrat tot, lexcs de colesterol a lorganisme pot produir un trastorn conegut com arteriosclerosi, que es caracteritza per lacumulaci de colesterol a les parets arterials.

19

METABOLISME LIPDIC:LPL
Daltra banda, tamb ingerim TAG, que estan formats per tres molcules dcids grassos i una molcula de glicerol que suneixen mitjanant una reacci coneguda com esterificaci. Per tant, la digesti dels TAG dependr dels tipus dcids grassos que continguin. Els TAG shidrolitzen per lacci de lipases (enzims que degraden lpids) alliberant NEFA que poden ser absorbits pels entercits. Com ja hem dit abans, la majoria dels NEFA es transporten a la sang mitjanant lalbmina, per una part dels NEFA seran reesterificats als entercits i formaran TAG de nou.

B-on

Aquests TAG resultants sempaquetaran conjuntament als EC tamb provinents de la dieta i diferents apoprotenes en els denominats Quilomicrons (QM). Aquestes lipoprotenes, que contenen en proporci majors nivells de TAG que de colesterol, circularan per lorganisme, primer a nivell limftic i ms tard pel torrent sanguini alliberant lpids per diferents teixits (teixit adips, mscul, cor) que podran extreure els TAG dels QM grcies a lacci de lLPL que es troba ancorada a lepiteli dels capillars sanguinis.

A mesura que va circulant, el QM va reduint el contingut de TAG i el QM passa a denominar-se Quilomicr romanent (QMr), estructura que podr ser captada pel fetge.

Les VLDL es produeixen al fetge i s'encarreguen de distribuir TAG i colesterol sintetitzats al propi fetge pels diferents rgans de manera similar a com ho fan els QM. En aquest cas les VLDL van madurant a IDL i LDL a mesura que van alliberant el contingut lipdic. Les LDL es coneixen colloquialment com "colesterol dolent" ja que es relacionen amb el risc de patir arteriosclerosi.

20

METABOLISME LIPDIC:LPL
D'altra banda trobem les HDL, tamb sintetitzades al fetge, tenen major densitat degut a lelevat contingut proteic. Aquestes lipoprotenes tenen la capacitat de captar colesterol de diferents punts de lorganisme i dirigir-lo al fetge (transport revers de colesterol). Diferents estudis mostren que altes concentracions dHDL tenen carcter protector enfront a malalties cardiovasculars, ja que poden contribuir a eliminar lexcs de colesterol acumulat a les artries, fet que fa que se les conegui colloquialment com a colesterol bo.

B-on

21

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

Els membres del grup: entrevista amb el Dr. Miquel Llobera

Professor Emrit de Bioqumica i Biologia Molecular (Universitat de Barcelona, 1987) i Responsable en Cap del Grup de Recerca. Ha estat Catedrtic de Bioqumica i Biologia Molecular (10-1987 aI 2011), Vicedeg de la Facultat de Biologia (1987-1989) i Director del Departament de Bioqumica i Biologia Molecular de la UB (2003-2007). Ha dirigit 14 projectes subvencionats per lAdministraci pblica i 5 per lempresa privada. s autor dun centenar de treballs de recerca. Ha dirigit 9 Tesis Doctorals (i 3 en realitzaci) i 26 Msters Experimentals. Ha Impartit docncia de diferents ensenyaments (Biologia, Bioqumica).

