DOCUMENTACI DEL CURS LHORT ECOLGIC

CURS DHORTICULTURA ECOLGICA

Autors: MARGARITA VICIANA DELAPLACE NICOLAU FORNS PUCH

Introducci
Lobjectiu del projecte s establir unes pautes dordenaci i de maneig duna parcella destinada a hort ecolgic. En aquesta parcella duna banda es persegueix aconseguir una producci hortcola, aprofundir en laprenentatge i prctica en diversos temes dhorticultura ecolgica. Per aquest fet es tracten diversos conreus com ara lhorta general, la fruticultura, les plantes aromtiques, etc. Daltra banda, per tamb es busca que el conjunt sigui un jard; estudiant la varietat de plantes, dissenyant els camins, per tal que es tingui present que ha de ser un lloc agradable tant per treballar-hi com per noms estar-hi. Quan ens referim a pautes dordenaci el que es pretn s orientar el tipus de maneig a aplicar, donat que hi ha diverses orientacions en la prctica de lhorticultura ecolgica, totes elles interessants, per que quan volem posarho en prctica resulta difcil decidir-se per una concreta. Amb la prctica s relativament fcil desenvolupar una forma de treball sorgida de laplicaci de diversos principis tcnics de les diverses escoles.

Horticultura ecolgica; principis, dificultats i limitacions.

El terme horticultura ecolgica est fora restringit a Espanya, doncs a la resta de Europa es parla de Biologique i orgnic i subdivisions o especialitzacions com biodinmic, permacultura , etc. Quan a Espanya es parla decolgic en principi es voldria dir que es conrea de manera que el conreu es compatible amb lequilibri ecolgic de lentorn. A la prctica vol dir conreus en els que sutilitzen productes permesos pel CCPAE consell catal de producci agrcola ecolgica -. Aquesta accepci pot portar a labsurd de fer una producci, acceptada pel CCPAE en la que shan substitut els productes de lagricultura convencional qumica- per daltres autoritzats, igualment nocius per lequilibri de lecosistema en el que estem. Per nosaltres es especialment significatiu remarcar que el que ens interessa realment s el concepte decolgic doncs considerem que quan un conreu s ecolgic en equilibri dins de lecosistema- el seu valor vital s el complert per un aliment per consum hum. Un cop assolit un entorn ecolgic la seva producci s molt ms segura i estable que entorns en producci ecolgica forada. La principal dificultat, o condici, per establir el conreu es crear un entorn que pugui esdevenir ecosistema; gran quantitat de poblacions diferents interrelacionades en equilibri entre elles. Aquest entorn ha destar en equilibri dinmic de manera que assoleixi una capacitat de compensaci interna davant de condicions externes variables. Una condici limitant s que quan sespecialitza una producci, per exemple en forma de monocultiu, saltera lequilibri de lentorn i si es sobrepassa un

lmit de compensaci interna apareix primer la malaltia, com avs i posteriorment la plaga. Certament cada cop es coneixen millor els factor que intervenen en lestabliment daquestes interrelacions, no obstant el nombre delements i factors s tant elevat que el que resulta ms efica s promoure les condicions de lentorn favorables i esperar que en conseqncia sorgeixi lequilibri. Es fora difcil que laplicaci reiterada de mesures intervencionistes concloguin en xit per tant en el projecte determinarem un seguit delements de lentorn que habitualment afavoreixen lequilibri.

Espai hort
No s imaginable en horticultura ecolgica un espai dhort que es limiti a un terra remogut amb unes quantes plantes i res ms. Cal crear un espai ,tant ms diferenciat de lentorn quan ms desequilibrat sigui el mateix, en el que crear les condicions favorables per que shi estableixin colnies dinsectes, ocells, erions, etc. Un entorn protegit dels vents, del trnsit de persones i vehicles amb matolls on amagar-se i alimentar-se la poblaci accessria. Hem de procurar que hi hagi flors, refugis, etc. La circulaci pel manteniment ha destar ordenada, els recs, les recollides daigua de la pluja, els llocs de compostatge, el magatzematge de la collita, les eines i la maquinria, les tasques, i el calendari perfectament definits i procurarem evitar daquesta manera el desassossec que ens pot produir abordar tants temes al mateix temps.

Ordenaci del terreny

Sempre que sigui possible buscarem terrenys orientats al mig dia, i plantarem les fileres nord- sud de manera que la insolaci sigui ms regular. Procurarem que lhort reculli el primer sol del dia- al assecar-se la rosada amb el primer sol dificulta la proliferaci de fongs. Tamb intentarem evitar que es produeixin ombres durant al mat de manera que el sol entri de cop a lhort quan ja s molt calent. Les orientacions a ponent son molt ms caloroses a lestiu i el consum daigua s ms elevat. Cal preveure lespai per fer el compost; apilar les restes de netejar les verdures fent una pila daproximadament 1.5 metres damplada, 1.5 metres dalada a la part central per la llargada que en resulti de les restes dipositades. A la zona est es podria fer un compostatge on fer madurar fems durant 6 mesos. Cal que estigui a una zona accessible amb tractor. No cal fer cap obra per establir el compostatge doncs no cal pavimentar el terra ni cobrirho, si es possible cal posar-ho en alguna zona una mica ombrejada. Cal envoltar tot lhort duna tanca vegetal, especialment el cant nord; es podrien posar un conjunt de plantes de la segent llista de plantes autctones dinters mediambiental , paisatgstic i hortcola, que sense ser exhaustiva serveixi dexemple i recomanaci: Aladern (Rhamnus alaternus), Ar Blanc (Crataegus monogyna), Avellaner (Corylus avellana), Boix (Buxus sempervivens), Magraner (Punica Granatum), Marfull (Viburnum tinus), Parra (Vinis vitifera), Sac (Sambucus nigra), Olivereta (Ligustrum vulgare), Vimetera (Salix fragilis), Xuclamel (Lonicera xylosteum), fruiters, flors diverses o plantes medicinals (roman, farigola, espgol, equincea,

melissa, slvies, mentes, orengues, M Llusa, etc.). Lalada no s important per nosaltres, podria ser duns dos metres i ms, si el ve ens ho permet. No cal que sigui massa espessa. Les diferents amplades de les plantes que la composen ens trencar la impressi de rectitud i rigidesa de la forma rectangular de la parcella. La tanca sud conv que no sigui massa alta, entre 1 i 1.5 metres. Es podrien posar plantes aromtiques i medicinals, alguns fruiters emparrats en espatllera. Tot el permetre del terreny, entre la tanca i els conreus conv que siguin passadissos daproximadament 1.5 metres, uns 2 metres de la tanca de filat i els conreus. El passads nord i el sud es comunicaran entre cada era pel passads que es formar. Si el conjunt dona una sensaci massa rgida es pot posar alguna filera de fruiters nord sud de tant en tant. Es pot deixar algun pas mes ample nord- sud dibuixant una distribuci rtmica de les eres o en forma irregular corba o diagonal- si ens sembla millor.

