Norma Snchez De Antropologia Poltica. Grup Tarda. 2006.

IDENTITAT, CULTURA I POLTICA

Paraules clau: Fonamentalisme cultural, xenofbia, grups subalterns, identitat cultural, poltiques pbliques, lluita poltica, constants naturalistes, ciutadania, immigrants, retrica.

INTRODUCCI El meu propsit s estudiar com la relaci entre cultura i poltica, que es troba en la base de la retrica del fonamentalisme cultural analitzada per Stolcke, vertebra alhora altres retriques. Desprs de repassar lanlisi de Verena Stolcke, em centrar, en primer lloc, en les anlisi de com les prctiques poltiques estatals categoritzen els individus, i ms en concret la manera en qu aquestes poltiques construeixen la categoria immigrant com a ciutad de segona o no-ciutad. A continuaci analitzar aquelles estratgies de resistncia que fan s del discurs sobre la cultura per generar espais de lluita poltica, s a dir que doten de significat poltic la identitat cultural. La idea s demostrar com es construeixen les nocions de cultura, identitat, poltica, igualtat o diferncia amb significats que depenen del context, de ls i del subjecte que les empra. En base al postulat segons el qual les metanarratives de la modernitat -pretesament neutres i universals-, amaguen un punt de vista etno i androcntric i prenent com a model duniversalitat un subjecte concret (lhome occidental blanc adult de classe mitja - alta), i fent meva lafirmaci de que all personal s poltic, entendr que qualsevol intent daproximaci a la realitat, s a dir qualsevol elecci, s un acte poltic. La retrica s, doncs, una poltica: a travs de ls determinat de conceptes i categories genera un univers simblic i unes prctiques determinades, ordena el mn duna manera concreta, segons els interessos del grup que lelabora. Caldria veure, aleshores, com aquestes retriques es relacionen amb el poder. EL FONAMENTALISME CULTURAL El text de Verena Stolcke analitza les mecniques de dues retriques dexclusi, el racisme tradicional i el fonamentalisme cultural, i posa de manifest com aquest ltim opera sobre la base de conferir significat poltic a la igualtat cultural i la unitat nacional, categoritzant-les com a requisits per a la ciutadania.
1

Si b presenten trets i estratgies comuns, sn ideolgicament diversos i operen a partir de conceptualitzacions diferents. Pel que fa als trets comuns, Stolcke assenyala que ambdues sarticulen en base a elements ideolgics que naturalitzen les asimetries de carcter econmico-poltic. Les constants naturalistes que les doten de veracitat i les legitimen sn la raa, en cas del racisme, i la xenofbia en cas del fonamentalisme cultural. Ambdues treballen amb els binomis categrics jerrquics i oposats, que consideren absolutes les oposicions igualtat vers diferncia, nosaltres vers els altres, estrangers vers ciutadans, i que sn lentramat conceptual que permet lexclusi duna de les parts del binomi1. Es tracta duna construcci del binomi alteritat / identitat que, en paraules de Gerd Bauman, cauria dins la gramtica identitaria orientalista2 que considera lalteritat com una imatge reflex tant negativa - excloent com positiva - autocrtica. Aquesta, si b sarticula a partir de la polaritzaci binria, no es limita a aix s nostre i s bo; mentre que all s seu i s dolent, sin que sotmet aquesta oposici a la inversi: all que s bo en ells s dolent en nosaltres, i viceversa. El vincle a partir del qual es genera la identitat (jo vers laltre) estaria estructurat a partir doposicions negatives (racional vers irracional; illustrat vers supersticis), i positives (calculador vers espontani; moderat vers exuberant; materialista vers mstic); i doposicions evolucionistes (contracte vers estatus de Maine; dinamisme vers estatisme de Marx; solidaritat orgnica vers solidaritat mecnica de Durkheim). Formen part daquesta gramtica tant la xenofbia com la xenoflia. Daltra banda, el funcionament daquestes retriques mostra la paradoxa entre la noci universalista segons la qual els ssers humans neixen lliures i iguals per naturalesa, i aquelles formes dexclusi i discriminaci que tendeixen a naturalitzar lestatus social. Com assenyala Dolores Juliano: El procs pel qual conflueixen en un sector lacumulaci de
poder i el desenvolupament duna ideologia que el legitima acostuma a donar-se en societats molt jerarquitzades, per adquireix el seu major desenvolupament en aquelles en les que coincideixen grans desigualtats econmiques i de poder, juntament a una gran valoraci terica de la igualtat. El model ideolgic est basat en un arbitrari cultural que privilegia un tipus de coneixement i exclou sistemticament el contrari.3