Javier Moreno: Com i quan es va formar el grup de recerca? Dr.Miquel Llobera: He estat treballant amb lLPL des dels anys 70. Just al acabar la tesi vaig estar un parell d'anys treballant a Madrid amb el meu director de tesi i va ser all on van comenar els estudis. Quan vaig tornar em vaig agrupar amb alguns professors de la casa i el grup va anar evolucionant fins arribar al que s ara. He de dir que el nostre s un cas especial, ja que s difcil trobar grups de recerca tant estables i fidels a un tema de recerca. JM: Perqu van decidir investigar lLPL? ML: En aquella poca es comenaven a saber algunes coses de la LPL. Feia poc temps que es va descobrir i el meu cap, l'Emilio Herrera, que treballava amb metabolisme lipdic va proposar estudiar la LPL durant la gestaci de la rata. Vam obtenir resultats interessants que van constituir els inicis del nostres estudis sobre LPL. JM: Quin paper te la recerca cientfica per a la societat? ML: s imprescindible. Tant la recerca bsica com la recerca aplicada sn molt importants, ja que sense elles no haurem evolucionat en cap mbit. Hem de tenir en compte que encara que la recerca aplicada te moltes aplicacions per a la societat, aquesta depn de la recerca bsica. Crec que si la recerca est ben feta sempre s vlida. JM: Qu pensa de les retallades en I+D ? ML: Crec que es pot retallar per amb compte. Es poden retallar coses suprflues, redundncies... sempre amb cura de no disminuir l'eficincia. Es podria retallar aquest 10% fams sense malmetre l'eficincia. I aix en tot els camps. JM: Creu que la societat est familiaritzada amb el que investiga el seu grup? Creu que ho hauria destar? ML: No crec que ho estigui. Crec que la societat en general est molt lluny de la recerca bsica i que s'haurien de fer esforos perqu aix canvis. s necessria la intervenci de personal amb una base slida que realitzi divulgaci cientfica de qualitat. s una tasca difcil. JM: Creu que la cincia s cultura? ML: Evidentment !. Tot i qu s molt desconeguda per a la immensa majoria de gent. Per a als mitjans de comunicaci s ms important leconomia o els temes del cor que els avenos cientfics. I aix malgrat els avenos espectaculars per exemple en cincies de la vida.

22

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

JM: Com es financen? ML: Fonamentalment estem finanats per l'Estat Espanyol a travs del "Ministerio de Ciencia e Innovacin" i per la Generalitat de Catalunya. D'altra banda tamb obtenim ingressos generats pels treballs de transferncia de coneixements per part de CEREMET (Centre de Recerca en Metabolisme).Amb la crisi tots aquests finanaments s'han redut considerablement. La recerca est en perill al nostre pas! JM: Qu opina de la transferncia de coneixements? ML: En general a molts investigadors els costa dedicar-se a fer recerca aplicada, per crec que s imprescindible. En general sn estudis llargs, complicats i costosos dels quals no surten grans publicacions que pugin aparixer a Nature o Science per poden aportar coneixements interessants. Una part del nostre grup realitza tasques de transferncia a travs del CEREMET i hem obtingut resultats interessants des del punt de vista de la seva aplicaci immediata. A ms, aquests estudis ens aporten recursos que ens permeten subvencionar part de la recerca bsica del grup. JM: Qu va fer-li decidir dedicar-se a la investigaci? ML: Probablement el meu director de tesi, l'Emilio Herrera. Va venir a Barcelona i buscava gent per fer tesines i comenar a muntar el seu grup. Encara que no tenia molt clar quin mbit m'agradaria ms, em vaig presentar i a poc a poc em va fer enamorar de la bioqumica. Generalment crec que la passi que et transmet alg, alguna persona en concret en un moment de la teva vida, s molt important per fer-te definir la teva vocaci. JM: Com compagina un investigador la recerca amb la vida familiar? ML: Compaginar-ho amb la vida familiar s difcil i s'ha de saber fer. S'ha de tenir en compte que es dediquen moltes hores, acostumes a portar-te problemes a casa i tens el perill que et ballin pel cap de forma descontrolada i sense horaris. Quan treballes al laboratori no pots deixar la feina a mitges i marxar a casa. Per exemple, quan realitzava la tesi vaig estar punxant animals cada dia durant tres anys, fins i tot al Nadal, Pasqes, cap d'any... D'altra banda, durant les estades a l'estranger, que poden suposar dos o tres anys de la teva vida, has de saber organitzar-ho b amb la famlia. No s fcil, no... JM: Com s la relaci amb els membres del grup? ML: Tenim una molt bona relaci i s especial, s'ha de tenir en compte que alguns ens aguantem des de fa ms de trenta anys! Ha estat una sort haver trobat unes persones amb el mateix rigor i el mateix sentit de l' humor, que crec que s imprescindible. Al meu parer, s molt important mantenir la unitat i el bon ambient al grup. Al cap i a la fi, passem ms hores (actives) del dia aqu que a casa! JM: Qu teniu en compte quan escolliu nous membres del grup? Us decanteu per personal relacionat amb la UB o escolliu personal extern? ML: Principalment tenim en compte les relacions personals. Antigament amb la Llicenciatura es feien tesines, feines d'un any que anaven mol b per conixer l'aspirant i que aquest conegus el grup. A ms a ms tamb s'ha de tenir en compte el currculum i les notes de final de carrera ja que una bona nota dona ms possibilitats per obtenir una beca. Per a diferncia daltres grups de recerca, nosaltres no primem la nota del currculum per sobre del carcter i, com et deia, del sentit de lhumor. Si, la majoria de gent s de l'entorn de la UB: estudiants que acaben la carrera o gent que ha fet prctiques amb nosaltres, per no fem distincions: ltimament est arribant molta gent sud-americana i tamb hem tingut alguns nord-americans per no s el ms habitual.

