Professional Documents
Culture Documents
Certamen Literari
Certamen Literari
Badalona, juny 2012 Aquest llibre ha estat editat per lescola Artur Martorell Els textos i poemes editats en aquest llibre han estat seleccionats per lalumnat del centre en el marc del certamen literari del curs 2011-2012
CERTAMEN LITERARI 2012 El plaer descriure; anar filant una histria, submergir-se en un mn fantstic modelat a poc a poc El plaer descriure; esculpir amb paraules un mn fet a mida de somnis i desitjos El plaer descriure, dexpressar emocions i sentiments i de compartir una boc de nosaltres El plaer descriure, de fer-nos grans i aprendre amb els companys i dels companys El plaer descriure, de compartir, destimar, ... El plaer de llegir i de submergir-se en un boc de nosaltres en un mn fantstic fet a mida de somnis i desitjos, modelat a poc a poc i filant sentiments
Lequip de mestres.
10
11
12
13
14
15
16
17
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
1r
EL RUS QUE VIATJA A BADALONA Hi havia una vegada un senyor rus que es deia Luka que va venir de viatge a Badalona; el senyor estava molt sol i molt trist i no tenia amics. No li agradava gens ni mica estar aqu. Un dia de maig va decidir anar a passejar per la platja i va veure una festa on hi havia un dimoni molt gran i molt monstrus. Va comenar a preguntar a la gent i li van explicar que era la festa del dimoni. Aquell dia sho va passar molt b i va conixer molta gent i va fer molts amics. Des daquell dia en Luka va deixar destar trist i sol a Badalona. Conte contat, conte acabat. Anna Mir, Izar i Natlia
1r
33
EL MN ELECTRNIC
Una tarda estaven reunits uns amics a casa dun dells. Volien entrar dins lordinador per no sabien com fer-ho. Un va dir: Perqu no demanem el desig a una estrella fuga? I aix ho van fer. Lestrella els el va concedir i es van trobar dins lordinador. Mentre estaven perduts dins la pantalla va arribar a la casa un altre amic. Com que es pensava que els altres no hi eren va comenar a jugar amb lordinador per passar lestona. Els va convertir en 1000 coses: pallassos, monstres Els amics volien sortir i van comenar a cridar perque els ajuds: -Ajudans duna vegada! Digues a lestrella fuga que ens tregui daqu! Lamic es va quedar molt sorprs, va demanar el desig a lestrella i van poder sortir. Mai ms no ho van tornar a fer Eric i Huc
Certamen literari 2012 - Viatges
1r
34
35
LA PRINCESA I EL PRMCEP
Vet aqu una vegada una princesa i un prncep que eren germans i tenien quaranta anys. Van anar de viatge a Frana; van veure un castell de color lila, el van comprar i s'hi van quedar a viure!! El castell tenia un gran jard on cada dia sortien a passejar. Un dia van veure que moltes flors del jard tamb eren de color lila i els va agradar molt. El prncep les va agafar i les va posar en un gran gerro en una de les sales del castell i van decidir que a partir d'aquell dia sempre tindrien flors liles, el seu color preferit!! Naia- Izan
1r
36
EL NEN VALENT
Hi havia una vegada una illa que es deia Mallorca. All hi vivia un nen que era molt valent i volia anar a viure a les illes Maldives. El seu pare li va dir que hi podia anar a viure. Quan va arribar ho va veure tot espectacular. Es va tirar al mar amb un banyador taronja i vermell i va trobar una tortuga de mar a laigua. Junts van trobar una colla de dofins i de peixos. Van pujar sobre els dofins i van intentar pescar peixos amb les mans, per no en van pescar cap. Quan van sortir de laigua, van veure una tarn1r tula gegant. Es van fer amics della i laranya els va fer una hamaca per poder dormir la migdiada. El nen i la tortuga es van fer molt amics i van decidir anar a donar una volta al mn. Fi ratol Pol Gubern i Bernat Mons