No obstant, la intenci de Verena Stolcke s assenyalar com aquestes dues retriques que persegueixen lexclusi de laltre operen de manera diferent. La constant naturalista del racisme s la raa, que determina la manca daptitud innata i la inferioritat natural dalguns individus per tal de legitimar les desigualtats
2

socioeconmiques i justificar la seva inhabilitaci sociopoltica, i per tant funciona com a ra poltica que desvia la responsabilitat de les desigualtats socials vers la naturalesa. La construcci de la diferncia entre nosaltres i ells es fa en base a un tret que no pertany a nosaltres, la inferioritat racial dels no blancs4. Aix mateix opera el patriarcat a travs de landrocentrisme.5 En canvi, el concepte clau del fonamentalisme cultural s la xenofbia, tret universal compartit per tots els ssers humans, i nic vincle possible entre el binomi nosaltres ells, tradut en nacionals, ciutadans vers estrangers, que justifica lexclusi daquests ltims a partir de la biologitzaci del fenomen. La mecnica daquesta retrica dexclusi opera de la segent manera: En primer lloc la construcci de la diferncia es naturalitza: Les diferncies socials es presenten com a incommensurables perqu les cultures (esttiques, invariables i radicalment homognies) sn irreductibles. Com assenyala Mary Nash: La utilitzaci contnua del pensament biosocial i el recurs a la
naturalitzaci de les categories socials segueixen operant com a mecanismes de negaci de la completa subjectivitat histrica de grups com dones, minories tniques o immigrants, i devaluen la seva capacitat dexercici ciutad 6

Aix doncs, aquest mecanisme converteix, en virtut de letnocentrisme inherent per naturalesa als ssers humans, qualsevol relaci entre diferents en un vincle necessriament hostil, i torna impossible la comunicaci. Daquesta manera es genera un moviment contradictori de doble vincle vers els immigrants, la qual cosa amaga les arrels polticoeconmiques del problema7: Aquesta retrica doncs, obvia el context: lordre mundial desigual en el repartiment de recursos i accessos als mateixos que crea condicions econmiques i culturals per a la immigraci en un eix sud nord. En segon lloc, (i tenint present que les categories estrangers - ciutadans sn simtriques i per tant reversibles) ats que lestranger s portador duna cultura diferent i comparteix de manera natural amb la resta dssers humans una tendncia xenfoba, amenaa la unitat nacional i la identitat cultural dels ciutadans (que comparteixen una identitat cultural homognia i orgnica). Aquest parany ideolgic, amaga el fet que els canvis poltics de la segona meitat del segle XX han traslladat el conflicte poltic a les fronteres culturals.8. I arribem a la idea nuclear de la retrica fonamentalista: si es dota de significat poltic el vincle ambigu entre pertinena nacional i identitat cultural, aquest ltim factor es
3

converteix en requisit indispensable per a la ciutadania. La identitat nacional es defineix en termes detnicitat i de cultura: sn ciutadans i gaudeixen dels drets i deures, aquells que comparteixen la tradici, lherncia i la memria cultural. L altre - estranger, amenaa la unitat nacional i la identitat cultural, doncs s lleial a un altre sistema cultural, i per tant, no pot ser ciutad. La idea nuclear daquesta retrica
s que la igualtat cultural s el principal requisit per accedir a la ciutadania, que la igualtat poltica formal pressuposa la identitat cultural 9.

Aquesta retrica du a terme una totalitzaci cultural que essencialitza les diferncies i les lleialtats primordials convertint-les en realitats irreductibles i incomunicables. Ara b, la totalitzaci cultural no noms posa en perill la pluralitat i la convivncia de les societats democrtiques, sin que a ms emmascara les relacions desiguals de poder dins el nosaltres, sigui quina sigui la delimitaci establerta entre nosaltres i els altres. A travs
daquest discurs sinvisibilitzen les relacions de poder, el conflicte i lestratificaci en linterior de les societats i cultures. Daquestes relacions de poder es deriven el control dels smbols i les prctiques dominants en una cultura, i lexclusi o estigmatitzaci daquells que qestionen els usos i costums hegemnics. Daquesta manera les iniciatives de canvi (...) sn interpretades com una amenaa a la identitat cultural de les tradicions 10

