ANUARI TERRITORIAL 2005

La implantaci de la xarxa natura 2000 a Catalunya

Salvador Grau
Cap del Servei de Planificaci i Gesti de lEntorn Natural, Direcci General del Medi Natural

LA XARXA NATURA 2000 A CATALUNYA

Durant el 2005, i bona part del 2006, un dels debats territorials ms vius a Catalunya sha produt arrel de la presentaci i la tramitaci de la xarxa Natura 2000 per part de lAdministraci de la Generalitat. Els antecedents La xarxa Natura 2000 t el seu origen en la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre, la principal directiva comunitria en matria de conservaci de la biodiversitat, que amplia els objectius i labast de la seva precursora, la Directiva 79/409/CEE, de 2 dabril de 1979, relativa a la conservaci de les aus silvestres. La Directiva Hbitats, com s tamb abreujadament anomenada, estableix com un dels objectius centrals de la poltica comunitria de protecci de la natura la creaci duna xarxa drees protegides, la xarxa Natura 2000, que ha de ser representativa del conjunt de la biodiversitat present en el territori de la Uni. En efecte, la xarxa Natura 2000 ha de contenir les millors mostres dels hbitats naturals i seminaturals llistats a lannex I de la prpia directiva, i tamb dels hbitats de les espcies llistades al seu annex II. Cal fer notar que respecte la delimitaci drees destinades a la conservaci despcies docells, la Directiva Hbitats es remet a lantiga Directiva del 1979, i determina que les ZEPA, les zones despecial protecci per a les aus, que els estats membres de la UE han de designar en aplicaci daquella Directiva, sintegren automticament a la xarxa Natura 2000, i shi apliquen plenament les seves normes. Lannex II de la Directiva Hbitats cont, per tant, espcies de flora i fauna, llevat dels ocells, pels quals segueix regint la seva prpia norma. La Directiva Hbitats estableix objectius, mtode, responsabilitats i calendari per arribar a constituir la xarxa Natura 2000 en tot el territori de la Uni. En sntesi, els estats membres han de proposar els espais naturals que nhan de formar part, especificant per a quins hbitats i quines espcies dinters comunitari (s el nom que reben a la directiva en els annexos esmentats) han estat escollits. Aquesta selecci ha de ser veritablement representativa, suficient i coherent respecte la biodiversitat de la regi1, i ha de contribuir a assolir lobjectiu de conservar la diversitat biolgica que la directiva ha seleccionat.2 Les propostes despais fetes pels estats membres sn avaluades per la Comissi Europea (lAgncia europea de medi ambient s qui coordina lavaluaci cientfica de les propostes per encrrec de la Comissi), i han de ser aprovades per aquesta, esdevenint Llocs dImportncia Comunitria (LIC). Finalment, torna a ser responsabilitat dels estats membres daplicar els rgims de protecci adequats als LIC, designant-los aix com a Zones especials de conservaci (ZEC). Cal notar doncs que la xarxa Natura 2000 est formada per dos tipus despais: Les ZEPA, s a dir, els espais lobjectiu dels quals s la conservaci despcies docells de lannex I de la Directiva Aus. Les ZEC, s a dir, els espais lobjectiu dels quals s la conservaci dhbitats dinters comunitari, o b despcies de lannex II de la Directiva Hbitats. Ambds tipus despais poden sobreposar-se en un mateix territori, i un mateix espai pot haver estat designat com a ZEPA i com a ZEC alhora, en tota la seva superfcie o en part daquesta. En el cas de lEstat Espanyol, i degut a la distribuci de competncies relatives al medi natural, la responsabilitat de la designaci i proposta dels espais que han de formar part de la xarxa Natura 2000 correspon a les comunitats autnomes. Els anys vuitanta, la Generalitat de Catalunya havia designat un conjunt de ZEPA a lempara de la Directiva Aus, concretament els parcs naturals del Cad-Moixer, del Delta de lEbre, i dels Aiguamolls

