Les xarxes socials... una revoluci i una nova manera d'entendre les relacions entre persones...

En el pasado tu eras lo que tenias ahora eres lo que compartes. -Godfried Bogaard Esto no es una herramienta de Marketing Directo, esto es comunicacin humana. -Rob Key

Berta Gironella Vargas Albert Figueras Andrs David Gonzlez Jimnez

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 2 Psicologia de la interacci a la xarxa

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 3 Psicologia de la interacci a la xarxa

1.- Introducci ............................................................................................... 4

1.1.-L'sser hum sociable per naturalesa i qu sn les xarxes socials ..... 4 1.2.-Tipus de xarxes socials ....................................................................... 5

2.-Evoluci en el temps de l'usuari ........................................................... 7 3.- Classificaci dusuaris ............................................................................. 9 4.- Les empreses en un marc 2.0 ............................................................. 10
4.1.- Beneficis de l's de les xarxes socials? ............................................ 10

5.- Diferenciaci entre l's professional i l's ocis dels usuaris ..... 12 6.- Avantatges i inconvenients de les xarxes socials
6.1.- Avantatges ...................................................................................... 14 6.2.- Inconvenients .................................................................................. 15

Bibliografia i Webgrafia ............................................................................ 19

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 4 Psicologia de la interacci a la xarxa

1.- INTRODUCCI
1.1.- Lesser hum sociable per naturalesa, i que sn les xarxes socials.
Des dun enfocament sistmic de la societat, sabem que el els organismes som considerats sistemes oberts, es a dir que permetem intercanvis i amb el que existeix fora daquest. Es a dir que, nosaltres, com a individus, no noms som unitat dorganitzaci, sin que tenim la caracterstica de poder adaptar-nos dins el nostre sistema scio-ecolgic, all on vivim. Aquesta interacci o intercanvi, necessari per els sistemes vivents, s el que anomenem comportament, que sorigina al realitzar les funcions de lorganisme. Cada organisme hum es relaciona amb altres organismes, els quals tamb es troben relacionats amb altres. Conformant daquesta manera una xarxa relacional. Segons la teoria del sistemes, el comportament dun daquests sistemes al qual anomenem subsistema, afecta en major o menor mesura els altres. Aquesta xarxa que crea lorganisme a mida que es desenvolupa, s el que es coneix com el seu nnxol ecolgic, i els humans, tenim un nnxol ecolgic predominantment social. Aquestes relacions es distribueixen per mbits, i en cada un daquests, es porten a terme unes activitats tpiques, desencadenants dels rols socials. U. Bronfenbrenner, un psicleg americ, va publicar en el seu llibre Ecologa del desarrollo humano, que cada mbit s una modalitat de vida i experincies, i que el desenvolupament consisteix a integrar-les harmnicament. Posant un exemple, la famlia i lescola serien dos dels mbits que acullen al nen on teixeix aquestes relacions amb les persones, i interpreta els seus rols. Per exemple el nen prendr un rol dins la famlia, per en prendr un altre de diferent a lescola, on pot relacionarse amb els professors, o amb els companys, on els rols tamb divergeixen. Estudis realitzats recentment per el professor dantropologia evolutiva de la Universitat dOxford Robin Dunbar, donen nombre finit a aquestes relacions. Es a dir, el nostre cervell est preparat per a controlar unes 150 relacions entre persones de manera ms propera. Nombre conegut com a nombre de Dunbar. Lmits imposats per les capacitats de processament de la ment. Aquest nombre sha mantingut regular i estable en la successi del temps, i en diferents cultures. Podrem dir, que la nostra vida social no ha variat, en aquest aspecte, des de fa cent mil anys. Nuestros grupos sociales suelen incluir unas 150 personas, en algunos la cifra es ligeramente menor y en otros mayor, pero por lo general tenemos unos 150 amigos y allegados incluidos nuestros parientes. No hablamos de amigos en Facebook, donde podemos tener varios miles de amigos si queremos. Sin embargo si tenemos una gran cantidad de amigos en Facebook, a muchos en realidad, apenas los conocemos, si les pidiramos un favor, probablemente, no nos lo haran R.Dunbar.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 5 Psicologia de la interacci a la xarxa

