INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR

ANUARI TERRITORIAL 2006

INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR EL TERRITORI EN TEMPS DINCERTESA

Joaquim Sabat i Bel Arquitecte
La crisi del model racional comprensiu va suposar lexpulsi duna planificaci urbanstica i territorial, monoltica i confiada, del parads artificial. El territori ja no s una dada prvia, sin el resultat de processos de transformaci permanents, un sistema complex en contnua evoluci, amb canvis difcilment previsibles. La crisi de la planificaci s una crisi del coneixement, ens diria Friedmann, per la incapacitat duna relaci dialgica, per la creixent acceleraci i novetat dels canvis. En ben poc temps ens hem vist forats a transitar de la certesa a la complexitat, dels fets als valors. Ha augmentat extremament la capacitat dobtenir i manipular informaci, per no en canvi la dassolir un coneixement prou profund i elaborat dels sistemes territorials i dels seus components. La major complexitat de les intervencions urbanstiques i els seus efectes ambientals; limpacte de les noves tecnologies de la informaci; la comesa creixentment important de les ciutats en lesfera internacional, i la novetat mateixa en la naturalesa dels problemes obliga els urbanistes a actualitzar criteris dinterpretaci, mtodes i estratgies dintervenci. I aquesta demanda de renovaci disciplinar exigeix des de lexercici professional i la reflexi universitria un esfor dinnovaci; una actitud oberta i experimental; noves aproximacions, segurament menys lineals, ms temptatives que definitives, sobre hiptesis en contnua revisi i no sobre supsits inalterables. El PDU del Pla de Bages constitueix una etapa encara provisional dun procs que hem desenvolupat durant ms de vint anys al nostre despatx professional o en les nostres investigacions acadmiques. Un procs que va engegar amb lanlisi territorial duna comarca costanera de Catalunya i que sha anat construint en successives etapes, des del Pla insular dordenaci de lilla de Tenerife;
306

un pla especial del Parc Agrari al delta i la vall inferior del riu Llobregat; un projecte dun eix patrimonial al llarg de 100 km daquest mateix riu i un altre de ms delimitat a dos dels seus principals afluents (lAnoia i el Cardener); els plans per a ordenar una nova ciutat al sud de Tenerife, fins a una extensa faana fluvial i industrial a Catalunya o el Pla director dun rosari dextraordinries colnies txtils. El PDU del Pla de Bages es va plantejar com una investigaci a travs del projecte de molts dels temes que ens preocupen, en una situaci caracteritzada per la incertesa quant als escenaris de creixement, la falta de tradici en el camp del planejament territorial, la difcil interrelaci descales diverses, territorials i urbanstiques alhora i la necessitat afrontar qestions que fins a la data shan abordat sectorialment o fragmentriament. Com fer front alhora a tots aquests requeriments, en una situaci descenaris tan oberts? Fa uns quants anys, en uns estudis previs a la redacci de la fornada de planejament territorial recent, vam proposar al Departament de Poltica Territorial adoptar una metodologia singular basada en la superposici de diverses capes de projecte i regulaci interdependents, que havem verificat en alguns plans territorials previs i assajat per primera vegada gaireb vint anys enrere, en el Pla dordenaci de lilla de Tenerife. All vam proposar una primera lectura basada en el reconeixement acurat de la forma del territori, la definici dels elements que en poden formar lestructura, la matriu ambiental i el sistema despais oberts. En el PDU del Pla del Bages saprofundeix en lesmentada metodologia de combinaci de capes (matriu fsica, suport estructural i assentaments/activitats), que es van creuant contnuament; que es verifiquen projectualment a diferents escales i que es relacionen amb

ANUARI TERRITORIAL 2006

INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR

escenaris potencials de transformaci. Per aquesta vegada es va voler, a ms, que les capes de lectura, projecte i regulaci fossin absolutament interdependents i que aix permets avanar una mica ms enll de la secular zonificaci biunvoca. La capa forma-vocacions del territori permet definir un conjunt drees homognies, base imprescindible de regulaci i ordenaci; traduir urbansticament els requeriments de la matriu ambiental, i dissenyar una proposta de sistema despais oberts descala territorial. Per a aix es van dibuixar les principals caracterstiques geolgiques, morfolgiques, topogrfiques i hidrolgiques del territori, per continuar analitzant les transformacions derivades de la seva agricultura, ramaderia, silvicultura, mineria, recursos culturals, hbitats naturals, espais protegits, aix com dels riscs (subsidncia i inestabilitats gravitatries, avingudes fluvials i incendis). Es parteix del convenciment de la importncia determinant del medi fsic en qualsevol proposta dordenaci territorial, de la forma del territori com a criteri fonamental del projecte i se nelaboren diverses anlisis que es recullen en uns quaranta plnols. En essncia les principals novetats que planteja aquesta primera capa sn el reconeixement i la reglamentaci detallada de cada fragment del territori segons diverses rees homognies i la definici duna estructura despais lliures territorials, atentes a la matriu ambiental, aix com el suggeriment dintervencions estructurades segons mbits patrimonials, destinades a destacar els seus recursos culturals. La segona capa socupa del disseny del suport estructural necessari en diferents escenaris; en pauta les condicions de les xarxes de mobilitat i serveis segons les caracterstiques del territori i els futurs desenvolupaments urbanstics. El projecte de les infraestructures