La superposici de naci, cultura i estat dota de significat poltic i simblic la diferncia cultural, i tradueix la pertinena a identitats essencialistes de diversos tipus, articulant de manera interessada aquests tres mbits: el procs de formaci de lestat, els conceptes de nacionalitat i ciutadania, i lestatus social dels immigrants. Enfrontem, doncs, el problema del fet identitari. El fonamentalisme cultural oblida que si b la identitat remet a un abans i a uns altres, s una cresol de discursos i declaracions sempre inacabat i inestable, experimentada com una recerca ms que com un fet, com apunta Stuart Hall: La identitat no s transparent ni no problemtica com ens pensem.
Potser fins i tot enlloc de pensar la identitat com un fet acabat i complert, i que per tant s representat per les noves prctiques culturals, haurem de pensar-la com una producci mai complerta, sempre en procs i sempre construda dins i no fora la representaci.11

LES POLTIQUES PBLIQUES COM A CONFORMADORES DE LA IDENTITAT

Vegem ara les relacions entre poltica i identitat en les formes com lestat, a partir de laplicaci de poltiques pbliques ideologitzades, construeix els subjectes. Com apunta
4

Henrietta L. Moore Lestat no es limita a regular la vida de les persones, sin que defineix
ideologies de gnere i conceptes de feminitat i masculinitat [de classe social, de procedncia, de religi...] i determinen la imatge ideal a la que han de tendir els homes i les dones 12

El paper de lEstat, malgrat la seva heterogenetat, estreba en mantenir lautoritat poltica centralitzada que protegeixi els interessos de les classes dominants i que elimini simultniament, lamenaa poltica procedent de les classes treballadores, aix com de les altres classes o grups poltics que, atesa la seva marginaci poltica i econmica, podrien alar-se en contra dell, en paraules de Pulantzas. Si prenem lestudi de lestat com a mediador dels interessos duna classe o de vries, podrem veurel com a generador de relacions de poder definides per sistemes jurdics i ideolgics. Lestat, com apuntava Marcuse, proposa la construcci de persones idntiques entre s i s contrari a tolerar les diferncies culturals13. Aix realitza la tasca uniformadora que li permet mantenir-se, alhora que basteix de sl per a la conceptualitzaci unicista de lestat naci. Les poltiques pbliques no noms sn un instrument clau dorganitzaci de les societats contempornies, sin que conformen el mode en qu els individus es construeixen a s mateixos com a subjectes. A travs delles es categoritza els individus i sels atorguen papers i posicions socials tals com professional, jubilat, subjecte, ciutad, nacional, illegal, criminal, aturat, desviat, etc. Per tant podem conceptualitzar-les com a fenmens que poden interpretar-se en tant que textos culturals, invencions classificatries amb significats diversos, narratives que serveixen per condemnar o justificar el present, o com a formacions discursives que doten de poder uns grups i en silencien daltres. Pel qu fa a les poltiques migratries, Europa ha convertit la immigraci en una necessitat econmica i alhora en un problema sociopoltic. Malgrat els diversos signes ideolgics, els governs han usat una pauta com basada en el tancament de les fronteres la qual cosa genera dinmiques dexclusi i augment de la vulnerabilitat daquestes persones, ms tenint en compte que la retrica sobre la que se sost lordre democrtic entn el concepte de ciutadania com la pertinena a una comunitat en la qual la igualtat en el gaudi dels drets i deures garantiria la llibertat poltica. En societats on es valora fortament la igualtat des del discurs del poder, aquells que no semmotllen al model dels iguals (dones, vells, migrants, practicants daltres religions, malalts), s a dir els diferents, es veuen exclosos de la ciutadania de ple dret.14. A travs
daquests procediments es manifesten horitzons valoratius, maneres de pensar i construir els 5

problemes que tenen una important incidncia prctica en els modes dincloure o excloure als i les immigrants dels drets i deures duna participaci plena en un ordre democrtic igualitari.15

Mercedes Jabardo, que ha estudiat el cas de com afecten a les dones senegaleses les poltiques migratries al Maresme durant els anys 90, apunta que laplicaci dajuts a les persones emigrades afavoreix el reconeixement social de la immigraci, per no de manera igualitria. Les poltiques destinades a la immigraci es canalitzen a travs dels serveis socials, la qual cosa situa els receptors dels ajuts en una posici social en tant que poblaci marginada. A ms es feminitza el problema amb una bateria de programes que proven de palliar la subordinaci de les dones, s a dir les marginades dins la comunitat marginal.
Nombrant-les com a subjectes marginals, acaben construint la marginalitat i sustentant-la en codis culturals16