La nostra habilitat per a manipular informaci sobre la vida social est limitada per la grandria de la part davantera del cervell. La mida del qual es troba proporcionalment relacionada amb en nombre de relacions socials que diferencia una espcie de laltre. Lespcie humana es la que te el cervell ms gran, i per tant el nombre ms alt de relacions socials. Segons alguns cientfics, aix pot estar tamb relacionat amb el fet amors, dons tamb coincideix que les espcies mongames, com la nostra, estan dotades de cervells ms grans. En una entrevista que tenen Eduard Punset i Robin Dunbar, expliquen que estem molt dominats pel llenguatge, per que el tacte pot ajudar a reforar relacions de confiana, aix com el riure, que t el mateix efecte que el tacte en interacci de ms de dues persones. El tacte s important per a demostrar la fora emocional duna reacci. Amb levoluci del llenguatge, que ens ha dominat i sha convertit en una part molt important de la nostra psicologia, pel fet que tendim a creure en les paraules de les persones sense acabar dentendre les emocions subjacents, i s el tacte el que crea gran part de les emocions, perqu com diu Dunbar Con las palabras, se puede mentir [...] Es importante el tacto para entablar relaciones estrechas[...] se logra una idea mucho ms clara de las palabras de alguien segn la manera en la que te toque. El tacte es la via de comunicaci ms sincera i ntima, per noms estem disposats a posar-la en practica amb els ms propers, quan es tracte dun grup ms gran, la rialla s el que podria substituir el tacte, ja que rient poden haver-hi ms de dues persones. Un altre punt que estudia el professor Dunbar que ens suposa dinters en la introducci en les conductes 2.0, s el xafardeig com a manera de passar el temps amb alg altre, que representa uns dos teros del nostre temps social, dins una situaci de quotidianitat. Mentre els homes el fan servir ms per a demostrar o exhibir, mentre que les dones tendeixen a parlar sobre la naturalesa de les relacions socials. En aquesta entrevista es planteja la pregunta, som xafarders per naturalesa, o s dorigen cultural? En realitat que ens interessi la vida del dems, s dall ms natural, per avui dia, grcies a les noves tecnologies, i a la nova manera que aquestes ens aporten a lhora de comunicar-nos, podem veure les persones del nostre mbit, o incls de ms reconegudes socialment (famosos o no) cada dia si volem, i aix ens fa creure de manera inconscient que les coneixem. Aix, diu, t alguna cosa a veure amb la nostra evoluci, ja que som animals jerrquics per naturalesa, i les febleses o desgrcies dels ms reconeguts en lestatus social, o els que creiem que ho estan, ens interessen, ja que el cervell de forma inconscient els considera rivals potencials i creu que els seus problemes ens podrien beneficiar. Tamb ens interessa per compartir les alegries dels nostres coneguts o familiars. Aquesta activitat ocupa ms del 65 per cent que dediquem a parlar, i s a ms a ms un sistema de control i cstig de qui es surt de les normes o pautes que indiquen el cam de les conductes socials, que ens indiquen com hem de ser, segons els significats culturals, cosa que ens uneix com a grup, i per tant ens permet socialitzar, transmetent coneixement popular.

1.2.- Tipus de xarxes socials

Aquestes xarxes socials que hem esmentat, en les que viu lindividu, sn molt elaborades i complexes, i consegentment molt complexa tamb s la seva classificaci. Com ja sabem per, lesser hum en aquests ltims anys ha trobat un nou i molt potent canal de comunicaci. Grcies a les tecnologies i al sorgiment dinternet. Internet va nixer en els temps de la Guerra Freda, Nord-

