ANUARI TERRITORIAL 2009

Introducci

UNA OPORTUNITAT PER A UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI I DE LA URBANITZACI

Jordi Borja i Sebasti.
Gegraf urbanista, director de lrea de Gesti de la Ciutat i Urbanisme, de la Universitat Oberta de Catalunya1
LAnuari Territorial de 2007, des de la introducci a crrec de Josep M. Llop fins a les conclusions i reflexions que es derivaven del conjunt del contingut, ja anunciava el que avui s un fet evident, tot i les dificultats que molts responsables poltics han demostrat que tenien per entendrel. Les pautes urbanitzadores de les darreres dcades, especialment dels darrers vint anys, no es poden mantenir. Econmicament inviables, com sha verificat amb la crisi actual, en la qual el cercle vicis format pel capitalisme especulatiu global, la complicitat de la urbanitzaci permissiva local i estatal i el boom immobiliari duna oferta indiferent a la demanda social real, per estimulada per les hipoteques fcils, ha provocat una crisi financera que ha repercutit directament en lendeutament pblic, en leconomia productiva i en el capital fix del territori, en locupaci i tamb en les economies familiars. Aquestes pautes, per tant, sn ambientalment insostenibles, i aix ja sanunciava des de feia anys, perqu malbaraten el sl i el paisatge, laigua i lenergia i els efectes derivats de la contaminaci, lescalfament del planeta, etc. Aquestes pautes urbanitzadores, diem, sn, a ms, socialment desintegradores, ja que han agreujat les desigualtats entre les poblacions urbanes i han alimentat les exclusions territorials. El model durbanitzaci de qu parlem, doncs, s polticament no democrtic, genera impotncia per part dels governs locals/regionals i no permet que es desenvolupin poltiques pbliques integradores i de reequilibri ni una dialctica simtrica i positiva entre institucions territorials i moviments socials. s, per tant, un model culturalment miserable en la seva dimensi cvica, que converteix el territori construt i conreat en mercaderia, que estimula la corrupci pblica i la cobdcia privada, que tendeix a convertir els ciutadans en clients, ms individualistes que solidaris. La crisi actual la tenim ara i aqu, i per fora temps. Per de poc serveix lamentar-sen, encara que sigui per culpar el sistema abstracte amb largument fallacis que si no es remou tot de cap a peus, res no podr canviar. Encara serveix menys reaccionar, com fa la gran majoria de governs occidentals, amb lobjectiu de realimentar el sistema anterior mitjanant transferncies de diner pblic al mercat financer privat. Simposa, doncs, desenvolupar lanlisi crtica en uns moments en qu es manifesten obertament les contradiccions del que podrem anomenar model capitalista especulatiu global que ha fet de la urbanitzaci local la base dun procs dacumulaci que malbarata el territori, desestructura la societat i deslegitima la poltica. Aquesta crtica, evidentment, sha de completar amb propostes durbanisme alternatiu, de reformes legals i institucionals i de mobilitzacions socials, com exposarem ms endavant. Ens trobem, per tot plegat, en un canvi dpoca, en un perode que, segons com es resolgui, donar peu a fer que el pas i la seva gent siguin ms ciutadans, per potser tamb menys. Ciutadania o barbrie. Per primera vegada no podem dir, des dun pas petit com Catalunya, des dels governs locals i des dels sectors vinculats a la gesti i defensa del territori, que patim els efectes dunes dinmiques globals que causen uns desajustos que es converteixen en crisi dels recursos pblics, de les inversions privades, de locupaci i de les poltiques de benestar. No podem conformar-nos amb aquesta explicaci, ja que en els mbits territorials locals han intervingut factors i actors que tamb han generat aquestes dinmiques perverses. Les pautes durbanitzaci que shan produt a Catalunya i al conjunt de lEstat tenen a veure, per acci o per omissi, amb el comportament dels governs a tots els nivells i dels agents actuants en lmbit local (financers, promotors i constructors, sectors professionals), i amb la complicitat que han rebut per part dels mitjans de comunicaci. En els mbits territorials de proximitat, en el nostre cas Catalunya i els seus pobles i ciutats, shan materialitzat les dinmiques urbanitzadores, en bona part factors causals de la crisi actual. s tamb en aquests mbits que cal resistir, el punt des del qual es poden contrarestar les dinmiques perverses amb alternatives urbanstiques que prioritzin la compacitat de les rees urbanes, la barreja de poblacions i de funcions, lausteritat en ls dels recursos ambientals, ladequaci de les institucions als mbits adequats a les poltiques publiques, la difusi de valors morals entre el conjunt de la societat que denuncin la corrupci, labs de poder, les informacions

15

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2009

privilegiades, els privilegis pblics o privats, les despeses particulars a crrec dels diners pblics, les comissions dubtoses, els beneficis no derivats del treball o de la iniciativa emprenedora. Les responsabilitats poltiques van ms enll de les responsabilitats penals. El moment actual, de canvi dpoca, permet entendre millor els factors que ens han portat fins aqu i crea condicions favorables per a la recepci social de les propostes crtiques i alternatives. s un moment que exigeix, per part dels intellectuals en general i especialment per part dels professionals, investigadors i activistes socials vinculats al territori, un comproms poltic, no en sentit institucional o partidari, sin un comproms que converteixi els criteris tics propis de les seves especialitats o coneixements en objectius poltics, siguin o no siguin compartits per les autoritats.