Tipologia del conreu

Hi ha diversos conceptes dhorticultura convencional i aparentment molt ben contrastats cientficament que cal posar en observaci i arriscar en altres camins. Laplicaci dels conceptes cientfics al s ens tornen a conduir a lagricultura convencional. Un daquests principis son els de lalimentaci de les plantes; segons lescola convencional les plantes salimenten de la matria orgnica , quan no de minerals directament. Si b es cert que les plantes reaccionen a la matria orgnica i a laplicaci de sals minerals no vol dir que sigui la seva manera natural dalimentar-se; en un 90% les plantes salimenten de latmosfera - Nitrogen, Co2 i H20 i llum - i noms una petita part prov dels sol, generalment cedit per la vida microbiana del sol i lequilibri bioqumic amb plantes adventcies. s molt important afavorir una textura del sol en la que la vida microbiana i lintercanvi amb latmosfera sigui fcil i amb el temps vagi augmentant . Hi ha alguns factors que reiteradament ens condueixen al fracs dels conreus i que sn els ms senzills; la competncia amb les adventcies , la falta daigua i lasfxia del sol. Hi ha altres factors per generalment no solen ser determinants, tot i que cal tenir-los en compte. El tipus de conreu que plantegem ,tot i que aparentment fa un aprofitament no tant intensiu del sol, resol eficientment les principals dificultats que hem plantejat i en conjunt s pot considerar un mtode senzill i efica. Treballem partint duna unitat que en denominem ERA. Es tracta duna franja de terreny de 1.40 m. damplada de llargada indefinida sobre la que disposem quatre fileres de plantes repartides amb una tub de rec cada una. Aquesta era sestableix fent una labor en profunditat amb motocultor o forca de dos braos afegint-hi terra vegetal de bosc- restes de poda compostada.- o restes vegetals amb molta lignina. Al centre de lera es disposen peces de gres o toves separades una passa entre elles de manera que puguem treballar-hi sense trepitjar mai el terra directament. Entre les toves disposarem plantes singulars com aromtiques, complementries - repellents dinsectes, plantes trampa, etc.- Cada unitat de conreu estar destinat al conreu de plantes duna determinada tipologia o famlia de manera que establirem les rotacions de conreus en base a la classificaci de les eres A,B;C etc.- segons un quadrant preestablert.

Lespai entre les eres ser un passads de 65 cm damplada que mantindrem net de adventcies amb un passi de desbrossadora o segadora de tant en tant: a la llarga es convertir en una gespa. Al no trepitjar les eres es donar sovint el cas que entre conreus successius no sempre caldr passar el motocultor. En algunes poques de lany els conreus de les eres estaran coberts amb palla, terra vegetal o adobs en verd amb la finalitat entre altres dimpedir el contacte del sol nu amb latmosfera i que la pluja pugui trencar els agregats grumollosos del sol. Amb el temps les eres seran unes zones de conreu amb una terra molt diferenciada de la que lenvolta, cada cop ms flonja i frtil i amb menys plantes adventcies, amb molta capacitat de retenci de laigua. Les eres estaran ordenades paralleles entre elles, disposades Nord-Sud al llarg de tot el terreny disponible. De tant en tant alguna de les eres estar plantada de plantes plurianuals com poden ser fruiters de bosc com gerds o daltres aromtiques, flors, carxoferes, etc. Els conreus estaran ordenats de manera que hi haur cinc tipus dera atenint-nos a les famlies botniques o afinitats daprofitament de manera que basant-nos en una programaci inicial estaran indicats els conreus que hi posarem a cada parcella durant tres anys.

Rotacions
Les rotacions son ms importants quan menor sigui la varietat de plantes que conreem conjuntament. Els propis residus metablics- els detritus- son el principal factor limitant dels creixements demogrfics de les espcies i que impedeix a les poblacions tornar-se en plagues infinites. Aquest pot ser ms limitant que la explotaci sistemtica del sol en la recerca de nutrients especfics per part de la mateixa espcie. El trencament del cicle dalguns parsits i microorganismes s un altre factor limitant. A mida que el sol senriqueix en vitalitat mitjanant la diversitat apareixen factors que compensen els factor nocius de la falta de rotaci, no obstant s preferible no temptar la sort! Cal vigilar especialment no repetir conreus de solancies, ni el de crucferes i compostes Es seguiran rotacions de conreus per eres. Cada era s una unitat de producci diferenciada; hi ha cinc tipologies de eres destiu i tres dhivern : A,B,C,D,E destiu i G,H,I. dhivern. Eres de primavera estiu: A. B. C. D. E. Mongeteres, blat de moro dol, carbasses, carbassons. Fulla; cols enciams i col-i-flor, brquils. Fruits; albergnies, pebrots, tomquets. Arrels; cebes, pastanagues, remolatxes, porros. Plantes voraces ; patates, blat de moro, melons, sndries.

Eres de tardor hivern D i B. Com la de lestiu per a lhivern G. psols , faves. espinacs, bledes. H. adob en verd. I. amanides dhivern; enciam, escarola. Rotacions Iniciem amb eres A,B,C,D,E a la primavera. A la tardor es transformen correlativament en D,G,B,H,I. .Al segon any tamb correlativament en B.A.E.C.D i a la tardor en G,I,D,B,H. Al tercer any es transforma en C.D.A.E.B i a la tardor en H.B.C.D.E. La varietat i conreus que es posaran a cada bancal es definir al seu moment depenent dels gustos del consumidor. Es definiran ms endavant les varietats i nombre de flors i plantes accessries- medicinals, aromtiques, condimentaries i dajuda i control de lhort.