23

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

JM: Opina que un investigador ha de tenir experincia a lestranger? ML: Crec que s imprescindible. Encara que tant a Espanya com a Catalunya estem a un nivell similar a la resta dels grans grups europeus, crec que canviar d'aire va molt b per interaccionar amb altres grups, conixer les seves tcniques, aprendre un nou idioma, altres maneres de fer, altres nivells dexigncia... De fet crec que s important tenir experincia amb altres grups importants dels quals pugis aprendre i mai tenir mandra de canviar de grup quan cal, per exemple per aprendre noves tcniques que puguis aplicar als teus estudis. En definitiva s una experincia molt interessant. JM: Creu que s important mantenir relacions amb altres grups de recerca tant daqu com de lestranger? ML: s molt important. Encara que cada vegada el lmit nacional-internacional s ms difs. Per exemple, quan vaig comenar a Espanya existien pocs grups que estudiessin metabolisme lipdic per amb el pas del temps han anat augmentant. Tot i aix hi ha pasos on s'inverteixen ms diners en la recerca: Alemanya, Frana, EUA... i si vas all pots trobar ms installacions de qualitat. JM: Recerca Piramidal: qu opina de lestructura piramidal, on una mplia base de membres del grup sostenen investigadors que destaquen ms? ML: Primerament crec que s important fer recerca amb grups potents. La recerca unipersonal ja sha acabat. Ara sn els grups de recerca els que investiguen. Al menys en cincia. Sembla que en altres rees (com ara la Filosofia) encara la recerca s personalista. Jo crec que s un error. Ara b, als grups hi ha dhaver una sola persona que sigui capa de mantenir l'ordre i el dileg i, finalment, sigui la responsable final. Existeixen moltes maneres de fer-ho i no cal ser un dictador! Al nostre grup, els responsables hem tractat de parlar-ho i consensuar-ho sempre tot. Molts grups tenen algun representant molt personalista i aix tampoc s bo. Ha d'existir un responsable final per que tingui en compte les opinions dels altres. JM: Realitza tasques com a docent? Creu que s millor professor alg que investiga? ML: He estat molts anys fent classes per aquest any m'he prejubilat. De fet jo crec que noms s bon professor alg que investiga. En els temps que corren trobem una situaci delicada ja que s'estan produint retallades a grups petits en favor de grups ms competitius, cosa que provoca que molts professors es quedin sense subvenci per fer recerca i aix sens dubte baixar la qualitat de l'ensenyament. Si aix continua, els professors que no hagin fet recerca mai no podran transmetre la cincia de la mateixa manera. Existeix el perill de convertir la universitat en una acadmia. JM: Quin s el moment ms emotiu de la seva carrera com a investigador? ML: Per a qualsevol investigador, un moment destacable s una troballa cientfica. Quan portes tres o quatre anys amb algun estudi, donant-li voltes i dedicant-hi hores i recursos, i un dia tens sobre la taula uns resultats magnfics que demostren que la teva hiptesi era correcta (o que no ho era!), tens una sensaci inigualable. All ho ha descobert el teu grup!!! Fins que no es publiqui, noms nosaltres coneixem que all s daquella manera!!!. En el meu cas, la presncia de la LPL funcional al fetge o l'existncia d'isoformes de la LPL al cor de la rata van suposar grans moments de la meva carrera.

