You are on page 1of 57

1 1

Empreses collaboradores COLLECCI INFORMES SECTORIALS

INFORME SECTORIAL

2011 CATALUNYA

www.apcebcn.cat

NDEX
Pgina TRETS REMARCABLES DE LA SITUACI ECONMICA GENERAL ANY 2011 1. 1.1. 1.2. 1.3. 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. 5.1. 5.2. 6. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. 6.9. 7. 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6 7.7. 7.8. 7.9. 8. 8.1. 8.2. PRODUCCI EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS A CATALUNYA I ESPANYA EvOLUCI DELS hABITATGES INICIATS PER TIPOLOGIES EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS SEGONS TIPOLOGIA EDIFICATRIA (2007-2011) PREU DE LhABITATGE EvOLUCI DEL PREU MITj PER METRE qUADRAT CONSTRUT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCI A CATALUNYA (2008-2011) EvOLUCI DEL PREU MITj DE LhABITATGE DE NOvA CONSTRUCCI A LES COMUNITATS AUTNOMES DESPANYA (2007-2011) EL LLOGUER DhABITATGES EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA RENDES MITGES CONTRACTUALS PER COMARqUES DE CATALUNYA RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITj qUART TRIMESTRE DE LANY COSTOS DE CONSTRUCCI NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA EvOLUCI NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA (2004-2011) COST LABORAL A CATALUNYA EvOLUCI COST LABORAL A CATALUNYA (1998-2011) CONSUM APARENT DE CIMENT CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA A LANY 2011 EvOLUCI DEL CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2011) MERCAT LABORAL TOTAL POBLACI OCUPADA OCUPACI DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCI TAXA OCUPACI TOTAL SECTORS TAXA ATUR TOTAL SECTORS TAXA ATUR SECTOR CONSTRUCCI EvOLUCI DEL MERCAT LABORAL (2004-2011) SINISTRALITAT LABORAL ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA, SEGONS SECTOR, A CATALUNYA EvOLUCI ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA A CATALUNYA (1998-2011) IPC, MERCAT FINANCER I COMPRAvENDES NDEX DE PREUS DE CONSUM TIPUS DINTERS DE REFERNCIA EvOLUCI DELS TIPUS DE REFERNCIA (1997-2011) hIPOTEqUES URBANES NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES EvOLUCI DEL NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES (2003-2011) CAPITAL CONSTITUT EN hIPOTEqUES URBANES EvOLUCI CAPITAL CONSTITUT EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011) COMPRAvENDES FACTORS DEMOGRFICS POBLACI ESTRUCTURA DEDATS 5 58 10 13 15 18 19 20 22 23 24 24 25 26 27 27 28 28 30 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 42 45 46 47 48 49 50 51 52 54 55 55 57
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

FITXA TCNICA

NDICE
Pgina RASGOS DESTACABLES DE LA SITUACIN ECONMICA GENERAL AO 2011 1. 1.1. 1.2. 1.3. 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. 5.1. 5.2. 6. 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. 6.7. 6.8. 6.9. 7. 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6. 7.7. 7.8. 7.9. 8. 8.1. 8.2. PRODUCCIN EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADOS EN CATALUA Y ESPAA EvOLUCIN DE LAS vIvIENDAS INICIADAS POR TIPOLOGAS EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS SEGN TIPOLOGA EDIFICATORIA (2007-2011) PRECIO DE LA vIvIENDA 5 8 10 13 15 18

EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUCCIN EN CATALUA (2008-2011) 19 EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIN EN LAS COMUNIDADES AUTNOMAS DE ESPAA (2007-2011) 20 ALqUILER DE vIvIENDAS EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA RENTAS MEDIAS CONTRACTUALES POR COMARCAS DE CATALUA RENTAS MEDIAS POR DEMARCACIONES TERRITORIALES. MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AO COSTES DE CONSTRUCCIN NDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA EvOLUCIN NDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA (2004-2011) COSTE LABORAL EN CATALUA EvOLUCIN COSTE LABORAL EN CATALUA (1998-2011) CONSUMO APARENTE DE CEMENTO CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA AL AO 2011 EvOLUCIN DEL CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA (1996-2011) MERCADO LABORAL TOTAL POBLACIN OCUPADA OCUPACIN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIN TASA DE OCUPACIN TOTAL SECTORES TASA DE PARO TOTAL SECTORES TASA DE PARO SECTOR CONSTRUCCIN EvOLUCIN DEL MERCADO LABORAL (2004-2011) SINIESTRALIDAD LABORAL ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA, SEGN SECTOR, EN CATALUA EvOLUCIN ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA EN CATALUA (1998-2011) IPC, MERCADO FINANCIERO Y COMPRAvENTAS NDICE DE PRECIOS DE CONSUMO TIPO DE INTERS DE REFERENCIA EvOLUCIN DE LOS TIPOS DE REFERENCIA (1997-2011) hIPOTECAS URBANAS NMERO DE hIPOTECAS URBANAS EvOLUCIN DEL NMERO DE hIPOTECAS URBANAS (2003-2011) CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS EvOLUCIN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011) COMPRAvENTAS FACTORES DEMOGRFICOS POBLACIN ESTRUCTURA DE EDADES 22 23 24 24 25 26 27 27 28 28 30 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 42 45 46 47 48 49 50 51 52 54 55 55 57
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

FIChA TCNICA

TRETS REMARCABLES DE LA SITUACI ECONMICA GENERAL

ANY 2011

RASGOS DESTACABLES DE LA SITUACIN ECONMICA GENERAL

AO 2011

Desprs dun any de recuperaci frgil i desigual, el creixement econmic mundial es va comenar a desaccelerar a mitjan de 2010 i el 2011 va continuar pel mateix cam. Les deficincies en les principals economies desenvolupades van continuar constituint un llast per a la recuperaci global, fins al punt de plantejar inconvenients per a lestabilitat econmica mundial dels propers anys. Les mesures poltiques de gran magnitud adoptades pels governs durant la primera etapa de la crisi van ajudar a estabilitzar els mercats financers i a engegar una molt incipient recuperaci. No obstant aix, la resposta poltica es va anar afeblint i, durant lexercici, va ser molt menys conduent al creixement a curt termini, sobretot perqu lampliaci del dficit pressupostari i laugment del deute pblic van soscavar el suport per a ms estmuls fiscals, i es va obrir una important bretxa en el creixement econmic mundial que ha obligat molts pasos a inclinar-se a aplicar criteris de mxima austeritat. Els Estats Units, que semblava que sortien de la recessi ms llarga i profunda des de la Segona Guerra Mundial, van experimentar el ritme de recuperaci ms feble de la seva histria. De la mateixa manera, el creixement en molts pasos europeus va continuar sent baix. De fet, alguns poden seguir en recessi a causa de les drstiques retallades fiscals. A laltra banda del mn, el creixement del Jap es va desaccelerar fortament. Els pasos en desenvolupament i les economies en transici van continuar impulsant la recuperaci mundial, per el creixement de la producci es va desaccelerar en 2011 i es preveu que segueixi aix en 2012. Concretament, els pasos asitics daquest grup van mostrar un fort creixement. De fet, el vigors creixement de les principals economies en desenvolupament, especialment la xinesa, va ser un factor clau en la recuperaci del comer mundial i molt beneficis per al creixement en els pasos de lAmrica Central i del Sud, la Comunitat dEstats Independents i una part dels africans. Aix i tot, la recupe-

Tras un ao de recuperacin frgil y desigual, el crecimiento econmico mundial empez a desacelerarse a mediados de 2010 y, en 2011, continu por el mismo camino. Las deficiencias en las principales economas desarrolladas siguieron constituyendo un lastre para la recuperacin global, hasta el punto de plantear inconvenientes para la estabilidad econmica mundial de los prximos aos. Las medidas polticas de gran magnitud adoptadas por los gobiernos durante la primera etapa de la crisis ayudaron a estabilizar los mercados financieros y a iniciar una recuperacin muy incipiente. Sin embargo, la respuesta poltica fue debilitndose y, durante el ejercicio, fue mucho menos conducente al crecimiento a corto plazo, sobre todo porque la ampliacin del dficit presupuestario y el aumento de la deuda pblica socavaron el apoyo de ms estmulos fiscales, y se abri una importante brecha en el crecimiento econmico mundial que ha obligado a muchos pases a inclinarse por criterios de mxima austeridad. Estados Unidos, que pareca que sala de la recesin ms larga y profunda desde la Segunda Guerra Mundial, experiment el ritmo de recuperacin ms dbil de su historia. Del mismo modo, en muchos pases europeos, el crecimiento sigui siendo bajo. De hecho, es posible que algunos continen en recesin a causa de los drsticos recortes fiscales. Al otro lado del mundo, en Japn, el crecimiento sufri una fuerte desaceleracin. Los pases en vas de desarrollo y las economas en transicin siguieron impulsando la recuperacin mundial, pero el crecimiento de la produccin perdi fuerza en 2011 y se prev que siga as en 2012. Concretamente, los pases asiticos de este grupo mostraron un fuerte crecimiento. De hecho, este vigoroso avance de las principales economas en vas de desarrollo, especialmente la china, fue un factor clave en la recuperacin del comercio mundial y muy beneficioso para el crecimiento en los pases de Amrica Central y del Sur, la Comunidad de Estados Independientes y una parte de los africanos.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

raci econmica es va mantenir per sota del seu potencial a les tres zones. Les economies exportadores de petroli dsia occidental no van aconseguir estabilitzar la seva producci desprs de les retallades realitzades en resposta a la recessi mundial, per la qual cosa la recuperaci al tancament de lexercici es trobava encara per sota dels nivells assolits abans de la crisi. A Europa, les tensions derivades de la crisi del deute sobir a la UE es van accentuar lestiu de 2011, quan la desconfiana dels inversors envers la solvncia dels pasos amb programes de suport financer (Grcia, Irlanda i Portugal) es va estendre amb rapidesa a pasos de major envergadura econmica com Itlia i Espanya, la qual cosa va fer que el Banc Central Europeu reactivs, a principis dagost, el seu programa de compra de deute. Tanmateix, la tardana en el desenvolupament i aplicaci dels acords assolits en les cimeres europees sobre aspectes com el disseny dun segon programa dassistncia a Grcia i la flexibilitzaci de la Facilitat Europea dEstabilitat Financera va donar lloc, a la tardor, en un context dalentiment del creixement econmic, a lextensi de la desconfiana i la incertesa dels inversors internacionals a altres pasos, com ara Espanya, que van haver de veure com les seves primes de risc arribaven a nivells histrics al mes de novembre. Els problemes de leconomia en general i de Catalunya en particular, que amenaaven leconomia, no van desaparixer en el decurs de lany. En primer lloc, cal destacar la disponibilitat de crdit, que va continuar llastada tant per problemes doferta com de demanda. Aquesta caiguda nominal reflectia, daltra banda, una caiguda real substancialment ms elevada, a causa de laugment dels preus (lincrement interanual ms alt de lIPC a Catalunya es va produir a labril, amb un 3,8 %, tot i que es va aconseguir tancar lany amb el 2,5 %). A aquests efectes safegeix la pressi de lajust fiscal que leconomia catalana estava efectuant des que, el gener de 2011, es va accentuar la poltica contractora de la Generalitat, aix com les conseqncies indirectes dels ajustos fiscals del govern espanyol. A ms, altres elements negatius amenaaven el futur de leconomia. En especial, destaca la feblesa del sector de la construcci, que va mostrar una caiguda continuada al llarg de 2011, explicada principalment per la reducci en lobra pblica i en la inversi empresarial no residencial, aix com

No obstante, la recuperacin econmica se mantuvo por debajo de su potencial en las tres zonas. Las economas exportadoras de petrleo de Asia occidental no consiguieron estabilizar su produccin despus de los recortes realizados en respuesta a la recesin global, as que la recuperacin, al cierre del ejercicio, se hallaba an por debajo de los niveles alcanzados antes de la crisis. En Europa, las tensiones derivadas de la crisis de la deuda soberana en la UE se acentuaron en el verano de 2011, cuando la desconfianza de los inversores hacia los pases con programas de ayuda financiera (Grecia, Irlanda y Portugal) se extendi rpidamente a pases de mayor envergadura econmica, como Italia y Espaa, lo cual hizo que el Banco Central Europeo reactivara, a principios de agosto, su programa de compra de deuda. De todas formas, la tardanza en el desarrollo y aplicacin de los acuerdos alcanzados en las cumbres europeas sobre aspectos como el diseo de un segundo programa de asistencia a Grecia y la flexibilizacin del Fondo Europeo de Estabilidad Financiera dieron lugar, en otoo, en un contexto de ralentizacin del crecimiento econmico, a la extensin de la desconfianza y la incertidumbre de los inversores internacionales a otros pases, como Espaa, que tuvieron que ver cmo sus primas de riesgo llegaban a niveles histricos en noviembre. Los problemas de la economa en general y de Catalua en particular, que amenazaban la economa, no desaparecieron en el transcurso del ao. En primer lugar, cabe destacar la disponibilidad de crdito, que continu lastrada por los problemas tanto de oferta como de demanda. Esta cada nominal reflejaba, adems, una cada real sustancialmente ms elevada, a causa del aumento de los precios (el incremento interanual ms alto del IPC en Catalua se produjo en abril, con un 3,8%, aunque se consigui cerrar el ao con el 2,5%). A estos efectos, se aade la presin del ajuste fiscal que la economa catalana estaba llevando a cabo desde que, en enero de 2011, se acentu la poltica de contraccin de la Generalidad, as como las consecuencias indirectas de los ajustes fiscales del Gobierno espaol. Adems, otros elementos negativos amenazaban el futuro de la economa. En especial, destaca la debilidad del sector de la construccin, que mostr una cada continua a lo largo de 2011, explicada principalmente por la reduccin de la obra pblica y de la inversin empresarial no residencial,
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

per la precria estabilitat de la construcci residencial, amb unes xifres de 7.898 habitatges iniciats lany (comparem-los, per exemple, amb els 127.117 de lany 2006 o els 107.117 del 2005). I a aquestes dades shauria dafegir tamb lestoc dhabitatges sense vendre, sobretot en zones de segones residncies, difcil de digerir, amb unes quantitats que volten els 80.000 habitatges en tot Catalunya. Aquests factors es van traduir en una davallada del consum privat, una contracci del consum pblic, i una reducci de la inversi tant en construcci com en bns dequipament i altres productes. En conjunt, hi va haver una disminuci de la demanda interna de l1,8 %. Per contra, el producte interior brut va registrar un increment interanual dun 0,7 %. Aquest resultat anual es fonamenta en un moderat creixement de lactivitat industrial (1,7 %), molt associat a laugment de les exportacions a lestranger i tamb en lactivitat dels serveis comercials i dhoteleria.

as como por la precaria estabilidad de la construccin residencial, con unas cifras de 7.898 viviendas iniciadas al ao (comparmoslas, por ejemplo, con las 127.117 del ao 2006 o las 107.117 de 2005). Y a estos datos cabra aadir tambin el stock de viviendas sin vender, sobre todo en zonas de segundas residencias, difcil de asimilar, con unas cantidades que rondan las 80.000 viviendas en toda Catalua. Estos factores se tradujeron en una cada del consumo privado, una contraccin del consumo pblico y una reduccin de la inversin tanto en construccin como en bienes de equipamiento y otros productos. En conjunto, hubo una disminucin de la demanda interna del 1,8%. Por el contrario, el producto interior bruto registr un incremento interanual de un 0,7%. Este resultado anual se fundamenta en un moderado incremento de la actividad industrial (1,7%), muy asociado al aumento de las exportaciones al extranjero, y tambin en la actividad de los servicios comerciales y de hostelera.

