Professional Documents
Culture Documents
Informe Sectorial Cataluña 2011
Informe Sectorial Cataluña 2011
INFORME SECTORIAL
2011 CATALUNYA
www.apcebcn.cat
NDEX
Pgina TRETS REMARCABLES DE LA SITUACI ECONMICA GENERAL ANY 2011 1. 1.1. 1.2. 1.3. 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. 5.1. 5.2. 6. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. 6.9. 7. 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6 7.7. 7.8. 7.9. 8. 8.1. 8.2. PRODUCCI EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS A CATALUNYA I ESPANYA EvOLUCI DELS hABITATGES INICIATS PER TIPOLOGIES EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS SEGONS TIPOLOGIA EDIFICATRIA (2007-2011) PREU DE LhABITATGE EvOLUCI DEL PREU MITj PER METRE qUADRAT CONSTRUT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCI A CATALUNYA (2008-2011) EvOLUCI DEL PREU MITj DE LhABITATGE DE NOvA CONSTRUCCI A LES COMUNITATS AUTNOMES DESPANYA (2007-2011) EL LLOGUER DhABITATGES EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA RENDES MITGES CONTRACTUALS PER COMARqUES DE CATALUNYA RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITj qUART TRIMESTRE DE LANY COSTOS DE CONSTRUCCI NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA EvOLUCI NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA (2004-2011) COST LABORAL A CATALUNYA EvOLUCI COST LABORAL A CATALUNYA (1998-2011) CONSUM APARENT DE CIMENT CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA A LANY 2011 EvOLUCI DEL CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2011) MERCAT LABORAL TOTAL POBLACI OCUPADA OCUPACI DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCI TAXA OCUPACI TOTAL SECTORS TAXA ATUR TOTAL SECTORS TAXA ATUR SECTOR CONSTRUCCI EvOLUCI DEL MERCAT LABORAL (2004-2011) SINISTRALITAT LABORAL ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA, SEGONS SECTOR, A CATALUNYA EvOLUCI ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA A CATALUNYA (1998-2011) IPC, MERCAT FINANCER I COMPRAvENDES NDEX DE PREUS DE CONSUM TIPUS DINTERS DE REFERNCIA EvOLUCI DELS TIPUS DE REFERNCIA (1997-2011) hIPOTEqUES URBANES NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES EvOLUCI DEL NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES (2003-2011) CAPITAL CONSTITUT EN hIPOTEqUES URBANES EvOLUCI CAPITAL CONSTITUT EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011) COMPRAvENDES FACTORS DEMOGRFICS POBLACI ESTRUCTURA DEDATS 5 58 10 13 15 18 19 20 22 23 24 24 25 26 27 27 28 28 30 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 42 45 46 47 48 49 50 51 52 54 55 55 57
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
FITXA TCNICA
NDICE
Pgina RASGOS DESTACABLES DE LA SITUACIN ECONMICA GENERAL AO 2011 1. 1.1. 1.2. 1.3. 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. 5.1. 5.2. 6. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. 6.9. 7. 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6. 7.7. 7.8. 7.9. 8. 8.1. 8.2. PRODUCCIN EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADOS EN CATALUA Y ESPAA EvOLUCIN DE LAS vIvIENDAS INICIADAS POR TIPOLOGAS EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS SEGN TIPOLOGA EDIFICATORIA (2007-2011) PRECIO DE LA vIvIENDA 5 8 10 13 15 18
EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUCCIN EN CATALUA (2008-2011) 19 EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIN EN LAS COMUNIDADES AUTNOMAS DE ESPAA (2007-2011) 20 ALqUILER DE vIvIENDAS EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA RENTAS MEDIAS CONTRACTUALES POR COMARCAS DE CATALUA RENTAS MEDIAS POR DEMARCACIONES TERRITORIALES. MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AO COSTES DE CONSTRUCCIN NDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA EvOLUCIN NDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA (2004-2011) COSTE LABORAL EN CATALUA EvOLUCIN COSTE LABORAL EN CATALUA (1998-2011) CONSUMO APARENTE DE CEMENTO CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA AL AO 2011 EvOLUCIN DEL CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA (1996-2011) MERCADO LABORAL TOTAL POBLACIN OCUPADA OCUPACIN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIN TASA DE OCUPACIN TOTAL SECTORES TASA DE PARO TOTAL SECTORES TASA DE PARO SECTOR CONSTRUCCIN EvOLUCIN DEL MERCADO LABORAL (2004-2011) SINIESTRALIDAD LABORAL ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA, SEGN SECTOR, EN CATALUA EvOLUCIN ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA EN CATALUA (1998-2011) IPC, MERCADO FINANCIERO Y COMPRAvENTAS NDICE DE PRECIOS DE CONSUMO TIPO DE INTERS DE REFERENCIA EvOLUCIN DE LOS TIPOS DE REFERENCIA (1997-2011) hIPOTECAS URBANAS NMERO DE hIPOTECAS URBANAS EvOLUCIN DEL NMERO DE hIPOTECAS URBANAS (2003-2011) CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS EvOLUCIN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011) COMPRAvENTAS FACTORES DEMOGRFICOS POBLACIN ESTRUCTURA DE EDADES 22 23 24 24 25 26 27 27 28 28 30 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 42 45 46 47 48 49 50 51 52 54 55 55 57
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011
FIChA TCNICA
ANY 2011
AO 2011
Desprs dun any de recuperaci frgil i desigual, el creixement econmic mundial es va comenar a desaccelerar a mitjan de 2010 i el 2011 va continuar pel mateix cam. Les deficincies en les principals economies desenvolupades van continuar constituint un llast per a la recuperaci global, fins al punt de plantejar inconvenients per a lestabilitat econmica mundial dels propers anys. Les mesures poltiques de gran magnitud adoptades pels governs durant la primera etapa de la crisi van ajudar a estabilitzar els mercats financers i a engegar una molt incipient recuperaci. No obstant aix, la resposta poltica es va anar afeblint i, durant lexercici, va ser molt menys conduent al creixement a curt termini, sobretot perqu lampliaci del dficit pressupostari i laugment del deute pblic van soscavar el suport per a ms estmuls fiscals, i es va obrir una important bretxa en el creixement econmic mundial que ha obligat molts pasos a inclinar-se a aplicar criteris de mxima austeritat. Els Estats Units, que semblava que sortien de la recessi ms llarga i profunda des de la Segona Guerra Mundial, van experimentar el ritme de recuperaci ms feble de la seva histria. De la mateixa manera, el creixement en molts pasos europeus va continuar sent baix. De fet, alguns poden seguir en recessi a causa de les drstiques retallades fiscals. A laltra banda del mn, el creixement del Jap es va desaccelerar fortament. Els pasos en desenvolupament i les economies en transici van continuar impulsant la recuperaci mundial, per el creixement de la producci es va desaccelerar en 2011 i es preveu que segueixi aix en 2012. Concretament, els pasos asitics daquest grup van mostrar un fort creixement. De fet, el vigors creixement de les principals economies en desenvolupament, especialment la xinesa, va ser un factor clau en la recuperaci del comer mundial i molt beneficis per al creixement en els pasos de lAmrica Central i del Sud, la Comunitat dEstats Independents i una part dels africans. Aix i tot, la recupe-
Tras un ao de recuperacin frgil y desigual, el crecimiento econmico mundial empez a desacelerarse a mediados de 2010 y, en 2011, continu por el mismo camino. Las deficiencias en las principales economas desarrolladas siguieron constituyendo un lastre para la recuperacin global, hasta el punto de plantear inconvenientes para la estabilidad econmica mundial de los prximos aos. Las medidas polticas de gran magnitud adoptadas por los gobiernos durante la primera etapa de la crisis ayudaron a estabilizar los mercados financieros y a iniciar una recuperacin muy incipiente. Sin embargo, la respuesta poltica fue debilitndose y, durante el ejercicio, fue mucho menos conducente al crecimiento a corto plazo, sobre todo porque la ampliacin del dficit presupuestario y el aumento de la deuda pblica socavaron el apoyo de ms estmulos fiscales, y se abri una importante brecha en el crecimiento econmico mundial que ha obligado a muchos pases a inclinarse por criterios de mxima austeridad. Estados Unidos, que pareca que sala de la recesin ms larga y profunda desde la Segunda Guerra Mundial, experiment el ritmo de recuperacin ms dbil de su historia. Del mismo modo, en muchos pases europeos, el crecimiento sigui siendo bajo. De hecho, es posible que algunos continen en recesin a causa de los drsticos recortes fiscales. Al otro lado del mundo, en Japn, el crecimiento sufri una fuerte desaceleracin. Los pases en vas de desarrollo y las economas en transicin siguieron impulsando la recuperacin mundial, pero el crecimiento de la produccin perdi fuerza en 2011 y se prev que siga as en 2012. Concretamente, los pases asiticos de este grupo mostraron un fuerte crecimiento. De hecho, este vigoroso avance de las principales economas en vas de desarrollo, especialmente la china, fue un factor clave en la recuperacin del comercio mundial y muy beneficioso para el crecimiento en los pases de Amrica Central y del Sur, la Comunidad de Estados Independientes y una parte de los africanos.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011