Els projectes dintegraci i desenvolupament, selaboren sobre la base del nosaltres societat dacollida- vers ells / elles els estranys que han dintegrar-se-, i contribueixen a intensificar les desigualtats i a construir-les en base a parmetres culturals. Aix ens remet a levidncia de com el context globalitzat repercuteix profundament en el sector pblic i varia larticulaci duna srie de fenmens com els segents: la construcci histrica i social de les fronteres, (tant si ens referim a les fronteres poltiques, estables sancionades per llei, com aquelles aparentment ms borroses i invisibles que delimiten identitats i inclusi o exclusi despais, tasques i oportunitats); la intersecci de les divisions de gnere, classe, tnia i posici en lordre mundial, -construdes en un marc de relacions socials desiguals que es converteixen en categories destratificaci i exclusi, doncs determinen laccs als recursos materials i simblics-; i finalment les conseqncies de la globalitzaci econmica que ha suposat la internacionalitzaci dels processos de treball, variant la geografia de la producci, a banda dels mecanismes i efectes devastadors de leconomia neoliberal.

Aquesta situaci genera una srie de paradoxes: en primer lloc, lestandarditzaci del consum en base a la percepci duna homogenetat que amaga la polaritzaci entre pasos i territoris; daltra banda, la prdua dautonomia poltica dels estats nacionals que per tal de resultar rentables econmicament deixen de ser eficients socialment; i finalment, les contradiccions generades en el s de lestat naci, en base als pressupsits ideolgics i terics sobre els que se sustenta, pel qu fa a qui sinclou i exclou de la comunitat poltica.
6

La qual cos amaga la realitat dels estats naci, creats en societats plurals tnica i lingsticament, pluralitat a la qual es suma la immigraci.17 IDENTITAT CULTURAL I LLUITA POLTICA Per ltim enfrontar el problema del fet identitari en les retriques emprades pels grups exclosos, minoritzats o marginats, els quals, subvertint la dinmica abans analitzada, utilitzen el discurs de la identitat cultural per obrir espais de lluita poltica i de visibilitzaci, reconeixement i legitimaci en el s de la societat. Els grups subalterns, en paraules de Dolores Juliano, sn aquells que no sn prescindibles en lestructura social sin que en ella acompleixen funcions indispensables, per sexerceix sobre ells una invisibilitzaci com a part de lestratgia de subordinaci, la qual cosa els ubica en lexclusi i la marginaci social. Algunes de les estratgies de subordinaci sn el fraccionament dels possibles grups, la desvaloritzaci dels missatges emesos i la naturalitzaci de les conductes dissenyades per rols i convencions socials. Daltra banda, Michel Agier apunta que no hi ha procs identitari sense context, doncs la identitat sempre est en relaci a una cosa que est en joc: laccs a la terra: identitat produda pel territori; laccs al treball: identitat produda per lexclusi, laccs a la ciutadania, etc. All que est en joc es detecta en el context i informa sobre la identitat cultural si el considerem com a procs localitzat, per desapareix si es pensa com un producte donat prviament, la qual cosa desmenteix els discursos sobre lherncia, la tradici i els gens culturals essencialistes. Tampoc no hi ha identitat sense relaci, doncs el punt de partida de la recerca de la identitat s que som laltre dalg, mirem des dun ull extern. Si tenim en compte el context actual de situacions de canvi accelerat que constantment produeixen mutacions destatus que obliguen els individus a redefinir rpidament la seva posici, generant relacions problemtiques dajustament social en la seva definici i individual en la seva expressi, veurem que la identitat est feta de posicions i re-posicionaments constants i mltiples. En determinades situacions els individus escullen, dentre les creences, aquelles que els convenen. Aix genera un ampli i variat ventall de significacions constitut al llarg del temps i que sutilitza dacord amb les seleccions situacionals, la qual cosa sovint converteix els components daquest caleidoscopi cultural en contradiccions.El cam que va de la
cultura a la identitat, i viceversa, no s nic ni transparent, i tampoc s natural. s social, complex i contextual.18 s poltic, matreviria a dir. 7

