1.

FITXA BIBLIOGRFICA: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

-Ttol de lobra: Lczy, escoltar els infants -Autor: Falk, Judit (ed.) -Any de publicaci: 01/07/2008 -Editorial: Associaci de Mestres Rosa Sensat -Collecci: Temes dinfncia, 58 -Lloc de publicaci: Barcelona -Edici (la segona): Labril de 2010 -Idioma: Catal -Nombre de pgines: 100 -Sumari: Presentaci.............................................................................................................9 Els fonaments duna veritable autonomia en els infants petits (Judit Falk)........11 Autonomia i/o dependncia (Anna Tardos).........................................................37 Lestabilitat per la continutat i qualitat de les atencions i relacions(Judit Falk)49 El llenguatge dels gestos en la comunicaci preco (Anna Tardos)....................63 La m de leducadora (Anna Tardos)..................................................................69 Regles i lmits a lescola bressol (Anna Tardos i Anne Vasseur-Paumelle).......79 Les activitats dirigides (Anna Tardos).................................................................91 -Petita presentaci de lobra: Lczy, escoltar els infants s una obra que recull tot un conjunt darticles publicats a la revista Infncia entre el 1998 i el 2008. Aquests articles tenen el propsit de difondre la filosofia i els principis pedaggics de LInstitut Pikler de Budapest (Lczy), inspirats en els principis educatius de la pediatra hongaresa Emmi Pikler. Aquesta pediatra va investigar sobre el paper de ladult i la seva intervenci en el desenvolupament motor del nen. Afirmava que la base estava en permetre iniciatives autnomes, de moviment

lliure i de joc independent als infants, sense la intervenci dels adults. Tot aix des duna perspectiva de desenvolupament global del nen, que far necessari, escoltar-lo.
1.

SNTESI DEL LLIBRE: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Una de les idees ms fonamentals que es reflecteix en el transcurs de lobra, s la de saber escoltar els infants petits, encara que no spiguen parlar, ja que la majoria dels adults no en saben descoltar. Daquest aspecte, tamb nhi dna una vital importncia lautor Francesco Tonucci, que en obres com Quan els infants diuen prou! (2004), es planteja constantment la segent interrogaci: Qu es podria fer si escoltssim els infants?. A ms a ms, la Convenci Internacional sobre els Drets de la Infncia, recull un article que diu: Linfant t dret a expressar la seva opini i que lescoltin sempre que es prenguin decisions que lafectin. Lczy, escoltar els infants mostra que ladult ha de saber escoltar els nens i nenes, respondre a les seves interrogacions, adonar-se del moment en qu linfant li demana la seva ajuda, prestar-li atenci quan realment ho necessita, de tal forma que no acabi destorbant el seu progrs cap a lassoliment de lautonomia. Pel que fa aquest ltim aspecte, una de les qestions fonamentals que apareixen constantment a la lectura, s la de si el desenvolupament del nen s autnom o b depn de ladult. Hi ha pares que creuen que linfant petit no pot ser de cap de les maneres autnom, sin que necessita la dependncia de ladult per fer qualsevol tipus dactivitat. En canvi, hi ha famlies que tenen com a objectiu, que linfant pugui arribar el ms aviat possible a lautonomia, fins i tot, traspassant el seu propi procs maduratiu. No obstant, en el llibre, Judit Falk i Anna Tardos, ens parlen de que lideal es trobaria en un equilibri entre autonomia i dependncia. Lactivitat autnoma i lliure de linfant demana un seguiment i aprovaci per part de ladult. Aquest seguiment s necessari perqu proporciona seguretat afectiva a linfant. La relaci clida i tendra amb ladult el fa sentir segur. Per aix, tamb sn molt necessaris els estmuls tctils que es puguin derivar cap els nens. Uns moviments agradables i una manera clida de tocar linfant, en provoca benestar. Segons aquests autors esmentats ms amunt, un infant que disposi de seguretat afectiva i estabilitat emocional, tindr garantida la seva continutat dsser, i a ms a ms, gaudir duna atenci de qualitat, impecable. Tot aix implicar que el nen gaudeixi duna bona salut mental, fsica i moral, aix com duna bona qualitat de vida. A aquests aspectes, si se li suma lescolta i el respecte cap a linfant, pares i fills passaran moments molt agradables en les activitats comunes compartides (bany, vestimenta, alimentaci...) i ser duna gran facilitat dialogar i negociar sobre regles i lmits en lmbit quotidi, de tal manera que lactivitat lliure de linfant no desembocar en el descontrol, i aquest ltim, no estar