PIB i FBKF en habitatge Taxa de variaci interanual 2001-2011


40,0%

PIB y FBKF en vivienda Tasa de variacin interanual 2001-2011

30,0%

20,0%

10,0%

0,0%
2001TI 2001TII 2001TIII 2001TIV 2002TI 2002TII 2002TIII 2002TIV 2003TI 2003TII 2003TIII 2003TIV 2004TI 2004TII 2004TIII 2004TIV 2005TI 2005TII 2005TIII 2005TIV 2006TI 2006TII 2006TIII 2006TIV 2007TI 2007TII 2007TIII 2007TIV 2008TI 2008TII 2008TIII 2008TIV 2009TI 2009TII 2009TIII 2009TIV 2010TI 2010TII 2010TIII 2010TIV 2011TI 2011TII 2011TIII 2011TIV

-10,0%

-20,0%

-30,0% PIB FBKF Construcci. Habitatges

-40,0%

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lINE. Contempla el canvi de base a 2008. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del INE. Contempla el cambio de base a 2008.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

1. PRODUCCI
En aquests moments de crisi financera, laboral, del sector i, en general, de crisi econmica, les expectatives quant a vendes dhabitatges van ser encara ms pessimistes que lany anterior i aix es va veure reflectit tant en el nombre dhabitatges iniciats com en el dacabats. Aix doncs, el lleu increment interanual de la producci dhabitatges que es va produir a Catalunya en 2010, del 9 %, va ser nicament un miratge, i la baixada de gaireb tots els indicadors parla per si sola de la situaci que travessa el sector. De fet, no es recorden estadstiques en qu el nombre dhabitatges iniciats sigui tan minso. Tanmateix, les estadstiques de producci tamb mostren que, en els cicles econmics en qu el sector ha patit ms, els habitatges de protecci oficial han fet de suport davant de la dificultat de la construcci lliure. Durant lany 2011, els visats concedits pels collegis daparelladors per a la construcci de nous habitatges a Catalunya van patir una davallada acumulada del 41,6 % interanual i els habitatges acabats van disminuir en un 7,8 %, segons dades facilitades per la Secretaria dHabitatge, amb la qual cosa es mant la crtica trajectria dels anys anteriors. Levoluci del conjunt dEspanya ha estat parallela, tot i que no tan pronunciada com a Catalunya quant als habitatges iniciats, que disminueixen un 20,5 %, mentre que la caiguda dels acabats ha estat del 39,5 %. En termes absoluts, a Catalunya, lany 2011, es van iniciar un total de 7.898 habitatges i sen van acabar 18.704; aix suposa el 6 % del total de lobra iniciada lany 2007, referent mxim del sector. No es recorden estadstiques amb aquests mnims de producci. Per provncies, lamentablement, cap destaca per un increment o ni tan sols pel manteniment de la producci. Les provncies de Girona i Tarragona sn les que registren una caiguda ms acusada, amb disminucions per sobre del 50 % concretament, un 57,5 % a Girona i un 50,9 % a Tarragona. Es tracta de dues provncies amb un estoc dhabitatges fora important, principalment, com a conseqncia dels habitatges turstics que encara tenen pendents de venda. Darrere daquestes dues, la provncia de Barcelona cau un

1. PRODUCCIN
En estos momentos de crisis financiera, laboral, del sector y, en general, de crisis econmica, las expectativas en cuanto a ventas de viviendas fueron an ms pesimistas que en el ao anterior, lo cual se vio reflejado tanto en el nmero de viviendas iniciadas como en el de las acabadas. As pues, el leve incremento interanual de la produccin de viviendas que se produjo en Catalua en 2010, del 9%, fue tan slo un espejismo, y la bajada de casi todos los indicadores habla por si sola de la situacin que atraviesa el sector. De hecho, no se recuerdan estadsticas en las que el nmero de viviendas iniciadas sea tan pequeo. No obstante, las estadsticas de produccin tambin muestran que, en los ciclos econmicos de mayor dureza para el sector, las viviendas de proteccin oficial han constituido un apoyo ante la dificultad de la construccin libre. Durante el ao 2011, las autorizaciones concedidas por los colegios de aparejadores para la construccin de nuevas viviendas en Catalua sufrieron una cada acumulada del 41,6% interanual y las viviendas acabadas disminuyeron en un 7,8%, segn datos facilitados por la Secretara de Vivienda, con lo que se mantiene la crtica trayectoria de los aos anteriores. La evolucin del conjunto de Espaa ha sido paralela, aunque no tan pronunciada como en Catalua en lo que concierne a las viviendas iniciadas, que disminuyen un 20,5%, mientras que la cada de las acabadas ha sido del 39,5%. En trminos absolutos, en Catalua, en 2011, se iniciaron un total de 7.898 viviendas y se acabaron 18.704; esto supone el 6% del total de la obra iniciada en 2007, referente mximo del sector. No se recuerdan estadsticas con estos mnimos de produccin. Por provincias, lamentablemente, ninguna destaca por un incremento o ni siquiera por el mantenimiento de la produccin. Las provincias de Girona y Tarragona son las que registran un descenso ms acusado, con disminuciones por encima del 50% concretamente, un 57,5% en Girona y un 50,9% en Tarragona. Se trata de dos provincias con un stock de viviendas bastante importante, principalmente, como consecuencia de las viviendas tursticas que siguen pendientes de venta. Por detrs de estas dos, la provincia de Barcelona cae
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

37,4 % i Lleida ho fa en un 32,4 %. Pel que fa als habitatges acabats, la situaci tampoc ha estat millor, amb lexcepci de la provncia de Lleida, on sha produt un augment del 6,3 %. La ciutat de Barcelona ha mantingut una trajectria negativa i va tancar lany amb una disminuci de la producci dobra nova per sobre i tot de la mitjana provincial. El 2011 es van iniciar 1.073 habitatges, quantitat que suposa un decrement anual del 43,9. Contrriament, es van incrementar els habitatges acabats un 10 %, en el mateix perode. Per comarques, cal destacar els casos en qu la producci dhabitatges iniciats ha disminut per sobre del 50 % en el decurs de lany. Concretament, dins de la provncia de Barcelona es tracta de lAlt Peneds (-87,5 %; shi ha passat de construir 305 habitatges el 2010 a 38 el 2011), lAnoia (-70,6 %; de 303 a 89) i el Bages (-55,4 %; de 350 a 156). La resta de comarques amb caigudes ms significatives es troben, majoritriament, a la provncia de Girona. Malgrat aquesta trajectria negativa, cal dir que tot aix tindr de bo que, parallelament, es produir un efecte corrector pel que fa a la reducci de lestoc dobra nova. Com ja hem comentat anteriorment, en les diferents crisis del sector, la producci dhabitatges protegits ha representat un percentatge molt important dels habitatges iniciats. En els tres anys de la crisi 1984-86, es van iniciar un total de 84.727 habitatges, un 70 % dels quals corresponia a habitatges protegits. En el segent perode analitzat en qu el sector va viure una situaci difcil (1993-95), el total dhabitatges va assolir els 121.608, amb un 45 % dhabitatges protegits. Actualment, en una situaci de crisi ms prolongada concretament, ja portem cinc anys (2007-2011), podem destacar que dels 146.863 habitatges que shan iniciat, nicament el 27 % han estat protegits. El motiu que en aquesta crisi no shagi incrementat la producci dhabitatges protegits, mesura que suposa una soluci per al manteniment de lactivitat sectorial, consisteix sobretot en la manca de finanament, per tamb al fet que els ajuts actuals sn tan poc importants que no compensen els terminis de protecci.

un 37,4% y Lleida, un 32,4%. En lo que a las viviendas acabadas se refiere, la situacin tampoco ha sido mejor, con la excepcin de la provincia de Lleida, donde se ha producido un aumento del 6,3%. La ciudad de Barcelona ha mantenido una trayectoria negativa y cerr el ao con una disminucin de la produccin de obra nueva por encima incluso de la media provincial. En 2011 se iniciaron 1.073 viviendas, cantidad que supone un decremento anual del 43,9%. Contrariamente, en el mismo perodo, las viviendas acabadas vivieron un incremento del 10%. Por comarcas, hay que destacar los casos en que la produccin de viviendas iniciadas ha disminuido por encima del 50% a lo largo del ao. Concretamente, dentro de la provincia de Barcelona, se trata de LAlt Peneds (-87,5%; se ha pasado de construir 305 viviendas en 2010 a 38 en 2011), LAnoia (-70,6%; de 303 a 89) y El Bages (-55,4%; de 350 a 156). El resto de comarcas con descensos ms significativos se encuentran, mayoritariamente, en la provincia de Girona. A pesar de esta trayectoria negativa, hay que sealar que todo esto tendr de bueno que, paralelamente, se producir un efecto corrector relativo a la reduccin del stock de obra nueva. Como ya hemos comentado anteriormente, en las distintas crisis del sector, la produccin de viviendas protegidas ha representado un porcentaje muy importante de las iniciadas. En los tres aos de la crisis 1984-86, se iniciaron un total de 84 727 viviendas, un 70% de las cuales corresponda a viviendas protegidas. En el siguiente perodo analizado en que el sector vivi una situacin difcil (1993-95), el total de viviendas alcanz las 121.608, con un 45% de viviendas protegidas. Actualmente, en una situacin de crisis ms prolongada concretamente, ya llevamos cinco aos (2007-2011), podemos destacar que de las 146.863 viviendas que se han iniciado, nicamente el 27% han sido protegidas. El motivo de que en esta crisis no haya aumentado la produccin de viviendas protegidas, medida que supone una solucin para el mantenimiento de la actividad sectorial, se halla sobre todo en la falta de financiacin, pero tambin en el hecho de que las ayudas actuales son tan poco importantes que no compensan los plazos de proteccin.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

1.1. EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS A CATALUNYA I ESPANYA


hABITATGES INICIATS

1.1. EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS EN CATALUA Y ESPAA


vIvIENDAS INICIADAS

EsPanya nm. habitatges Nm. viviendas 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 429.821 515.493 535.668 502.583 524.181 636.332 687.051 729.652 865.561 651.427 264.795 110.849 91.662 78.286 Variaci / Variacin anual (%) 27,3 19,9 3,9 -6,2 4,3 21,4 8,0 6,2 18,6 -24,7 -59,3 -58,1 -17,3 -14,6

CaTalunya nm. habitatges Nm. viviendas 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 107.834 127.117 85.515 27.569 12.358 13.523 7.898 Variaci / Variacin anual (%) 23,1 9,0 0,3 -13,7 9,9 19,0 8,8 11,8 17,9 -32,7 -67,8 -55,2 9,4 -41,6

Font: Ministeri de Foment i Secretaria dHabitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.

hABITATGES ACABATS
EsPanya nm. habitatges Nm. viviendas 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 275.596 321.177 366.776 365.663 416.683 458.683 496.785 524.479 585.583 641.419 615.072 387.075 257.443 167.914

vIvIENDAS ACABADAS
CaTalunya nm. habitatges Nm. viviendas 47.449 49.875 57.638 65.556 65.538 68.798 71.101 74.706 77.309 79.580 71.007 37.871 20.292 18.704 Variaci / Variacin anual (%) 17,19 5,11 15,56 13,74 -0,03 4,97 3,35 5,07 3,48 2,94 -10,80 -46,66 -46,42 -7,8

Variaci / Variacin anual (%) 1,20 16,54 14,20 -0,30 16,70 18,66 8,3 5,6 11,65 9,54 -4,01 -37,07 -33,5 -34,8

Font: Ministeri de Foment i Secretaria dHabitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

10

hABITATGES INICIATS I ACABATS: qUALIFICACIONS PROvISIONALS DE PROTECCI PBLICA I qUALIFICACIONS DEFINITIvES


Qualificacions provisionals i qualificacions definitives

vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS: CALIFICACIONES PROvISIONALES DE PROTECCIN PBLICA Y CALIFICACIONES DEFINITIvAS