37
2n A
EL PETIT PIRATA
Fa molts i molts anys hi havia un petit pirata que es deia Mon. Un dia va agafar el seu vaixell fins que va arribar a una selva. Va comenar a caminar i de sobte es va trobar un lle que tenia molta gana i sel volia menjar. Aleshores el pirata que no sabia qu fer va explicar-li un acudit i el lle va comenar a riure: -Ja ja ja ja ja! I en Mon li va preguntar: -Que tha agradat? - Siiiiii, mha encantat- va dir el lle. Llavors en Mon i el lle es van fer amics. En Mon va pujar a sobre seu i junts van passejar per tota la selva fins que van sentir un sorollet: -ssssssssssssssssssss! - Qu s aquest soroll? - va dir en Mn. Aleshores van veure quatre cobres i es van posar a crrer fins que van arribar a la vora del mar on en Mon tenia el seu vaixell. Finalment en Mn li va dir adu al seu amic lle i va tornar a casa seva. I catacric catacrac, aquest conte ja sha acabat. Gisela Iglesias i Martina De Michelis
2n
41
EL TALPET VIATGER
En aquell temps en que els talps hi veien b hi havia un talp que es deia Talpetet que volia viatjar a lAntrtida. - Marxo cap al Pol Nord! -Va dir. - Ai, que despistat que sc que em deixava les maletes! Aleshores va comenar a excavar i excavar fins que hi va arribar. Va sortir de sota terra i es va trobar un meravells paisatge tot nevat. De sobte va veure un castor que jugava a hoquei sobre gel. Per el talp no sabia patinar i quan va trepitjar el gel paaaaaaaaaaam! va caure. Aleshores el castor el va ajudar a aixecar-se i li va ensenyar a jugar a hoquei. Desprs de molts dies de practicar, van decidir formar un equip de hoquei sobre gel. Finalment van fer lequip i van tenir molta sort perque van jugar partits de hoquei per tot el mn. Vet aqu un talp i vet aqu un castor i aquest conte ja no t color. Carlos, Joan i Lluc
2n
42
Jair i Jlia
43
2n
44
2n
45
2n B
49
2n el Pere va dir:
Quan van tornar estava tota la mquina destrossada. Al cap duna hora - Els dinosaures!
Van reconstruir la mquina i van tornar a casa i conte contat, conte al passat, aquest conte sha acabat! Jan Coderch i Oriol Ortega
50
51
- Hola Vctor i Mil!!! Anem a dinar. - Bup, bup!- en Mil va fer un rot - Ja, ja, ja, ja- van riure tots. I vet aqu un gat i vet aqu un gos i aquest conte ja sha fos. Norah Hervs i Judith Lpez
2n
52
2n
53
EL LLAPIS DE VIATGE
Un dia un llapis estava cansat de tant escriure i que li caigus molt sovint el cabell (que era la punta). Llavors va decidir que se naniria de viatge a Montpeller, per un cop all no entenia res. De sobte va venir una nena que es deia Imma i va dir: - Qu hi fa aquest llapis aqu? I el va portar al seu estudi i el va ficar a lestoig. I va dir el llapis: - He de sortir daqu! Quan estava al carrer va veure un avi que senlairava al cap de cinc minuts i va escapar-se i va pujar a lavi. Quan va aterrar va veure que estava a Pars. Es va posar molt content perqu tenia moltes ganes de veure els seus pares, que vivien all, per la gent parlava un idioma estrany. El llapis va fer la volta al mn per trobar un lloc on no li caigus el cabell. Llavors, quan se nanava amb un vaixell cap al lloc on vivia, va veure un pas que es deia Llapissaire i shi va voler quedar. I va ser feli i va menjar molt pernil. Ei, Ei !!!