Aquesta difusi no solament es deu a poltiques que superen lmbit local i autonmic, com sn els crdits i les hipoteques a baix inters o lapropiaci privada de les plusvlues que faciliten les requalificacions i generen la corrupci. Tamb hi ha una responsabilitat que recau en Catalunya mateix. Ens referim, dentrada, a la feblesa del planejament territorial: malgrat que les tres quartes parts del sl estan planejades, hi manca capacitat de gesti, i com ms local s el planejament, ms febles sn els ajuntaments per resistir a les pressions immobiliries. Tot seguit, volem referir-nos, sobretot, a la poltica dinfraestructures, perqu, que governin els uns o els altres, aquesta sempre funciona al servei de la urbanitzaci difusa i a la multiplicaci dels costos ambientals que es deriven de lobligada mobilitat amb vehicles particulars. El primer ministre de lhabitatge del franquisme, el falangista Arrese, ja va dir que pretenia convertir els proletaris en propietaris. Amb la democrcia hem anat encara ms lluny: propietaris immobiliaris per partida doble (residncia secundria i a vegades terciria), com ms atomitzats millor en el territori i destinats a passar tant temps anant dun lloc a laltre amb el cotxe (de nou propietaris) com treballant o dormint. El resultat s el que hem anomenat una democrcia territorial imperfecta, multiplicadora dexclusions socials derivades de la fragmentaci del territori, que prioritza les inversions pbliques al servei de les infraestructures que precisament promou la difusi, que augmenta les desigualtats en el territori ja que una part creixent de la poblaci no pot accedir fcilment a les ofertes de les ciutats compactes i heterognies. s sorprenent que en un pas com Catalunya, amb una important tradici cultural de planejament territorial i amb un govern autonmic amb competncies importants en urbanisme i habitatge, shagi produt aquest malbaratament del territori. Certament, les ciutats compactes han millorat molt, per la mateixa dinmica del mercat del sl i de lhabitatge que genera la difusi suburbana provoca la progressiva exclusi dels sectors populars de les rees centrals, les quals tendeixen a la gentrificaci. Els joves han de marxar cap al conjunt dhabitatge de les perifries. I tamb la gent gran treballadora, jubilada o prejubilada, que deixa, ven si ns propietria o cedeix als seus fills, el pis en zones urbanes compactes per anar a viure a la modesta residncia secundria, sovint lluny de qualsevol nucli de vida urbana (les enquestes de lInstitut dEstudis Metropolitans ho demostren). El principal repte cultural i tcnic de lurbanisme davui s com actuar en les rees suburbanes. A la ciutat compacta sabem com intervenir-hi mitjanant poltiques integrals dhabitatge (protegit i social, en gran part), equipaments i espais pblics, transport collectiu, noves centralitats i mixtura dactivitats i residncia. Manca, per, sovint, la voluntat poltica i sovint es fa el contrari del que sha de fer (vegeu recentment el cas de Ciutat Vella i els hotels). Una de les escasses iniciatives legislatives que pretenia reduir les dinmiques excloents del mercat a les ciutats compactes, el Projecte de llei del dret a lhabitatge, va

CATALUNYA, LA DEMOCRCIA TERRITORIAL IMPERFECTA

Vivim en un territori urbanitzat, i dit duna altra manera, en un territori on gaireb la totalitat de la poblaci viu en rees urbanes o t formes de vida prpies de les ciutats. Entenem per territori urbanitzat el que proporciona tericament el conjunt de bns i serveis que configuren la ciutadania a la poblaci que hi resideix o pot accedir-hi fcilment. La paradoxa s que, si b el que abans eren rees rurals, avui, en molts casos, gaudeixen de condicions de vida urbanes, altres parts del territori, sovint durbanitzaci recent, nestan relativament excloses. La difusi accelerada de la urbanitzaci registrada els darrers vint anys ha generat enclavaments diversos i dispersos, fragments que no formen part de cap cos, tipologies banals que no transmeten cap sentit didentitat, amb accessibilitat limitada, amb homogenetat garantida i amb hipoteques desclavatge. Aquests enclavaments, quan es tracta de zones residencials de classes altes, suposen un cost per al territori, ateses les infraestructures i la mobilitat que generen, per tanmateix permeten que els residents accedeixin fcilment als llocs de la ciutat que els interessi. La gran majoria, per, sn rees de residncia popular o de classes mitjanes. En aquests casos no solament hi ha malbaratament del territori, sin tamb una capitis diminutio ciutadana, ats que es tracta de formes de vida suburbana excloents. Avui ms que distingir poblaci urbana i rural cal distingir entre poblaci urbana i suburbana. La difusi suburbana ha suposat un s depredador del territori que difcilment es recuperar o que, en tot cas, necessitar molt de temps per fer-ho. Es tracta duna difusi que directament o indirectament afecta gran part del territori i tamb la gran majoria de la poblaci. Ens referim a les zones litorals i prelitorals (la llei de protecci del litoral amb prou feines ha salvat el 5% del territori), a les zones urbanitzades de muntanya o premuntanya amb un grau docupaci real molt baix (de poc ms de 15 dies a la Cerdanya, per exemple) i bviament les segones o terceres perifries de les zones metropolitanes (Barcelona, Girona-Empord-Costa Brava, Camp de Tarragona).

16

ANUARI TERRITORIAL 2009

INTRODUCCI

ser devaluat considerablement per laliana impia sociovergent, amb la complicitat de la resta, i va ser segurament un dels factors que va provocar el cessament del conseller impulsor de la llei. La clau va ser modificar larticle que establia alts percentatges dhabitatge protegit i social en qualsevol promoci immobiliria. Es va afegir que solament saplicaria a les operacions de ms de 2.000 habitatges, s a dir, de facto en quedaven excloses les promocions en les ciutats compactes que molt excepcionalment arriben a aquest nombre. I per a les que podien superar aquesta xifra tenen el recurs de fragmentar-les. s molt interessant, i lgic, observar com shan multiplicat el nombre i la qualitat de les plataformes en defensa del territori i dels barris. Shan aproximat els collectius socials amb reivindicacions urbanes clssiques (habitatges, equipaments, transports, etc) als moviments anomenats ecologistes, i de lAc, No! sha evolucionat cap a plantejaments ms integrals i amb ms capacitat de negociaci.

Per el minifundisme municipal avui dia s disfuncional: la gran majoria dels municipis, pel seu mbit i els seus recursos no poden exercir les competncies que tenen i encara menys la capacitat per assumir-ne de noves com caldria. Seria urgent, per tant, promoure un procs de cooperaci municipal que mantingus els municipis com a entitats de representaci, per que les principals competncies sexercissin en un mbit supramunicipal. Aquesta entitat es podria elegir conjuntament amb els ajuntaments, els quals mantindrien competncies prpies i altres per delegaci (dexecuci o gesti, de control i de collaboraci, etc.) segons la seva capacitat. El mapa local al qual sarribaria tindria aproximadament un centenar dagrupacions o municipalies (segons lestudi de Lluis Casassas i Joaquim Clusa de final dels anys setanta). Quant a les comarques actuals, que en sn 41, no sn ni carn ni peix. Massa grans per fer dentitats locals de base, massa petites per servir dmbit de planejament territorial, es pot dir que les comarques sobren. Sha mitificat la divisi territorial republicana que va establir les comarques reproduint el mapa dels partits judicials i com a mbit de delegaci de la Generalitat, no com a entitat local. El nou Estatut va tenir lacudit destablir les vegueries com a entitats intermdies entre la Generalitat i els municipis i ara un avantprojecte de llei vol instaurar-les (ja veurem si arriba a completar el trmit parlamentari). Lempatx dhistria provoca aquesta mena de fantasies. Les regions (o vegueries) de la Generalitat republicana es van pensar com a mbit de planejament del govern de Catalunya, res ms. Les vegueries (un altre absurd, un nom anacrnic que originriament es derivava del crrec del veguer, el representant del rei, una mena de governador civil), com a entitats locals, sn innecessries i difcilment substituiran les provncies que estan protegides per la Constituci. Encara que fos aix, crear set o vuit entitats territorials segons un esquema uniformista no sembla encertat. La Regi Metropolitana de Barcelona o les Terres de lEbre poden requerir una entitat especfica per no similar. Les regions o vegueries poden ser un mbit per a les delegacions de la Generalitat (com ja sesdev actualment) i de coordinaci entre la Generalitat i els municipis. Per no una nova entitat local. Lnica proposta sensata de lavantprojecte de llei de vegueries s la creaci de la Comissi de Coordinaci Territorial (art.21) amb aquest objectiu. Per voler crear entitats intermdies, amb capital, crrecs poltics nous, burocrcia prpia, etc., s un despropsit que generar problemes evitables (per exemple sobre la ciutat capital) i far ms pesat el govern del territori. Si saprovs lavantprojecte esmentat, seria un cas clamors dinflaci institucional i dirritaci general. Les provncies segurament sn prescindibles i com a mbit de lEstat seria millor ser una comunitat autnoma uniprovincial. En la mesura que no sn necessries per que tampoc sn suprimibles ara per ara, millor quatre que set o vuit. O dotze, si hi sumem les quatre provncies i les projectades vegueries.