Calificaciones provisionales y calificaciones definitivas

2008 Iniciats Iniciadas Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya 7.466 855 936 1.285 10.542 acabats Acabadas 4.866 626 325 498 6.315

2009 Iniciats Iniciadas 5.795 641 1.402 1.189 9.027 acabats Acabadas 4.648 708 371 639 6.366

2010 Iniciats Iniciadas 4.953 557 1.183 909 7.602 acabats Acabadas 4.858 578 715 584 6.735

2011 Iniciats Iniciadas 2.142 284 167 174 2.767 acabats Acabadas 4.486 308 445 520 5.759

% vARIACI 2011-2010

% vARIACIN 2011-2010
InICIaTs / InICIaDEs * Protegits / Protegidos Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya -56,8 -49,0 -85,9 -80,9 -63,6 aCaBaTs / aCaBaDas Protegits / Protegidos -6,5 -46,7 -37,8 -11,0 -13,7

* Els habitatges protegits iniciats sassimilen a les qualificacions provisionals. * Las viviendas protegidas iniciadas se asimilan a las calificaciones provisionales. Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

11

Evoluci de lhabitatge amb protecci a Catalunya Evolucin de la vivienda con proteccin en Catalua
12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Iniciats protegits Iniciadas protegidas

Acabats protegits Acabadas protegidas

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

Habitatges iniciats per provncies Viviendas iniciadas por provincias

Habitatges acabats per provncies Viviendas acabadas por provincias

6,3% 6,0% 10,3%

9,0% 7,7% 5,3%

77,4%

77,9%

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

12

1.2. EvOLUCI DELS hABITATGES INICIATS PER TIPOLOGIES


ToTal ProTEgIT / TOTAL PROTEGIDO 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 16.965 14.434 18.500 15.358 22.249 21.491 14.290 7.406 4.720 4.014 3.939 8.974 16.581 17.188 20.239 13.130 14.563 6.052 9.706 5.584 6.902 8.488 5.073 6.390 6.932 7.592 9.201 10.542 9.027 7.602 2.767

1.2. EvOLUCIN DE LAS vIvIENDAS INICIADAS POR TIPOLOGAS


ToTal llIurE / TOTAL LIBRE 14.338 13.819 10.424 936 11.276 13.417 33.533 53.462 58.930 33.348 29.412 25.313 19.386 25.254 22.960 33.214 43.738 65.724 68.562 72.935 60.892 66.010 83.576 90.091 100.902 119.525 76.314 17.027 3.331 5.921 5131 ToTal InICIaTs / TOTAL INICIADOS 31.303 28.253 28.924 16.294 33.525 34.908 47.823 60.868 63.650 37.362 33.351 34.287 35.967 42.442 43.199 46.344 58.301 71.776 78.268 78.519 67.794 74.498 88.649 96.481 107.834 127.117 85.515 27.569 12.358 13.523 7.898

Font: Secretaria dHabitatge. / Fuente: Secretara de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

13

Evoluci de la producci dhabitatges iniciats per tipologies i cicles econmics a Catalunya Evolucin de la produccin de viviendas iniciadas por tipologas y ciclos econmicos en Catalua
140.000 130.000 120.000 110.000 100.000 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Crisis 1984 - 86
Total protegit / Total protegido Total iniciats / Total iniciadas Total lliure / Total libres

Crisis 1993 - 95

Crisis 2007 - 11

Font: Elaboraci prpia. / Fuente: Elaboracin propia.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

14

1.3. EvOLUCI hABITATGES INICIATS I ACABATS SEGONS TIPOLOGIA EDIFICATRIA (2007-2011)


hABITATGES INICIATS
2007
en bloc / en bloque adossat / adosada

1.3. EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS SEGN TIPOLOGA EDIFICATORIA (2007-2011)


vIvIENDAS INICIADAS

2008
en bloc / en bloque adossat / adosada

2009
en bloc / en bloque adossat / adosada

2010
en bloc / en bloque adossat / adosada

2011
en bloc / en bloque en bloc / en bloque adossat / adosada

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

2.910 1.690 249 1.108 5.957

1.782 1.962 1.250 2.423 7.417

39.465 11.006 8.379 13.291 72.141

1.160 855 122 378 2.515

510 12.816 653 341 650 4.531 2.874 2.679

585 478 64 166

264 552 185 328

5.663 1.894 703 1.476

734 414 101 195

504 326 171 370

7.866 1.238 576 1.028

496 292 52 85 925

289 176 155 184 804

2.154 22.900

1.293 1.329

9.736 1.444 1.371 10.708

hABITATGES ACABATS
2007
en bloc / en bloque adossat / adosada

vIvIENDAS ACABADAS
2008
en bloc / en bloque adossat / adosada

2009
en bloc / en bloque adossat / adosada

2010
en bloc / en bloque adossat / adosada

2011
adossat / adosada

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Plurifamiliar

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

3.678 1.770 188 1.168 6.804

2.863 1.905 1.200 3.190 9.158

33.181 9.315 5.481 15.631 63.608

3.041 1.632 191 669 5.533

2.016 32.731 1.297 652 7.741 5.092

1.449 919 93 273

987 830 368 703

20.009 5.374 2.668 4.197

632 705 61 193

450 602 192 854

9.416 2.736 1.750 2.701

926 565 110 258 1.859

577 403 489 1.074 2.543

2.511 13.434 6.476 58.998

2.734 2.888

32.248 1.591 2.098 16.603

14.184

% vARIACI 2011-2010
Iniciats / Iniciados

% vARIACIN 2011-2010
acabats / Acabados
en bloc / en bloque en bloc / en bloque adossat / adosada

adossat / adosada

Plurifamiliar

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

-32,4 -29,5 -48,5 -56,4 -35,9

-42,7 -46,0 -9,4 -50,3 -41,4

-37,5 -70,1 -37,7 -61,2 -43,5

46,5 -19,9 80,3 33,7 16,8

28,2 -33,1 154,7 25,8 21,2

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

Plurifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

allat / aislada

allat / aislada

-5,3 -28,5 -13,0 -33,9 -14,6

Plurifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

Plurifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

Unifamiliar

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

allat / aislada

4.917 370 359 399 6.045

8.921 1.955 1.522 1.786

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

15

EvOLUCI hABITATGES INICIATS / EvOLUCIN vIvIENDAS INICIADAS

unifamiliars allats unifamiliares aisladas


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

unifamiliars adossats unifamiliares adosadas


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

Plurifamiliars en bloc Plurifamiliares en bloque


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 Barcelona Girona 2.000 Lleida 4.000 Tarragona 6.000 8.000 10.000 12.000

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

16

EvOLUCI hABITATGES ACABATS / EvOLUCIN vIvIENDAS ACABADAS

unifamiliars allats unifamiliares aisladas


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000

unifamiliars adossats unifamiliares adosadas


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 5.000 10.000 15.000 20.000

Plurifamiliars en bloc Plurifamiliares en bloque


2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 0 Barcelona 10.000 Girona 20.000 Lleida 30.000 Tarragona 40.000 50.000 60.000 70.000

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria dHabitatge. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la Secretara de Vivienda.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

17

2. PREU DE LhABITATGE
En el context actual, el mercat t dos mecanismes bsics per ajustar-se: un de basat en la modificaci de les quantitats produdes, que sest aplicant i, com hem vist en lapartat anterior, explica que la producci dhabitatges dobra nova hagi sofert una reducci important, i un altre de consistent en la modificaci dels preus, que tamb han tendit a disminuir des que, lany 2007, va comenar lajust del sector, per b que el comportament no ha estat el mateix a totes les zones. Lestudi, elaborat grcies a la collaboraci conjunta de lAjuntament de Barcelona, lAgncia Tributria de Catalunya, la Gerncia Regional del Cadastre de Catalunya, la Secretaria dHabitatge, La Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana de Barcelona i lAssociaci de Promotors de Barcelona, ha perms, fins ara, estudiar una mplia mostra de municipis; en concret, el 2011, es van analitzar un total de 113 municipis. Lanlisi daquests municipis ens mostra que el preu mitj per metre quadrat de superfcie construda s de 2.716,56 , quantitat que representa una disminuci anual del 0,7 %. Ara b, a causa de la influncia del comportament de la ciutat de Barcelona i la seva conurbaci, el comportament s divers en funci de la zona. Aix, hem de distingir la ciutat de Barcelona, amb un preu per metre quadrat construt de 4.853,54 i una disminuci anual del 4,2 %, lmbit metropolit, que baixa el preu en un 9,7 % anual, i la resta de Catalunya, amb una caiguda ms acusada, del 12 % anual, i un preu per metre quadrat de 1.877,25 . Per capitals de provncia, la situaci s ambivalent; per un costat, tant Barcelona com Lleida, amb 4.853 i 2.022

2. PRECIO DE LA vIvIENDA
En el contexto actual, el mercado tiene dos mecanismos bsicos para ajustarse: uno basado en la modificacin de las cantidades producidas, que se est aplicando y, como hemos visto en el apartado anterior, explica que la produccin de viviendas de obra nueva haya sufrido una reduccin importante, y otro consistente en la modificacin de los precios, que tambin han tendido a disminuir desde que, en 2007, empez el ajuste del sector, a pesar de que el comportamiento no ha sido el mismo en todas las zonas. El estudio, elaborado gracias a la colaboracin conjunta del Ayuntamiento de Barcelona, la Agencia Tributaria de Catalua, la Gerencia Regional del Catastro de Catalua, la Secretara de Vivienda, la Mancomunidad de Municipios del rea Metropolitana de Barcelona y la Asociacin de Promotores de Barcelona, ha permitido, hasta el momento, estudiar una amplia muestra de municipios; en concreto, en 2011, se analizaron un total de 113 municipios. El anlisis de estos municipios nos muestra que el precio medio por metro cuadrado de superficie construida es de 2.716,56 , cantidad que representa una disminucin anual del 0,7%. De todas formas, a causa de la influencia de la ciudad de Barcelona y su conurbacin, el comportamiento es distinto en funcin de la zona. As pues, tenemos que distinguir la ciudad de Barcelona, con un precio por metro cuadrado de 4.853,54 y una disminucin anual del 4,2%; el mbito metropolitano, que baja el precio en un 9,7% anual, y el resto de Catalua, con una cada ms acusada, del 12% anual, y un precio por metro cuadrado de 1.877,25 . Por capitales de provincia, la situacin es ambivalente; por un lado, tanto Barcelona como Lleida, con 4.853 y 2.022
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

18

per metre quadrat construt, mostren descensos de lordre del 4 %, mentre que, per laltre, a Girona el descens ha estat del 7,2 % i a Tarragona, del 28,8 %. En el conjunt dEspanya, tenint en compte els preus de la Sociedad de Tasacin, el preu mitj dobra nova se situava, a desembre de 2011, en 2.376 /m2, cosa que es va traduir en un moderat descens del 4 %. Per comunitats autnomes, Catalunya segueix tenint el preu per metre quadrat ms elevat (3.367 ), seguida de la Comunitat de Madrid (3.191 ) i el Pas Basc (2.845 ). Lany 2011 no es registra cap increment del preu dels habitatges en cap comunitat autnoma. Per sobre del 6 % de descens, hi ha la Comunitat Foral de Navarra, amb un 7,3 % de variaci, que s la que ha experimentat una disminuci ms pronunciada, seguida dArag (7 %), La Rioja (6,2 %) i Andalusia (6,1 %). A laltre extrem hi trobem Galcia, amb un descens de l1,3 %.

por metro cuadrado construido, muestran descensos del orden del 4%, mientras que, por el otro, en Girona el descenso ha sido del 7,2% y en Tarragona, del 28,8%. En el conjunto de Espaa, teniendo en cuenta los precios de la Sociedad de Tasacin, el precio medio de la obra nueva se situaba, en diciembre de 2011, en 2.376 /m2, lo cual se tradujo en un moderado descenso del 4%. Por comunidades autnomas, Catalua sigue teniendo el precio por metro cuadrado ms elevado (3.367 ), seguida de la Comunidad de Madrid (3.191 ) y el Pas Vasco (2.845 ). En 2011, no se registra ningn incremento del precio de las viviendas en ninguna comunidad autnoma. Por encima del 6% de descenso, est la Comunidad Foral de Navarra, con un 7,3% de variacin, que es la que ha experimentado una disminucin ms pronunciada, seguida de Aragn (7%), La Rioja (6,2%) y Andaluca (6,1%). En el otro extremo encontramos Galicia, con un descenso del 1,3%.