massa sobreprotegit per part de ladult. El perqu? sha aconseguit un procs descolta mtua, que s el que ens demana el llibre que fomentem i potenciem.

2. CONCEPTES CLAU MS RELLEVANTS DEL LLIBRE LCZY

Els conceptes ms rellevants i de major importncia que apareixen en lobra Lczy, escoltar els infants sn els segents: -El concepte dautonomia. Lautonomia s un dret que adquireix linfant des del seu naixement, una capacitat que li permet assumir la plena responsabilitat dels seus actes, sense la intervenci de ladult, i amb la satisfacci de sortir-sen tot sol. -El concepte de respectar el ritme dels infants. Aquest concepte fa referncia a que ladult ha de tenir en consideraci el propi procs maduratiu del nen, i esperar cadascuna de les seves etapes, atenent al seu propi ritme, mai sense donar-li pressa. -El concepte de dependncia. La dependncia fa referncia a la necessitat de linfant de tenir a la seva disposici un adult, que lajudi a realitzar totes aquelles activitats que no sap fer de manera autnoma. -El concepte de seguretat afectiva. La seguretat afectiva s un concepte de vital importncia en els infants, que els hi ve donat bsicament a lmbit familiar, i s base del seu sentiment de seguretat i de lexpansi de la seva prpia autonomia. -Els estmuls tctils. Els estmuls tctils sn duna extremada importncia en la vida del nad. Sn moviments que li poden generar benestar, o b, experincies desagradables i dangoixa, mostrant una major o menor atenci per part dels adults. -Les activitats comunes compartides. Son activitats que es produeixen de manera conjunta i coordinada entre ladult i linfant en el moment de la seva cura i atenci (bany, alimentaci, vestimenta...), en les quals es desenvolupa un important dileg. -Les activitats dirigides. Sn activitats organitzades i planificades, principalment pels educadors, que intenten millorar el benestar dels infants i que shan de dur a terme en un temps i amb uns recursos determinats. Per exemple: la conversa. -La continutat. s un concepte que fa referncia a lestabilitat de linfant i que li s assegurat pel fet de pertnyer a una famlia. La falta daquesta continutat pot obstaculitzar el seu desenvolupament afectiu, cognitiu i social. -Les atencions de bona qualitat. Sn les disposicions de ladult cap a linfant, que li fan experimentar un sentiment de seguretat i continutat, que afavoreixen el seu desenvolupament de lautonomia i permeten relacions afectives molt agradables. -La negociaci de regles. s un procs que es produeix quan hi ha un bon dileg i escolta mtua entre els adults i els infants, de tal manera que saconsegueixen establir uns lmits i unes normes on totes parts nestan dacord.

3.