Dit aix, cal veure en primer lloc mitjanant quines categories sha teoritzat la diferncia, en segon lloc en quants contextos diferents sutilitzen els termes que la visibilitzen i quin signe tenen, i finalment, si ens centrem en el cas dels grups subalterns, analitzar lentramat retric que els permet posicionar-se en la societat en tant que actors amb veu validada. Avtar Brah, per exemple, analitza ls del terme black en el cas de les lluites dels treballadors caribenys i asitics a Londres. Durant els anys 70 i 80 aquests treballadors no comunitaris foren designats per discursos de tota mena, discursos legitimats des del poder, amb el terme black, carregat de connotacions negatives. La poltica de solidaritat entre ambds grups, fortament influda per la histria de les lluites colonials, va dotar dun significat nou al terme en el context de Gran Bretanya. Els treballadors sassociaren per lluitar contra la discriminaci i sautodesignaren amb el mateix terme que pretenia senyalar-los com a exclosos. Lestratgia de poltica identitria va consistir en subvertint el significat de manera que black es converts en un color poltic. A diferncia, per, del black is beautifull dels afrodescendents americans, en aquest cas el color no remetia a la pell sin que apellava a una experincia de lluites colonials, de racisme i discriminaci que es perpetuava en el present, independentment de lorigen cultural o racial dels treballadors, que quedaven englobats sota la mateixa categoria opressora. Utilitzar la mateixa categoria, que els visibilitzava, els va permetre generar una cultura de lluita poltica com per al reconeixement dels seus drets. Un altre exemple, entre milers, de ls poltic de trets culturals s la visibilitzaci dels afrodescendents a Brasil. En un context en el qual una mplia majoria de la poblaci s negra i pobra (recordem que el gnere la classe i la raa es construeixen junts), est exclosa de laccs als recursos, i llargament sotmesa a lopressi i lexclusi, el negre brasiler recorre a la (re)construcci duna tradici: apella a lorigen i reelabora una srie delements culturals africans que insereix en un univers simblic al qual declara pertnyer: frica. En paraules dStuart Hall: frica s el nom del terme, la gran aporia que descansa al
centre de la nostra identitat cultural i li confereix significat on fins ara en mancava19

Daquesta manera sinclou en una genealogia que legitima la seva cultura per tal de visibilitzar-se i generar un espai pblic de lluita poltica. Penso en els blocos afro de Bahia, com Olodum, Il Aiy, que fan una msica darrels africanes, i parlen en les seves canons

de la negritud i lafricanitat, amb un paper central en actes pblics de rellevncia com ara el carnaval, o el treball social a les faveles. Aquests significats diferents designen estratgies poltiques diferents que mobilitzen parts de la identitat cultural, alhora que estableixen els lmits de la comunitat. Brah es pregunta:
La identitat cultural, per tant, es construeix en base a estratgies poltiques? Qui la construeix, llavors, de manera que una gran majoria del grup minoritzat shi senti representada? 20

Com apuntava Evans Pritchard, la identitat cultural es representa de formes diverses en funci a la nostra posici dins les relacions de poder. En ella ens hi inserim a partir de diversos processos poltics i ideolgics, les categories sentrecreuen i fan referncia a determinades condicions socials. Les nostres lluites i el seu significat sn tamb lluites al
voltant de diversos modes de ser, de diferents identitats. 21

Les identitats culturals sempre es troben en procs i adquireixen significats concrets en contextos especfics. Stuart Hall, distingeix dues formes possibles de pensar la identitat cultural, en base a la igualtat o a partir de la diferncia. La igualtat que defineix identitat cultural en termes de cultura compartida, posant laccent en all com i obviant altres trets diferenciadors en nom duna histria i uns codis culturals compartits. Aquesta unitat proveiria dun marc de referncia estable i continu que no tindria en compte les fluctuacions de la histria ni del moment actual, seria la veritat, lessncia. La diferncia, en canvi, reconeix i pren com a pedra angular els punts de diferncia, que sn els que constitueixen all que hem esdevingut. No es pot parlar duna identitat homognia o unitria sense tenir en compte les fragmentacions i les ruptures que fan de lexperincia una experincia nica que confereix identitat, identitats sotmeses a les fluctuacions de la histria, la cultura i el poder. La identitat cultural, en aquest segon sentit,
s una qesti tant de lesdevenir com del ser22 Pertany molt ms al futur que al passat, no

transcendeix lespai i el temps doncs les identitats, lluny de ser una simple recuperaci dun passat immutable que ens assegura un lloc en leternitat, sn noms que donem a les diferents formes en qu ens posicionem i ens posicionen les diverses narracions del passat i del present. Sn, doncs, noms poltics. Per aix la identitat cultural no es una essncia fixa, universal, transcendental No s
un origen fix al qual podrem emprendre un reton final i absolut23 T histria, i les histries

tenen els seus efectes reals, materials i simblics. La identitat cultural es troba en canvi