EL GOVERN DEL TERRITORI O LA INFLACI INSTITUCIONAL

Catalunya est organitzada territorialment en municipis, comarques i provncies. Lestatut estableix, tamb, que hi ha dhaver vegueries. Tot plegat s, evidentment, un excs i, per si no fos prou absurd, la major part daquestes entitats territorials sn poc adequades a les funcions de representaci i de gesti que haurien dexercir. La crisi actual ens ofereix una oportunitat de racionalitzar i reduir aquest maremgnum. Per malauradament no sembla aquesta la voluntat dels legisladors. A Catalunya hi ha 948 municipis. La gran majoria, 739, no arriben a 5.000 habitants, s a dir, difcilment tenen mitjans per exercir correctament les seves competncies i les demandes locals dels habitants. Municipis mitjans, de 5.000 a 20.000 habitants, nhi ha 143. Les diferncies entre ells sn molt grans, ja que canvia molt estar situat a prop duna ciutat gran o formar part duna regi metropolitana, que ser un centre local rodejat de petits municipis. Finalment, trobem els nuclis que en podem dir ciutats (relativament) grans, les de ms de 20.000 habitants; en sn 63. Aquestes tenen una massa crtica suficient encara que no sempre s aix per exercir les competncies prpies. Aquest panorama ens indica que el mapa local funcional shauria dorganitzar al voltant dun centenar dentitats supramunicipals. Sn interessants els exemples de Frana (aglomeracions urbanes i metropolitanes) i el Regne Unit (govern dual al Gran Londres i governs unitaris fusi de comtat i municipi a altres grans ciutats com Manchester, Birmingham i Glasgow). En el cas dAnglaterra les vuit regions sn mbits de planejament territorial i promoci econmica compartits,, per quan es va posar a consulta popular a la regi del nord-est la creaci duna nova entitat poltica, la idea es va rebutjar. Els municipis a Catalunya sn polticament intocables: la seva histria ha creat un fort sentiment identitari i la legitimaci de la instituci pel sufragi universal lha reforat.

17

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2009

Lorganitzaci del territori de Catalunya, doncs, sha de basar en la Generalitat i les seves delegacions, si calen, i en una sola entitat local, els municipis, agrupats en mancomunitats o municipalies (electes), similars a les aglomeracions urbanes franceses o un terme intermedi entre els governs unitaris i duals anglesos, mitjanant un procs voluntari degudament estimulat pel govern de la Generalitat amb competncies i recursos. Aquesta seria la soluci racional, austera i eficient, amb respecte per la histria i els sentiments collectius. El cas de Barcelona com a ciutat metropolitana mereix un tractament especfic i s objecte dun projecte de llei aprovat pel govern. A diferncia de lAvantprojecte de llei de vegueries, en aquest cas es tracta dun projecte seris del qual solament cal criticar que arriba cinquanta anys tard i que, per tant, est desfasat. Seria injust no reconixer que representa un aven important des del moment que estableix les bases dun urbanisme com per a laglomeraci barcelonesa, la ciutat central i la primera corona. Per no es tracta duna rea metropolitana com es considerava a comenament dels anys cinquanta i que la realitat ja havia superat deu anys desprs, quan va definir-se com a rea metropolitana la regi 1 de la Repblica ms lAlt Peneds i el Garraf. Laglomeraci actual mal denominada rea metropolitana s una ciutat plurimunicipal, amb una extensi inferior al municipi de Madrid (600 km2 Madrid i 500 km2 la ciutat metropolitana barcelonesa) i una densitat de poblaci similar. Denominar-la rea metropolitana crea confusi. Les competncies prpies de les regions (terme ms adequat que rees) metropolitanes com sn els transports (lautoritat nica del transport ja s dmbit regional), les infraestructures de comunicaci, les zones de desenvolupament, etc., se situen en un mbit molt ms gran. La ciutat metropolitana plurimunicipal, lantic territori de la CMB (Corporaci Metropolitana de Barcelona), compacte per desigual, ha de tenir competncies prpies de ciutat, habitatge i programes socials, seguretat ciutadana i oferta cultural, etc., i un pressupost potent per desenvolupar poltiques de reequilibri territorial i de reducci de les desigualtats socials. Fins i tot no sn suficients les competncies urbanstiques de planejament com estableix el projecte de llei. Cal que hi hagi una competncia per definir projectes integrals, noves centralitats, equipaments dabast plurimunicipal, operacions de fer ciutat sobre la ciutat. Ha de tenir ingressos propis suficients, la qual cosa pressuposa un govern metropolit de base electiva.

