ANUARI TERRITORIAL 2006

ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

Juli Esteban i Noguera Director del Programa de planejament territorial Generalitat de Catalunya
Durant lany 2006 el Govern de la Generalitat ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran i el Pla director territorial de lEmpord. Aix mateix, al llarg daquest any sha aprovat inicialment el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) i sha presentat lAvantprojecte del pla territorial parcial de Comarques Centrals. Es pot dir que el desenvolupament del Programa de planejament territorial engegat a comenament de 2004 avana a un ritme prou satisfactori. En aquest moment penso que podem entendre que sha assolit un grau suficient de dos objectius prou importants: En primer lloc la definici dels continguts dels plans territorials que ens configuren un tipus de document nou en la panormica dels diversos instruments dordenaci i dintervenci en el territori; i en segon lloc la formulaci i comprovaci duna metodologia delaboraci del pla, en qu sassegura el dileg amb el territori, garantint alhora leficcia final del procs que es concreta en laprovaci del pla, sense la qual tot acabaria essent fora intil. Pel que fa al tipus de document en qu shan de concretar els plans territorials, el repte era precisar uns continguts i un to adequat perqu els plans territorials complissin les condicions segents: Tenir una eficcia real en la regulaci dels processos territorials i no sser noms una formulaci dobjectius. Trobar el seu paper dins el complex entramat de competncies sectorials, pel que fa a la creaci dinfraestructures i equipaments. Respectar el marge de joc que pertoca als instruments urbanstics i a les competncies municipals en aquesta matria. Tenir capacitat de resposta o adaptaci a oportunitats i circumstncies no previstes. Fer possible que la seva elaboraci i tramitaci es faci en un perode de temps relativament curt. Penso que el tipus de plans elaborats, amb un plantejament modest que renuncia a desideratum impossibles o que en tot cas sassolirien fora de temps, responen prou b a aquestes condicions. La sistematitzaci de les propostes en les tres temtiques bsiques: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat; la modulaci de les seves determinacions en normes, directrius i recomanacions; lexpressi dautomtic acatament a les decisions sobre els vectors ambientals lgicament preses com a mnim en el marc de Catalunya sencera; la possibilitat denriquiment del projecte territorial per addici com a noves capes dels plans sectorials dequipaments que elaboren els departaments competents, i la provisi de mecanismes per a la consideraci dopcions de desenvolupament interessants per al territori que podrien no haver estat previstes pel pla sn caracterstiques i potencialitats del tipus dinstrument adoptat, el qual penso que dna una resposta suficient a les exigncies plantejades. Pel que fa al procs delaboraci i tramitaci, calia tenir present que a diferncia del que succeeix amb els POUM en qu cada ajuntament en t el protagonisme poltic de la formulaci i s, per tant, linterlocutor bsic dels equips tcnics que els elaboren, els mbits de planejament territorial no tenen en absolut cap figura semblant. Aix seria molt diferent si els mbits de planejament corresponguessin a vegueries constitudes i, especialment, si els rgans de govern daquestes vegueries fossin delecci directa. Evidentment no s aix, i en cada un dels mbits de planejament la representaci del territori dels plans est desagregada en molts ajuntaments entre 77 i 209 i diversos consells comarcals entre 4 i 7, els quals no tenen, daltra bada, gaire capacitat de decisi en matria dordenaci del territori. No va costar gaire entendre que la possible frmula de comissions de participaci o de seguiment com interlocutores principals en lelaboraci del pla presentava opcions o insuficientment representatives o de dimensions poc operatives i, en tot cas, sense gaire capacitat real per a establir acord formals.
351

ELS PLANS TERRITORIALS JA SN AQU

ANUARI TERRITORIAL 2006

La idea de lavantprojecte de pla, com un document destricta responsabilitat tcnica per a centrar els temes de debat i estendrel a tots els ajuntaments i, a ms, a tots els implicats o interessats en el pla, penso que ha demostrat la utilitat i leficcia que t en lexercici de la voluntat de participaci del territori a lhora delaborar el pla. Cal remarcar que aquesta participaci, a ms dsser lexercici dun dret, s un ingredient necessari i substantiu per a lelaboraci del pla, com es pot demostrar a partir de les diferncies i millores que els projectes de plans que shan aprovat tenen amb relaci als respectius avantprojectes. Certament, sempre hi ha algun ajuntament que al principi denuncia una manca de participaci per no haver estat consultat abans de la formulaci de lavantprojecte, per no nhi ha cap que al final del procs pugui argumentar que no ha pogut participar i fer conixer els seus punts de vista i objectius amb la profunditat desitjada. Laprovaci dels primers plans territorials posa sobre la taula el repte principal i definitiu daquest procs: verificar la seva eficcia en lordenaci de lespai territorial de Catalunya. Aix ha de tenir algunes manifestacions immediates i daltres que shan danar percebent al llarg del temps i que han dsser resultat duna progressiva assumpci de la cultura de lordenaci del territori, com va succeir amb lurbanisme desprs duns quants anys. Dentrada shan de fer notar els aspectes amb ms fora vinculant, normes i directrius sobre la preservaci dels sls encara no urbanitzats i sobre