Gesti de la sembra
La data de sembra est condicionada per diversos factors: 1. La temperatura i humitat del sol ha de permetre la germinaci i desenvolupament de la llavor. 2. Coincidncia entre el cicle vegetal i les condicions climatolgiques habituals, i/o la possibilitat de modificar lentorn per fer possible el cicle vital complert. LLAVOR Tradicionalment es produeix una selecci de les plantes millor adaptades a lentorn. Principalment en lequilibri entre el moment diniciar les demandes de nutrients i lassoliment de suficient temperatura al sl per dinamitzar la vida microbiana. La selecci industrial dona prioritat a la precocitat, la curta durada del cicle, la homogenetat, i factors que afavoreixen la comercialitzaci; consistncia, conservaci, imatge i tots aquells valors que es poden determinar a vista instantniament. Respecte al tema de llavors transgniques; tota la informaci que solem tenir est extremadament mediatitzada, o directament manipulada, per interessos econmics i poltics. Es possible que laplicaci de transgnics tingui uns efectes irreversibles en lentorn i per aix caldria aplicar el principi de precauci i per tant abstenir-se daplicar-los mentre no estiguin millor avaluats. Cal buscar sempre llavors autctones de varietats antigues. Hi ha diverses empreses que comercialitzen llavor ecolgica. Tamb s important la xarxa de bancs de llavors, dintercanvi, etc. Les llavors son el mecanisme que utilitza el mon vegetal per sobreviure en moments del cicle en els que la vida vegetativa no es viable i/o per introduir variabilitat gentica i adaptabilitat. Les llavors poden transcrrer un temps de durada variable segons la espcie, en estat latent, dun any a diversos.

En el procs de germinaci, fins a la aparici de les primeres fulles verdes, el metabolisme de la energia s ms similar al dun animal que al duna planta; absorbeix oxigen i aigua i desprn CO2 i toxines. Durant la germinaci es transformen els midons en sucres i sactiva el germen Ull i es comena el procs de multiplicaci de cllules. Per tant per nixer una llavor ha dabsorbir aigua, ha destar a una certa temperatura, ha de poder tenir intercanvi de gasos i calor. Ha destar molt protegida de la sequedat, lexcs de temperatura, lasfxia. Quan sembrem la llavor es sensible a parsits- ocell, senglars, insectes- als fongs, lexcs de calor, al remenament de la terra, lencrostat de la terra, la falta de llum. Cal sembrar a una profunditat que permeti a la llavor estar protegida de tots aquest factors. Per protegir-se i poder lluitar contra diversos factors hi ha diversos tipus de sembra; en eixam, a mates, a rengles, a raig (a chorrillo). Per regla general les llavors sembrades quan les condicions climtiques son les adequades ,solen collir-se a pocs dies de diferncia que les sembrades en condicions forades, i produeixen amb ms seguretat productes de millor qualitat. TRASPLANTAMENTS Sovint no es fa la sembra directe al camp per que les condicions delicades de la germinaci son ms difcils de controlar a camp que al viver. ARREL NA : El procs de trasplantament s delicat, cal que la planta estigui una mica crescuda per tenir prou resistncia al procs. TACO; amb un petit test de terra vegetal, el planter no pateix tant stres al trasplantar. Cal vigilar que el taco sigui fresc, es a dir, que la planta no hagi aturat el seu creixement per falta de nutrients, aigua, o que hagi assolit el mxim creixement en el test i que les arrels no estiguin cargolades dins el test

ADEVENTCIES. El maneig de les adventcies s el culpable principal dels fracassos que es solen donar als horts no professionals. Les adventcies son la resposta natural a deixar el sl descobert, amb disponibilitat daigua, nutrients, llum i calor. Per combatre les adventcies cal fer tot el contrari del que conv al planter; assecar, remenar la terra, cremar, no deixar claror, etc per sense oblidar la presencia del conreu que no es vol perjudicar. Cal preveure la tcnica a emprar abans de sembrar o trasplantar. Hi ha diverses tcniques. Sense conreu al camp. Solaritzaci; cobrir el sl, prviament regat, amb un plstic negre a ple estiu durant 35 o 40 amb la intenci que sassoleixin

temperatures patgens.

altes

que

esterilitzi

el

sl

de

microorganismes

Falses sembres; deixar el lloc que es voldr sembrar amb la terra aparellada, com si estigus sembrada, al cap duns dies, treballar el sl superficialment per destruir les llavors germinades. Posteriorment sembrar el conreu principal. Amb conreu al camp; cavadura normal, binat., tractaments trmics, mulch plstic o paper, cobertura vegetal.

Es important, mentre no es controlin millors tcniques sembrar o trasplantar en rengles, que ens permetin cavar lhort amb facilitat si fallen els altres mtodes. Les tcniques que impliquen moviments de terres cal realitzar-los pel mat de dies calorosos per que les plantes remogudes es morin deshidratades abans no pugin arrelar de nou

Maneig de laigua.
Laigua s un factor limitant en el nostre clima i malgrat que per molts conreus s indispensable regar sovint i regularment per altres ho s en menor grau. Hi ha diverses consideracions respecte al maneig de laigua i diverses opcions. Un sol amb una bona estructura te millor capacitat de retenci daigua que un sol desestructurat. Es ms important la salinitat del sol conductivitat- que el grau dhumitat: sols amb un Pf elevat no cedeixen laigua a les plantes. (els adobats qumics augmenten la salinitat del sol.) Amb apropiades tcniques agronmiques es pot reduir molt el consum daigua: rec gota a gota, cobrir el sol amb coberta vegetal, binats- cavadures superficials-, conreus associats, etc. Recollida de pluja de la teulada de la caseta (50 m2 representen 30.000 litres any). Conduir els camins de lhort fins a fer una bassa de recollida daigua de la pluja que cau a lhort durant tot lany o part ( 2.000 m2 aprox. x 600 l/m2 equival a 1.200 m3 any !), no es podria recollir tota doncs part entra al sol, i igualment no hi hauria possibilitat de fer una bassa daquestes dimensions.

