Com podem expropiar diners a les entitats bancries?

Aplicaci Legal Desplaada #1: Reserva Fraccionria

ndex

05

El mecanisme de la mandrgora I
Qmunty

15

Manual Pas a Pas

Enric Duran

31

Entre la realitat i la legalitat

Simona Sarau

45

Deus diners al banc? Si no pagues sers lliure

Collectiu Crisis

53

No crec en res per crec en tot

Lucio Urtubia

El mecanisme de la mandrgora I
Qmunty

La banca t en propietat els diners que, per contracte, afirma cedir a lhipotecat per comprar el seu habitatge? Es pot obligar una persona que no pugui liquidar ntegrament la seva crrega hipotecria a lliurar lhabitatge? No, perqu els diners que lentitat signa com a prestats per contracte realment es creen en el mateix moment de la signatura del crdit hipotecari. I aix necessriament s illegal, ja que ning pot concedir en prstec el que no s de la seva propietat o no disposa al seu favor de forma legal. En conseqncia, ning no s reu duns diners que no existeixen per ser prestats.

El mecanisme de la mandrgora I En la dcada dels quaranta hi havia una tira cmica anomenada Mandrake el mag. La seva especialitat era crear coses del no-res i, arribat el moment, fer-les desaparixer en el mateix buit don havien sortit. Llavors, s adequat que el procs que es descriur a continuaci sigui anomenat, en el seu honor, el mecanisme de la mandrgora. Quan sexplica la creaci dels diners per part de la banca, la gent pensa que aquests apareixen com quan simprimeixen diners i a continuaci sen emmagatzemen a lespera de ser prestats a alg. Daltra banda, els llibres que tracten de banca solen dir que els diners es creen mitjanant el deute. Per aquesta manera dexplicar les coses s enganyosa, ja que sest donant a entendre que primer hi ha un deute i desprs apareixen els diners. La veritat s que els diners no apareixen fins al mateix moment en qu sn prestats. Doncs s precisament el fet de concedir el prstec el que fa saltar els diners a la realitat, i la signatura de la hipoteca, el que fa aparixer els diners que lliura lentitat financera per a la compra de lhabitatge. Per de la mateixa manera que apareix, desapareix en les cambres cuirassades de bancs i caixes quan es retorna el deute. Per aix, no hi ha cap expressi ms breu i adequada per a descriure aquest procs que la de crear diners del no-res, que ocasionalment pot anar acompanyada de lafegit per a ser prestat quan sigui necessari aclarir el seu sentit. Passem a continuaci a veure com apareixen aquests diners mitjanant la creaci dun prstec. El primer que hem dentendre s que en lactualitat, els diners ja no basen el seu valor en lexistncia duna contrapartida en or, plata o quelcom semblant. La fracci no s ni del 54% ni del 15%. s del 0%. Simplement ha seguit el mateix cam que el diner fraccionari que ha aparegut en altres moments de la histria, i sha degenerat fins a convertir-se en diner fiduciari. El fet que la major part dels diners que circulen avui dia siguin apunts comptables en els balanos en lloc de paper moneda, s una mera qesti tcnica. Daltra banda, els banquers parlen de rtios de reserva noms per rentar-li la cara a lassumpte. Perqu les reserves a qu fan referncia sn, en realitat, deute pblic. s a dir, que
07

fins i tot les reserves sn deutes i que tot el nostre sistema monetari internacional est basat, de cap a cap, en diner fiduciari. El segon fet que cal comprendre amb claredat, s que el mecanisme emprat pel Sistema de Reserva Federal (FED) per crear els diners s una cosa molt simple, tot i que es fa servir un argot realment complicat per explicar-ho. Fan, avui dia, exactament el mateix que feien els orfebres segles enrere, quan emetien ms certificats sobre els seus dipsits dor del que tenien realment. La diferncia s que els orfebres estaven limitats per la quantitat dor que tenien als seus cofres; el FED, per, s evident que no t aquesta restricci.

tamb es deu en part a la llei, ja que aquest tipus de moneda ha estat declarat legal tender (legal per lliurar o licitar) pel govern, aix que tamb ha de ser acceptat per llei.3 3. Modern Money Mechanics, En una nota a peu de pgina dun butllet Federal Reserve Bank of del Banc de Saint Louis de la Reserva Federal, Chicago, pg. 3. trobem la segent explicaci, que s sorprenentment clara: Els sistemes monetaris moderns tenen una base fiduciria (literalment, diner per decret) amb les institucions dipositries (depository institutions) que actuen com a fiduciaris, creant obligacions contra ells mateixos amb la base fiduciria actuant com a reserva. El decret apareix als mateixos bitllets amb la frase this note is legal tender for all debts, public and private. Encara que ning pot rebutjar aquests diners per al pagament dels deutes, els contractes entre particulars es podrien redactar de manera que frustressin ls daquest tipus de diner en el comer diari. Una explicaci contundent de per qu sn acceptats els diners, per, s el fet que el govern federal requereixi el pagament dels impostos en aquest tipus de moneda. Lanticipaci de la necessitat que shan de liquidar aquests deutes amb 4. Money, Credit and Velocity. el govern, crea la demanda necessria sobre Review, maig 1982. Vol 64, N 5, p. 25. aquest dlar purament fiduciari.4

La Reserva Federal ho explica obertament La Reserva Federal s sorprenentment sincera sobre el procs de creaci de diners. En un fullet publicat pel Banc de la Reserva Federal de Nova York sexplica que la moneda no pot ser canviada o intercanviada per or del Tresor o qualsevol altre actiu de suport. La qesti sobre quins actius recolzen els ttols 1. I Bet You Thoght, Federal de la Reserva Federal, no t cap altre signifiReserve Bank of New York, cat excepte el comptable.1 p. 11. I en la mateixa publicaci es pot llegir a un altre lloc que els bancs creen els diners sobre la promesa de tornar el deute que fa qui rep el prstec. [...] Els bancs creen els diners monetitzant els deutes privats de les empreses i dels particulars contra el suport dels actius que 2. Ibid., p. 19. serveixin de garantia.2 En un altre fullet, el Banc de la Reserva Federal de Chicago diu que als EUA, ni el paper moneda ni els dipsits tenen cap valor com a matria primera. En si mateix, un bitllet de dlar s noms un tros de paper. Els dipsits sn mers apunts comptables i el valor intrnsec de les monedes que circulen s molt inferior al seu valor facial real. Qu s el que fa que aquests tres instruments monetaris siguin acceptats noms pel seu valor facial en pagament dels deutes, els impostos i la resta dusos monetaris? Doncs principalment, la confiana que t la gent qu aquests mitjans de pagament permeten intercanviar altres actius financers i bns i serveis reals en qualsevol moment que ho vulguin fer. Per
08

Els diners desapareixerien sense lemissi de nous deutes s difcil que la gent entengui el fet que tot el subministrament de diners no est recolzat ms que per deutes. Per encara s ms difcil imaginar-se el fet que, si tothom pagus els deutes de cop, deixarien dexistir els diners en circulaci. I s aix, en efecte. Tots els diners acabarien tornant a les cmeres dels bancs i deixarien de circular fins i tot com a apunts als comptes bancaris. En poques paraules, desapareixerien tots els diners. Marriner Eccles va ser el governador del Sistema de Reserva Federal el 1941. El 30 de setembre daquest any el van cridar perqu testifiqus davant el House Committee on Banking and Currency. El propsit daquesta visita era obtenir informaci sobre el paper que la Reserva Federal va exercir a lhora de crear
09

les condicions que van conduir a la depressi dels anys trenta. El congressista Wright Patmos era el president daquest comit i li va preguntar a Eccles don havia tret el FED els diners per comprar bons del govern el 1933 pel valor de 2.000 milions de dlars. Aquest va ser el dileg: El creem. Don? eccles: Del dret que tenim per emetre diner creditici (out of the right to issue credit money) patmos: I no hi ha res darrere daquesta operaci, excepte el crdit del nostre govern? eccles: Aix s com funciona el nostre sistema monetari. Si no existissin els deutes no hi hauria diners.
eccles: patmos:

comercials. Alg en algun lloc hi ha dhaver demanat prestat cada un dels dlars que hi ha en circulaci, sigui efectiu o crdit. Si els bancs creen els diners suficients, llavors prosperem. En cas contrari, ens empobrim. Hem deixat de tenir un sistema monetari permanent. Quan un sadona de lassumpte, comprn llavors quant trgica i absurda s la desesperant situaci en qu ens trobem. Per aix sn les coses. Un cop es comprn que tot el sistema monetari es basa en el deute, sentn tamb fcilment que el Sistema de Reserva Federal no mostri cap inters que es redueixi el deute dels EUA, encara que pblicament es digui justament el contrari. Per trobem el segent en un dels seus comunicats oficials: Un vast i creixent nombre danalistes veuen la nostra deute nacional com una cosa til i una gran benedicci. Per aix pensen que no cal reduir el deute total.5 I a un altre lloc: Els deutes pblics i privats romandran on sn. Juguen un paper essencial en els processos econmics. [...] El que es necessita no s leliminaci del deute, sin fer-ne un s prudent i una gesti intel ligent. 6
6. Two faces of Debt, Federal Reserve Bank of Chicago, p. 33. Traducci lliure del captol 10 (The Mandrake Mechanism) del llibre dEdward Griffin The Creature From Jekyll Island. 5. The National Debt, Federal Reserve Bank of Philadelphia, p. 2-11.

