tenim opini

ELS NOSTRES EXPERTS

La innovaci dels enginyers: pot tenir una millor retribuci?

(
Gian-Llus Ribechini Creus / Innoginyer industrial collegiat nm. 8.553

n indicador de la innovaci s el nombre de patents. Lany 2009 lOficina Europea de Patents rebia 1.258 sollicituds dEspanya, mentre que en rebia 25.107 dAlemanya. En la meva opini, un factor determinant s la legislaci. A Espanya, la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneraci complementria. En canvi, Alemanya t lanomenada ArbEG (Llei dinvencions dempleat), que reconeix als empleats dret a rebre compensaci econmica en totes les invencions laborals. Els drets inclouen des del perode de remuneraci (explotaci de la patent) al manteniment, encara que hi hagi un cessament de relaci laboral, en els casos dinsolvncia empresarial i daltres. El clcul de la remuneraci complementria es fa amb unes directrius que inclouen no noms les invencions laborals, sin tamb els models dutilitat i, fins i tot, els suggeriments de millores tcniques que no siguin registrables. La situaci a Alemanya s emblemtica i fins ara nica, per ja sestan produint canvis en altres pasos en la mateixa direcci. Aix, el passat mes de juny a Frana es va presentar una moci per modificar la seva legislaci que inclou el pagament anual de la remuneraci addicional; prescripci cinc anys desprs de caducada la patent (una remuneraci durant vint-i-cinc anys s un complement interessant per a la pensi). Es podria argumentar que una llei daquest estil suposaria una deslocalitzaci de centres dR+D+i que es traslladarien, per exemple, a la Xina. Doncs b, si fos aix es trobarien que des del febrer del 2010 la llei xinesa de patents reconeix als empleats una remuneraci raonable de no menys del 2% del benefici desprs dimpostos

generat per laplicaci de la patent i el 10% de les llicncies. Una legislaci daquest estil representaria un canvi en el paradigma de les relacions empleat-empresa; per no es pot continuar pensant que laportaci

royalties i rendes de la propietat immaterial van ser de prop de 700 milions deuros per a Espanya i de 9.900 euros per a Alemanya. Un efecte collateral no menyspreable es produiria, doncs, en els ingressos per recaptaci de

A Espanya la majoria de les invencions laborals no tenen dret a remuneraci complementria

al benefici de lempresa dels empleats, amb la seva actuaci en laplicaci del coneixement, no sha de retribuir en proporci al que suposa, sin que el sou ja s suficient. Si volem ms innovaci, tots hi han de guanyar. Finalment, les implicacions econmiques tamb sobserven en les balances comercials: lany 2009, els ingressos per

lIRPF. Amb els ingressos per llicncies dAlemanya i el 10% de la Xina es podrien recaptar uns 400 milions, als quals caldria sumar els de les remuneracions complementries per comercialitzaci dinnovacions. Aix s molt interessant per a Catalunya per la seva histrica aportaci a la innovaci. Per ats que larticle 155 de lEstatut dAutonomia noms dna competncia executiva i no legislativa, caldr que el Parlament espanyol aprovi una llei de patents de lempleat per tal que el tpic Que inventin ells es converteixi en Si inventem, hi guanyem tots.

12

GENER/FEBRER/MAR
2011

12