reduir les desigualtats socials. No es tracta dhomogenetzar el territori per si doferir una qualitat de vida similar, o ms ben dit, com menys ingressos t la poblaci i ms dficits el territori ms qualitat ha de tenir lentorn. El dret a la ciutat s un concepte integral que inclou drets urbans o territorials com lhabitatge, la mobilitat, la centralitat, la visibilitat, la qualitat de lespai pblic, etc., considerats com un tot. s a dir que si falten alguns daquests drets, els que es tenen ja dentrada es devaluen. Als drets urbans cal afegir drets de carcter social, econmic i cultural (educaci i formaci continuada, ocupaci i salari ciutad o renda bsica, reconeixement de la identitat cultural individual i collectiva, etc.) i els drets de carcter poltic (igualtat poltica i jurdica de tots els residents o ciutadania de residncia no nicament de nacionalitat, governs elegits adaptats als mbits territorials de presa de decisions, mecanismes de participaci a labast de tots els ciutadans i accs real a tots els documents de les administracions pbliques, etc.). El dret a la ciutat s avui un concepte clau per definir la qualitat de les poltiques pbliques de la democrcia. Lurbanisme va nixer sobre la base de dos principis fonamentals: ordenar el funcionament del territori en benefici de tots i promoure normes i actuacions amb efectes de reforma social, i especialment de millora de les condicions de vida dels sectors ms desafavorits i de reducci de les desigualtats socials i territorials. A partir daquests principis, cal concretar les poltiques territorials i especficament les urbanstiques. Alguns criteris estratgics sembla que es poden consensuar, si ms no en lmbit cultural i professional. Ens limitarem a proposar-ne tres. a) Entendre el territori com una xarxa de ciutats articulades mitjanant eixos marcats per la geografia fsica i humana com valls, planes, litoral o definits per les infraestructures. Aquests eixos han de garantir una mobilitat mitjanant, principalment, el transport collectiu. Les ciutats hauran de prioritzar el creixement compacte. Els espais intermedis no edificats al voltant dels eixos es preservaran com a espais de lleure i de protecci del medi, o ds agrcola o com a reserves de sl pblic per a usos a definir en el futur. b) La poltica de sl i habitatge sadequar als objectius esmentats. El planejament i la fiscalitat hauran dimpedir o penalitzar les promocions immobiliries disperses o tancades i orientar el creixement compacte, multifuncional i generador de noves centralitats. Per evitar les dinmiques especulatives i corruptores, es crear un fons de sl pblic a partir del sl rstic. Si el sl rstic privat esdev urbanitzable les plusvlues revertiran en el sector pblic, la qual cosa li permetr constituir un fons. Les promocions immobiliries, pbliques o privades hauran dincloure un alt percentatge dhabitatge protegit i social i de lloguer, la meitat del qual, si ms no, ser protegit o social. Ms endavant concretarem aquestes propostes. c) Les infraestructures de comunicaci, energia i aigua i les grans promocions immobiliries hauran de presentar un pla estratgic a curt termini que defineixi un programa

EL DRET A LA CIUTAT A CATALUNYA

Catalunya s un territori ciutat o territori de ciutats molt relacionades les unes amb les altres. La gran majoria de la poblaci viu en poblacions de ms de 20.000 habitants, i la resta, excepte alguns nuclis rurals llunyans dels centres urbans, viu en regions urbanitzades i practica les formes de vida prpies de las ciutats. Ara b, laccs al conjunt de bns i serveis, les possibilitats delecci i les potencialitats de progrs sn molt diferents. Hi ha una correlaci entre la desigualtat social i les condicions de vida que ofereix el territori. Les poltiques pbliques han de tendir a igualar aquestes condicions per contribuir a

18

ANUARI TERRITORIAL 2009

INTRODUCCI

executable en els propers cinc anys com a mxim, destinat a garantir la sostenibilitat de les actuacions actuals i tamb de les noves, prioritzant les energies renovables i la reutilitzaci dels recursos i lestalvi tant en el procs de producci i distribuci com en el consum. Com s pals, es tracta devitar els efectes perversos de poltiques ben intencionades per sectorials o insuficients. De qu serveix crear bons espais pblics sense una poltica dhabitatge raonada? O planificar racionalment el territori si al mateix temps la poltica dobres pbliques afavoreix el creixement dispers i difs? Vivim en una economia de capitalisme especulatiu i corruptor, que converteix en mercaderia els bns que per la seva naturalesa sn comuns o daccs universal. El mercat aplicat al desenvolupament de la ciutat, sigui fent ciutat sobre la ciutat o per creixement perifric o en zones distanciades de la urbanitzaci, multiplica els desequilibris territorials, les desigualtats socials i la insostenibilitat del manteniment i cohesi del medi fsic i social. El criteri estratgic que proposem s fer del territori un afer com i de les ciutats el marc de la ciutadania, de les persones lliures i iguals en drets i deures.

contra els que hi fan arribar lajut humanitari al territori). Es practiquen campanyes dintoxicaci de lopini pblica que fcilment esdevenen prediccions creadores. A Espanya el Govern primer va negar la crisi, desprs va fer saber que ja hi havia brots verds (invisibles) que anunciaven la reactivaci, tot seguit ens assegurava que el sistema financer era dels ms slids del mn, declaraci que no va evitar que es multipliqus el deute pblic amb les transferncies que es van haver de fer a bancs i caixes. I per acabar ens ha imposat un ajustament econmic a costa dels salaris i de les pensions! Ha evitat absolutament treure cap conseqncia de la crisi i de les seves causes i solament pretn tornar a la situaci anterior. Si aquellas aguas trajeron estos lodos, las mismas aguas volvern a traer estos lodos (com deia el Juan de Mairena dAntonio Machado). El resultat sn poltiques que penalitzen leconomia productiva i la inversi pblica i que empobreixen els sectors socials amb ingressos baixos i mitjans. En resum, una poltica econmicament i socialment regressiva. I es busquen caps de turc, encara que suposi jugar amb foc. Com el tema de la burca. s un pas ms, i el ms delicat, en lescalada de criminalitzaci de collectius socials. Primer es va facilitar la identificaci dels musulmans i dels immigrants procedents de pasos rabs o de la regi del terrorisme global inventat pel govern Bush. I sha practicat a escala local la repressi preventiva. Desprs se nha satanitzat la religi destacant els aspectes ms rebutjables o simplement ms diferenciats. Els oratoris (no sn mesquites) shan hagut dinstallar, vencent moltes resistncies administratives i socials, en zones perifriques sovint poc habitades (polgons industrials) i en locals molt poc adequats. Sha fet daquests collectius dimmigrants, especialment vulnerables dentrada com a resultat de morbos histrics, un cap de turc de tots els mals possibles. Es tendeix aix a fracturar en el present les zones socials populars on conviuen autctons i immigrants i es creen condicions que poden generar en el futur vertaders progroms. Per cert, convindria eliminar la paraula immigrant quan ens referim a persones residents estables. Van ser immigrants, per ara sn o han de poder ser ciutadans de Catalunya. Si lEstat s laic, i per tant els mbits institucionals ho sn, que ho siguin per a tothom. I si anar amb la cara ms o menys coberta genera inseguretat en lespai pblic (realment s aix?), que sapliqui tamb a tothom. I si hi ha esglsies catliques en els pobles i ciutats, tamb hi pot haver oratoris. Aquesta poltica repressiva de la diferncia a ms no solament es discriminatria, sin que tamb t els efectes contraris al que pretn. Les dones que volen o necessiten portar el burca quedaran ms recloses a casa. I els que sn ms religiosos es faran ms fantics. I els joves, exclosos socialment, buscaran la seva identitat assumint els aspectes ms radicals i conflictius de la religi i dels costums que sovint els seus pares ja havien deixat de banda. Els anomenats immigrants sn les primeres vctimes de la crisi: el percentatge datur s en aquest collectiu tres o quatre vegades ms gran que en la poblaci autcto-