2.1. EvOLUCI DEL PREU MITj PER METRE qUADRAT CONSTRUT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCI A CATALUNYA (2008-2011)
EUROS/m2 construt

2.1. EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUCCIN EN CATALUA (2008-2011)
EUROS/m2 construido

Municipi Barcelona (BCN) mbit Metropolit (menys BCN) Resta de Catalunya Total municipis estudiats (sense BCN) Total municipis estudiats

2008 5.645,69 3.304,19 2.471,42 2.861,44 3.105,99

2009 5.115,46 3.031,41 2.214,79 2.568,75 2.815,24

2010 5.065,41 2.978,73 2.136,02 2.474,88 2.736,28

2011 4.853,54 2.688,42 1.877,25 2.390,27 2.716,56

Var. 11/10 -4,2% -9,7% -12,1% -3,4% -0,7%

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per lInstitut APOLDA. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir del trabajo de campo realizado por el Instituto APOLDA.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

19

2.2. EvOLUCI DEL PREU MITj DE LhABITATGE DE NOvA CONSTRUCCI A LES COMUNITATS AUTNOMES DESPANYA (2007-2011)
2007 Andalusia Arag C. Foral de Navarra Canries Cantbria Castella i Lle Castella-la Manxa Catalunya Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Illes Balears La Rioja Pas Basc Principat dAstries Regi de Mrcia Mitjana nacional 2.270 2.938 2.511 1.906 2.489 2.164 2.057 4.155 3.971 2.238 1.620 1.786 2.478 2.085 3.375 1.926 1.682 2.905 2008 2.141 2.708 2.388 1.736 2.408 2.056 1.922 3.884 3.658 2.086 1.549 1.733 2.342 1.984 3.183 1.818 1.560 2.712 2009

2.2. EvOLUCIN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIN EN LAS COMUNIDADES AUTNOMAS DE ESPAA (2007-2011)
2010 1.975 2.415 2.235 1.637 2.207 1.891 1.771 3.510 3.290 1.931 1.421 1.665 2.176 1.833 2.965 1.755 1.435 2.476 2011 1.855 2.245 2.071 1.579 2.119 1.824 1.706 3.367 3.191 1.870 1.381 1.643 2.082 1.719 2.845 1.694 1.369 2.376 Var.% 11-10 -6,1 -7,0 -7,3 -3,5 -4,0 -3,5 -3,7 -4,1 -3,0 -3,2 -2,8 -1,3 -4,3 -6,2 -4,0 -3,5 -4,6 -4,0 Var. -120 -170 -164 -58 -88 -67 -65 -143 -99 -61 -40 -22 -94 -114 -120 -61 -66 -100

2.052 2.564 2.269 1.688 2.302 1.961 1.833 3.638 3.375 1.971 1.449 1.676 2.280 1.891 3.077 1.780 1.480 2.558

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Societat de Taxaci. / Fuente: Elaboracin propia a partir de datos de la Sociedad de Tasacin.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

20

Preu mitj de lhabitatge de nova construcci (/m2). Desembre de 2011 Precio medio de la vivienda de nueva construccin (/m2). Diciembre 2011
Catalunya Comunitat de Madrid Pas Basc Mitjana nacional Arag Cantbria Illes Balears C. Foral de Navarra Comunitat Valenciana Andalusia Castella i Lle La Rioja Castella-La Manxa Principat dAstries Galcia Canries Extremadura Regi de Mrcia

1.000

2.000

3.000

4.000

Variaci del preu mitj de lhabitatge de nova construcci (11/10) Variacin del precio medio de la vivienda de nueva construccin (11/10)
0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 Catalunya Extremandura La Rioja Galcia Arag Castella-La Manxa Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Principat dAsturies C. Foral de Navarra Mitjana nacional Andalusia Canries Cantbria Castella i Lle Illes Balears Regi de Mrcia Pas Basc

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de Societat de Taxaci. / Fuente: Elaboracin propia a partir de datos de la Sociedad de Tasacin.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

21

3. EL LLOGUER DhABITATGES
El lloguer dhabitatges resisteix la situaci actual del sector i suporta bona part de la demanda potencial de compra dhabitatge, ja sigui mitjanant la frmula de lloguer amb opci de compra com la de lloguer, fins que la situaci millori i els recursos permetin realitzar el pas cap a la compra. La manca doferta, la mala conservaci dels habitatges i la legislaci que regulava els lloguers han llastat el mercat durant molts anys i han deixat Espanya en un lloc crtic en comparaci amb la resta de pasos de la UE, sense oblidar tampoc la predilecci dels espanyols per la compra. Aquesta situaci, per, canvia en els moments de crisi que vivim, en qu el finanament s escs, aix que lestoc dhabitatges sense vendre t un paper important en el mercat. Les noves alternatives per treure al mercat lestoc fan que el lloguer sigui ms rellevant que en poques anteriors. El 2011 ha estat aix: shan mantingut les rendes prcticament al mateix nivell que lany anterior i hi ha hagut un increment del nombre de contractes realitzats.

3. ALqUILER DE vIvIENDAS
El alquiler de viviendas resiste la situacin actual del sector y soporta una buena parte de la demanda potencial de compra de vivienda, ya sea mediante la frmula de alquiler con opcin a compra o la de alquiler, hasta que la situacin mejore y los recursos permitan dar el paso hacia la compra. La falta de oferta, la mala conservacin de las viviendas y la legislacin que regulaba los alquileres han perjudicado al mercado durante muchos aos y han dejado a Espaa en un punto crtico en comparacin con los dems pases de la UE, sin olvidar tampoco la predileccin de los espaoles por la compra. Sin embargo, esta situacin cambia en los momentos de crisis que vivimos, en los que la financiacin es escasa, as que el stock de viviendas sin vender tiene un papel importante en el mercado. Las nuevas alternativas para sacar al mercado este stock hacen que el alquiler sea ms relevante que en pocas anteriores. En 2011, ha sido as: se han mantenido las rentas prcticamente al mismo nivel que el ao anterior y ha habido un incremento del nmero de contratos realizados.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

22

3.1. EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA


Nombre de contractes

3.1. EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA


Nmero de contratos

2011 I Badalona Figueres Girona Hospitalet de Llobregat, l' Lleida Manresa Matar Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa Total 11 ciutats mbit Metropolit (sense BCn) Barcelona ciutat (BCn) resta de Catalunya Total Catalunya (sense BCn) Total Catalunya 736 402 751 1.162 460 462 709 790 355 900 1.053 7.780 12.528 9.097 9.603 22.131 31.228 II 768 409 705 1.200 478 461 714 852 383 934 1.079 7.983 13.015 9.253 9.898 22.913 32.166 III 656 407 748 1.190 564 412 684 853 363 1.071 1.042 7.990 12.097 9.629 9.499 21.596 31.225 IV 738 401 683 1.137 640 524 729 977 409 884 1.224 8.346 13.296 10.177 9.721 23.017 33.194

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

23

3.2. EvOLUCI TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA


Nombre de contractes

3.2. EvOLUCIN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUA


Nmero de contratos

2011 I Badalona Figueres Girona Hospitalet de Llobregat, l' Lleida Manresa Matar Sabadell Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa Total 11 ciutats mbit Metropolit (sense BCn) Barcelona ciutat (BCn) resta de Catalunya Total Catalunya (sense BCn) Total Catalunya 614,37 456,65 500,97 593,90 393,18 403,18 569,42 584,24 567,00 490,21 527,56 531,17 603,16 746,31 439,40 532,10 594,50 II 621,62 462,75 528,50 590,54 419,41 396,76 572,23 584,21 559,03 490,31 521,21 535,14 603,17 744,71 445,53 535,07 595,38 III 628,54 446,65 550,67 576,81 409,84 400,84 564,98 580,67 557,27 511,55 522,88 533,85 605,79 766,77 451,56 537,96 608,51 IV 614,85 447,47 538,17 596,19 407,61 369,56 559,73 538,60 563,01 484,87 491,01 518,49 593,14 752,97 443,87 530,10 598,43

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.

3.3. RENDES MITGES CONTRACTUALS PER COMARqUES DE CATALUNYA


Mitja IV trimestre/

3.3. RENTAS MEDIAS CONTRACTUALES POR COMARCAS DE CATALUA


2010 434,44 481,17 505,51 445,9 455,13 433,77 464,28 362,97 519,87 681,03 524,67 419,46 472,49 467,11 410,68 419,5 404,15 456,31 360,83 483,07 659,75 452,74 2011 416,75 473,02 443,6 383,61 401,98 385,69 439,25 358,8 494,61 643,05 460,28

Media IV trimestre

2008 494,75 506,12 588,86 456,52 494,35 486,33 499,8 402,07 548,22 750,62 562,44

2009

Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

24

Mitja IV trimestre/

Media IV trimestre

2008 793,39 427,68 737,31 726 448,08 583,82 681,59 416,29 522,13 571,94 415,92 360,32 466,98 533,04 542,52 679,24 632,89

2009 754,71 392 575,37 390,79 643,48 415,85 538,99 644,61 349,66 374,48 465,87 509,05 364,5 419,42 432,31 479,93 506,01 374,81 619,03 597,6

2010 726,82 340,28 563,96 376,17 559,76 367,77 534,69 606,86 353,79 379,98 434,14 316,2 486,54 366,93 320,98 362,49 341,92 427,04 463,15 331,66 502,81 352,35 591,62 561,63

2011 723,76 357,94 519,27 386,11 628,6 397,28 523,89 602,95 352,65 347,03 456,76 335,71 467,7 382,23 339,14 381,66 331,39 402,87 476,31 305,51 484,16 359,09 580,08 553,26

Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.

3.4. RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITj qUART TRIMESTRE DE LANY
Demarcacions territorials/ Demarcaciones territoriales

3.4. RENTAS MEDIAS POR DEMARCACIONES TERRITORIALES. MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AO
2009 2010 683,94 502,66 427,73 470,23 641,26 648,46 483,51 405,98 457,93 605,08 2011 641,53 484,79 392,59 447,58 598,43

2008 728,36 539,15 457,38 506,23 683,31

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Font: Secretaria dHabitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a lINCASL. / Fuente: Secretara de Vivienda y Mejora Urbana, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASL.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

25

4.COSTOS DE CONSTRUCCI
En general, els costos de la construcci depenen de forma notable dels mercats internacionals i el seu comportament durant lany 2011 ho denota clarament. Els diferents ndexs han seguit en augment durant gaireb tot lany, amb lexcepci dels que depenen directament del baix volum dobra, com el ciment, la cermica i la fusta, tres materials que baixen de preu, un 1,6 %, un 6,5 % i un 6 %, respectivament, en comparaci amb el preu mitj que tenien el 2010. Contrriament a levoluci del preu de venda de lhabitatge, hi ha materials de construcci que incrementen el seu cost de manera considerable i, seguint la tendncia de lany anterior, tamb han augmentat els costos derivats de lenergia, com a conseqncia de la pujada del preu del petroli patit en el decurs de lany. Lelement ms inflacionari sn els lligants, amb un increment anual del 21,2 %, seguit del cost de lenergia, que creix un 19,2 %, lalumini, amb un 16,3 %, el coure, amb un 10,7 %, i lacer, amb un 5,3 %. Dins del context global de la construcci, els costos de lobra civil sn els ms inflacionistes, car els materials ms utilitzats sn precisament els que ms shan encarit i, de mitjana, augmenta el seu cost en un 5,4 % anual. En canvi, el cost de ledificaci prcticament es mant, amb un increment del 0,6 %. A Catalunya, el cost laboral ha tingut una trajectria descendent en el decurs de lany, amb una baixada del 3,3 %. La provncia de Barcelona s la que ms ha patit la baixada del cost de la m dobra, amb una disminuci del 3,7 %, i a les provncies de Girona, Lleida i Tarragona la variaci interanual ha estat del 3,1%.

4. COSTES DE CONSTRUCCIN
En general, los costes de construccin dependen de manera notable de los mercados internacionales y su comportamiento durante el ao 2011 lo denota claramente. Los distintos ndices han seguido en aumento a lo largo de casi todo el ao, con la excepcin de los que dependen directamente del bajo volumen de obra, como el cemento, la cermica y la madera, tres materiales que bajan de precio un 1,6%, un 6,5% y un 6%, respectivamente en comparacin con el precio medio que tenan en 2010. Contrariamente a la evolucin del precio de la venta de vivienda, hay materiales de construccin que incrementan su coste de manera considerable y, siguiendo la tendencia del ao anterior, tambin han aumentado los costes derivados de la energa, como consecuencia de la subida del precio del petrleo experimentada en el transcurso del ao. El elemento ms inflacionario son los ligantes, con un incremento anual del 21,2%, seguido de la energa, que crece un 19,2%; el aluminio, un 16,3%; el cobre, un 10,7%; y el acero, un 5,3%. En el contexto global de la construccin, los costes de la obra civil son los ms inflacionistas, pues los materiales ms usados son precisamente los que han sufrido un mayor encarecimiento, y su coste aumenta, como promedio, un 5,4% anual. En cambio, el coste de la edificacin, prcticamente, se mantiene, con un incremento del 0,6%. En Catalua, el coste laboral ha tenido una trayectoria descendiente a lo largo del ao, con una bajada del 3,3%. La provincia de Barcelona es la que ms ha notado la disminucin del coste de la mano de obra, con una cada del 3,7%, y en las provincias de Girona, Lleida y Tarragona la variacin interanual ha sido del 3,1%.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

26

4.1. NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA


Base desembre 1994 = 100

4.1. NDICE DE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA


Base diciembre 1994 = 100

gener Enero
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa

Febrer Febrero
141,0 202,0 164,2 103,3 516,1 398,1 86,2 273,9

Mar Marzo
141,0 198,1 163,0 102,5 546,4 401,3 86,5 287,8

abril Abril
141,5 200,5 162,7 103,9 562,2 375,5 86,5 301,3

Maig Mayo
139,4 202,1 161,9 104,5 563,1 356,3 86,2 292,4

Juny Junio
138,8 203,9 159,7 104,2 560,0 343,5 85,6 290,7

141,2 204,7 164,7 105,9 497,1 394,9 85,8 262,9

Juliol Julio
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa

agost Agosto
148,0 206,4 164,3 104,8 583,7 373,0 82,8 289,6

setembre Septiembre
148,3 205,9 163,9 106,1 574,2 344,2 78,0 294,4

octubre Octubre
148,3 205,1 163,2 106,1 586,0 335,8 80,6 296,6

novembre Noviembre
148,3 202,6 163,1 106,1 588,3 310,1 73,2 300,0

Desembre Diciembre
148,9 203,7 163,1 106,1 590,4 313,9 70,9 302,2

138,7 204,5 159,6 104,2 560,0 347,3 82,8 295,6

Font: CCOC. / Fuente: CCOC.