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 6 Psicologia de la interacci a la xarxa

amrica tenia la necessitat de tenir uns quants ordinadors connectats dins el seu territori per si havia de preparar un atac. Aix, noms amb un bot, farien saltar lalarma en tots els Estats Units. Aquesta primera xarxa anomenada ARPANET se li posa data de naixement el 21 de novembre de 1969. Tot i haver nascut en un context militar, com molt altres invents en la histria, sha anat desvinculant daquest mbit, i ha anat creixent fins a dia davui, no cal dir, a un ritme vertigins. A partir daquest punt, investigadors i cientfics que treballaven a la Xarxa, van pensar en estendre aquest mbit, i avui ens permet estar connectats amb milers de persones per a tot tipus de finalitats, ja siguin altruistes o b amb nim de lucre. El primer intent de xarxes social va ser a lany 1997, amb Sixdegrees, que permetia de crear un perfil i mantenir contacte amb altres usuaris. Poc a poc aquestes xarxes shan anat especialitzant en diferents camps (msica, fotografia, relacions laborals....) i des daleshores shan anat convertint en una activitat sociolgica que ha anat creixent fina ha arribar al boom de Facebook, que compta per milions els seus usuaris. Tot aix ha estat possible al nou model de Web 2.0. , que no s una versi de la 1.0, si no que es tracta duna actitud i manera diferent de fer les coses, donant el protagonisme a la gent. Els usuaris de la xarxa controlen, o controlem, ara la informaci i decidim que volem veure, buscar.... Es defineix com una web participativa i interaccionista. Podem classificar de manera molt global aquestes noves xarxes socials en dos tipus: les generalistes i les especialitzades.

Les Generalistes acullen qualsevol tipus dactivitat i qualsevol tipus dusuari, amb la finalitat de posar en contacte i compartir experincies amb gent de tot tipus. La revista en lnia de Consumer de Eroski va realitzar un estudi per analitzar tres de les xarxes socials generalistes ms conegudes. Els resultats varen ser els segents: - Facebook: Nascuda per al retrobament damics i companys destudi. Tot i que actualment es fa servir per a estar en contacte amb qualsevol persona que ens pugui interessar i veuren fotografies, comentaris.... - Tuenti: que s una xarxa per a usuaris ms joves. - MySpace: tamb de pblic jove, i tot i que podem trobar altres mbits, la seva especialitat s la msica. Dins daquestes mateixes xarxes generalistes, shan creat el que grups especialitzats en diversos

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 7 Psicologia de la interacci a la xarxa

temes, ja siguin professionals, socials, o oci. Per exemple dins de Facebook o Twitter hi han grups dusuaris que participen dins daficions comuns, o incls grups dedicats a ciutats o barris. Pel que fa a xarxes especialitzades, es tracta de frums i xarxes socials especialitzades en temes diversos. Per exemple especialitzades en temes financers, que vindrien a ser com un club dinversors situat a la xarxa. Tamb nhi ha per a colleccionistes, de compravenda, especialitzades en msica, art, esport, cinema, viatges, literatura.... Les Xarxes Socials per, com ja hem esmentat, degut a la seva complexitat natural sn de classificaci ambigua i complexa.

2.- Evoluci en el temps de lusuari de internet com a element sociable

Des de temps prehistrics lsser hum es va donar compte de la importncia del treball en equip i de la importncia de la collaboraci. Al llarg de lhistoria aquest fet sha donat en totes las civilitzacions, tant en la vida quotidiana, en el treball, en les escoles i acadmies, en els governs, en las guerres, etc. Hem pogut veure com shan establert infinitat de collaboracions a tots los nivells, des dacords comercials entre gremis y diferents sectors fins a acords entre diferents civilitzacions, ja sigui por comer de mercaderies, animals, persones, militares, y un llargussim etc.

La collaboraci, a qualsevol nivell, es part ntegra del ser hum. Som animals sociables y necessitem formar part daquesta socialitzaci. En la naturalesa veiem tamb infinitat de casos, no solo en los mamfers sin en tot el regne animal. Las abelles, les formigues o les termites tenen una estructura collaborat iva molt avanada (a ms de jerarquitzada), tot i aix, des dun banc de peixos fins a manades de nyus (la uni de individus permet major supervivncia) passant por delfines, orques, leones, llops...per posar alguns exemples.

Por tant, tot animal t que collaborar amb altre en algun moment de la seva vida, almenys para satisfer una de les seves necessitats bsiques como la reproducci. (pirmide de Maslow).

Ens diferenciem de la resta del mn animal per ls del llenguatge, que ens permet (entre altres coses) un nivell de collaboraci casi infinit.

