TARROJA, Àlex (2005) - Territori 2004: Un Present Que Comença A Ser Passat

ANUARI TERRITORIAL 2004
Els fets ms destacats de lany
Territori 2004: Un present que ja comena a ser passat

lex Tarroja
Geograf. Director de lAnuari Territorial de Catalunya
LAnuari Territorial de Catalunya 2004 recull dos-cents temes relacionats amb el medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanstics i la poltica territorial que han estat actualitat en lopini pblica i entre els mitjans de comunicaci al llarg de lany passat. Lincrement del nombre de temes tractats respecte de ledici de 2003 no deriva necessriament dun increment de la conflictivitat territorial, sin dun seguiment ms exhaustiu de lactualitat territorial i de la possibilitat de dedicar ms recursos bsicament humans al projecte. El 2004 va veure la continuaci del debats que ja havien estat especialment destacats lany anterior, com ara el ferrocarril dalta velocitat, el Quart cintur, el tnel de Bracons, els aeroports de Barcelona i de Lleida, lhabitatge, el pla hidrolgic, el tramvia o les transformacions urbanes del frum 2004 i del 22@ al Poblenou. Va veure, tamb, lesclat de nous temes com el centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, la contaminaci del riu Ebre a Flix, la Llei de millora de barris, el Pla director urbanstic del sistema costaner, el Pla nacional dassignaci demissions o el Debat sobre el model tursitc, o va portar al centre del debat temes que havien roms en un segon terme, com la lnia de molt alta tensi SentmenatBescan-Baixs. Per tamb va veure com altres qestions que havien estat al si de lactualitat territorial del 2003 senretiraven a un segon terme sigui de manera definitiva o noms temporal, com ara el camp de golf de Vilanera, la reforma de la plaa de les Glries, la reforma dels consells comarcals, la urbanitzaci de Fluvianutic, les casernes de Sant Andreu, els incendis forestals, etc. Aquest text introductori t la intenci de resumir o sintetitzar lactualitat del debat territorial a Catalunya durant lany 2004 partint dels dos-cents casos estudiats, encara que mirar danar un pl ms enll i de fer un primer assaig dinterpretaci de les problemtiques entorn de les quals gira aquesta actualitat i aquest debat. Aix, el text sha estructurat a partir de quatre mbits temtics: medi ambient, infraestructures, plans urbanstics de creixement i transformaci, i planejament i organitzaci territorial. Per a cadascun daquests quatre grans eixos temtics shan tractat didentificar algunes de les principals "lgiques", problemtiques o tendncies comunes ms destacades que es deduien a partir dels dos-cents casos presentats en aquesta edici denguany de lAnuari Territorial. Aquest plantejament ha portat aquesta suposada sntesi de lactualitat territorial de lany a cenyir-se voluntriament a un to ms analtic i interpretatiu, tot i conservar la voluntat de resum, i a separar-se, aix, de les dues-centes "fitxes" que componen la part central de lAnuari, que tenen la voluntat explcita de ser estrictament descriptives i sinttiques no analtiques ni interpretatives.