Els mduls de rec quantitat daigua a cada rec i la seva freqncia s bastant variable en funci de la calor, el sol, el vent, lestat fisiolgic de la planta, etc. Per regla general tendirem a les poques de major necessitat daigua, tenir el sol cobert de restes vegetals Mulx- de manera que les prdues daigua siguin les mnimes, reduint el consum prcticament a les despeses fisiolgiques. En aquestes condicions preferirem fer pocs recs, una mica espaiats per forar que la planta busqui activament laigua i desenvolupi un sistema darrels potent i al mateix temps explori els nutrients del terreny. A lpoca de major necessitat poden ser suficients 3 recs a la setmana de 4 hores amb gota-gota, amb un consum duns 20-30

litres m/l. de manega depenent de la pressi i especificacions del fabricant, cada torn de rec. Depenent de la disponibilitat daigua es pot orientar la producci cap a produccions primerenques, tardanes o horta dhivern. La modalitat dhivern pot tenir una bona acceptaci comercial doncs la competncia dels hortolans vocacionals no es tan gran.

Adobat
Caldria que aprengussim a diferenciar clarament entre fertilitat i nutrici. La nutrici est vinculada a la quantitat de productes que afegim al sl amb intenci de nodrir les plantes i la fertilitat est mes vinculada a la vitalitat de la planta i la seva integraci al seu entorn equilibrat. Ladobat s un tema especialment delicat. Inicialment sempre que sadobi ser amb compost, ja sigui dorigen vegetal o animal. Ara b, no sha de facilitar a les plantes ms nutrients solubles dels que les plantes puguin metabolitzar, altrament es produeix un excs, generalment de nitrogen, que desequilibra la composici de la saba donant lloc a la presencia de parsits i/o fongs. s preferible aportar adobs amb molta lignina que vagin descomposant-se amb la fixaci de nitrogen atmosfric. En contrapartida, i especialment en un estadi inicial de formaci de lhort, lhort no es tant ufans com ho ser posteriorment. Aquest contratemps es pot anar equilibrant per requereix molt tacte i no est exempt dalgun risc. Per regla general no colgarem el compost, tot lo ms lleugerament barrejats amb el gruix ms superficial del sol -5cm-. Tamb s factible practicar el compostatge en superfcie que consisteix en escampar superficialment materials que encara no estan descompostos sobre el sol i esperar, sense colgar-los- que es podreixin en mig de les plantes conreades. En algunes circumstncies es pot fer una aportaci dalgues- o extractes-, maceracions de plantes- purins-, per estimular el metabolisme dels conreus.

Planificaci de les tasques mes a mes

Podrem imaginar el cicle anual com dos semicercles simtrics, de mig febrer, a mig agost, i la resta. Hi ha un perode temperat i amb humitat a la primavera, i tamb a la tardor. Una primer acabament dels cicles al junyels cereals i lleguminoses, i un segon acabament al desembre gener quan finalment cauen totes les fulles dels arbres. Cal que recordem les plantes bianuals, que si les trasplantem al gener o febrer, espigaran al ms de maig, si les sembrem a labril, ja no espigaran fins laltre any. Aquesta relaci s un memorndum per cal recordar que els costums locals sn ms importants. Cal tamb observar el temps que fa i les previsions climatolgiques. En quant a sembres i trasplantaments; es perden ms collites per fer-ho aviat que tard.

10

GENER: Poca cosa per sembrar ;psols, faves. Plantar alls Collir; cols, axicries, escaroles, espinacs, porros i pastanagues. Cal abrigar conreus sensibles al fred; espinacs i bledes. Abrigar el terra en general.

FEBRER: encara es poden sembrar faves i psols. recordeu que pateixen el calor i la sequera i es corquen. Plantar alls, ceba blanca i de guardar, xalotes. Collir cols, espinacs, porros i pastanagues. posar a germinar la llavor de patata. Comenar a preparar el sl, posar a punt les eines.

MAR: Sembrar al terra definitiu, la ceba de guardar, espinac. julivert, raves, pastanagues. Plantar; all, ceba ,porro, patates. Enretirar transitriament el mulch per assecar el terra i escalfar-lo per sembrar.

ABRIL: sembrar bledes, espinacs, mongeta dhivernacle, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga. Plantar: enciam, patata, porro i col. Collir: espinacs, enciams (sembrats a la tardor), porro, raves.

MAIG: Sembrar bledes, carbasses, col, col i flor. espinac. mongeta. cogombre, julivert ,soja, pastanaga. Plantar: Albergnia, carbassa. col i flor, maduixera, mel, patata, porro, tomquet i cogombre. Collir: bleda, col i flor, Espinac, enciam, nap. porro, rave i pastanaga. Esglaonar les sembres de mongetes, blat de moro, i enciam. Control de males herbes.

JUNY. Sembrar bleda, axicria. mongeta, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga. Plantar: api, col morada, col i flor, col, enciam, porro. Collir: bleda, carbass ,ceba blanca, col i flor, espinac, psol, fava, enciam, patata primerenca, porro, pastanaga. Atenci a les adventcies, comenar a esporgar les tomaqueres, alberginieres. Recalar les mongeteres i les patateres. Plantar: col morada, col i flor, enciam, porro, col de cabdell. Collir: bleda ,api, albergnia, carbass. col morada. col i flor, escarola, mongeta ,enciam, blat de moro, patata, cogombre, porro, remolatxa, col de capsa, tomquet, pastanaga. Plantar xicoira, escarola. maduixera, enciam

JULIOL: Sembrar xicoira. Mongeta (per seca), julivert rave. pastanaga.

AGOST: Sembrar adob verd

11

Collir, bleda, all, api, xicoira arrissada ,albergnia, carbass, ceba, col i flor, escarola, mongeta, enciam, patata primerenca, cogombre, pebrot ,bitxo, remolatxa, tomquet i pastanaga. control dadventcies, Recalar mongeteres collir bledes, xicoires arrissades ,alls, carbass, ceba, col i flor, xalotes, mongeta, enciam, nap, cogombre, remolatxa vermella, pastanaga. Control dadventcies, despuntar tomaqueres. Plantar ceba blanca, col de primavera, col i flor. Collir: bledes, xicoires, api, albergnia, carbassa, col morada, col i flor, mongeta, enciam, cogombre, porros, remolatxes .col de capsa ,tomquet, pastanaga. Escampar compost a les parcelles lliures i cobrir amb mulxing. Plantar, alls, ceba blanca, col de primavera, enciam dhivern. collir. bleda, axicria, api, carbassa, col llombarda, col i flor, escaroles, nap, porro, remolatxa, col de capsa, tomquet i pastanaga. Protegir de les gelades les escaroles, els espinacs, i les pastanagues. Collir cols, espinacs, porros i pastanagues.