2n
Marina Foix i Jlia Ribas
54
3r
56
VIATGE AL FUTUR
Hi havia una vegada dos nens que es deien Gerard i Joel que vivien a Barcelona. Un dia, en Joel va trobar una mquina del temps. De seguida va avisar en Gerard daquella troballa que mai shavia vist. Van anar a veure-la i desprs van anar a berenar a casa d en Gerard mentre en Joel li explicava com havia trobat la mquina. Desprs van tornar on era la mquina del temps i shi van asseure a sobre. En Gerard va veure una palanca que posava FUTUR i va dir: - Estirem la palanca? En Joel va fer que si amb el cap i els dos junts van estirar de la palanca. Llavors una pols mgica els va portar fins al futur. Els dos nens es van adonar molt rpidament de que era el futur perqu hi havia portes mecniques, cotxes voladors... Shi van quedar dos dies extraordinaris i van passar moltes aventures. Van pujar a cotxes voladors, van travessar boscos, camps metllics i moltes 3r coses ms. Desprs altre cop la pols mgica els va portar al present. Quan van arribar a casa van explicar totes les coses que els havia passat als amics i a les famlies. I van ser felios per sempre ms. Aina Camps
57
3r
58
EL VIATGE A LA LLUNA
Fa molts anys vaig fer un viatge a lespai amb els meus amics. El Gerard, els dos Ddacs, la Paula, lAlvar, lAina i jo que em dic Joel vam anar a l espai . El coet el condua jo i de cop i volta grcies a que no hi havia gravetat tots vam volar, fins i tot la meva cocacola zero. Tamb tots els objectes que no estaven enganxats a terra. Al Ddac se li va acudir agafar-se a la cadira des de la que jo condua per va tornar la gravetat i se li va quedar la cara enganxada a la torradora que estava sobre la taula. Vam arribar a la lluna i vam baixar. Quan vam tornar cap a casa ho vam explicar i aquella nit vaig somiar que de gran seria un gran astronauta amb els meus amics. Joel Lpez
3r
59
3r
60
4t
4t
63
Els pares estaran preocupats!!- va pensar. -El primer que far ser baixar del tren a la propera parada per anar amb els pares. Quan semblava que havien passat 10 mesos el tren es va aturar, i en Marc va baixar a landana, per all no hi havia ning!! Va preguntar com tornar a lestaci dorigen, per no hi passava cap tren fins lendem. Amb les poques rupies que tenia a la butxaca va decidir seguir el viatge fins a Anantapur. El tren lhavia desviat molt de la ruta correcta. Va pujar a un autobs que el portaria fins all. A mig cam va esclatar una forta tempesta que va convertir la carretera en un riu destrossant tot el pas. No es podia continuar. El conductor va dir que a laltre banda de la carretera hi havia un autobs, per agafar-lo. Els vens li van oferir pujar a un elefant per creuar la carretera. Desprs va agafar lautobs i el va portar fins a la ciutat. No li quedaven ni forces ni rpies. I trist, en Marc es va posar a plorar assegut a una vorera. Un senyor molt amable li va preguntar qu li passava i li va oferir dur-lo a casa seva. El va portar amb un ricshaw que s com un petit taxi amb pedals, per uns carrers molt estrets i plens de botigues.
4t
Finalment van arribar a una porta. La nena que va obrir a en Marc li sonava molt. Era la Varalaksmi!! I all es va trobar amb els seus pares que eren els padrins de la nena. Quina sorpresa es va endur en Marc!!! La noieta els va dir que havia perdut les adreces i per aix no havia enviat cap carta durant aquest temps. El pas no el va arribar a esbrinar en Marc. I vosaltres, sabeu quin s?????? Laia Moreno
64
Viatge a lespai
Tot va comenar al pati de lescola, quan lAlcia i jo jugar a la xarranca. vam anar a
Era un dia assolellat, per de cop es va tornar tot fosc i tothom es va quedar quiet menys nosaltres dues. Al cap duna estona va aparixer un ovni (objecte volador no identificat). Del seu interior van sortir dos marcians blaus que ens van retenir, ens van posar als seients del darrere de lovni i vam comenar a volar per lespai. Vam veure: Jpiter, Mart, Saturn; Ur i Nept. Vam anar a parar a un planeta que es deia BG-6. Era tot blau. Els marcians ens van fer baixar de lovni i ens van dir: gxfydfo @sgfkanasofaly. Nosaltres els contestrem: -No entenem lidioma!! Llavors com que no els entenem ens van portar a una cova fosca. Aquella nit, lAlcia i jo ens vam escapar: vam agafar lovni del marcians i ZUUM! 4t ens vam enlairar cap a la Terra. Fiem torns per conduir lovni. Vam veure estrelles, cometes, planetes,el Sol, per de molt lluny; fins i tot vam veure una nebulosa. Va ser molt emocionant! Vam aterrar al pati de lescola i lovni va desaparixer. LAlcia i jo vam explicar a tothom el que ens havia passat per ning ens va creure. I aix ha quedat el misteri: hi ha gent que ens creu i gent que no. A nosaltres ens agradaria fer aquest viatge a lespai una altra vegada perqu ha sigut molt divertit. Lola Santiago i Prez
65
4t
66
4t
Andreu Medio
67
Un viatge a lAtlntida
Hi havia una vegada un nen que es deia Pau i tenia 10 anys. Un dia va voler fer un viatge a lAtlntida (que est al fons del mar) per no era tan fcil. Primer havia de descobrir on era (ni els cientfics ho havien descobert) desprs havia de llogar un submar i finalment, trobar un company de viatge. Ara havia de trobar un company, va escollir a l Albert,el seu millor amic. Desprs van llogar un submar,en van agafar un deconmic perqu els arribessin els diners,encara que fos una mica mes lleig. Seguidament, desprs de dies destudis van descobrir on eren. Ara comenava una nova aventura,es van posar dintre del submar i van comenar a navegar per lAtlntida! El lloc estava ple de peixos de colors diferents,hi havia sirenes cantant que eren presumides, taurons, dofins, castells, escultures... Que divertit!!! Ja havien descobert lAtlntida, per volien saber ms coses. Van descobrir que hi havia el castell ms gros del mn.
