El cost de la vida per a les persones inframileuristes

Les persones inframileuristes a Catalunya

A Catalunya, al voltant de 1.150.000 de persones assalariades reben un salari brut mensual de inferior o igual a 1.000 euros, o dit duna altra manera, una de cada 3 persones assalariades reben un salari inframileurista. El salari inframileurista no afecta per igual a totes les persones, de fet, el percentatge de dones mileuristes supera el doble del percentatge dhomes inframileuristes, dada molt important que ens remarca les persistents desigualtats salarials entre homes i dones: gaireb dos de cada tres persones inframileuristes sn dones. Poblaci ocupada amb un salari brut mensual per sota dels 1.000 euros
CATALUNYA 34% 22% 51% 1.150.000 430.000 720.000 del total dels homes de les dones de persones ocupades homes ocupats dones ocupades

Aproximadament signifiquen:

El 37% de la poblaci ocupada mileurista sn homes El 63% de la poblaci ocupada mileurista sn dones
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lEnquesta dEstructura Salarial (INE 2002) i de lEnquesta de Poblaci Activa

Podem afinar una mica ms el perfil de les persones que cobren un salari mensual de 1.000 euros o inferior. Per grups dedats sn els ms joves, ja no tan sols els menors de 20 anys sin tamb els menors de 30 anys, els que en major percentatge reben salaris inframileuristes, el 86% dels menors de 20 anys i el 48% dels joves entre 20 i 29 anys. Cal dir que a mesura que augmenta ledat baixa el percentatge de persones mileuristes. Per nivell destudis passa el mateix que amb ledat, a mesura que augmenta el nivell formatiu baixa el percentatge de persones inframileuristes. Els ms afectats les persones sense estudis, el 54% sn inframileuristes, i amb educaci primria, el 45% reben un salari inferior o igual a 1.000 euros. s important assenyalar una dada: el 17% de les persones assalaries amb estudis superiors (diplomats, llicenciats o enginyers) sn inframileuristes. Sens dubte un contracte temporal s un smptoma de precarietat observant com afecta el tipus de contracte al salari: el 67% de les persones amb contracte temporal sn inframileuristes front el 28% de les persones amb contracte indefinit. Recordem que la

temporalitat afecta molt ms als joves, cosa que empitjora molt ms la seva situaci en el mercat de treball. Finalment detallem quines ocupacions arrepleguen percentatges ms elevats de mileuristes. Les dades anteriors ens han donat ja unes quantes pistes, doncs sn les ocupacions cobertes majoritriament per persones amb poc estudis, joves i dones amb uns percentatges ms alt de persones inframileuristes: el 74% dels treballadors no qualificats, el 45% dels treballadors de serveis, restauraci i comer, i el 40% dels empleats i empleades administratius/ves. Poblaci assalariada inframileurista a Catalunya
% Inframileuristes (aproximaci) Per edats < 20 anys 20 - 29 30 - 39 40 - 49 50 - 59 60 i ms anys Per nivell d'estudis Sense estudis Educaci primaria Educaci secundaria I Educaci secundaria II FPGM FPGS Diplomats Llicenciat,enginyers i doctorats Per tipus de contracte C. Indefinit C. Temporal Per ocupaci Tcnics i professionals cientfics, intellectuals Tcnics i professionals de suport Empleats administratius Treballadors de serveis, restauraci, personals, comer Treballadors qualificats, agraris i pesquers Treballadors manufactures, construcci i mineria Operadors d'intallacions i maquinria Treballadors no qualificats 86% 48% 29% 27% 23% 26% 54% 45% 40% 28% 34% 23% 17% 17% 28% 67% 13% 11% 40% 45% 36% 23% 24% 74%

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lEnquesta dEstructura Salarial (INE 2002).

La despesa de primera necessitat

Ja ens hem fet una idea del perfil de la persona inframileurista i ara ens toca parlar de com es distribueix el salari una persona amb un salari brut mensual de 1.000 euros o inferior i comparar-ho amb les persones que perceben un salari ms alt. Per simplificar i poder-nos fer una foto ms senzilla de les persones de les que estem parlant, a continuaci us presentem un quadre del salari brut de les persones de Catalunya per percentils de poblaci. Salari brut anual per percentils.
10% de la poblaci catalana 25% de la poblaci catalana 34% de la poblaci catalana 50% de la poblaci catalana 75% de la poblaci catalana 90% de la poblaci catalana Guanya a l'any 8.829,18 12.410,76 14.000 17.140,10 24.836,22 35.646,89 o menys o menys o menys o menys o menys o menys Al mes 630,66 886,48 1.000 1.224,29 1.774,02 2.546,21