4.2. EvOLUCI NDEX MATERIALS DE CONSTRUCCI A CATALUNYA (2004-2011)


Base desembre 1994 = 100. Mitjana de cada any

4.2. EvOLUCIN NDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIN EN CATALUA (2004-2011)


Base diciembre 1994 = 100. Media de cada ao
Variaci / Variacin (%)

2004
Ciment / Cemento acer / Acero Cermica / Cermica Fusta / Madera lligants / Aglutinantes Coure / Cobre alumini / Aluminio Energia / Energa

2005 120,9 188,7 184,5 118,0 215,2 177,4 81,1 173,3

2006 124,8 199,3 200,8 119,2 277,1 296,9 83,5 196,3

2007 138,4 204,7 228,1 123,7 314,4 287,7 93,6 202,9

2008 145,6 231,9 231,3 125,8 415,1 269,7 78,3 242,7

2009 148,3 187,4 198,7 119,8 373,3 199,1 42,4 205,8

2010 146,0 193,1 174,2 111,5 462,4 323,3 70,6 243,7

2011 143,6 203,3 162,8 104,8 560,6 357,8 82,1 290,6

2011-2010 -1,6 5,3 -6,5 -6,0 21,2 10,7 16,3 19,2

118,8 178,4 176,9 117,7 173,7 131,5 82,8 142,2

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

27

4.3. COST LABORAL A CATALUNYA


Base desembre 1994 = 100

4.3. COSTE LABORAL EN CATALUA


Base diciembre 1994 = 100

BarCElona
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre Mitjana any 2009 Media ao 2009 Mitjana any 2010 Media ao 2010 % Variaci 2010/2009 % Variacin 2010/2009

gIrona 192,4 190,2 189,3 187,9 187,0 186,6 186,3 186,7 183,0 182,8 182,3 182,3 192,4 186,4 -3,1

llEIDa 197,0 194,7 193,8 192,3 191,4 191,0 190,8 191,1 187,3 187,1 186,6 186,6 197,0 190,8 -3,1

Tarragona 196,2 194,0 193,0 191,6 190,7 190,3 190,0 190,3 186,6 186,4 185,9 185,8 196,2 190,1 -3,1

CaTalunya 194,6 192,4 191,4 190,0 189,1 188,7 188,5 188,8 185,3 185,1 184,6 184,6 195,0 188,6 -3,3

192,8 190,6 189,6 188,2 187,3 187,0 186,7 187,0 184,2 184,1 183,5 183,5 194,2 187,0 -3,7

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

4.4. EvOLUCI COST LABORAL A CATALUNYA (1998-2011)


BarCElona 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 115,3 132,8 145,8 152,4 157,0 162,5 170,2 176,5 182,7 189,0 197,1 196,3 194,2 187,0 gIrona 114,2 131,6 144,3 150,2 155,2 160,4 168,7 175,0 181,0 188,0 196,2 194,5 192,4 186,4

4.4. EvOLUCIN COSTE LABORAL EN CATALUA (1998-2011)


llEIDa 117,2 134,9 148,2 154,6 159,2 164,8 172,6 179,0 185,3 192,4 200,9 199,1 197,0 190,8 Tarragona 116,4 134,2 147,1 153,4 158,4 163,7 172,0 178,3 184,6 191,7 200,1 198,4 196,2 190,1 CaTalunya 115,8 133,4 146,4 152,7 157,5 162,9 170,9 177,1 183,4 190,3 198,6 197,1 195,0 188,6

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

28

Evoluci cost laboral Evolucin coste laboral


Base desembre/ diciembre 1994 = 100

210 200 190 180 170 160 150 140 130 120 110 100

Barcelona 2003 2004 2005

Girona 2006 2007

Lleida 2008 2009 2010

Tarragona 2011

Catalunya

2002

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

29

5.CONSUM APARENT DE CIMENT


El consum aparent de ciment forma part del grup dindicadors que inclou tots els tipus de ciment (gris, daluminat de calci i blanc). A Catalunya, el sector del ciment va caure el 2011 un 21 %, un 1 % ms que a lany anterior, una tendncia de descens del consum de ms del 20 % que va comenar el 2008, segons dades de Ciment Catal. Aix, el 2008 la caiguda va ser del 23 %; el 2009, dun 30%; el 2010, dun 20 %, i el 2011, dun 21 %, 4 punts per sobre del consum de ciment a Espanya. En termes absoluts, a Catalunya, sha passat dun consum de vuit milions de tones de ciment en 2007 als 2,7 milions de 2011. Les importacions totals van baixar un 54,2 % i les exportacions totals, un 5 %, si es compara amb les dun any enrere.

5.CONSUMO APARENTE DE CEMENTO


El consumo aparente de cemento forma parte del grupo de indicadores que incluye todos los tipos de cemento (gris, de aluminato de calcio y blanco). En Catalua, el sector del cemento sufri una cada en 2011 del 21%, un 1% ms que el ao anterior, lo que supone una tendencia de descenso del consumo de ms del 20% que empez en 2008, segn datos de Ciment Catal. Concretamente, en 2008 la cada fue del 23%; en 2009, del 30%; en 2010, del 20%, y en 2011, del 21%, 4 puntos por encima del consumo de cemento en Espaa. En trminos absolutos, en Catalua, se ha pasado de un consumo de 8 millones de toneladas de cemento en 2007 a los 2,7 millones de 2011. Las importaciones totales bajaron un 54,2% y las exportaciones totales, un 5%, si se compara con las de un ao atrs.

5.1. CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA A LANY 2011


2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

5.1. CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA EN EL AO 2011

Gener Enero

Febrer Febrero

Mar Marzo

Abril Abril

Maig Mayo

Juny Junio

Juliol Julio

Agost Agosto

Setembre

Octubre

Novembre Noviembre

Desembre Diciembre

Septiembre Octubre

Catalunya

Espanya

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del IDESCAT.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

30

CONSUM APARENT DE CIMENT


Milers de tones Miles de toneladas CaTalunya gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre Total 2010 Total 2011 Variaci (%) 2011/2010 Variacin (%) 2011/2010 212,0 266,8 277,4 233,1 280,3 249,8 250,1 202,8 228,0 192,1 186,8 169,1 3.482,8 2.748,3 -21,1 EsPanya 1.499,1 1.746,5 1.990,1 1.765,4 2.054,8 1.939,0 1.790,4 1.737,9 1.725,6 1.493,5 1.419,2 1.177,2 24.456,0 20.338,7 -16,8

CONSUMO APARENTE DE CEMENTO


Variaci/ Variacin (%) Interanual
CaTalunya EsPanya

Mensual
CaTalunya EsPanya

-7,6 -4,9 -19,0 -27,5 -14,3 -22,6 -26,0 -19,1 -12,4 -31,1 -39,0 -24,9

0,8 2,7 -6,4 -17,5 -11,6 -20,4 -26,1 -16,5 -19,8 -28,4 -28,9 -21,9

-5,9 25,8 4,0 -16,0 20,2 -10,9 0,1 -18,9 12,4 -15,7 -2,8 -9,5

-0,5 16,5 13,9 -11,3 16,4 -5,6 -7,7 -2,9 -0,7 -13,5 -5,0 -17,1

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

5.2. EvOLUCI DEL CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2011)


Milers de tones Miles de toneladas CaTalunya 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 3.305,7 3.650,4 4.249,2 4.693,0 5.077,2 5.486,3 6.098,1 6.438,4 6.672,2 6.830,6 7.804,5 8.060,1 6.221,4 4.375,3 3.488,1 2.748,3

5.2. EvOLUCIN DEL CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUA Y ESPAA (1996-2011)


Variaci any anterior / Variacin ao anterior (%) Interanual
CaTalunya EsPanya

EsPanya 24.726,9 26.794,6 30.990,0 34.627,0 38.438,6 42.150,6 44.119,8 46.223,2 48.006,1 51.509,6 55.896,4 55.997,0 42.695,5 28.645,8 24.525,1 20.338,7

-3,8 10,4 16,4 10,4 8,2 8,1 11,2 5,6 3,6 2,4 14,3 3,3 -22,8 -29,7 -20,5 -21,1

-2,9 8,4 15,7 11,7 11,0 9,7 4,7 4,8 3,8 7,3 8,5 0,2 -23,7 -32,9 -15,6 -16,8

Font: Elaboraci prpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos de la CCOC.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

31

6. MERCAT LABORAL
Dins del mercat laboral i de tots els sectors docupaci, el sector de la construcci ha tingut sempre una importncia cabdal en la generaci de riquesa i ocupaci, i amb ms incidncia en poques de bonana. Levoluci del sector va canviar de forma substancial des de la segona meitat de lany 2007, la qual cosa ha afectat la tendncia de creaci docupaci registrada durant lpoca anterior. Daltra banda, en 2010, la producci del sector es va veure afectada per la situaci de crisi generalitzada i aix va repercutir en el nivell datur sectorial, situaci que va continuar al llarg de tot el 2011 sense perspectives de millora, sobretot per la baixa producci dhabitatges i pel factor ms important: la carncia de finanament, no nicament a les famlies sin tamb, de forma molt important, a les empreses, un bon nombre de les quals, sense finanament, no han pogut fer front als pagaments del deute contret amb anterioritat i han acabat o b lliurant els estocs a les entitats de crdit o, en el pitjor dels casos, havent de tancar. Sha de tenir present que el sector de la construcci s un dels sectors amb un efecte indut de generaci docupaci ms elevat de leconomia; sestima que, per cada habitatge, es generen 2,4 ocupats, gaireb un 71 % de forma directa i el 29 % restant, de forma indirecta. Per aix, sempre que es parla datur sectorial sha de tenir en compte limportant efecte indut generat. Catalunya tanca el 2011 amb 775.400 persones en atur i una taxa datur del 20,5 %, 2,4 punts per sota de la taxa espanyola, segons dades de lEnquesta de Poblaci Activa. Prenent com a referncia el 2008, com a primer any en qu es van poder veure els efectes de la crisi, lincrement daturats registrats el 2011 respecte al 2010 va ser de 88.600 persones, xifra superior a laugment que hi va haver el 2010 respecte al 2009 (43.700), per inferior a la pujada del 2009 (187.300) i del 2008 (204.000).

6. MERCADO LABORAL
Dentro del mercado laboral y de todos los sectores de ocupacin, el sector de la construccin ha tenido siempre una importancia capital en la generacin de riqueza y ocupacin, con una mayor incidencia en pocas de bonanza. La evolucin del sector cambi de forma sustancial desde la segunda mitad del ao 2007, lo cual ha afectado la tendencia de creacin de ocupacin registrada durante la poca anterior. Por otro lado, en 2010, la produccin del sector se vio afectada por la situacin de crisis generalizada y esto repercuti en el nivel de paro sectorial, situacin que se mantuvo a lo largo de todo el 2011 sin perspectivas de mejora, sobre todo por la baja produccin de viviendas y por el factor ms importante: la carencia de financiacin, no nicamente en las familias sino tambin, de manera muy importante, en las empresas, muchas de las cuales, sin dicha financiacin, no han podido hacer frente a los pagos de la deuda contrada con anterioridad y han acabado o bien entregando los stocks a las entidades de crdito o bien, en el peor de los casos, teniendo que cerrar. Hay que tener presente que el sector de la construccin es uno de los sectores con un efecto inducido de generacin de ocupacin ms elevado de la economa; se estima que, por cada vivienda, se generan 2,4 ocupados, casi un 71% de forma directa y el 29% restante, de forma indirecta. Por este motivo, siempre que se habla de paro sectorial hay que tener en cuenta el importante efecto inducido que se genera. Catalua cierra el ao 2011 con 775.400 personas en paro y una tasa de desempleo del 20,5%, 2,4 puntos por debajo de la tasa espaola, segn datos de la Encuesta de Poblacin Activa. Tomando como referencia el 2008, como primer ao en el que se pudieron ver los efectos de la crisis, el incremento de parados registrados en 2011 respecto de 2010 fue de 88.600 personas, cifra superior al aumento que hubo en 2010 respecto de 2009 (43.700), pero inferior a la subida de 2009 (187.300) y de 2008 (204.000).
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

32

Quant a locupaci, en el sector de la construcci ha disminut per quart any consecutiu en 2011 (un 15,1 % interanual a Catalunya i un 16,5 % interanual a Espanya). Igual de negatiu s laugment de lacumulat de latur en el sector de la construcci, dun 3,2 %, que assoleix al tancament de lany els 100.100 aturats, xifra que representa el 17 % del total de sectors, el ms perjudicat dels quals s el sector serveis, que agrupa el 60 % del total daturats.

En cuanto a la ocupacin, en el sector de la construccin ha disminuido en 2011 por cuarto ao consecutivo (un 15,1% interanual en Catalua y un 16,5% interanual en Espaa). Igual de negativo es el aumento del acumulado del paro en el sector de la construccin, de un 3,2%, que llega al cierre del ao a los 100.100 parados, cifra que representa el 17% del total de sectores, el ms perjudicado de los cuales es el sector servicios, que agrupa el 60% del total de desempleados.

6.1. TOTAL POBLACI OCUPADA


Milers de persones

6.1. TOTAL POBLACIN OCUPADA


Miles de personas

CaTalunya 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010 3.099,5 3.135,4 3.076,6 3.006,8 3.137,5 3.079,6 -1,8

EsPanya 18.151,7 18.303,0 18.156,3 17.807,5 18.456,5 18.104,6 -1,9

Variaci trimestre anterior Variacin trimestre anterior (%) CaTalunya -1,1 1,2 -1,9 -2,3 EsPanya -1,4 0,8 -0,8 -1,9

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras del EPA, INE.