SETEMBRE: sembrar espinacs, adob verd, naps,

OCTUBRE :sembrar adob en verd. espinacs, porro i rave.

NOVEMBRE: sembrar psols i faves.

DESEMBRE :ni es sembra ni es planta res.

Tractaments
Cal evitar sempre que sigui possible aplicar productes destinats a matar, ja sigui fongs, microorganismes, insectes, etc doncs ens allunyen del establiment dequilibris naturals. Cal valorar lorigen de la presencia del organisme que ens afecta, aix com avaluar labast de les prdues que ens produeixen; la presncia de un parsit permet lestabliment dels seus depredadors! En primera instncia cal actuar amb infusions o les diverses opcions que trobem per despistar, desorientar o repellir latac. Com a sistema aplicar tractaments a base de purins dortiga i cua de cavall. Tractaments naturals de control i lluita

Cargols i llimacs: llaunes de cervesa amb dos dits de cervesa mig enterrats, rec amb caf de quilo per 10 litres daigua i regar amb un litre daquest caf per 10 litres daigua. Pug: Pur dortigues, aigua freda, vapor. Sab potssic, Pelitre o rotenona. Cucs: manualment, desfer amagatalls... Bacillus thuringiensis.

12

Oidios: fongs de pols blanca en carbassons, melons ; 1 litre de llet per deu daigua, xerigot de llet, cid lctic. Mildieu: cua de cavall, cid lctic. Aranya roja ( taronja o groga); sovint associat a un excs de sequedat, mantenir el terra humit ( provar de posar mulch).

Pauta dintervenci enfront un problema de parasitisme o malaltia: 1. Lluita biolgica introduint espcies antagniques o depredadores de la espcie. 2. Intervenci fsica, recollir animalets, traure parts afectades, posar barreres, cintes engomades de color groc, trampes, etc 3. Posar repellents a base de decoccions o extractes de plantes 4. Insecticides localitzats que no es puguin (matacargols dintre de llaunes de cervesa...) integrar al medi

5. Insecticides naturals de degradaci rpida noms aplicat sobre les plantes afectades.

Tractaments a lhort, - la farmaciola qumica de lhort- ;

Insecticida

Piretrina i rothenona. s un insecticida potent per no s selectiu, a ms es txic per peixos i animals de sang freda. s relativament innocu pels humans per cal respectar un perode de supressi. El nime, s un oli dun arbre, tamb s un insecticida general i actua sobre els mecanismes de muda dels insectes i tamb en el n dous de la posta. Es especialment efectiu en escarabat de la patata. Com a insecticida te un efecte residual fora llarg.. El sab potsic s un producte que dissol lesquelet dels insectes. Es especialment actiu contra la mosca blanca. No s selectiu. Bacillus thuringiensis ; s una bactria que actua especficament en lestat larvari descarabats, insectes i colepters. No s selectiu. Actua b en escarabat de la patata en estat larvari i molt efectiu en leruga de la col. cid lctic; s molt actiu pels mildieus de tomaquera, vinya, etcno es detecten efectes negatius (Ecover H2...) Sofre; flor o mullble , s irritant. Caldo bordels; sulfat de coure amb cal. El coure s un metall pesant i per tant s txic i s acumulable. No est prohibit en el CCPAE per no s recomanable. Evitar si es pot.

Fungicides

13

Oxiclorur de coure; est prems pel CCPAE, sutilitza per protegir les llavors dels atacs dels fongs (?)

Hormones i adobats lquids. Hi ha preparats dextractes dalgues que porten un coctel de vitamines, aminocids, i hormones naturals que estimulen el metabolisme de les plantes. Alguns daquests preparats son autntics preparats amb insecticides naturals - ospooidio, ospomildieu, etc- poden ser efectius, tot i que posen en evidncia carncies de maneig del conreu. En qualsevol circumstncia noms saplicaran tractaments o es faran intervencions emparades per la normativa del CCPAE.

Fruiters
En el cas dels fruiters es far un tractament amb algun fungicida a la tardor quan comencin a perdre les fulles, podria ser cid lctic o caldo bordels (sulfat de coure amb cal), posteriorment raspallarem els troncs per fer-ne fora insectes amagats a lescora i pintarem el tronc amb fang amb xerigot de llet. Farem un tractament de prefloraci amb bacillus thuringensis (per les erugues) i si ho apreciem amb essncia de neem. Al poc temps del quallat del fruit tornarem a aplicar bacillus thuringensis. Cavarem el terra sota la capada a la tardor, al pic de lhivern desprs dels primers freds moderats, cobrirem la zona cavada amb palla per protegir les arrels del fred. Retirarem la cobertura en sortir de lhivern i la tornarem a posar quan comenci el calor i sequera a finals de maig o primers de juny. Preferentment, i un cop feta la primera poda de formaci, es procurar efectuar poda en verd per guiar el desenvolupament de larbre, tot i que en principi es procurar fer una intervenci molt suau i amb poca poda de fusta formada. El tabac o la Nicotina, s un insecticida molt potent, no selectiu i no autoritzat pel CCPAE. El fet de que estiguem habituats a conviure amb el tabac afegeix risc al seu maneig doncs no guarda cap relaci el seu us fumat amb el seu s com infusi o decocci amb una toxicitat moltes vegades ms alta i perillosa. s molt txic pels animals de sang calenta.

CONCLUSI
Aquest curset no s ms que una introducci a la prctica dun tipus dhorticultura saludable, ms fcil ,econmica en feina i diners i ms satisfactria. s mitjanant la prctica, lobservaci i lintercanvi que anirem integrant aquests aprenentatges en el nostre hort de cada dia. NICOLAU FORNS PUCH Enginyer Tcnic Agrcola Productor Hortcola Tel 610 84 56 70

14

HORTA ECOLGICA JARD COMESTIBLE ECOLGIC Els horts son espais de terra on les persones cultivem plantes que ens son tils en molts aspectes: Estris de treball, de gaudir i joguines per tota la famlia Teixits i tints Flors, fruits i tanques Refugis, lloc de descans i nius per animals Per menjar, regalar i fer conserves Per curar i viure mes sa