Encara que els diners representin un actiu per a alguns individus, hem dadonar-nos que deixen de ser-ho quan sentenen com un agregat del subministrament total de diners. Un home que hagi demanat prestats 1.000 pot pensar que ha incrementat la seva posici financera just en aquesta quantitat, per realment no ha estat aix. Els seus 1.000 en efectiu sn un actiu que es dedueix dels 1.000 del deute contret i que resideix en el passiu del balan de la seva comptabilitat. Els comptes bancaris sn exactament el mateix, per a major escala. Si sumem tots els comptes bancaris dun pas, descobrirem que es tracta dun gegant pool dactius que suporten leconomia. I cada tros de tots aquests diners t un propietari. Per tot aix s una gran illusi, ja que realment existeix contra un altre gegant pool de passius que suporta al dels actius. Aix que lltima realitat que suporta a tota leconomia no s una altra cosa que el deute. Robert Hemphill era el gestor de crdits del Banc de la Reserva Federal dAtlanta. En el prleg a un llibre dIrving Fisher titulat 100% Money, Hemphill diu el segent: Si es pagaran tots els prstecs, ning tindria un dipsit bancari i acabarien desapareixent tots els dlars en circulaci. Aix s un fet que deixa estupefacte a qualsevol. Aix que som completament dependents dels bancs
10

Qu hi ha de dolent amb una mica de deute? Alguns economistes diuen que no passa res que el sistema produeixi una mica de deute, mentre sigui moderada i es gestioni de forma eficient. La resposta s evident, ja que no hi ha cap problema amb el deute sempre que es generi en una transacci honesta. Per s molt diferent si sen genera mitjanant el frau i lengany. Una transacci honesta s aquella en la qual qui rep un actiu, paga una comissi pel seu s temporal. Aquest actiu
11

pot ser qualsevol cosa que tingui un valor tangible. Si fos un vehicle, la comissi es diria lloguer. Per si es tracta de diners, llavors diem que a ms de tornar els diners sha de pagar un inters. En ambds casos es tracta del mateix concepte. Ara b, si els diners shan creat de cop o prement una simple tecla dordinador, llavors per qu shan de retornar aquests diners i, a ms, pagar-hi un lloguer? Quan un banc li concedeix un crdit i apunta a la seva llibreta la quantitat corresponent, simplement est fent veure que li est prestant els diners, ja que realment no t res per prestar. Fins i tot els diners dels dipositants que no estan endeutats van ser creats en el seu moment, tamb del no-res, per ser concedits a alg com a prstec. Qui permet als bancs, per, obtenir beneficis mitjanant aquesta creaci artificial de diners? s evident que noms la llei pot tenir la suficient capacitat de coacci per a que tot el mn accepti el que de bona gana mai estarien disposats a rebre a canvi dels seus bns i serveis: trossos de paper sense valor.

Un motiu per abolir el sistema Fa uns quants segles la usura era definida com un inters excessiu carregat sobre un prstec. Per ls bancari modern ha redefinit el que sentn per inters excessiu, ja que qualsevol quantitat de diners que es carregui sobre un prstec fingit s excessiva. Aix que el diccionari necessita una nova definici:
usura: el cobrament de qualsevol tipus dinters sobre un prstec de diner fiduciari.

demana a 35 anys i un 5% dinters, al final de la vida del prstec haur retornat 300.000 . s a dir, hi haur retornat els 150.000 originals i 150.000 ms en interessos. Per tenia el banc aquests 150.000 euros que shan demanat prestats? s evident que si aquest fos el cas, llavors seria just no noms tornar els diners, sin tamb els interessos pactats. Per si el banc no els tenia, llavors per qu els hi hauria de tornar? Per qu pagar interessos per una cosa que es va fingir lliurar, quan realment no va ser aix? Com ja sha explicat, cada unitat monetria que avui existeix s perqu alg lha demanat prestada. I aix vol dir que tots els diners que circulen pel mn estan rendint un inters al sistema bancari, que s qui els ha creat. Per qu han fet els bancs per guanyar aquest permanent riu de riquesa al seu favor? s que lobtenen prestant el seu propi capital, els diners dels accionistes o els diners dipositats als comptes? Doncs no. Els seus beneficis els obtenen amb el moviment daquesta vareta mgica anomenada diner fiduciari. Per aix aquesta enorme riuada de beneficis noms pot ser entesa com una usura de proporcions descomunals, sense comparaci en la histria. Noms per aquest fet, ja val la pena acabar amb els bancs centrals.

Qui crea els diners per pagar els interessos? Una de les qestions que ens poden deixar ms perplexos s pensar don venen els diners per pagar els interessos dels prstecs. El diner fiduciari que es posa en circulaci no s suficient per pagar el capital i els interessos de tots els prstecs, de manera que sembla impossible per a tots sortir de les seves posicions deutores i representa que alg haur de quedar sempre insolvent. s com si noms es pogus sortir del deute emetent ms deute. Aquesta veritat s noms parcial, ja que shan de considerar, a ms dels diners, el valor monetari del treball i les mercaderies. Per aleshores el sistema fiduciari t encara una perversitat ms gran, ja que aconsegueix traslladar en benefici de la banca bona part del valor econmic, tant del treball com del conjunt de mercaderies.
13

Thomas Edison va resumir convenientment la immoralitat del sistema quan va dir que tots aquells que no han tacat ni una tovallola amb la seva suor en aquest projecte ni han contribut tampoc amb una lliura de materials, recolliran ms diners que la gent que subministrar tots els materials i far tot el treball. Est exagerant, Edison? Suposem la compra duna casa que val 200.000 . Si el comprador t estalviats 50.000 , nhaur de demanar prestats els 150.000 restants. Si els
12

Links a consultar per ampliar la informaci http://qmunty.com/blog/2011/01/10/el-mecanismo-dela-mandragora-i/ http://qmunty.com/blog/2011/01/14/el-mecanismo-dela-mandragora-ii/ http://qmunty.com/blog/2010/12/27/la-criatura-de-jekyllisland-i/ http://qmunty.com/blog/2010/12/29/la-criatura-de-jekyllisland-ii/ http://qmunty.com/blog/2010/12/17/el-privilegio-que-ocultala-banca-por-la-ruina-que-a-todos-provoca/ http://qmunty.com/blog/2010/11/19/posiblemente-una-de-lasmejores-explicaciones-sobre-la-crisis-i/ http://qmunty.com/blog/2010/11/24/posiblemente-una-de-lasmejores-explicaciones-sobre-la-crisis-ii/ http://qmunty.com/blog/2010/11/03/las-4-crisis-conferenciaen-la-universidad-publica-la-rimaia-i/ http://qmunty.com/antal-fekete/

Manual Pas a Pas

Enric Duran

14

15

El ms important s la valentia i la decisi de voler donar un canvi a la teva vida, ja que desprs de realitzar lacci haurs de declarar-te insolvent i et convertirs en mors.

Abans de comenar. Requeriments necessaris

Crear un compte de telfon noms per a aquest fi. Els millors clients pels bancs sn les persones assalariades amb un contracte fix de, com a mnim, un any dantiguitat. Si tu no ho ets, haurs dinventar-te un personatge, com per exemple un informtic amb contracte fix i una nmina mensual. Materials necessaris: ordinador, impressora, fotocpies, tisores i cinta adhesiva. Escollir una ciutat en relaci a la dimensi de lacci que vols realitzar: si demanes molts prstecs en una ciutat petita potser coincideixis diverses vegades amb un mateix notari. Disposar duns 2.000 , que ingressars com a nmina el primer mes per comenar lacci. Posteriorment els podrs anar retirant i ingressant cada mes com si fos la teva nmina.

17

II

Sistemes dInformaci El primer que ens cal saber i que ens ser summament til per guiar-nos i marcar el ritme de la nostra acci s conixer com les Entitats Financeres sinformen del nostre estat de crdit, ja que dell depn que ens atorguin els crdits que volem.

Tenen dos vies: A. C.I.R.B.E. (Centro de Informacin y Riesgos del Banco de Espaa) s una base de dades del Banc dEspanya on figura la situaci deutora de les persones. Cada cop que demanes un prstec o una targeta de crdit a algun banc privat, et fan firmar un document que els autoritza a consultar la informaci sobre la teva situaci financera. Podrem dir que la informaci que apareix al CIRBE s el teu deute confessat. Tothom hi pot anar a ttol personal a buscar el seu informe. Linteressant del CIRBE i que ens ser molt til tenir en compte s que els prstecs inferiors a 6.000 no hi consten; tot i que a vegades, si limport del prstec shi acosta molt, tendeixen a arrodonir-ho a lala i linclouen. Aquest sistema ens permet demanar, per exemple, quatre crdits de 5.000 sense que les altres entitats spiguen que ja en devem 20.000 .
18

Els prstecs del CIRBE es van actualitzant mensualment amb dos mesos de retard; per tant, quan ja hagis pagat diverses quotes i el deute sigui inferior a 6.000 , aquest deute, al cap de dos mesos, ja no apareixer a la base dinformaci del Banc dEspanya. Si tens en compte aix, pots pagar les quotes necessries o oferir una amortitzaci del prstec perqu al cap de dos mesos deixi de sortir a Consell linforme. Aquest temps que es triga en actua- Moltes vegades limlitzar la informaci ens dona un marge dacci portant no s noms la a tenir present. Funciona per mesos naturals qesti tcnica, sin tamb una argumentaci (per exemple, l1 de juny reflectir tota la in- adequada. formaci del mes dabril; per tant, no sn 60 dies exactes). Amb aix pots calcular amb quant de temps comptes per fer les operacions. Per tant, has de comenar a signar prstecs amb el notari a principis de mes, tot i que ja ho tinguis preparat i thagis dinventar excuses per retardar la signatura. Daquesta manera aconsegueixes tenir tot el mes per davant per fer operacions. Els prstecs que demanes en nom duna empresa no apareixen en el teu historial personal. Pots crear tantes empreses com vulguis. Limportant s mantenir el ms net possible el teu historial personal. Si necessites avalar a nivell personal un prstec sollicitat per una de les empreses que has creat, pot ser que surti en el teu historial personal (segons lexperincia comprovada, surt en un 25% dels casos). No apareix, per, com a prstec, sin com a aval i mai indica a qui ests avalant. Per tant, sempre pots dir que has avalat a una amiga, ja que no tenen manera de comprovar-ho.

