ANUARI TERRITORIAL 2007

Introducci

L'ANUARI, UN ELEMENT DE FUTUR. UNA CLARA TRAJECTRIA EN UN CONTEXT SINGULAR

Josep Maria Llop i Torn1
Fer una presentaci de la trajectria de lAnuari s mirar el passat pensant en el futur. I en mirar els anuaris del 2003, del 2004, del 2005 i del 2006, he vist que per pensar en futur calia situar-los en el context del pas. I que a ms a ms jo necessitava mirar-los amb una perspectiva personal per a definir-ne la trajectria. Perqu sense context i sense trajectria els anuaris que en la presentaci de lAnuari de lany 2006 en Nstor Cabaas el va definir com una eina de futur perden sentit. I perqu es una important eina de lSCOT2 per a fer pas. Una eina que informa de les transformacions i dels processos urbanstics i territorials, i de com la cultura cvica els dna resposta. Any rere any, des del 2003 fins al 2006, han anat apareixent, i ara tenim el del 2007. s una continutat que ara ens ofereix una perspectiva. Aix, doncs, context i trajectria sn les claus duna interpretaci personal. Efectivament, en mirar la trajectria dels anuaris, he observat que comprenen els anys en qu jo, un arquitecte urbanista dedicat plenament al mn de lurbanisme pblic local, he estat fora del circuit professional, en qu mhe dedicat al que jo anomeno el meu servei social: la poltica o ms ben dit, ladministraci local. Aquesta posici personal em distancia de les visions ms tcniques del perode, per alhora em permet disposar ara duna mirada ms ampla. Considero que definir la trajectria dels anuaris s bsic. Per tenint en compte que la seva trajectria sha produt en un context especial, cal tenir en compte les caracterstiques del context per veuren b aquesta trajectria. Lenfortiment del discurs sobre la Nova cultura del territori, aparegut tamb a final de la dcada dels noranta, que se centra en una planificaci i una gesti prudent dels recursos naturals, en una valoraci positiva de la participaci ciutadana a favor de la cohesi social i, en definitiva, aboga per un major respecte pels valors del territori impulsat des de lmbit acadmic, professional i ciutad. A partir del 2003 les dues realitats xoquen, ats que saccelera el boom immobiliari i la construcci i es registra tamb un notable impuls demogrfic derivat en gran mesura dels impactes immigratoris. Vull matisar a aix que, si ms no en part, el nou Govern de la Generalitat assumeix clarament el discurs de la Nova cultura del territori per mitj de ladopci de poltiques territorials i ambientals de resposta concretes. s a dir, el discurs de canvi cultural respecte al territori, de nous plantejaments i principis xoca, no noms, amb la inrcia dels processos heretats i les resistncies al canvi, sin tamb amb un context econmic i social que en dificulta la visualitzaci. Assistim, doncs, a un creixement demogrfic molt fort que sacompanya del boom immobiliari, el qual es materialitza sobre la base del planejament urbanstic ?val a dir, de bon nivell? a escala municipal o local dels anys vuitanta i noranta que encara es fa sense el marc territorial i/o laprovaci dinstruments de planejament supralocal. Es tracta dun planejament que en general ja preveia el sl urbanitzable suficient per encabir el creixement urbanstic per amb dficits i problemtiques importants: creixement en nuclis petits arreu, creixement poc dens especialment en lentorn metropolit, manca de previsions supramunicipals, afectaci drees sensibles, poques rees industrials de parcella gran, manca de reserves de zones logstiques... Per el context encara s ms complex, ats qu es registraran forts processos i fenmens visibles en combinaci amb altres que podem titllar dinvisibles. En el primer cas, em refereixo a lexplosi o boom immobiliari, que els mitjans de comunicaci confonen, en una deformaci lingstica i conceptual, amb lexpansi urba-

ELS ANUARIS I EL CONTEXT

No hem doblidar que el context de les transformacions del model urb i territorial del pas al llarg daquests darrers quatre anys ha estat molt singular. Concretant, doncs, el context s el segent: El boom del sector de la construcci i lhabitatge experimentat des de final dels noranta i impulsat per uns tipus baixos dels crdits hipotecaris, juntament amb un fort creixement demogrfic generen una forta pressi sobre el territori. A ms a ms es registren els impactes derivats de les noves formes de mobilitat i de pautes de vida i de consum que desprs comentar ms mpliament.