Abans de ls massiu de internet, les persones tendien a relacionar-se i collaborar per diferents medis. Es creaven associacions, clubs, grups, etc., i es feien convencions i reunions a mode dassemblea amb el fi de dur a

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 8 Psicologia de la interacci a la xarxa

terme aquesta collaboraci, fent servir mtodes com el telfon i les cartes per comunicar-se i establir fites de reuni. Internet va donar la capacitat de recavar una quantitat de informaci casi illimitada y va permetre llegar a prcticament tots els racons del mn fer-nos notar casi al instant. Es va arribar a un s de la xarxa com a mitj de comunicaci entre usuaris mitjanant el mail, de manera que els membres duna associaci podien reduir costos a lhora de contactar. Es podien crear webs i llocs en la xarxa per a donar a conixer les seves idees, els seus projectes, els seus acords... Sorgeixen les webs de marques en les que sanuncien els seus productes, serveis.. que permeten arribar a ms usuaris per menys costos de publicitat. Trobem dos perfils dusuaris clars, lactiu i el passiu. Lactiu s qui crea continguts, ja sigui una persona o una corporaci, mentre que el passiu s qui rep la informaci, per mitj de cerques, anuncis... de lo que li interessa.. La web 2.0, tot i que es una evoluci notable, segueix tenint el mateix concepte, llegar a un usuari final y aconseguir que ms gent ens llegeixi. Em guanyat la capacitat de participar, de ser part del sistema y ser, a la mateixa vegada receptors de informaci y emissors daquesta. Finalment, amb la web 2.0 va arribar la universalitat dusuaris. Aquest nou sistema permet una connexi total entre usuaris, amb una reciprocitat de intercanvi de informaci, una extensi infinita dusuaris i clients. Amb la web 2.0, tot i que segueix existint lusuari passiu, shan unificat les dues divisions dusuaris. Les xarxes socials permeten que qualsevol usuari pugui generar continguts, que una corporaci rebi informaci dels seus consumidors, fer reunions entre socis de forma virtual, i moltes coses ms. Els usuaris es tornen actius i creen blogs, opinions, cites i anuncis de tot tipus.

En conclusi, levoluci dels usuaris en termes collaboratius en el temps s: actiu recproc-passiu-actiu recproc a gran escala, on trobem similituds entres abans de laparici de internet i la evoluci 2.0, veient com es collabora com si es fes de forma fsica per en un entorn virtual. Ens fa tornar als inicis, la collaboraci, el quid pro quo, per a gran escala, entre milers y milions de usuaris. El fi es el mateix, el mode (la paraula, el llenguatge) es el mateix, per varia el medi, que es el que nos da casi infinites possibilitats de collaboraci (el intercanvi de informaci tamb es collaboraci) e infinites possibilitats de supervivncia.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 9 Psicologia de la interacci a la xarxa

3.- Classificaci dusuaris

Pel contrari del que pot semblar, les xarxes socials no sn noms en gent jove. Tot el mon que tingui accs a Internet pot accedir-hi, i s per aquest motiu que no podem parlar dun estereotip definit. A Facebook per exemple te cabuda tant un noi de 14 com una avia de 89, i tots dos poden estar connectats i compartir informaci. Per, tot i que no hi ha un model definit dusuari a les xarxes socials, si que es possible segmentar la societat a la xarxa segons ledat, sexe, interessos Segons lagncia dinvestigaci The cocktail Analysis, es poden distingir Quatre perfils bsics entre els usuaris de les xarxes socials: els social media selectors, els simple social networks, els trend followers i els media addicts. Els Social Media Selectors suposen un 40% del usuaris de les xarxes socials. Sn els usuaris de ms edat, amb una relativa activitat en les xarxes, blogs... Son ms afins a xarxes populars com Facebook, i menys afins a xarxes professionals. Sestableixen a una xarxa que es la que fan servir principalment. Busquen la funcionalitat comunicativa i el contacte amb el grup. Els Simple Social Networks representen una tercera part del total enquestat, amb usuaris predominants femenins i menys vinculat a una franja dedat concreta. Tenen menor activitat i per tant freqncia en ls dinternet . I es troben ms ressents en xarxes generalitzades. Motivades sobretot per el temps doci i relacional que li aporta el seu grup. Els Trend Followers ocupen un 19% del usuaris enquestats, i sn el perfil ms jove de 19 a 25 anys. Sn molt actius a internet i tenen entre dues i tres comptes actives, amb molta freqncia de missatgeria instantnia. Molt presents a Tuenti, i amb molta vinculaci a youtube. Les principals raons que impulsen el seu s sn lentreteniment i mantindres informat devents, festes... aix com estar al dia de la moda. Per ltim, els Media Addicts pertanyen al sector ms minoritari, amb un 10% dels entrevistats. Sn ms aviat masculins i ronden els 26- 36 anys dedat. Es defineixen per fer s intensiu de diferents plataformes generalitzades (missatgeria instantnia, xarxes socials, blogs...) amb una gran diversificaci de tipologies. La popularitat s una de les seves caracterstiques.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 10 Psicologia de la interacci a la xarxa