MEDI AMBIENT
El bloc relatiu al medi ambient inclou els temes relacionats amb la gesti de laigua, la contaminaci fluvial, la producci i transport denergia, les emissions de gassos defecte hivernacle, la gesti de residus i els espais naturals protegits. En lmbit de la gesti de laigua, lany 2004 va evidenciar signes dun incipient canvi cap a una nova cultura de laigua que no la veu tan sols com un recurs per a ls hum sin que tamb en valora ms les funcions ecolgiques, ambientals i socials. Si b el fet ms destacat de lany fou la derogaci del transvasament de lEbre (PLA HIDROLGIC NACIONAL, [140]), altres iniciatives o debats apuntaven, ni que fos tmidament, en aquesta mateixa direcci com ara el PLA SECTORIAL DE CABALS DE MANTENIMENT [142], les propostes del programa AGUA del Ministeri de Medi Ambient, el debat sobre el CNON DE LAIGUA [28] o els projectes de RECUPERACI AMBIENTAL DEL RIU LLOBREGAT [182]. Per entorn dels usos de laigua tamb han sorgit debats nous al nostre pas, com la contraposici entre la productivitat agrcola i la preservaci dhbitats esteparis en el cas del projecte de regadiu del CANAL SEGARRA-GARRIGUES [26]. Tamb relacionat amb la gesti de laigua, la divulgaci pblica de la CONTAMINACI DEL RIU EBRE A LEMBASSAMENT DE FLIX [64], ms enll de lalarma social que va provocar inicialment, va reobrir el debat pblic sobre les responsabilitats ambientals en els episodis, puntuals o continuats, de contaminaci i els costos de la descontaminaci. Un altre dels fets ms significatius de lany en lmbit del medi ambient van ser les primeres passes per a laplicaci del Protocol de Kyoto a lEstat espanyol amb laprovaci del PLA NACIONAL DASSIGNACI DEMISSIONS [141], lobjectiu del qual s, en primer lloc, no incrementar les emissions
ELS FETS MS DESTACATS DE LANY
de gassos defecte hivernacle i, ms endavant, reduir-los distribuint quotes anuals mximes entre les installacions dels sectors industrials i energtics que en sn els principals responsables. Al llarg de lany 2004 tamb va continuar la controvrsia sobre la localitzaci i implantaci en el territori de les centrals de producci denergia elica. Tot i dominar un creixent consens social favorable a la implantaci urgent de les energies renovables, bona part dels projectes de parcs elics van topar amb una forta contestaci per part dentitats conservacionistes i plataformes locals per limpacte ambiental i paisatgstic que comporten i per la concentraci dunitats prevista al territori. Aquest fer va portar a una interessant divergncia entre les grans entitats ecologistes, que defensaven la urgncia dels parcs elics, i les plataformes locals, que en reconeixien la necessitat,per mantenien loposici a projectes concrets per limpacte local que generaven. Al llarg de lany, mentre el Govern de la Generalitat elaborava un NOU MAPA DE RECURSOS ELICS [56], continuaven avanant les autoritzacions i els trmits dels projectes danys anteriors i es reprenia amb fora el debat sobre la concentraci de projectes en comarques on el paisatge era un dels principals recursos per al desenvolupament, per exemple com el PRIORAT [55] i la TERRA ALTA [51]. Alhora, lany va suposar laparici dels primers projectes elics en nous tipus de localitzacions que tractaven de minimitzar limpacte ambiental i paisatgstic emplaant-se en entors urbanitzats (PORT DE TARRAGONA, 49) o dins del mar (DELTA DE LEBRE, 50]. Daltra banda, continuava la tramitaci de diversos projectes de noves centrals trmiques de cicle combinat (RIBA-ROJA, 44; VANDELLS, 46; PORT DE BARCELONA, 47) i de substituci dantigues centrals de fueloil amb el suport dels respectius ajuntaments i loposici dentitats ecologistes i plataformes locals que sollicitaven una moratria mentre no saprovs el nou Pla denergia de Catalunya. Tamb en lmbit energtic, un dels temes que ms polmica va suscitar va ser el debat sobre la LNIA DE MOLT ALTA TENSI SENTMENAT-BESCAN-BAIXS [102]. Els arguments de les mobilitzacions ciutadanes en contra del projecte no es limitaven als impactes ambientals i paisatgstics, sin que qestionaven la necessitat mateixa dinterconnectar-se elctricament amb Frana o, si ms no, de fer-ho amb una lnia daquesta magnitudi alternativament proposaven reforar les lnies ja existents i avanar cap a un nou model energtic basat en les energies renovables i la producci en proximitat al lloc de consum per tal de reduir les necessitats de transport. Alhora, qestionaven el model de desenvolupament econmic en qu es basaven les previsions dincrement de la demanda denergia elctrica. Respecte a la GESTI DELS RESIDUS [179], els avanos dels darrers anys en la cultura sobre la seva gesti minimitzaci de residus, recuperaci i reutilitzaci- topa amb dificultats a lhora de traduir-se en un canvi significatiu en la prctica de la gesti: la producci de residus continua incrementant i la implantaci de les noves formes de gesti encara s limitada. Aix, els grups ecologistes mostraven la seva decepci pels escassos resultats de les poltiques de gesti de residus del nou Govern de la