11

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2007

nstica. Per sn dues coses diferents. Aquesta explosi, com hem dit, s bsicament fruit dunes condicions financeres ptimes ?si b hi ha altres raons que ara no esmento?, que han suposat els tipus dinters ms baixos de la nostra histria recent. En una dcada han passat destar per sobre del 10% a sota el 4%. A ms a ms, cal tenir present la gran quantitat de diners que els bancs i en especial les caixes destalvi han destinat al finanament directe de les promotores, les immobiliries i les constructores a tot lestat. Aix, doncs, tenim una situaci financera singular que ha impulsat no solament la demanda, sin tamb, i duna manera molt especial loferta dun sector econmic bsic en la configuraci de la societat occidental, de consum i capitalista, en qu vivim. Parlem, doncs, duna situaci extraordinria del sector immobiliari, lligada al model de consum i al sector financer. Per tamb duna composici complexa i molt ms ampla de la demanda que en altres pasos europeus. El nostre petit pas est immers en el context europeu i alhora subjecte a les condicions especfiques del model espanyol, que podrem descriure com la suma de diverses demandes: duna banda, la demanda per part de joves i de parelles que per primera vegada entren en el mercat de lhabitatge com a conseqncia de la nova necessitat demancipaci que tenen, i que representen un sector de poblaci, fruit del boom demogrfic dels any setanta i vuitanta del segle passat, molt nodrit. De laltra, per, tamb hem de tenir present les noves transformacions socials de la poblaci, que donen peu a la divisi de les famlies amb formes de vida ms individuals o unipersonals, i tamb a un sector nou que recull limpacte de lenvelliment de la poblaci. A tot aix, se suma un altre factor de pes: la demanda immobiliria derivada del turisme i de la immigraci. Recordem que la pennsula Ibrica s una de les destinacions preferides dels turistes europeus, i aix incrementa tamb la demanda dhabitatges estacionals per a europeus i individus daltres nacionalitats. Indubtablement, limpacte dels casi 60 milions de visitants per any sn una demanda recurrent que determina les altres demandes, ms locals, que acabem de comentar. Aquest ampli conjunt de vectors o segments de demandes que se sumen constitueix el que jo denomino explosi immobiliria. Un altre element decisiu en tot aquest complex context que estic mirant de dibuixar sn les relacions daquesta explosi immobiliria amb els dos factors collaterals segents. En primer lloc, el paper i lactuaci de les grans empreses del sector que shan dedicat a concentrar promocions i en especial ?i aquest s un dels altres temes clau? a comprar solars, parcelles, terrenys rurals i sl de reserva, amb una doble finalitat: poder continuar realitzant les activitats de promoci immobiliria i assolir una valoraci ms elevada i ms forta dels seus actius en la corresponent cotitzaci en borsa. Per, a part daix, aquesta concentraci immobiliria inclou una dimensi addicional: la participaci daquestes mateixes empreses en altres sectors clau de leconomia, ms globals, com ara el sector de les empreses de serveis