raci econmica es va mantenir per sota del seu potencial a les tres zones. Les economies exportadores de petroli dsia occidental no van aconseguir estabilitzar la seva producci desprs de les retallades realitzades en resposta a la recessi mundial, per la qual cosa la recuperaci al tancament de lexercici es trobava encara per sota dels nivells assolits abans de la crisi. A Europa, les tensions derivades de la crisi del deute sobir a la UE es van accentuar lestiu de 2011, quan la desconfiana dels inversors envers la solvncia dels pasos amb programes de suport financer (Grcia, Irlanda i Portugal) es va estendre amb rapidesa a pasos de major envergadura econmica com Itlia i Espanya, la qual cosa va fer que el Banc Central Europeu reactivs, a principis dagost, el seu programa de compra de deute. Tanmateix, la tardana en el desenvolupament i aplicaci dels acords assolits en les cimeres europees sobre aspectes com el disseny dun segon programa dassistncia a Grcia i la flexibilitzaci de la Facilitat Europea dEstabilitat Financera va donar lloc, a la tardor, en un context dalentiment del creixement econmic, a lextensi de la desconfiana i la incertesa dels inversors internacionals a altres pasos, com ara Espanya, que van haver de veure com les seves primes de risc arribaven a nivells histrics al mes de novembre. Els problemes de leconomia en general i de Catalunya en particular, que amenaaven leconomia, no van desaparixer en el decurs de lany. En primer lloc, cal destacar la disponibilitat de crdit, que va continuar llastada tant per problemes doferta com de demanda. Aquesta caiguda nominal reflectia, daltra banda, una caiguda real substancialment ms elevada, a causa de laugment dels preus (lincrement interanual ms alt de lIPC a Catalunya es va produir a labril, amb un 3,8 %, tot i que es va aconseguir tancar lany amb el 2,5 %). A aquests efectes safegeix la pressi de lajust fiscal que leconomia catalana estava efectuant des que, el gener de 2011, es va accentuar la poltica contractora de la Generalitat, aix com les conseqncies indirectes dels ajustos fiscals del govern espanyol. A ms, altres elements negatius amenaaven el futur de leconomia. En especial, destaca la feblesa del sector de la construcci, que va mostrar una caiguda continuada al llarg de 2011, explicada principalment per la reducci en lobra pblica i en la inversi empresarial no residencial, aix com
No obstante, la recuperacin econmica se mantuvo por debajo de su potencial en las tres zonas. Las economas exportadoras de petrleo de Asia occidental no consiguieron estabilizar su produccin despus de los recortes realizados en respuesta a la recesin global, as que la recuperacin, al cierre del ejercicio, se hallaba an por debajo de los niveles alcanzados antes de la crisis. En Europa, las tensiones derivadas de la crisis de la deuda soberana en la UE se acentuaron en el verano de 2011, cuando la desconfianza de los inversores hacia los pases con programas de ayuda financiera (Grecia, Irlanda y Portugal) se extendi rpidamente a pases de mayor envergadura econmica, como Italia y Espaa, lo cual hizo que el Banco Central Europeo reactivara, a principios de agosto, su programa de compra de deuda. De todas formas, la tardanza en el desarrollo y aplicacin de los acuerdos alcanzados en las cumbres europeas sobre aspectos como el diseo de un segundo programa de asistencia a Grecia y la flexibilizacin del Fondo Europeo de Estabilidad Financiera dieron lugar, en otoo, en un contexto de ralentizacin del crecimiento econmico, a la extensin de la desconfianza y la incertidumbre de los inversores internacionales a otros pases, como Espaa, que tuvieron que ver cmo sus primas de riesgo llegaban a niveles histricos en noviembre. Los problemas de la economa en general y de Catalua en particular, que amenazaban la economa, no desaparecieron en el transcurso del ao. En primer lugar, cabe destacar la disponibilidad de crdito, que continu lastrada por los problemas tanto de oferta como de demanda. Esta cada nominal reflejaba, adems, una cada real sustancialmente ms elevada, a causa del aumento de los precios (el incremento interanual ms alto del IPC en Catalua se produjo en abril, con un 3,8%, aunque se consigui cerrar el ao con el 2,5%). A estos efectos, se aade la presin del ajuste fiscal que la economa catalana estaba llevando a cabo desde que, en enero de 2011, se acentu la poltica de contraccin de la Generalidad, as como las consecuencias indirectas de los ajustes fiscales del Gobierno espaol. Adems, otros elementos negativos amenazaban el futuro de la economa. En especial, destaca la debilidad del sector de la construccin, que mostr una cada continua a lo largo de 2011, explicada principalmente por la reduccin de la obra pblica y de la inversin empresarial no residencial,
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
per la precria estabilitat de la construcci residencial, amb unes xifres de 7.898 habitatges iniciats lany (comparem-los, per exemple, amb els 127.117 de lany 2006 o els 107.117 del 2005). I a aquestes dades shauria dafegir tamb lestoc dhabitatges sense vendre, sobretot en zones de segones residncies, difcil de digerir, amb unes quantitats que volten els 80.000 habitatges en tot Catalunya. Aquests factors es van traduir en una davallada del consum privat, una contracci del consum pblic, i una reducci de la inversi tant en construcci com en bns dequipament i altres productes. En conjunt, hi va haver una disminuci de la demanda interna de l1,8 %. Per contra, el producte interior brut va registrar un increment interanual dun 0,7 %. Aquest resultat anual es fonamenta en un moderat creixement de lactivitat industrial (1,7 %), molt associat a laugment de les exportacions a lestranger i tamb en lactivitat dels serveis comercials i dhoteleria.
as como por la precaria estabilidad de la construccin residencial, con unas cifras de 7.898 viviendas iniciadas al ao (comparmoslas, por ejemplo, con las 127.117 del ao 2006 o las 107.117 de 2005). Y a estos datos cabra aadir tambin el stock de viviendas sin vender, sobre todo en zonas de segundas residencias, difcil de asimilar, con unas cantidades que rondan las 80.000 viviendas en toda Catalua. Estos factores se tradujeron en una cada del consumo privado, una contraccin del consumo pblico y una reduccin de la inversin tanto en construccin como en bienes de equipamiento y otros productos. En conjunto, hubo una disminucin de la demanda interna del 1,8%. Por el contrario, el producto interior bruto registr un incremento interanual de un 0,7%. Este resultado anual se fundamenta en un moderado incremento de la actividad industrial (1,7%), muy asociado al aumento de las exportaciones al extranjero, y tambin en la actividad de los servicios comerciales y de hostelera.
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
2001TI 2001TII 2001TIII 2001TIV 2002TI 2002TII 2002TIII 2002TIV 2003TI 2003TII 2003TIII 2003TIV 2004TI 2004TII 2004TIII 2004TIV 2005TI 2005TII 2005TIII 2005TIV 2006TI 2006TII 2006TIII 2006TIV 2007TI 2007TII 2007TIII 2007TIV 2008TI 2008TII 2008TIII 2008TIV 2009TI 2009TII 2009TIII 2009TIV 2010TI 2010TII 2010TIII 2010TIV 2011TI 2011TII 2011TIII 2011TIV
-10,0%
-20,0%
-40,0%
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lINE. Contempla el canvi de base a 2008. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del INE. Contempla el cambio de base a 2008.
1. PRODUCCI
En aquests moments de crisi financera, laboral, del sector i, en general, de crisi econmica, les expectatives quant a vendes dhabitatges van ser encara ms pessimistes que lany anterior i aix es va veure reflectit tant en el nombre dhabitatges iniciats com en el dacabats. Aix doncs, el lleu increment interanual de la producci dhabitatges que es va produir a Catalunya en 2010, del 9 %, va ser nicament un miratge, i la baixada de gaireb tots els indicadors parla per si sola de la situaci que travessa el sector. De fet, no es recorden estadstiques en qu el nombre dhabitatges iniciats sigui tan minso. Tanmateix, les estadstiques de producci tamb mostren que, en els cicles econmics en qu el sector ha patit ms, els habitatges de protecci oficial han fet de suport davant de la dificultat de la construcci lliure. Durant lany 2011, els visats concedits pels collegis daparelladors per a la construcci de nous habitatges a Catalunya van patir una davallada acumulada del 41,6 % interanual i els habitatges acabats van disminuir en un 7,8 %, segons dades facilitades per la Secretaria dHabitatge, amb la qual cosa es mant la crtica trajectria dels anys anteriors. Levoluci del conjunt dEspanya ha estat parallela, tot i que no tan pronunciada com a Catalunya quant als habitatges iniciats, que disminueixen un 20,5 %, mentre que la caiguda dels acabats ha estat del 39,5 %. En termes absoluts, a Catalunya, lany 2011, es van iniciar un total de 7.898 habitatges i sen van acabar 18.704; aix suposa el 6 % del total de lobra iniciada lany 2007, referent mxim del sector. No es recorden estadstiques amb aquests mnims de producci. Per provncies, lamentablement, cap destaca per un increment o ni tan sols pel manteniment de la producci. Les provncies de Girona i Tarragona sn les que registren una caiguda ms acusada, amb disminucions per sobre del 50 % concretament, un 57,5 % a Girona i un 50,9 % a Tarragona. Es tracta de dues provncies amb un estoc dhabitatges fora important, principalment, com a conseqncia dels habitatges turstics que encara tenen pendents de venda. Darrere daquestes dues, la provncia de Barcelona cau un
1. PRODUCCIN