Generalitat en el seu primer any de mandat. Tanmateix, els centres de la polmica dactualitat continuaven sent els projectes de dipsits de residus inerts. Ms enll dels arguments tradicionals doposici centrats en limpacte ambiental de labocador, el 2004 sorgien amb fora dos nous arguments: el qestionament del model de gesti de residus que feia necessria lexistncia de grans dipsits de residus inerts i el debat sobre lorigen territorial dels residus. Aix, mentre els centres de tractament de residus dabast comarcal comportaven una conflictivitat limitada, les installacions diniciativa privada de grans dimensions que havien de donar servei a escala regional eren els que generaven una major oposici (TIVISSA, 3; VINAIXA, 6). Tanmateix, lany tamb va desvetllar una oportunitat de futur: el problema del remplaament de grans abocadors que arriben al final de la seva vida til, com el de COLLCARDS [1], es pot convertir en una oportunitat per a accelerar el canvi del model de gesti dels residus, ats que la dificultat per emplaar nous grans dipsits sense una forta oposici local pot empnyer a substituir-los per un major esfor en la minimitzaci de residus, tractament en origen, recuperaci i un sistema dinstallacions ms eficients i de menors dimensions, com sembla apuntar-se a la comarca del Valls. Una darrera qesti destacada de lany 2004 en relaci amb els residus era el de la CONTAMINACI PER NITRATS DORIGEN AGRARI [67] i els seus efectes en la contaminaci dels aqfers. Finalment, pel que fa als espais dinters natural protegits, va destacar la presentaci del primer informe DAVALUACI DE LA GESTI DEL SISTEMA DESPAIS PROTEGITS A CATALUNYA [73] coincidint amb el des aniversari del PEIN. Linforme destacava que lesfor de declaraci despais protegits contrastava amb les insuficincies en la posterior gesti daquests espais. Tanmateix, lany 2004 es reiteraven les demandes municipals de declaraci o ampliaci de parcs naturals (ESTANY DE BANYOLES, 124; DELTA DEL LLOBREGAT, 127; AIGUAMOLLS DE PALS, MASSS DEL MONTGR I ILLES MEDES, 128; AIGESTORTES I LESTANY DE SANT MAURICI, 122), fet que contrastava amb la lentitud en la fase de redacci i aprovaci de les figures de gesti de molts parcs i espais PEIN i amb els conflictes puntuals per la implantaci dinstallacions de lleure dins o en el permetre immediat dels parcs.
INFRAESTRUCTURES
Dins del bloc dinfraestructures shan incls els temes relacionats amb el ferrocarril, la xarxa viria, els ports i els aeroports. El FERROCARRIL DALTA VELOCITAT [79] ha continuat sent durant lany 2004 un dels principals projectes territorials que ms atenci ha despertat entre els mitjans i lopini pblica. El Ministeri de Foment mantenia oficialment les previsions darribada a Barcelona-Sants per al 2007 i a la frontera francesa, el 2009. Tanmateix, lestat dexecuci i licitaci de les obres i les vicissituds de les negociacions entre Estat, Generalitat i ajuntaments sobre la soluci definitiva dalguns trams feien tmer per lacompliment daquests terminis. Entre les qestions concretes que van generar un major debat al llarg de lany destacaven les negociacions sobre la connexi del FAV AMB LAEROPORT
10
DE BARCELONA [85] i sobre el traat del tnel que havia de travessar la ciutat de BARCELONA [86]. Per ms enll daquestes negociacions entre administracions, durant el 2004 tamb van destacar altres qestions com la valoraci del primer aniversari de lentrada en servei de tram MADRID-LLEIDA [80]; lestat i calendari de licitaci i execuci dels diferents trams; les demandes locals de connexions del FAV amb els aeroports de Reus (ESTACIONS DEL CAMP DE TARRAGONA, 82) i de GIRONA [89], i les expectatives de projectes urbanstics vinculats a les estacions del FAV o al soterrament de les vies del ferrocarril convencional (PLA URBANSTIC DE SANT ANDREU-SAGRERA, 193; LLEIDA, 80; CAMP DE TARRAGONA, 82; VILAFRANCA, 83; O FIGUERES, 90).