4.- Les empreses en un marc 2.0

Amb la web 2.0 entenem a lempresa com a un usuari generador de continguts amb la finalitat darribar als mxims clients possibles per donant un servei que anteriorment no donaven. Aquest servei s la figura del community manager. El community manager s un gestor de xarxes socials que intenta buscar nius de mercat i nous consumidors grcies a la informaci que generen els usuaris en les xarxes.

4.1.- Beneficis de l's de les xarxes socials

Les xarxes ms utilitzades sn facebook, twitter, pinterest i linkedin en un entorn empresarial, doncs sn les que ms usuaris tenen. Amb Facebook, les empreses creen la seva pgina professional amb opci de seguiment (bot me gusta). Generen continguts de forma activa i regular, de manera que els seus seguidors tenen accs a les seves noves promocions, productes i serveis de forma peridica en el seu muro. En els perfils de Facebook sn unidireccionals, es a dir, complementen a les antigues webs corporatives 1.0, per tenen 2 avantatges considerables vers les altres: ms usuaris potencials (perqu saben la quantitat dusuaris que existeixen), i que es crea una cadena dusuaris que visionen el contingut. Una de les particularitats de Facebook s que els teus contactes poden veure que s el que ests seguint a travs del muro, es a dir, si un usuari segueix a una marca, els seus 100 o 200 amics podran veure que la segueix; si daquests 15 sinteressen i veuen la pgina, lempresa tindr 15 possibles clients, i si daquest 15, 1 o 2 cliquen al bot me gusta es crear una cadena amb els seus respectius contactes.

Twitter t dos usos clars per a una empresa, generar continguts i rebre informaci. El primer s s exactament el mateix que en Facebook, noms que en comptes de me gusta tenim el follow. La empresa genera continguts que

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 11 Psicologia de la interacci a la xarxa

apareixen en el time line dels seus seguidors, proporcionant informaci de la seva activitat. En Twitter hi ha un component clau, que s el hastag. El hastag s un patr de cerca que permet detectar una paraula clau en tots el continguts on apareix. Aquestes cerques permeten al community managers detectar qualsevol tuit en el que es parli, sopini o es critiqui a lempresa, daquesta forma es coneix que tipus de influncia t lempresa, a la vegada que es permet la interacci amb els possibles clients, resolvent dubtes, promocionant articles, etc. Tuenti s una xarxa social del tipus facebook enfocat a persones major de 14 anys i pensat per a la poblaci espanyola.

Pinterest s una xarxa social que es basa en el intercanvi de fotografies i videos. s una mescla entre Facebook, Flickr i twitter, amb lo que les empreses lusen per a generar continguts mitjanant imatges i fotografies.

Per ltim, apareix Linkedin. Aquesta xarxa no s per a generar continguts o atraure clients, sin que susa per generar contactes entre professionals. Al generar una xarxa de contactes les empreses poden negociar acords entre els seus representants, encontrar nous provedors, fer negocis i detectar nous candidats. Linkedin, s una extensa base de dades que permet conixer als empleats de les empreses, saber si estan disposats a un canvi professional o estan en cerca de treball amb un sl click. Aix permet als recursos humans i headhunters encontrar a candidats ideals amb molt menys cost i amb menys esfor, doncs s un aparador virtual de professionals.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 12 Psicologia de la interacci a la xarxa