447

LA XARXA NATURA 2000 A CATALUNYA

ANUARI TERRITORIAL 2005

de lEmpord, el Parc Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici, i la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons. El mateix any que saprovava la Directiva Hbitats, el 1992, el Govern de la Generalitat aprovava el Pla despais dinters natural, el PEIN, que esdevenia el veritable sistema catal drees protegides, dissenyat amb criteris similars, pel que fa a la representaci de la diversitat biolgica, als que la Directiva estableix per a la xarxa Natura 2000. s lgic entendre doncs que la primera proposta de LIC que el Govern de la Generalitat va aprovar, a finals de 1996, es limits a determinats espais del PEIN, concretament de la regi biogeogrfica alpina. Des daquell primer acord de 1996 per implantar a Catalunya la xarxa Natura 2000, shan succet durant els darrers deu anys diversos acords ms, fins arribar a la que pot ser la configuraci definitiva de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, derivada de lAcord del Govern de 5 de setembre de 2006. Vegem ara quin ha estat el procs, les propostes i el debat que nha derivat, esdevinguts durant la darrera legislatura, en el que ha estat sense dubte el perode ms intens en tot el llarg procs, i que ha fet aflorar duna manera ms clara lexistncia de la xarxa Natura 2000 a Catalunya i la seva projecci de futur. El procs final de definici de Natura 2000 durant la setena legislatura A finals de 2003, les propostes que havia anat presentant la Generalitat configuraven la xarxa a Catalunya en una superfcie de 619.984 ha terrestres (un 19,3% de la superfcie de Catalunya) i 7.327 ha marines. Aquestes propostes per, ja havien estat sotmeses a diversos processos davaluaci per part de la Comissi Europea, que havia detectat insuficincies, algunes de les quals ja havien donat lloc a la incoaci de procediments dinfracci per incompliment de la legislaci comunitria. En sntesi, aquest era lestat de la qesti en relaci a la proposta de Catalunya: El Tribunal europeu de justcia de Luxemburg ja havia rebut de part de la Comissi Europea una denncia contra lEstat Espanyol, en la qual simplicava un bon nombre de comunitats autnomes entre elles Catalunya, per incompliment dels compromisos derivats de la Directiva Aus de designar ZEPA. Gaireb 25 anys desprs de laprovaci de la directiva, la Comissi considerava que la designaci despais de protecci era clarament insuficient per garantir la conservaci dun bon nombre despcies.3 La Comissi Europea havia incoat dos expedients dinfracci relatius a dos projectes catalans, que po-

dien incomplir la legislaci comunitria de protecci de la natura: lampliaci de lestaci desqu de Baquira-Beret cap a la vall drreu al Pallars Sobir, i el projecte Segarra-Garrigues de transformaci en regadiu dun ampli sector dels secans de la plana de Lleida. De les dues regions biogeogrfiques presents a Catalunya, lalpina i la mediterrnia, lavaluaci de lAgncia europea de medi ambient mostrava clarament les insuficincies de la proposta catalana de Natura 2000. En els informes finals dels seminaris cientfics davaluaci duna i altra regi, es detectaven mancances en la representaci dhbitats com les mulleres alcalines, les vernedes, les pinedes de pinassa, els prats de dall o les pinedes sobre dunes litorals. Pel que fa a les espcies, la llista era encara ms llarga: s bru, barb de muntanya, cavilat, tortuga mediterrnia, etc A la vista daquesta situaci, el programa del nou govern de la Generalitat, constitut el desembre de 2003, va incloure la finalitzaci de la xarxa Natura 2000 a Catalunya com un dels objectius de la poltica ambiental per a la setena legislatura. Durant lany 2004 es va iniciar el treball tcnic al Departament de Medi Ambient i Habitatge per formular un nova proposta de Xarxa a Catalunya. Aquesta proposta havia dintentar donar resposta als nombrosos incompliments que les institucions comunitries posaven de manifest, i alhora havia de ser una proposta polticament viable, fonamentada en el ms ampli consens, i cientficament contrastada. La proposta, a diferncia dels antics acords, havia pogut comptar amb un coneixement de la biodiversitat catalana significativament avanat, amb dades recents com els que aportava la Cartografia dels hbitats a Catalunya, el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya4 i els censos i la distribuci de la major part despcies dinters comunitari al territori catal. La identificaci dels espais ms representatius per a cada tipus dhbitat i espcie, i lavaluaci dels sectors que presentaven un millor estat de conservaci, va permetre elaborar una proposta despais que, en bona part, ampliava espais ja anteriorment proposats, i suposava una proposta notablement millorada en la seva coherncia ecolgica i la seva distribuci territorial. La primera proposta va ser sotmesa a un llarg perode de consulta pblica, des del febrer fins el juny de 2005. Parallelament es van multiplicar les iniciatives per facilitar el coneixement i la comprensi de la proposta: presentacions pbliques a gaireb totes les comarques del pas, jornades de discussi, grups de treball temtics (per exemple amb el sector miner i extractiu), grups de treball territorials (en determinats espais on confluen interessos ms difcilment conciliables), compareixences i debats al Parlament de Catalunya, espais informatius a la web del DMAH, presncia als mitjans de comunicaci,

