ANUARI TERRITORIAL 2006

ANUARI TERRITORIAL 2006

EL PROJECTE FERRMED
Joan Amors i Pla Secretari General de FERRMED
1.- ORIGEN I OBJECTIUS BSICS Lassociaci sense afany de lucre Promotion du Grand Ave Ferroviarie de Marchandises Scandinavie Rhin-Rhne Mediterrane Occidentale, ASBL (FERRMED), es constitu a Brusselles el mes dagost de lany 2004 per iniciativa del mn empresarial. Es tracta duna associaci de caire multisectorial creada amb la idea de millorar la competitivitat europea per mitj de dos objectius bsics: La introducci dels anomenats Estndards FERRMED arreu de la Uni Europea La promoci del Gran Eix FERRMED per a mercaderies Escandinavia-Rin-Roine-Mediterrnia Occidental. Ample de via UIC Glib UIC C Trens de fins 1500 metres de longitud i 3600 5000 tones tils. Pendent mxima de 12 millsimes, limitant la longitud de les rampes. Disponibilitat duna xarxa de terminals intermodals, polivalents i flexibles amb alts nivells de prestacions i de competitivitat, ubicades als ports i als principals nusos logstics dels grans eixos. Longitud til dapartadors i terminals per a trens de 1500 metres. Sistema de gesti i de control unificat a nivell de cada gran eix. Sistema ERTMS i banalitzaci total 2.- IMPLANTACI DEL ESTANDARS FERRMED A LA UNI EUROPEA Els estndards FERRMED que es pretn implantar sn els segents: Xarxa ferroviria en forma de malla reticular policntrica dalta incidncia socioeconmica i intermodal. Considerar tres grans eixos preferencials en la direcci Nord-Sud i tres ms en direcci Est-Oest. A les branques principals dels grans Eixos disposar de: Lnies convencionals amb doble via completa, electrificades (tensi recomanable: 25.000 volts) i amb dedicaci prioritria o exclusiva per al trfic general de mercaderies, aptes per als trens de 22,5 25 tones per eix. Lnies paralleles daltes prestacions ds exclusiu o preferencial per al transport de passatgers i de mercaderies lleugeres a gran velocitat, connectades amb els principals aeroports.
180

Disponibilitat dhoraris i de capacitat per a la circulaci de trens de mercaderies les 24 hores del dia i 7 dies per setmana. Harmonitzaci de les formalitats administratives i de la legislaci laboral. Gesti del sistema de transport compartit entre diversos operadors ferroviaris (lliure competncia). Cost favorable per a la utilitzaci de les infraestructures tenint en compte les avantatges socioeconmiques i ambientals del ferrocarril. Filosofia de gesti de millora de la competitivitat basat en els principis R+D+4 i en la xarxa ferroviria de mercaderies, com part integrant de la cadena global de valor afegit. Reduir limpacte mediambiental dels sistemes de transport de mercaderies. Particularment el soroll, vibracions i emissions com a resultat de la reposici/conversi del parc mbil ferroviari vell, de solucions infraestructurals on sigui necessari i dun creixement de la proporci de ls del ferrocarril fins al 30-35% del total de trfic terrestre.