DIALCTICA ENTRE EL PENSAMENT I LACCI

Lordenaci del territori i lurbanisme sn disciplines dintervenci sobre el territori, que han nascut i shan desenvolupat vinculades a la prctica, la qual cosa no vol dir menystenir la recerca i la conceptualitzaci terica. Ben al contrari, hi ha moments com lactual en qu la funci crtica dels intellectuals i professionals i lelaboraci de propostes alternatives esdev una qesti urgent. s necessari i s oport com indicvem al comenament. La crisi actual ha creat condicions de receptivitat social a la crtica de les pautes durbanitzaci promogudes pel capitalisme especulatiu i depredador. Sha revalorat culturalment leconomia productiva i shan constatat els efectes nefastos a mitj termini de la degradaci del capital fix del territori i del menyspreu a les habilitats socials acumulades histricament. La corrupci generada per la degeneraci urbana representada per una economia del territori que converteix bns bsics i comuns en mercaderia ha pervertit la poltica. Calen noves poltiques, noves normes, noves institucions i nou personal. La proposta dalternatives avui ja no s una posici exclusiva de minories ideolgiques radicals o de moviments de resistncia locals. La crisi de leconomia, el malbaratament del territori i el devaluaci de les institucions poltiques avui afecten una part important de la poblaci. Apareixen, per, operacions de diversi i de naturalitzaci: algunes corresponen a estratgies conscients i altres a la feblesa dels responsables poltics. Es mitifica la competitivitat com un valor absolut, quan en tot cas s molt relatiu i interessa a algunes activitats per no al conjunt del territoris i de les ciutats. Sargumenta que cal seguir les indicacions dels mercats quan es tracta del interessos del capitalisme financer global que es mou nicament per criteris especulatius. Sens vol distreure amb lamenaa duna guerra (ara, com que no nhi ha prou amb lIraq i lAfganistan, toca lIran, i es recolza lagressi continuada dIsrael contra palestins i fins i tot

19

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2009

na, sn lexrcit de reserva de m dobra. I tamb semblen destinats a ser les primeres vctimes de reaccions socials desviades per part de poltics irresponsables i dalguns mitjans de comunicaci. No tots, cal destacar positivament certs programes de TV3, com Un sol mn, per no alguna pseudoenquesta del programa dels matins. Malgrat tot, cal reconixer que molts ajuntaments i la majoria de la poblaci catalana manifesten una actitud tolerant i sovint solidria. Per no solament els immigrants sn els destinataris de la repressi preventiva. Les normes de civisme, a partir de la lamentable iniciativa de lAjuntament de Barcelona (2006), han estat seguides per molts altres ajuntaments. Unes normes que sovint serveixen per criminalitzar barris i collectius socials (joves, especialment) i tamb per multiplicar espais pblics vigilats i legalitzar una prctica de repressi preventiva en aquests espais. Fins i tot estimulen els immigrants a denunciar-se els uns als altres amb la vaga promesa que facilitaran la regularitzaci dels denunciadors. LAjuntament de Barcelona es pot atribuir el pens privilegi daquestes normes i tamb la perversi de la participaci ciutadana amb el seu Pla de barris (no sha de confondre amb la positiva Llei de barris de la Generalitat) que inventa 73 barris i hi anomena, en cadasc, un conseller de participaci. Un tcnic o conseller de participaci no s altra cosa que crear una barrera entre les institucions i les entitats i moviments ciutadans, i se ninstitueixen 146 dagents electorals de partit a cada barri. Per cert, amb poc xit si tenim en compte les enquestes i la consulta sobre la Diagonal. Ara la prioritat no s la participaci si lentenem com lexistncia dorganismes o procediments (per exemple, el fracs de la consulta ciutadana de la Diagonal) establerts per les administracions per fer avalar les seves poltiques. Poden ser tils en molts casos si es demostra que poden influir en les poltiques pbliques, per no s ara la qesti ms important. Els hbits de la partitocrcia fan molt difcil desenvolupar una participaci transformadora de les actuals dinmiques depredadores, excloents i insostenibles si primer no es desenvolupa una crtica social i intellectual i uns moviments cvics de resistncia i amb alternatives que sumin demandes i canvis. Hi ha, per, diversos instruments i procediments que poden donar joc si hi ha collectius amb iniciativa mobilitzadora. La consulta popular, si es proposa des dun barri, pot obtenir un resultat molt diferent del cas de la Diagonal. El dret diniciativa pot permetre un debat pblic en el marc de la instituci, per exemple el consell plenari municipal, que arribi a la ciutadania. En el cas de Barcelona es pot promoure una campanya per la tria dels consells de districte amb la possibilitat que shi presentin candidatures independents, o recolzades per entitats, que permetin incloure-hi residents dorigen immigrant. En canvi, els consells de ciutat, amb representants de la societat civil, prvia selecci de lajuntament que en controla el funcionament, en general solament serveixen per crear un consens passiu fictici. s un moment histric que exigeix un comproms dels professionals que treballen sobre el territori i en el territo-

ri. I una responsabilitat dels activistes socials o ecolgics de superar la seva especificitat vinculada a una temtica i a un territori per anar ms enll i contribuir a definir reivindicacions i objectius ms integradors.

LORDENACI DEL TERRITORI S POLTICA. LURBANISME S POLTICA

Les nostres disciplines tracten de matries poltiques, de matries ciutadanes, i existeixen en tant que esdevenen poltiques pbliques. Un cop especificada i concretada aquesta idea, preguntem: en nom de qu els planificadors poden prendre decisions que condicionaran fortament la vida dels ciutadans? bviament, les decisions finals, les prenen els responsables poltics elegits, per la decisi la preparen, la legitimen i lexecuten professionals, els quals no sempre tenen en compte all que la cultura acumulada en matria dordenaci del territori i urbanisme ens diu sobre els resultats de determinades poltiques pbliques i actuacions privades. En aquests darrers vint anys, a Catalunya, per b que potser menys que en altres zones dEspanya, encara que tamb shi registra la mateixa actitud, molts professionals han estat cmplices de prctiques que sabien que a mitj termini provocarien un desastre i que a curt termini era una evidncia que augmentaven les desigualtats socials i la insostenibilitat territorial. En contraposici a aix, doncs, cal fer mfasi en la idea que la nostra disciplina ha de tenir sempre un contingut tic que en legitimi la prctica: ordenar el funcionament del territori al servei de tots i contribuir al desenvolupament de la reforma social que millori les condicions de vida i la integraci ciutadana dels sectors menys afavorits. Els professionals, a part daix, tenen la responsabilitat de fer crtica daquesta matria en relaci amb els responsables poltics, encara que aquests siguin els seus clients o els seus superiors a lAdministraci. Quan els responsables poltics prenen decisions que no tenen efectes positius sobre el funcionament del territori i el progrs social, els tcnics professionals els han dexplicitar que, tot i haver estat elegits, certes seves actuacions no tenen legitimat democrtica, ats que les institucions no ho son solament pel fet dhaver estat elegides, sin tamb pel contingut de les seves poltiques pbliques. Per posar en prctica aix, no hi ha una soluci tcnica, hi ha opcions poltiques que sexecuten mitjanant els coneixements parcials dels professionals, influenciats pels seus valors i prejudicis, els seus interessos i les seves dependncies. La soluci tcnica, derivada de la decisi poltica, s condicionada pel marc legal i financer, la capacitat de pressi de grups econmics, meditics o corporatius, i per les reaccions socials. En darrer terme, per acci o per omissi, lordenaci del territori i lurbanisme resulten de les poltiques pbliques o de les iniciatives privades recolzades o tolerades per les administracions pbliques. Per quan aquestes poltiques han fallat, solament la mobilitzaci de la societat civil com a societat poltica pot crear una fora que les modifiqui