B. Morositat Laltra via dinformaci s el que popularment es coneix com a llistes de morosos, uns arxius que recullen la informaci de tots els deutors i que estn gestionats per dues empreses: Asnef, que gestiona larxiu Equifax, i Experian, que gestiona larxiu Badexcug. Hi ha una obligaci de mantenir la privacitat, llevat de quan ets mors. A aquestes llistes no noms hi surten els
19

Curiositat Moltes vegades ens sorprendria la mala gesti de la informaci de les empreses financeres. Per exemple, pot ser que demanis dos prstecs a dues empreses del mateix grup i que la informaci no circuli entre elles. O que un banc no estigui al corrent dun prstec que thagi concedit la seva prpia entitat financera.

deutes bancaris, sin que tamb hi poden sortir deutes telefnics o de determinades empreses que pertanyin a lassociaci de morositat. Per tant, si tens un impagat petit el millor s liquidarlo abans de comenar lacci, de tal forma, ho eliminaran de les llistes de morosos i ja no hi quedar constncia de que abans hi sorties. s molt important que mentre estiguis fent les operacions torganitzis molt b per anar pagant les quotes a temps i aix evitar sortir a la llista de morosos.

III

Criteris per concedir prstecs

Les entitats financeres estudien la teva sollicitud de crdit mirant tots els prstecs que consten al CIRBE, i es fixen que la suma de totes les quotes mensuals per deutes no superi el 40% del teu sou; s a dir, que si cobres 1.000 no pots tenir un total de quotes mensuals que superin els 400 , incloent-hi el que ests demanant en aquell moment. Un bon moment per demanar un prstec a qualsevol banc privat i que tel concedeixin sol ser al cap de tres mesos dhaver-hi obert un compte i domiciliat la nmina. Al mateix temps, si veuen que tens un prstec de la seva entitat i que compleixes amb els terminis, aix els hi pot servir com a garantia per confiar en tu i que ten concedeixin un altre. I en el cas de les empreses financeres, una condici gaireb indispensable per demanar un prstec de gran quantitat s que primer nhagis demanat un de petit i que lestiguis pagant. Acostumen a esperar que transcorrin uns sis mesos perqu et concedeixin un segon prstec, desprs dhaver-ten concedit el primer.

Consell Si et pregunten quant pagues de lloguer, el millor s dir que vius en un pis familiar o donar alguna altra ra per justificar que no pagues lloguer, sin ho tindran en compte en el clcul del 40%!!!

20

21

IV

(un de menor import que no surti al CIRBE i un de major que hi consti) pots presentar el rebut mensual de limport ms baix. 4. Declaraci de renda Aquest document s ms difcil dalterar, ja que en ell hi apareix un link a una pgina dInternet on es pot contrastar si la informaci s certa o no. En aquest cas, el millor s dir que no la fas i justificar-ne el motiu. Una justificaci pot ser que els ltims anys tenies rendiments de menys de 14.000 anuals, i per Consell aquest motiu, no estaves obligat a fer-la. Per Si tequivoques amb alexemple, es pot donar el cas que portessis un guna dada, sempre pots culpar al gestor i dubany i pocs mesos treballant en una empresa, tar de la seva profesper resulta que el primer any el contracte fix sionalitat. Els bancs era per un sou inferior al que tens ara; llavors, et no simaginen que portes quelcom alterat ni que van ascendir i et van augmentar el sou a limport es tracta dun pla per que ara els hi ests presentant a la nmina. deixar de pagar deutes; 5. La vida laboral
dins dels seus parmetres no hi cap lopci de que alg vulgui ser insolvent tota la vida. En aquests casos, sempre has de jugar amb la psicologia de lerror.

Documents necessaris per a realitzar lacci i com obtenir-los si no els tens

1. El contracte de treball Aquest document el demanen sovint, tot i que no sempre. Pots trobar un model a Internet a partir del qual fer el teu propi contracte. Sempre ha de ser indefinit! Un cop ja has realitzat el teu contracte de treball, noms necessites un contracte real a partir del qual escanejar el segell. Un cop escanejat, hi canvies la data indicant el moment des del qual tens contracte indefinit i tot seguit ho imprimeixes sobre el contracte que has realitzat abans. Daquesta manera fars dues impressions: la primera amb el contracte de treball i la segona amb el segell a la zona desitjada. 2. Comprovant de la nmina Aquest document tamb el pots crear amb el teu ordinador. Hi ha moltes pgines de Internet amb models de nmines. Has de tenir el segell real o escanejat de lempresa i lempresa ha de ser real, ja que poden comprovar el seu NIF i trucar al telfon de lempresa per comprovar que sigui cert. 3. Rebut dels prstecs que figurin al CIRBE Com hem vist anteriorment, al CIRBE hi poden saber el deute total que tens amb una entitat, per mai sabran la quota mensual que ests pagant; per aquest motiu, et demanaran els rebuts dels crdits que hagin vist al CIRBE. Aix ens dna un marge de maniobra, ja que pots presentar el rebut amb la mensualitat a pagar alterada, de manera que no sigui un problema perqu tatorguin el crdit que vols, o b, en el cas que tinguis dos crdits en una mateixa entitat
22

Aquest document no s molt freqent que el demanin, per en el cas que ho facin, el problema pot estar en que tu realment no estiguis treballant, ja que el document ho constatar. Per com en els altres casos, si tu no els hi dnes aquesta informaci, no la Nota Sempre que es tracti podran contrastar. dinformaci oficial, La millor manera de crear aquest docu- has daconseguir la ment s anar a la Seguretat Social a dema- documentaci real per tal de copiar-la. nar-lo en procediment durgncia, ja que all te limprimiran amb una impressora lser en blanc i negre i et ser ms fcil editar-lo que si ho rebessis per correu. Un cop tens el document original, a la ltima lnia hi afegeixes les dades que tinteressen, si cal, corregeixes els dies cotitzats i finalment ho imprimeixes. 6. Comprovant de la despesa que fars Necessitars presentar un pressupost del motiu pel qual sollicites el prstec. En el cas dels prstecs personals
23

de menys de 6.000 euros, el ms senzill s dir que s per a reformes, i si sn prstecs ms grans, per a un cotxe. En el cas dels prstecs sollicitats com a empresa, les inversions per augmentar lactivitat de lempresa en sn un bon argument. 7. Extracte bancari
(en el cas que demanis el prstec a una entitat on no hi tinguis la nmina)

Lacci

s recomanable no demanar cap prstec al banc on hi simulis tenir la nmina; daquesta manera, tassegures tenir sempre un extracte bancari net i polit. En cas contrari sempre el pots modificar, per ns una acci farragosa. Et ser ms senzill amb els models que et baixis directament dInternet.

A. Variable #1: una persona a ttol personal

(sense avals)

1. El primer pas s, si no la tens, aconseguir una nmina de limport que tinteressi en relaci amb els crdits que vulguis demanar. Per fer-ho necessites una empresa o una cooperativa des de la qual emetre aquesta nmina. La persona que porti lempresa ha destar informada perqu s probable que la truquin per confirmar que hi treballes, tot hi que mai podran contrastar el sou. Si tens la opci, el millor s donar un telfon que tu mateix puguis despenjar. s important que lempresa mare tingui com a mnim un any de creaci, ja que tu necessites demostrar que tens un contracte fix i per tant, ja ha de fer uns mesos que hi treballes. 2. Obres un compte en un banc. Hi domicilies la nmina. A principi de mes, tu mateix pots anar al banc i fer-hi lingrs en concepte de nmina; aix testalvies fer el ingrs mensual de la nmina des dun altre compte. Un cop fet lingrs ja pots treure aquests diners del compte. Aquest compte lintentarem mantenir net de prstecs, aix ens ajudar quan tinguem que presentar lextracte a algun banc o empresa financera. 3. Tobres un altre compte en un altre banc i tamb hi domicilies la nmina. s aconsellable domiciliar-hi algun rebut, ja que ms endavant ens far servei. Es pot donar el cas que, al domiciliar la nmina, automticament tofereixin una targeta de crdit. Si te la donen, s important fer-la servir abans de demanar el prstec, perqu dins dels seus parmetres no concordar que no facis servir la targeta i alhora, demanis un prstec. Una manera dusar-la

24

25

Consell Has de tenir una mica de psicologia a lhora de treure els diners, ja que quan demanes un prstec s possible que mirin lextracte de compte i vegin quin tipus de moviments fas; Per preveure-ho, s important treure-ho com si estiguessis vivint dall. Una setmana pots treure 300 , una altre 200 , etc. Lobjectiu s donar sensaci de normalitat.

s anar amb gent a un restaurant, oferir-te a pagar el compte de tots i que desprs cadascun ten retorni la seva part; aix podrs anar utilitzant les targetes.