ANUARI TERRITORIAL 2006

ANUARI TERRITORIAL 2006

Fehmarn, connecta en ventall tots els ports de lOest de la Mar Bltica i la Mar del Nord, aix com la Gran Bretanya i uneix els principals ports fluvials. A partir de Duisburg, la branca central recorre bona part de les valls del Rin i del Roine passant de lun a laltre a travs de Luxembourg i Metz, discorre per tota la costa Mediterrnia ms occidental des de Marsella i Gnova fins Algesires, i interconnecta les dues branques paralleles que travessen els Alps Suissos i els Pirineus Orientals, aix com els eixos Est-Oest ms importants de la Uni Europea. MALLA RETICULAR I POLICENTRICA DALTA INCIDNCIA SOCIO-ECONMICA I INTERMODAL Aix, el concepte Gran Eix FERRMED incorpora les rees que van des de Sant Petersburg a Rssia, passant pel sud de Finlndia, gran part dEstnia, la zona oest de Letnia, la meitat sud de Sucia, lrea de la ciutat dOslo a Noruega, Dinamarca, la major part dAlemanya, una fracci del nord-oest de Polnia, els Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg, el sector sud-oriental de la Gran Bretanya, la major part de Frana, Sussa, Liechtenstein, la cantonada occidental d ustria, el nord-oest dItlia, Andorra, la part est i meridional d Espanya i finalment el nord del Marroc i dArglia.

3.- DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA FERROVIRIA INHERENT AL GRAN EIX FERRMED La xarxa inherent al Gran Eix FERRMED comprn la zona de major activitat econmica i logstica de la Uni Europea. Per aquesta ra, lAssociaci FERRMED lha escollit per analitzar, en profunditat, les implicacions de laplicaci dels Estndards FERRMED i dur a terme un Estudi Global dOferta/Demanda, Tcnic i Socioeconmic en tota la seva rea dinfluncia, que permeti determinar, des de la doble ptica empresarial i mediambiental, els plans d acci a realitzar per millorar substancialment la competitivitat de tots els sectors dactivitat econmica. Per a la realitzaci de lEstudi, es contemplaran totes les modalitats de transport, amb lobjectiu davaluar-les i reequilibrar-les de manera ptima, preveient una participaci del ferrocarril de lordre dun 30 a 35 % del conjunt del trfic terrestre. La filosofia, els criteris i els resultats daquest Estudi podran servir de guia per a considerar-los en el desenvolupament daltres grans eixos ferroviaris transeuropeus. El tronc principal del Gran Eix FERRMED sinicia a Stockholm, travessa els estrets dresund i

Un Gran Eix estructural de la Europa Occidental El Gran Eix FERRMED interconnecta els ports martims i fluvials ms importants aix com els eixos Est-Oest ms rellevants de la Uni Europea.

181

ANUARI TERRITORIAL 2006

ANUARI TERRITORIAL 2006

4.- LA IMPORTNCIA DEL GRAN EIX FERRMED 4.1.- Un gran Eix vertebrador de lEuropa Occidental Tal com es pot veure a les figures adjuntes, es tracta dun Gran Eix daltssim valor estratgic i socioeconmic per al conjunt de la Uni Europea.

Un corredor A ms a ms, el Gran Eix FERRMED t una influncia directa sobre 60 milions dhabitants en el Nord dfrica. Sinterconecta amb lextrem occidental del ferrocarril transiberi a Sant Petesburg. 4.2.- Un gran Eix Ferroviari ideal pel transport de mercaderies Les caracterstiques socioeconmiques de les zones dinfluncia cobertes pel Gran Eix i les previsions de desenvolupament futur asseguren fluxos significatius pel ferrocarril. La topografia del tronc central del Gran Eix FERRMED s ms suau, i per tant millor per al transport de mercaderies que qualsevol corredor ferroviari Nord-Est de la UE. 4.3.- La promoci del Gran Eix FERRMED, nica soluci vlida per resoldre la saturaci de carreteres i autopistes. Les carreteres i autopistes de lrea dinfluncia del Gran Eix FERRMED presenten diversos trams que es troben normalment saturats. El creixement previst del trfic viari en aquesta mplia zona pressuposa un collapse total en el termini duns deu a dotze anys. Lnica soluci es aconseguir que el ferrocarril en la xarxa inherent al Gran Eix FERRMED sigui capa dabsorbir de lordre del 30% al 35% del trfic terrestre.

econmic de primera magnitud. El tronc principal del Gran Eix FERRMED connecta algunes de les zones ms importants de la Uni Europea. Des del punt de vista socioeconmic i geogrfic, es tracta dun eix ideal pel transport de mercaderies.