448

ANUARI TERRITORIAL 2005

LA XARXA NATURA 2000 A CATALUNYA

edici dun opuscle informatiu, etc Crec que poques vegades un projecte dabast nacional com aquest havia mobilitzat tants esforos pblics per fomentar la participaci ciutadana, tot i que, com passa en aquests casos, determinats sectors encara lhan considerat encara insuficient. Aquesta primera proposta, comprenia espais naturals que ocupaven 856.567 ha terrestres (26,7% de la superfcie de Catalunya) i 77.099 ha marines. La proposta va rebre ms de 6.000 allegacions, de les quals unes tres quartes parts procedien dels espais situats a la plana de Lleida, i especialment daquells espais que inicialment quedaven inclosos en lmbit del projecte Segarra-Garrigues. Per contra, cal dir que una proporci molt gran despais prcticament no van rebre cap allegaci, ni en un sentit ni en un altre, i que gaireb un centenar dajuntaments van presentar propostes dinclusi de nous sectors, a ligual que ms de quatre-centes entitats de la societat civil. El debat en el s del Govern de la Generalitat tamb va ser intens, perqu no resultava gens fcil trobar un encaix acceptable entre els requeriments de conservaci de la biodiversitat, el compliment de la legislaci comunitria i els processos de transformaci en marxa, especialment significatius als secans de la Depressi Central. El canal Segarra-Garrigues per exemple, era un projecte llargament esperat i reclamat per amplis sectors econmics, i alhora, shavia de portar a terme en un territori que concentrava la diversitat biolgica ms amenaada del conjunt de Catalunya, entre la qual les espcies docells de requeriments estpics es trobaven en una situaci cada vegada ms compromesa.5 Per a la negociaci de la proposta es va constituir una comissi interdepartamental, amb representats de la conselleria en cap i dels departaments dAgricultura, Ramaderia i Pesca, de Poltica Territorial i Obres Pbliques, de Treball i Indstria, i de Medi Ambient i Habitatge. Els treballs de la comissi van desembocar, ja entrat el 2006, en una nova proposta, sotmesa de nou a consulta pblica entre els mesos dabril i juny de 2006. A la delimitaci dels espais naturals proposats, la comissi fa afegir unes detallades Directrius de gesti, per clarificar el rgim ds al qual es sotmetrien els espais de Natura 2000, i per indicar quines serien les prioritats de conservaci i gesti que caldria desenvolupar un cop aprovada la Xarxa. Aix mateix, la comissi va arribar a un acord sobre una tercera qesti mpliament reclamada: el finanament de la gesti de la Xarxa. Lacord preveu incrementar progressivament la despesa total prevista fins arribar als 131 milions deuros anuals el 2012, i inclou partides significatives per a mesures agroambientals en diversos tipus despais (se-

cans estpics, prats i pastures de muntanya, arrossars), imprescindibles pel manteniment de la biodiversitat en aquests ambients. Preveu accions a desenvolupar per complir els objectius de conservaci (ms de 222 milions deuros en el perode 2007-2013), de monitoratge, seguiment i recerca (prop de 21 milions deuros en el mateix perode), dordenaci de ls pblic (143 milions deuros), i de suport al desenvolupament local (prop de 55 milions deuros). El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament la proposta en la sessi del 5 de setembre de 2006, incloent la designaci total a Catalunya de 957.051 ha terrestres i 83.104 ha marines, que suposen el 29,8% de la superfcie total del pas. En el mateix Acord es van incloure els objectius de conservaci de la biodiversitat en cadascun dels espais (els hbitats i les espcies dinters comunitari pels quals van ser designats), les delimitacions dels espais a escala 1:50.000, i les Directrius de gesti. Els hbitats i les espcies considerats insuficients per la Comissi Europea han sofert increments significatius respecte la proposta vigent el 2003 (els hbitats agrcoles han passat de 55.000 a ms de 75.000 ha; els alguers de posidnia i altres hbitats marins han passat de 7.300 ha a ms de 76.000 ha; els hbitats fluvials de 3.000 ha a gaireb 6.000 i els ambients de muntanya mediterrnia de poc ms de 330.000 ha a gaireb 500.000 ha).6