En estos momentos de crisis financiera, laboral, del sector y, en general, de crisis econmica, las expectativas en cuanto a ventas de viviendas fueron an ms pesimistas que en el ao anterior, lo cual se vio reflejado tanto en el nmero de viviendas iniciadas como en el de las acabadas. As pues, el leve incremento interanual de la produccin de viviendas que se produjo en Catalua en 2010, del 9%, fue tan slo un espejismo, y la bajada de casi todos los indicadores habla por si sola de la situacin que atraviesa el sector. De hecho, no se recuerdan estadsticas en las que el nmero de viviendas iniciadas sea tan pequeo. No obstante, las estadsticas de produccin tambin muestran que, en los ciclos econmicos de mayor dureza para el sector, las viviendas de proteccin oficial han constituido un apoyo ante la dificultad de la construccin libre. Durante el ao 2011, las autorizaciones concedidas por los colegios de aparejadores para la construccin de nuevas viviendas en Catalua sufrieron una cada acumulada del 41,6% interanual y las viviendas acabadas disminuyeron en un 7,8%, segn datos facilitados por la Secretara de Vivienda, con lo que se mantiene la crtica trayectoria de los aos anteriores. La evolucin del conjunto de Espaa ha sido paralela, aunque no tan pronunciada como en Catalua en lo que concierne a las viviendas iniciadas, que disminuyen un 20,5%, mientras que la cada de las acabadas ha sido del 39,5%. En trminos absolutos, en Catalua, en 2011, se iniciaron un total de 7.898 viviendas y se acabaron 18.704; esto supone el 6% del total de la obra iniciada en 2007, referente mximo del sector. No se recuerdan estadsticas con estos mnimos de produccin. Por provincias, lamentablemente, ninguna destaca por un incremento o ni siquiera por el mantenimiento de la produccin. Las provincias de Girona y Tarragona son las que registran un descenso ms acusado, con disminuciones por encima del 50% concretamente, un 57,5% en Girona y un 50,9% en Tarragona. Se trata de dos provincias con un stock de viviendas bastante importante, principalmente, como consecuencia de las viviendas tursticas que siguen pendientes de venta. Por detrs de estas dos, la provincia de Barcelona cae
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
37,4 % i Lleida ho fa en un 32,4 %. Pel que fa als habitatges acabats, la situaci tampoc ha estat millor, amb lexcepci de la provncia de Lleida, on sha produt un augment del 6,3 %. La ciutat de Barcelona ha mantingut una trajectria negativa i va tancar lany amb una disminuci de la producci dobra nova per sobre i tot de la mitjana provincial. El 2011 es van iniciar 1.073 habitatges, quantitat que suposa un decrement anual del 43,9. Contrriament, es van incrementar els habitatges acabats un 10 %, en el mateix perode. Per comarques, cal destacar els casos en qu la producci dhabitatges iniciats ha disminut per sobre del 50 % en el decurs de lany. Concretament, dins de la provncia de Barcelona es tracta de lAlt Peneds (-87,5 %; shi ha passat de construir 305 habitatges el 2010 a 38 el 2011), lAnoia (-70,6 %; de 303 a 89) i el Bages (-55,4 %; de 350 a 156). La resta de comarques amb caigudes ms significatives es troben, majoritriament, a la provncia de Girona. Malgrat aquesta trajectria negativa, cal dir que tot aix tindr de bo que, parallelament, es produir un efecte corrector pel que fa a la reducci de lestoc dobra nova. Com ja hem comentat anteriorment, en les diferents crisis del sector, la producci dhabitatges protegits ha representat un percentatge molt important dels habitatges iniciats. En els tres anys de la crisi 1984-86, es van iniciar un total de 84.727 habitatges, un 70 % dels quals corresponia a habitatges protegits. En el segent perode analitzat en qu el sector va viure una situaci difcil (1993-95), el total dhabitatges va assolir els 121.608, amb un 45 % dhabitatges protegits. Actualment, en una situaci de crisi ms prolongada concretament, ja portem cinc anys (2007-2011), podem destacar que dels 146.863 habitatges que shan iniciat, nicament el 27 % han estat protegits. El motiu que en aquesta crisi no shagi incrementat la producci dhabitatges protegits, mesura que suposa una soluci per al manteniment de lactivitat sectorial, consisteix sobretot en la manca de finanament, per tamb al fet que els ajuts actuals sn tan poc importants que no compensen els terminis de protecci.
un 37,4% y Lleida, un 32,4%. En lo que a las viviendas acabadas se refiere, la situacin tampoco ha sido mejor, con la excepcin de la provincia de Lleida, donde se ha producido un aumento del 6,3%. La ciudad de Barcelona ha mantenido una trayectoria negativa y cerr el ao con una disminucin de la produccin de obra nueva por encima incluso de la media provincial. En 2011 se iniciaron 1.073 viviendas, cantidad que supone un decremento anual del 43,9%. Contrariamente, en el mismo perodo, las viviendas acabadas vivieron un incremento del 10%. Por comarcas, hay que destacar los casos en que la produccin de viviendas iniciadas ha disminuido por encima del 50% a lo largo del ao. Concretamente, dentro de la provincia de Barcelona, se trata de LAlt Peneds (-87,5%; se ha pasado de construir 305 viviendas en 2010 a 38 en 2011), LAnoia (-70,6%; de 303 a 89) y El Bages (-55,4%; de 350 a 156). El resto de comarcas con descensos ms significativos se encuentran, mayoritariamente, en la provincia de Girona. A pesar de esta trayectoria negativa, hay que sealar que todo esto tendr de bueno que, paralelamente, se producir un efecto corrector relativo a la reduccin del stock de obra nueva. Como ya hemos comentado anteriormente, en las distintas crisis del sector, la produccin de viviendas protegidas ha representado un porcentaje muy importante de las iniciadas. En los tres aos de la crisis 1984-86, se iniciaron un total de 84 727 viviendas, un 70% de las cuales corresponda a viviendas protegidas. En el siguiente perodo analizado en que el sector vivi una situacin difcil (1993-95), el total de viviendas alcanz las 121.608, con un 45% de viviendas protegidas. Actualmente, en una situacin de crisis ms prolongada concretamente, ya llevamos cinco aos (2007-2011), podemos destacar que de las 146.863 viviendas que se han iniciado, nicamente el 27% han sido protegidas. El motivo de que en esta crisis no haya aumentado la produccin de viviendas protegidas, medida que supone una solucin para el mantenimiento de la actividad sectorial, se halla sobre todo en la falta de financiacin, pero tambin en el hecho de que las ayudas actuales son tan poco importantes que no compensan los plazos de proteccin.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011
EsPanya nm. habitatges Nm. viviendas 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 429.821 515.493 535.668 502.583 524.181 636.332 687.051 729.652 865.561 651.427 264.795 110.849 91.662 78.286 Variaci / Variacin anual (%) 27,3 19,9 3,9 -6,2 4,3 21,4 8,0 6,2 18,6 -24,7 -59,3 -58,1 -17,3 -14,6
CaTalunya nm. habitatges Nm. viviendas 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 107.834 127.117 85.515 27.569 12.358 13.523 7.898 Variaci / Variacin anual (%) 23,1 9,0 0,3 -13,7 9,9 19,0 8,8 11,8 17,9 -32,7 -67,8 -55,2 9,4 -41,6
Font: Ministeri de Foment i Secretaria dHabitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.
hABITATGES ACABATS
EsPanya nm. habitatges Nm. viviendas 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 275.596 321.177 366.776 365.663 416.683 458.683 496.785 524.479 585.583 641.419 615.072 387.075 257.443 167.914
vIvIENDAS ACABADAS
CaTalunya nm. habitatges Nm. viviendas 47.449 49.875 57.638 65.556 65.538 68.798 71.101 74.706 77.309 79.580 71.007 37.871 20.292 18.704 Variaci / Variacin anual (%) 17,19 5,11 15,56 13,74 -0,03 4,97 3,35 5,07 3,48 2,94 -10,80 -46,66 -46,42 -7,8
Variaci / Variacin anual (%) 1,20 16,54 14,20 -0,30 16,70 18,66 8,3 5,6 11,65 9,54 -4,01 -37,07 -33,5 -34,8
Font: Ministeri de Foment i Secretaria dHabitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.
10
2008 Iniciats Iniciadas Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya 7.466 855 936 1.285 10.542 acabats Acabadas 4.866 626 325 498 6.315
2009 Iniciats Iniciadas 5.795 641 1.402 1.189 9.027 acabats Acabadas 4.648 708 371 639 6.366
2010 Iniciats Iniciadas 4.953 557 1.183 909 7.602 acabats Acabadas 4.858 578 715 584 6.735
2011 Iniciats Iniciadas 2.142 284 167 174 2.767 acabats Acabadas 4.486 308 445 520 5.759
% vARIACI 2011-2010
% vARIACIN 2011-2010
InICIaTs / InICIaDEs * Protegits / Protegidos Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya -56,8 -49,0 -85,9 -80,9 -63,6 aCaBaTs / aCaBaDas Protegits / Protegidos -6,5 -46,7 -37,8 -11,0 -13,7
* Els habitatges protegits iniciats sassimilen a les qualificacions provisionals. * Las viviendas protegidas iniciadas se asimilan a las calificaciones provisionales. Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
11
Evoluci de lhabitatge amb protecci a Catalunya Evolucin de la vivienda con proteccin en Catalua
12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
77,4%
77,9%
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
12
13
Evoluci de la producci dhabitatges iniciats per tipologies i cicles econmics a Catalunya Evolucin de la produccin de viviendas iniciadas por tipologas y ciclos econmicos en Catalua
140.000 130.000 120.000 110.000 100.000 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Crisis 1984 - 86
Total protegit / Total protegido Total iniciats / Total iniciadas Total lliure / Total libres
Crisis 1993 - 95
Crisis 2007 - 11
14
2008
en bloc / en bloque adossat / adosada
2009
en bloc / en bloque adossat / adosada
2010
en bloc / en bloque adossat / adosada
2011
en bloc / en bloque en bloc / en bloque adossat / adosada
Plurifamiliar
Plurifamiliar
Plurifamiliar
Plurifamiliar
2.154 22.900
1.293 1.329
hABITATGES ACABATS
2007
en bloc / en bloque adossat / adosada
vIvIENDAS ACABADAS
2008
en bloc / en bloque adossat / adosada
2009
en bloc / en bloque adossat / adosada
2010
en bloc / en bloque adossat / adosada
2011
adossat / adosada
Plurifamiliar
Plurifamiliar
Plurifamiliar
Plurifamiliar
2.734 2.888
14.184
% vARIACI 2011-2010
Iniciats / Iniciados
% vARIACIN 2011-2010
acabats / Acabados
en bloc / en bloque en bloc / en bloque adossat / adosada
adossat / adosada
Plurifamiliar
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
Plurifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
allat / aislada
allat / aislada
Plurifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
Plurifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
Unifamiliar
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
allat / aislada
15
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
16
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.