5.- Diferenciaci entre l's professional i l's ocis dels usuaris

Com no tots els usuaris de les xarxes socials sn empreses, hi ha una diferenciaci entre un s professional i un s ocis daquestes xarxes. Com hem vist en lapartat anterior, les empreses usen les xarxes socials per a promocionar-se (Facebook, Twitter, pinterest), per a rebre informaci (twitter) i per a detectar a nous empleats (Linkedin). Aquest s no s noms de les empreses, lusuari de a peu usar les mateixes xarxes amb la intenci de generar contingut per a que es fixin en ell creant el que sanomena la Marca Personal. Aquesta actitud consisteix en crear una reputaci professional en el mn virtual, com a generador de idees amb la finalitat de aconseguir trfic a la seva marca, ser seguit o aparixer en Linkedin com a futur candidat.

Lusuari ocis no tracta de crear una marca personal de forma professional, el seu desig es ser llegit. la expresin del yo es la necesidad dominante del ser humano William Winter, el principio ms profundo en el carcter humano es el anhelo de ser apreciado William Jones; el impulso ms profundo de la naturaleza humana es el deseo de ser importante John Deway y Sigmund Freud (Freud diu gran en comptes de important).

Aquestes frases expliquen clarament lo que lsser hum necessita, per aquest fet ls de les xarxes socials de forma ociosa permet que amistats i seguidors coneixin les opinions dels seus contactes, i generin continguts ms o menys rellevants per a qui els escriu i els llegeix.

Facebook susa de forma ociosa per a contactar amb vells i nous amics i tenir constncia de les seves vides, experincies i vivncies que al no ser omnipresents no podem conixer en el acte. Grcies a Facebook podem encontrar al teu millor amic de la infncia que va canviar de residncia i que vas perdre el contacte, o conixer els gustos i curiositats duna persona que acabes de conixer grcies a eines com la biografia. Pinterest susa per a un intercanvi de interessos comuns amb altres persones que coneixes o no, mitjanant ls de imatges i videos. Per exemple, si ets aficionat a lesport podrs compartir les teves fotos de escalada amb

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 13 Psicologia de la interacci a la xarxa

altres usuaris als que li agradi escalar o les fotos descalada. Twitter en canvi, s un generador de missatges curts (microblogging) que poden tenir o no inters com amb altres usuaris. Es tracta de crear continguts de qualsevol tipus i que siguin els teus seguidors qui decideixin si les interessa la teva opini o no. No es tracta duna xarxa de contacte sin de llegir opinions, noticies, informacions, etc., que poden resultar rellevants o no. El time line sol ser una mescla de continguts molt diferents que permeten conixer valoracions entre usuaris. En conclusi, les xarxes socials sn una allegoria a la llibertat dexpressi, ja sigui generant continguts o llegintlos, ja sigui anunciant un producte o anunciant una idea o un fet, ja sigui compartint experincies amb els amics o buscant treball, les possibilitats de les xarxes 2.0 sn infinites.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 14 Psicologia de la interacci a la xarxa

6.- AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LES XARXES SOCIALS

6.1.- Avantatges
En primer lloc iniciem la nostra valoraci tenint en compte els avantatges que ens proporcionen les xarxes socials: Lsser hum s sociable per naturalesa, aix doncs, les xarxes socials sn una eina que permet una quantitat de relacions i comunicacions espectaculars. Seguint el fil de la sociabilitat de les persones cal dir que hi han 3 factors, que els defensors de les xarxes socials argumenten i defensen amb molta ra, la comunicaci, la comunitat i la cooperaci. Des del punt de vista de la comunicaci, la quantitat de comunicacions entre usuaris que permeten les xarxes socials sn immenses, opinions i informaci esdevenen en un flux continu en moltes direccions. A ms, les xarxes donen loportunitat de promoure tems tant importants com la llibertat dexpressi, un pensament crtic i diversitat dopinions enfront del monopoli de informaci unidireccional de la web 1.0.
La distancia solo es un smbolo de separacin, y la comunicacin un smbolo de cercana Anyertz