20

ANUARI TERRITORIAL 2009

INTRODUCCI

en profunditat. Els canvis de poltiques pbliques no naixeran de les institucions, per aquestes, degudament reformades, podran desenvolupar-les si una fora suficient les empeny i genera un consens actiu entre una part significativa de la societat. Aquest fet suposa una fusi entre el pensament i la prctica, pensament i prctica que rauen a la vegada en els sectors professionals o intellectuals i en els moviments socials. No per separat, no els uns tenen el pensament i els altres la prctica, sin fusionats, com es va produir per exemple amb la nova cultura de laigua quan la lluita nascuda a les terres del Ebre o amb la influncia poltica dels moviments ciutadans o de barri al llarg dels anys setanta. Ara no s solament una qesti dun tema o dun territori, sn el conjunt de temtiques de tot el territori, de tot Catalunya, de totes les ciutats catalanes. Aquesta fusi dialctica entre el pensament i lacci solament es pot produir si hi ha idees que orientin lacci i si es produeix una mobilitzaci social que les concreti.

transport pblic adequat als criteris esmentats a menys de 300 m del lloc de residncia. Els mbits de planejament sadequaran a las entitats territorials amb capacitat executiva i amb legitimitat electiva segons els criteris indicats en el punt sobre el govern del territori. c) Economia productiva, capital fix del territori i distribuci de la renda. Les poltiques urbanes i territorials tindran com a objectiu el desenvolupament de leconomia productiva i el manteniment i modernitzaci del capital fix, de les habilitats socials i del perfil sociocultural i paisatgstic de la regi objecte de planejament. El criteri de la competitivitat se substituir per la productivitat, lespecificitat productiva, loptimitzaci dels recursos propis i la qualitat de vida. Simposaran condicions a les inversions que rebin alguna forma dajut pblic que garanteixin la continutat de lactivitat i no es permetr que distribueixin beneficis si plantegen reducci de personal o morositat en els pagaments. Es denunciaran els beneficis especulatius, el repartiment de beneficis als accionistes quan rebin ajuts pblics especials i els sous, avantatges i privilegis escandalosos dels directius del sector financer i de les grans empreses. d) La seguretat integral contra la poltica de la por. Al llarg dels darrers sha consolidat plenament el costum de viure en ciutats i zones urbanitzades on sha installat la poltica de la por, de la vigilncia obsessiva i de la repressi preventiva en els espais pblics, que condueix a una privatitzaci i exclusi de facto de collectius socials considerats perillosos o que no agrada veure a molts ciutadans (tal com es va escriure quan es van presentar les normes de civisme de Barcelona). La multiplicaci durbanitzacions tancades expressen un afany de distinci i la neurosis de la seguretat excessiva, i luna a laltra es reforcen mtuament. La poltica de la por t efectes perversos sobre la vida urbana. La ciutat es fragmenta entre zones vigilades i zones criminalitzades. A les perifries es creen barris tancats o exclosos, socialment homogenis que neguen la qualitat ciutadana que s la convivncia entre gents diferents i que dificulten un accs fcil als bns i serveis urbans. La vigilncia i la repressi en lespai pblic saplica arbitrriament i penalitza principalment els sectors vulnerables, les minories diferents i els collectius considerats pel poder com a conflictius. Les normes de civisme que han aprovat molts governs locals demostren com la ideologia excloent i intolerant prpia de lextrema dreta ha contaminat governs democrtics fins i tot tericament desquerres. Certament, lurbanisme ha de contribuir a crear ambients segurs i de convivncia, per aquests sn el resultat dun conjunt de poltiques que contribueixen a assegurar la qualitat de lespai pblic; els conjunts residencials dignes, integrats a la ciutat i dotats de serveis pblics adequats; la mixtura de poblacions i activitats; els programes de prevenci respecte als grups de risc o predelictius; la policia i la justcia de proximitat vinculades a programes socials integradors. s paradoxal constatar que segons molts mitjans de comunicaci i enquestes dopini, una majoria de ciutadans del nostre pas i dels pasos europeus occidentals considerin la inseguretat dels carrers com un dels princi-

LNIES PER DESENVOLUPAR UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI

Per acabar proposem algunes lnees dacci en forma de blocs temtics (tot i que nhi ha altres de possibles) que inclouen alhora idees i prctiques socials. a) El sl i lhabitatge. Crtica a la consideraci del sl urbanitzable com a propietat privada. Mesures de reversi al sector pblic del sl potencialment urbanitzable a preu de rstic o recuperaci del 90% de les plusvlues urbanes. Mesures fiscals que permetin recuperar per part del sector pblic sl expectant o habitatges disponibles. Les promocions immobiliries hauran doferir entre un 30 i un 45% dhabitatge protegit i entre un 15 i un 20% dhabitatge social. Com a mnim el 50% de les promocions dhabitatge seran de lloguer i el seu preu es regular peridicament en funci dels sous de la poblaci demandant. El sector pblic assumir les hipoteques moroses i les gestionar segons criteris de justcia social, garantint en tot cas la disponibilitat dun habitatge per nucli familiar i respectant els estalvis avanats pels subjectes de les hipoteques. Es reformar urgentment la llei del dret a lhabitatge per recuperar-ne els objectius inicials. b) Urbanisme integrador i ciutat compacta. El planejament urbanstic imposar com a regla habitual la prioritat en les actuacions de ciutat compacta (fer ciutat sobre la ciutat, en zones poc denses o en procs de reconversi) o en continutat amb la ciutat construda. Les sancions poltiques, professionals i morals per operacions especulatives que comportin actuacions illegals saplicaran a tots els que hagin actuat en el procs, amb independncia que hi hagi o no responsabilitat penal. La crtica intellectual a lurbanisme insostenible i fragmentat, a larquitectura, ostentosa, gratuta i servil que no genera espai pblic i als projectes tancats i excloents, formar part del codi tic dels professionals i legitimar lacci directa dels moviments socials. El dret a la mobilitat es concretar en mesures que garanteixin laccs de tothom als nuclis centrals de la zona urbana en qu visqui i a les zones de treball i dequipaments. Per exemple, qualsevol habitant duna regi metropolitana tindr un

