Educaci de les arts visuals en educaci infantil

QU S I QU HAURIA DE SER LEDUCACI ARTSTICA? Leducaci artstica, s una part molt important de leducaci, per els punts de vista tradicionals han fet que estigui poc valorada, tot i que lart i la cultura cada cop prenen ms rellevncia a la nostra societat. Un bon exemple s lobertura de centres dart i museus dart contemporani, la creaci de revistes i publicacions dart i el desplegament de productes electrnics que fomenten la omnipresncia de la imatge en tots els mbits de la vida. Lmbit social reflexa un cert inters per lart, per no passa el mateix en lmbit educatiu. En molts museus i centres dart tot i tenir serveis pedaggics propis, no fan una bona gesti dels seus recursos i serveis, necessaris per potenciar una bona educaci artstica. En molts casos sn simples departaments de mrketing. Pocs museus tenen servei pedaggic amb discurs propi, o el tenen en compte a lhora dorganitzar les exposicions o triar les obres. Com a exemple, podem esmentar el cas de la fundaci Tpies, on el servei pedaggic est gestionat per personal extern al museu i, tot i admetre que la major part del seu pblic escolar s dinfantil, noms oferten una sola activitat per a aquest collectiu. Una altra mostra de despreci cap a leducaci artstica ve del propi govern. Amb els canvis de les lleis educatives, existeix una privaci deducaci artstica, que promou lanalfabetisme funcional vers un mn on predomina la cultura de la imatge, i que s imprescindible per a comprendre totes les imatges que ens envolten, classificar-les i posar-les en contacte amb altres imatges daltres cultures. Aix, hi ha una mancana important dhores lectives pel que fa a leducaci artstica en vers la resta de matries educatives, i les programacions sn molt pobres. Daltra banda la formaci dels docents s deficient, fent que els professionals daquest mbit no siguin competents. Aquest sistema educatiu determina el tipus de persones que es volen crear: obedients, insensibles i manipulables. Aquest patr s el que es fa servir encara en molts centres educatius per treballar leducaci artstica: es diu qu sha de fer, amb qu sha de fer i com sha de fer, sense deixar lloc a la llibertat dexpressi i a lautonomia per prendre decisions prpies. En aquest aspecte el projecte Ments Creatives que va dur a terme la Mar Morn, s un exemple de tot el contrari; els participants, persones discapacitades, van poder prendre les seves prpies decisions i van poder expressar-se lliurement. Aquest projecte els va donar la oportunitat de fer emergir les seves capacitats i desenvolupar el seu potencial creatiu. Daltra banda encara preval la mentalitat del model productiu, o sigui, que el que t importncia s el resultat, i no pas el procs, quan en realitat el que ens fa crixer s tot el que passa durant el procs creatiu. Com diu Llus Vallv: fer evidents els processos que sutilitzen per aprendre s molt important, perqu dalguna manera proporciona pautes per seguir aprenent. Les obres dart no sn nomes objectes esttics sin que diuen coses sobre el seu context i el seu temps, per aix sha densenyar a veure, a parlar del que sha vist, a comprendre, a jutjar i a gaudir de la imatge. Les arts haurien de desenvolupar la capacitat de percebre les coses, no noms de reconixer-les. Tamb haurien de servir per ampliar la capacitat de comunicaci i expressi de lindividu a partir de diferents llenguatges i sistemes de comunicaci. Un dels objectius s que lindividu

3r Curs Educaci Infantil Grup 11C

Educaci de les arts visuals en educaci infantil

llegeixi i sexpressi en qualsevol tipus de registre. Leducaci artstica ha dajudar a representar el mn ms enll dels sistemes habituals, establint un vincle amb la nostra realitat i connectant les obres dart amb all que poden tenir en com amb les nostres vides. Com diu Fernando Gonzlez:quan lart es converteix en una experincia vital, s quan deixa empremta. Per tant, lart sha de viure des de dins, fent-lo subjectiu i per tant amb un alt marge dinterpretaci. Leducaci artstica hauria de ser una formaci fonamental i no una formaci complementria. Un bon exemple el tenim al projecte 5x5x5 del Regne Unit, en que els artistes tenen el mateix protagonisme que els mestres i participen en lelaboraci del projecte curricular. A ms a ms hauria de ser una formaci contnua, perqu la societat s canviant i, per tant, lart tamb. Daltra banda shauria de donar el temps necessari i suficient per descobrir lart i viurel, tenint en compte que cadasc t el seu temps personal i el seu ritme. Per aix qualsevol procs creatiu hauria de contemplar: Un espai per a lobservaci, base de la majoria dels processos creatius. Les imatges sn la base de la imaginaci, per tant sha de potenciar lacte dobservar, i sobretot des de ben petits quan encara no tenen limitacions culturals. Una cultura sense imaginaci, t un futur esttic, doncs davant dadversitats la gent creativa s la que t capacitat per sortir endavant. Un espai per a lexperimentaci i la recerca, on es pugui descobrir i exercitar una tcnica o un material. Ens desenvolupem a partir del nostre sistema sensorial; des de ben petits aprenem com s el mn i el descobrim a partir de lexploraci i la interacci amb el nostre entorn, mirant, manipulant, sentint, etc. Perqu el descobriment de les nostres potencialitats artstiques ha de ser diferent? Un temps per a la reflexi i lanlisi, doncs s la base per seguir avanant i no quedarnos estancats. El descobriment dels referents artstics, les manifestacions de lart i les diferents formes creatives. Tenim una perspectiva del mn, en funci de les experincies i percepcions de tot el que ens envolta, i en base a lherncia cultural prpia de la societat en que estem immersos. Aix, anem creant una versi prpia del mn i s necessari poder accedir a altres maneres de veure una mateixa realitat a partir de les percepcions duns altres. Necessitem posar en contacte les diferents perspectives per poder fer-nos les nostres prpies imatges mentals i poder arribar a tenir criteri, per llegir i expressar. Temps per a la introspecci i lexpressi personal. s necessari fer-se conscient de les prpies vivncies, sensacions i emocions per poder expressar-les. Per fer una contribuci social a la nostra cultura hem de plasmar el nostre pensament en una forma de representaci, que alhora servir com a mitj per a comunicar-ho. Un temps per a la lectura de les prpies produccions, ja sigui durant el procs creatiu o al final daquest. s el que donar sentit a la prpia expressi, per aix s important trobar una frmula dexposici que dongui sortida a aquesta expressi personal. Una bona educaci artstica, potencia la capacitat de crtica, de pensant, de sensibilitat i de construcci dels individus, i per tant, com a docents hem de garantir lespai, el temps i la oportunitat de que tot aix es pugui produir. Ingrid Isern

3r Curs Educaci Infantil Grup 11C

Educaci de les arts visuals en educaci infantil

BIBLIOGRAFIA I MATERIAL DE SUPORT Articles Vallv, L. (2009) Ha de ploure cap amunt: reflexions dun mestre de plstica. Barcelona: Rosa Sensat. Eisner,H. (2004) El arte y la creacin de la mente. Barcelona: Paids.

Conferncies Conferncia Fernando Gonzlez Vdeos/exposicions audiovisuals Programa Antipop 115, 2002. Canal C. Madrid. Guionista: Manuel Olveira Projecte Educatiu Ments Creatives MNAC Projecte educatiu 5x5x5 creativity Sortides Visita Servei Educatiu Fundaci Tpies

3r Curs Educaci Infantil Grup 11C