4. Al cap de tres mesos de haver-hi domiciliat la nmina ja s un bon moment per demanar un prstec al banc. Recorda que depenent de la quantitat, el prstec sortir o no al CIRBE, per tant et condicionar a lhora de demanar altres prstecs a altres entitats. s recomanable comenar amb prstecs petits que no surtin al CIRBE per anar acumulant capital. Amb el capital dalgun dels prstecs ja podrem anar pagant les quotes mensuals daquest prstec i dels que en anem demanant.

esperen que tinguis la nmina domiciliada en alguna altra entitat. Calen tres mesos dhistorial en un compte per poder-lo presentar a la financera. Els hi presentarem lextracte bancari del compte que mantindrem net de crdits. I els hi indicarem que ens cobrin les quotes a un altre dels nostres comptes, del qual ens demanaran que presentem un rebut domiciliat amb anterioritat. Daquesta manera continuarem mantenint net el primer compte que hem obert.

Consell Quan alguna empresa tofereixi un prstec, acceptal; ells no dubtaran de tu, ja que sn ells mateixos els qui than ofert la publicitat. Pots dedicar una estona a buscar propaganda a la premsa o a Internet per tal de trobar aquest tipus de producte.

B. Variable #2: una persona com a empresa

(sense avals)

5. Les accions dels punts tres i quatre les pots repetir tantes vegades com vulguis i en diferents bancs per tal danar demanant prstecs. Has de tenir cura que la signatura amb el notari sigui a principi de mes per aix tenir els dos mesos per endavant sense que el prstec surti registrat al CIRBE. Una estratgia pot ser fer grups, per exemple amb el prstec per a un cotxe. Vas al concessionari, demanes una factura del model de cotxe que tinteressa i llavors esculls una srie de bancs perqu tots et financin el mateix cotxe. Per exemple, un banc et fa el xec a nom del concessionari, la qual cosa tobliga a comprar el cotxe. Un altre noms et demana la factura, o que asseguris el cotxe amb la seva companyia asseguradora, mentre que un altre no et demana res. Pots arribar a aconseguir quatre o cinc prstecs per al mateix cotxe. En el cas que et preguntin perqu no fas una transferncia bancria a linstant, sempre tens lopci de dir que el concessionari tha demanat que els hi portis els diners en efectiu a canvi dun descompte. 6. Tamb tens lopci de demanar prstecs als Establiments Financers de Crdit. Aquestes entitats poden donar crdit a distncia per no ofereixen comptes corrents, per tant, ja
26

1. Crea una empresa. Aix s molt senzill ja que pots crear societats limitades unipersonals. Cal fer el segent: Sollicita un nom i espera que tenvin un comprovant conforme ns lliure. Diposita 3.000, 12 en un banc. Busca a Internet models destatuts per a crear empreses i adaptals. Vs al notari amb el comprovant del dipsit i els estatuts i crea lempresa. Vs al Registre Mercantil i a lAgncia Tributria per tramitar el CIF de lempresa i donar-la dalta a lIAE. Sol tenir un cost total duns 400 o 500 (recorda que pots disposar dels 3.000 que ja tens dipositats). Si pot ser, intenta que en el ttol no posi unipersonal, tot i que depn bastant de latzar que el notari ho posi o no. Sempre s recomanable crear una empresa dun sector del qual en tinguis un cert coneixement. 2. Al compte del banc hi simules una activitat de lempresa de nou mesos a un any, ja que et demanaran lhistorial de lempresa. Has danar creant moviments. El ms prctic s crear-te tres empreses i aix es poden anar facturant entre elles mateixes, ja que no es comprova a qui pertanyen les altres empreses.
27

Tamb pots optar per fer moviments defectiu amb concepte canviant, ja que no deixen rastre ni depens de tercers. En molts casos, per, el que funcionar millor per avalar-te s la teva nomina personal com a treballador duna altra empresa. Pot ser que estiguis muntant la teva prpia empresa, per que encara mantinguis laltra feina. Daquesta manera, amb els diners que demanes en prstec et podrs anar bolcant progressivament a la teva empresa i reduint les hores dedicades a laltra feina. 3. Demana prstecs. Com a empresa el ms senzill s demanar prstecs a entitats amb les quals no hi treballes, aix pots arreglar lhistorial. Tamb pots ensenyar els balanos de tota lactivitat realitzada fins lltim trimestre en curs, i fins i tot, limpost de societats. Tot ha de quadrar. El balan ha de ser amb beneficis per sense passar-se. Bsicament ha de demostrar que podrs tornar el prstec que ests sollicitant. Pot ser que en una sucursal dalgun banc et neguin un prstec perqu lempresa encara s massa nova, per aix no vol dir que ja no puguis tornar a aquella entitat: no podrs tornar a la mateixa sucursal, per s a una altra sucursal de la mateixa entitat. 4. Les accions dels punts tres, quatre i sis de la Variable #1, explicada anteriorment, les pots repetir tantes vegades com vulguis per tal danar demanant prstecs.

D. Variable #4: tres persones 1. Tres amics, un dells crea una empresa. Es deixa transcrrer un any. 2. Qui t lempresa fa les nmines als altres dos. En aquest cas tavalaria un suposat company de feina; per tant, la persona que et dna feina mai no tindr cap relaci amb la que tavala. 3. A continuaci porteu a terme les accions dels punts tres, quatre, cinc i sis de la Variable #1.

E. Variable #5: quatre persones 1. Quatre amics, dos dells creen cadascun una empresa. Es deixa transcrrer un any. 2. Els dos que tenen empresa fan les nmines als altres dos; per tant, en aquest cas ni la persona que et dona feina ni la que tavala mai no tindran cap relaci entre elles. 3. A continuaci porteu a terme les accions dels punts tres, quatre, cinc i sis de la Variable #1.

Nota Aquesta opci permet demanar crdits amb avals. En el cas que un company avali a laltre, tindria que presentar els ingressos com a autnom: no serviria la nmina que tu li has fet perqu es veuria que treballa a una empresa que s teva.

C. Variable #3: dues persones 1. Dos amics, cadascun crea una empresa (explicat al punt 1 de la Variable #2). Es deixa transcrrer un any. 2. Es fan les nmines lun a laltre. 3. A continuaci porteu a terme les accions dels punts tres, quatre, cinc i sis de la Variable #1, amb lavantatge que en aquest cas disposeu de la possibilitat davalar-vos mtuament.
29

28

VI

Finalitzaci de lacci

1. Arribar un moment en que decidirs acabar lacci i recuperar els diners. Has danar-los traient per parts per a no donar cap pista. Per tant, haurs de valorar a quin compte es perjudicar menys amb aquesta decisi i lagafars com a compte base per fer-hi transferncies des de les altres comptes. Per exemple, podria ser que thagin atorgat un prstec i que no lhagis comenat a pagar fins al cap dun any o duns mesos. Tamb pots fer les transferncies al compte base si s que encara el mantens net de prstecs. 2. Al cap dun mes, ms o menys, el propi banc et comenar a trucar. Pots dir que lempresa ha fet fallida, o que has perdut la feina. Seguiran insistint. Una altra opci s apagar el mbil que has donat als bancs. 3. Et trucar una empresa privada que els bancs contracten per a aquest fi. Aquesta classe dempreses, sol pressionar-te amb mentides, dient que pots anar a la pres o que embargaran la casa dels teus pares, cosa que no s certa. Noms volen crear-te por. Tamb poden intentar pressionar als teus familiars. Si els teus familiars ho saben, poden dir que ells no hi tenen res a veure o que no ho pagars. 4. Les teves dades entren al registre de morosos. 5. Primer tarribaran cartes prejudicials i desprs judicials, informant-te que si no hi respons, tembargaran. 6. Tembarguen. Si no et poden embargar res, el teu cas queda en suspens. Per embargar-te, per, sha de tenir constncia que tens diners en un altre compte; aix, el jutge no ho investiga, per tant s el banc qui hauria de portar la prova. Segons la llei de protecci de dades, per, no s el banc, sin lEstat, lnic que pot obtenir aquesta informaci i, en aquest cas, els deutes no els tens amb lEstat.
30

Entre la realitat i la legalitat

Simona Sarau

31

Quan realitzes les accions descrites en el captol anterior a nivell legal et podrien imputar de:

Estafa de crdit (248 cp)

A. Estafa de crdit, regulat a larticle 248 del CP B. Falsedat de document privat, regulat a larticle 395 i 396 CP C. Alament de bns o Insolvncia punible, regulat a larticle 257 i segents del Codi Penal D. Criminalitat organitzada, regulat a larticle 282 bis. 4 de la Llei dEnjudiciament Criminal

Lestafa de crdit consisteix en obtenir o ampliar un crdit allegant dades falses sobre la solvncia del sollicitant, que condueix a la concessi dun crdit quan, en el cas que shagus conegut la vertadera situaci econmica de qui el demana, el treballador del banc shauria negat a atorgar-li.

Quins elements han de concrrer per tipificar un delicte destafa? 1. Lengany 2. Lnim de lucre 3. Perjudici causat 1. Lengany Aquest element s la columna vertebral del delicte destafa de crdit. No qualsevol engany pot considerar-se delicte, es requereix que aquest sigui antecedent, causant i suficient. Antecedent: ha de ser precedent, s a dir, que abans de demanar el prstec al banc es demostri que ja tenies la intenci destafar. Causant: que origini o produeixi error essencial al subjecte passiu que no coneix la realitat que li has amagat, s a dir, que lengany sigui la causa per la qual qui tha de donar el crdit finalment tel concedeixi. Suficient: ha de ser proporcional per lobtenci del fi proposat. Shan de tenir en compte les circumstncies concretes de la vctima reconegudes per lautor com per exemple la incultura, una situaci determinada, edat o dficit intellectual. No obstant aix, aquests casos sn impossibles en lentorn que ens ocupa, ja que la vctima s una entitat financera. En general, les persones que treballen en aquestes
33

entitats sn mitjanament perspicaces i estan obligades a actuar amb un mnim de diligncia davant lactor. La ficci de solvncia econmica sha considerat tradicio1. s el cas de les exa- nalment com un comportament enganys sufigeracions de solvncia cient sempre que excedeixi de les exageracions per part del sollici- tolerades en el mn financer1. Hem de tenir en tant dun prstec, que compte que la jurisprudncia ha considerat, fins per ser habitual i perqu generalment lentitat ara, que la ficci de solvncia ser un element creditcia compta amb constitutiu destafa si sacompanya de la intenci aix, no tenen rellevninicial de no retornar el prstec en cas que sigui cia penal. La jurisprudncia ha aplicat aquest concedit. per s molt difcil de demostrar la
criteri per excloure el delicte destafa en negociacions bancries en les que la entitat no ha estat mnimament diligent. No qualsevol engany constitueix delicte.
intenci inicial de no pagar ja que normalment la via per demostrar -ho s la de inferncia o deducci.

exigible segons aquest usos comercials o bancaris. Perqu lobtenci dun prstec fingint bns o solvncia pugui ser constitutiva dun delicte destafa ser necessari que sutilitzin maquinacions de certa entitat tals com la presentaci descriptures o nmines falses, que no corresponen a la realitat.