constant, s ms un posicionament que una essncia, per tant, s permeada per un sentit poltic delecci, dinestabilitat, de negociaci constant. En un context cada vegada ms diversificat que desposseeix dun lloc fix de pertinena, la presncia intensiva de la cultura apareix com una espcie de necessitat declarativa dautodefinici, docupar un espai en la constellaci de discursos, de fer sentir la prpia veu, arrelada en un univers simblic determinat que pot identificar-se a partir de trets distintius. Stuart Hall parla de la identitat caribenya, s a dir dun grup subaltern, per hem de tenir en compte que fenmens com el racisme estableixen fronteres fixes entre grups i poden apropiar-se de conceptes com etnicitat per a reforar els seus arguments. Per aix les relacions entre cultura i poltica sn complexes i no exemptes de perill: ja hem vist que apellar a la cultura pot servir per excloure de la vida poltica, o per autodefinir-se i generar espais que possibilitin la vida poltica de grups exclosos.

CONCLUSI Per tant, i com a conclusi, vull apuntar que penso, amb Maqueira dAngelo, que s necessari vincular els problemes relatius a la diversitat amb les diferncies de poder entre grups i relacions de dominaci i subordinaci. Per exemple, la creixent feminitzaci de la immigraci no es correspon en absolut amb limaginari collectiu i les representacions culturals vigents que la ignoren. Mirades transversals que incloguin els plantejaments poltics del feminisme, les minories tniques i la perspectiva de classe, poden discutir el pes que ha tingut lhomogenetzaci cultural a Europa en larticulaci de pautes excloents que ignoren o buiden de reconeixement diversos collectius socials en tant que subjectes histrics i aporten noves lnies interpretatives sobre els processos dinclusi / exclusi social i cultural.

Cites
Per fer ms fcil la lectura del text, mhe pres la llibertat de traduir totes les cites al catal, per tal que shi inserissin com a part integrant i no com un collage fragmentari. En aquest apartat de cites incloc les cites en la seva llengua original, excepte quan eren traduccions.

10

1 1

Des de la teoria feminista sha dut a terme la crtica del patriarcat com a ordre simblic que opera a partir de binomis oposats i ordenats jerrquicament amb vincles de correspondncia. Per veure un cas concret em remeto a lexemple de Vandanah Shiva i la seva crtica de com opera el discurs cientfic per legitimar les prctiques econmiques i cientfiques destinades al conreu de transgnics a lndia.
2

Gerd Bauman, a Tres gramticas de la alteridad: algunas antropo-lgicas de la construccin del otro en las constelaciones histricas. BAUMAN, G. (2001:49-70), assenyala tres gramtiques mitjanant les quals els collectius construeixen la identitat i lalteritat, tenint molt present que totes les construccions de laltre formen part duna constellaci de construccions de laltre que dna sentit a cada una delles, ja en la constituci de grups o en la construcci de lalteritat dun mateix en relaci a altres. Aquestes gramtiques sn: 1. Fissi i fusi segmentries: Lalteritat es concep com a depenent dun context classificat. En aquesta gramtica de la identitat, dalta conscincia contextual, la fusi i la fissi, la identitat i la diferncia, no sn qestions de criteris absoluts, sin funcions de reconeixement dall apropiat a nivell segmentari, sescullen els altres i els nosaltres en funci del context. 2. Orientalisme: (que ja ha quedat explicada al text) i finalment 3. Reflex i inversi, La gramtica de lembolcallament per la subsumpci jerrquica. Lalteritat queda inclosa en una equitat superior jerarquitzada. Aquesta gramtica tamb consta de nivells per obvia els nivells intermedis i noms treballa amb el nivell ms baix que reconeix la diferncia, i el nivell ms alt que integra all diferent sota all universal. Les diferncies no sn situacionals.
3

El proceso por el cual confluyen en un sector la acumulacin de poder y el desarrollo de una ideologa que lo legitima suele darse en sociedades muy jerarquizadas, pero adquiere su mayor desarrollo en aquellas donde coinciden grandes desigualdades econmicas y de poder junto a una gran valoracin terica de la igualdad. El modelo ideolgico est basado en un arbitrario cultural que privilegia un conocimiento y excluye sistemticamente el contrario. JULIANO, D. (1992:27). Daquesta manera diu Juliano a El Juego de las astucias As cualquier sector con poder se legitima generando una contradiccin entre su prctica (tendente a asegurar su permanencia como beneficiario de la acumulacin de recursos y prestigio generados socialmente) y su discurso, tendente a demostrar que no existen tales privilegios y que la sociedad reparte equitativamente sus dones. JULIANO, D. (1992:148).
4