4t
Ms tard van trobar un xiqui-parc gegant. Shi van quedar hores jugant: quan van tornar el submar ja no hi era. Amb metall i tot el que trobaven,es van fer un nou submar. Desprs van engegar el motor i sen van anar. Ms tard es van trobar amb un pop que els va tirar tinta; es van espantar tant, que van sortir del submar i sen van anar nedant fins una illa i shi van quedar un temps. All van demanar ajuda a un vaixell de pesca que passava. Els van veure; aleshores van pujar al vaixell i els van portar a casa. Les mares preocupades van fer un bot dalegria quan ells van arribar. Per aix no sacaba aqu: van tornar a aquella illa per viure-hi, per cert,ara es diu Tenerife. Alcia Navarro
68
Viatges
Un dia vaig viatjar, i molt em va agradar s molt recomanat viatjar, perqu moltes coses descobrirs. El dest va ser Canad, i molt b mho vaig passar. Si al Canad vull tornar, el meu passatge haur de pagar. El prxim dest va ser Jap, i hi vaig anar per la tardor. Jap molt em va agradar, sobretot pel meravells menjar. El prxim viatge ser, un viatge que molt us sorprendr. Noms una pista us donar, a la cara fosca de la lluna va ser.
Oriol
71
Maria
72
EL MEU VIATGE
Era una nena petita, que vaig nixer a la Xina, vivia en acollida, era all on dormia. Necessitava alguna cosa, tenia joguines i nines, el que ms magradaria, era tenir una famlia. Desprs dun any molt esperat, a mi em van venir a buscar. Estava molt feli i contenta, era un somni realitzat. El meu viatge va comenar, amb tres avions vaig viatjar. I fora de Xina vaig anar, perqu a Badalona vaig aterrar. Tenia una habitaci, per a mi sola, quina emoci! Per en poc temps canviaria tota la meva gran vida, perqu aviat viatjaria, un altre cop cap a la Xina. Uns tres anys ms tard vaig tornar, i la Laia vam anar a buscar. Els meus pares i jo estvem contents, de poder tenir-ne una de ms. I el meu viatge va acabar, perqu una famlia vaig trobar. Mar Eguiguren Santana
Certamen literari 2012 Viatges
73
Si entres als meus somnis veurs la meva llibertat i la facilitat que tinc per imaginar. Viatjant entre somnis oblidant el malestar mhe trobat amb princeses, pokmons o, fins i tot, mags. La mgia dels somnis en cada cap est, pot ser de Per , lndia o del ms enll. No importa el lloc ni el color de la pell perqu res impedeix somiar. Aix que us dic ara no es pas mentida sin real. Li pots dir fantasia, imaginar o somiar, per no importa el lloc ni el color de la pell, perqu res impedeix somiar. Georgina
74
Els continents
Sense saber de qu parlar vaig comenar a redactar. Un viatge pel mn llarg i cansat. La primera parada va ser a Roma i vaig veure una passarella de moda. La segona parada va ser als Estats Units per no vaig veure res perqu em vaig quedar a dormir. La tercera parada va ser a Austrlia i vaig jugar un tres en ratlla amb una nena que es deia Carla. La quarta parada va ser al Nepal all vaig veure una nena vestida amb pals. La cinquena parada va ser a Egipte i vaig sentir la veu duna nena molt petita. Ha sigut un viatge molt allucinant per magradaria haver vist ms ciutats. Carla
Certamen literari 2012 Viatges
75
VIATGE A LA LLUNA
Des de petita que he somiat viatjar fins a la Lluna i, fins i tot ms lluny. Caminar per sobre aquell bonic satllit que des de la Terra sembla tou. Observar, tocar, olorar les pedres de la Lluna. Posar-me aquell vestit dastronauta i mirar la finestreta, que maca s. Tenir la sensaci de flotar. Magradaria tant anar-hi! Perdoneu no mhe presentat, sc lAlba, una noia corrent per amb un somni molt especial com ja heu vist. Doncs un dia aquest somni es va complir. Per fi va arribar el dia, ja estava dins el coet a punt de travessar latmosfera i... -5, 4, 3, 2, 1..... Ja!!! Estava molt nerviosa, poca gent pot fer realitat els seus somnis. Envoltada dastronautes i envoltada destrelles, vaig estar pensant en trepitjar la Lluna. El viatge va ser molt ms curt del que em pensava i en pocs dies vam 6 arribar a la Lluna. -Alba ha arribat la teva hora, ara trepitjars la Lluna- eren les paraules del meu amic astronauta que em van fer saltar el cor de lemoci. Vaig trepitjar la Lluna per la sensaci que vaig tenir no va ser tal com mesperava. Va ser molt millor! Des de la Lluna vaig observar la Terra. Era horrible, estava tapada per un fum gris i esps. -Alba, aix s la contaminaci que hi ha al nostre planeta. Veus la capa dOz?