2. Lnim de lucre

Precisament, s el coneixement de la impossibilitat de fer efectiva la contraprestaci la que defineix lestafa. Aquesta s la frontera entre la responsabilitat civil i penal. Larticle 1269 del Codi Civil estableix que hi ha dol quan, amb paraules o maquinacions insidioses de part dun dels contractants, sindueix a laltre a celebrar un contracte que, sense elles, no hagus realitzat. Per tant es podria allegar que hi ha dol incidental, no voluntari, fet pel qual estarem en el supsit del 1270 del CC que noms obliga a lactor a indemnitzar danys i perjudicis, que en el cas que ens ocupa serien insignificants, ja que el perjudici dun banc pel fet de no pagar un prstec rarament es podria valorar, aix si s que existeix el perjudici. Per tant, safirma que hi ha estafa quan la intenci inicial dun dels contractants s la dincomplir el contracte Nota mentre que noms hi haur responsabilitat civil De manera que sempre podem allegar que, tot per dol quan inicialment sactu de bona fe. hi que hgim presentat Perqu puguem parlar de lexistncia de lendocumentaci falsifigany en lestafa de crdit, la conducta estar limicada, la nostra inten2 ci inicial era pagar el tada pel criteri de la autoprotecci patrimonial , prstec, per que pos- el qual, en els casos en qu la vctima sigui una teriorment hem sofert entitat financera sexaminar segon els usos mercomplicacions amb les cantils i permetr excloure lengany de lestafa en que no comptvem, com per exemple que hem perdut la aquells negocis en qu lentitat perjudicada no feina, etc. va actuar amb la mnima diligncia que resulta
34

Aquest element subjectiu requereix que, la persona, a part de ser coneixedora de lengany que causa al banquer, ha de tenir el coneixement i la voluntat de perseguir un enriquiment patrimonial com a conseqncia de la seva acci, essent aquest un motiu per la comissi del delicte. Lnim de lucre requerit a lestafa s lapropiaci del valor de la cosa que constitueix lobjecte de la disposici patrimonial. La disposici patrimonial s el comportament pel qual el titular del patrimoni, en aquest cas lentitat financera, fa sortir de la seva esfera de domini lelement patrimonial, Nota en aquest cas la quantitat de diners del prs- Val a dir, que es difcil tec, per entrar illcitament a lesfera de domini que el banc es dediqui a de lautor del delicte amb la finalitat del com- fer una investigaci sobre si els documents que pliment dun determinat objectiu, que seria la vas entregar en el seu concessi dun crdit a un client. moment eren falsos, ja Tanmateix, lnim de lucre, o enriquiment que el que els interessa s no perdre ms diners anitjurdic no sexclou encara que lavantatge ni temps amb el teu cas. patrimonial que obt la persona amb la seva acci sigui noms el mitj per la satisfacci daltres finalitats, per exemple si qui realitza lestafa ho reparteix entre els pobres. Per tant, no s requisit per lautoria que qui realitza lestafa vulgui beneficiar-se econmicament a ttol personal. El que es valora per considerar si hi ha nim de lucre s el mbil principal, la obtenci dun avantatge patrimonial tot i que la finalitat ltima sigui una altra, tot i que sovint la jurisprudncia i la doctrina confonen el mbil principal i la finalitat ltima.
35

2. El Dret penal no ha de constituir-se en un instrument de protecci patrimonial daquells que no es protegeixen a ells mateixos. Perqu lengany sigui penalment rellevant ha de tenir suficient entitat per vncer la voluntat de lentitat financera, que ha dactuar amb diligncia. Coincidint amb el principi de autorresponsabilitat, ja que una absoluta falta de perspiccia, una estpida credibilitat o una extraordinria indolncia per assabentar-se de les coses, pot arribar a ser causa de que la defraudaci, ms que un producte dengany, hagi de considerar-se com efecte dun censurable aband, com a falta deguda de diligncia.

3. Perjudici causat La perfecci de lestafa requereix lexistncia dun perjudici patrimonial a la vctima, inexistent en el cas que ens ocupa pel fet de que difcilment el banc es pot considerar una vctima davant una concessi dun prstec impagat que tot i aix li ha generat comptar amb uns interessos que han augmentat el seu patrimoni virtual. el perjudici consisteix en una disminuci del patrimoni: si no es pot apreciar una disminuci quantificable del patrimoni del banc, tot i existir engany i nim de lucre, no es pot apreciar el delicte destafa. Per aix sempre es situa el Dret Civil a primera lnia de tutela contra les defraudacions. s a dir, el Dret Penal es regeix pel seu principi dintervenci mnima (que ltimament sembla oblidar-se) ja que no tots els bns jurdics estan necessitats de protecci penal. El Dret Penal t un carcter subsidiari, noms ha dintervenir quan fracassen altres formes de protecci de lordenament jurdic. Per tant, el Dret Civil es situa a primera lnia com a instrument de protecci de bns jurdics on es contempla el frau civil sense necessitat dacudir a lestafa regulada del codi penal.

Falsedat de document privat (395 i 396 CP)

Es considera falsedat en document privat quan sactua: Primer: Alterant un document en algun dels seus elements o requisits de carcter essencial. Segon: Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat. Tercer: Suposant en un acte la intervenci de persones que no hi han intervingut, o atribuint a les que hi han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que hagin fet. Quart: Faltant a la veritat en la narraci dels fets. En el cas que ens ocupa en aquest manual, presentar nmines falses seria un delicte de falsedat en document privat dels quals la pena de pres s de sis mesos a dos anys per sin hi ha antecedents no shauria dacomplir. Important

Quan es considera consumada lestafa de crdit? Tot i les diverses postures de la doctrina (idea de dret que sostenen els juristes, les diferents concepcions de dret dels diferents juristes que es posicionen en un qesti determinada), la majoritria s que fins que la devoluci del crdit no sigui exigible no s possible apreciar el perjudici patrimonial. I en conseqncia, no es pot imputar un delicte en un moment en qu el banc no coneix encara si resultar o no perjudicat. En resum, lestafa de crdit sha danalitzar en cada cas concret per saber si shan observat o no les pautes de precauci bancries a que lentitat en qesti estava normativament obligada per la seva protecci patrimonial. s a dir, no es pot permetre la intervenci del Dret Penal en tots els casos, la suficincia de lengany determina la regulaci o no pel Codi Civil ja que les simples exageracions de la capacitat econmica i de solvncia de qui sollicita un prstec davant el Director duna entitat bancria no es considera sempre un engany suficient.
36

Per sha danar en compte de no reincidir, ja que fins que un delicte no desaparegui dels antecedents penals, sacumular la pena que no shagi executat a les segents. Llavors si sumen ms de dos anys entre la pena pendent i la nova si que sha dexecutar la pena privativa de llibertat.
37

Alament de bns o insolvncia punible (257 i ss CP)

Criminalitat organitzada (282 bis.4 Lecrim)

Una persona insolvent no pot respondre amb els seus bns per fer front a les responsabilitats civils que es derivin dels seus actes perqu no consta cap b al seu nom. Per tant, una insolvncia punible s el fet de devenir insolvent expressament per no fer front a les obligacions que has contret anteriorment, s a dir, per no pagar el prstec.
a vegades la situaci dinsolvncia de la persona que no paga el crdit al banc constitueix un comportament posteimpune, s a dir que no es pot penar. rior a lacci destafa que ha de considerar-se com a acci

Lassociaci de tres o ms persones per realitzar de forma permanent o reiterada conductes que tinguin, entre elles, la finalitat de cometre delictes contra el patrimoni i contra lordre socioeconmic previst, entre daltres, a larticle 248 CP analitzat anteriorment, estar considerada com criminalitat organitzada.

Es considera que hi ha delicte dalament de bns quan aquest acte es faci en perjudici dels seus creditors o quan es realitzi qualsevol acte de disposici patrimonial o generador dobligacions que impedeixi o dificulti leficcia dun embargament, o de constrenyiment, judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o diniciaci previsible. Per tant la qesti s provar que la insolvncia no ha estat ocasionada expressament sin que ha estat sobrevinguda, no desitjada per lautor.

38

39

Les penes

A. Estafa de crdit (251 del CP) Pena de pres dun a sis anys i multa dimport variable a pagar durant un perode dentre sis i dotze mesos. B. Falsedat de document privat (395 i 396 CP) Pres de sis mesos a dos anys. Si no hi ha antecedents penals la pena se suspendr per no ser superior a dos anys. En cas que no siguin la mateixa persona aquella que demana el prstec que aquella que falsifica el document, la pena de qui utilitza el document sabent que s fals ser inferior en un grau a la pena fixada per qui ha falsificat el document. Aix, dependr de la pena que es fixi al falsificador

per concretar la pena de qui demana el prstec presentant documents falsos. C. Alament de bns o Insolvncia punible (257 i segents CP) Pena de pres dun a quatre anys i multa dimport variable a pagar durant un perode dentre dotze i vint-i-quatre mesos. D. Criminalitat organitzada (282 bis.4 Lecrim) Responen tots els qui han intervingut en el delicte amb la mateixa pena fixada per a lestafa de crdit.