El contacte amb la terra i la natura ens ajuda a estar sans, a fomentar lestalvi, lenginy, lautosuficincia, el mercat local, la sostenibilitat, el sentit com i ens dona un espai mental de tranquillitat i de confiana. Planificaci i disseny de lhort Disseny en el sentit de escollir en mtode que ens agradi i sigui efica. El meu consell desprs de llegir molts llibres es de fer un hort del estil del Mariano Bueno, el millor divulgador de lhort ecolgic que conec, es un sistema de bancals. MIDA Hem de tenir en compte el numero de persones que gaudiran de les verdures, si ser verdura fresca o volem conservar o fer verdures de rebost (patates, mongetes seques, aromtiques, alls secs, tomacons, tamb si ha de tenir lloc desbarjo per grans i petits. Les persones que shi dedicaran i quantes hores ho poden fer... En principi per un grup de 4 persones que vulguin menjar verdures fresques variades la mida seria de uns 100 metres quadrats, amb 50 metres efectius dhort. Mida uns 50 metres efectius separats en quatre parterres de 1,20 per 10 metres Passadissos duns 50cm. A lamplada de leina que farem servir per mantenir. Poden ser dherba natural o sembrada si veiem que tenim grama que es difcil de controlar. Observaci de la flora i fauna existent per actuar en cas necessari, com fer caixes nius o plantar flors per atreure els insectes tils, pensar en una

15

protecci contra conills, aprofitar un arbust que ens agrada, tamb del tipus de terra .... Estudiar i comprovar si la zona te uns vents que li poden fer mal a les collites, boires o pedregades per pensar en proteccions com closos i tallaven, tanques o xarxes com a protecci per la pedra. ORIENTACI Que tingui una bona insolaci, sud-est o sud es la mes gran, altres orientacions tamb son bones, Indicadors de les caracterstiques del terra El terra pot ser argils, amb sorra, ric, humit......tots es milloren afegint matria orgnica descomposta. s un bon moment per pensar si es necessari un mur, un drenatge, o una nivelaci del terreny. HERBES INDICADORES La terra sense cultivar somple dherbes especifiques i son indicadores de la qualitat del terra: Sol ric en humus i nutrients : ortiga, camamilla, mercurial, pamplina, bol, portulaca Sol dic en nutrients i amb argiles fines: dent de lle, card Sol humit i pesats : equisetum, ranuncles, joncs, boto dor Sols secs i arenosos: rosella, trvol silvestre, plantatge, centaures Sols ben airejats: euforbies, festuca, mercurial, seneci, ranuncles, portulaca

UBICACI A prop de casa, per recollectar i treballar, que tingui bon accs per carret, cotxe i aigua a prop. TREBALLS Decidir el lloc del compostador o pila de compost lloc per eines, dipsits per fer els preparats de plantes, altres necessitats, llavorer, tanca, llocs de descans protegits i ombrejats, en terrenys humits algun drenatge, tanques, Desbrossar per deixar el terreny net Marcar els parterres i treballar a ma o amb forca de dos mnecs o amb motocultor Resclinar i treure restes, arrels, pedres... Adobar si es necessari i si es adob molt descompost. Possibilitat de fer-ho desprs de plantar. Muntar el rec , que aconsellem gota a gota daigua de pou, basa o res. Pensar en un programador. Deixar a punt per sembrar i plantar Unes rajoles per deixar al mig del parterre i facilitar el treball per cada costat.

16

CLOSSOS I TALLAVENTS - TANQUES Escollir plantes autctones, que ens donin fruit o siguin tils per els animals, ocells, com a protecci i aliment. Tamb protecci sonora, visual, de tractaments amb fitosanitaris no ecolgics, de la pols, dels vents freds. Si tenim poc espai pensar en les plantes enfiladisses. Exemples darbustos per tanques: Arbo, ar blanc, avellaner, boix, cirerers, codony, feijoa, ginjoler, ginestes, magraner, marfulls, murtra, nabius, nesple, roser de bosc, sac, tamarius..... Atractives per les papallones: sters, budleies, lils, margarides, slvies, sedums, xuclamels.... Per atreure pol.linizadords: sters, anemones, aquileas, centaurea, dent de lle, aromtiques, tanacet, violetes... Enfiladisses que donen refugi i aliment per la fauna auxiliar i aus i altres animals: Clematides, loniceres, lpul, parra verge, rams... Per crear habitats: Gerds, heures, mores i rosers... SEMBRAR I PLANTAR A vans de plantar o sembrar dins de lhort haurem de tenir clar on posarem arbustos, fruiters i plantes perennes perqu estaran molts anys en el mateix lloc i sha descollir el adequat. Pensar en deixar alguna planta per llavor i escollir la qualitat de la planta que volem reproduir. Etiquetar, donar nom i datar les llavors. Portar una llibreta danotacions i pensaments. Si sembrem les nostres llavors i ens fem el planter tenim lavantatge de triar la varietat de planta que volem mirant que sigui autctona i adaptada, en la temporada correcta i de cultiu ecolgic. Tamb redum destrs del trasplantament i ladaptaci al terreny si venia dun hivernacle. Linconvenient es que hem de dedicar un temps extra, disposar dun lloc adequat i aprendre les necessitats dalgunes plantes mes exigents i difcils. Sens dubte val la pena. La llavor, guardar, comprar i intercanviar llavor ecologia es un dret i un deure per tenir un futur agrcola i hum. SEMBRAR La sembra directa va be per algunes plantes com pastanagues, alls raves, naps.. es pot fer a ma o amb sembradora. Per en ocasions es millor fer-se el planter perqu tens el terra preparat i sense herbes, no queden espais vuits per possibles fallades de la llavor, tens una planta ja feta i mes forta. I si tens un lloc clid i ho vols pots avanar una mica les plantes. Tamb escollim les millor plantes pe anar al terra.