17
2. PREU DE LhABITATGE
En el context actual, el mercat t dos mecanismes bsics per ajustar-se: un de basat en la modificaci de les quantitats produdes, que sest aplicant i, com hem vist en lapartat anterior, explica que la producci dhabitatges dobra nova hagi sofert una reducci important, i un altre de consistent en la modificaci dels preus, que tamb han tendit a disminuir des que, lany 2007, va comenar lajust del sector, per b que el comportament no ha estat el mateix a totes les zones. Lestudi, elaborat grcies a la collaboraci conjunta de lAjuntament de Barcelona, lAgncia Tributria de Catalunya, la Gerncia Regional del Cadastre de Catalunya, la Secretaria dHabitatge, La Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona i lAssociaci de Promotors de Barcelona, ha perms, fins ara, estudiar una mplia mostra de municipis; en concret, el 2011, es van analitzar un total de 113 municipis. Lanlisi daquests municipis ens mostra que el preu mitj per metre quadrat de superfcie construda s de 2.716,56 , quantitat que representa una disminuci anual del 0,7 %. Ara b, a causa de la influncia del comportament de la ciutat de Barcelona i la seva conurbaci, el comportament s divers en funci de la zona. Aix, hem de distingir la ciutat de Barcelona, amb un preu per metre quadrat construt de 4.853,54 i una disminuci anual del 4,2 %, lmbit metropolit, que baixa el preu en un 9,7 % anual, i la resta de Catalunya, amb una caiguda ms acusada, del 12 % anual, i un preu per metre quadrat de 1.877,25 . Per capitals de provncia, la situaci s ambivalent; per un costat, tant Barcelona com Lleida, amb 4.853 i 2.022
2. PRECIO DE LA vIvIENDA
En el contexto actual, el mercado tiene dos mecanismos bsicos para ajustarse: uno basado en la modificacin de las cantidades producidas, que se est aplicando y, como hemos visto en el apartado anterior, explica que la produccin de viviendas de obra nueva haya sufrido una reduccin importante, y otro consistente en la modificacin de los precios, que tambin han tendido a disminuir desde que, en 2007, empez el ajuste del sector, a pesar de que el comportamiento no ha sido el mismo en todas las zonas. El estudio, elaborado gracias a la colaboracin conjunta del Ayuntamiento de Barcelona, la Agencia Tributaria de Catalua, la Gerencia Regional del Catastro de Catalua, la Secretara de Vivienda, la Mancomunidad de Municipios del rea Metropolitana de Barcelona y la Asociacin de Promotores de Barcelona, ha permitido, hasta el momento, estudiar una amplia muestra de municipios; en concreto, en 2011, se analizaron un total de 113 municipios. El anlisis de estos municipios nos muestra que el precio medio por metro cuadrado de superficie construida es de 2.716,56 , cantidad que representa una disminucin anual del 0,7%. De todas formas, a causa de la influencia de la ciudad de Barcelona y su conurbacin, el comportamiento es distinto en funcin de la zona. As pues, tenemos que distinguir la ciudad de Barcelona, con un precio por metro cuadrado de 4.853,54 y una disminucin anual del 4,2%; el mbito metropolitano, que baja el precio en un 9,7% anual, y el resto de Catalua, con una cada ms acusada, del 12% anual, y un precio por metro cuadrado de 1.877,25 . Por capitales de provincia, la situacin es ambivalente; por un lado, tanto Barcelona como Lleida, con 4.853 y 2.022
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
18
per metre quadrat construt, mostren descensos de lordre del 4 %, mentre que, per laltre, a Girona el descens ha estat del 7,2 % i a Tarragona, del 28,8 %. En el conjunt dEspanya, tenint en compte els preus de la Sociedad de Tasacin, el preu mitj dobra nova se situava, a desembre de 2011, en 2.376 /m2, cosa que es va traduir en un moderat descens del 4 %. Per comunitats autnomes, Catalunya segueix tenint el preu per metre quadrat ms elevat (3.367 ), seguida de la Comunitat de Madrid (3.191 ) i el Pas Basc (2.845 ). Lany 2011 no es registra cap increment del preu dels habitatges en cap comunitat autnoma. Per sobre del 6 % de descens, hi ha la Comunitat Foral de Navarra, amb un 7,3 % de variaci, que s la que ha experimentat una disminuci ms pronunciada, seguida dArag (7 %), La Rioja (6,2 %) i Andalusia (6,1 %). A laltre extrem hi trobem Galcia, amb un descens de l1,3 %.
por metro cuadrado construido, muestran descensos del orden del 4%, mientras que, por el otro, en Girona el descenso ha sido del 7,2% y en Tarragona, del 28,8%. En el conjunto de Espaa, teniendo en cuenta los precios de la Sociedad de Tasacin, el precio medio de la obra nueva se situaba, en diciembre de 2011, en 2.376 /m2, lo cual se tradujo en un moderado descenso del 4%. Por comunidades autnomas, Catalua sigue teniendo el precio por metro cuadrado ms elevado (3.367 ), seguida de la Comunidad de Madrid (3.191 ) y el Pas Vasco (2.845 ). En 2011, no se registra ningn incremento del precio de las viviendas en ninguna comunidad autnoma. Por encima del 6% de descenso, est la Comunidad Foral de Navarra, con un 7,3% de variacin, que es la que ha experimentado una disminucin ms pronunciada, seguida de Aragn (7%), La Rioja (6,2%) y Andaluca (6,1%). En el otro extremo encontramos Galicia, con un descenso del 1,3%.
2.1. EvOLUCI DEL PREU MITj PER METRE qUADRAT CONSTRUT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCI A CATALUNYA (2008-2011)
EUROS/m2 construt
2.1. EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUCCIN EN CATALUA (2008-2011)
EUROS/m2 construido
Municipi Barcelona (BCN) mbit Metropolit (menys BCN) Resta de Catalunya Total municipis estudiats (sense BCN) Total municipis estudiats
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per lInstitut APOLDA. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir del trabajo de campo realizado por el Instituto APOLDA.
19
2.2. EvOLUCI DEL PREU MITj DE LhABITATGE DE NOvA CONSTRUCCI A LES COMUNITATS AUTNOMES DESPANYA (2007-2011)
2007 Andalusia Arag C. Foral de Navarra Canries Cantbria Castella i Lle Castella-la Manxa Catalunya Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Illes Balears La Rioja Pas Basc Principat dAstries Regi de Mrcia Mitjana nacional 2.270 2.938 2.511 1.906 2.489 2.164 2.057 4.155 3.971 2.238 1.620 1.786 2.478 2.085 3.375 1.926 1.682 2.905 2008 2.141 2.708 2.388 1.736 2.408 2.056 1.922 3.884 3.658 2.086 1.549 1.733 2.342 1.984 3.183 1.818 1.560 2.712 2009
2.2. EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIN EN LAS COMUNIDADES AUTNOMAS DE ESPAA (2007-2011)
2010 1.975 2.415 2.235 1.637 2.207 1.891 1.771 3.510 3.290 1.931 1.421 1.665 2.176 1.833 2.965 1.755 1.435 2.476 2011 1.855 2.245 2.071 1.579 2.119 1.824 1.706 3.367 3.191 1.870 1.381 1.643 2.082 1.719 2.845 1.694 1.369 2.376 Var.% 11-10 -6,1 -7,0 -7,3 -3,5 -4,0 -3,5 -3,7 -4,1 -3,0 -3,2 -2,8 -1,3 -4,3 -6,2 -4,0 -3,5 -4,6 -4,0 Var. -120 -170 -164 -58 -88 -67 -65 -143 -99 -61 -40 -22 -94 -114 -120 -61 -66 -100
2.052 2.564 2.269 1.688 2.302 1.961 1.833 3.638 3.375 1.971 1.449 1.676 2.280 1.891 3.077 1.780 1.480 2.558
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Societat de Taxaci. / Fuente: Elaboracin propia a partir de datos de la Sociedad de Tasacin.
20
Preu mitj de lhabitatge de nova construcci (/m2). Desembre de 2011 Precio medio de la vivienda de nueva construccin (/m2). Diciembre 2011
Catalunya Comunitat de Madrid Pas Basc Mitjana nacional Arag Cantbria Illes Balears C. Foral de Navarra Comunitat Valenciana Andalusia Castella i Lle La Rioja Castella-La Manxa Principat dAstries Galcia Canries Extremadura Regi de Mrcia
1.000
2.000
3.000
4.000
Variaci del preu mitj de lhabitatge de nova construcci (11/10) Variacin del precio medio de la vivienda de nueva construccin (11/10)
0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 Catalunya Extremandura La Rioja Galcia Arag Castella-La Manxa Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Principat dAsturies C. Foral de Navarra Mitjana nacional Andalusia Canries Cantbria Castella i Lle Illes Balears Regi de Mrcia Pas Basc
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Societat de Taxaci. / Fuente: Elaboracin propia a partir de datos de la Sociedad de Tasacin.