41

Com podem evitar o disminuir la imputaci dels delictes anteriors

A tenir present

A. Estafa de crdit (251 del CP) Lelement clau s que es pugui o no demostrar lengany previ a la concessi del crdit i aix s molt difcil de demostrar. No obstant aix, si es destapa la falsedat en document privat com en el cas de les nmines es considerar lanimositat de lengany previ i seria ms fcil imputar un delicte destafa. De totes maneres, com sha dit, abans sha danalitzar cas per cas perqu tan lnim de lucre com el perjudici causat a un banc sn elements molt discutits per la doctrina i sempre es poden trobar arguments que demostrin la manca dalgun dels elements necessaris per tal delicte. en el cas que es derivs a un cas regulat pel codi civil, les penes serien
pecuniries (de pagar amb diners) i com series insolvent no passaria res perqu no hi hauria res per embargar.

En el Captol II de la Llei orgnica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal, es contemplen les segents causes que eximeixen de la responsabilitat criminal: Article 20 5. El qui, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o ali, lesioni un b jurdic duna altra persona o infringeixi un deure, sempre que hi concorrin els requisits segents: 1. Que el mal causat no sigui ms gran que el que es tracta devitar. 2. Que la situaci de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte. 3. Que el necessitat no tingui, pel seu ofici o crrec, obligaci de sacrificar-se. 7.
el qui actu en compliment dun deure

B. Falsedat de document privat (395 i 396 CP) Pres de sis mesos a dos anys. Sin hi ha antecedents penals no respondries per tal delicte. per si tens antecedents sacumularan les penes i si sumen ms de dos anys s que es respondr. C. Alament de bns o Insolvncia punible (257 i segents CP) Sha danar amb cura a lhora de vendre les propietats que tinguis i aix va relacionat amb lengany com a element de lestafa. si al principi vas pagant algunes quotes del crdit concedit i al mateix moment vens o canvies de nom els teus bns no es pot demostrar l animositat d haver - ho fet per frustrar la obligaci que has contret amb el banc, per si ho fas en un moment posterior poden relacionar-ho.

o en lexercici legtim

dun dret, ofici o crrec.

D. Criminalitat organitzada (282 bis.4 Lecrim) Si sou dos no es considerar mai com a tal ja que el requisit s ser tres o ms persones.

Val a dir que aquestes causes eximents hauran de ser interpretades per un jutge, qui considerar quina situaci s susceptible dentrar en les causes eximents i quina no. La jurisprudncia i la doctrina serviran de guia per a la interpretaci, per sempre es pot assentar una nova jurisprudncia ja que les necessitats i accions de la societat estan canviant a gran velocitat. Tant les normes com els qui les interpreten, shan danar adaptant a les noves situacions que sels hi presenten, procurant el benefici majoritari de la societat perqu es faci justcia en cada cas concret. De fet, per aix hi ha un poder judicial tericament independent.
43

Deus diners al banc? Si no pagues sers lliure

Collectiu Crisis

45

El poder econmic ha dedicat molts esforos a fer que les persones que no paguen els deutes bancaris siguin vistes com a persones rebutjables socialment, per aquesta no s ms que una altra de les formes de manipulaci que t el sistema en relaci a les maneres de fer que el perjudiquen. En canvi, la persona morosa, encara que arribi a ser-ho per errors en la gesti dels seus diners, deixa de ser part del sistema consumista i aix li dna un potencial per aprendre a viure duna altra manera. En un moment de crisi aguda i quan els morosos som milions, si ens organitzem podem ser part activa daquest gran canvi social que cada vegada ms persones trobem necessari. La morositat pot gestionar-se amb tica. De la mateixa manera que considerem consumidor responsable aquella persona que consumeix com a decisi poltica en relaci amb aquelles maneres de comprar que no perjudiquen a les persones i el planeta, considerem que una persona, a lhora de deixar de pagar els seus deutes, pot escollir a qui paga i a qui no segons criteris semblants. Aix, pots pagar primer als teus amics, si els deus diners, i als teus provedors que siguin empreses petites i mitjanes, deixant impagats sobretot a les multinacionals i als bancs.

Algunes respostes per desmitificar limpagament de deutes Per comenar, s important saber que s noms un incompliment de contracte que depn del Codi Civil. Has doblidar lassociaci judici-delinqent. no ets cap delinqent. Ets lliure de viatjar a on vulguis, com vulguis i quan vulguis. Deixar de pagar crdits, nicament et tanca les portes a demanar nous crdits, et pot produir embargament de comptes o nmina, i de bns presents i futurs. Per no et poden embargar tots els teus diners o els teus ingressos, ni molt menys. La llei t previstos uns bns i ingressos que sn inembargables.

Quina quantitat membargaran de la nmina

(Tamb per a pensi, autnoms, baixes i aturades)

En cas que la nmina estigui per sota del salari mnim interprofessional (SMI), aquesta no es pot embargar. Per al 2009, lSMI s de 624 euros. Per sobre daquesta quantitat sembarga segons els trams que defineix larticle 592 de la Llei dEnjudiciament Civil (LEC), que habitualment ser molt menys del que pagues als bancs:

sou

quantitat embargada

sou desprs de lembargament

700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500

22,8 52,8 82,8 112,8 142,8 172,8 213,2 263,2 313,2

677,2 747,2 817,2 887,2 957,2 1.027,2 1.086,8 1.136,8 1.186,8

Siguin 20 deutes o en sigui 1, entre tots els creditors no poden embargar-te ms que aquesta quantitat.
47

Embargament de comptes Lembargament dun compte en un banc a causa dun deute amb un altre banc s vlid quan, i noms quan, lexecuci que ordena el jutge inclou la quantitat mxima que es pot embargar. Si no, sha de denunciar per execuci illegal. Si et bloquegen el compte al teu banc sense ordre judicial, ho hauran fet perqu tens obert el compte en una entitat on deus diners. Si toblides daquest compte i nobres un altre en una entitat diferent on no tinguis deutes, no tindrs aquest problema. En aquest cas necessites posar-te noms com a persona autoritzada, en comptes de com a titular, daquesta manera ja estars segur.

Judici civil Davant el judici civil, moltes persones podem accedir a la justcia gratuta i no ho sabem. Els ingressos mensuals mxims per unitat familiar per accedir a la justcia gratuta varien entre els 1.000 i els 2.000 euros mensuals segons el territori. Presentar-te al judici no s obligatori, per si vols ser-hi i rebre suport, pots convocar gent a la web a baix indicada. Aquestes qestions sn part de les preguntes i respostes freqents sobre el no pagament de deutes que el Collectiu Crisis ha posat a disposici pblica en lapartat de comunitat de morosos del web http://www.17-s.info/moroses. En aquest enlla podeu trobar ms informaci i persones disposades a ajudar i aclarir els vostres dubtes.

Altres consells personals Si no pots ms: deixa de pagar immediatament totes les targetes i crdits, prioritza la teva salut i les necessitats bsiques de la teva famlia abans de pagar els deutes bancaris. Si sou una parella casada i un o ambds teniu deutes que aneu a deixar de pagar, s important que estigueu en rgim de separaci de bns, perqu us podrien embargar les dues nmines i a ms sumarien les quantitats abans de calcular la quantitat embargada. La separaci de bns la podeu fer de mutu acord davant dun notari i no us pot costar ms de 150 euros. Abans de vendre o canviar de nom un cotxe perqu no te lembarguin, comprova a Trnsit si t reserva de domini. Els cotxes amb reserva de domini no es poden vendre sense cancellar el deute. No fer cas de les trucades telefniques i cartes que arribaran en un futur, per molt amenaadores que siguin. Si avisen als teus vens, pots denunciar-los per vulnerar la llei de protecci de dades. Assumeix tan aviat com puguis una nova vida financera. Sense prstecs bancaris, ni targetes, ni compres a terminis. Es pot viure b, tho assegurem. Organitzar-nos en cooperatives ens pot servir per viure sense bancs i sense preocupar-nos pels nostres anteriors deutes Lembargament duna persona inclou les seves participacions socials en empreses, per t una excepci: laportaci social a una cooperativa no s embargable segons consta en les diverses lleis de cooperatives. Aquella propietat que passa a ser duna cooperativa on els estatuts impedeixin lespeculaci i el lucre, s una propietat que surt del capitalisme i de lEstat i passa a ser un b com. Per a totes aquelles persones que vulguin comenar un procs de transici per sortir del capitalisme, per que no se senten tan segures com per viure noms amb relacions de confiana, la forma legal de la cooperativa els permet anarse conscienciant i vinculant a les alternatives, sense haver de renunciar a un marc jurdic de relacions. Daquesta manera les cooperatives es poden convertir en una eina jurdica clau de la transici per superar el sistema.

48

49

Fes-te insubmis/a Si vols alliberar-te del sistema, demana crdits i no els tornis! Cansada de treballar 40 hores a la setmana? Angoixat per les quotes de la hipoteca? Ests segura que el capitalisme s per a tu? Si et decideixes a abandonar la illusi de la propietat privada, si vols recuperar el gust de compartir, si vols construir un projecte dautogesti collectiva i et manquen calers per comprar les terres, si vols finanar una publicaci... fes-te insubms a la banca. Un cop insolvent, sacabaran els problemes i podrs compartir lalegria de viure fora del sistema.
Noms indicat per a persones que encara no estiguin en registres de morosos.

