ANUARI TERRITORIAL 2004

El dret a la ciutat: La llei de millora dels barris

Oriol Nello
Secretari per a la Planificaci Territorial. Generalitat de Catalunya

IMPEDIR LA RUPTURA DE LA COHESI SOCIAL DE LES VILES I CIUTATS*

El Govern ha trams al Parlament de Catalunya la primera llei d'aquesta legislatura, una llei que, de manera ben significativa, t per objectiu dotar la Generalitat i els ajuntaments catalans dels instruments necessaris per tal de fer front a un dels riscos ms greus que podria patir la nostra societat: la ruptura de la cohesi social de les nostres viles i ciutats. La iniciativa porta per ttol Llei per a la millora dels barris, rees urbanes i viles que requereixen d'atenci especial i va ser treta a informaci institucional el dia 19 de gener, quan encara no feia un mes de la presa de possessi del nou executiu. Desprs, una vegada clos el perode d'allegacions, no han transcorregut ni dues setmanes abans que el Govern adopts el text definitiu del projecte i l'envis al Parlament. La diligncia, en aquest cas, no s anecdtica. Tot i la millora que, en termes generals, han experimentat els pobles i les ciutats de Catalunya, determinats barris pateixen processos de degradaci fsica i d'empitjorament de les condicions socials que afecten de manera directa la qualitat de vida i el valor del patrimoni individual i collectiu dels seus vens. En ocasions, aquestes tendncies, lluny d'aturar-se, ms aviat s'acceleren. D'aqu la urgncia d'intervenir de manera immediata. En efecte, els barris de qu parlem sn espais que, per ra de mancances en espais pblics, de qualitat de l'edificaci, d'equipaments i d'altres, tenen preus relativament ms baixos que les respectives rees urbanes. Per aquesta ra, s'hi tendeix a concentrar la poblaci amb menor poder adquisitiu. Aix s particularment cert en un perode com l'actual, caracteritzat per la rpida pujada dels preus immobiliaris i per l'arribada de contingents de poblaci amb pocs recursos, procedent en molts casos de la immigraci. La concentraci d'aquests sectors de poblaci, sovint amb acusades necessitats socials, t, al seu torn, conseqncies sobre els preus, que s'estanquen i com hem vist en alguna ocasi poden fins i tot baixar. Si es confirms aquesta dinmica, els riscos de sortida d'alguns sectors de la poblaci, d'estigmatitzaci territorial, de problemes de convivncia i de formaci de guetos serien evidents. El projecte de llei s una mesura necessria per fer front a aquesta situaci. Aix, tal com va dir el conseller Joaquim Nadal en anunciar la seva presentaci al Parlament de Catalunya, la iniciativa vol enviar un triple senyal. D'una banda, als ciutadans, per ferlos evident que el Govern no permetr que les condicions de vida i de convivncia es degradin en cap lloc de Catalunya. De l'altra, als ajuntaments, per assegurar-los que el Govern els far costat alhora de tractar problemtiques que sn, certament, locals, per tenen orgens i conseqncies d'ordre general. Finalment, al mercat, per advertir els agents econmics que l'Administraci est disposada a realitzar una srie d'inversions que acabaran redundant en el patrimoni immobiliari privat: si en el conjunt del pas

Si en el conjunt del pas s convenient la moderaci dels preus immobiliaris, en aquests barris del que es tracta s d'encoratjar i enfortir el mercat
s ben convenient la moderaci dels preus immobiliaris, en aquests barris del que es tracta s, precisament, d'encoratjar i enfortir el mercat. Lgicament, aix s'ha de combinar amb poltiques que fomentin l'habitatge accessible i el distribueixin convenientment sobre el territori. L'instrument ms important i innovador de la Llei s la creaci d'un fons financer de la Generalitat destinat a la rehabilitaci i la promoci especfica d'aquells barris, rees urbanes i viles que ho requereixin. Aquest fons es nodrir amb aportacions dels pressupostos de la Generalitat i permetr emprendre no menys de quaranta intervencions d'aquest tipus en quatre anys. La inversi total prevista en aquestes operacions s de 600 milions d'euros, dos teros dels quals seran aportats per la Generalitat i la resta pels governs locals.