La participaci social en el procs de Natura 2000 ha comportat una forta polaritzaci de posicionaments() tot i lexistencia alhora dun gran ventall dopinions, aportacins i propostes
Durant la setena legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat tamb una llei de gran transcendncia per integrar la xarxa Natura 2000 al rgim jurdic propi del pas. La Llei 12/2006 ha introdut diversos articles nous a la Llei 12/1985, de 13 de juny, despais naturals en relaci a la incorporaci de les figures de ZEPA i de ZEC, i sobretot ha establert que els espais de Natura 2000 sintegren automticament al Pla despais dinters natural. Aquest principi senzill garanteixi la unitat del sistema despais naturals protegits de Catalunya, s a dir, Natura 2000 no es constitueix com una xarxa diferenciada, sin que sintegra en la xarxa nica de Catalunya, el PEIN, la qual cosa suposa que els instruments de planificaci, les normes bsiques de protecci i lorganitzaci de la gesti sn els mateixos. La xarxa Natura es configura doncs ms aviat com un subconjunt del sistema drees protegides, laportaci de Catalunya a la xarxa europea.

449

LA XARXA NATURA 2000 A CATALUNYA

ANUARI TERRITORIAL 2005

Esbs de balan El llarg procs viscut a Catalunya, les caracterstiques dels debats i dels posicionaments expressats per diferents sectors, i el coneixement daltres processos similars que shan donat en altres comunitats autnomes i en daltres pasos europeus, permeten fer un cert balan de la situaci actual sobre la definici de la xarxa Natura 2000 en el conjunt de la Uni Europea, i particularment als pasos mediterrranis. Alguns breus apunts doncs sobre lestat de la qesti: Natura 2000 es troba en una situaci encara molt heterognia segons els pasos, i el seu procs de constituci ha estat desigual i amb resultats diversos. Ens trobem de fet encara ms en el procs dimplantaci que en el de desenvolupament7, especialment en lEuropa mediterrnia. La xarxa Natura 2000 s una aportaci important a lobjectiu internacional daturar la prdua de biodiversitat en lhoritz 2010, amb un percentatge significatiu del territori europeu on la conservaci s una prioritat. En molts pasos i regions, el procs de Natura 2000 ha suposat la creaci dun veritable sistema drees protegides, en molts casos inexistent fins aleshores. A Catalunya, amb lexistncia prvia del Pla despais dinters natural, Natura 2000 ms aviat ha completat, fent-lo ms representatiu i consistent, el sistema ja existent. La xarxa Natura 2000 s en ella mateixa una contribuci a la valoritzaci del patrimoni natural europeu entre els ciutadans, i destaca la importncia que la conservaci dels sistemes naturals t pel benestar de la gent i pel bon funcionament de les nostres societats. Per contra, lextrema lentitud del procs, superant de molt les previsions i el calendari de la legislaci comunitria, fa veure al meu entendre les limitacions de la voluntat poltica a la major part dels estats de la Uni, que a la seva vegada s un reflex que la conservaci del patrimoni natural no s una prioritat per a una majoria social. Per aqu tamb es donen paradoxes: la conservaci s un valor socialment arrelat en els pasos nrdics i centreeuropeus, on sovint el patrimoni natural ha estat transformat duna manera ms drstica, i en canvi sn els pasos mediterranis els que serven un patrimoni natural ms ric i divers, i per tant necessiten ara duna voluntat poltica ms forta per prendre mesures de conservaci, justament on ms flaqueja la conscincia cvica. Aquesta mateixa lentitud en el procs de definici de la Xarxa ha provocat tamb que a hores dara encara no hi hagi un bagatge suficientment contrastat dels aspectes de desenvolupament, de gesti. Aix provoca una certa invisibilitat de Natura 2000 (es repeteixen encara sovint les preguntes: no sa-