Variaci trimestral Variacin trimestral


2% 1% 0% -1% -2% -3% 1r. trim. Catalunya Espanya 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

33

6.2. OCUPACI DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCI


Milers de persones

6.2. OCUPACIN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIN


Miles de personas

CaTalunya 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010 255,2 247,5 224,5 221,8 279,4 237,2 -15,1

EsPanya 1.494,0 1.430,2 1.370,7 1.276,9 1.650,8 1.392,9 -15,6

Variaci trimestre anterior Variacin trimestre anterior (%) CaTalunya -1,0 -3,0 -9,3 -1,2 EsPanya -5,0 -4,3 -4,2 -6,8

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

Variaci trimestral de locupaci del sector Variacin trimestral del empleo del sector
0% -2% -4% -6% -8% -10% 1r. trim. Catalunya Espanya 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

34

6.3. TAXA OCUPACI TOTAL SECTORS

6.3. TASA DE OCUPACIN TOTAL SECTORES


CaTalunya EsPanya 51,08 51,81 50,98 49,67 51,7 50,9 -1,5% 47,13 47,56 47,17 46,24 48,0 47,0 -2,1%

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

Taxa docupaci total sectors Tasa de ocupacin total sectores


100%

80%

60%

40%

20%

0%

1r. trim. Espanya

2n. trim.

3r. trim.

4t. trim.

Catalunya

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

35

6.4. TAXA ATUR TOTAL SECTORS

6.4. TASA DE PARO TOTAL SECTORES


CaTalunya EsPanya 19,0 18,1 19,4 20,5 19,0 18,1 21,3 20,9 21,5 22,8 21,3 20,9

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre


Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

Taxa datur Tasa de paro


4t. trim.

3r. trim.

2n. trim.

1r. trim.

0% Catalunya Espanya

10%

20%

30%

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

36

6.5. TAXA ATUR SECTOR CONSTRUCCI

6.5. TASA DE PARO SECTOR CONSTRUCCIN


CaTalunya EsPanya 18,2 18,0 21,7 19,4 18,6 19,3 22,8 23,1 24,9 26,2 23,4 24,2

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre


Mitjana any 2010 Media ao 2010 Mitjana any 2011 Media ao 2011

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

Taxa datur sector construcci Tasa de paro sector construccin


Espanya

Catalunya

0,0 1 trimestre

5,0 2n trimestre

10,0 3r trimestre 4t trimestre

15,0

20,0

25,0

30,0

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

37

6.6. EvOLUCI DEL MERCAT LABORAL (2004-2011)


Dades de poblaci en milers de persones

6.6. EvOLUCIN DEL MERCADO LABORAL (2004-2011)


Datos de poblacin en miles de personas

CaTalunya
Total poblaci ocupada Total poblacin empleada Poblaci ocupada sector construcci Poblacin empleada sector construccin Taxa ocupaci total sectors (%) Tasa empleo total sectores (%) Taxa atur total sectors (%) Tasa desempleo total sectores (%) Poblaci activa total sectors Poblacin activa total sectores Poblaci activa construcci Poblacin empleada construccin

2004 3.106,5 351,0 54,9% 9,7% 3.440,0 376,8

2005 3.291,1 354,3 57% 7,5% 3.537,0 369,2

2006 3.418,7 410,6 58,1% 6,6% 3.660,3 430,8

2007 3.510,6 439,5 58,4% 6,6% 3.756,6 461,9

2008 3.494,6 398,5 57,5% 9,0% 3.840,4 460,4

2009 3.188,9 325,2 52,5% 16,9% 3.807,6 425,6

2010 3.137,5 279,4 51,7% 17,7% 3.814,6 344,2

2011 3.079,6 237,3 50,9% 19,2% 3.813,6 293,9

EsPanya
Total poblaci ocupada Total poblacin empleada Poblaci ocupada sector construcci Poblacin empleada sector construccin Taxa ocupaci total sectors (%) Tasa empleo total sectores (%) Taxa atur total sectors (%) Tasa desempleo total sectores (%) Poblaci activa total sectors Poblacin activa total sectores Poblaci activa construcci Poblacin empleada construccin

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011 18.104,6 1.393,0 47,0% 21,6% 23.103,6 1.838,0

17.970,8 18.973,2 19.747,6 20.356,0 20.257,6 2.253,2 50,2% 11,0% 2.331,2 52,1% 9,2% 2.542,9 53,4% 8,5% 2.697,4 54% 8,3% 2.453,4 53% 11,3%

18.888 18.456,5 1.888,3 49,2% 18,0% 1.650,8 48,0% 20,0%

20.184,4 20.885,7 21.584,8 22.070,1 22.848,,3 23.037,5 23.088,9 2.462,4 2.509,2 2.704,6 2.862,7 2.877,8 2.558,8 2.158,1

Font: Elaboraci prpia a partir de les xifres de lEPA, INE. A partir del primer trimestre del 2001 canvia la metodologia de lEPA 2002, dacord amb el reglament 1897/2000 de la CE, que estableix una nova definici daturat. A partir de 2008 saplica la CNAE 2009. / Fuente: Elaboracin propia a partir de las cifras de la EPA, INE. A partir del primer trimestre de 2001 cambia la metodologa de la EPA 2002, de acuerdo con el reglamento 1897/2000 de la CE, que establece una nueva definicin de parado. A partir de 2008 se aplica la CNAE 2009.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

38

6.7. SINISTRALITAT LABORAL


Segons el darrer informe sobre sinistralitat laboral publicat per lObservatori del Treball, entre els mesos de gener i desembre de 2011, un total de 92.308 accidents de treball van cursar baixa a Catalunya, davant dels 104.721 de 2010. Aix significa que el total de baixes ha disminut en un 11,9 %, tot i que aquestes dades no sn del tot representatives, ja que el nombre daturats del sector en aquest ltim any ha augmentat un 5 %. A causa de la situaci del sector, s evident que la sinistralitat laboral, en xifres absolutes, havia de disminuir i per aix, en aquest cas, no sn tan importants els valors absoluts sin els ndexs dincidncia el nombre daccidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social, els ms tils per analitzar levoluci de la sinistralitat, ja que permeten comparar les dades de diferents perodes, independentment del nombre de treballadors que estiguessin en actiu en cada moment. El ms esperanador s que, durant el perode de temps analitzat, aquest valor continua reduintse a Catalunya. Per sectors, tamb es registra una baixada en nombres absoluts prou important, ms accentuada en el sector de la construcci, que disminueix en un 23 % els accidents laborals amb baixa, sobretot per la relaci directa amb la prdua de llocs de treball, seguit de la indstria (12,8 %), el sector serveis (8,7 %) i, finalment, el sector agrari (2 %). Val a dir que el sector que ms accidents agrupa sobre el total s el sector serveis, amb un 57 %.

6.7. SINIESTRALIDAD LABORAL


Segn el ltimo informe sobre siniestralidad laboral publicado por el Observatorio del Trabajo, entre los meses de enero y diciembre de 2011, un total de 92.308 accidentes de trabajo cursaron baja en Catalua, frente a los 104.721 de 2010. Esto significa que el total de bajas ha disminuido en un 11,9%, aunque estos datos no son del todo representativos, ya que el nmero de parados del sector ha aumentado en el ltimo ao un 5%. A causa de la situacin del sector, es evidente que la siniestralidad laboral, en cifras absolutas, tena que disminuir, por lo que, en este caso, no son tan importantes los valores absolutos como los ndices de incidencia el nmero de accidentes por cada 100.000 afiliados a la Seguridad Social, los ms tiles para analizar la evolucin de la siniestralidad, ya que permiten comparar los datos de distintos perodos, independientemente del nmero de trabajadores que estuviesen en activo en cada momento. Lo ms esperanzador es que, durante el perodo de tiempo analizado, este valor contina bajando en Catalua. Por sectores, tambin se registra un descenso en cifras absolutas bastante importante, ms acusado en el sector de la construccin, en el que disminuyen un 23% los accidentes laborales con baja, sobre todo por la relacin directa con la prdida de lugares de trabajo, seguido de la industria (12,8%), el sector servicios (8,7%) y, finalmente, el sector agrario (2%). Cabe sealar que el sector que ms accidentes agrupa sobre el total es el sector servicios, con un 57%.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

39

6.8. ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA, SEGONS SECTOR, A CATALUNYA


Nombre de casos

6.8. ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA, SEGN SECTOR, EN CATALUA


Nmero de casos

Total
gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any 2010 Ao 2010 any 2011 Ao 2011 % Variaci 2011/2010 % Variacin 2011/2010

Construcci Construccin
6.891 8.585 934 1.261 1.496 1.022 1.194 987 979 781 1.035 1.017 916 771 16.094 12.393 -23,0

Indstria Indstria
1.614 2.264 2.566 1.889 2.245 1.993 2.051 1.109 1.943 2.131 1.890 1.545 26.654 23.240 -12,8

serveis Servicios
4.211 4.892 5.779 4.240 5.257 4.654 4.459 3.537 4.824 4.719 4.632 3.703 60.168 54.907 -8,7

agrari Agrario
132 168 186 114 146 123 152 136 195 156 149 111 1.805 1.768 -2,0

10.027 7.265 8.842 7.757 7.641 5.563 7.997 8.023 7.587 6.130 104.721 92.308 -11,9

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del Departamento de Trabajo de la Generalitat.

Pes per sectors sobre el total de sinistres Peso por sectores sobre el total de siniestros
Agrari / Agrario 2% Construcci / 15% Construccin Serveis / Servicios 57% Indstria / Indstria 26%

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

40

6.9. EvOLUCI ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA A CATALUNYA (1998-2011)


Nombre de casos

6.9. EvOLUCIN ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA EN CATALUA (1998-2011)


Nmero de casos

Total
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 151.705 171.532 183.393 188.900 183.829 170.043 157.621 152.674 162.979 161.073 147.919 113.517 104.740 92.308

Construcci Construccin
27.320 33.905 36.620 38.447 37.775 35.127 31.707 31.237 35.738 35.515 29.069 19.730 16.099 12.393

Indstria Indstria
59.236 63.375 64.884 64.824 59.907 54.639 52.107 48.880 50.136 47.165 41.977 29.488 26.661 23.240

serveis Servicios
61.395 70.372 78.162 82.191 83.018 77.596 74.252 69.966 74.427 75.661 74.277 61.815 60.175 54.907

agrari Agrario
3.754 3.880 3.727 3.438 3.129 2.681 2.555 2.591 2.678 2.732 2.596 2.034 1.805 1.768

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboracin propia a partir de los datos del Departamento de Trabajo de la Generalitat.

Evoluci de la sinistralitat a Catalunya Evolucin siniestralidad en Catalua


100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Construci Construccin

Indstria Industria

Serveis Servicios

Agrari Agrario INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

41

7. IPC, MERCAT FINANCER I COMPRAvENDES


7.1. NDEX DE PREUS DE CONSUM
Lndex de preus de consum (IPC) va pujar una dcima al desembre respecte del mes anterior, per, per contra, la taxa interanual va baixar cinc dcimes, fins a assolir el 2,4 %, segons dades de lInstitut Nacional dEstadstica, la taxa anual ms baixa des del novembre de 2010, quan la inflaci va arribar al 2,3 %. Aquest descens de lIPC en lltim mes de lany va ser degut principalment al comportament del transport, i les begudes alcohliques i el tabac. En el cas del transport, la taxa interanual es va reduir ms de dos punts al desembre, fins al 4,9 %, com a conseqncia de labaratiment dels carburants i els lubricants respecte de la pujada que van experimentar el desembre de 2010. Pel que fa a la taxa de begudes alcohliques i tabac, va disminuir ms de sis dcimes al desembre i es va situar en el 4,2 %, a causa de lestabilitat del preu del tabac, a diferncia del que va succeir lany anterior. Contrriament a aquestes disminucions de preus, el grup doci i cultura va incrementar la seva taxa anual nou dcimes fins a l1,3 %, a causa de lencariment del viatge organitzat i dels serveis recreatius i esportius. Per comunitats autnomes, el major augment de la variaci interanual correspon a les comunitats autnomes de Castella i Lle (2,7 %), el Principat dAstries (2,7 %) i La Rioja (2,7 %). La comunitat catalana se situa una dcima per sobre de la mitjana (2,5 %), i Lleida s la provncia que augmenta amb ms intensitat, amb una variaci de lndex del 2,8 %.

7. IPC, MERCADO FINANCIERO Y COMPRAvENTAS


7.1. NDICE DE PRECIOS DE CONSUMO
El ndice de precios de consumo (IPC) subi una dcima en diciembre respecto al mes anterior, pero, por el contrario, la tasa interanual baj cinco dcimas, hasta alcanzar el 2,4%, segn datos del Instituto Nacional de Estadstica, la tasa anual ms baja desde noviembre de 2010, cuando la inflacin lleg al 2,3%. Este descenso del IPC en el ltimo mes del ao se debi principalmente al comportamiento del transporte, y las bebidas alcohlicas y el tabaco. En el caso del transporte, la tasa interanual se redujo ms de dos puntos en diciembre, hasta el 4,9%, como consecuencia del abaratamiento de los carburantes y los lubricantes, en relacin con la subida que experimentaron en diciembre de 2010. En cuanto a la tasa de bebidas alcohlicas y tabaco, disminuy ms de seis dcimas en diciembre y se situ en el 4,2%, a causa de la estabilidad del precio del tabaco, a diferencia de lo que sucedi el ao anterior. Contrariamente a estas disminuciones de precios, el grupo de ocio y cultura increment su tasa anual nueve dcimas, hasta el 1,3%, a causa del encarecimiento del viaje organizado y de los servicios recreativos y deportivos. Por comunidades autnomas, el mayor aumento de la variacin interanual corresponde a las comunidades autnomas de Castilla y Len (2,7%), el Principado de Asturias (2,7%) y La Rioja (2,7%). La comunidad catalana se sita una dcima por encima de la media (2,5%) y Lleida es la provincia que aumenta con ms intensidad, con una variacin del ndice del 2,8%.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

42

IPC ESPANYA I COMUNITATS AUTNOMES IPC ESPAA Y COMUNIDADES AUTNOMAS

Base 2006 Andalusia Arag Principat dAstries Illes Balears Canries Cantbria Castella i Lle Castella-La Manxa Catalunya Barcelona girona lleida Tarragona Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Madrid (comunitat) Mrcia (comunitat) Navarra Pas Basc La Rioja Ceuta Melilla Espanya
Font: INE. / Fuente: INE.

ndex (desembre 2011) ndice (diciembre 2011) 113,2 114,0 114,3 112,6 110,6 114,1 113,9 113,5 114,7 115,0 114,9 114,4 112,9 113,0 113,2 113,6 113,7 113,3 112,8 114,2 114,2 112,1 113,1 113,6

Variaci en un any Variacin en un ao 2,1 2,4 2,7 2,3 2,0 2,3 2,7 2,6 2,5 2,5 2,5 2,8 2,4 2,1 2,4 2,5 2,5 2,2 2,6 2,4 2,7 2,0 1,5 2,4
Espanya Catalunya 113,6 114,7

ndex IPC desembre 2011 ndice IPC diciembre 2011

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

43

0,0 1,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

2009 Gener / Enero

Font: INE. / Fuente: INE.