La insolvncia s una forma dimmunitat a les multes Donat que els incompliments del Codi Civil estan penats amb multes econmiques, la persona que sorganitza perqu no li puguin embargar passa a ser una persona immune al Codi Civil (). Per a les persones que volem canviar el sistema, la morositat organitzada pot ser una eina de lluita molt important.

51

No crec en res per crec en tot

Lucio Urtubia

53

Barcelona 29 doctubre del 2010

Universitat Lliure La Rimaia Ronda Sant Pau, 12

Una veritable nit de Utopia. Per, qu s la utopia? Per a mi, s fer possible tot limpossible.

Fa uns mesos, jo estava assegut a la taula de casa meva menjant una poma sense pelar. La pell s el que porta tota la riquesa, sempre mho han dit els meus pares: cal fregar-la amb un tovall net i prou, sense rentar-la ni pelar-la, ni la fruita ni lamanida, per a no treure-li el gust. De cop i volta, la porta dentrada sobre, hi entren dos joves i una noia em diu: Vost s el senyor Lucho? La meva resposta s immediata: Noooo, jo sc en Lucio. I la noia em diu: Perdoni vost, senyor. La noia estava nerviosa. Ara hi estic acostumat, per viure-ho i per haver-ho viscut, aix que aprofitant-me del moment i de la situaci dinferioritat de la noia, li dic: No em diguis de vost, ni Lucho; diguem com em dic: Lucio, i a ms, tranquillitzat. Perdoni, jo sc catalana, i el meu amic s cub. Fa poc que hem arribat de Cuba. Som un grup dartistes cubans que venim a treballar a Pars i des de fa temps et volem conixer. Sense perdre el temps i de forma provocadora els dic: Tots voleu desertar. I la noia em contesta: No. Noms et volem conixer, intercanviar idees amb tu i
55

convidar-te a un projecte. Jo em dic Nria, sc de Girona, i el company s cub, de lHavana, es diu Levi. Des de fa un temps estic interessada en el seu cas i b... moltes grcies per tot el que vost ha fet. Em dna esperana saber que hi ha gent com vost. I van marxar. Ni vi, ni caf ni res. Jo em vaig quedar sol i content de saber que les idees anarquistes es coneixien a Cuba. Una hora desprs de marxar, la noia catalana em truca per telfon i amb molt dafecte i respecte em diu: Lucho, ho he gestionat tot a la universitat on som perqu hi vinguis a donar una xerrada. Em van donar totes les dades i els vaig dir que aviat els donaria una resposta, ja que tenia moltes coses a fer. Vaig trucar en Daniel Pinos, un amic meu que treballa a les edicions de La Sorbonne, per a preguntar-li si sabia alguna cosa sobre aquest grup de cubans, perqu temia que fos un grup de cubans estalinistes. Jo volia i necessitava saber-ho. Al cap de mitja hora em truca en Pinos i em diu que es tracta de tota una delegaci dartistes cubans convidats per una instituci pblica a exposar a Pars. Em vaig quedar tranquil i b. Una mica ms tard em torna a trucar la noia i ens posem dacord. I una hora ms tard, la Nria va tornar a casa per concretar. Una hora desprs, ja havem decidit que el dissabte ens veurem a la universitat i que hi donaria una xerrada sobre les meves experincies dexpropiaci i de vida. Aix ho vam convenir a una de les grans entrades subterrnies de la biblioteca Miterrand. En dos dies havia passat tot aix: conixer-nos, la reuni i la xerrada, on no noms hi havia el grup de cubans, sin que hi havia molta ms gent, incloent-hi el meu amic Pinos. Tot va anar molt b i ens vam acomiadar. La Nria em va donar, si no recordo malament, prop de 100 . Li vaig dir que jo no volia diners, que aix mai se mhavia passat pel cap. Li vaig explicar que quan viatjo accepto que em paguin els viatges, per no en aquesta ocasi. Em va insistir dient que si jo no els volia, que els dons als presos amics, aix que els vaig acceptar i ho vaig fer. Ens vam acomiadar i durant uns mesos no hi vaig tornar a parlar. Avui dia s una amiga. * * *
56

Lagost passat, quan estava de vacances a la meva casa de Cascante, la Nria em va trucar per telfon perqu volia veurem i parlar-me dun projecte artstic que abordava ltica bancria, i en el qual tamb hi estava implicat lEnric Duran. Em va dir que era molt important. Li vaig dir que podia venir a casa durant aquests dies i lendem shi va presentar. Em va explicar que havia fet nit a Tudela, ja que no shavia atrevit a venir a dormir a casa meva. Vam menjar al restaurant del Lechuguero mentre ella mexplicava el seu projecte analtic sobre la banca, alguna cosa sobre una aplicaci legal desplaada. Jo no comprenia res de res. Vam quedar que jo aniria quan fessin aquesta gran reuni i que parlaria com ho faig diriament, transmetent les meves idees i el meu pensament. La data per a aix seria la davui, divendres 29 doctubre del 2010, i ja hi som, sense ms coneixements que els exposats i viscuts. Dues visites de mitja hora per a preparar la xerrada a Pars. Dues hores de xerrada i tres o quatre ms a Cascante. Aix s tot el que s daquesta noia, la Nria, a ms de les tres hores que va durar una xerrada que lEnric Duran i lAntonio Chao van realitzar fa uns mesos a la meva casa de Pars. I sense ms coneixements, hi confio i mhi embarco. Qui som? No ens coneixem ni som res ni ning. Una vegada ms he de dir, com dic a tot arreu, que una sola trobada amb alg pot canviar la vida dun individu, i un individu pot canviar i influenciar la vida dun poble, dun sindicat, dun grup, duna fbrica. Igual que un llibre. Aix s el que jo anomeno linexplicable, limpensable; aix ho crec per haver-ho viscut i per viure-ho. En dic limpossible. Ho dic a tot arreu: no crec en res per crec en tot. I lanomeno Utopia, la qual cosa no existeix. Una noia que no em coneix, llevat dhaver sentit dun tal Lucio a milers de quilmetres, t el coratge de presentar-se a casa meva perqu creu en el que ha sentit i llegit sobre mi. Tamb ha constatat que la porta de casa meva s sempre oberta, i en molt poques hores ha vist qui sc... Aix s limpossible, s la utopia que vivim. s impossible, en diem utopia per ho vivim. Aix s la utopia. * * *
57

I el dia 29 doctubre, dia previst per a la meva sortida cap a Barcelona, a Frana hi ha vaga de trens i transports. Em desperto a les quatre de la matinada, nervis i angoixat per no saber si podr arribar o no a Barcelona. Desprs dhaver-me rentat i afaitat, vaig arribar com vaig poder a la gare del nord, on hi vaig prendre el RER, i a les set del mat ja em trobava a Orly. Finalment i amb una hora de retard, ens enlairem cap a Barcelona, on pensava que mhi esperaria la Nria, per ella no hi era. Mesperava una amiga seva, lAna, que com tots els amics que la Nria mha presentat, s una persona de grans valors, riquesa i coratge; llstima que aquestes riqueses no les puguem ni sapiguem utilitzar. Lamiga Ana i jo vam agafar un taxi que ens va portar a lHotel Alba, al carrer Hospital. Com que ja eren les dotze del migdia i jo encara no havia esmorzat, vam buscar un bar i rpidament en vam trobar un on feien xurros. Vam entrar i no em vaig estar de res: em vaig menjar tres racions de xurros, cada raci era de sis xurros i cadascun feia 15 cm., s a dir que em vaig menjar gaireb tres metres de xurros. I lamiga Ana, un entrep de pernil. Vaig acompanyar els xurros amb tres gots de caf amb llet i em vaig quedar nou. LAna em va explicar que la Nria i tres amics ms portaven tres dies netejant el garatge de la Universitat Lliure La Rimaia. Daquesta universitat, jo no en sabia res. Lamiga Ana em va explicar, amb tot lafecte, que La Rimaia havia estat desallotjada ms duna vegada. Jo no en sabia ni comprenia res, daquesta universitat. Acostumat a les universitats de Salamanca, Granada, Madrid, Oslo, Oxford, La Sorbonne... a les quals jo no hi havia posat el peu ni com a paleta, i ara em criden per convidar-me a explicar com li hem de perdre el respecte, com ho vaig fer jo, a tot el que no es mereix cap respecte. Desprs daquesta estona tan maca amb lAna, ella sen va anar a acabar de netejar el garatge de la universitat la utopia i jo em vaig anar a la CGT de Via Laietana a veure el meu amic Jos, lanarcosindicalista, a qui tothom anomena el dels cabells blancs. Passem una hora intercanviant en companyia de Manolo, el cuiner i responsable del bar restaurant de la CGT de Barcelona. * * *
58