21
3. EL LLOGUER DhABITATGES
El lloguer dhabitatges resisteix la situaci actual del sector i suporta bona part de la demanda potencial de compra dhabitatge, ja sigui mitjanant la frmula de lloguer amb opci de compra com la de lloguer, fins que la situaci millori i els recursos permetin realitzar el pas cap a la compra. La manca doferta, la mala conservaci dels habitatges i la legislaci que regulava els lloguers han llastat el mercat durant molts anys i han deixat Espanya en un lloc crtic en comparaci amb la resta de pasos de la UE, sense oblidar tampoc la predilecci dels espanyols per la compra. Aquesta situaci, per, canvia en els moments de crisi que vivim, en qu el finanament s escs, aix que lestoc dhabitatges sense vendre t un paper important en el mercat. Les noves alternatives per treure al mercat lestoc fan que el lloguer sigui ms rellevant que en poques anteriors. El 2011 ha estat aix: shan mantingut les rendes prcticament al mateix nivell que lany anterior i hi ha hagut un increment del nombre de contractes realitzats.
3. ALqUILER DE vIvIENDAS
El alquiler de viviendas resiste la situacin actual del sector y soporta una buena parte de la demanda potencial de compra de vivienda, ya sea mediante la frmula de alquiler con opcin a compra o la de alquiler, hasta que la situacin mejore y los recursos permitan dar el paso hacia la compra. La falta de oferta, la mala conservacin de las viviendas y la legislacin que regulaba los alquileres han perjudicado al mercado durante muchos aos y han dejado a Espaa en un punto crtico en comparacin con los dems pases de la UE, sin olvidar tampoco la predileccin de los espaoles por la compra. Sin embargo, esta situacin cambia en los momentos de crisis que vivimos, en los que la financiacin es escasa, as que el stock de viviendas sin vender tiene un papel importante en el mercado. Las nuevas alternativas para sacar al mercado este stock hacen que el alquiler sea ms relevante que en pocas anteriores. En 2011, ha sido as: se han mantenido las rentas prcticamente al mismo nivel que el ao anterior y ha habido un incremento del nmero de contratos realizados.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
22
2011 I Badalona Figueres Girona Hospitalet de Llobregat, l' Lleida Manresa Matar Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa Total 11 ciutats mbit Metropolit (sense BCn) Barcelona ciutat (BCn) resta de Catalunya Total Catalunya (sense BCn) Total Catalunya 736 402 751 1.162 460 462 709 790 355 900 1.053 7.780 12.528 9.097 9.603 22.131 31.228 II 768 409 705 1.200 478 461 714 852 383 934 1.079 7.983 13.015 9.253 9.898 22.913 32.166 III 656 407 748 1.190 564 412 684 853 363 1.071 1.042 7.990 12.097 9.629 9.499 21.596 31.225 IV 738 401 683 1.137 640 524 729 977 409 884 1.224 8.346 13.296 10.177 9.721 23.017 33.194
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.
23
2011 I Badalona Figueres Girona Hospitalet de Llobregat, l' Lleida Manresa Matar Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa Total 11 ciutats mbit Metropolit (sense BCn) Barcelona ciutat (BCn) resta de Catalunya Total Catalunya (sense BCn) Total Catalunya 614,37 456,65 500,97 593,90 393,18 403,18 569,42 584,24 567,00 490,21 527,56 531,17 603,16 746,31 439,40 532,10 594,50 II 621,62 462,75 528,50 590,54 419,41 396,76 572,23 584,21 559,03 490,31 521,21 535,14 603,17 744,71 445,53 535,07 595,38 III 628,54 446,65 550,67 576,81 409,84 400,84 564,98 580,67 557,27 511,55 522,88 533,85 605,79 766,77 451,56 537,96 608,51 IV 614,85 447,47 538,17 596,19 407,61 369,56 559,73 538,60 563,01 484,87 491,01 518,49 593,14 752,97 443,87 530,10 598,43
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.
Media IV trimestre
2008 494,75 506,12 588,86 456,52 494,35 486,33 499,8 402,07 548,22 750,62 562,44
2009
Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.
24
Mitja IV trimestre/
Media IV trimestre
2008 793,39 427,68 737,31 726 448,08 583,82 681,59 416,29 522,13 571,94 415,92 360,32 466,98 533,04 542,52 679,24 632,89
2009 754,71 392 575,37 390,79 643,48 415,85 538,99 644,61 349,66 374,48 465,87 509,05 364,5 419,42 432,31 479,93 506,01 374,81 619,03 597,6
2010 726,82 340,28 563,96 376,17 559,76 367,77 534,69 606,86 353,79 379,98 434,14 316,2 486,54 366,93 320,98 362,49 341,92 427,04 463,15 331,66 502,81 352,35 591,62 561,63
2011 723,76 357,94 519,27 386,11 628,6 397,28 523,89 602,95 352,65 347,03 456,76 335,71 467,7 382,23 339,14 381,66 331,39 402,87 476,31 305,51 484,16 359,09 580,08 553,26
Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.
3.4. RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITj qUART TRIMESTRE DE LANY
Demarcacions territorials/ Demarcaciones territoriales
3.4. RENTAS MEDIAS POR DEMARCACIONES TERRITORIALES. MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AO
2009 2010 683,94 502,66 427,73 470,23 641,26 648,46 483,51 405,98 457,93 605,08 2011 641,53 484,79 392,59 447,58 598,43
Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.
25
4.COSTOS DE CONSTRUCCI
En general, els costos de la construcci depenen de forma notable dels mercats internacionals i el seu comportament durant lany 2011 ho denota clarament. Els diferents ndexs han seguit en augment durant gaireb tot lany, amb lexcepci dels que depenen directament del baix volum dobra, com el ciment, la cermica i la fusta, tres materials que baixen de preu, un 1,6 %, un 6,5 % i un 6 %, respectivament, en comparaci amb el preu mitj que tenien el 2010. Contrriament a levoluci del preu de venda de lhabitatge, hi ha materials de construcci que incrementen el seu cost de manera considerable i, seguint la tendncia de lany anterior, tamb han augmentat els costos derivats de lenergia, com a conseqncia de la pujada del preu del petroli patit en el decurs de lany. Lelement ms inflacionari sn els lligants, amb un increment anual del 21,2 %, seguit del cost de lenergia, que creix un 19,2 %, lalumini, amb un 16,3 %, el coure, amb un 10,7 %, i lacer, amb un 5,3 %. Dins del context global de la construcci, els costos de lobra civil sn els ms inflacionistes, car els materials ms utilitzats sn precisament els que ms shan encarit i, de mitjana, augmenta el seu cost en un 5,4 % anual. En canvi, el cost de ledificaci prcticament es mant, amb un increment del 0,6 %. A Catalunya, el cost laboral ha tingut una trajectria descendent en el decurs de lany, amb una baixada del 3,3 %. La provncia de Barcelona s la que ms ha patit la baixada del cost de la m dobra, amb una disminuci del 3,7 %, i a les provncies de Girona, Lleida i Tarragona la variaci interanual ha estat del 3,1%.
4. COSTES DE CONSTRUCCIN
En general, los costes de construccin dependen de manera notable de los mercados internacionales y su comportamiento durante el ao 2011 lo denota claramente. Los distintos ndices han seguido en aumento a lo largo de casi todo el ao, con la excepcin de los que dependen directamente del bajo volumen de obra, como el cemento, la cermica y la madera, tres materiales que bajan de precio un 1,6%, un 6,5% y un 6%, respectivamente en comparacin con el precio medio que tenan en 2010. Contrariamente a la evolucin del precio de la venta de vivienda, hay materiales de construccin que incrementan su coste de manera considerable y, siguiendo la tendencia del ao anterior, tambin han aumentado los costes derivados de la energa, como consecuencia de la subida del precio del petrleo experimentada en el transcurso del ao. El elemento ms inflacionario son los ligantes, con un incremento anual del 21,2%, seguido de la energa, que crece un 19,2%; el aluminio, un 16,3%; el cobre, un 10,7%; y el acero, un 5,3%. En el contexto global de la construccin, los costes de la obra civil son los ms inflacionistas, pues los materiales ms usados son precisamente los que han sufrido un mayor encarecimiento, y su coste aumenta, como promedio, un 5,4% anual. En cambio, el coste de la edificacin, prcticamente, se mantiene, con un incremento del 0,6%. En Catalua, el coste laboral ha tenido una trayectoria descendiente a lo largo del ao, con una bajada del 3,3%. La provincia de Barcelona es la que ms ha notado la disminucin del coste de la mano de obra, con una cada del 3,7%, y en las provincias de Girona, Lleida y Tarragona la variacin interanual ha sido del 3,1%.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
26
gener Enero
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa
Febrer Febrero
141,0 202,0 164,2 103,3 516,1 398,1 86,2 273,9
Mar Marzo
141,0 198,1 163,0 102,5 546,4 401,3 86,5 287,8
abril Abril
141,5 200,5 162,7 103,9 562,2 375,5 86,5 301,3
Maig Mayo
139,4 202,1 161,9 104,5 563,1 356,3 86,2 292,4
Juny Junio
138,8 203,9 159,7 104,2 560,0 343,5 85,6 290,7
Juliol Julio
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa
agost Agosto
148,0 206,4 164,3 104,8 583,7 373,0 82,8 289,6
setembre Septiembre
148,3 205,9 163,9 106,1 574,2 344,2 78,0 294,4
octubre Octubre
148,3 205,1 163,2 106,1 586,0 335,8 80,6 296,6
novembre Noviembre
148,3 202,6 163,1 106,1 588,3 310,1 73,2 300,0
Desembre Diciembre
148,9 203,7 163,1 106,1 590,4 313,9 70,9 302,2
2004
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
27
BarCElona
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre Mitjana any 2009 Media ao 2009 Mitjana any 2010 Media ao 2010 % Variaci 2010/2009 % Variacin 2010/2009
gIrona 192,4 190,2 189,3 187,9 187,0 186,6 186,3 186,7 183,0 182,8 182,3 182,3 192,4 186,4 -3,1
llEIDa 197,0 194,7 193,8 192,3 191,4 191,0 190,8 191,1 187,3 187,1 186,6 186,6 197,0 190,8 -3,1
Tarragona 196,2 194,0 193,0 191,6 190,7 190,3 190,0 190,3 186,6 186,4 185,9 185,8 196,2 190,1 -3,1
CaTalunya 194,6 192,4 191,4 190,0 189,1 188,7 188,5 188,8 185,3 185,1 184,6 184,6 195,0 188,6 -3,3
192,8 190,6 189,6 188,2 187,3 187,0 186,7 187,0 184,2 184,1 183,5 183,5 194,2 187,0 -3,7
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
28
210 200 190 180 170 160 150 140 130 120 110 100
Tarragona 2011
Catalunya
2002
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
29
Gener Enero
Febrer Febrero
Mar Marzo
Abril Abril
Maig Mayo
Juny Junio
Juliol Julio
Agost Agosto
Setembre
Octubre
Novembre Noviembre
Desembre Diciembre
Septiembre Octubre
Catalunya
Espanya
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del IDESCAT.