REFLEXI PERSONAL: LCZY, ESCOLTAR ELS INFANTS

Amb aquest llibre, he pogut reflexionar sobre molts aspectes que mai no mhavia plantejat i que no considerava de molta rellevncia. No obstant, ara mhe adonat del que realment impliquen per als infants, i de la importncia que els interioritzi per posar a la prctica en el meu futur docent. Estic fent referncia, en primer lloc, a escoltar els infants en tot moment, ja que si sels escolta, aquests gaudeixen duna felicitat immensa per haver pogut expressar el que volen, el que desitgen, el que demanen, el que necessiten, el que senten... i a causa de qu s deguda aquesta felicitat? A causa de que els adults gaireb sempre els ignorem, i quan per fi aconseguim escoltar-los, els infants es senten satisfets, i nosaltres, els adults, avergonyits per no haver-los escoltat abans, ja que ens aporten tot tipus diniciatives i ideals que cap adult hauria set capa de proporcionar. En la meva opini, en la formaci de tot docent, hi hauria dhaver una matria que socups concretament de com escoltar els infants, ja que sens dubte, tenen unes capacitats ocultes i espectaculars que poca vegada saprecien. Qui hauria dit que els nadons comencen el seu procs dautonomia quan a penes acaben dobrir els ulls? Qui hauria pensat que els petits es senten satisfets de fer coses per si sols, quan els adults creuen, que si els hi fan tot, els hi estan donant el millor regal? Segurament, moltes persones s que shan formulat aquestes preguntes, per una altra vegada sembla que la teoria no es correspon amb la prctica. Si realment pensem que lautonomia s un procs que es donar al llarg de tota la vida i que proporciona tot tipus de beneficis i avantatges, per qu continuem tenint por de deixar un sol instant els nadons? No som conscients de que si neguem la seva autonomia, estem restringint una part del seu desenvolupament? Totes aquestes interrogacions, no volen dir per, que sha de passar de linfant dependent a linfant independent, ja que la dependncia tamb s de vital importncia. Simplement mhan fet adonar que cal disminuir una mica el pes al concepte de dependncia i revaloritzar lautonomia, de tal manera que saconsegueixi un equilibri entre totes dues parts. Ser dependent dels adults tamb s fonamental perqu aquests ens aporten seguretat emocional, estabilitat, confiana i afavoreixen les condiciones necessries per a la consecuci de lautonomia. Moltes vegades, un nad que es sent desprotegit, li basta una suau carcia de la mare, un petit estmul exterior per part del pare, per sentir-se rpidament confortat.

En aquest ltim cas, s quan ens adonem de la importncia de la comunicaci no verbal, de la comunicaci gestual, que sovint sol expressar ms que no cent paraules. El problema est, en qu no sabem llegir moltes vegades aquests gestos en els infants. No ens adonem que amb una mirada, amb un simple parpelleig, ens demanen la seva participaci. Per aix, en la meva opini, seria molt interessant que ensenyessin a les educadores a llegir els moviments corporals dels nadons, i a dur a terme els moviments ms agradables, i els tactes ms adients, per assolir el millor benestar dels infants. Per qu realitzar gests que expressen desatenci i indiferncia, si la m de ladult s per al petit una font molt important dexperincies agradables? Sens dubte, a partir daquests ltims estmuls que tanta importncia tenen per als infants, seria ms fcil dur a terme activitats comunes compartides i negociar regles i lmits de manera conjunta. s important que linfant tamb discuteixi, dialogui, es confronti... ja que aix es planteja les seves prpies preguntes i cerca les seves prpies respostes. Sempre per, respectant el seu propi ritme individual. Amb tot el que sha esmentat, es pot observar que linfant exigeix als adults, que creguin amb les seves capacitats i possibilitats, que els respectin, que els entenguin, que els escoltin i que els hi tornin la llibertat perduda, lautonomia.

1.

FITXA BIBLIOGRFICA: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

-Ttol de lobra: Com escoltar els infants. -Autor: Altimir Sans, David. -Any de publicaci: 2006 -Editorial: Associaci de Mestres Rosa Sensat -Collecci: Temes dinfncia, 53 -Lloc de publicaci: Barcelona -Idioma: Catal -Nombre de pgines: 136 pgines -Sumari:

Nota prvia.............................................................................................................9

El concepte...........................................................................................................13

Tot apropant-nos al concepte descolta...............................................................17

El rol de ladult....................................................................................................21 Preparant un panell de documentaci..................................................................25

Tot preparant les visites a lexposici..................................................................31