bem ben b qu s, qu shi pot fer, qu suposar a escala local). El procs de Natura 2000, en general, sha desenvolupat amb grans dficits de participaci. En molts llocs, ha passat prcticament desapercebut per als ciutadans, quan no sha portat a terme de manera deliberadament oculta. A Catalunya, honestament, crec que en aquesta darrera etapa que hem explicat, ha passat tot el contrari, i la participaci pblica en la discussi del projecte ha estat molt elevada, i per mitjans molt diversos. La participaci social en el procs de Natura 2000 ha comportat una forta polaritzaci de posicionaments, com ha passat en processos similars anteriors8, tot i lexistncia alhora dun gran ventall dopinions, aportacions i propostes. En un dels pols de la discussi es situen algunes comunitats locals, grups ambientalistes i part de la comunitat cientfica, que ha dipositat una gran esperana en la xarxa Natura 2000. Confien que aturar processos de degradaci de la biodiversitat, i confien tamb que si els governs locals, regionals i estatals no actuen, actuaran les institucions comunitries. Alguns diuen tamb que Natura 2000 s una garantia de desenvolupament pel mn rural, ja que canalitzar inversi europea quan la PAC disminueixi. Uns altres sectors, organitzacions agroforestals, agrupacions de propietaris de terres i altres usuaris del medi natural, algunes administracions locals tamb, perceben Natura 2000 com un escenari contrari als seus interessos, com una amenaa. Creuen per exemple que introduir noves limitacions a les activitats tradicionals, ja prou en crisi, o que suposar un increment de la intervenci pblica en les seves propietats. Als primers els podrem dir que han de tenir en compte que el nivell dintervenci de lAdministraci comunitria no pot ser el de la gesti. El propi principi comunitari de subsidiarietat s el que permet fer front al desplegament de la Xarxa, i s per tant el que ha de resoldre els conflictes territorials que es poden donar en ls del territori. Per contra, a lexecutiu europeu li hem de demanar que socupi de la seva responsabilitat, que s la de crear les condicions poltiques perqu Natura 2000 es desenvolupi, per exemple, amb un adequat finanament, o amb una coordinaci de les diferents poltiques europees amb una incorporaci ms decidida dels objectius de conservaci. Tamb hem de dir que Natura 2000 no pot ser lnic instrument que doni sortida als requeriments de conservaci del nostre territori. El PEIN, els plans de connectivitat ecolgica, els sistemes de protecci inclosos en els plans territorials i en el planejament urbanstic, han de conformar un instrumental complet a diferents escales. Al segon dels grups que descrivem, el que podem esperar s que el temps no els doni la ra. I ho po-

450

ANUARI TERRITORIAL 2005

LA XARXA NATURA 2000 A CATALUNYA

dem esperar perqu creiem que hi ha una gran aliana possible entre gestors i usuaris de les rees protegides. Una aliana per front a lespeculaci i la pressi urbanstica, una aliana per obtenir recursos, una aliana per compartir objectius. Comena a haver-hi ja una llarga llista dexperincies reeixides en les que podem confiar. Per acabar, unes pinzellades finals sobre els reptes que ara, el desplegament de Natura 2000 ha dafrontar al meu entendre. Voldria destacar aquests: El repte ms important de Natura 2000 a curt termini s el de la gesti, i sobretot el de lorganitzaci de la gesti. Qui i com ha de complir i fer complir els objectius que ens hem proposat per a Natura 2000? Sens dubte ms gesti comporta ms descentralitzaci, i aix vol dir segurament afrontar una reforma en profunditat de les estructures pbliques que ara per ara en tenen la responsabilitat. Vol dir tamb anar a un sistema ms heterogeni, i per tant ms heterodox, que alhora requerir pactes i aliances amplis. La conservaci no es pot garantir noms amb els instruments de la conservaci. Les poltiques secto-

rials (dagricultura, de pesca, de planificaci territorial, dinfraestructures, de recerca, de turisme, etc.) shan dimpregnar dels objectius de la conservaci, dels objectius de Natura 2000. La insistncia en aquest punt de totes les estratgies i programes internacionals s prou justificada. Resulta un punt veritablement essencial. Hem de ser capaos de demostrar, amb una adequada avaluaci, que la gesti de Natura 2000 dna resultats positius, Necessitem un sistema de seguiment viable i eficient, i un sistema davaluaci de resultats, imprescindible per prendre decisions estratgiques. La Directiva Hbitats ho preveu, i la maduresa assolida a Catalunya pel que fa a la informaci sobre la biodiversitat, la seva organitzaci i el seu accs pblic, obre la via per fer-ho possible. I finalment, hem dit en altres ocasions que Natura 2000 s una oportunitat pel desenvolupament local, per a la creaci docupaci, per al sorgiment de noves activitats econmiques. Shan de posar les condicions perqu aix sigui possible, i shan de posar en marxa un conjunt de poltiques pbliques, dincentius i de recursos per reforar un dels pilars bsics per a lxit del sistema drees protegides.