permetre desencallar les negociacions per impulsar inversions de lEstat a Catalunya (AMPLIACI DE LAP-7 I DESDOBLAMENT DE LA-2 A LES COMARQUES GIRONINES, 13, entre daltres) o per estudiar la modificaci del traat dalguns projectes (DESDOBLAMENT DE L N-340 A TARRAGONA, 20). Per el 2004 va destacar tamb per la "guerra dinformes tcnics" entre agents socials en defensa o en contra dels grans projectes dautovies. Duna banda, les cambres de comer i associacions empresarials presentaven diversos informes defensant la necessitat de noves inversions en infraestructures per a garantir el desenvolupament econmic del pas, i reclamaven molt especialment un QUART CINTUR [17] entre el Baix Peneds i la Selva i el DESDOBLAMENT DE LA-2 I LAMPLIACI DE LAP-7 A LES COMARQUES GIRONINES [13]. De laltra, els arguments dels grups ecologistes i de les plataformes evolucionaven substancialment i, a les crtiques per limpacte ambiental i paisatgstic, shi afegia ara el qestionament de la necessitat de determinats projectes basada en el contingut dinformes tcnics de mobilitat (QUART CINTUR, 17) i la formulaci de models alternatius de mobilitat basats en el transport pblic, la millora de la xarxa secundria i la supressi de peatges. En algun cas, els grups opositors van arribar a presentar projectes alternatius de traat de menor impacte i major eficincia funcional, com en el cas de LAUTOVIA TARRAGONAMONTBLANC [19]. En relaci amb els aeroports, la implantaci de les companyies de vols de baix cost ha suposat un rpid i continu increment del trnsit als AEROPORTS DE GIRONACOSTA BRAVA [8] I REUS [11] que han esdevingut aeroports complementaris del de Barcelona- que ha portat a una rpida congesti de les installacions i a la necessitat dinversions urgents per redimensionar-les dacord amb la demanda actual i les expectatives de creixement i, consegentment, a reactivar-ne els debats sobre la seva connexi amb el ferrocarril dalta velocitat (ESTACIONS DEL CAMP DE TARRAGONA, 82; GIRONA 89). El creixement daquests aeroports ha comportat, tamb, lacceleraci de projectes de nous aeroports estancats des de feia anys. Aix, en relaci amb LAEROPORT DE LLEIDA [10], la Generalitat va descartar lampliaci dAlfs i va acordar la construcci dun nou aeroport a Alguaire. Igualment, es va reactivar el projecte de reobertura de LAEROPORT DE LA SEU [9] en collaboraci amb el Govern andorr. Finalment, continuaven sent notcia els projectes dampliaci de les installacions de laeroport i del port de Barcelona. A LAEROPORT DE BARCELONA [7], el 2004 shi inaugurava la tercera pista amb una nova i imprevista polmica per la contaminaci acstica a Gavamar- i siniciaven les obres de la nova terminal, per el continu increment de lactivitat agreujava el problema de linsuficient servei ferroviari des de la ciutat, mentre larribada del metro es preveia per al 2010. Al PORT DE BARCELONA [166], el fet ms destacat de lany era la inauguraci del DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT [181], que obria finalment les portes a lampliaci de les installacions i la zona dactivitats logstiques. Tanmateix, aquesta ampliaci gener un important increment del trnsit de mercade-