Febrer / Febrero 1,5

0,8

Mar / Marzo 1,4 2,5% Barcelona

Abril / Abril 1,8

Maig / Mayo 1,5

Juny / Junio 1,9

Juliol / Julio 1,8

EvOLUCI ANUAL DE LIPC. NDEX GENERAL EvOLUCIN ANUAL DEL IPC. NDICE GENERAL

Agost / Agost 2,5% Girona 2,1

Setembre / Septiembre

Octubre / Octubre 2,3 2,3 3,0

Novembre / Noviembre 3,3

Desembre / Diciembre

2010 Gener / Enero

Febrer / Febrero 3,6 3,6 Lleida

Mar / Marzo 3,8

2,8%

Abril / Abril 3,5

IPC: Variaci en un any (desembre 2011) IPC: Variacin en un ao (diciembre 2011)

Maig / Mayo 3,2

Juny / Junio

Juliol / Julio 3,1 3,0

Agost / Agost 3,1

2,4%

Tarragona

Setembre / Septiembre 3,0

Octubre / Octubre 2,9 2,4

Novembre / Noviembre

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

Desembre / Diciembre

44

7.2. TIPUS DINTERS DE REFERNCIA


Leurbor, el principal ndex de referncia europeu, ha anat marcant mnims histrics i va tancar lany amb una mitjana del 2,004 %. En el decurs de lany, sha mantingut en uns valors relativament baixos, tot i que han estat ms elevats que en 2010. Va comenar lany, al gener, amb l1,550 %, i va anar pujant mes a mes fins a assolir el 2,183 % del mes de juliol el valor mxim de tot lexercici. A partir daquest mes, lndex va comenar a baixar de forma ms suau fins al tancament de lany amb el 2,044 %. El fet que lndex hagi evolucionat amb valors ms elevats que els de 2010 al llarg de tots els mesos de 2011 fa que les revisions de les hipoteques hagin estat a lala en qualsevol dels mesos de lany, amb la conseqncia dhaver de pagar ms en les quotes mensuals, amb ms incidncia si la revisi corresponia al mes de maig, amb un 0,898 %, i menys al gener, amb el 0,318 %.

7.2. TIPOS DE INTERS DE REFERENCIA


El eurbor, el principal ndice de referencia europeo, ha ido marcando mnimos histricos y cerr el ao con una media del 2,004%. En el transcurso del ao, se ha mantenido en unos valores relativamente bajos, aunque han sido ms elevados que en 2010. Empez el ao, en enero, con el 1,550%, y fue subiendo mes a mes hasta alcanzar el 2,183% del mes de julio el valor mximo de todo el ejercicio. A partir de ese mes, el ndice empez a bajar de manera suave hasta el cierre del ao con el 2,044%. El hecho de que el ndice haya evolucionado con valores ms elevados que los de 2010 a lo largo de todos los meses de 2011 hace que las revisiones de las hipotecas hayan sido al alza en cualquiera de los meses del ao, con la consecuencia de tener que pagar ms en las cuotas mensuales. La incidencia fue superior cuando la revisin corresponda al mes de mayo, con un 0,898%, y menor si sta se hizo en enero, con el 0,318%.

TIPUS DINTERS DE REFERNCIA (%)

TIPOS DE INTERS DE REFERENCIA (%)

IrPH Bancs Bancos


gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre

IrPH Caixes Cajas


3,144 3,132 3,294 3,327 3,471 3,559 3,624 3,590 3,694 3,659 3,747 3,739

Conjunt Entitats Conjunto Entidades

IrPH

CECa 5,000 4,875 5,000 4,875 5,250 5,375 5,250 5,750 5,500 5,875 5,625 5,125

Deute Pblic Deuda Pblica

Mbor 1,550 1,714 1,924 2,085 2,154 2,144 2,226 2,137 2,208 2,110 2,092 2,004

Eurbor 1,550 1,714 1,924 2,086 2,147 2,144 2,183 2,097 2,067 2,110 2,044 2,004

Inters legal Inters legal 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00 4,00

2,679 2,786 2,935 3,115 3,238 3,355 3,446 3,467 3,428 3,504 3,641 3,509

2,918 2,962 3,120 3,226 3,355 3,458 3,540 3,533 3,570 3,586 3,696 3,626

3,304 3,510 3,676 3,896 4,020 4,055 4,161 4,212 4,272 4,286 4,459 4,445

Font: Banc dEspanya. / Fuente: Banco de Espaa.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

45

7.3. EvOLUCI DELS TIPUS DE REFERNCIA (1997-2011)


IrPH Bancs Bancos
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 6,774 5,557 4,587 5,708 5,597 4,687 3,627 3,265 3,181 4,117 5,203 5,780 3,151 2,508 3,259

7.3. EvOLUCIN DE LOS TIPOS DE REFERENCIA (1997-2011)


Conjunt Entitats Conjunto Entidades

IrPH Caixes Cajas


7,078 5,763 4,881 5,822 5,926 4,896 3,791 3,435 3,373 4,222 5,276 5,921 3,653 2,972 3,498

IrPH

CECa 7,948 6,792 5,875 6,625 6,646 5,875 5,042 4,708 4,479 5,021 5,771 6,521 5,052 4,750 5,292

Deute Pblic Deuda Pblica

Mbor 5,198 4,005 3,155 4,773 4,077 3,489 2,341 2,276 2,335 3,432 4,445 4,807 1,618 1,350 2,029

Eurbor

Inters legal Inters legal 7,500 5,500

6,911 5,651 4,724 5,764 5,76 4,795 3,713 3,356 3,283 4,173 5,242 5,857 3,439 2,770 3,383

6,000 4,519 3,663 5,022 4,626 4,165 3,013 3,078 2,681 3,349 4,081 4,059 2,827 2,660 4,025

3,182 4,781 4,084 3,493 2,336 2,274 2,334 3,436 4,450 4,813 1,618 1,350 2,006

4,250 4,250 5,500 4,250 4,250 3,750 4,000 4,000 5,000 5,500 4,375 4,000 4,000

Font: Banc dEspanya. / Fuente: Banco de Espaa.

7,000 6,000 5,000 4,000 3,000 2,000 1,000 0,000 99 Euribor 00 01

Evoluci dels tipus dinters Evolucin de los tipos de inters

02

03

04

05

06

07

08

09

10

11

IRPH conjunt dentitats IRPH conjunto de entidades INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

46

7.4. hIPOTEqUES URBANES


El 2011 continua el declivi de 2010 en el nombre de concessions dhipoteques. Les dades de constituci dhipoteques urbanes dhabitatge mostren un comportament negatiu al tancament de lany, reflex de lenduriment de les concessions per part de les entitats financeres. En termes interanuals, el descens, tant a Catalunya com a Espanya, ha estat important, superat lleugerament pel patit lany 2008. Gaireb tots els mesos de lany registren descensos en el nombre dhipoteques, excepte en tres casos. Per un costat, al gener i al febrer aquest nombre augmenta (un 21,6 % respecte al desembre de 2010), possiblement, per un efecte de decalatge del mes de desembre, ltim mes abans de lanunciada supressi de la deducci de lIRPF per ladquisici dhabitatge habitual en principi, fins el desembre de 2010; lefecte al febrer va ser ms suau. Per laltre, al mes de novembre, hi ha un increment a Catalunya del 29,1 % respecte a loctubre, conseqncia en aquest cas de linici de la rebaixa de lIVA del 8 % al 4 % el mes de setembre de 2011, que, parallelament, va ser el mes en qu les compravendes es van incrementar substancialment. Tot aix, per, no ha estat suficient perqu s tanqus lany amb un increment anual. Al llarg de lany 2011, a Catalunya, es van constituir 63.584 hipoteques, amb un capital prestat de 45.825.188 , la qual cosa significa una reducci anual del 33 % i del 35,5 %, respectivament.

7.4. hIPOTECAS URBANAS


En 2011 contina el declive de 2010 en el nmero de concesiones de hipotecas. Los datos de constitucin de hipotecas urbanas de vivienda muestran un comportamiento negativo al cierre del ao, reflejo del endurecimiento de las concesiones por parte de las entidades financieras. En trminos interanuales, el descenso, tanto en Catalua como en Espaa, ha sido importante, superado ligeramente por el sufrido en 2008. Casi todos los meses del ao registran descensos en el nmero de hipotecas, excepto en tres casos. Por un lado, en enero y febrero este nmero aumenta (un 21,6% respecto al mes de diciembre de 2010), posiblemente, por un efecto de desfase del mes de diciembre, ltimo mes antes de la anunciada supresin de la deduccin del IRPF por la adquisicin de vivienda habitual en principio, hasta diciembre de 2010; el efecto en febrero fue ms suave. Por el otro, en noviembre, hay un incremento en Catalua del 29,1% respecto de octubre, consecuencia en este caso del inicio de la rebaja del IVA del 8% al 4% en septiembre de 2011, que, paralelamente, fue el mes en que las compraventas aumentaron sustancialmente. No obstante, todo esto no ha sido suficiente para que se cerrara el ao con un incremento anual. A lo largo del ao 2011, en Catalua, se constituyeron 63.584 hipotecas, con un capital prestado de 45.825.188 , lo cual se traduce en una reduccin anual del 33% y del 35,5%, respectivamente.
INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

47

7.5. NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES

7.5. NMERO DE hIPOTECAS URBANAS


Variaci mes anterior Variacin mes anterior (%)
CaTalunya EsPanya

CaTalunya

EsPanya

gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any / ao 2010 any / ao 2011 Variaci 2011-2010 (%) Variacin 2011-2010 (%)
Font: INE. / Fuente: INE.

7.363 8.056 6.616 5.292 6.567 4.606 4.952 4.718 4.819 3.262 4.212 3.121 94.752 63.584 -32,7

49.665 50.361 43.176 31.358 37.619 32.680 29.523 29.231 30.808 22.193 28.113 24.610 607.535 408.436 -32,7

21,6 9,4 -17,9 -20,0 24,1 -29,9 7,5 -4,7 2,1 -32,3 29,1 -25,9

26,1 1,4 -14,3 -27,4 20,0 -13,1 -9,7 -1,0 5,4 -28,0 26,7 -12,5

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

48

7.6. EvOLUCI DEL NOMBRE DhIPOTEqUES URBANES (2003-2011)


CaTalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: INE. / Fuente: INE.

7.6. EvOLUCIN DEL NMERO DE hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)


Variaci any anterior Variacin ao anterior (%)
CaTalunya EsPanya

EsPanya 989.439 1.107.664 1.257.613 1.342.171 1.238.890 836.419 650.889 607.535 409.337

193.121 211.116 229.425 243.346 196.457 119.315 94.277 94.752 63.584

9,3 8,7 6,1 -19,3 -39,3 -21,0 0,5 -32,7

11,9 13,5 6,7 -7,7 -32,5 -22,2 -6,7 -32,7

Evoluci del nombre dhipoteques urbanes Evolucin del nmero de hipotecas urbanas
1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya

Espanya

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

49

7.7. CAPITAL CONSTITUT EN hIPOTEqUES URBANES


Milions deuros

7.7. CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS


Milliones de euros

CaTalunya

EsPanya

Variaci mes anterior Variacin mes anterior (%)


CaTalunya EsPanya

gener / Enero Febrer / Febrero Mar / Marzo abril / Abril Maig / Mayo Juny / Junio Juliol / Julio agost / Agosto setembre / Septiembre octubre / Octubre novembre / Noviembre Desembre / Diciembre any / ao 2010 any / ao 2011 Variaci 2011-2010 (%) Variacin 2011-2010 (%)
Font: INE. / Fuente: INE.

983.988 1.111.953 809.285 627.533 805.233 537.491 590.341 571.297 603.446 392.804 479.510 338.825 12.179.760 7.851.706 -35,5

5.886.262 6.181.786 4.855.299 3.351.816 4.139.285 3.579.220 3.265.365 3.125.428 3.448.452 2.355.571 3.082.920 2.556.784 71.041.231 45.825.188 -35,5

34,1 13,0 -27,2 -22,5 28,3 -33,3 9,8 -3,2 5,6 -34,9 22,1 -29,3

29,9 5,0 -21,5 -31,0 23,5 -13,5 -8,8 -4,3 10,3 -31,7 30,9 -17,1

Import de les hipoteques sobre finques urbanes Importe de las hipotecas sobre fincas urbanas (milions deuros / millones de euros)

Gener Enero

Febrer Febrero

Mar Marzo

Abril Abril

Maig Mayo

Juny Junio

Juliol Julio

Agost Agosto

Setembre Octubre Novembre Desembre Septiembre Octubre Noviembre Diciembre

Catalunya

Espanya

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

50

7.8. EvOLUCI CAPITAL CONSTITUT 7.8. EvOLUCIN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011) EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)
Milions deuros Milliones de euros

CaTalunya 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: INE. / Fuente: INE.