423

EL DRET A LA CIUTAT: LA LLEI DE MILLORA DELS BARRIS

ANUARI TERRITORIAL 2004

L'experincia mostra que, per tenir xit, l'estratgia de les intervencions en aquestes rees ha de ser integral, s a dir, abandonar les aproximacions i adrear-se a un ventall extens de temes. Aix, podran acollir-se al finanament previst intervencions de millora dels espais pblics, de dotaci dels espais verds, de provisi d'equipaments, de rehabilitaci dels edificis, d'accessibilitat, d'estalvi energtic, d'incorporaci de les xarxes de tecnologia de la informaci, d'equitat social, edat i gnere en l's de l'espai urb, aix com de desenvolupament econmic i social. El programa s'adrea de manera prioritria a les rees on es combinen problemes d'involuci urbanstica, prdua o creixement massa accelerat de la poblaci i mancances econmiques i socials. Es tracta normalment de centres histrics, de polgons d'habitatge dels anys seixanta i setanta i d'rees nascudes de processos d'urbanitzaci marginal. Moltes d'aquestes rees estan situades en les poblacions ms denses i poblades de Catalunya. Per ens equivocarem si pensssim que la problemtica afecta noms les ciutats ms grans. Sn moltes les viles mitjanes i les capitals comarcals que veuen amb preocupaci l'evoluci dels seus centres histrics. Un bon nombre d'ajuntaments catalans ja han desenvolupat projectes de gran inters per tractar la

problemtica de la rehabilitaci urbana, projectes que han topat, sovint, amb dificultats de finanament. Ara els ajuntaments interessats podran presentar les seves iniciatives i una comissi integrada per representants de la Generalitat, els governs locals i associacions ciutadanes determinar l'assignaci d'acord amb la problemtica existent, la bondat de la proposta i l'equitat territorial. Els mateixos ajuntaments seran els encarregats d'executar els projectes, cada un dels quals haur de ser enllestit en un perode de quatre anys. Aix, doncs, el lema ms adient per al programa no seria tant "suport per a barris amb problemes", com "suport per a barris amb projectes". Fa quaranta anys, Henri Lefebvre va enunciar que, entre els drets bsics dels ciutadans, al costat del dret a la llibertat, al treball, a la salut o a l'educaci, se n'hauria d'incloure un altre: el "dret a la ciutat". s a dir, el dret dels ciutadans a viure en territoris propicis a la convivncia i rics d'usos diversos, en els quals l'espai i els equipaments pblics siguin factors de desenvolupament collectiu i individual. El dret de tots a gaudir d'un entorn segur que afavoreixi el progrs personal, la cohesi social i la identitat cultural. La defensa d'aquest dret s l'objectiu central de la primera llei del nou Govern de Catalunya.
*Article publicat al diari AVUI el 19 de mar de 2004

Oscar Rebollo
Professor de Sociologia. Universitat Autnoma de Barcelona

LA PLANIFICACI PARTICIPATIVA PER A LA TRANSFORMACI URBANA

Sense cap mena de dubte, la millora de les condicions de vida en els barris ms desfavorits de les ciutats depn en bona mesura del fet que les administracions destinin fons pblics a rehabilitar-les urbansticament i residencialment per mitj de limpuls de mesures i programes socials. Per tant, benvingut sigui el fons dajudes als municipis que suposa la Llei de millora de barris (2/2004) del Departament de Poltica Territorial. Un fons que, tal com sespecifica en el desenvolupament reglamentari i programtic de la Llei, es concep com a instrument financer per a donar suport als programes de rehabilitaci integral de barris que redactin i impulsin els ajuntaments. Per la qesti avui dia rau en el fet de saber si s noms qesti de diners o si el problema dels barris en crisi requereix, potser amb ms importncia i urgncia, estratgies i metodologies dintervenci innovadores que, a ms de ms recursos, incorporin tamb ms agents compromesos amb la transformaci urbana i molt especialment amb els residents mateixos i amb els agents comunitaris del territori. Les institucions democrtiques, en especial els ajuntaments, ja fa temps que inverteixen recursos al nostre pas per a la millora de les perifries urbanes, de nuclis antics degradats i de barris en crisi. s just reconixer que en els darrers vint-icinc anys sha fet un bon rentat de cara en molts barris que ara, a ms de tenir carrers asfaltats i illuminats, tamb disposen duna creixent dotaci dequipaments educatius, sanitaris, esportius i cvics, amb un espai pblic millorat i amb un parc dhabitatge pblic relativament ben mantingut. Per tamb tenim experincia acumulada en les nostres ciutats que molts daquests barris han millorat ostensiblement sobre la base de dinmiques de renovaci dels residents i dexpulsi de la poblaci resident tradicional, que passa a viure en altres barris daltres ciutats i transporten en les seves maletes els problemes de sempre; i tamb tenim experincies de barris que, en no haver estat sotmesos a dinmiques dexpulsi poblacional, esdevenen un pou sense fons en qu saboquen recursos pblics duna eficincia fora qestionable, ja que al mateix ritme en qu la urbanitzaci es millora tamb es degrada perqu costa molt mantenir lespai pblic, perqu hi creix la poblaci purament dependent de programes socials, perqu els perodes de crisi o de recessi