En relaci amb la xarxa regional de ferrocarrils, lany estava marcat pel contrast entre lambicis projecte del nou FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA [97] i les dificultats per aconseguir inversi que patien tres lnies interiors amb importants degradacions de la infraestructura i deficincies de servei: els ferrocarrils de LLEIDA A LA POBLA [95], DE LLEIDA A MANRESA [96] I DE VIC A PUIGCERD [98]. A la xarxa metropolitana i de rodalies, lany destacava pel retorn del tramvia a la ciutat de Barcelona, amb la inauguraci de les primeres lnies DEL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT [183] i del BESS [184]. Tanmateix, al llarg de lany tamb sorgien veus que exigien lampliaci i millora del servei de la XARXA DE RODALIES [92], on els dficits dinversi havien condut a la saturaci i a lestancament del nombre de viatgers per primer cop desprs dun decenni de creixement sostingut. A la XARXA DEL METRO [106], el fet ms significatiu era lavan de les obres de la LNIA 9 I LINTERCANVIADOR DE LA SAGRERA [107]. Tanmateix, es preveia que tant la lnia 9 com la 12 no podrien entrar en servei en les dates inicialment previstes. En matria de xarxa viria, el canvi de Govern a la Generalitat havia creat certes expectatives entre grups ecologistes i plataformes ciutadanes perqu es revisessin o saturessin alguns projectes de desdoblament o noves autovies, particularment els projectes de LEIX VICOLOT PEL TNEL DE BRACONS [36] i del QUART CINTUR [17]. El DPTOP, per, va mantenir la poltica de desdoblaments i noves autovies, fins i tot afegint-hi nous projectes, com ara el DESDOBLAMENT DE LEIX TRANSVERSAL [33]. El manteniment daquests projectes no noms va comportar les critiques decologistes i plataformes pel que entenien que era una poltica continuista -que primava les inversions en infraestructures de gran capacitat i fort impacte territorial-, sin que tamb va comportar desavinences en el si del Govern entre els departaments de Poltica Territorial i de Medi Ambient, que havia manifestat la seva disconformitat amb projectes com els de BRACONS [36] I EL QUART CINTUR [17]. Tanmateix, el canvi de govern si que va comportar laturada temporal dalguns projectes per a la seva revisi i la introducci de modificacions puntuals en el traat o les caracterstiques de la via per tal de minimitzar-ne limpacte ambiental i paisatgstic com a la B-500 PER LA CONRERIA [29], LA C-16 EIX DEL LOBREGAT [30], LA C-31 PALAMS-PALAFRUGELL [35] i, especialment, LEIX VIC-OLOT PER BRACONS [36]. Daltra banda, els canvis en el govern de lEstat van
11
ries al qual caldr donar resposta en un futur amb nous accessos ferroviaris.
PLANS URBANSTICS DE CREIXEMENT I TRANSFORMACI

En lapartat relatiu a plans urbanstics de creixement i transformaci shan incls aquelles notcies dactualitat relatives a la revisi de plans dordenaci urbana municipal (POUM); plans urbanstics de nous desenvolupaments principalment al litoral, la muntanya i la regi metropolitana-; els projectes de transformaci urbana; els projectes de renovaci urbana de centres histrics i barris, el debat de lhabitatge i els centres penitenciaris. La revisi dels POUM al llarg de 2004 sembla evidenciar el difcil equilibri entre els nous models de desenvolupament urb basat en la compacitat i la preservaci dels espais oberts en un context dexpectatives de fort creixement de poblaci i activitats. Aix, els POUM en revisi coincideixen a proposar uns objectius de compacitat, complexitat i preservaci dels espais oberts, per les expectatives de la creixent demanda dhabitatge i de sl per a activitats productives porten els ajuntaments a combinar la densificaci i complexitat dels teixits urbans preexistents amb un increment substancial de loferta de nou sl urbanitzable, sense que saprecin iniciatives significatives de desclassificaci. Les iniciatives ms innovadores sorgeixen, potser, en aquells municipis que ja han exhaurit el sl que podria arribar a urbanitzar-se (com MOLLET, [172]), que aposten per la densificaci i transformaci dels teixits residencials i industrials. Lany 2004 es va caracteritzar, per, per un intens debat sobre el creixement urbanstic al litoral