24

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

Els membres del grup: entrevista amb Pere Carulla

s llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (2008) i collabora amb el grup des del 2008 treballant en cultius cellulars. Ha realitzat el Mster en Biomedicina (UB, 2009) i actualment est fent la tesi doctoral sobre les isoformes de l'LPL. L'any 2009 va obtenir el ttol de manipulador d'animals d'experimentaci. s collaborador de CEREMET.

Javier Moreno: Com i quan vas entrar al grup de recerca? Pere Carulla: Estic al grup des de Juny del 2008. En aquell moment ja havia acabat totes les classes i noms em faltava un examen. Tot va ser arran de conixer al Dr. Llobera, que era el meu professor a l'assignatura Regulaci del Metabolisme. Em va proposar fer una collaboraci amb el grup i vaig accedir. JM: Perqu vas optar per collaborar amb ells? PC: Des de primer de carrera vaig interessar-me per la bioqumica i al realitzar la optativa que impartia el Dr. Llobera va acabar de fascinar-me. Trobo que s molt interessant i crec que s molt aplicable ja que aprens moltes cosses que passen al teu organisme. JM: Qu va fer-te decidir dedicar-te a la investigaci? Com compagines la tesi amb la investigaci? PC: Suposo que des de sempre he tingut la capacitat de qestionar-me les coses i quan va sorgir la oportunitat de fer recerca em vaig decidir rpidament. De fet realitzo recerca per fer la tesi i principalment dedico el temps als estudis relacionats. Tot i que tamb collaboro amb altres projectes del grup fent servir els temps d'espera entre experiments. JM: Quantes hores dediques al dia a fer recerca? PC: Diguem que s quan entro per mai se quan sortir. Entro aproximadament a les 10 del mat i procuro no allargar-me fins molt ms tard de les 8 del vespre. JM: Tens experincia a lestranger? Opines que s important per a un investigador? PC: No. Ara mateix estic centrat en la meva tesi i voldria acabar-la abans de pensar en fer una estada a l'estranger. Crec que aqu tens medis suficients per obtenir una experincia slida per s bo interaccionar amb altres grups i aprendre nous punts de vista, noves tcniques.. crec que pot ser una experincia interessant. JM: Qu investigues en aquest moment? PC: Recentment, el nostre grup va descobrir que la LPL al cor de la rata no s una sola protena sin que s un conjunt d'isoformes. Actualment estic estudiant el patr de distribuci d'aquestes isoformes a la resta de teixits de la rata. En aquesta tasca, una altra membre del grup, la Mriam Badia, realitza un procediment similar i interaccionem bastant. La intenci que tenim s continuar estudiant per trobar els mecanismes que regulen aquesta distribuci i quines aplicacions fisiolgiques t tant en la rata com en altres espcies, fins i tot en humans.