424

ANUARI TERRITORIAL 2004

EL DRET A LA CIUTAT: LA LLEI DE MILLORA DELS BARRIS

econmica suposen retrocessos enormes dels processos de millora i perqu solen ser, a ms, centres de recepci dels expulsats daltres llocs, perqu les dinmiques poblacionals associades a la cohesi social, denvelliment i migratries, sobretot, no es tradueixen fcilment en infraestructures i perqu, en definitiva, la modificaci dalgunes condicions estructurals, residencials i urbanstiques ha demostrat no ser garantia de canvis culturals pel que fa a hbits, relacions, actituds, civisme, violncia, etc. Qu hem de fer, aleshores? Potser ja s hora, com diem, de plantejar-nos un canvi veritable pel que fa a les estratgies dintervenci. No ens referim a un salt en el buit, ja que disposem de prou experincia acumulada en diversos llocs sobre processos de transformaci urbana que

lacci transformadora en si mateixa) i en lestabliment daltres maneres de fer i relacionar-se entre aquests actors. No es tracta, simplement, de participaci ciutadana mitjanant negociacions amb quatre representants venals, ni de la creaci, una mica ms sofisticada, de consells de barri i de taules de concertaci, encara que aix ja seria un aven. Ni ens referim al fet que els ciutadans decideixin; aix, sense saber molt b ni qui, ni en qu, ni perqu. Es tracta ms aviat de posar en marxa processos que promoguin lautonomia i lorganitzaci en la comunitat, que siguin educatius, que comprometin els residents a millorar lentorn, a estar vinculats a poltiques concretes i reals, a processos de transformaci de les seves condicions de vida. No ens referim a processos participatius que passin per una nica taula ni per un nic representant, sin a una gran varietat dactivitats i de collectius, de protagonistes i de compromisos. No ens referim a participaci, ens referim a transformaci participativa i comunitria. Una llei de millora de barris que volgus ser alguna cosa ms que un fons dinversions al servei dels ajuntaments (benvingut sigui, hi insistim) hauria per tant de promoure i buscar aix. A ms de posar diners al servei dels ajuntaments, caldria poder posar diners al servei daltres estratgies dintervenci que vinculessin els recursos no noms al mal estat del barri sin a com es pensa capgirar la situaci. Tamb seria bo de destinar recursos al monitoratge dexperincies, a la valoraci i la visualitzaci de prctiques innovadores i eficaces que ja sestan produint, tot i que de manera dispersa i encoberta. I tamb seria bo de comprometre lAdministraci de la Generalitat, i no noms el Departament de Poltica Territorial, en noves maneres de cooperaci interdepartamental.

No ens referim a participaci, ens referim a transformaci participativa i comunitria

han fonamentat lxit obtingut en altres maneres de fer les coses que, segurament, just s reconixerho, sn ms difcils daconseguir que els diners: ens referim a altres maneres de relaci i de cooperaci entre administracions i entre departaments duna mateixa Administraci, a altres maneres de cooperar i de collaborar entre serveis pblics (escoles, centres de salut, centres dassistncia social, equipaments de proximitat) i professionals i a altres maneres de relaci i a altres protagonismes per part de la comunitat. La planificaci-acci participativa per a la transformaci dels entorns urbans es fonamenta en la necessitat dampliar el ventall dactors que intervenen i simpliquen en els processos de millora (tant en les fases de diagnstic i propostes, com en

Itziar Gonzlez
Arquitecte

EL REPTE METODOLGIC DELS PROCESSOS DE TRANSFORMACI URBANA I EL SEU ACOMPANYAMENT

En lmbit de lurbanisme i, ms concretament, en el marc de la recent Llei de barris, totes les propostes de transformaci i millora urbana senfronten amb el repte de fer compatible el seu primer impuls generador de nova realitat amb la fragilitat i mutaci de molts dels elements implicats. El gruix de temps que suposen aquestes transformacions constitueix un espai transitori en el que tenen lloc multitud de variacions infinitesimals que, atesa la seva capacitat de canviar la trajectria del projecte inicial, mereixen el desenvolupament duna metodologia prpia. Ens referim sens dubte, a la necessitat de realitzar un escrupols acompanyament de totes les mutacions i canvis que, alhora que configuren la nova realitat urbana, tamb poden esborrar, malauradament, tot all que feia aquell lloc valus per a les persones i digne, per tant, de ser transformat. De fet, molt sovint, la renovaci comporta tamb el risc de produir un impacte tan rotund i contundent que esquinci el teixit ms que modelat de temps i temps de vivncies quotidianes de la gent. Daltra banda, per, aquest espai ambivalent de la transformaci esdev tamb lespai precs per a la