Una reuni de pares.............................................................................................35

Comentari dun material de documentaci..........................................................39

Una sessi per projectar un gran mural...............................................................45 Els infants davant els seus semblants..................................................................49

Estudi duna conversa..........................................................................................51

Com resta transformada la imatge dinfant..........................................................81 Minihistries........................................................................................................85

-Petita presentaci de lobra: En el llibre Com escoltar els infants, lautor David Altimir reflexiona sobre dos aspectes fonamentals en la pedagogia de Loris Malaguzzi: lescolta i la importncia de documentar la vida dels infants. Per reflexionar-ne, parteix de la seva experincia a les escoles de Reggio Emilia, un gran exemple dinstitucions educatives a seguir. Aix s aix, ja que lobjectiu daquestes escoles s crear espais clids, amables, documentats, comunicatius i actius, llocs on els infants poden aprendre i construir el seu coneixement, mbits on els infants poden sentir el plaer de ser escoltats i on ser necessari canviar la imatge dinfant dbil que tenen la gran majoria dels adults.

2.

SNTESI DEL LLIBRE: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

En el llibre Com escoltar els infants, Altimir ens demana i prega als adults que canviem la nostra imatge dinfant, la nostra representaci i percepci mental del nen petit, la nostra mirada i actitud cap els sser ms innocents. Existeixen moltes imatges dinfant en la societat, per gaireb totes, representen una concepci de debilitat, en tots els sentis, respecte dels adults. La imatge que realment sha de fomentar s la dinfant potent, capa, competent, ple de valors, que necessita aprendre, que demana que es respecti el seu propi ritme individual i que gaudeix descoltar i ser escoltat. La qesti est en si aquesta escolta s la que transforma la imatge de linfant, o b, s la prpia imatge de linfant la que ens ha portat a considerar lescolta, ja que sens dubte, aquesta t un paper vital en la vida del nens i nenes. Segons com ens plasma lobra de la qual estem fent referncia al llarg de tot el discurs, lescolta no noms consisteix en limitar-se a escoltar les paraules que poden proporcionar els infants, els professionals o els pares, sin que representa un dileg mutu entre les distintes parts, on la interpretaci i significaci dels missatges de cadasc hi t un rol fonamental. Principalment destacant el concepte descolta cap els infants, que lamentablement, com ens diu Tonucci, els adults no els escoltem. Cal tenir en compte que hi ha distintes modalitats descolta, de tal manera, que els adults no ens podem negar de fer-ho. Tot coneixement que ens aporten els infants, lhem denregistrar i prendre conscincia. s necessari, que ladult, alhora descoltar linfant, es converteixi en un veritable observador. Per no sha de tractar duna observaci objectiva, neutra i passiva, sin duna observaci on el propi individu que observa en forma part. A ms a ms, haur de ser una observaci que tingui com a component principal, la documentaci de la vida dels infants en tot moment. Aquesta documentaci s necessria per fer tornar visible a linfant i acabar amb la invisibilitat que lenvaeix. Per tant, cal replantejar el paper i el rol de ladult, que li dna vida a les interpretacions dels infants. Cal dur a terme, un canvi dactitud, i obrir els ulls i les orelles davant els nens. Per aconseguir aquests propsits, hi haur dhaver una participaci conjunta per tots els elements de la societat, per destacant principalment la veu de linfant davant el sistema social. Segons Sergio Spaggiari, Donar veu a la infncia, doncs, significa acreditar el seu dret a ser autors primers de la seva vida.

En conclusi, linfant ha de poder sentir el plaer de ser escoltat, el plaer de participar i lalegria de veure que les seves aportacions prenen forma en el mn.