Altre factor s la comunitat, aix sexplica perqu lhome no pot viure al marge de la societat con ja hem vist al punt (levoluci en el temps dels usuaris). Les nacions, les religions, la famlia, els amics, les professions... sn diferents tipus de comunitats per s grcies a les xarxes socials permeten iniciar, mantenir, i augmentar aquestes comunitats a la societat actual. La integraci dins duna comunitat dusuaris, aquest sentiment de pertnyer a un grup i la interacci pot ser quelcom molt positiu, i produir un benestar amb un mateix i amb els altres. Lltim factor s la collaboraci. Les xarxes socials, les webs 2.0 donen la oportunitat, de no monopolitzar el coneixement en uns pocs, sin que hom pot intervenir i donar a conixer opinions, estendre un estudi... el flux dinformaci. Aquest cmul dinformaci que prov de tants llocs diferents i de persones tant diferents, fa que hi hagi una cooperaci constant, i per tant hi hagi una evoluci continuada de tots els temes que es tracten tant siguin cientfics com trivials. Daquests tres factors podem desprendre la intelligncia collectiva a la societat actual, "Nadie sabe todo. Todos sabemos algo. Todo el conocimiento reside en las redes" Pierre Lvy (1956) La relativa immediatesa, la possibilitat de veure, sentir i llegir de forma gaireb instantnia una informaci crucial per a qualsevol tipus de projecte, s increblement important. El ventall de possibilitats que obre aquesta forma d'interacci evita costos, esforos, energies, persones, etc. A ms, les xarxes socials permeten que la comunicaci pugui ser a distncia, atemporal i asincrnica, en tot tipus de formats imatges, sons, vdeos, paraules...i que puguem contactar amb gent, que mai haurem pogut

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 15 Psicologia de la interacci a la xarxa

contactar directament; ampliar els nostre horitzons. Daltra banda, en lmbit professional, permeten a les empreses arribar als consumidors, de forma directa i personal; i la inversi s molt menys costosa que la promoci convencional que shavia utilitzat fins ara. Suposem que una empresa t un negoci i vol publicitar, tindr x milions d'usuaris finals als que arribar i publicitar el seu negoci via facebook, twitter, blogs ..., tindr x milions de possibles consumidors que opinaran sobre el seu producte, el seu servei de venda , de mrqueting, de postvenda, etc., que al seu torn podran beneficiar amb les opinions dels consumidors si el seu servei s bo, o perjudicar si s dolent. Tindr milions de possibles idees per millorar el seu servei o per treure nous productes. Per tant, utilitzar tot el potencial del "social Media" afavoreix a millorar un negoci o buscar feina, millorar la vida personal i professional, i en resum la qualitat de vida, doncs estalvia temps, diners, esfor, etc.

6.2.- Inconvenients
El principal inconvenient de les xarxes socials, s que... al ser una eina, la bona utilitzaci daquesta, depn directament de la bona fe de lusuari. Per tant remarcarem que les xarxes socials no tenen inconvenients per si mateixes fora dels aspectes tcnics, si no que depn de les persones, que sn les precursores de lacte comunicatiu. Altre inconvenient s laddicci a les xarxes socials que shan fet quasi b indispensables per a la majoria de la nostre societat. En alguns casos, en la majoria joves en edat de risc a les addiccions, acaben sent addictes a les xarxes socials. Una de les causes s la falta de percepci del risc.

Un altre cas pot ser que es prengui com una via descapament... com una automedicaci digital per a persones amb depressi i amb problemes dautoestima. La immunitat que dna la no presencialitat i un cert "anonimat" permet que la gent adopti un paper que no es correspon amb la realitat, i ms greu encara quan realment es creuen que es veritat el paper que han adoptat. Molts casos de persones influents a les xarxes socials solen ser persones que han fracassat en la

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 16 Psicologia de la interacci a la xarxa