30
Mensual
CaTalunya EsPanya
-7,6 -4,9 -19,0 -27,5 -14,3 -22,6 -26,0 -19,1 -12,4 -31,1 -39,0 -24,9
0,8 2,7 -6,4 -17,5 -11,6 -20,4 -26,1 -16,5 -19,8 -28,4 -28,9 -21,9
-5,9 25,8 4,0 -16,0 20,2 -10,9 0,1 -18,9 12,4 -15,7 -2,8 -9,5
-0,5 16,5 13,9 -11,3 16,4 -5,6 -7,7 -2,9 -0,7 -13,5 -5,0 -17,1
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
EsPanya 24.726,9 26.794,6 30.990,0 34.627,0 38.438,6 42.150,6 44.119,8 46.223,2 48.006,1 51.509,6 55.896,4 55.997,0 42.695,5 28.645,8 24.525,1 20.338,7
-3,8 10,4 16,4 10,4 8,2 8,1 11,2 5,6 3,6 2,4 14,3 3,3 -22,8 -29,7 -20,5 -21,1
-2,9 8,4 15,7 11,7 11,0 9,7 4,7 4,8 3,8 7,3 8,5 0,2 -23,7 -32,9 -15,6 -16,8
Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.
31
6. MERCAT LABORAL
Dins del mercat laboral i de tots els sectors docupaci, el sector de la construcci ha tingut sempre una importncia cabdal en la generaci de riquesa i ocupaci, i amb ms incidncia en poques de bonana. Levoluci del sector va canviar de forma substancial des de la segona meitat de lany 2007, la qual cosa ha afectat la tendncia de creaci docupaci registrada durant lpoca anterior. Daltra banda, en 2010, la producci del sector es va veure afectada per la situaci de crisi generalitzada i aix va repercutir en el nivell datur sectorial, situaci que va continuar al llarg de tot el 2011 sense perspectives de millora, sobretot per la baixa producci dhabitatges i pel factor ms important: la carncia de finanament, no nicament a les famlies sin tamb, de forma molt important, a les empreses, un bon nombre de les quals, sense finanament, no han pogut fer front als pagaments del deute contret amb anterioritat i han acabat o b lliurant els estocs a les entitats de crdit o, en el pitjor dels casos, havent de tancar. Sha de tenir present que el sector de la construcci s un dels sectors amb un efecte indut de generaci docupaci ms elevat de leconomia; sestima que, per cada habitatge, es generen 2,4 ocupats, gaireb un 71 % de forma directa i el 29 % restant, de forma indirecta. Per aix, sempre que es parla datur sectorial sha de tenir en compte limportant efecte indut generat. Catalunya tanca el 2011 amb 775.400 persones en atur i una taxa datur del 20,5 %, 2,4 punts per sota de la taxa espanyola, segons dades de lEnquesta de Poblaci Activa. Prenent com a referncia el 2008, com a primer any en qu es van poder veure els efectes de la crisi, lincrement daturats registrats el 2011 respecte al 2010 va ser de 88.600 persones, xifra superior a laugment que hi va haver el 2010 respecte al 2009 (43.700), per inferior a la pujada del 2009 (187.300) i del 2008 (204.000).
6. MERCADO LABORAL
Dentro del mercado laboral y de todos los sectores de ocupacin, el sector de la construccin ha tenido siempre una importancia capital en la generacin de riqueza y ocupacin, con una mayor incidencia en pocas de bonanza. La evolucin del sector cambi de forma sustancial desde la segunda mitad del ao 2007, lo cual ha afectado la tendencia de creacin de ocupacin registrada durante la poca anterior. Por otro lado, en 2010, la produccin del sector se vio afectada por la situacin de crisis generalizada y esto repercuti en el nivel de paro sectorial, situacin que se mantuvo a lo largo de todo el 2011 sin perspectivas de mejora, sobre todo por la baja produccin de viviendas y por el factor ms importante: la carencia de financiacin, no nicamente en las familias sino tambin, de manera muy importante, en las empresas, muchas de las cuales, sin dicha financiacin, no han podido hacer frente a los pagos de la deuda contrada con anterioridad y han acabado o bien entregando los stocks a las entidades de crdito o bien, en el peor de los casos, teniendo que cerrar. Hay que tener presente que el sector de la construccin es uno de los sectores con un efecto inducido de generacin de ocupacin ms elevado de la economa; se estima que, por cada vivienda, se generan 2,4 ocupados, casi un 71% de forma directa y el 29% restante, de forma indirecta. Por este motivo, siempre que se habla de paro sectorial hay que tener en cuenta el importante efecto inducido que se genera. Catalua cierra el ao 2011 con 775.400 personas en paro y una tasa de desempleo del 20,5%, 2,4 puntos por debajo de la tasa espaola, segn datos de la Encuesta de Poblacin Activa. Tomando como referencia el 2008, como primer ao en el que se pudieron ver los efectos de la crisis, el incremento de parados registrados en 2011 respecto de 2010 fue de 88.600 personas, cifra superior al aumento que hubo en 2010 respecto de 2009 (43.700), pero inferior a la subida de 2009 (187.300) y de 2008 (204.000).
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
32
Quant a locupaci, en el sector de la construcci ha disminut per quart any consecutiu en 2011 (un 15,1 % interanual a Catalunya i un 16,5 % interanual a Espanya). Igual de negatiu s laugment de lacumulat de latur en el sector de la construcci, dun 3,2 %, que assoleix al tancament de lany els 100.100 aturats, xifra que representa el 17 % del total de sectors, el ms perjudicat dels quals s el sector serveis, que agrupa el 60 % del total daturats.
En cuanto a la ocupacin, en el sector de la construccin ha disminuido en 2011 por cuarto ao consecutivo (un 15,1% interanual en Catalua y un 16,5% interanual en Espaa). Igual de negativo es el aumento del acumulado del paro en el sector de la construccin, de un 3,2%, que llega al cierre del ao a los 100.100 parados, cifra que representa el 17% del total de sectores, el ms perjudicado de los cuales es el sector servicios, que agrupa el 60% del total de desempleados.
CaTalunya 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010 3.099,5 3.135,4 3.076,6 3.006,8 3.137,5 3.079,6 -1,8
Variaci trimestre anterior Variacin trimestre anterior (%) CaTalunya -1,1 1,2 -1,9 -2,3 EsPanya -1,4 0,8 -0,8 -1,9
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras del EPA, INE.
33
CaTalunya 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010 255,2 247,5 224,5 221,8 279,4 237,2 -15,1
Variaci trimestre anterior Variacin trimestre anterior (%) CaTalunya -1,0 -3,0 -9,3 -1,2 EsPanya -5,0 -4,3 -4,2 -6,8
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.
Variaci trimestral de locupaci del sector Variacin trimestral del empleo del sector
0% -2% -4% -6% -8% -10% 1r. trim. Catalunya Espanya 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.
34
1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.
80%
60%
40%
20%
0%
2n. trim.
3r. trim.
4t. trim.
Catalunya
35
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.
3r. trim.
2n. trim.
1r. trim.
0% Catalunya Espanya
10%
20%
30%
36
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.
Catalunya
0,0 1 trimestre
5,0 2n trimestre
15,0
20,0
25,0
30,0
37
CaTalunya
Total poblaci ocupada Total poblacin empleada Poblaci ocupada sector construcci Poblacin empleada sector construccin Taxa ocupaci total sectors (%) Tasa empleo total sectores (%) Taxa atur total sectors (%) Tasa desempleo total sectores (%) Poblaci activa total sectors Poblacin activa total sectores Poblaci activa construcci Poblacin empleada construccin
EsPanya
Total poblaci ocupada Total poblacin empleada Poblaci ocupada sector construcci Poblacin empleada sector construccin Taxa ocupaci total sectors (%) Tasa empleo total sectores (%) Taxa atur total sectors (%) Tasa desempleo total sectores (%) Poblaci activa total sectors Poblacin activa total sectores Poblaci activa construcci Poblacin empleada construccin
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
17.970,8 18.973,2 19.747,6 20.356,0 20.257,6 2.253,2 50,2% 11,0% 2.331,2 52,1% 9,2% 2.542,9 53,4% 8,5% 2.697,4 54% 8,3% 2.453,4 53% 11,3%
20.184,4 20.885,7 21.584,8 22.070,1 22.848,,3 23.037,5 23.088,9 2.462,4 2.509,2 2.704,6 2.862,7 2.877,8 2.558,8 2.158,1
Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. A partir del primer trimestre del 2001 canvia la metodologia de lEPA 2002, dacord amb el reglament 1897/2000 de la CE, que estableix una nova definici daturat. A partir de 2008 saplica la CNAE 2009. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE. A partir del primer trimestre de 2001 cambia la metodologa de la EPA 2002, de acuerdo con el reglamento 1897/2000 de la CE, que establece una nueva definicin de parado. A partir de 2008 se aplica la CNAE 2009.