3. CONCEPTES CLAU MS RELLEVANTS DEL LLIBRE

Els conceptes clau que ms rellevncia tenen al transcurs de tota lobra Com escoltar els infants, sn els segents: -La imatge dinfncia. Existeixen moltes representacions i percepcions mentals dinfncia, tal i com ens diuen Malaguzzi i Rinaldi, per el que sha de fomentar s una concepci dinfant escoltat, competent i capa, i no la dinfant debilitat. -El concepte descolta. Lescolta s un dret que garanteix el dileg mutu entre els infants, els professionals i els pares. s una capacitat, una actitud i una necessitat que ens permet interaccionar i construir coneixement. -Les modalitats descolta. Hi ha distints instruments que permeten dur a terme lacte descoltar en tot moment. Es pot prendre nota de les coses que semblen interessants, es pot registrar i anotar, o b, simplement observar. -Lobservaci. El concepte descolta dna lloc al dobservaci. Ladult, quan escolta, sha de convertir en un observador, que no es limita noms a prendre notes o fotografiar, sin que es dedica a interpretar els significats infantils. -La documentaci. s un procs que consisteix en recollir tota la informaci necessria sobre els infants, de tal manera que es puguin fer visibles i es puguin comprendre les seves accions i els seus propis processos cognitius. -El replantejament. s un concepte que fa referncia a prendre conscincia del paper o rol de ladult davant de linfant, modificant la seva actitud i la seva forma dinterpretar els significats que li proporcionen els infants. -El concepte dactitud. Lactitud s un terme lligat al concepte descolta. No es parla descolta com actitud nica dels adults, ni tampoc duna manera de comportar-se passivament. -La participaci. s un terme fonamental que constitueix un dels elements del dileg i un dels component que fan possible la construcci collectiva del coneixement. Principalment cal destacar el dret que t linfant a participar. -La metacognici. s un concepte que fa referncia a la presa de conscincia del propi coneixement, del que un sap. Aquesta conscincia de coneixement s el que ajuda els infants a crixer i a aprendre. -La conflictivitat. s un concepte que fa referncia a una situaci de discrepncia entre linfant i ladult, per que s normal en el transcurs dun dileg, i necessria per aconseguir un procs descolta mtua.

4.

REFLEXI PERSONAL: COM ESCOLTAR ELS INFANTS

El llibre Com escoltar els infants mha aportat una nova imatge dinfncia. Mai hauria pensat que per als nens i nenes petits tingus tanta importncia ser escoltats, observats, respectats i interpretats. Mai hauria imaginat que lacte descoltar pogus esdevenir vital per al procs maduratiu i daprenentatge de linfant. A ms a ms, mha fet reflexionar sobre algunes de les tasques que haur dexercir com a docent, i que sempre havia considerat de segon nivell. Estic fent referncia a accions com: crear les condicions adequades perqu els infants puguin sentir el plaer de ser escoltats, convertir-me en una gran observadora i psicloga, on conixer linfant en tots els sentis adquireix un paper de primera instncia, respectar el ritme individual de cadasc, aprendre a interpretar, creure en les capacitats i possibilitats de cada individu... Qui hauria dit que la participaci t tanta importncia per als petits, si la majoria dels adults creuen que no sn suficientment autnoms per dur-la a terme? Qui hauria pensat que el dileg que fomenta la participaci, seria una part fonamental per al correcte desenvolupament dels infants? Quina s la causa de que la participaci i el dileg (dos drets fonamentals en lsser hum) continun sent vulnerats la gran majoria de vegades per als infants, si sn drets que apareixen en la Convenci Internacional dels Drets de la Infncia? Una possible resposta a aquesta qesti: es segueix negant, limitant i restringint lescolta, ja que es creu que el que poden proporcionar els infants, s sempre inferior a la gran saviesa dels adults. En la meva opini, shan seguir els principis pedaggics, que ens intenta reflectir aquest llibre, de lexperincia de les escoles de Reggio Emilia i de lexperincia concreta de Loris Malaguzzi. Estic fent referncia a principis com: la nova imatge dinfant competent, capa, energtic i creador de coneixement, la importncia de lescolta, la rellevncia de lobservaci i la documentaci, el gran paper que t considerar i valorar el propi coneixement, el gran rol que possibilita poder participar, dialogar, interaccionar i debatre amb els adults, etc. Per tant, la meva tasca com a mestra no s negar el parlar dels meus alumnes, restringir les seves converses amb els companys i fer les orelles sordes davant les seves aportacions (considerades intils per a molts dadults), sin tot el contrari. El paper que ha dexercir una mestra s el de deixar dir les grans veritats als seus alumnes, deixar aportar els seus coneixements i deixar que sentin la felicitat plena de ser escoltats. Aix s aix, ja que quan una persona sent que no lescolten, un gran sentiment de frustraci i tristesa lenvaeix.