Llavors lincreble comena. Lamiga Nria em ve a buscar i ens dirigim cap a la universitat. Jo hi volia anar en taxi perqu quan es tracta de caminar, pateixo molt. A ms, els amics no deixaven de dir que ja hi rem a prop, aix que li vaig dir a la Nria el que en Quico sempre em deia: Nano, no et fis de ning. Ella sen riu i arribem a la universitat. s un gran edifici de pisos burgs; jo mesperava una universitat clssica, antiga, com la universitat de La Sorbonne o com la de Salamanca. Tamb em van confirmar que la conferncia es faria al garatge, en el qual la Nria i els seus amics hi han estat treballant durant alguns dies per tal darranjar-lo. I penso en tot el que viscut i em dic a mi mateix, a la guerra com a la guerra; ja nestic curat, despants, de llibres, duniversitats, de televisions, de cinemes, de cinemes ocupats, de teatres, de teatres ocupats, de cases de gent i col.lectivitats, cases de cultura, sindicats, ateneus: tot lincreble per a la gent normal per no per a la gent que hi creu i ho vol; no per als morts de gana com jo. Per com deia Durruti: Sense casa, tot i que les sapiguem fer, ja que tenim el coratge per a fer-les i les fem. I arriba lhora dentrar a la universitat de pisos ocupats, la universitat sense columnes, ni de marbre ni de pedra. Per arribar al garatge cal baixar una escala llarga i estreta, i en aquell moment men vaig recordar de lescala de la CNT de la Rue de Sant Mahrite, un vell edifici amb una escala perillosssima, per quina riquesa shi trobava al baixar!! All hi havia molts dels que havien alliberat Frana i Pars. Baixem al garatge on hi havia installades una taula i quatre cadires; en el centre del garatge hi havia, a ms, una altra taula amb els aparells de projecci, cinquanta cadires installades per al pblic i cinquanta ms de reserva per si fossin necessries. La Nria creia que vindria poca gent, perqu havia decidit no promocionar-ho ni avisar els mitjans per por que censuressin la jornada, ja que estarem presents en Duran i jo amb el tema de com estafar la banca. Aquesta Nria... Qu li ha pogut passar pel cap? Qu s el que vol? Ella est sola, tret dels seus set amics. Qu els ha dit per a convencels de la necessitat daquest projecte, en un lloc abandonat? Perqu la gent es mobilitza molt poc, ni tan sols quan hi ha llocs nous o quan sn cridats per partits
59

poltics o sindicats. Qu els ha pogut dir, als seus amics, per a convencels? I a mi? Jo crec que cal estar boig per a fer aix. O ser aix, com dic jo, la utopia? Limpossible existeix. Li pregunto a la Nria com vindr la gent si no ho sap. Ella, per a ser amable, em diu: Si tanunciem, serem milers, per la majoria vindria perqu a casa estan avorrits i et voldrien conixer; tu ests acostumat a omplir els llocs amb tres-centes, quatre-centes o cinc-centes persones, per jo crec que fins i tot sense lajuda de ning, podem ser una cinquantena de persones realment interessades en el tema. En cinc minuts, les cinquanta cadires estaven ocupades; cinc minuts desprs, les altres cinquanta i mitja hora ms tard el garatge estava ple. Segons els meus clculs, hi havia entre dues-centes trenta i dues-centes cinquanta persones. Molta gent no va poder entrar, va ser un gran ple. I sn els llocs com aquest, com els gaztetxes, els ateneus, els barris ocupats com la Rosa Roja a Hamburg, a Berln, Colnia, Bolonya... tots ells vehiculen avui dia la nostra necessria Llibertat. No crec en res, crec en tot. Sense un duro, sense suport de ning, en un lloc abandonat, un temple de bandits estafadors llibertaris, una noia xalada que no coneix ning excepte els seus quatre o cinc amics. Perqu jo crec en lincreble, perqu ho he viscut, perqu res s impossible si volem o podem pagar-ho. Una petita experincia, sumada a daltres, pot fer grans coses, i el que ha creat aquesta noia generosa i sense interessos materials, s immens. Jo crec en lsser, i crec que un s el que s pel que fa. Aquesta experincia ha estat una bogeria de la nostra amiga, per jo dir que el normal s el que tots vivim, i aix ha estat molt anormal per a la gent normal. Jo crec que aquesta classe de gent s la que t una veritable capacitat creadora i penso que a la gent com la Nria cal obrir-li les portes. La meva la t oberta, i crec que tamb la dels seus amics, que han demostrat estimar-la i confiar en ella, quin goig. La conferncia va comenar amb la intervenci dun gran universitari, coneixedor de tot quan es tracta deconomia; aix s enriquidor, el seguim i assimilem tot el que sap: ens explica sobre Espanya, Europa, el mn,
60

lagricultura, la indstria i la moneda. s un plaer immens escoltar aquest home, molt universitari, amb les seves explicacions de lactualitat i del passat. I tamb del futur: sobre aix no s si t ra, tot i que jo el vaig trobar molt pessimista. Crec, per, que ning t la soluci. Reconec que sc un paleta, o sigui que s en lltim punt on discrepo daquest home brillant i aix em fa pensar que la gent aix, amb coneixements, no s utpica, perqu crec que per creure en limpossible, en la utopia que no existeix, sha de ser ingenu o innocent. I cada vegada que participo i visc el que participo, crec que ning pot afirmar que s ms que els altres. Som diferents respecte a la gent que, com aquest senyor professor i universitari, ens dna tot el que sap i el que ha aprs; aquest senyor sho ha treballat i per aix el respecto, per tot i aix tinc els meus dubtes sobre les seves afirmacions. No dubto, per, en afirmar sobre els nostres coneixements; tot comporta una feina, i sense ella no som res ni podem afirmar ni ser res. Luniversitari va acabar i la Marta, presentadora i amiga de la Nria, li va passar la paraula a lamic Duran, que ens va explicar com havia fet per estafar desenes de bancs com ho va fer. Aix em va semblar molt b ja que ho va fer sense cap brutalitat, cosa que s molt important. Desprs dexplicar-nos com ho havia fet, tamb ens va explicar com havia utilitzat els diners, que s la segona cosa ms important desprs daconseguirlos. Ens va parlar tamb del seu projecte que no noms s seu duna collectivitat dhabitatges i de treball, una cosa que he defensat en diversos locals llibertaris, ja que aquests sn els mtodes de responsabilitzar a la gent; sn els mtodes llibertaris i dautogesti, els mtodes de colectivitzaci practicats en la guerra civil, que van funcionar i dels quals en podem estar orgullosos. Aquests mtodes sn el nostre patrimoni, per aix hem de defensar el que fan els amics de lEnric Duran. Ells sn una necessitat i sn els nics que ens portaran a una altra forma de viure ms decent i, crec jo, millor. Si volem, ho tenim tot per a fer-ho possible. Lamiga Marta va fer la presentaci de lamic Lucio. I com sempre, puc ser tot el que vulgueu, per sobretot sc un paleta. Em vaig dirigir a lamic universitari i li vaig dir:
61

Moltssimes grcies per la seva lucidesa i la seva riquesa, quant sap i quantssims esforos ha hagut de fer per arribar-hi, per he de dir-li amb tot el meu respecte que jo creia que vost ens ensenyaria com fotre als bancs. Aix s el que hem daprendre, com robar-los i perdrels el respecte que no es mereixen. Vaig dir tamb que les coses que havia fet lamic Duran no eren moltes, per que si tots els que hi rem hagussim fet alguna cosa semblant, les coses podrien canviar. Menys sermons i ms fets. I felicitar a lamic Duran, que potser en algun moment va poder igual que jo tamb hagus pogut caure en la idiotesa i orientar la seva vida cap a una altra forma de viure, cap al que per a alguns s la felicitat, i que per a mi s la idiotesa i labandonament.

Qu s la riquesa? Que cadasc en tingui la idea que vulgui, jo no estic en contra de les riqueses; aquestes poden servir si un sap servir-sen. I com dic: potser un dia a les 16.28h no tens ms que cinquanta francs i a les 16.45h ja ets milionari. I qu? I per a qu? El tot s el que un fa, i un s el que s pel que fa. Ens agradi o no, tots tenim riqueses i possibilitats i tot est per fer; res s impossible. Els Estats Units dAmrica han comenat a fabricar 64 tones de paper per convertir-les en 64 tones de bitllets, i aix est a labast de tots els governs, per tamb de gent humil i generosa. Limpossible no existeix. La utopia tampoc. Comencem per les coses petites i segons les nostres possibilitats, per comencem com ho ha fet la nostra amiga. Convidar gent disposant de tots els mitjans informatius s possible; omplir un garatge abandonat sense un duro, tamb; s linexplicable viscut i realitzat. Jo he anat, he menjat i he dormit; lamic Duran tamb, sense oblidar el gran professor. Per qui fa lesfor per tots, per a tots i sense ajuda de ning s aquesta Nria, que creu en lincreble, ja que ella viu limpossible i viu de lnica manera honrada que existeix: la utopia. Tot el que hem viscut, creat i fet. Sense aix caurem en el que ja tenim, en el no res. Siguem egoistes, fem tots el possible per aconseguir limpossible.

62

63

Com podem expropiar diners a les entitats bancries? Aplicaci Legal Desplaada #1: Reserva Fraccionria Nria Gell www.nuriaguell.net

Text Qmunty Enric Duran Simona Sarau Collectiu Crisis Lucio Urtubia Correcci i traducci Jimena del Solar Disseny www.bisdixit.com Impressi Grfiques Trema Exemplars 500

Agraments Marti Peran, Maylin Machado, Tania Bruguera, Rosa Pera, Diana Sans, Blit, Marina Garcs, T10, Mauricio Miranda, Daniela Ortiz, Susana Delahante, La Rimaia, Contre, Llus Cusco, Marls Carrillo, Jessica Rincn, Carles Mateu, Anna Fernndez, Jordi Rigola, Eduard Ruz, Toni Ferrer, Maria del Mar Ferrer, Marta Moran, Rafa Ruiz, Javier Clavero, David Momblan, Llus Hernndez, Josep Ruhi, Levi Orta , als meus pares i al meu avi. Aquesta publicaci sha realitzat grcies a la Beca per a la creaci artstica 2009-2010 de la Fundaci Guasch Coranty.

Llicncia Creative Commons, Barcelona, 2011.

cb a
by nc sa

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement, No comercial, Compartir igual.