seva vida real, que han tingut poques oportunitats de destacar en la feina, en el seu entorn, i emmascaren situacions adverses o difcils en un nvol de lideratge fictici. Altres inconvenients poden ser els problemes fsics derivats de ls continu de lordinador com lobesitat, la falta de son, ulleres, malnutrici... i lallament social, que por arribar a produir addicci, ja que la barrera que els proporciona un ordinador fa ms fcil interactuar en un collectiu. Joves que es tiren hores davant de l'ordinador al xat del facebook o al timeline del twitter, que no paren ni per sopar, que quasi no dormen, que munten en clera quan els seus pares no han pogut pagar la factura d'internet o es fa mal b l'ordinador. La comunicaci no verbal s del tot important en un procs comunicatiu, per en les xarxes socials moltes vegades la comunicaci no verbal s del tot inexistent; una part important del missatge es perd. Per aquest motiu a vegades poden provocar mals entesos. La magnitud pblica que adopten els perfils, i el seu contingut; poden provocar crtiques i transmetre una imatge que no sigui la que nosaltres volem transmetre. Aix doncs aix pot provocar una crisis de reputaci (com es veu a un mateix i el qu diuen de tu). James Surowiecki, un periodista americ, manifesta que la intelligncia collectiva es veu afectada quan hi ha temps de crisi, i quan les persones sn massa conscients de les idees dels altres. Podem dir que aquest inconvenient s molt important, ja que hi ha una cpia de les opinions. No hi ha una suma didees crtiques, que entre totes es contrasten i es posen els lmits. Robin Dunbar, antropleg, defensa que els ssers humans poden establir una xarxa estable amb unes 150 persones aproximadament. Linvestigador Cameron Marlon, ens informa que la relaci ms estable amb conversacions bidireccionals es dna amb menys de deu persones. Per tant el que promouen les xarxes socials sn uns enllaos febles, i duns contactes casuals sense interacci persistent. Finalment, un dels problemes ms greus que trobem en les xarxes socials s que la informaci personal pot ser utilitzada fraudulentament per algun usuari. Hi ha moltes maneres daconseguir dades dels usuaris, com per exemple la creaci didentitats fictcies, suplantar la imatge dun personatge fams o utilitzar tcniques psicolgiques, dintre de un varietat infinita de possibilitats.
Per mitj de la creaci didentitats fictcies grcies a lanonimat, la comunicaci a travs de les xarxes socials, que no es caracteritza per la seva transparncia si no tot el contrari, permet que hi hagi persones que saprofitin de la impersonalitat destar darrere dun ordinador per crear perfils falsos, amb diferents finalitats. Es pot suplantar la imatge dun personatge fams per a recollir dades personals daltres usuaris per a la seva posterior utilitzaci pel sol fet de seguir a una persona influent i reconeguda.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 17 Psicologia de la interacci a la xarxa Utilitzant tcniques psicolgiques com per exemple la necessitat duna persona per trobar parella, es pot aparentar que es vol comenar una relaci i aconseguir les dades personals de la vctima.

La seguretat a la xarxa s un problema greu. Per tal de fer una explicaci presentem un estudi que vam fer amb una noia atractiva de 25 anys que va enviar invitacions de connexi a una coneguda xarxa social per tal de saber quina actuaci tindrien els nostres individus elegits a latzar. El resultat ve determinat pel sexe i ledat. Com podrem veure a les taules i les grfiques, els homes joves fins als 25 anys accepten lamistat sense pregunta i sense saber qui s; mentre que les dones de ms edat no laccepten. Amb aquest estudi, podem veure els problemes que pot tenir ls de les xarxes en les persones joves, que no sn conscients dels perills dun mal s en termes de seguretat.

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 18 Psicologia de la interacci a la xarxa

Albert Figueras, Berta Gironella i David Gonzlez 19 Psicologia de la interacci a la xarxa

Bibliografia
Martos Rubio, A. (2010). Redes Sociales. Madrid: Grupo Anaya S.A. El Mundo.es et al. (2010). Todo sobre internet. Madrid: Unidad Editorial.

Webgrafia:

http://loretahur.wikispaces.com/Redes+Sociales http://www.titonet.com/comunicacion/no-es-lo-mismo-audiencia-que-influencia.html http://www.netconsultingmarketing.es/-de-usuarios-en-redes-sociales http://es.scribd.com/doc/47017722/Seguridad-de-la-Informacion-y-Redes-Sociales http://www.hoytecnologia.com/noticias/Psicologo-advierte-peligro-suponen/126802 http://www.castillayleoneconomica.es/noticia/4-tipos-de-usuarios-de-redes-sociales http://www.rtve.es/television/20110426/somos-supersociales-naturaleza/427631.shtml http://www.puromarketing.com/16/12618/podria-sobrevivir-semanas-social-media-redes-sociales.html