Els infants que escolten i sn escoltats poden reflexionar, formular-se preguntes i respondre-les per ells mateixos, debatre i solucionar les situacions conflictives sense problemes. Per aquests processos no els podran realitzar en lautonomia ms absoluta, sin que hauran destar en relaci i interacci amb els adults. No obstant, encara que estiguin en interacci, si no sels hi dna temps i oportunitats, no podran dur a terme els procediments esmentats. En definitiva, escoltem els infants a veure qu ens diuen, que les seves converses sempre seran recollidores de nous coneixements per part dels adults. Des de la meva perspectiva, un infant que s escoltat desenvolupa una felicitat plena. Un infant que s feli ho t tot, ja que la felicitat sempre ser garantia de benestar psquic, fsic i moral, s a dir, assegurana de salut, i per tant, signe dabsncia de problemes. El ms important des del meu punt de vista i que no hauria set capa de reflexionar sense lajuda daquest llibre.

ASPECTES EN COM EN ELS DOS LLIBRES

Lczy, escoltar els infants i Com escoltar els infants sn dues obres que tenen moltes similituds i aspectes en com, i que provoquen que els adults es plantegin dos objectius fonamentals. El primer, fa referncia a canviar i transformar la imatge que tenim dels infants per part de la societat adulta. Es tracta de replantejar lactitud, el paper i el rol que es t cap a les criatures. Ladult ha de mostrar un comportament dajuda, de suport, de comprensi i descolta cap els nens i nenes. Per tant, el segon objectiu ser el daprendre a escoltar els infants. Els dos llibres que hem esmentat fan una crida i una demanda permanent als adults perqu es posin en situaci descoltar a les criatures i estiguin disposats a entendrels. Lescolta s un acte fonamental per a la prpia educaci i aprenentatge dels nens i nenes. Quins beneficis i avantatges sobtindran si saconsegueix aprendre a escoltar els infants? Sens dubte, les oportunitats i possibilitats que proporcionar (tal i com ens expressen les dues obres) seran prcticament illimitades: -Ladult que est atent a les diverses manifestacions infantils, obtindr un veritable coneixement sobre linfant. -Ladult que escolta, crear sempre les condicions adequades, per assegurar i garantir, el benestar i seguretat afectiva de la criatura, dacord amb les seves spliques constants. -Ladult que ha aprs a escoltar, creur en les capacitats i possibilitats dels nens i nenes, i els hi donar el temps i les oportunitats necessries perqu puguin exercir les seves competncies i participar dins de la societat. Aix vol dir, que es respectar el ritme individual i el procs daprenentatge de cadasc, s a dir, que es respectar el propi fet de ser persona. -Lescolta implica un procs de dileg mutu entre linfant i ladult. Aquesta interacci provocar que linfant es vegi obligat a reflexionar, a plantejar-se preguntes per ell mateix i a cercar una soluci a les distintes situacions conflictives. -En un procs descolta mtua, els infants poden discutir i entrar en conflicte amb els adults, cosa que beneficia el seu procs daprenentatge.

-En lescolta, tindr molta importncia la intervenci de ladult, per respectant en tot moment lactivitat autnoma de linfant. Shaur de fomentar un equilibri entre autonomia i dependncia. En definitiva, escoltem els infants per obtenir beneficis i una felicitat plena.