pblics (la neteja i la gesti dels residus, la jardineria urbana, les xarxes de serveis pblics, entre altres) i tamb, per descomptat, el sector de les telecomunicacions. Tot plegat lliga leconomia del pas a lesdevenir de les grans empreses que concentren els crdits i els recursos en la seva producci dimmobles, per a aquesta mateixa producci particular i tamb en els serveis que presten. Si a ms a ms aquestes activitats, per la seva vinculaci amb ladministraci municipal, recullen una part dels pressupostos locals ?que, val a dir, elles mateixes generen, tamb?, la seva posici estructural s determinant. Ara que ja estem vivint de ple el canvi del cicle expansiu, laturada o lesclat de la bombolla immobiliria, com vulgueu dir-ne, hem comenat a entreveure els efectes de la crisi ms global en algunes daquestes empreses, i som conscients alhora del grau de concentraci de diner i dactivitats que ha generat lexplosi immobiliria i tamb la dimensi que ha assolit. Evidentment, tamb ens adonem dels efectes perversos que ha suposat en forma de corrupci poltica i administrativa en determinats municipis, i fins i tot en tenim exemples pblics que hem conegut com a conseqncia dalgunes actuacions de la justcia. Tot plegat ens fa mirar de cara els efectes que les fallides de les empreses del sector generaran en leconomia i els impactes que comportaran per al conjunt dempreses pertanyents als sectors complementaris de la construcci i de la promoci. Sens dubte, els efectes tindran una dimensi encara ms forta per la concentraci esmentada. I en segon lloc, el creixement duna conscincia global de respecte pel planeta per part de la nostra societat. Ja es comena a entreveure que la crisi no es viu noms a Occident, sin que en lescenari mundial ja hi estan presents els pasos emergents i tamb els altres, els pasos don vnen moltes de les persones que poblen els nostres carrers, que viuen la immigraci com lambaixada de la seva situaci de crisi ms profunda. Aquesta conscincia ms global projecta la mirada de les persones que mostren ms sensibilitat a les respostes locals a temes dabast global i, consegentment, modifica el context. Els debats i les plataformes de resposta als acords derivats de les necessitats de noves infraestructures de mobilitat o trnsit, de transport o producci energtica tamb sn molt actuals, i per aix entren a lAnuari de manera clara i directa. La denominada cultura de laqu no, que hi ha gent que mira de dur fins a laqu millor, es combina amb prou naturalitat amb un altre factor derivat de lexplosi immobiliria, la crisi ambiental, per b que no en sigui un efecte directe ni nic sin determinat per altres factors que abordarem ms endavant i que a ms a ms shan confs amb lurbanisme en una metonmia errnia. Seguint amb la idea que no tot s fruit directe i nic de lexplosi immobiliria ?amb els dos vectors ms visibles del context que ja hem exposat, lexplosi del sector immobiliari i/o de la construcci i la concentraci dels interessos empresarials, tamb molt lligats a la despesa i als recursos locals dels municipis?, hi ha altres elements que defineixen el context, menys visibles o gaireb invisibles. Penso, en primer lloc, en el fort increment del consum denergia que genera ls generalitzat dels aires condicionats

