ANUARI TERRITORIAL 2004

Laplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

Jordi Caas
Director general de Poltiques Ambientals i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

COMPLIR KYOTO A CATALUNYA*

El compliment dels nostres compromisos internacionals, aix com l'aven cap a un model energtic sostenible, ens obliguen a donar resposta a una tensi fonamental. En concret, la tensi que hi ha entre l'objectiu assumit per l'Estat espanyol (en el Protocol de Kyoto i els acords del Consell de la UE) de limitar el creixement dels gasos amb efecte d'hivernacle en un 15% entre el 1990 i el perode 2008-2012 i l'augment d'aquestes emissions registrat fins ara, que supera ja el 40% i, segons les previsions efectuades per l'anterior govern central, podria arribar a sobrepassar el 50% d'aqu a sis anys. El repte s aturar el creixement (hom t la temptaci d'escriure el creixement desbocat) de la demanda d'energia. Cal revertir la dinmica en virtut de la qual cada cop que el PIB augmenta un punt, el consum energtic en creix dos. Per fer front a aquesta situaci, tant la UE com el Govern central han posat en marxa un conjunt d'actuacions entre les quals destaca darrerament la creaci d'un mercat de drets d'emissi que, a partir del 2005, implicar sis sectors econmics responsables del 40,5% de les emissions espanyoles (refineria del petroli, siderrgia, ciment, vidre i cermica, paper i elctriques). Aquest mercat ha de permetre incentivar l'eficincia i l'estalvi energtic d'aquestes indstries, aix com substituir les fonts d'energia ms intensives en carboni per d'altres de menys agressives envers el clima. Cal afanyar-se a assenyalar, no obstant, que la disminuci del 59,5% restant de les emissions requereix poltiques que han de desenvolupar les comunitats autnomes i els ajuntaments. En efecte, les emissions del sector residencial i del transport han experimentat un creixement molt considerable, fins al punt que pot arribar a posar en dubte la capacitat del nostre pas i de l'Estat per complir el Protocol de Kyoto i el comproms d'arribar l'any 2010 al 12% de contribuci de les energies renovables en la producci total d'energia primria, per molt que desenvolupem la solar i l'elica. Dit altrament: cal, en primer lloc, gestionar la demanda d'energia, sigui quina sigui la manera que tinguem d'oferir-la. Cal, doncs, introduir criteris d'estalvi i eficincia energtica en l'edificaci. En aquest sentit, la Directiva europea 2002/91/CE, relativa a l'eficincia energtica dels edificis, estableix uns requisits mnims d'eficincia en els edificis de nova construcci i en els grans edificis ja existents que siguin objecte de reformes importants, amb l'objectiu de promoure l'estalvi. Aix mateix, la directiva pren en consideraci la necessitat d'establir sistemes descentralitzats de producci d'energia basats en energies renovables. En aquest moment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge prepara instruments legislatius que permetin la transposici d'aquesta directiva al sector de l'habitatge com a part fonamental de l'estratgia de la Generalitat per a lluitar contra el canvi climtic i per a avanar cap a un model energtic sostenible. D'altra banda, cal tamb destacar que les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle derivades del transport es troben entre les que ms han augmentat a la UE, a Espanya i a Catalunya, i representen prop d'un 26% de les

Caldr internalitzar tots aquells costos que ara s'externalitzen, deixant que els assumeixin el conjunt de la societat, el sector pblic o les generacions futures
emissions catalanes. En efecte, la forma en qu hem produt ciutat i en qu hem ocupat el territori en les darreres dcades (la ciutat difusa i segregada, l'ocupaci extensiva dels corredors metropolitans, l'assumpci que el cotxe s el mitj de transport universal, la poca atenci dedicada al reforament de la xarxa ferroviria, etc.) han maximitzat les necessitats de mobilitat i han augmentat de manera molt considerable la dependncia ciutadana i del conjunt del sistema productiu respecte de les formes privades de transport. Tenim una societat cotxedependent. Caldr, doncs, avanar cap a un nou model de la mobilitat i cap a una nova poltica territorial que aturin l'expansi de la taca urbana, que distribueixin les funcions tenint en compte el seu impacte sobre la mobilitat, que assegurin l'accs en transport pblic als grans centres de treball, de consum i d'oci... en definitiva, que incorporin els criteris ambientals i el canvi climtic en la planificaci. I s en aquest