17

Sembra en alvols o safates: o Son unes safates amb uns espais de mides diferents on posem la terra preparada i les llavors desprs es rega i esperar que creixi. Terres: son substrats amb turbes o fibres de coco o de sotabosc compostat i adobs tipus humus, lombricompost o mantillos. Millor no fer servir turbes perqu les turberes estan a punt de extingir-se. o Si es fa ham humus sha de vigilar que la planta tingui fora arrels i aix no es desf el taco que forma. Es pot sembrar seguin el calendari biodinamic que te en compte tots els astres. Sembrar en un alvol de mida correcte Un bon substrats Llavor ecolgica, una llavor o varies per alvol segons necessitat. Rec per manega polvoritzant laigua Etiquetar i datar les safates

REPICAT Algunes plantes els agrada el repicat perqu els agrada molt la matria orgnica i agraeixen a mite creixement en la safata que les treguis i passis a un alvol mes gran i amb terra nova i rica. Els agrada a tomquets, pebrots, albergnies apit-rabe... No els agrada a les cebes, porros, melons, sndria, cogombre i carbasses en general. Preparar el terra per trasplantar Plantar quant tenen 4 o 5 fulles veritables, Regar el planter el dia a vans perqu la terra del taco estigui humida i compacta. El lloc que hem de plantar que no estigui molt sec Regar en el moment de la plantaci Plantar a la distancia que toca, pensar en la planta quan sigui adulta i distanciar el que toqui. I millor en lnia recta Per aprofitar els espais es pot plantar al trasvol. Arrels Si les plantes han perdut el taco o son darrel nua han destar humides i que el sol no toqui directament les arrels. No doblar les arrels, enterrar fins el coll de la planta i en posici vertical. Compactar el terra dels voltants de la planta Rec Regar, es pot fer un petit clot o rega perqu la humitat sigui mes gran. Regar per el sistema que hem decidit. Protecci del sol amb acotxat.

18

ACOTXAT Pot ser restes de poda triturada i compostada, compost variat, fulles, herba de segadora o neteges, palla un xic descomposta, restes del cultiu... Millora la textura del sol, la fertilitat, la humitat i surten menys adventcies. CONTROL DADVENTICIES Treure les herbes quan son molt petites amb sistemes manual, amb un cremador o amb sistemes mecnics. Protegir els espais de sol sense plantes amb vegetaci o similar Aclareix, podes tutoratges , aporcats guiats quan sigui necessari. Retirar el cultiu acabat i deixar al compostador Evitar que les adventcies granin dins o a prop de lhort. Passadissos i vores sempre nets Si es te un parterre amb adob verd, tallar i protegir el terra COMPOST Es un adob que es produeix amb la descomposici de la matria orgnica amb: Un compostador Pila i regar i voltejar Quan esta fet tamisar i fer servir. Quan esta descompost li diem humus.

Millor no adobar amb matria orgnica o fems frescos, si ho volem fer millor que siguin barrejats amb lignina, palla o similar i no enterrar. Millor que es vagin desfent poc a poc i incorporant-se al terra. ASSOCIACIONS I ROTACIONS Els vegetals transformen lenergia solar en energia qumica i a mes daprofitar els microorganismes del terra i descomponen la roca mare per alimentar-se, Es un equilibri i no hem de pensar en alimentar a la planta sin facilitar els mitjans perqu ho faci: Amb acotxats, mulch, humitat, verds i orgnics. varietat, rotacions i associacions i adobs

En el mon vegetal hi ha mes de 300 famlies de plantes de les quals cultivem menys de 30. Les plantes de la mateixa famlia tenen carcters i necessitats semblant i ens donen indicacions de com conrear-les. Llistat de classificaci de plantes hortcoles.

19

ASSOCIACIONS Es tracta de cultivar conjuntament diferents espcies vegetals buscant algunes avantatges que de forma individual no tindrien. - Aprofitament ptim del terra: Pel sol, arrels superficials i altres profundes Tomquet- api Mongeta- blat de moro Per la llum, plantes exigents en llum i planes que els agrada lombra Mongeta- carbassa Blat de moro- carbassa - Millor cobertura del sol i menys deshidrataci - Mes diversitat vegetal i menys problemes de plagues - Acci beneficiosa dunes plantes i altres: Afavorint el creixement vegetatiu: Blat de moro- mongeta Allunyant parsits: Api- col Repellent dinsectes: plantes aromtiques a prop - diversificaci de la producci, amb diferents cultius tenim mes seguretat de productes. - esglaonament de la producci, amb plantes de creixements diferents lents i rpids tenim junts enciam- porro- alls per exemple. - augment de la producci en el mateix espai fisc - estalvi de rec i menys adventcies llistat d associacions ROTACIONS Els vegetals que cultivem tenen diferents necessitats, treuen uns elements del sol i cedeixen uns altres, son mes o menys exigents en humus... El sistema radicular es molt diferent, treballen a fondries diferents del sol treien mineral que necessiten del terra i daltres elements que canvien destrat del terra que ser aprofitat per plantes en cultius consecutius. Les famlies de plantes tenen unes caracterstiques similars en quant a aquest comportament i llavors les rotacions es basen en alternar les plantes de diferents famlies per evitar carncies , afavorir el manteniment de lhumus i evitar les malalties per desequilibri del sol.

20

Les rotacions no han de ser un neguit per lhorticultor millor una ajuda per tenir un hort mes saludable i equilibrat. CLAUS Afavorir la successi de plantes amb diferent tipus daprofitament i vegetaci Evitar la successi de plantes duna mateixa famlia botnica Intentar que siguin de sistema radicular diferent Alternar plantes exigents en humus i adob orgnic: Api, esprrec, porro, carbassa, cogombre, patata, col... Amb altres menys exigents: Bleda, espinac, enciam, psol, mongeta... Introduir en la rotaci lleguminoses: de consum: Psol, mongeta, soja dadob verd: trfola, userda, lotus, favons, sinegrec.. Llistat de rotacions PREPARATS A BASE DHERBES I MINERALS: Son molt importants els de: Ortigues (estimulant vegetal i curatiu) Cua de cavall ( reforant i mildiu i fongs en general) Caf per els cargols Ginesta Consolda per contingut en potassi Tanacet i artemises Camamilla com a reforant de les plantes

Llistat de preparats PLAGUES Com sarriba a venir una plaga? Hi ha desequilibris que afavoreixen els problemes sanitaris: Monocultiu: la mateixa planta en el mateix temps repetidament Espcies i varietats no adaptades Eliminaci dels enemics naturals de les plagues(ex. que viuen en la flora propera) Empobriment de la riquesa biolgica (poca varietat) Introducci de plagues foranies