Avtar Brah,(1992) assenyala 4 formes diferents de conceptualitzar la diferncia: 1. La diferncia com experincia, que lliga amb la noci de que all personal s poltic, i rau en el fet dadonar-se la diversitat dexperincies humanes, que no tenen cabuda en categories com dona, migrant, excls, la qual cosa implica repensar la noci dexperincia no com una guia no mediata vers la veritat, sin com una prctica per donar sentit tant simblica com narrativament (1992:2). 2.La diferncia de les relacions socials, com i qui defineix la diferncia en la relaci entre grups socials en estructures determinades? 3. Diferncia com a subjectivitat, i 4. Diferncia com a identitat: El perill de lapropiaci de conceptes i nocions per tal que les diferncies serveixin com a criteris dexclusi. Ms endavant parlo dalguns tipus daquesta diferncia.
5

Tornant als plantejaments feministes, i ats que hi ha diverses maneres dapropar-se i definir aquests conceptes, mostro aqu qu vull dir quan parlo de Patriarcat: El patriarcat s aquell ordre social i simblic, de carcter histric, pel qual seleven els aspectes dordre biolgic com a categoria poltica i econmica. Ordre de dominaci de lhome i all conceptualitzat com a mascul sobre la dona i all conceptualitzat com a femen. Androcentrisme Lhome blanc de classe mitja illustrat i occidental ha parlat sempre per boca del gnere hum, prenent-se a s mateix com a model dsser hum, la qual cosa ha comportat la construcci dun mn a la seva mida on dones, estrangers, malalts, nens, vells sn sempre laltre Carla Lonzi. Etnocentrisme. LOrient no existeix realment. s una construcci Europea, un producte intellectual europeu, una imatge de laltre, que permet, tot definint laltre, identificar-se un mateix com a europeu com a occidental. Per qu no existeix un camp destudi simtric, equivalent, anomenat occidentalisme? Aurora Bertrana.
6

La continua utilizacin del pensamiento biosocial y el recurso a la naturalizacin de las categoras sociales siguen operando como mecanismos de negacin de la completa subjetividad histrica de grupos como mujeres,

minoras tnicas o inmigrantes, y de devaluacin de su capacidad de ejercicio ciudadano (Chatterjee, 1996; Said, 1996) NASH, M. (2001:27)
7

s a dir la forta recessi que pateixen els pasos empobrits a causa en gran part de lespoli al qual han estat llargament sotmesos, i a les relacions comercials desiguals entre el Nord i el Sud. Si per una banda loccident europeu necessita m dobra per contrarestar les conseqncies de la baixa natalitat i lenvelliment de la poblaci; per laltra sen magnifica el nombre i salludeix a larribada dimmigrants com a allau, onada o bomba migratria.
8

Mary Nash, assenyala que els canvis de paradigmes poltics de finals del S. XX, han desplaat les fronteres de la conflictivitat al terreny cultural, definits per parmetres religiosos i tnics. s a dir les fronteres del conflicte subiquen en les diferncies culturals en tant que mbits de negociaci social i poltica substituint les confrontacions en clau poltica que predominaren durant la guerra freda. Pel qu fa a lestudi de lemergncia dels nacionalismes a finals del XIX Benedict Anderson va proposar el terme de comunitat imaginada com a frmula que permet desenvolupar lexperincia de pertinena a un grup determinat que, parallelament, genera mecanismes dexclusi de la comunitat creada. Tamb destaca el papar dels artefactes culturals. NASH, M. (2001: 32-38). Michel Agier posa de manifest que la globalitzaci per una banda qestiona les fronteres territorials i la relaci entre lloc i identitat, i per altra banda, la circulaci de les informacions comporta la dissociaci entre lloc i cultura, per tant la prdua didentitat es compensa per la creaci de nous contextos i retriques. Aix doncs La cultura es troba dominada per aquest problema de la identitat que la converteix en un fet didentitat cultural. AGIER, M. (2000: 8-10)
9

La idea nuclear de esta retrica es que la igualdad cultural es el principal requisito para acceder a la ciudadana, que la igualdad poltica formal presupone la identidad cultural STOLCKE, V. (1993:85).
10

A travs de este discurso se invisibilizan las relaciones de poder, el conflicto y la estratificacin al interior de las sociedades y culturas. De esas relaciones de poder se derivan el control de los smbolos y las prcticas dominantes en una cultura y la exclusin o estigmatizacin de quienes cuestionan los usos y costumbres hegemnicos. De este modo las iniciativas de cambio (...) son interpretadas como una amenaza a la identidad cultural y a las tradiciones MAQUEIRA DANGELO, V., GREGORIO GIL, C.; GUTIRREZ LIMA, E. (2000:385).
11