38
39
Total
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any 2010 Ao 2010 any 2011 Ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010
Construcci Construccin
6.891 8.585 934 1.261 1.496 1.022 1.194 987 979 781 1.035 1.017 916 771 16.094 12.393 -23,0
Indstria Indstria
1.614 2.264 2.566 1.889 2.245 1.993 2.051 1.109 1.943 2.131 1.890 1.545 26.654 23.240 -12,8
serveis Servicios
4.211 4.892 5.779 4.240 5.257 4.654 4.459 3.537 4.824 4.719 4.632 3.703 60.168 54.907 -8,7
agrari Agrario
132 168 186 114 146 123 152 136 195 156 149 111 1.805 1.768 -2,0
10.027 7.265 8.842 7.757 7.641 5.563 7.997 8.023 7.587 6.130 104.721 92.308 -11,9
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del Departamento de Trabajo de la Generalitat.
Pes per sectors sobre el total de sinistres Peso por sectores sobre el total de siniestros
Agrari / Agrario 2% Construcci / 15% Construccin Serveis / Servicios 57% Indstria / Indstria 26%
40
Total
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 151.705 171.532 183.393 188.900 183.829 170.043 157.621 152.674 162.979 161.073 147.919 113.517 104.740 92.308
Construcci Construccin
27.320 33.905 36.620 38.447 37.775 35.127 31.707 31.237 35.738 35.515 29.069 19.730 16.099 12.393
Indstria Indstria
59.236 63.375 64.884 64.824 59.907 54.639 52.107 48.880 50.136 47.165 41.977 29.488 26.661 23.240
serveis Servicios
61.395 70.372 78.162 82.191 83.018 77.596 74.252 69.966 74.427 75.661 74.277 61.815 60.175 54.907
agrari Agrario
3.754 3.880 3.727 3.438 3.129 2.681 2.555 2.591 2.678 2.732 2.596 2.034 1.805 1.768
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del Departamento de Trabajo de la Generalitat.
80.000
60.000
40.000
20.000
0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Construci Construccin
Indstria Industria
Serveis Servicios
41
42
Base 2006 Andalusia Arag Principat dAstries Illes Balears Canries Cantbria Castella i Lle Castella-La Manxa Catalunya Barcelona girona lleida Tarragona Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Madrid (comunitat) Mrcia (comunitat) Navarra Pas Basc La Rioja Ceuta Melilla Espanya
Font: INE. / Fuente: INE.
ndex (desembre 2011) ndice (diciembre 2011) 113,2 114,0 114,3 112,6 110,6 114,1 113,9 113,5 114,7 115,0 114,9 114,4 112,9 113,0 113,2 113,6 113,7 113,3 112,8 114,2 114,2 112,1 113,1 113,6
Variaci en un any Variacin en un ao 2,1 2,4 2,7 2,3 2,0 2,3 2,7 2,6 2,5 2,5 2,5 2,8 2,4 2,1 2,4 2,5 2,5 2,2 2,6 2,4 2,7 2,0 1,5 2,4
Espanya Catalunya 113,6 114,7
43
0,0 1,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
0,8
EvOLUCI ANUAL DE LIPC. NDEX GENERAL EvOLUCIN ANUAL DEL IPC. NDICE GENERAL
Setembre / Septiembre
Desembre / Diciembre
2,8%
Juny / Junio
2,4%
Tarragona
Novembre / Noviembre
Desembre / Diciembre
44
IrPH
CECa 5,000 4,875 5,000 4,875 5,250 5,375 5,250 5,750 5,500 5,875 5,625 5,125
Mbor 1,550 1,714 1,924 2,085 2,154 2,144 2,226 2,137 2,208 2,110 2,092 2,004
Eurbor 1,550 1,714 1,924 2,086 2,147 2,144 2,183 2,097 2,067 2,110 2,044 2,004
Inters legal Inters legal 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00
2,679 2,786 2,935 3,115 3,238 3,355 3,446 3,467 3,428 3,504 3,641 3,509
2,918 2,962 3,120 3,226 3,355 3,458 3,540 3,533 3,570 3,586 3,696 3,626
3,304 3,510 3,676 3,896 4,020 4,055 4,161 4,212 4,272 4,286 4,459 4,445
45
IrPH
CECa 7,948 6,792 5,875 6,625 6,646 5,875 5,042 4,708 4,479 5,021 5,771 6,521 5,052 4,750 5,292
Mbor 5,198 4,005 3,155 4,773 4,077 3,489 2,341 2,276 2,335 3,432 4,445 4,807 1,618 1,350 2,029
Eurbor
6,911 5,651 4,724 5,764 5,76 4,795 3,713 3,356 3,283 4,173 5,242 5,857 3,439 2,770 3,383
6,000 4,519 3,663 5,022 4,626 4,165 3,013 3,078 2,681 3,349 4,081 4,059 2,827 2,660 4,025
3,182 4,781 4,084 3,493 2,336 2,274 2,334 3,436 4,450 4,813 1,618 1,350 2,006
4,250 4,250 5,500 4,250 4,250 3,750 4,000 4,000 5,000 5,500 4,375 4,000 4,000
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
IRPH conjunt dentitats IRPH conjunto de entidades INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
46
47
CaTalunya
EsPanya
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any / ao 2010 any / ao 2011 Variaci 2011-2010 (%) Variacin 2011-2010 (%)
Font: INE. / Fuente: INE.
7.363 8.056 6.616 5.292 6.567 4.606 4.952 4.718 4.819 3.262 4.212 3.121 94.752 63.584 -32,7
49.665 50.361 43.176 31.358 37.619 32.680 29.523 29.231 30.808 22.193 28.113 24.610 607.535 408.436 -32,7
21,6 9,4 -17,9 -20,0 24,1 -29,9 7,5 -4,7 2,1 -32,3 29,1 -25,9
26,1 1,4 -14,3 -27,4 20,0 -13,1 -9,7 -1,0 5,4 -28,0 26,7 -12,5
48
EsPanya 989.439 1.107.664 1.257.613 1.342.171 1.238.890 836.419 650.889 607.535 409.337
Evoluci del nombre dhipoteques urbanes Evolucin del nmero de hipotecas urbanas
1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya
Espanya
49
CaTalunya
EsPanya
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any / ao 2010 any / ao 2011 Variaci 2011-2010 (%) Variacin 2011-2010 (%)
Font: INE. / Fuente: INE.
983.988 1.111.953 809.285 627.533 805.233 537.491 590.341 571.297 603.446 392.804 479.510 338.825 12.179.760 7.851.706 -35,5
5.886.262 6.181.786 4.855.299 3.351.816 4.139.285 3.579.220 3.265.365 3.125.428 3.448.452 2.355.571 3.082.920 2.556.784 71.041.231 45.825.188 -35,5
34,1 13,0 -27,2 -22,5 28,3 -33,3 9,8 -3,2 5,6 -34,9 22,1 -29,3
29,9 5,0 -21,5 -31,0 23,5 -13,5 -8,8 -4,3 10,3 -31,7 30,9 -17,1
Import de les hipoteques sobre finques urbanes Importe de las hipotecas sobre fincas urbanas (milions deuros / millones de euros)
Gener Enero
Febrer Febrero
Mar Marzo
Abril Abril
Maig Mayo
Juny Junio
Juliol Julio
Agost Agosto
Catalunya
Espanya
50
7.8. EvOLUCI CAPITAL CONSTITUT 7.8. EvOLUCIN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011) EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)
Milions deuros Milliones de euros
CaTalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: INE. / Fuente: INE.
EsPanya 96.175.561 122.147.451 156.946.440 188.339.112 184.427.159 116.809.939 76.677.082 71.041.231 45.825.188
Evoluci de limport de les hipoteques urbanes Evolucin del importe de las hipotecas urbanas (milions deuros / millones de euros)
200.000.000 150.000.000 100.000.000 50.000.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Catalunya
Espanya
51
7.9. COMPRAvENDES
Les compravendes dhabitatges disminueixen un 17,7 % a Espanya al llarg de lany 2011 en comparaci amb lany 2010, dos punts per sobre de la disminuci que pateix la comunitat catalana (15,6 %), segons dades de lInstitut Nacional dEstadstica. En termes absoluts, a Espanya es van inscriure un total de 361.831 compravendes el 2011, davant de les 439.591 del 2010; i a Catalunya, 47.118, mentre que lany anterior, el 2010, es van registrar 55.837 operacions. Aquestes dades mostren una contenci de les operacions de compravenda i es mantenen molt lluny de les que sassolien en poques anteriors de bonana del sector, quan van arribar a les 775.300 operacions a Espanya i les 111.482 a Catalunya (any 2007). Al tancament de lany 2011, les vendes dhabitatges nous i usats van caure a Catalunya un 15,1 % i un 16 %, respectivament, amb 20.235 i 26.883 operacions, mentre que a Espanya la venda dobra nova sha vist encara ms afectada, amb una disminuci de gaireb un 20 % anual. Per provncies de Catalunya, les quatre pateixen la caiguda de les vendes tant de lobra nova com dels habitatges usats, tot i que destaquen amb ms intensitat la provncia de Lleida (-19,5 % doperacions dhabitatges nous) i la provncia de Barcelona (-18,4 % doperacions dhabitatges de segona m). Cap comunitat autnoma ha incrementat el nombre doperacions de compravenda respecte de lany anterior. Destaquen les disminucions per sobre del 30 % dArag (-42,9 %), la Comunitat Foral de Navarra (-33,4 %) i La Rioja (-32,8 %).
