AUTOR PERODE PRE-LITERARI

PLAUTE

TERENCI

CICER

RESUM DE LITERATURA LLATINA I GNERE / TEMTICA OBRES Annals: Registres de fets rellevants que anotaven els Summes Pontfices. Actes senatorials. Decisions, debats que es realitzen al Senat. (Ms endavant sn font per als historigrafs). Art dramtic: hi ha dos gneres tpicament llatins: la fabula praetexta (seriosa) i la fabula togata (cmica). Ms endavant s'adapten les tragdies i comdies de Grcia. Les comdies s'anomenen fabula palliata. Dramtic: Comdia Comdies (palliates): Personatges arquetpics: Pseudolus Vell avar Aululria (de l'olla) Jove innocent i enamorads Mustellaria (del fantasma) esclau pcar Miles gloriosus (El militar famfarr) Pares desconfiats Es conserven 20 comdies i fragments Llenguatge colloquial Unitat de temps i acci Ambientades a Grcia Dramtic: Comdia: Es conserven sis obres: Arguments dorigen grec. Andria (La dona dAndros) En oposici a Plaute, la llengua Hecyra que utilitza s ms culta. Heautontimoroumenos, Tarann burgs. Eunuchus Les seves obres tenen menys Phormio acci i ms dileg que les de Adelfoe Plaute. Oratria/Filosofia/Gnere epistolar Manuals de retrica: De inuentione; Brutus i Oratria abans de Cicer: Gran tradici Orator (en forma de dileg). a Roma (institucions poltiques: Discursos judicials: Pro Roscio Amerino; Pro assemblees, senat, ...). Cat (s. III-II a. Arquia poeta (fa elogi de les lletres i la poesia) C.) primer orador que publica discursos. Discursos poltics: Verrines (contra Verres); s. I a. C. : Edat d'or de l'oratria. Quint Pro lege Manilia; Catilinries (contra Hortensi tendncia asitica Catilina); Pro Murena; Filpiques (discursos (recarregament del discurs) contra Marc Antoni) Tractats filosfics: De republica; De legibus (sobre l'estat ideal i les seves lleis); De senectute (sobre la vellesa), De amicitia (sobre l'amistat); Tusculanes (sobre la virtut, immortalitat de l'nima) Correspondncia: Ad familiares; Ad Atticum; Ad Quintum fratrum; Ad Brutum

DADES BIOGRFIQUES

s. III-II a. C. xit de les seves obres durant la seva vida. Sembla que va fer d'actor.

s. II a. C. Esclau manums. Freqenta el cercle filohellnic dels Escipions. Enemistat amb cercles ms tradicionalistes. Mor jove en un viatge a Grcia. s. I a. C. Viatge a Grcia per perfeccionar el seu art oratori. Fa carrera poltica (cursus honorum) Com qestor escriu les Verrines (en defensa dels sicilians contra Verres) Com cnsol s'enfronta a Catilina que intentava fer un cop d'estat a la Repblica (escriu les Catilinries, discursos al Senat contra Catilina) Deixa la poltica desprs del 1r triumvirat. Les Filpiques (escrites contra Marc Antoni) el duen a ser assassinat per uns sicaris d'aquest (ja durant el 2n triumvirat)

AUTOR

VIRGILI

RESUM DE LITERATURA LLATINA II GNERE / TEMTICA OBRES Gnere buclic, didctic i pic glogues o Bucliques: fingits dilegs entre pica abans de Virgili: pastors en qu es reflecteixen temes personals i Livi Andrnic (s.III a. C.) tradueix de la poltica del moment l'Odissea al llat. Gergiques: inspirat per Mecenas. Fomentar el Nevi (s. III a. C.) escriu un poema pic gust per l'agricultura (poltica d'August desprs sobre la 1 Guerra pnica de guerres civils) Enni (s. III-II a. C.) adapta la mtrica Eneida: Animat per August. Model en l'Odissea grega a la llatina. (poema pic Annales) d'Homer (1 part del viatge des de Troia) i en la Ilada d'Homer (2 part: lluites contra els itlics) Gnere lric i satric Lrica anterior a Horaci: cercle de poetes al voltant de Catul (1 meitat s. I a. C.). Imiten la poesia grega hellenstica. Abandonen la seriositat de la tradici romana. Stira anterior a Horaci: Lucili (s. II a. C.) va donar a la stira la temtica (crtica de la societat) i la mtrica. Stires: temtica diversa: inconstncia de l'home, elogi de la vida senzilla, avarcia. podes: poemes escrits en metre imbic. El ms conegut s el II (Beatus ille...) Odes: poesies lriques de metres adaptats de la lrica grega arcaica. Temtica diversa: amistat, amor, pas del temps, la vida rstica, etc. Carmen Saeculare: poema per celebrar els Jocs Seculars encarregar per August. Epstoles: poemes escrits en hexmetres. Sn cartes als seus amics de temtica diversa. Destaca Epstola als Pisons o Art Potica. Gnere elegac Amors: amor per una amant imaginria. Metre de combinaci d'hexmetre i Heroides: cartes imaginries d'herones o dones pentmetre. A Roma es converteix en el famoses als seus amants. poema ideal per a la temtica amorosa. Ars amandi (Art amatria): consells per Altres elegacs famosos van ser Tibul i conquerir la dona estimada. La publicaci Properci. provoca un escndol pblic. Remeis d'amor: consells per evitar la passi amorosa. Fastos: calendari histric religis de Roma Metamorfosis: l'obra ms coneguda. Collecci de mites en qu s'explica una transformaci d'algun personatge en mineral, animal, planta, constellaci, etc. Tristes: pomes de lamentaci escrites a l'exili. Pntiques: cartes escrites a la seva dona i amics des de l'exili Gnere historiogrfic Malgrat que es tracta dhistria, la seva qualitat literria s incontestable. En ella hi apareixen discursos (sens dubte creats pel mateix Livi) de personatges histrics.

HORACI

DADES BIOGRFIQUES 2 meitat s. I a. C. Desposset de les terres familiars pels 2ns triumvirs. Per Octavi el compensa amb noves terres. August l'empeny a escriure les Gergiques i l'Eneida. Mor desprs d'un viatge a Grcia abans de la publicaci de l'Eneida, publicada ms tard per August, contra la voluntat del poeta. 2 meitat s. I a. C. Viatja de jove a Grcia a completar estudis (coneix estoicisme i epicureisme). Partidari dels assassins de Csar. Perd les possessions familiars. Virgili el presenta a Mecenas i entra al cercle. Aproximaci a la poltica d'August.

OVIDI

2 meitat s. I a. C./1 meitat s. I d. C. (mor el 18 d. C.) Fill de famlia acomodada. Refusa la carrera poltica i es dedica a la poesia. August va considerar l'Art amatria perjudicial per a la societat romana. Va ser exiliat de Roma cap al Pont (Mar Negre) el 8 d. C. Va esperar intilment el perd d'August.

TIT LIVI

Ab urbe condita 2a meitat del s. I a. C. i principis del s I d. Histria de Roma des de la seva fundaci fins C.(60 a.C.-17 d.C.) lany 9 a. C. Viu consagrat a la tasca literria. No 142 llibres dels quals sen conserven 35. particip en poltica. Va ser atret per la poltica propagandstica dAugust, tot exalant les virtuts tradicionals romanes.