25

METABOLISME LIPDIC:LPL

B-on

JM: Quina aplicaci creus que poden tenir els teus estudis per a la societat? PC: La LPL s l'enzim clau del metabolisme dels lpids i est relacionat amb la obesitat, processos d'arteriosclerosi i altres trastorns, per aix crec que s molt important estudiar-la per poder avanar en el tractament dels mateixos. JM: Creus que la cincia s cultura? PC: Crec que s i que s'hauria de tenir ms en compte! s una part molt important de la cultura i s'ha de cuidar. La societat hauria de procurar conixer-la fins a certs nivells. JM: Creus que s important mantenir relacions amb altres grups de recerca tant daqu com de lestranger? PC: S'ha de tenir en compte que no existeixen molts grups que estudin la LPL i crec que s important compartir informaci amb altres grups. Et pots estalviar molt de temps i pots fer estalviar temps a altres investigadors al compartir resultats, tcniques... JM: Qu opines de lestructura piramidal als grups de recerca, on una mplia base de membres del grup sostenen investigadors que destaquen ms? PC: s una forma de tenir moltes mans treballant i portar diverses lnies d'investigaci alhora. A ms a ms el cap acostuma a tenir molta experincia i a tenir molta capacitat per resoldre dubtes que puguin sorgir i crec que aix et pot ajudar molt. D'altra banda va molt b per mantenir la lnia que has de seguir en la recerca. JM: s millor professor alg que investiga? PC: Crec que no t cap relaci. Existeixen bons investigadors que sn grans docents i d'altres qu no ho fan tan b. JM: Quines expectatives tens com a investigador? PC: Espero acabar la tesi i obtenir uns bons resultats. Somiant una mica, seria bo fer alguna troballa important. Tot i aix la vida de l'investigador pot ser molt inestable i sempre tens la opci de fer docncia. No rebutjaria fer de professor, preferentment a la universitat o sin a un institut.

26

METABOLISME LIPDIC:LPL Els membres del grup: entrevista amb el Dr. David Ricart
La transferncia de coneixements ha canviat molt en els ltims anys i segurament canviar encara ms. Fa uns anys, la universitat i la indstria seguien camins diferents, eren dos mons parallels que mai arribaven a tocar-se. Ara, per sort, aix est canviant. Ens hem reunit amb el gestor promotor del CEREMET, el Dr. David Ricart, que ens donar la seva visi de la transferncia de coneixements.

B-on

s Llicenciat i Doctor en Bioqumica per la Universitat de Barcelona. Est vinculat al Grup de Recerca des de 1994 on va desenvolupar la seva Tesi sobre lLPL. Ha treballat en transportadors dhexoses intestinals al Departament de Fisiologia de la Facultat de Farmcia (UB). Des de 2005 s el responsable del laboratori i de lactivitat de transferncia de CEREMET i des de 2010 el seu Gestor Promotor. T formaci com a Supervisor dinstallacions radioactives de fonts no encapsulades i com a Investigador usuari danimals per a experimentaci. s professor associat del Departament de Bioqumica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia (UB) i ha estat professor del programa de doctorat de la Universitat Internacional de Catalunya.

JM: A qu es degut laugment de projectes en els qu la universitat i la indstria collaboren? DR: Per una banda existeix la finalitzaci de les patents que tenen algunes empreses. Durant molts anys, diferents empreses han tingut lexplotaci exclusiva dels seus productes degut a patents que van obtenir, per aquestes patents sn limitades i arriba un moment en qu sacaben i pot sorgir competncia per part daltres empreses. Per exemple, els ltims anys hem observat un augment en la producci de medicaments genrics mentre que durant molt de temps noms existia un producte que contenia paracetamol o ibuprofeno. Aquest fenomen fa perdre ingressos a les empreses que tenien la patent. Daltra banda lincrement dexigncia dels controls de seguretat i qualitat ha fet pujar molt els costos de producci dels frmacs. En aquest context, els costos es disparen i per una empresa es fa impossible sostenirlos, per tant ha de buscar collaboraci amb altres empreses i buscar persones que generen coneixements que els ajudin a seguir creixent.