Identity is not as transparent or unproblematic as we think. Perhaps instead of thinking of identity as an already accomplished fact, which the new cultural practices then represent, we should think, instead, of identity, as a production, which is never complete, always in process, and always constituted within, not outside, representation. HALL, Stuart (1990:222)
12

MOORE, Heniretta L. (1999:156)

13

De manera que en les societats industrialitzades trobem els sectors dominants blindats rere les democrcies formals (que ms serveixen a lemmascarament de la impotncia dels ciutadans que per crear mbits de decisi prpia) que mantenen i legitimen la seva posici en les estructures mitjanant sofisticats mtodes repressius, i el poder de convicci dels Mass Media i el sistema deducaci encarregats de transmetre missatges uniformadors que representen versions dun mateix model JULIANO, Dolores (1992:56)
14

En el cas de les dones migrants encara es fa ms patent, doncs ats que no responen tampoc al model tipificat de migrant sn encara ms afectades per la pobresa, i quan arriben a les societats riques duen a terme treballs traspassats per les relacions de desigualtat: sn m dobra barata que realitza feines desprestigiades.
15

A travs de estos procedimientos se manifiestan horizontes valorativos, maneras de pensar y construir los problemas que tienen una importante incidencia prctica en los modos de incluir o excluir a las inmigrantes de los derechos y deberes y de una participacin plena en un orden democrtico igualitario. MAQUEIRA

DANGELO, V.; (2000: 374). En paraules de Vallespn: LEstat s un perfecte marcador de fronteres. I no noms en lestricte sentit espacial topogrfic del terme; tamb traa els lmits del qu es pot o no es pot fer-se, i linstrument idoni a aquests efectes, sense dubte, el dret, que permet garantir lordre social i alhora emetre decisions que vinculen tota la comunitat (VALLESPN 2000:79) (2000:383). Nombrndolas como sujetos marginales, acaban contruyendo la marginalidad y sustentndola en cdigos culturales (1998:185). Mercedes Jabardo Velasco, en el seu article La inmigracin femenina africana y la construccin social de la Africanidad, analitza la manera com les ONGs i altres institucions dajut contribueixen a construir la categoria social dimmigrant (la qual cosa pot remetrens a com es construeixen les categories tercer mn, marginal, damnificat) i com la seva ubicaci en un ordre tnic i cultural des don es canalitza la seva visibilitzaci social acaba amalgamant una srie de nocions i idees que es concreten en la imatge de limmigrant com lalteritat radical, all estrany-estranger marginal, inserit dons la societat dacollida, i que concentra una muni de sentiments de rebuig. Lanlisi ms apamada, posa de relleu que en particular leix sobre el qual actuen les ideologies i les poltiques sn les dones. Sn elles les que encarnen els valors religiosos, tnics i culturals.
16

Pel qu fa al problema de la construcci de lEstat Naci Etienne Balibar i Immanuel Wallerstein apunten que larrel es troba en el mite de lorigen com a forma ideolgica efectiva que recorre al passat: les llenges nacionals, el poder monrquic i eclesistic, etc. Proyecto y destino son las dos figuras simtricas de la ilusin de la identidad nacional. Posa de manifest el carcter imaginari sobre el que resposa la comunitat social, com a projecci individual en la trama dun relat collectiu, ms tard reforada per totes les institucions daquesta comunitat. (BALIBAR, E. WALLERSTEIN, 1991)
17

18

O caminho que vai da cultura identidade, e vice-versa, no nico, nem transparente e tampouco natural. Ele social, complexo e contextual. Agier, M, (2000:13). Michel Agier, dna mfasi a la noci de selecci situacional introduda per Evans-Pritchard, segons la qual un individu o un grup tnic podria oferir lgiques diferents de jutjar les accions dacord amb la situaci. Destriar les creences dels usos que lindividu fa segons les situacions i que actuen com a fragments. Tornem a les gramtiques de la identitat de les que parlava Bauman, la fusi i fissi segmentries.
19

Africa is the name of the term, the great aporia, which lies at the centre of our cultural identity and gives it a meaning which, until recently, it lacked HALL, Stuart. (1990:230).
20

BRAH, Avtar. (1992:131).

21

Our struggles, our meaning are also our struggles over different modes of being: different identities BRAH, Avtar, (1992:142).
22

Cultural identities in this second sense is a matter of becoming as well of being HALL, Stuart, (1990:232). Is not a fixed origin to which we can make some final and absolute returnHALL, Stuart, (1990:226).

23