411

LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

ANUARI TERRITORIAL 2004

sentit que cal renovar el Pla territorial general de Catalunya, redactar els plans territorials pendents i desplegar els instruments legislatius existents en matria d'urbanisme i mobilitat, amb l'objectiu de fer realitat la idea de la mobilitat sostenible. No ens pot tornar a passar el que ha succet a la Regi Metropolitana de Barcelona aquests darrers vint-i-cinc anys, en qu sense que hagi crescut la poblaci hem doblat la superfcie de sol urb. Avancem-nos a l'argument dels costos. s possible que els actors afectats per aquestes propostes (els pblics i els privats) addueixin els costos d'algunes de les mesures que caldr aplicar com a ra per abandonar-les, per posposar-les o per aigualir-les. La nova cultura de l'energia reclama, en aquest aspecte, una discussi justa. Caldr, doncs, incorporar en el debat no noms els costos que els preus actuals ja reflecteixen, sin tamb aquells que ara per ara queden ocults; caldr internalitzar tots aquells costos que ara s'externalitzen, deixant que els assumeixin, de manera

ms o menys difusa, el conjunt de la societat, el sector pblic o les generacions futures. Un breu apunt en aquest sentit: l'Estudi sobre el cost social i ambiental del transport a Catalunya, preparat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, indica que cada any aquest sector externalitza (s a dir, no repercuteix en el seu preu) 4.774 milions d'euros en costos socials (accidents, soroll) i ambientals, dels quals 1.158 corresponen al canvi climtic. Per a acabar, cal que la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments concertin poltiques de lluita contra el canvi climtic. En un entorn de govern multinivell com el nostre i en un assumpte tan multidimensional com el del canvi climtic, no podem deixar d'actuar plegats. L'escalfament global, malgrat els seus inicis com a tema de l'agenda global, s tamb (diria sobretot) un tema de les regions i els poders locals.
*Article publicat al diari AVUI el 26 de juny de 2004

Annabel Subas i Victor Mitjans

Centre dEcologia i Projectes Alternatius (CEPA)

EL DECRET DEMISSIONS: UNA PROPOSTA ENCERTADA PER EN CALEN MS

La Directiva 2003/87/CE, per la qual es regula el comer de drets demissi de gasos defecte hivernacle, s la iniciativa ms rellevant que ha pres la Uni Europea per a aconseguir que els estats membres compleixin el comproms acordat de ratificar el Protocol de Kyoto, leina amb ms consens global per a fer front al canvi climtic. Representa un pas endavant en el cam de la reducci dels gasos defecte hivernacle dorigen hum, que afecten el medi ambient i que, si no canvien les coses, tindran greus conseqncies sobre les diferents societats humanes. El Reial decret 5/2004, de 27 dagost, transposa la Directiva europea regulant el comer demissions a lEstat espanyol. Shi estableix com sarticular el mecanisme de comer de drets demissi i qui hi participar en una primera fase. Resol que, a linici, sinclouran les installacions considerades com a grans focus demissi de gasos defecte hivernacle, concretament les centrals elctriques (nicament les de potncia nominal superior a 20 MW), les refineries, les indstries de producci i transformaci de metalls ferris, les de ciment, de cal, de vidre, de cermica, de pasta de paper i de paper i cartr. Cal remarcar, per, que el mercat dels drets demissi de CO2 no entra en cap moment a valorar el cost econmic de les emissions de CO2, sin que simplement es limita a distribuir, de la manera econmicament ms eficient, la quantitat de dixid de carboni que pot abocar cadascuna daquestes empreses. La Directiva, per, no incorpora els sectors difosos demissi de gasos defecte hivernacle, s a dir, els que no emeten CO2 a partir de grans focus demissi fcilment identificables i controlables. Ara com ara, aquests sectors sn responsables daproximadament el 60% de les emissions totals de gasos defecte hivernacle. Entenem que aquest pot ser un tema ms complicat dabordar, ja que t una relaci directa sobre lactual model socioeconmic i sobre lestil de vida i afecta els hbits quotidians dels ciutadans. Per tant, qualsevol mesura restrictiva en aquest sentit, si no es gestiona correctament, podria generar certa oposici social. Tot i aix, s un tema que caldria abordar quan abans millor, utilitzant mecanismes que facilitin lexecuci de mesures de reducci directa o indirecta demissions de CO2 (gratificacions, suport i ajuts per a la inversi i el finanament de mesures destalvi i eficincia energtica, ajuts a la investigaci en eficincia i en aplicaci de tecnologies que utilitzin energies renovables...). En aquesta lnia, hi t un paper fonamental la participaci i la implicaci dadministracions, empreses i societat civil. Entre els sectors difosos demissi de CO2 que caldria abordar amb algun altre tipus de mecanisme, en destaquem principalment dos:

412

ANUARI TERRITORIAL 2004

LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

El transport de persones i de mercaderies. s un gran consumidor de combustibles fssils i el responsable de ms del 28% de les emissions totals de dixid de carboni del pas. En el cas del transport de persones, caldria promoure una reducci en ls del vehicle privat, apostar per un transport pblic de qualitat i aplicar mesures de reducci del trnsit en les grans ciutats. Caldria invertir recursos per a la investigaci sobre eficincia energtica i sobre ls de fonts denergia alternatives als combustibles fssils (biocombustibles, hidrogen, aire comprimit, electricitat...). A les grans ciutats caldria implementar mesures que facilitessin lestacionament dels vehicles privats en rees circumdants (zones daparcament dissuasries en estacions intermodals de transport, aparcaments a les estacions de transport pblic dels llocs dorigen...), de manera que es redussin les emissions de gasos contaminats, la disminuci del soroll i, alhora, que millors la qualitat de vida dels ciutadans. Shaurien de trobar mesures alternatives al sistema convencional de crrega i descrrega i al transport de mercaderies per carretera. Els edificis (llar i sector terciari). Sn focus difusors demissi de gasos defecte hivernacle, tant de manera directa s de combustibles fssils per a cuinar, per a escalfar aigua o per a climatitzar com indirecta consum delectricitat. Caldria plantejar mesures serioses de promoci i ajuts a leficincia energtica en edificis i installacions. En el cas del sector serveis, especialment en els relacionats amb el turisme, la reducci o la internalitzaci dels costos ambientals encara s fa ms difcil, ja que els impactes es generen en un territori concret, per en darrera instncia els agents que generen limpacte poden tenir procedncies ben dispars. s similar al que pot succeir a lhora daplicar mesures de reducci demissions concretes al transport internacional. Una altra mesura interessant que es podria arribar a aplicar per tal dinternalitzar els costos ambientals t a veure amb el que sha denominat reforma fiscal verda. s un tema del qual sha parlat molt per que mai no ha estat abordat decididament per cap govern. En el cas de la Uni Europea, alguns governs, com el suec, han fet algunes passes, tmides, envers una reducci del pes de les crregues impositives sobre el treball (concretament sobre la contractaci de treballadors) per traslladar-les a ls de recursos ambientals com lenergia o els materials i mirar de reduir, daquesta manera, un s desmesurat de recursos naturals. Pel que fa a les emissions de gasos defecte hivernacle, seria important adoptar una directiva ms ambiciosa que la 2003/96/CE, per la qual es reestructura el marc comunitari dimposici dels productes energtics i lelectricitat. Aquesta directiva, que estableix els gravamens econmics sobre els productes energtics i lelectricitat, va ser adopta-