12

ANUARI TERRITORIAL 2007

INTRODUCCI

i dartefactes consumidors denergia en moltes activitats humanes, i tot aix relacionat amb laugment dels preus i dels costos del petroli. I en segon lloc, tamb s invisible el fort increment de la mobilitat. Mireu les dades de la recent Enquesta de mobilitat quotidiana (EMQ), dmbit estatal, feta per lIERMB. En certa manera, aquest increment de la mobilitat est lligat a formes ms flexibles o menys permanents dels contractes de treball laboral i a feines ms precries, sobretot entre els joves. Dos factors menys visibles que les formes de transformaci i ocupaci del territori i que lexpansi constructora, per tamb amb impactes sobre lespai de la vida humana, sobre el planeta i per descomptat sobre el nostre petit pas. Aix ens fa pensar que els efectes derivats de la demanda de ms energia que genera el model de consum occidental actual, i/o les noves formes de mobilitat, per b que es veuen en les expressions derivades de la construcci o de la gesti de les infraestructures, no tenen limpacte visual que tenen els altres. I aix es perills en el moment de parlar i definir un context, ats que els efectes menys visibles dels dos factors esmentats, energia i mobilitat, no entren en lideari de les respostes que sadministren des del govern i/o des de les entitats i/o des de la societat. Poso com a exemple limpacte dels forts increments de la mobilitat per avi derivat de les companyies denominades de baix cost, vistes com un element positiu en lideari social, encara que suposi no sols una mobilitat directa, sin la posada en actiu de territoris intermedis i de nous fluxos derivats de la primera mobilitat. Sigui com sigui, en el debat social aquesta actitud mai no t una resposta negativa. I a ms a ms encara s menys visible, i en conseqncia no es valora, laportaci de recursos pblics que aquest tipus de companyies necessiten per a funcionar. Parlant daix, gaireb som en el camp de les coses invisibles. I ara permeteu-me resumir aquesta introducci perqu quedi clara. LAnuari s una eina de mirada global als processos urbans i territorials de Catalunya que sha de llegir en un context singular: lexplosi del sector immobiliari, de la construcci i de la promoci, que ha portat a definir lurbanisme noms com una eina instrumental, i que per tant ha fet que el patrimoni poltic i tcnic de lurbanisme municipal, com a font de les poltiques de progrs i de millora de la qualitat de vida dels anys setanta, en el moment de la transici democrtica, i dels vuitanta i noranta hi surti perdent. Aquesta, per, s tota una altra reflexi. Tornem al fil principal: la definici del context. A ms a ms de lexplosi immobiliria, lAnuari ens aporta una mirada ms planetria i ms ambiental, molt ms conscient de la importncia del medi de cara a les generacions futures. I tamb ens permet conixer uns impactes de lincrement de demanda denergia i duna mobilitat ms alta menys visibles. LAnuari est emmarcat en un context urb i territorial molt singular.

tncia de lhabitatge com a b social i el limita a un producte, amb valor econmic per amb molt menys valor ds. Aix, a ms a ms, devalua el sector de la construcci a la forma ms especulativa, per b que aquest s un sector dmplia repercussi en les activitats derivades de la construcci, especialment la residencial, com ara les del mobiliari de la casa, les diverses empreses dinstallacions tcniques (els ascensors, la climatitzaci, les telecomunicacions, i altres) i tamb el conjunt dels sectors de serveis a lhabitatge. Dues reduccions, urbanisme com a immobiliari i construcci com a especulaci, que poden fer minvar la capacitat denfocar correctament les poltiques alternatives del territori, i en especial, de lespai dominant fruit de la urbanitzaci, que representen les ciutats i els espais urbans. Les ciutats i la societat necessiten un ms bon urbanisme i un ms bon habitatge. I segons el meu punt de vista aquesta doble temtica no ha rebut latenci bsica que es mereix. A aquest aband no sols ha tingut responsabilitat la poltica de pas, la general i la dels poltics locals, sin tamb les entitats, els intellectuals i els professionals de la ciutat. I fruit daquest silenci sobre les propostes de qualitat que es fan en plans i processos de gesti urbana, es deriva la prdua duna de les eines de resposta directa a la crisi ms significativa, ats que la dimensi espacial dels efectes directes de la urbanitzaci s sobretot urbana. Els espais territorials ms actius sn els urbans i s on es noten els efectes positius dun urbanisme ms social, amb ms inters per lhbitat i tamb ms sostenible, on la reducci de la mobilitat i el consum denergia son necessaris. Les eines del traat, la normativa, lestructura i la forma urbana sn les claus del tema. Catalunya no pot abandonar la idea de fer un urbanisme de ms qualitat. Segon. La necessria relaci entre aquest boom del sector de la construcci i lhabitatge, des de final dels noranta, i el molt recent i fort creixement demogrfic derivat dun petit repunt de natalitat, per sobretot de la immigraci dels individus procedents dels pasos ms pobres cap a Europa. En aquests fluxos Catalunya s al cam. I tamb la relaci amb els factors de context que abans he descrit amb ms detall, com els vectors de demanda, o les fonts de diners financers fcils que han actuat com un vector tamb complementari de lincrement de la demanda i del boom esmentat. Per crec que sha de ser prudent i que cal dir que limpacte sobre la demanda dels immigrants no ha estat determinant en lexpansi o explosi del sector, perqu la forta pressi sobre el territori, les ciutats i els espais urbans tamb s fruit dels altres vectors invisibles que he comentat abans en parlar del context: increments de la mobilitat i del consum denergia amb efectes que no sn urbans i que es traslladen al territori, on el control de les actuacions es menys local i s compartit amb les comissions territorials de la Generalitat de Catalunya. Les activitats i les construccions situades a lespai rural del pas tenen impactes de la mobilitat molt ms directes. Tercer. Des de final dels anys noranta hem vist, i aix es reflexa molt b a lAnuari, lenfortiment del discurs sobre una nova cultura del territori pensada a partir duna gesti ms prudent dels recursos i dels valors del territori, basats en la gesti del paisatge i del medi ambient, i a favor de una idea de cohesi social i de participaci ciutadana. Aquest ideari ha estat molt ben assumit pels mbits acadmic i ciutad i ha format una de les columnes bsiques de les