la quantitat i contingut dels creixements urbanstics. Les comissions territorials durbanisme tindran en els mbits on hi hagi plans territorials aprovats una referncia dobligada observana per a valorar els aspectes territorials substantius dels plans dordenaci urbanstica municipals que sels sotmeti a aprovaci. Desprs ha de venir la potenciaci dels criteris destructuraci i integraci territorial en els projectes dinfraestructures de mobilitat i tamb lassoliment de coherncies entre el model territorial que proposen els plans i les propostes sectorials daltres infraestructures i equipaments. Per ltim, lobjectiu s assolir un discurs sobre el futur de cada territori compartit majoritriament pels agents i collectius que participen en la seva evoluci al llarg del temps. Cal ser conscient que aix no s un procs lineal i que els plans territorials no poden ser-ne una pauta excessivament rgida, per en sn, tanmateix, malgrat les seves mancances, un element bsic i imprescindible. En tot cas, i en el pitjor dels escenaris, els plans territorials ens poden assegurar, mitjanant les seves determinacions vinculants en el camp de lurbanisme, que la progressiva ocupaci del territori respecti una xarxa articulada i contnua despais no urbanitzables, i que el procs durbanitzaci tendeixi a reforar una estructura nodal de ciutats que estalvi sl, que afavoreixi la dotaci de serveis de qualitat a tots els ciutadans i que tamb faciliti el transport pblic i la integraci dels immigrants. No seria poca cosa. Setembre de 2007

352

ANUARI TERRITORIAL 2006

PLANS URBANSTICS DE MATAR 147

LAjuntament de Matar avana en la renovaci de la ciutat. Els projectes ms significatius que sestan portant a terme sn la reconversi dantigues zones industrials com el solar de la fbrica Iveco-Pegaso, la creaci de noves rees deconomia terciria com la zona del Rengle, la regeneraci del centre histric, lordenaci del front martim i la rehabilitaci de barris degradats com Cerdanyola, la Llntia, Rocafonda o Palau.

Antecedents

2005:154

Matar, capital de la comarca del Maresme, est sent objecte duna forta transformaci urbanstica. De leconomia del txtil, actualment en crisi, realitza una conversi cap a leconomia terciria. Amb una superfcie de 2.250 ha i una poblaci de 118.748 habitants, segons dades del padr del 2006, la ciutat ha esgotat el sl amb possibilitats de ser transformat, per estudis elaborats per lAjuntament preveuen unes necessitats dentre 8.888 i 11.000 habitatges per als propers deu anys. Per donar resposta a aquestes previsions, lAjuntament ha optat per reconvertir antics teixits industrials i barris degradats en zones dactivitat terciria, residencial i en equipaments.

de congressos. Es preveu que el parc tecnolgic obri el 2010. El projecte s de lequip de larquitecte Oriol Bohigas i Guardiola, que pretn que universitaris, formadors, investigadors, empreses i serveis relacionats amb les noves tecnologies comparteixin espai.

Millora de barris degradats

Durant els anys cinquanta i seixanta Matar va rebre milers dimmigrants que es van installar al voltant del centre histric, creant els barris de Cerdanyola, el Pla den Boet, Rocafonda, Palau i la Llntia. Actualment aquest barris es troben en un procs de degradaci i tenen una forta manca dequipaments. lAjuntament nha assumit la millora. Cerdanyola. Aquest venat t actualment 30.000 habitants i s un dels mes densificats de la ciutat. El 2006 va obtenir lajut de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS [2004:103], i actualment el govern municipal vol edificar els voltants encara per urbanitzar. El projecte preveu

Reconversi del sl industrial en sl residencial i terciari

Davant la dificultat dobtenir nous sls per al creixement urb dins del terme municipal sense ocupar espais lliures o agrcoles, lequip de govern ha optat per reconvertir antigues zones industrials ja obsoletes en nous sectors residencials i dactivitat terciria. Aquestes rees, situades en la franja martima a loest del municipi, son: Iveco-Pegaso, antiga zona industrial de 100.274 m2. Les empreses que ocupaven aquest sector han comenat a marxar i es preveu que la zona estigui buida el 2008 per tal dengegar la construcci. El projecte que shi vol realitzar correspon a dues torres de quinze plantes i quatre ms de petites que donaran cabuda a 1.250 habitatges i tres-centes places daparcament lligades a lestaci de tren. El Rengle, amb 175.000 m2. Aquesta rea acollir un parc tecnolgic, quatrecents habitatges, zones doficines i zones comercials. LAjuntament ha presentat la maqueta del parc tecnolgic i ha donat a conixer els futurs inquilins: la Fundaci Tecnocampus, les dues escoles universitries de Matar, un centre dempreses tecnolgiques, la incubadora per a nous projectes i un palau

dos-cents habitatges a la zona de les Gavarres, dos-cents ms a lactual camp de futbol, una torre de catorze plantes i un institut. El govern calcula que amb les plusvlues dels blocs de pisos hi podran construir nous equipaments, per els vens defensen el creixement zero de Cerdanyola. Pla den Boet. LInstitut Catal del sl (INCASOL) t prevista la construcci de noranta-quatre habitatges de protecci pblica, aix com un equipament educatiu i un aparcament per a cent deu vehicles. Barris de Rocafonda i Palau. LAjuntament presentar els barris a la convocatria dajuts de la Llei de millora de barris de lany 2007, com a resposta a les demandes dels vens. Aquests barris, que concentren molta poblaci immigrant, ja van engegar lany 2001 un pla de millora i transformaci amb el suport de fons de cohesi de la Uni Europea (UE). Tamb est previst transformar els antics pavellons de lescorxador en una potent zona dequipa-

Reordenaci del passeig martm. Foto: Marta Casas

353