mbit dinfluncia directa i prxima El gran Eix FERRMED t una influncia directa i prxima sobre 245 milions d europeus (54% de la poblaci de la UE-25 i 66% del PIB).
182

ANUARI TERRITORIAL 2006

ANUARI TERRITORIAL 2006

4.4.- El Gran Eix FERRMED a la Pennsula Ibrica. Aquest Gran Eix a lEstat espanyol coincideix geogrficament amb lanomenat Eix Mediterrani que afecta de forma directa a Catalunya, Comunitat Valenciana, Mrcia i Andalusia i tamb de retop les Illes Balears i Arag. Aquestes comunitats autnomes, en el seu conjunt, representen gaireb el 50% de la poblaci, del PIB i de la producci agrcola de lEstat i ms del 50% de la producci industrial, ms del 60% de les exportacions a la resta dEuropa i el 65% del trfic martim sense comptar les Illes Canries. Aquest Gran Eix, per altra banda, s lnic que permetria que lEstat espanyol esdevingus una plataforma logstica intercontinental dabast europeu degut als avantatges que representa per al trfic amb Asia i el Nord dfrica. 5. - PLA DACCI A CURT TERMINI DE LASSOCIACI FERRMED Realitzaci dun Estudi Global Tcnic, Socioconmic i dOferta/Demanda de lrea dinfluencia del Gran Eix FERRMED (2008). Com a resultat daquest estudi, que est duent a terme un potent consorci internacional, sespera un ptim repartiment entre els diversos modes de transport, reduint els costos logstics i mediambientals per lincrement de la participaci dels sistemes mes sostenibles i adequats. Promoci del Projecte FERRMED i incorporaci de nous membres per sser una associaci multisectorial forta. Presentaci i defensa del projecte davant les institucions privades, pbliques, europees, nacionals, regionals i locals. Realitzaci duna FERRMED Conference (2008). Crear un Frum FERRMED (2007) Impulsar les accions per millorar lexplotaci/utilitzaci a curt i llarg termini (qualitat, fiabilitat, puntualitat, traabilitat seguretat i costs).

Promoure ladopci progressiva dels estndards FERRMED en tota la Uni Europea, aix com la lliure competncia. Fomentar lexecuci de nous mtodes de transport ferroviari. Obtenir la declaraci de Projecte prioritari europeu per a lEix ferroviari mediterrani. (2010) 6.- INCORPORACI A LASSOCIACI FERRMED Es poden incorporar a FERMED totes les empreses, entitats i institucions que estiguin interessades en la millora de les infrastructures daquest Gran Eix, en la implantaci dels estndards FERRMED, en la posada en marxa de nous sistemes dexplotaci i en la instauraci de la lliure competncia en la xarxa ferroviria de mercaderies de la Uni Europea. Des dagost del 2004 ms i ms empreses i associacions de tots els sectors econmics sestan incorporant a FERRMED. A 30 de setembre de 2007, FERRMED compta amb 116 membres i aquesta xifra va en augment. Per aquesta ra, FERRMED se est convertint no pas nomes en un lobby cada vegada ms potent, sin tamb en un frum dintercanvi de noves idees per a optimitzar la cadena logstica i de valor afegit i obrir noves lnies de cooperaci i de negoci. 7.- COLOF Per acabar, noms dues consideracions: La seu FERRMED es troba a, Rue de Trves, 49. B 1040 Bruxelles - Belgique Tel.: ++ 32 2 230 59 50 Fax: + 32 2 239 70 35 fermed@ferrmed.com www.ferrmed.com des don estem a la disposici de tothom que pugui estar interessat en el projecte Per a Catalunya es tracta dun Projecte essencial. A Catalunya li conv molt, en tots els aspectes, vincular-se a grans projectes europeus. A voltes, s una bona manera de resoldre problemes per elevaci. Setembre de 2007
183