1 Les propostes les han de fer els estats membres de la Uni, per en propostes diferenciades per a cadascuna de les regions biogeogrfiques que la prpia directiva defineix. Sn les anomenades regi alpina, mediterrnia, atlntica, continental, boreal, macaronsica i pannnica. 2 Tot i que la Directiva Hbitats proclama lobjectiu de conservar el conjunt de la diversitat biolgica europea mitjanant, entre daltres instruments, la xarxa Natura 2000, el cert s que, de manera una mica incomprensible, a la directiva no shi esmenten tots els tipus dhbitats que hom pot trobar al territori de la Uni. Fins i tot alguns hbitats que es consideren amenaats o en franca regressi no hi sn inclosos. Aix, ens podem sorprendre de labsncia a lannex I de la Directiva dalguns hbitats presents a Catalunya que caldria tamb, en bona lgica i seguint el criteri de representaci, ser inclosos en rees de conservaci, com les pinedes de pi roig o les avetoses, entre molts altres. Ambtot, a Catalunya hi ha una gran presncia dhbitats dinters comunitari (89), i despcies dinters comunitari (124), cosa que indica la seva elevada diversitat biolgica, i el pes que hi ha de tenir les poltiques adreades a la seva conservaci. A tall comparatiu, en tot el Regne Unit noms hi ha 41 tipus dhbitats, i en tota Alemanya, noms 68. 3 El setembre de 2006, el fiscal del Tribunal europeu que porta el cas, ha presentat les seves conclusions, en les quals sollicita que es condemni lEstat Espanyol per incomplir la Directiva Aus, entre daltres, a causa de lincompliment en el territori de Catalunya. 4 La Cartografia dels hbitats a Catalunya i el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya shavien desenvolupat des del 1998 mitjanant acords de collaboraci entre la Universitat de Barcelona i el Departament de Medi Ambient. 5 Les poblacions despcies com la ganga, la xurra, la trenca, el xoriguer petit, lesparver cendrs, el sis, la terrerola com i daltres tenen les seves millors i sovint niques poblacions a les planes lleidatanes, i sense possibilitats docupar altres hbitats a Catalunya. 6 La xarxa Natura 2000 a Catalunya inclou representacions molt significatives del patrimoni natural catal. Per exemple, cont el 73% de les mulleres alcalines, el 85% de les pinedes de pinassa o el 61% de les rambles mediterrnies, aix com la totalitat de les rees crtiques de nidificaci de lguila cuabarrada, del trencals o gaireb totes les zones de cant del gall fer. 7 El 2006 la Comissi Europea tot just ha aprovat (adoptat en el llenguatge comunitari) la llista despais que formen part de la regi biogeogrfica mediterrnia, la darrera que faltava llevat de la pannnica, afegida en lampliaci a lEuropa dels 25. 8 Per exemple, durant els set anys que van conduir a laprovaci a Catalunya del Pla despais dinters natural el 14 de desembre de 1992.
451

APUNTS SOBRE LA XARXA NATURA 2000: DEURES FETS O DEURES PER FER?

ANUARI TERRITORIAL 2005

Xavier Mayor Farguell

Dr. en Biologia. Especialista en planificaci estratgica de lentorn. Membre de la Junta de la Societat Catalana dOrdenaci del Territori.

APUNTS SOBRE LA XARXA NATURA 2000: DEURES FETS O DEURES PER FER?
Tot fa indicar que finalment saprovar la proposta de Catalunya despais constituents de la Xarxa Natura 2000. Una proposta que fa el Govern de Catalunya actual -desprs dun petit reguitzell de propostes fallides- per tal destablir aquells espais que shan dincorporar al sistema despais protegits de Catalunya. La proposta es fa en compliment del que determina la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres - ms coneguda com la Directiva hbitats - i que va ser aprovada per la Uni Europea lany 1992. En aquest escrit em correspon fer un comentari amb cert to crtic, tot i que el far en positiu i a tall de reflexi. Fins arribar a aquesta proposta sha fet un recorregut llarg, molt llarg, massa llarg. Tant llarg que ha portat un total de 13 anys, des de lany 1992 fins el 2005. Tot i la responsabilitat que puguin tenir en aquesta demora els responsables europeus de la Xarxa per la cripticitat i indeterminaci de determinats aspectes tecnico-administratius del desenvolupament de la xarxa, com a pas ens haurem de preguntar si ens podem permetre que cada acci estratgica rellevant ens porti tant de temps. Encara ms, quan tant llarg recorregut a ms no acaba de satisfer prcticament ning. El llistat dinstitucions o organismes pblics o privats que demanaven retalls o ampliacions o concrecions diferents de la Xarxa tamb s llarg: el propi Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca i el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques; les empreses pbliques Reg Sistema Segarra-Garrigues SA i Regs de Catalunya SA; partits poltics com Convergncia i Uni; el Consell de Federaci del Partit dels Socialistes de Catalunya; lAjuntament de Vilaller i lEntitat municipal descentralitzada de Senet, nucli agregat de Vilaller (Alta Ribagora); el Consorci Alba-Ter; la Comunitat de Regants del canal Segarra-Garrigues i la Plataforma anti-ZEPA dels Plans de la Unilla; la Uni de Pagesos; el Consell Comarcal de lUrgell; el sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya; la Instituci Catalana dHistria Natural; la Instituci per a lEstudi, Gesti i Recuperaci dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL); la Instituci de Ponent per la Conservaci i lEstudi de lEntorn Natural (IPCENA); Seo/Birdlife i DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural); la Fundaci Territori i Paisatge de Caixa Catalunya; les plataformes ciutadanes, com la Plataforma cvica Respectem el Pla del Bages i la Plataforma en Defensa de les Hortes i les Ribes del Ter; els representants de lempresariat, com la Cambra de Comer de Barcelona, el Reial Autombil Club de Catalunya (RACC), Barcelona Aeronutica i de lEspai, i la patronal catalana Foment del Treball. Dit aix, particularment crec que la Xarxa Natura 2000 s una bona i estratgica iniciativa que t virtuts molt rellevants per a la protecci de la natura del pas. Per tamb les t ms enll, no en va s una proposta sectorial dordenaci territorial dabast europeu, convenientment coordinada entre pasos, i que va ms de baix a dalt que de dalt a baix. Tamb penso que pot contribuir a establir una nova estratgia econmica associada a mbits amb valors naturals. I penso que situa a Catalunya en un bon lloc, un lloc que es mereix tant per ubicaci biogeogrfica, com per la fenia feta per moltes generacions dhabitants, com per les expectatives que dona per a un futur de pas de qualitat, que haurem de saber orientar tamb des duna perspectiva econmica i social.