EsPanya 96.175.561 122.147.451 156.946.440 188.339.112 184.427.159 116.809.939 76.677.082 71.041.231 45.825.188

Variaci any anterior Variacin ao anterior (%)


CaTalunya EsPanya

21.509.705 26.586.113 33.429.354 41.329.225 36.160.056 19.787.027 12.079.974 12.179.760 7.851.706

23,6 25,7 23,6 -12,5 -45,3 -39,0 0,8 -35,5

27,0 28,5 20,0 -2,1 -36,7 -34,4 -7,4 -35,5

Evoluci de limport de les hipoteques urbanes Evolucin del importe de las hipotecas urbanas (milions deuros / millones de euros)

200.000.000 150.000.000 100.000.000 50.000.000 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya

Espanya

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

51

7.9. COMPRAvENDES
Les compravendes dhabitatges disminueixen un 17,7 % a Espanya al llarg de lany 2011 en comparaci amb lany 2010, dos punts per sobre de la disminuci que pateix la comunitat catalana (15,6 %), segons dades de lInstitut Nacional dEstadstica. En termes absoluts, a Espanya es van inscriure un total de 361.831 compravendes el 2011, davant de les 439.591 del 2010; i a Catalunya, 47.118, mentre que lany anterior, el 2010, es van registrar 55.837 operacions. Aquestes dades mostren una contenci de les operacions de compravenda i es mantenen molt lluny de les que sassolien en poques anteriors de bonana del sector, quan van arribar a les 775.300 operacions a Espanya i les 111.482 a Catalunya (any 2007). Al tancament de lany 2011, les vendes dhabitatges nous i usats van caure a Catalunya un 15,1 % i un 16 %, respectivament, amb 20.235 i 26.883 operacions, mentre que a Espanya la venda dobra nova sha vist encara ms afectada, amb una disminuci de gaireb un 20 % anual. Per provncies de Catalunya, les quatre pateixen la caiguda de les vendes tant de lobra nova com dels habitatges usats, tot i que destaquen amb ms intensitat la provncia de Lleida (-19,5 % doperacions dhabitatges nous) i la provncia de Barcelona (-18,4 % doperacions dhabitatges de segona m). Cap comunitat autnoma ha incrementat el nombre doperacions de compravenda respecte de lany anterior. Destaquen les disminucions per sobre del 30 % dArag (-42,9 %), la Comunitat Foral de Navarra (-33,4 %) i La Rioja (-32,8 %).

7.9. COMPRAvENTAS
Las compraventas de viviendas disminuyeron un 17,7% en Espaa a lo largo de 2011, en comparacin con el ao 2010, dos puntos por encima de la disminucin que sufre la comunidad catalana (15,6%), segn datos del Instituto Nacional de Estadstica. En trminos absolutos, en 2011 se inscribieron en Espaa un total de 361.831 compraventas, frente a las 439.591 de 2010; y en Catalua, 47.118, frente a las 55.837 operaciones que se registraron el ao anterior. Estos datos muestran una contencin de las operaciones de compraventa y se mantienen muy lejos de las que se llevaban a cabo en pocas anteriores de bonanza del sector, cuando se lleg a las 775.300 operaciones en Espaa y a las 111.482 en Catalua (ao 2007). Al cierre del ao 2011, las ventas de viviendas nuevas y usadas cayeron en Catalua un 15,1% y un 16%, respectivamente, con 20.235 y 26.883 operaciones, mientras que en Espaa la venta de obra nueva se ha visto an ms afectada, con una disminucin de casi un 20% anual. Por provincias de Catalua, las cuatro sufren la cada de las ventas, tanto de obra nueva como de viviendas usadas, aunque destacan con mayor intensidad la provincia de Lleida (-19,5% de operaciones de vivienda nueva) y la provincia de Barcelona (-18,4% de operaciones de vivienda de segunda mano). Ninguna comunidad autnoma ha incrementado el nmero de operaciones de compraventa respecto del ao anterior. Destacan las disminuciones por encima del 30% de Aragn (-42,9%), la Comunidad Foral de Navarra (-33,4%) y La Rioja (-32,8%).
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

52

COMPRAvENDES DhABITATGES NOUS

COMPRAvENTAS DE vIvIENDAS NUEvAS

Comunitats autnomes Comunidades autnomas Andalusia Arag Astries Balears Canries Cantbria Castella-La Manxa Castella i Lle Catalunya Barcelona girona lleida Tarragona Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Madrid Mrcia Navarra Pas Basc La Rioja Espanya

2008 63.489 7.657 6.053 6.987 14.520 5.034 16.966 14.011 28.844 16.681 5.189 3.461 3.513 35.887 4.510 15.994 27.497 14.340 4.204 8.705 3.028 278.034

2009 48.609 7.053 4.692 4.476 10.295 4.746 11.144 11.343 20.333 11.634 3.827 2.026 2.846 26.866 4.192 13.932 26.390 10.943 3.085 7.189 3.202 218.775

2010 44.399 6.498 4.860 5.027 9.851 4.585 10.870 12.232 23.836 14.178 4.115 1.718 3.825 27.489 4.025 14.043 29.068 9.034 3.568 8.596 2.083 220.612

2011 37.194 3.709 3.482 3.788 8.887 3.846 9.617 8.352 20.206 11.826 3.364 1.383 3.633 22.081 3.459 10.181 24.368 6.519 2.377 6.501 1.400 176.230

Variaci / Variacin 2011/2010 (%) -16,2 -42,9 -28,4 -24,6 -9,8 -16,1 -21,4 -23,2 -15,2 -16,6 -18,3 -19,5 -5,0 -19,7 -14,1 -27,5 -16,2 -27,8 -33,4 -24,4 -32,8 -20,1

Font: INE, a partir del Collegi de Registradors de la Propietat. / Fuente: INE, a partir del Colegio de Registradores de la Propiedad.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

53

8. FACTORS DEMOGRFICS
A Catalunya, en el darrer any, sha mantingut el creixement anual, amb una petita variaci del 0,4 %, i se superen els set milions i mig dhabitants. En lmbit espanyol, el creixement ha estat exactament el mateix que a Catalunya i la poblaci total s de 7.539.618 habitants a Catalunya i 47.190.493 a Espanya. El paper de la immigraci en els darrers anys ha estat fora rellevant en levoluci de la poblaci. Dacord amb les xifres del Padr Municipal, dels 47,2 milions de persones que registrava la poblaci espanyola a 1 de gener de 2011, el 12,2 % eren de nacionalitat estrangera; concretament, 5,7 milions de persones. Aquest percentatge dimmigraci va anar augmentant gradualment des de lany 1998, amb un pes ms important del grup de poblaci estrangera en edat de treballar. Tanmateix, actualment, aquests fluxos migratoris estan experimentant una desacceleraci important, comenada amb la crisi econmica que pateix el pas i conseqncia, principalment, dels efectes negatius en el nostre mercat laboral. A Catalunya i segons el Centre dEstudis Demogrfics, les necessitats demogrfiques de construcci de llars assolibles a mig termini, tenint en compte la tendncia creixent a lenvelliment de la poblaci, el seu volum i creixement negatiu a mig termini, i la generaci de joves entrant, cada cop ms reduda en nombre i amb el desavantatge de la problemtica de locupaci, fan difcil preveure unes bones perspectives per a la demanda dhabitatges. Les dades de les projeccions de poblaci realitzades apunten, per, a una necessitat de 20.000 llars anuals a Catalunya. Aquestes quantitats ajudaran a donar sortida al parc vacant, a la renovaci del parc antic i obsolet i, en zones on gaireb no hi ha estoc, a la necessitat de produir obra nova per satisfer el mercat.

8. FACTORES DEMOGRFICOS
En Catalua, en el ltimo ao, se ha mantenido el crecimiento anual, con una pequea variacin del 0,4%, y se superan los siete millones y medio de habitantes. A nivel espaol, el crecimiento ha sido exactamente el mismo que en Catalua, y la poblacin total es de 7.539.618 habitantes en Catalua y 47.190.493 en Espaa. El papel de la inmigracin en los ltimos aos ha sido bastante relevante en la evolucin de la poblacin. De acuerdo con las cifras del Padrn Municipal, de los 47,2 millones de personas que registraba la poblacin espaola a 1 de enero de 2011, el 12,2% eran de nacionalidad extranjera; concretamente, 5,7 millones de personas. Este porcentaje de inmigracin fue aumentando gradualmente desde el ao 1998, con un peso ms importante del grupo de poblacin extranjera en edad de trabajar. Sin embargo, actualmente, estos flujos migratorios estn experimentando una desaceleracin importante, empezada con la crisis econmica que sufre el pas y consecuencia, principalmente, de los efectos negativos en nuestro mercado laboral. En Catalua y segn el Centro de Estudios Demogrficos, las necesidades demogrficas de construccin de viviendas asequibles a medio plazo, teniendo en cuenta la tendencia creciente al envejecimiento de la poblacin, su volumen y crecimiento negativo a medio plazo, y la generacin de jvenes entrante, cada vez ms reducida en nmero y con la desventaja de la problemtica de la ocupacin, hacen difcil prever unas buenas perspectivas para la demanda de viviendas. No obstante, los datos de las proyecciones de poblacin realizadas apuntana una necesidad de 20.000 viviendas anuales en Catalua. Estas cantidades ayudarn a dar salida al parque vacante, a la renovacin del parque antiguo y obsoleto y, en zonas donde casi no hay stock, a la necesidad de producir obra nueva para satisfacer el mercado.
INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

54

8.1. POBLACI
CaTalunya any / Ao 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 7.512.381 7.539.618
Homes / Hombres

8.1. POBLACIN
EsPanya
Dones / Mujeres

Total 40.499.790 41.116.842 41.837.894 42.717.064 43.197.684 44.108.530 44.708.964 45.200.737 46.157.822 46.745.807 47.021.031 47.190.493

Homes / Hombres

Dones / Mujeres

3.058.628 3.115.336 3.201.029 3.309.850 3.366.329 3.468.235 3.543.706 3.578.176 3.661.028 3.713.765 3.724.515 3.732.196

3.203.371 3.246.029 3.305.411 3.394.296 3.446.990 3.526.971 3.590.991 3.632.332 3.703.050 3.761.655 3.787.866 3.807.422

19.821.384 20.165.514 20.564.089 21.034.326 21.285.247 21.780.869 22.100.466 22.339.962 22.847.737 23.116.988 23.226.185 23.283.187

20.678.407 20.951.328 21.273.805 21.682.738 21.912.437 22.327.661 22.608.498 22.860.775 23.310.085 23.628.819 23.794.846 23.907.306

Font: IDESCAT i INE. / Fuente: IDESCAT e INE.

8.2. ESTRUCTURA DEDATS


CaTalunya 20-39 anys / aos 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2.026.000 2.071.000 2.149.000 2.185.000 2.230.000 2.269.000 2.303.000 2.333.000 2.344.000 2.299.000 2.250.000 2.179.000

8.2. ESTRUCTURA DE EDADES


EsPanya 20-39 anys / aos 13.179.000 13.347.000 13.577.000 13.746.000 13.909.000 14.055.000 14.163.000 14.300.000 14.261.000 13.976.000 13.701.000 13.326.000 40-59 anys / aos 10.063.000 10.350.000 10.652.000 10.963.000 11.278.000 11.597.000 11.911.000 12.240.000 12.532.000 12.744.000 12.959.000 13.178.000 1.620.000 1.666.000 1.722.000 1.761.000 1.808.000 1.850.000 1.899.000 1.946.000 1.980.000 2.009.000 2.046.000 2.077.000

40-59 anys / aos

Font: IDESCAT i INE. / Fuente: IDESCAT e INE.

INFORME SECTORIAL DE CATALUA 2011

55

Pirmide de poblaci a Catalunya Pirmide de poblacin en Catalua

2001

2011 De 95 anys i +/aos aos y ms De 90 a 94 anys/aos De 85 a 89 anys/aos De 80 a 84 anys/aos De 75 a 79 anys/aos De 70 a 74 anys/aos De 65 a 69 anys/aos De 60 a 64 anys/aos De 55 a 59 anys/aos De 50 a 54 anys/aos De 45 a 49 anys/aos De 40 a 44 anys/aos De 35 a 39 anys/aos De 30 a 34 anys/aos De 25 a 29 anys/aos De 20 a 24 anys/aos De 15 a 19 anys/aos De 10 a 14 anys/aos De 5 a 9 anys/aos De 0 a 4 anys/aos

10

10

% de poblaci nacional estrangera respecte el total % de poblacin nacional extranjera respecto del total
100

90

80

70 98 Nacional 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11

Extrangera/extranjera

Font: IDESCAT i INE. / Fuente: IDESCAT e INE.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

56

INFORME DE SECTORIAL DE CATALUNYA 2011 c APCE 2012 Estudi realitzat pel gabinet destudis de lAPCE estudis@apcebcn.cat Edita: aPCE. Associaci de Promotors de Barcelona Av. Diagonal 472-476, escala A, entresl 08006 Barcelona Tel. 93 237 49 67- Fax 93 237 36 92 apce@apcebcn.cat 1a edici JULIOL 2012

Queden rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del Copyright, sota les sancions establertes en las lleis, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol mitj o procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic i la distribuci dexemplars de ella mitjanant lloguer o prstecs pblics. Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorizacin escrita de los titulares del Copyright, bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproduccin total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografa y el tratamiento informtico y la distribucin de ejemplares de ella mediante alquiler o prstamos pblicos.

You might also like