EL CONTEXT I ELS EFECTES

El context i els efectes derivats donen el marc territorial i urbanstic singular segent: Primer. Una correlaci falsa i equvoca de la transformaci urbanstica i de lexplosi immobiliria, que provoca poltiques disminudes i que en conseqncia redueix la impor-

13

INTRODUCCI

ANUARI TERRITORIAL 2007

idees i de les pautes de govern de Generalitat de Catalunya. I vull afegir aqu que tenim un marc legislatiu i de poltiques pbliques que cal descriure per donar la dimensi plena del que ara confirmem. Des de la Llei de mobilitat del 2002, passant per les lleis de barris i del paisatge, fins a la reforma i nova formulaci de la Llei durbanisme acabada el 2005, tot plegat estableix el marc en qu es desenvolupen les accions de la poltica territorial recent a Catalunya.

2. Les propostes de noves infraestructures sn un altre tema del qual podem dir que, en certa manera, tamb sha assistit a dues dinmiques: -Quant a la concreci sobre el territori, sha intentat cercar un equilibri entre la realitzaci i la protecci del medi ambient i el paisatge. Posem els exemples del tnel de Bracons i els estudis i noves propostes per al Quart cintur. -Quant a lelaboraci de diversos plans sectorials (com per exemple: aeroports, ports, carreteres...) intentant almenys a priori solucions a llarg termini ms funcionals, integradores i sostenibles. 3. Les plataformes en defensa del territori, i altres respostes de la societat, tamb estan dins el marc i la trajectria dels anuaris. Pel que fa a les plataformes i moviments en defensa del territori, sobserva una clara evoluci des de les reivindicacions puntuals de defensa despais naturals concrets i especfics cap a moviments ms complexos, on apareixen altres premisses: identitat local, benestar, qualitat de vida, salut, desequilibris territorials, preservaci de nuclis rurals. Moltes daquestes plataformes ja no estan liderades per bilegs, eclegs, ambientlegs, etc., ats que ara ja shi impliquen persones de diversos nivells socials i professionals. En certa manera shan desterritorialtitzat. El territori no s un fi en si mateix, sin que la seva destrucci / modificaci perjudica el benestar i la qualitat de vida i la imatge del lloc i la seva capacitat datracci. Laltra cara de la moneda s la competncia entre territoris per a atraure bones localitzacions o, alternativament, per a foragitar males localitzacions. En sn clars exemples les entitats contra el CIM del Peneds, contra el PDU de la Conca ddena, contra el model dimplantaci elica, contra centres penitenciaris, contra abocadors, etc. Aix dificulta la recerca de solucions en aparixer aspectes molt diversos, per respon als mltiples valors (sovint contraposats) que genera el territori i que cal equilibrar. Podem dir que cal passar de laqu no a laqu millor. 4. Els conflictes territorials ms permanents sn un altre element del marc de lAnuari. Del 2003 al 2007 shan resolt conflictes territorials i shan salvat espais concrets (especialment a la primera lnia de la costa) o shan buscat solucions pactades, per la conflictivitat territorial no ha disminut. LAdministraci i tamb la societat no han pogut o no han tingut la voluntat ni prou fora per a contenir la pressi sobre el territori derivada del boom demogrfic i immobiliari. Els conflictes shan ests ja no en espais naturals emblemtics (majoritriament salvats), sin especialment en rees humanitzades on encara s mant, per, un fort vincle amb el medi natural i la societat i on es fa ms latent el conflicte entre les necessitats de creixement i la preservaci dels valors del territori. Citem tres mbits concrets: rees periurbanes rees prximes a espais dinters natural o paisatgstic rees rurals lligades als corredors de noves infraestructures.

