ANUARI TERRITORIAL 2006

EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE

EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE: LA GESTI DE LA DEMANDA

Xavier Llorente Portaveu de la Comissi Tcnica de la Plataforma No a la MAT
s cada cop ms gran el rebuig que les infrastructures elctriques desperten en la societat civil. Les lnies dalta i molta alta tensi o les grans installacions de generaci, per esmentar alguns exemples, aixequen una polseguera de protestes all on es plantegen. Des de determinats sectors es vol donar a entendre que aquestes sn les conseqncies de lestat de benestar que gaudim i que hem dacceptar resignadament si volem ser coherents. Veurem a continuaci que no s aquesta una afirmaci vera. Primerament hem de tenir en compte que el sistema tant centralitzat que tenim actualment s duna ineficcia clamorosa. Segons la comissi europea, la nostra eficincia energtica global s noms del 25%, el que significa que de la font energtica primria noms naprofitem aquest petit percentatge. Si invertim el raonament podem afirmar, dacord amb la comissi europea, que per cada unitat energtica que no consumim nestalviem quatre denergia primria. Les prdues es produeixen en totes les fases del cicle energtic, des de la producci, passant per la transformaci i el transport, fins arribar al malbaratament en el consum ocasionat per la manca duna cultura de lenergia. Podem dir sense por a equivocar-nos que la nostra s una societat obesa energticament. Aix veiem com, segons linforme Prospectiva Estratgica de lEnergia en lhoritz del 2030 elaborat per a lInstitut Catal de lEnergia, a Catalunya prcticament doblem el consum mitj desitjable suficient per satisfer les necessitats fsiques, intellectuals i assegurar el respecte a la llibertat individual. A partir daquestes dades ja podem intuir que millorant la nostra eficincia i racionalitzant la demanda podem aconseguir reduir el consum sense afectar els serveis energtics de que disposem; s a dir, mantenint la nostra qualitat de vida. De fet la proposta de directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre leficincia de ls final de lenergia inclou a lexposici de motius la segent afirmaci: sense disminuir el confort ni el nivell de vida, s possible, per tant, reduir el consum denergia com a mnim en una cinquena part, sense cap cost addicional i segueix ms endavant aquest estalvi tindr repercussions positives per la competitivitat industrial de lUE. No incidirem en aquest article sobre els mecanismes per millorar leficincia energtica inherent al nostre actual model energtic sin que ens situarem a la fase final dutilitzaci de lenergia a on tots estarem dacord en que cal actuar sobre la demanda. La gesti de la demanda persegueix, segons el Libro Blanco sobre la reforma del marco regulatorio de la generacin elctrica en Espaa, influir sobre ls que els consumidors fan de lelectricitat per tal daconseguir una reducci i/o un desplaament horari del consum. s aquesta darrera una circumstncia molt important ja que la confluncia temporal de consum ocasiona les anomenades demandes punta tant difcils de gestionar i que obliguen al sobredimensionat de les infrastructures elctriques tant de generaci com de transport (MAT). Aix doncs, la gran apagada amb la que els defensors de la lnia ens amenacen quedaria resolta amb la simple aplicaci dun programa daquest tipus que aconsegus distribuir temporalment el conum. No oblidem que aquesta gesti de la demanda no repercutiria en la reducci dels serveis energtics que configuren la nostra qualitat de vida, sin que simplement incidiria sobre els comportaments malbaratadors i sobre leficincia energtica dels equips que intervenen en els esmentats serveis. Com molt b diu el Libro Blanco, lenergia es malbarata perqu la demanda no rep senyals correctes del seu preu. Laplicaci dun sistema de preus i tarifes de lelectricitat que reflecteixi els veritables costos que es deriven del seu consum juntament a la informaci transparent de les circumstncies que motiven laplicaci dun determinat preu o tarifa, esdevindr la principal eina que permetr als consumidors no noms reduir el consum sin tamb seleccionar el tipus de subministrament que prefereixen i el moment horari ms favorable econmicament per fer-lo. En

203

EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE

ANUARI TERRITORIAL 2006

aquest sentit caldr garantir tamb la penetraci al mercat dequips tcnics ms eficients i que permetin un desplaament temporal del consum. No cal esmentar que aquestes poltiques han danar acompanyades per la sensibilitzaci no noms dels consumidors sin tamb de les empreses comercialitzadores delectricitat. Aliens a totes aquestes consideracions, els poltics que ens governen no semblen gens decidits a promoure duna manera real i efectiva ni la millora de leficincia energtica ni una efica gesti de la demanda. De paraules i bones intencions en tenen moltes per els fets reals ens mostren una inrcia perillosa cap el consum sense aturador. Aquesta poca predisposici a treballar seriosament cap a lestalvi i leficincia sha palesat en la tardana amb que a Catalunya hem incorporat la Directiva de lUE sobre ecoeficincia en edificacions. Aquesta directiva de data 16 de febrer de 2002 fixava com a data lmit gener de 2006 per transposarla a la normativa de cada estat i tot i disposar de tres anys per fer-ho, els nostres poltics han arribat tard. I no tant sols sembla que no vulguem anar endavant sin que tanmateix anem enrera i hem deixat daplicar la normativa que obligava les comercialitzadores elctriques a endegar programes de gesti de la demanda com el que va aconseguir que moltes famlies installessin sistemes de calefacci que carregaven energia durant les hores de menys consum, suavitzant per tant la corba de la demanda. Per

altra part, el Pla de lEnergia de Catalunya 20062015 segueix contemplant exagerats augments del consum que desprs serveixen de justificaci per a tot un allau de diferents tipus de noves infrastructures elctriques que conviurien amb les que ja tenim actualment. Aix, sens intenta convncer de que hem de mantenir obertes les centrals nuclears, tanmateix ms enll de la seva vida til, incrementant perillosament el risc daccident o que han de seguir funcionant centrals trmiques amb tecnologia obsoleta com la de Cercs i, a ms a ms, que hem dacceptar, com a conseqncia lgica del nostre benestar, la construcci de no s quantes plantes de cicle combinat i de tota una xarxa de lnies de molt alta tensi, inclosa la MAT, per garantir el subministrament dun consum creixent i la cobertura de demandes punta cada cop ms acusades. Voldrem demanar als nostres governants que, abans de tirar endavant tot aquest allau de projectes tan cars en termes econmics, mediambientals i socials, impulsin una poltica decidida i efica de gesti de la demanda i millora de leficincia energtica perqu estem segurs que s aquest el primer pas cap un model energtic sostenible que garanteixi els serveis energtics caracterstics del nostre nivell de vida no noms a nosaltres sin tamb a les generacions futures. Mar de 2007

204