El cost de la vida a Catalunya ha anat augmentant any rera any mentre que els salaris no augmentaven o ho feien per sota de laugment dels preus. Sabem a ms que el cost de la vida s molt elevat en els bns de primera necessitat, com ara lalimentaci i lhabitatge, aix que no ens ha destranyar que la despesa que les persones inframileuristes en bns de primera necessitat suposi el 70,1% del seu salari net: el 20% en alimentaci, el 5,3% en vestit i calat, el 41,1% en habitatge, aigua, electricitat i gas, i el 3,7% en mobiliari i equipament de la llar. Hem de dir que en les despeses dhabitatge no es contempla la compra de lhabitatge, cosa que augmentaria i molt la despesa en aquest apartat, noms es contempla un lloguer imputat que seria igual al pagat per la llar per un habitatge com el que ocupa. Distribuci percentual de la despesa per grans grups de despesa
Bns de primera necessitat Ingressos nets mensuals Fins a 499 euros 500 - 999 euros * 1000 - 1499 euros 1500 - 1999 euros 2000 - 2499 euros 2500 - 2999 euros Ms de 3000 euros Total Alimentaci 20,9 20,0 20,2 17,8 15,0 15,5 12,7 17,0 Vestit i Habitatge, aigua, Mobiliari i calat electricitat i altres equipament llar 5,5 47,2 3,2 5,3 41,1 3,7 5,7 35,1 4,0 5,9 32,5 3,6 5,6 29,5 3,5 6,6 29,8 4,3 6,4 32,1 5,4 5,9 33,3 4,0 Total 76,8 70,1 65,0 59,8 53,6 56,2 56,6 60,3 Resta bns i serveis 23,1 29,9 35,0 40,3 46,4 43,8 43,5 39,7

* Un salari brut de 1.000 euros s igual a un salari net dun 835 euros. Font: Institut Catal d'Estadstica, Estadstica de despesa en consum de les llars, 2004. Ampliaci de resultats anuals de l'Enquesta Contnua de Pressupostos Familiars Generalitat de Catalunya.

A ms ens aquestes despeses de primera necessitat pensem que haurem dincloure les despeses derivades del transport, doncs moltes vegades aquestes sn necessries per a poder anar a treballar. Aix aquest percentatge de 70,1% lhaurem dincrementar fins el 79,7%. Despesa mitjana mensual duna persona inframileurista per grups de despesa (2004)
Distribuci percentual (%)
Aliments i begudes no alcohliques Vestit i calat Habitatge, aigua, electricitat i altres Mobiliari i equipament de la llar Transport Subtotal bns de necessitat Salut Comunicacions Lleure, espectacles i cultura Educaci Hotels, cafs i restaurants Begudes alcohliques, tabac Altres Subtotal altres bns Total 20% 5,3% 41,1% 3,7% 9,6% 79,7% 0,9% 1,3% 5% 1% 6% 0,8% 5,3% 20,3% 100%

Despesa mensual
167 44 343 31 80 665 8 11 42 8 50 7 44 170 835

Despesa acumulada
167 211 554 585 665

673 684 726 734 784 791 835

Font: Elaboraci prpia a partir de lEnquesta de Pressupostos Familiars (2004)

Abans hem pogut copsar ja les primeres diferncies de distribuci de despesa entre les persones inframileuristes i les persones amb uns ingressos nets superiors: aix una persona amb uns ingressos nets mensuals que podem considerar elevats, dentre 1.500 i 1.999 euros dedicaren el 59,8% dels seus ingressos a bns de primera necessitat. El component del cos que marca les diferncies s lhabitatge, aigua i electricitat, component de despesa que va disminuint el seu percentatge de participaci en els ingressos nets a mesura que augmenta el nivell dingressos. Les diferncies en el cistell de la compra entre persones amb diferent nivell dingressos es fa ms evident quan enlloc de comparar percentatges observem els nmeros absoluts. Al quadre segent ho podem comprovar, per exemple, una persona amb uns ingressos mensuals nets de 835 euros es gasta gaireb 100 euros mensuals menys que una persona amb uns ingressos mensuals de 1.300 euros i 135 euros menys que una persona amb uns ingressos de 1.700 euros mensuals. Pel que fa a lhabitatge, i recordem que aqu no entra la compra de lhabitatge, una persona amb ingressos

mensuals de 835 euros es gasta 113 euros menys que una persona amb ingressos de 1.300 euros i 209 euros menys que una persona amb ingressos mensuals de 1.700 euros. Per ltim una dada ms: la persona amb ingressos mensuals de 835 euros noms li sobren 250 euros per gastar-los en altres bns que no siguin considerats de primera necessitat o per estalviar-los, i en comparaci amb les persones amb altres nivells dingressos significa que dediquen 205 euros menys que les persones amb ingressos de 1.300 euros mensuals i 435 euros menys que les persones amb ingressos de 1.700 euros mensuals. Distribuci de la despesa segons els ingressos nets mensuals
Ingressos nets mensuals 835 1.300 1.700 % Euros % Euros % Euros Vestit i Habitatge, aigua, Mobiliari i Alimentaci calat electricitat i altres equipament llar 20,0% 5,3% 41,1% 3,7% 167,0 44,3 343,2 30,9 20,2% 5,7% 35,1% 4,0% 262,6 74,1 456,3 52,0 17,8% 5,9% 32,5% 3,6% 302,6 100,3 552,5 61,2 Subtotal 70,1% 585,3 65,0% 845,0 59,8% 1016,6 Resta bns i serveis 29,9% 249,7 35,0% 455,0 40,3% 685,1

Aquestes dades noms sn orientatives i, sense cap mena de dubte, aquestes diferncies augmentarien si consideressin la compra dun habitatge. A mode dexemple, una hipoteca de 180.000 euros a 35 anys i a un tipus fix del 5% resulta una quota mensual de 908,4 euros. Podem concloure que el cistell bsic de compra de les persones amb un salari mileurista els implica un impacte ms elevat sobre el seu sou, incidint ms en la seva capacitat destalvi i en els productes que poden comprar. El fet de dedicar 100 euros menys en la compra daliments o el fet de que la compra de bns de primera necessitat els suposi gaireb tres quartes parts del seu sou ens ha de fer pensar que reben un salari molt just per a poder arribar a final de mes.