LA TRAJECTRIA DE LANUARI
En aquest context, dins del marc comentat, la trajectria de lAnuari posa en relleu determinats processos: la prdua de valor de lurbanisme municipal com una eina principal de resposta als factors explosius de la conjuntura i la posada en actiu dels elements derivats de la nova cultura del territori. Malgrat tot crec que aquests no es poden entendre fora del marc i sense les eines dels anys noranta. s a dir, sense plans municipals generalitzats i sense una gesti local estable -amb ciutats i pobles amb els dficits bsics resolts- els efectes de lexplosi haurien estat uns altres. La relaci directa entre el discurs de la nova cultura del territori i els efectes del boom immobiliari i demogrfic no hauria estat possible. A ms a ms cal recordar que la implicaci pressupostria ms forta del Govern ha estat en lescenari urb. Em refereixo a la Llei de barris, derivada de la cultura europea dintervenci en barris sensibles, derivada dels programes URBAN. Aquest important esfor del Govern, ja subratllat, ha estat menor en els mbits de la poltica de gesti i millora del paisatge i de planejament territorial, camps per que tenen un alt valor acadmic i professional perqu obren escenaris de noves eines de proposta i de poltica. Els trets ms detallats de la trajectria de lAnuari que ara voldria descriure son els quatre segents: 1. El Programa de planejament territorial ha anat per darrere del creixement territorial i urbanstic i per tant ha tingut poca capacitat dincidir en el curt termini. Els plans territorials parcials (PTP) i els plans directors territorials (PDT) marquen lnies de futur, seguint el document marc dels quinze criteris de planejament territorial: creixement nodal, densitats ms elevades, racionalitzaci dels polgons industrials, etc., per difcilment poden modificar els planejaments locals incongruents. nicament els plans directors urbanstics (PDU) han pogut oferir respostes ms directes, per canviar aspectes concrets, per no generalitzables a tot el territori. Posem com a exemples el PDU del sistema costaner per a salvar espais amenaats a la costa, el PDU del Pallars Sobir i el PDU de la Cerdanya per a desclassificar sls sobredimensionats durant els anys vuitanta, els PDU de les rees residencials estratgiques per a crear ms sl protegit o diversos PDU per a crear sl industrial supramunicipal. Daquesta manera el Programa de planejament territorial ha aconseguit orientar parcialment la dinmica de creixement tot i que, potser, si no hi hagus hagut un creixement tan fort shauria pogut reconduir millor. Per, aix s, crea un marc per a la millora territorial a mitj termini que s del tot positiu i que ha de permetre fer un urbanisme local millor.