425

EL DRET A LA CIUTAT: LA LLEI DE MILLORA DELS BARRIS

ANUARI TERRITORIAL 2004

detecci dels errors i de les males fixacions de la proposta inicial. Com si es tracts de reconduir la trajectria duna nau, noms les correccions ms sensibles, freqents i suaus seran les que permetran minimitzar els errors sense pretendre amagar-los i, per tant ,sense caure de nou en una reducci de la complexitat present en cadascuna de les intervencions integrals encetades. De fet, aquestes actuacions de millora urbana sn una oportunitat per a perfilar nous i millors ormeigs dacompanyament des de totes les disciplines que feinegen en el planejament de les ciutats, que, ms enll duna certa autocrtica, ens han de permetre una ms gran socialitzaci de la vivncia, convivncia urbana. Aquests ormeigs dacompanyament, que ho son en el temps i en lespai del conjunt de la ciutadania, seran sempre eines de proximitat als usuaris, que sn el veritable niu dexperincia, dels canals insospitats de flux de missatges i dopini i, sobretot, del coneixement territorial viscut i contrastat.

amb la participaci dels ciutadans no noms com a garantia duna visi plural i democrtica, sin tamb com a generadors de dinmiques comunitries. En un altre ordre de consideracions, els criteris especfics dhabitabilitat i qualitat de vida sn leina clau, els principals definidors dels objectius que ens han de permetre mesurar i proposar la ciutat atenent la mobilitat, la sostenibilitat i equitat, s a dir, a favor dels seus espais per a la convivncia. Finalment, una darrera eina seria la que aportaria el reconeixement com a preexistncia dels conflictes latents i el seu valor com a indicadors, i com a motors de mediaci, dinnovaci i de millora de la cohesi social. Sens dubte, en el conflicte hi ha sovint la llavor de noves maneres denfocar el model urb i territorial, aix com les pistes tant del que hi ha de valus en un teixit urb com del que necessita la mutaci. Si creiem que les transformacions urbanes sn una oportunitat per a cohesionar i enfortir el sentit no noms del que s pblic, sin tamb de tots aquells valors capaos de vertebrar alhora ciutats i comunitats, tindrem la necessitat forosa de disposar daquestes eines dacompanyament. El dret a la ciutat s essencialment el dret a con-viure i a co-incidir i necessita la proximitat de lacompanyament. Aquelles transformacions que reforcin la convivncia demostraran haver seguit un procs adequat de transformaci i segurament hauran estat testimoni de lactitud de respecte i comproms necessari per a garantir la flexibilitat duna pulsi de vida i collectivitat que es fa difcil dencapsular formalment. Com si de grans parterres es tractessin, les ciutats i el territori fan aflorar contnuament nous mbits per a la coincidncia i per al conflicte, indistintament. Per aix haurem de concloure que hem de ser capaos de reconixer que ms enll dun primer planejament de xoc i seminal s indispensable, tamb, el procs dacompanyament de les transformacions que sen derivin, a fi de permetren larrelament en les persones i en el teixit fi i invisible del territori com de lmbit pblic. Continuem, doncs, amatents a aquestes transformacions, amb la m suau del qui sap redrear totes les trajectries.

En el conflicte hi ha sovint la llavor de noves maneres denfocar el model urb i territorial

Breument, i com a primer apunt duna possible enumeraci, una daquestes eines seria lanlisi transdiciplinar de la realitat sobre la que es vol actuar, que aporta la visi complexa a la qual ens referem abans i que s necessria per a no caure en simplificacions i oblits irreparables. Una segona eina seria lanlisi sincrnica del conjunt dactuacions, que com aquest Anuari Territorial de Catalunya 2004 ens permet una visi del conjunt de transformacions i debats territorials al llarg dun mateix any. En tercer lloc, cal sumar, a aquestes visions dabast ms general i ampli, leina que suposa la visi prxima dels ciutadans que com a coneixedors i experts territorials permeten incorporar les vivncies, usos, creativitat i expressivitat quotidians i enriqueixen aix el procs de planejament i la seva capacitat de generar qualitat de vida. Lgicament i com a prolongaci daquesta ltima, caldr comptar amb el procs de definici de les propostes i de la tria de les opcions que marcaran les dinmiques socials i econmiques dels barris,

426