- Mexplicaven els astronautes. -No, no la veig. Qu s aquell forat tan gran? -s el forat de la capa dOz. -s increble el que contaminem els humans, sha de fer alguna cosa immediatament!!! Quan vaig tornar a la Terra vaig fundar una organitzaci. Lorganitzaci:
Certamen literari 2012 - Viatges
79
El nostre somni, salvem la Terra! I s que desprs dhaver complert el meu somni, men va sorgir un altre: Salvar la Terra. Espero doncs que es compleixi i aix poder-vos-el explicar a tots vosaltres.
Gina
80
81
molta gent aprn ms coses. En arribar al poble es van trobar un munt de gent ballant i rient al ritme de la msica. All era genial. Al final, fins i tot en Pol i la Cludia es van posar a ballar. La festa va durar tot el dia. Mai shavien divertit tant. Desprs de sopar els van acompanyar a una habitaci on van descansar i dormir. Lendem van marxar cap a Vilava perqu volien compartir aquella felicitat. EIs seus amics els van voler acompanyar. En arribar a Vilava tothom va estar molt content de tornar a veure els dos germans. Aquell dia els nens van explicar tot el que havien viscut a la gent del poble. Encara que van rebre una bona esbroncada en Pol i la Cludia van aconseguir que Vilava tingus felicitat i msica! Berta Escol Parra
82
ELS NUFRAGS
Un dissabte molt assolellat, quan no es veia cap nvol pel cel, el pare va decidir que volia anar a navegar. La mare tota contenta ja estava preparant les provisions. A mi i al meu germ ens feia molta illusi anar a fer aquest viatge pel mar. Lnic que ens preocupava era que la barca del pare ja feia molts anys que no es treia del garatge. El pare tot decidit va sortir de casa i va obrir el garatge. La barca estava plena de pols, la mare va deixar el menjar dins de la barca i entre tots la vam empnyer perqu entrs dins del mar. Quan ja estvem endinsats van comenar a venir uns nvols negres. Tot el cel es va enfosquir i la mare va dir que seria millor que ens posssim a cobert que segurament plouria molt fort. Aix va ser, va ploure tant que el meu pare no sabia on anava. Va dir que amb un vent tan fort no es podia saber cap a on anar. Mentre voltvem sense saber on rem, va venir cap a nosaltres una onada gegant que sens va emportar cap una mena dilla. El vaixell shavia trencat i no es podia arreglar. Es va anar fent de nit i ens vam haver de quedar a dormir 6 entre uns arbres que hi havia. Al mat el meu germ em va despertar dient-me que havia sentit uns sorolls. Jo no volia anar a veure el que eren aquells sorolls tan estranys perqu i si es desperten els pares hi veuen que no hi som? Per el meu germ en tenia moltes ganes i sol no hi podia anar. Ens vam endinsar en aquell bosc tant esps. De sobte es van comenar a moure uns arbustos. Em vaig espantar molt; daquells arbustos en sort un mico. Se li va pujar pel cap del meu germ i ell em va suplicar que ens el quedssim. Sanava fent fosc i tenem que tornar amb els pares. Quan vam arribar els pares ens van renyar, ens van dir que els ho haurem d haver dit. La meva mare va comenar a plorar, deia que ens quedarem all per sempre. De sobte el meu pare va cridar: -Una llum! Era una llum dun vaixell. Tots vam comenar a cridar perqu ens rescaCertamen literari 2012 - Viatges
83
tessin. Dit i fet, el vaixell ens va portar cap a casa. Aquell viatge es va convertir en una aventura molt divertida! Marina Caball