21

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2009

pals problemes. Aquestes ciutats sn les ms segures del mn i mai en la historia de la humanitat hi ha hagut territoris ms segurs en aquest sentit. Es tracta duna psicopatologia collectiva creada per unes operacions poltiques i meditiques interessades. S que hi ha inseguretat, pel que fa a locupaci i les pensions, a lhabitatge i a lavenir de les joves generacions, a com pagar hipoteques i crdits, a la salut pblica amenaada per la contaminaci i a lescalfament de la terra. La manipulaci de lopini pblica ha transferit aquestes inseguretats al carrer, les ha tradut en por a lespai pblic, a lhabitual petita delinqncia urbana i a la suposada amenaa que representen certs collectius socials i tnics. Denunciar la poltica de la por s una de les principals obligacions dels sectors culturals i dels moviments ciutadans. e) Serveis universals i tendncies de privatitzaci. Els serveis universals sn aquells que proveeixen tots els ciutadans dels bns i serveis bsics per a la seva vida a la ciutat. Els quatre bns clssics aire, aigua, energia i sl ara tamb han de sumar lhabitatge. I altres bns com el transport i les comunicacions, leducaci i la formaci permanent, la salut pblica i la sanitat, la protecci social, etc. La ciutadania s incompleta si una part dels ciutadans no pot accedir adequadament a aquests bns i serveis, perqu no sn suficients i no arriben materialment a tothom o a tot arreu o perqu no shi pot accedir per falta de recursos, per exclusi administrativa o per manca dinformaci. A les nostres ciutats funcionen relativament b molts daquests serveis, per no tots (per exemple, lhabitatge) o no per a tothom (per exemple, per a una bona part de la poblaci arribada daltres pasos). Volem destacar , per, la tendncia que hi ha a la privatitzaci creixent dels serveis. En alguns casos, aquest costum ve de lluny: laigua i lenergia estan gestionades per empreses privades que en tenen la concessi des de fa molts anys. En altres, s ms recent, com la telefonia i les telecomunicacions en general. En altres casos s parcial per especialment preocupant: lensenyament, lassistncia sanitria, la seguretat. Si considerem que lordenaci del territori i lurbanisme socupen de crear condicions de benestar en el territori, la recuperaci de la competncia pblica sobre aquests bns i serveis s una qesti primordial. La privatitzaci converteix el servei en mercaderia, i en una societat desigual aix significa, si no immediatament si a mitj termini, que es generar una fractura social integral, que ara ja es registra en lhabitatge, les comunicacions, leducaci, etc. La difusi, fragmentaci i segregaci urbanes i lexistncia de barris degradats i zones marginals es reforcen mtuament amb el dficit de serveis pblics o dinters general, tericament universals per que de facto no sn plenament accessibles a sectors de la poblaci. f) Immigraci: entre lexclusi i la ciutadania. Ja hem dit que no s adequat el terme immigraci malgrat que en ocasions el fem servir per facilitar la comprensi i tamb per expressar la contradicci entre el fet de residir, treballar, disposar dun habitatge estable, pagar impostos i estar sotmesos a les mateixes normes i tenir els mateixos

deures com s el cas dels residents legals i en canvi no tenir els mateixos drets socioeconmics i culturals i menys encara els poltics i jurdics. Drets que els correspondrien segons el principi que diu que els ciutadans, els que conviuen en un mateix territori i estan sotmesos a les mateixes lleis, han de gaudir dels mateixos drets (Kelsen, poc susceptible de ser un radical). Tampoc no podem oblidar que les ciutats sn i han estat sempre un refugi, i que ara ho sn per als sense papers, una hipcrita reserva encoberta de m dobra que, com a conseqncia dela precarietat legal que li imposa ladministraci pblica, ha dacceptar les feines ms menyspreades i ms mal pagades per sobreviure. s evident que un estat democrtic, que rep una immigraci que necessita, ha de regularitzar peridicament la poblaci que ha iniciat un procs darrelament o que ve per reagrupaci familiar. I no hi ha cap ra que justifiqui la capitis diminutio de drets (s a dir, la restricci de drets civils, poltics i socials) que afecta els residents legals. Els ajuntaments en teoria han de donar els mateixos serveis a tots els residents que estiguin empadronats, per en la prctica sovint els restringeixen b per manca de recursos o per por de les reaccions socials autctones. A ms, la poblaci immigrant sovint rep, o percep, amenaces difuses, se sent sempre en situaci precria fins i tot quan t residncia legal, i t per tant una feble o nulla capacitat dexigir els seus drets o simplement de fer-se escoltar. Sn relativament freqents els casos en qu administracions o serveis pblics practiquen o toleren formes indirectes dexclusi. Per exemple, posant condicions que no poden satisfer els immigrants, com molts anys de residncia en el municipi, o permetent lassetjament immobiliari o les fiances o els avals molt superiors als legals per llogar un habitatge. Lexistncia de barris que sn ocupats massivament per poblaci dorigen immigrant s, evidentment, un tema de poltica social urbana. Aquests barris sn especialment problemtics? Sha dimpedir que es constitueixin o, si ja existeixin, cal procurar dispersar-ne parcialment la poblaci recentment arribada? O potser se nha de gestionar lexistncia i procurar optimitzar-ne lespecificitat? Una forta presncia de poblaci immigrant repercuteix en la convivncia amb els autctons i representa un plus de demandes socials que poden anar en detriment dels autctons (per exemple, saturaci dels centres dassistncia sanitria, obtenci de beques limitades de menjador escolar, etc.). Per aquest s un fenomen difcilment evitable, ja que els nouvinguts van a viure on tenen famlia o coneguts, els quals representen un suport inicial (empadronament, informaci) i amb els quals poden establir ms fcilment formes dajut mutu. La primera generaci tendir, doncs, a constituir zones amb un contingut tnic significatiu, mentre que les segents, si hi ha mobilitat social i integraci mitjanant leducaci, es repartir ms en el territori. Cal preveure ara una dotaci de serveis i programes socials superiors en aquestes zones, i convertir el problema en avantatge. Les comunitats tniques tendeixen a lautoregulaci i quan sorganitzen generen representants amb els quals es pot negociar. Aquests quasi guetos poden ser, tamb, un mitj dintegraci si se saben gestionar. Fins i tot es po-