da el 2003 desprs donze anys de debat i duna reducci significativa de les crregues respecte de la posici inicial de la proposta. Pel que fa a ls de combustibles fssils, mereix un comentari especial el cas del queros, combustible usat en laviaci. El 1944, per tal dajudar la incipient indstria aeronutica, diversos pasos van decidir no aplicar impostos sobre el queros; aquesta exempci es continua mantenint actualment, tamb a lEstat espanyol, tot i que la indstria aeronutica est plenament consolidada, t un creixent volum de vols i s el mitj de transport amb ms emissions per quilmetre i passatger. El repte de Kyoto pot representar, doncs, una bona oportunitat per a retirar aquest privilegi de laviaci, ni que sigui per a garantir un mercat dels mitjans de transport menys distorsionat pels ajuts estatals.

La Directiva, per, no incorpora els sectors que no emeten CO2 a partir de grans focus demissi fcilment identificables i controlables
Laplicaci de la Directiva 2003/87/CE pot ser, per tant, un bon inici de cara a reduir alguns dels impactes ambientals fruit de lactivitat humana. Tot i aix, cal remarcar algunes consideracions respecte a la seva aplicaci actual: La incineraci de residus slids urbans no est inclosa dins el Pla dassignaci de drets demissi del primer perode, perqu, tot i que moltes plantes incineradores incorporen turbines elctriques, es troba dins el rgim especial de generaci (s a dir, no entra dins el pool elctric en el qual participen les grans centrals generadores i gaudeix dunes primes avantatjoses per part del Govern, com les centrals de cogeneraci i les eliques, les solars fotovoltaiques i altres centrals que generen electricitat a partir de fonts renovables). Cal remarcar que, actualment, la composici mitjana de la brossa que entra en una planta incineradora no s en cap cas assimilable a all que es podria considerar biomassa. Aix mateix sesdev en el cas de la composici dels fangs de depuradora, que es volen utilitzar en algunes installacions industrials (especialment cimenteres) com a combustible assimilable a biomassa per tal de complir Kyoto, en substituci dels combustibles fssils tradicionals. Kyoto no val per tot, i no shauria dutilitzar com a excusa per tal de justificar una gesti dels residus mal resolta i basada en tractaments finalistes de la brossa. Daltra banda, caldria veure quin s el balan energtic de cremar fangs procedents del tractament de les aiges residuals que prviament shan hagut dassecar cremant gas natural. Les centrals nuclears tamb estan considerades com a centrals demissi zero de CO2. Per, b-

413

LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

ANUARI TERRITORIAL 2004

viament, dins aquest balan parcial no es preveuen les etapes dextracci, processament i transport del combustible. Amb aquests dos exemples es pot identificar un dels grans perills que pot suscitar laplicaci daquesta directiva: el fet que, el CO2, en ser lnic contaminant que ha entrat dins les lleis del comer, faci que domini la tendncia de no identifi-

car altres impactes ambientals com una amenaa. Aquest argument podria contribuir perillosament a caure en lerror de creure que qualsevol actuaci que no representi emissions directes de dixid de carboni s una actuaci neta. I pot portar a simplificar els arguments fins al punt de fer creure, per exemple, que les centrals nuclears sn netes perqu els residus radioactius que generen no contribueixen a augmentar lefecte hivernacle.

Miquel Valls
President de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona

REFLEXIONS, VALORACIONS I PROPOSTES DELS SECTOR EMPRESARIAL CATAL AL VOLTANT DE LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO
Lentrada en vigor del Protocol de Kyoto el febrer del 2005 desprs que cent quaranta-un pasos es posessin dacord per a establir unes regles del joc comunes ha de rebre, dentrada, una valoraci positiva. Ara b, des de Catalunya es viu amb preocupaci els efectes que la nova normativa t sobre la indstria que origina lesmentat efecte frontera. Es parla defecte frontera quan apareixen lnies divisries on no hi eren, definides pels diferents graus daplicaci dels nous requeriments mediambientals i la diligncia en la seva aplicaci per part de les diferents administracions. s cert que Catalunya treballa a bon ritme per laplicaci daquest Protocol, per en el seu afany per ser capdavantera i obtenir uns guanys medioambientals tamb es generen tensions en la competitivitat empresarial. Per aquesta ra, cal destacar el Protocol de Kyoto com un acord que garanteix entre els signants que els fets diferencials entre empreses competidores estiguin emmarcats en aspectes permanents com son leficincia i la innovaci i no sobre loportunitat temporal de disposar de legislacions ms permissives en lemissi de gasos a latmosfera. El Protocol de Kyoto s un primer model que ha dajudar a entendre que quan es parla de sostenibilitat el terreny de joc s tot el planeta, tant des del punt de vista mediambiental com econmic. Cal, doncs, aconseguir que el Protocol sigui ratificat pels pasos que no ho han fet amb especial menci als EUA que s responsable del 33% de les emissions al planeta i tamb, que els governs i les administracions acompassin amb rigor laplicaci dels nous requeriments. Si aix no sacompleix malauradament el guany mediambiental pot significar una prdua temporal a vegades irreversible de competitivitat empresarial. Una segona reflexi que ens haurem de plantejar tots plegats semmarca en el debat possibilista entre all que cal fer i all que es viable fer. El Protocol de Kyoto ha establert com a objectiu la reducci de les emissions dun conjunt de set gran sectors industrials que sn els actors de prop del 40% de les emissions totals al planeta. Aquesta s la mesura viable del Protocol de Kyoto, actuar sobre pocs agents a Catalunya aix afecta cent quaranta-sis centres de producci per a aconseguir la reducci prevista. Tot i considerar lgica lelecci daquests sectors, cal transmetre a la societat que el problema demissions s un problema de tots i que a Catalunya les emissions dels sectors difusos vehicles, llars, establiments comercials i de serveissuposen ms del 60% del total de les emissions. Cal tenir molt present, doncs, que aquesta opci possibilista, tot i disposar de linstrument incen-

Cal aconseguir que el Protocol sigui ratificat pels pasos que no ho han fet i que els governs i les administracions acompassin amb rigor laplicaci dels nous requeriments
tivador del mercat de drets demissi, no es podr aplicar sempre sobre uns pocs, ja que els rendiments en termes de reducci demissions seran decreixents. Tot i que el pla dassignacions t un mbit estatal, sembla indicat fer un reflexi ms propera a la participaci de Catalunya en el compliment del Protocol de Kyoto. Les emissions realitzades des de Catalunya representen el 13,6% del total espanyol, la poblaci catalana representa el 15,53% del total i el 18,88% del PIB a preus bsics (2002). Catalunya ha obtingut l11,1% dels drets demissi i daix resulta un diferencial negatiu del 2,5% entre les emissions realitzades i

414

ANUARI TERRITORIAL 2004

LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

els drets obtinguts. Aquesta dada s fruit del resultat del Pla Nacional dAssignacions, que en termes generals ha estat ben acollit pels sectors afectats i que sexplica pel pes especfic de la producci de electricitat dorigen nuclear a Catalunya. Aquestes dades que avui poden semblar satisfactries des dun punt de vista deficincia comparativa en la utilitzaci dels drets demissi per a la generaci de riquesa estan subjectes a un canvi futur radical. Aquest canvi depn de quan i en quin sentit es prengui la decisi de tancament

de les centrals nuclears. El tancament de les centrals nuclears de Catalunya significaria a dia davui un augment de 36 punts percentuals ms en lexcs demissions totals a Catalunya respecte de lany base, el 1990. Per a facilitar el compliment dels objectius de reducci demissions ms enll de lany 2012 i per a fer-ho compatible amb el desenvolupament social, econmic i mediambiental cal definir quin model energtic necessitem i quin s el millor model per als nostres interessos com a pas capdavanter.

415