JM: Com encaixa la transferncia de coneixements en el context econmic actual? DR: La crisi econmica que estem travessant en aquest moment ha fet que el model productiu del pas -basat en la construcci- shagi vingut avall i ara ens trobem amb qu durant lpoca en la que hi havia diners no sha invertit suficient en un sistema productiu que ens proporcions valor afegit. En la situaci actual, hem de recuperar el temps perdut i posar-nos al dia i en aquest punt crec que la transferncia de coneixements pot ser molt til. Durant molts anys, la universitat ha generat coneixements grcies als recursos pblics i crec que s la nostra obligaci retornar-lo a la societat, daltra banda, la indstria posseeix la plataforma de producci, s evident que els dos mons shan de trobar i de fet crec que el context actual ens obliga.

27

METABOLISME LIPDIC:LPL
JM: Qu pensa de la polmica que sorgeix quan es parla del contacte universitat-empresa? DR: Crec que la polmica s deguda a la por de que la collaboraci amb la indstria repercuteixi en la privatitzaci del coneixement pblic, per existeixen mecanismes per evitarho i ning sha despantar. Des de ja fa uns anys, existeix una oficina de contacte universitatindstria, la fundaci Bosch i Gimpera, que sencarrega de protegir la propietat intellectual i generar les patents dels coneixements, per tant la universitat garanteix que els seus interessos i drets estan protegits. Daquesta manera si la indstria vol obtenir beneficis daquest coneixement ha de pagar la patent. Ha de quedar clar que en la cooperaci tothom ha de sortir guanyant. No es tracta de que lempresa tracti de treure el mxim de coneixements invertint el mnim o que els grups de recerca tractem de guanyar sumes exagerades pel treball realitzat, limportant s treballar amb la mentalitat de que tothom guanyi. JM: Creu que la transferncia de coneixements pot beneficiar a la societat? DR: S. Crec que si es controla pot beneficiar a tothom. Posem el cas de qu una empresa est desenvolupant un medicament per curar certa malaltia. La collaboraci de lempresa amb grups de recerca de la universitat pot reduir el temps de producci del medicament, ja que aquests solen ser processos molt llargs en els que shan de realitzar multitud de proves i superar diferents fases en les que poden sorgir problemes que seran solucionats ms fcilment degut a la collaboraci dexperts amb les empreses productores. En aquest cas tant les empreses com els grups de recerca obtenen beneficis i a ms a ms la societat compta amb un nou medicament. Per exemple, en aquest moment, el CEREMET collabora en un projecte que s un consorci amb un altre grup de recerca procedent de Madrid i quatre empreses, dos catalanes i dos de Madrid. El projecte consisteix en el desenvolupament dun kit de diagnstic. La idea ha sorgit la universitat, els grups de recerca posen el coneixement i lempresa la infraestructura i la seva experincia en producci i comercialitzaci al servei de la idea. Grcies a les tasques de recerca bsica, vam determinar que cert parmetre sanguini era molt til per diagnosticar alteracions de la mucosa intestinal. En aquell moment vam patentar la idea i vam estar buscant alguna empresa que inverts diners per tirar endavant el projecte, per era un projecte que exigia un procs de producci molt car i degut a que era un moment difcil no vam trobar cap. Ms endavant un altre grup va desenvolupar un sistema per reduir considerablement els costos de producci i vam decidir organitzar un consorci amb ells i amb quatre empreses per desenvolupar el projecte. El consorci tamb rep ajut pblic del programa IMPACTO, destinat a productes i projectes que tenen gran probabilitat darribar al mercat. Aquest s un clar exemple de que tothom surt guanyant. Per una banda el grup de recerca t propietat intellectual reconeguda i a ms obtindr un percentatge dels beneficis generats de la venta del producte, beneficis que repercutiran en la universitat i es reinvertiran en seguir fent recerca. Daltra banda les empreses guanyaran diners i generaran llocs de treball. Finalment la societat guanya un nou kit de diagnstic que ajudar a diagnosticar alteracions a la mucosa intestinal que ara per ara noms es poden observat mitjanant bipsies o endoscpies. En definitiva, la transferncia de coneixements s un benefici per tothom.

B-on

28