Tcnicament parlant, tal i com est plantejada, no t una continutat territorial assegurada. I, per tant, no t una continutat ecolgica assegurada
Incidint en aspectes ms tcnics, em cal dir que no he sabut veure o trobar les dades corresponents a la biodiversitat que es protegeix amb la possible implementaci de la Xarxa. Contrriament, s que es constaten els evidents efectes sobre determinades espcies que han estat el motiu dinclusi de molts dels espais a la Xarxa, cosa que cal valorar positivament ja que es tracta despcies en situaci menys favorable o clarament desfavorable. Tanmateix, no podem obviar que noms sn unes desenes despcies vulnerables enfront a un pool important de biodiversitat present a Catalunya. s cert que amb la protecci de determinats espais per a determinades espcies hi ha moltes ms espcies que en surten beneficiades directament o de retruc. Per tant, si la protecci de la biodiversitat s lobjecte principal de tota poltica de preservaci, no haurem de saber o preveure quin efecte tindr la consolidaci de la Xarxa Natura 2000 en la preservaci de la nostra biodiversitat? Pel que coneixem de la proposta que es discuteix, altre cop Catalunya aposta per un protecci important del seu entorn en tant que patrimoni natural. Un primer pas substancial en aquest sentit va ser laprovaci del Pla dEspais dInters Natural (PEIN). El PEIN establia una protecci bsica dun 20% del territori, per b que una part dels espais que el com-

452

ANUARI TERRITORIAL 2005

APUNTS SOBRE LA XARXA NATURA 2000: DEURES FETS O DEURES PER FER?