14

ANUARI TERRITORIAL 2007

INTRODUCCI

Des de lAdministraci sha percebut una voluntat de resoldre els conflictes, buscant separar la discussi sobre els valors, els objectius i els criteris de les poltiques (majoritriament acceptats per tothom ja que s un debat generalista allunyat dinteressos particulars) de la discussi sobre les actuacions, a fi de convertir els criteris bsics en ubicacions concretes. Aix ha tingut un cert xit i ha fet disminuir la conflictivitat en casos com el Pla director de lEmpord o el Pla dequipaments penitenciaris, i ara sembla que es vol fer el mateix amb el Mapa elic de Catalunya. En general, les solucions que en resulten sn ms acceptades, perqu parteixen duna planificaci global que garanteix una ordenaci millor (en definitiva ara s possible respondre a la pregunta per qu aqu) i aix genera un debat ms ric i assossegat.

de totes les disciplines professionals que enriqueixen la qualitat del pas, en les dimensions ambientals, infraestructurals, biolgiques i altres professions de la ciutat i el territori no solament sn imprescindibles sin que han representat avenos de molt alt nivell, com es reflecteix als anuaris, als estudis, als plans i, en definitiva, en la gesti del pas. Hem de tenir present, tamb, que la nova cultura del territori no es pot oferir solament des de la poltica pblica. Representa un repte per a la poltica institucional, ats que s'han de pensar espais de concertaci, a fi que la relaci entre les plataformes i les administracions no generi nicament la cultura del no i perqu avanci pels camins de l'aqu millor. De fet, sn uns camins que ja estan oberts per les mateixes iniciatives reivindicatives. Alhora, per, ha de suposar una transformaci de la poltica ms oberta a la societat, menys tancada en debats partidistes. La poltica territorial i de govern local del pas ha de ser una poltica oberta als usuaris i residents, una poltica en qu la creativitat sigui no sols fruit de la poltica que proposa i parla, sin tamb de la poltica que escolta i dialoga, que en definitiva fa viable la creativitat ciutadana i social. La poltica catalana no ha d'absorbir l'administraci. Estic pensant i parlant d'una Catalunya amb ms sobirania dels ciutadans i residents. L'Anuari s un element que dna fe del passat i que aporta molta llum al futur, ats que ens posa en evidncia els trets dels debats i processos territorials, i, com a conseqncia, ens illumina els camins que hem de seguir per a fer millorar el pas. Benvinguts els anuaris del passat per al futur.

CONCLUSIONS PERSONALS
Considerant que a partir del 2008 vivim en un context de crisis immobiliria i de desacceleraci econmica de molts altres sectors, caldr veure leficcia del Programa de planejament territorial (PTP) per a reorientar la planificaci territorial cap als objectius marcats. La poltica dhabitatge tamb s en la base de les opcions de cohesi social i de millora dels barris. I en aquest sentit el sector de construcci dhabitatge social s clau, davant dels processos de concentraci i especulaci que es deriven dels mercats immobiliaris expansius. No obstant aix, amb un programa de planejament territorial en marxa, de molta qualitat tcnica, ara cal retrobar leina de lurbanisme local, de base social, com a eina de gesti i promoci de la millora de les condicions de vida urbana i territorial a Catalunya. En aquest sentit, cal afirmar que els avenos i les aportacions

1 Josep Maria Llop s arquitecte i urbanista i vicepresident de la Societat Catalana d'Ordenaci del Territori. 2 L'Anuari Territorial de Catalunya 2007 s el fruit de l'equip de l'SCOT, ben coordinat per l'lex Tarroja, la Margarita Castaer i format per Marcela Balliano, Nstor Cabaas, Moiss Jordi i Montse Mercad, amb el suport bsic del conjunt de persones que han redactat els articles i que han fet els treballs d'edici. Sense la seva aportaci i les seves opinions no hauria pogut fer aquesta presentaci i per aix vull expressar-los el meu ms sincer agrament. Tanmateix, vull aclarir que a tots ells els separo de les opinions i conclusions que aporto, que, bviament, tenen un carcter personal.

15