84
EL VIATGE DE NEWTON
El vent bufava en una nit de lluna plena quan un encaputxat amb el rostre tapat, perqu no descobrissin la seva verdadera identitat va entrar a la comarca de Vila Fosca. Va galopar un temps amb el seu cavall fins que va arribar al poble del seu dest cansat desprs del llarg viatge. Plovia i lherba estava fresca; el cavall va menjar una mica, lencaputxat va desmuntar i es va dirigir a la muralla que rodejava el poble. La muralla era antiga amb pedres posades unes a sobre les altres. L encaputxat va arribar a la casa del porter que era lencarregat de deixar entrar els visitants al poble. Va trucar a la porta i va sortir el porter. -Vols entrar al poble? - va dir el porter. -S, porto una carta per al senyor Newton. -Doncs passa. L encaputxat va passar carrers i cases fins arribar a la de Mr. Isaac Newton. La casa era petita, de fusta i a la bstia es llegia : Isaac Newton, cientfic i detectiu. L encaputxat va deixar la carta a la bstia i sen va anar galopant amb el seu cavall. Al mat segent Mr. Newton es va despertar i es va servir les torrades de cada dia, es va vestir i va sortir de casa a veure la bstia. Hi va veure una carta, la va llegir i posava : Vine a casa meva, aqu tens ladrea. Per la carta era annima. Llavors en Newton, mort de curiositat va seguir ladrea i va arribar a una casa fora gran. Va trucar a la porta i un criat la va obrir i el va portar a una sala on va trobar un senyor. El propietari de la casa estava assegut en una taula enorme i envoltat de mapes i objectes de totes les parts del mn. Era un home vell i colleccionista dobjectes de tota classe. -Hola! Ets tu el que mha enviat la carta? - va dir en Newton. -S, fa estona que tespero. Vull que vagis a buscar-me un rob que est amagat en el lloc que indica aquest plnol i que sha de desxifrar. -I qu guanyo jo si tel porto?
Certamen literari 2012 - Viatges
85
-No noms tho pagar molt b, sin que a ms et donar unes frmules secretes que he aconseguit en viatges. En Newton va acceptar i va comenar de seguida a preparar el viatge. Va demanar ajuda al seu amic Albert Newland, especialista en resoldre enigmes. Van partir l1 dabril a cavall i carregats amb una motxilla plena dinstruments i el mapa. Seguint les indicacions del mapa, que eren bastant difcils i de vegades escrites en clau, van haver de travessar rius, pantans, barrancs... fins arribar a un bosc silencis. Quan ja portaven tres dies de marxa i pensaven que shavien perdut, van trobar una roca marcada com indicava el mapa. Van seguir el cam de la roca marcada i van arribar a la vora dun penya-segat on el cam sacabava de cop. Els va costar molt trobar la soluci. Amagada entre les roques i arbustos hi havia una petita escala que duia cap el mar, a baix de tot. En arribar a baix van veure una cova plena destalactites. Van entrar i desprs de molta estona, quan quasi shavia acabat el foc de la torxa que duien, van arribar a un lloc on hi havia unes runes molt antigues. Entre quatre columnes hi havia una caixa molt decorada amb lletres estranyes. La van obrir i van veure un rob enorme. Noms agafar-lo es va comenar a enderrocar la cova i gaireb es queden atrapats. Desprs de moltes hores i de molt cansament van poder veure una esquerda que duia a lexterior, per un lloc diferent de lentrada. Amb ajut de la brixola van tornar al bosc i van fer el cam de tornada tots satisfets, encara que molt cansats. Van anar al poble del colleccionista, van portar-li el rob i van descansar uns dies all. El vell els va donar els diners i els documents que havia proms. Quan per fi van tornar a casa seva, van trobar un paquet que contenia una carta que deia: Aqu teniu un nou mapa i un nou tresor per buscar. Un altre viatge us espera... Per aix s una altra histria. Vctor Castellano Blanco
86