22

ANUARI TERRITORIAL 2009

INTRODUCCI

den convertir en zones atractives per als altres ciutadans si assoleixen un carcter propi i arriben a donar una oferta diferent a la ciutat (com succeeix amb els chinatowns, els barris llatins, etc.). Ja ens hem referit a les poltiques i reaccions socials que accentuen lexclusi, de carcter discriminatori, i que legitimen la xenofbia i el racisme, com la resistncia a admetre oratoris a les zones urbanes habitades o la recent prohibici del burca per part dajuntaments que segueixen propostes de lextrema dreta. Hi ha moltes altres formes dexclusi, com lassetjament que sovint practiquen les policies de tota mena respecte a persones que solament els delata el seu aspecte, la persecuci dels venedors ambulants en lloc de donar una sortida positiva al seu dret de sobreviure o les dificultats administratives per utilitzar els equipaments i serveis socials, culturals o desplai. Es practiquen sovint poltiques locals que cal considerar contrries a la cohesi social i a laccs a la ciutadania. La integraci dels residents dorigen immigrant no es pot resoldre de manera efica i justa si sen mant lstatus de ciutadania limitada i precria, s a dir, si es vincula la ciutadania plena a la nacionalitat. La soluci no depn de la poltica territorial, per aquesta ha de gestionar el problema i per tant linteressa resoldrel. s una responsabilitat exigir a lEstat la igualtat de drets i deures per a tots els residents, el que a Europa sanomena ciutadania per residncia, que equipara nacionals i residents. No ferho s legitimar les diferents formes dexclusi, de xenofbia i de racisme, per diferncies daspecte fsic, de religi o de cultura. La participaci poltica plena s una condici sine qua non per accedir a la ciutadania. Actualment es fa servir lorigen territorial o nacional per justificar lexclusi social i la precarietat legal. g) Reconeixement de les identitats culturals i ambientals vinculades al territori i les seves ambivalncies. Les reaccions socials generades pels efectes depredadors de les pautes urbanitzadores dominants en les darreres dcades ha legitimat, sota el nom decologisme, conductes i objectius molt diversos. Sn reaccions socials en general molt positives que han contribut a salvar o millorar paisatges i condicions de vida de la poblaci. Per tamb poden tenir un vessant conservacionista extrem, esdevenir un fre als canvis necessaris i contribuir al manteniment de situacions de privilegi. En cada cas cal trobar la dimensi positiva i reduir els aspectes immobilistes o excloents. Per exemple, cal dir que el turisme s un actiu per a leconomia del territori, si b una concentraci turstica que banalitzi el territori pot fer-li perdre la seva qualitat i la seva imatge diferencial. Com a conseqncia, es redueix la qualitat de vida dels habitants i a mitj ter-

mini es qestiona lactivitat econmica que ha proporcionat inicialment un plus de riquesa. La nova poltica del territori ha de procurar vincular dos tipus dobjectius: la modernitzaci de les activitats i el creixement controlat del creixement territorial i econmic i alhora mantenir el paisatge fsic i construt que marca la diferncia i la permanncia de la poblaci en un entorn conegut i estimat, on hi t els records i els lligams socials. El dret al lloc forma part dels drets ciutadans.

NOTA DE CONCLUSI
Els lectors mexcusaran per haver presentat i confegit un text ms poltic que tcnic. Ja hem dit que lordenaci del territori i lurbanisme sn afers molt poltics (no vol dir propis i exclusius dels partits), ja que suposa prendre decisions sobre les condicions de vida dels ciutadans, i les solucions mai no sn blanc o negre, totes tenen impactes positius i negatius, per als uns o per als altres. Les decisions es prenen segons els valors i els interessos de les institucions i de les persones que les dirigeixen, i els ciutadans han de poder esbrinar si cal denunciar aquestes decisions quan no corresponen a objectius destinats a democratitzar ls del territori, s a dir, a facilitar-los a tots laccs als bns i serveis i a reduir les desigualtats socials. Hem accentuat el contingut poltic de les reflexions i propostes perqu vivim un canvi dpoca, un moment histric en el qual les poltiques en general i les territorials en particular han de canviar, en alguns aspectes molt radicalment. Si es pretn tornar a la situaci anterior a linici de la crisi, no solament es fomentaran les condicions per a noves crisis, sin que tamb es continuar malmeten el territori i sagreujaran les exclusions socials. Durant aquest perode, si no es fan canvis en un sentit democrtic es fan en un sentit ms que conservador, directament reaccionari. Els governs no sn democrtics pel fet de ser elegits, la virtut de la democrcia s canviar-los (Popper). Quan shan de canviar? Quan les poltiques pbliques no satisfan les necessitats de les grans majories, quan es mantenen o saugmenten les desigualtats socials, quan el territori i les ciutats es fan ms excloents i es degraden les condicions de vida de sectors importants de la poblaci. Vivim una poca que representa un desafiament intellectual per a tots aquells que per professi, activitat social o funcions poltiques intervenen o sinteressen pel territori. Avui tenim lobligaci ardent, com hem dit abans sobre el planejament, de recuperar el temps en qu el passat tenia futur i superar aquest ensopiment que sha installat progressivament en la vida pblica.

1 Nascut a Barcelona el 1941, va cursar estudis de Dret a Barcelona i de Geografia i Sociologia a Pars, on tamb va fer un mster dUrbanisme. Ha estat militant poltic del PSUC des de 1960 fins a final dels anys vuitanta, on va ser responsable, durant el perode clandest, de moviments populars urbans i de poltiques territorials i municipals. Tamb ha estat diputat en el Parlament de Catalunya (1980-1984) i membre del govern de Barcelona (1983-1995). Ha publicat nombrosos articles i llibres com Per una poltica municipal democrtica (Avance, 1977); Ciudad y Estado (PPU-Universitat de Barcelona 1988); Las grandes ciudades en la dcada de los 90 (amb Manuel Castells, Sistema, 1990); Barcelona un model de transformaci urbana? (en angls, PGU, PNUD-World Bank, 1995); Local y global (en castell i en angls, amb Manuel Castells, Taurus, 1997, reeditat el 2004); Espai pblic i ciutadania (Diputaci de Barcelona i Electa, 2001); El urbanismo del siglo XXI. Las grandes ciudades espaolas (UPC, 2004); La ciudad conquistada (Alianza, 2005); i Llums i ombres de lurbanisme de Barcelona (Empries,Grup 62, 2010). A comenament de lany 2011 t previst de publicar Revolucin urbana y derechos ciudadanos (Alianza).

23