21

Tamb poden venir perqu estan als camps propers ( virus, nematodes, ocells rosegadors, insectes...) Per alteracions del clima (humitat i fongs) Problemes del sol (compactaci, asfixia) Contaminaci del aire, aigua o el sol Deficincies greus del sol Com aconseguir una bona sanitat vegetal: amb un bon disseny del hort Biodiversitat Rotacions i cultius variats i mltiples, (rotaci amb mostassa pel cuc del filferro, per lescarabat de la patata, rotaci amb blat i per els nematodes rotaci amb civada) Un bon maneig del cultiu i prevenci Observaci i seguiment I si cal lluita (fer tractaments en els focus afectats)

Dins de la lluita podem actuar per Mitjans fsics (eliminar plantes o parts afectades, agafar i eliminar els primers escarabats de la patata, treball del terra per dessecar el cuc del filferro Trampes (feromones ,esquers, mosquers, colors, refugis, adhesius..) Cultius trampa (gira-sols a prop de les pomeres per que els ocells mengin larves) Confusi sexual (emissors de feromones) Tractaments Que siguin tractaments naturals no vol dir que siguin innocus Alguns tenen efectes indesitjables: Rotenona te efectes poc especfics Coure es un metall pesat Si hem de tractar molt vol dir que alguna cosa falla FAUNA BENEFICIOSA No tots els animals que veiem per els horts son plagues no desitjades, molts son depredadors de les nostres plagues i son molt beneficiosos, si actuem arreu podem crear desequilibris. Mantis religiosa es un depredador dinsectes i protegit en alguns pasos Marietes mengen pugons i Encarsia menja mosca blanca

22

FLORA BENEFICIOSA Alfbrega a prop de les tomaqueres es repellent de plagues Anet: atreu insectes beneficiosos al hort Borratxa perdeu atreu insectes depredadors Cebolli fa marxar els pugons Farigola atreu fauna beneficiosa i fa marxar la mosca de la col Lavanda en infusi per les formigues Menta a les vores per les formigues i romania per les puces Slvia per els insectes en general CONTROL DE PLAGUES CASOLA D ECOTITOT PER HORTS Aranya roja: oli essencial de coriandre al 2% per matar, o be oli dans Cargols i llimacs: cordo de cendres al voltant del cultiu que volem protegir, puri de falguera mascle, infusi diluda de caf Fongs: all en pols o infusi dall i polvoritzar Formigues: poniol en herba, especialment les sumitats florides, en els camins que fan per anar al lloc que no volem, espgol i caputxina, Gats i gossos: polvoritzar pols de pimentn picant. Insectes: tanacet com a protecci contra insectes de tota mena Orugues: fulles de noguera per algunes orugues, tanacet, es una planta insecticida fer servir una infusi diluda. Papallones: ginesta, ceba, tomaquera, tanacet, all .. Parsits: sac com a repellent Polilles: lavanda, espgol i menta, en pols o rams escampats. Pug: espgol, caputxina, ruda, all, infusi de camamilla sab Mosca blanca: sinegrec, sajolida, sac en pur Mosques: menta, fulles de noguera, ruda, alfbrega, Mosquits: fulles fresques de poniol frotades, alfbrega.. Nematodes: bujacs, clavell dndies ( atreu als nematodes, sha de posar fora de lhort com a cultiu trampa) Ratolins: sinegrec, sac, sajolida i per posar a les rateres llavors triturades de cogombre del diable. Talps: sinegrec la llavor sencera als forats i cordo de sinegrec al voltant del cultiu, sajolida, sac, pur als nius i forats de 3 alls i 3 pebrots picants amb la batedora i afegir aigua. Termites i corcs: pols de canyella o de falguera,

23

ADREES INTERESANTS EINES Ecoprac www.ecoprac.com

VIVERS ECOLOGICS Filos la-salamandra@terra.es LLAVORS Le biau germe www.biaugerme.com www.thompson-morgan.com les refardes esporus esporus@associaciolera.org Bioriza www.bioriza.com

Bibliografia: Llibres:
Revolucin de un rastrojo. Masanobu Fukuoka. Publicaciones GEA. Cosecha Robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos Vandana Shiva. Ed. Paids. Agenda del huerto y jardn ecolgico. Mariano Bueno y Jess Arnau. Ed. Integral 2004. El huerto familiar ecolgico. Mariano Bueno. Ed. Integral. Calendario de Agricultura biodinmica. Maria Thun. Ed. Rudolf Steiner. Agenda del Pags. Ed. Presencia.

Revistes:
Agro-cultura. La revista de la producci ecolgica i agroecolgica. Ed. LEra. Espai de recursos agroecolgics. C/ Ramn Iglsies. 5-7 08242 Manresa. Tl. 93 878 70 35. www.agrocultura.org La fertilidad de la tierra. Revista de agricultura ecolgica. Apto n 115. 31200 Estella. Tel. 948 53 92 16 www.lafertilidaddelatierra.com Escrit i recollit per: MARGARIDA VICIANA DELAPLACE 972 193050 terraprim@pagesosagroecolgics.com

Blog-web dhortalans ecolgics al Pla de lEstany.

http://esperxatsalhort.wordpress.com/

24

Llista oberta per a la millora del coneixement i lintercanvi dexperincies en lhort ecolgic a la comarca del Pla de lEstany. Llista promoguda pels organitzadors del curs:

Lentitat ecologista Limnos-Ecologistes de Catalunya Associaci de defensa del Patrimoni Natural del Pla de lEstany www.limnos.org correu e: limnos@limnos.org

El Museu Darder-Espai dInterpretaci de lEstany www.museusdebanyoles.org Tl. 9872 57 44 67

DOCUMENTACI ANNEXE.

Figura 1. Disseny dun hort ecolgic. Model: El huerto familiar ecolgico Mariano Bueno.

25

26

Figura 2. Disseny dun hort ecolgic. Model: El huerto familiar ecolgico Mariano Bueno.

27

Figura 3. Classificaci de les plantes de lhort.

28

Figura 5. Taula dassociacions de plantes. Manual de permacultura urbana.

29

Figura 5 i 6. Associacions de conreus per a la prevenci de plagues.

30

31

32

Figura 7. Rotacions.

33

Figura 8. Preparats a base dherbes i minerals.

34

Figura 8. Utilitzaci dherbes

35

Figura 9. Taula de pulveritzacions amb purins i decoccions dherbes.

36

Figura 10 a 14 . Tractaments naturals per a les malalties de les plantes. Text dAlberto Garca.

37

38

39

40

41

Figura 15 a 17 . Tractaments naturals per a les malalties de les plantes.

42

43

44

45