7.9. COMPRAvENTAS
Las compraventas de viviendas disminuyeron un 17,7% en Espaa a lo largo de 2011, en comparacin con el ao 2010, dos puntos por encima de la disminucin que sufre la comunidad catalana (15,6%), segn datos del Instituto Nacional de Estadstica. En trminos absolutos, en 2011 se inscribieron en Espaa un total de 361.831 compraventas, frente a las 439.591 de 2010; y en Catalua, 47.118, frente a las 55.837 operaciones que se registraron el ao anterior. Estos datos muestran una contencin de las operaciones de compraventa y se mantienen muy lejos de las que se llevaban a cabo en pocas anteriores de bonanza del sector, cuando se lleg a las 775.300 operaciones en Espaa y a las 111.482 en Catalua (ao 2007). Al cierre del ao 2011, las ventas de viviendas nuevas y usadas cayeron en Catalua un 15,1% y un 16%, respectivamente, con 20.235 y 26.883 operaciones, mientras que en Espaa la venta de obra nueva se ha visto an ms afectada, con una disminucin de casi un 20% anual. Por provincias de Catalua, las cuatro sufren la cada de las ventas, tanto de obra nueva como de viviendas usadas, aunque destacan con mayor intensidad la provincia de Lleida (-19,5% de operaciones de vivienda nueva) y la provincia de Barcelona (-18,4% de operaciones de vivienda de segunda mano). Ninguna comunidad autnoma ha incrementado el nmero de operaciones de compraventa respecto del ao anterior. Destacan las disminuciones por encima del 30% de Aragn (-42,9%), la Comunidad Foral de Navarra (-33,4%) y La Rioja (-32,8%).
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
52
Comunitats autnomes Comunidades autnomas Andalusia Arag Astries Balears Canries Cantbria Castella-La Manxa Castella i Lle Catalunya Barcelona girona lleida Tarragona Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Madrid Mrcia Navarra Pas Basc La Rioja Espanya
2008 63.489 7.657 6.053 6.987 14.520 5.034 16.966 14.011 28.844 16.681 5.189 3.461 3.513 35.887 4.510 15.994 27.497 14.340 4.204 8.705 3.028 278.034
2009 48.609 7.053 4.692 4.476 10.295 4.746 11.144 11.343 20.333 11.634 3.827 2.026 2.846 26.866 4.192 13.932 26.390 10.943 3.085 7.189 3.202 218.775
2010 44.399 6.498 4.860 5.027 9.851 4.585 10.870 12.232 23.836 14.178 4.115 1.718 3.825 27.489 4.025 14.043 29.068 9.034 3.568 8.596 2.083 220.612
2011 37.194 3.709 3.482 3.788 8.887 3.846 9.617 8.352 20.206 11.826 3.364 1.383 3.633 22.081 3.459 10.181 24.368 6.519 2.377 6.501 1.400 176.230
Variaci / Variacin 2011/2010 (%) -16,2 -42,9 -28,4 -24,6 -9,8 -16,1 -21,4 -23,2 -15,2 -16,6 -18,3 -19,5 -5,0 -19,7 -14,1 -27,5 -16,2 -27,8 -33,4 -24,4 -32,8 -20,1
Font: INE, a partir del Collegi de Registradors de la Propietat. / Fuente: INE, a partir del Colegio de Registradores de la Propiedad.
53
8. FACTORS DEMOGRFICS
A Catalunya, en el darrer any, sha mantingut el creixement anual, amb una petita variaci del 0,4 %, i se superen els set milions i mig dhabitants. En lmbit espanyol, el creixement ha estat exactament el mateix que a Catalunya i la poblaci total s de 7.539.618 habitants a Catalunya i 47.190.493 a Espanya. El paper de la immigraci en els darrers anys ha estat fora rellevant en levoluci de la poblaci. Dacord amb les xifres del Padr Municipal, dels 47,2 milions de persones que registrava la poblaci espanyola a 1 de gener de 2011, el 12,2 % eren de nacionalitat estrangera; concretament, 5,7 milions de persones. Aquest percentatge dimmigraci va anar augmentant gradualment des de lany 1998, amb un pes ms important del grup de poblaci estrangera en edat de treballar. Tanmateix, actualment, aquests fluxos migratoris estan experimentant una desacceleraci important, comenada amb la crisi econmica que pateix el pas i conseqncia, principalment, dels efectes negatius en el nostre mercat laboral. A Catalunya i segons el Centre dEstudis Demogrfics, les necessitats demogrfiques de construcci de llars assolibles a mig termini, tenint en compte la tendncia creixent a lenvelliment de la poblaci, el seu volum i creixement negatiu a mig termini, i la generaci de joves entrant, cada cop ms reduda en nombre i amb el desavantatge de la problemtica de locupaci, fan difcil preveure unes bones perspectives per a la demanda dhabitatges. Les dades de les projeccions de poblaci realitzades apunten, per, a una necessitat de 20.000 llars anuals a Catalunya. Aquestes quantitats ajudaran a donar sortida al parc vacant, a la renovaci del parc antic i obsolet i, en zones on gaireb no hi ha estoc, a la necessitat de produir obra nova per satisfer el mercat.
8. FACTORES DEMOGRFICOS
En Catalua, en el ltimo ao, se ha mantenido el crecimiento anual, con una pequea variacin del 0,4%, y se superan los siete millones y medio de habitantes. A nivel espaol, el crecimiento ha sido exactamente el mismo que en Catalua, y la poblacin total es de 7.539.618 habitantes en Catalua y 47.190.493 en Espaa. El papel de la inmigracin en los ltimos aos ha sido bastante relevante en la evolucin de la poblacin. De acuerdo con las cifras del Padrn Municipal, de los 47,2 millones de personas que registraba la poblacin espaola a 1 de enero de 2011, el 12,2% eran de nacionalidad extranjera; concretamente, 5,7 millones de personas. Este porcentaje de inmigracin fue aumentando gradualmente desde el ao 1998, con un peso ms importante del grupo de poblacin extranjera en edad de trabajar. Sin embargo, actualmente, estos flujos migratorios estn experimentando una desaceleracin importante, empezada con la crisis econmica que sufre el pas y consecuencia, principalmente, de los efectos negativos en nuestro mercado laboral. En Catalua y segn el Centro de Estudios Demogrficos, las necesidades demogrficas de construccin de viviendas asequibles a medio plazo, teniendo en cuenta la tendencia creciente al envejecimiento de la poblacin, su volumen y crecimiento negativo a medio plazo, y la generacin de jvenes entrante, cada vez ms reducida en nmero y con la desventaja de la problemtica de la ocupacin, hacen difcil prever unas buenas perspectivas para la demanda de viviendas. No obstante, los datos de las proyecciones de poblacin realizadas apuntana una necesidad de 20.000 viviendas anuales en Catalua. Estas cantidades ayudarn a dar salida al parque vacante, a la renovacin del parque antiguo y obsoleto y, en zonas donde casi no hay stock, a la necesidad de producir obra nueva para satisfacer el mercado.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011
54
8.1. POBLACI
CaTalunya any / Ao 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 7.512.381 7.539.618
Homes / Hombres
8.1. POBLACIN
EsPanya
Dones / Mujeres
Total 40.499.790 41.116.842 41.837.894 42.717.064 43.197.684 44.108.530 44.708.964 45.200.737 46.157.822 46.745.807 47.021.031 47.190.493
Homes / Hombres
Dones / Mujeres
3.058.628 3.115.336 3.201.029 3.309.850 3.366.329 3.468.235 3.543.706 3.578.176 3.661.028 3.713.765 3.724.515 3.732.196
3.203.371 3.246.029 3.305.411 3.394.296 3.446.990 3.526.971 3.590.991 3.632.332 3.703.050 3.761.655 3.787.866 3.807.422
19.821.384 20.165.514 20.564.089 21.034.326 21.285.247 21.780.869 22.100.466 22.339.962 22.847.737 23.116.988 23.226.185 23.283.187
20.678.407 20.951.328 21.273.805 21.682.738 21.912.437 22.327.661 22.608.498 22.860.775 23.310.085 23.628.819 23.794.846 23.907.306
55
2001
2011 De 95 anys i +/aos aos y ms De 90 a 94 anys/aos De 85 a 89 anys/aos De 80 a 84 anys/aos De 75 a 79 anys/aos De 70 a 74 anys/aos De 65 a 69 anys/aos De 60 a 64 anys/aos De 55 a 59 anys/aos De 50 a 54 anys/aos De 45 a 49 anys/aos De 40 a 44 anys/aos De 35 a 39 anys/aos De 30 a 34 anys/aos De 25 a 29 anys/aos De 20 a 24 anys/aos De 15 a 19 anys/aos De 10 a 14 anys/aos De 5 a 9 anys/aos De 0 a 4 anys/aos
10
10
% de poblaci nacional estrangera respecte el total % de poblacin nacional extranjera respecto del total
100
90
80
70 98 Nacional 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11
Extrangera/extranjera
56
INFORME DE SECTORIAL DE CATALUNYA 2011 c APCE 2012 Estudi realitzat pel gabinet destudis de lAPCE estudis@apcebcn.cat Edita: aPCE. Associaci de Promotors de Barcelona Av. Diagonal 472-476, escala A, entresl 08006 Barcelona Tel. 93 237 49 67- Fax 93 237 36 92 apce@apcebcn.cat 1a edici JULIOL 2012
Queden rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del Copyright, sota les sancions establertes en las lleis, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol mitj o procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic i la distribuci dexemplars de ella mitjanant lloguer o prstecs pblics. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del Copyright, bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamos pblicos.