posen tinguin proteccions ms importants. La proposta de Xarxa Natura 2000, aquest cop sota les indicacions dEuropa per amb la responsabilitat prpia de decidir el que es vol, estableix una protecci de territori dun 30 % en superfcie, considerant tamb la protecci despais marins (una qesti histricament pendent). Tanmateix, ha estat precisament aquest augment de la superfcie protegida un dels aspectes ms destacats en les crtiques i pels detractors. En aquest sentit, sha utilitzat com a argument central que la superfcie protegida per la Xarxa Natura 2000 a Catalunya s superior a la daltres territoris Europeus. La comparaci en aquest cas s clarament espria. Lalt nivell de biodiversitat i de riquesa dentorn que t Catalunya respecte de molts altres territoris europeus linvalida. El que es important s que en patrimoni natural destaquem respecte dEuropa. Efectivament, els actius en biodiversitat i varietat dhabitats a Catalunya, en comparaci a altres indrets europeus, sn molt apreciables. Si en biodiversitat resulta que tenim un punt de partida ms interessant i positiu que el daltres indrets potser ens caldria apreciar-ho molt ms. Lexercici demmirallar-nos amb Europa, que tant b resulta per altres qestions, en aquest cas no funciona igual. Si en altres aspectes no estem a lalada de Europa, en un que tenim la sort de destacar potser fora bo cuidar-lo. Europa s que sen preocupa i el valora, va ser Europa la que ens va haver de tocar el crost en relaci a la manca de representaci de determinats hbitats en les nostres propostes de Xarxa Natura 2000. La qesti no est tant en la quantitat sin en la qualitat. Dins daquesta qualitat podrem legtimament considerar altres propostes possibles, amb ajustaments de superfcie, de contingut despais concrets inclosos o no inclosos, despais que mereixen ser incorporats, per alguns, o que haurien de ser retirats total o parcialment, per altres. Per que ens spiga greu tenir una millor configuraci i qualitat de territori resulta una mica estrany. La qualitat de superfcie protegida en general no s un bon argument per criticar la xarxa, altre cosa sn les compensacions i compromisos que la proposta pugui comportar. Cal entendre, doncs, que largument de la superfcie protegida ha estat utilitzat potser com a pantalla per defensar altres coses de menor mida. Continuant amb els aspectes ms tcnics, queda clar que la directiva parla de Xarxa europea dhbitats dinters. s important ja que els hbitats sn una expressi conjunta dels continguts biolgics i de les interaccions amb el territori. Les espcies no viuen allades sin en complexa interacci amb el territori. Per aix, protegir els hbitats s protegir un gran nombre de valors naturals i processos ecolgics. En la proposta es parla de Xarxa, per ho fa en un cert sentit administratiu, ja que es refereix a un conjunt despais que de manera coordinada aixoplugar un conjunt de territoris, un conjunt despcies. Per tcnicament par-

lant, tal i com est plantejada, no t una continutat territorial assegurada. I, per tant, no t una continutat ecolgica assegurada. Aquesta mancana, que tant va ser criticada per molts en relaci a la xarxa despais protegits de Catalunya (el PEIN), s repeteix amb la Xarxa Natura 2000. I, tanmateix, no shan sentit veus en aquest sentit. La connectivitat ecolgica dels espais protegits no s qualsevol cosa. Probablement s una de les apostes estratgiques ms importants que estem enfrontant actualment en el tractament de lentorn. s aquella pea que permet garantir molt i millor el funcionament ecolgic del territori i que permet assolir convenientment els objectius de preservaci que comporta la Xarxa Natura 2000. s aquella pea clau que ens falta i que dna ple sentit a les poltiques de conservaci de la biodiversitat in situ. Insisteixo, la connectivitat ecolgica de la xarxa s bsica. Tant s aix que en laprovaci del PEIN ja es recollia com una necessitat. Des de llavors el desenvolupament de la connectivitat ecolgica a Catalunya ha fet molt cam. I lha fet malgrat no tenir prcticament cobertura jurdica. A Catalunya, lesfor que sha fet ens ha situat com un dels llocs del mn on sha generat ms profusi destudis i aportacions en aquesta matria. Per no s un aspecte que ens interessi noms aqu, tamb preocupa a Europa. Actualment a Europa hi ha neguit sobre com establir les corresponents connexions ecolgiques. Serveixin dexemple els estudis que, per tal de configurar una metodologia per a identificar la Xarxa Ecolgica Pan-Europea de la Europa occidental, sestan fent a la Wageningen University and Research Centre, sota lencrrec del Ministeri dAgricultura, Gesti de la natura i Qualitat dels aliments dHolanda. Desprs de 13 anys, tantes veus dissidents, per poc o per massa, em fan pensar que en reptes de pas com aquests, on els rdits que sobtenen sn genrics per a la poblaci i xoquen amb els legtims drets dels propietaris dels terrenys, s imprescindible un pacte general, tant com ho s no dilatar en excs en el temps la seva resoluci. Potser el que ens cal es comenar a fer alguna cosa per tal dentendre que la comprensi dels nostres territoris ha canviat profundament en poc temps i que sha tornat ms complexa. I que cal establir i definir lentorn que volem pensant en les persones que hi viuen i que en gaudeixen. Potser ens cal negociar de bell nou les regles del joc que en ell es donen. Redefinir-les en base a acords, perqu shan de tenir en compte les necessitats i drets comuns i particulars, el bon s del territori i, en ell el de la biodiversitat. Esperem que per posar fil a aquesta agulla no calgui esperar 13 anys ms, sin que es faci com abans millor i que siguem prou intelligents com per arribar a un gran acord de pas al respecte. El cam traat sota les regles actuals ja el coneixem, potser caldria que ens donssim una oportunitat doncs.

453