persegueix la possibilitat dassegurar un servei ampli, competitiu i equitatiu en el conjunt del territori, i tamb equilibrar requeriments tcnics i funcionals, els ambientals o els propis de lordenaci urbanstica. Moltes de les intervencions infraestructurals pretenen corregir desajusts i introduir millores en la lgica funcional de les xarxes. Per tantes altres vegades sen plantegen tenint en compte la capacitat estructuradora dels traats, la seva marcada incidncia en lordenaci urbanstica. En moltes es pot afegir les que pretenen construir una xarxa viria articuladora o un sistema de transport al servei de les principals rees urbanes, que sigui un suport fins i tot dels creixements previsibles. A la tercera capa es proposen, en estreta relaci amb les anteriors, les regles de lordenaci fsica dassentaments i activitats econmiques, a ms de fer el disseny dalguns elements bsics dels projectes denominats territorials estratgics. El PDU avalua les necessitats de sl per a acollir els habitatges i activitats econmiques (indstria, serveis, comer...) segons diferents escenaris. Sassumeix la responsabilitat dordenar el territori per fer front tant a una situaci de notable creixement, com a una possible recessi daquest. Lestructura de les tres capes (rees homognies, infraestructura suport i opcions de creixement) est especialment pensada per a prioritzar les aptituds i vocacions del territori i per a establir les pautes, en el seu cas, duna transformaci que les respecti, assegurant prviament el suport infraestructural imprescindible. La diferncia essencial respecte al planejament vigent no la trobem tant en la dimensi del creixement com en el model de distribuci que sen faci. Es proposa concentrar aquest creixement en operacions que tinguin unes certes dimensions i, fonamentalment, en aquells nuclis ms ben dotats de serveis, ms
307

INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR

ANUARI TERRITORIAL 2006

prxims i adequadament relacionats amb rees dactivitats econmiques i ms ben comunicats, ara o en el futur, a travs del transport pblic. Es proposa abordar a comenament del segle XXI eixamplaments residencials, que les ciutats del Bages no van saber impulsar durant el segle XIX, quan s que ho van fer tantes altres ciutats catalanes, amb un notable esfor de modernitzaci. El PDU estableix normes i criteris perqu aquests eixamplaments del segle XXI garanteixin operacions concertades; localitzades en funci de la xarxa de transport pblic i de les rees de feina; amb densitats raonables que possibilitin ladequada provisi de dotacions i serveis; en estricta contigitat amb els teixits urbans existents; amb una proporci dhabitatges protegits superior a la legalment establerta i amb un carcter mixt referent a tipologies, classes socials i funcions, barrejant residncia i activitat econmica compatible. Aix mateix es defensa un control adequat de loferta, que en garanteixi la diversificaci i, el que s ms important, el manteniment de la cohesi social, extrem summament important en processos de transformaci tan dinmics. Creiem que un pla director urbanstic no tindria tant sentit ents noms com una escala intermdia entre un pla territorial parcial i uns plans dordenaci urbanstica municipal ms o menys distants en el temps. Conv que estigui acompanyat de programes o propostes que puguin ser executats duna manera immediata i que verifiquin els grans objectius proposats. En aquest sentit el PDU planteja algunes intervencions prioritries que hem denominat Projectes Territorials Estratgics, per a les quals savancen pautes de disseny i condicions de regulaci que tradueixen i fan ms concretes les directrius generals. El concepte de projecte ens remet a la voluntat davanar-ne la resoluci en clau de disseny fsic i alhora a formalitzar-ne una reflexi de
308

carcter estructural. Es consideren territorials perqu responen a una problemtica i a una complexitat que generalment va ms enll de lmbit municipal, i que exigeixen la collaboraci de diversos ajuntaments i administracions. Finalment, els anomenem estratgics per la seva dimensi transversal (amb decisions que impliquen les diferents capes daquest pla director urbanstic: ordenaci dels assentaments, de les infraestructures de mobilitat, del sistema despais oberts, i per constituir rees doportunitat). Encara que en tots aquests projectes cal pressuposar una estreta interrelaci entre territori, medi ambient, infraestructures i assentaments, es classifiquen a partir del seu component ms destacat, seguint lestructura metodolgica de les tres capes. Distingim, aix, programes i projectes que tenen una relaci ms estreta amb el sistema despais oberts; altres de ms vinculats al projecte de les infraestructures de mobilitat i, finalment, aquells que afecten lordenaci dels principals assentaments i activitats. Per a aquests projectes territorials estratgics savancen hiptesis dordenaci, que es concreten en esquemes i directrius orientatives, quan, en canvi, els criteris i objectius generals que es dedueixen dels assaigs projectuals sn de compliment obligat. Com a conclusi podem afirmar que el PDU del Pla de Bages aprofundeix en la construcci duna opci metodolgica llargament assajada. Aquesta es basa en la combinaci de tres capes dinterpretaci, ordenaci i regulaci estretament interrelacionades; en continus canvis descala de lectura i projecte; en la valoraci descenaris diversos i estratgies per a situar ciutats i territori; en la voluntat de traduir urbansticament els requeriments de la matriu ambiental i de definir un sistema territorial despais oberts; en la recerca dequilibri

ANUARI TERRITORIAL 2006

INSTRUMENTS I MTODES PER A PROJECTAR

entre els requeriments ambientals, funcionals, tcnics i econmics de les infraestructures i la seva contribuci a dotar destructura els creixements urbanstics. Voldria remarcar finalment que laspecte fonamental s que cap de les tres capes no determina per si sola el dest duna pea del territori, sin que qualsevol intervenci s pautada alhora per totes tres i des de diferents

escales daproximaci. Aquesta recerca duna opci metodolgica especfica persegueix el fet de trobar models dordenaci, instruments de lectura, projecte i regulaci, capaos dencarrilar la transformaci de territoris tan dinmics, en escenaris diversos i oberts, i s el repte ms atractiu a qu hem fet front. Setembre de 2007

309