catal. Duna banda, el DEBAT SOBRE EL MODEL TURSTIC [198] i el desenvolupament urbanstic i com aquest ha arribat a posar en risc els recursos (paisatge, patrimoni) que eren latractiu turstic inicial; aix el DEBAT COSTA BRAVA [68] concloa proposant que per a garantir un turisme de qualitat calia un esfor de preservaci del paisatge i de contenci del creixement urbanstic. Per la iniciativa ms destacada de lany en relaci amb la urbanitzaci del litoral va ser la redacci del PLA DIRECTOR URBANSTIC DEL SISTEMA COSTANER [138) (PDUSC) que tenia la finalitat de protegir els espais costaners encara no efidicats per preservar els valors paisatgstics i econmicsdel litoral. En una primera fase, el PDUSC es proposava excloure definitivament del procs urbanitzador el 8,2% del litoral classificat com a sl no urbanitzable per amb protecci de rang superior, evitant que les futures revisions dels POUM el poguessin classificar com a urbanitzable; mentre que, en una segona fase, es proposava arribar a acords amb els promotors per a declassificar del tot o en part cinquanta sectors de sl urbanitzable delimitat que encara no tenien el pla parcial aprovat i que incloen sectors que havien estat objecte de forta polmica en anys anteriors com CAP RAS [146], CALA BANYS [144], LES MADRIGUERES [153], BARENYS [156] O RIUMAR [24]. Tanmateix, al llarg de lany van continuar les mobilitzacions ciutadanes doposici a la tramitaci daltres plans urbanstics legitimitats per un planejament urbanstic municipal
aprovat en moments de menor conscincia social sobre el valor ambiental i paisatgstic del territori. En bona part daquests casos, el temor a haver dafrontar fortes indemnitzacions als promotors pels drets adquirits en tractar-se de sls urbanitzables dacord amb el planejament vigentva portar alguns ajuntaments a establir frmules de negociaci consistents en la concentraci de ledificaci en part del sector per a alliberar el mxim de sl com a cessions de verd o b a acordar trasllats dedificabilitat a altres sectors del municipi on limpacte de la urbanitzaci fos menor (CALA BANYS, CALA MARCONA I SANT QUIRZE, 144; PINEDA DEN GORI, 149; PLATJA LLARGA, 150; LES MADRIGUERES, 153). Malgrat tot, les plataformes de defensa del territori es mostraven crtiques amb aquestes frmules de negociaci i reclamaven la desclassificaci de tot el sector en entendre que els drets dels promotors no quedaven consolidats fins a laprovaci definitiva del pla parcial. En qualsevol cas, semblaven apreciar-se mostres diverses dun incipient canvi cultural pel que fa al creixement urbanstic del litoral, que comenava a valorar el paisatge i posar en qesti la urbanitzaci indiscriminada del territori, no noms per laprovaci del PDUSC sin tamb pel fet que alguns municipis denegaven projectes durbanitzaci. (URBANITZACIONS I CAMPS DE GOLF A LEMPORD [23]). El 2004 va veure tamb lesclat del debat sobre la insostenibilitat del creixement continuat dels projectes durbanitzaci destinats a residncia secundria i lampliaci de les estacions desqu en zones de muntanya pels seus impactes en el medi i el paisatge. Les polmiques ms destacades giraven entorn dels projectes de complexos turstics -residencials i hotelers- associats a estacions desqu (VALL FOSCA, 77; BAQUEIRA, 75, entre daltres), per tamb sorgiren diverses mobilitzacions doposici a PLANS URBANSTICS AL PALLARS [164] i la Cerdanya (PEDRA, 159). En aquest context, per tal dordenar la dinmica urbanstica i preservar el medi i el paisatge, el nou Govern de la Generalitat va prioritzar la redacci dinstruments de planejament territorial i urbanstic, com ara el PLA TERRITORIAL DE LALT PIRINEU I ARAN [143] I EL PLA DIRECTOR URBANSTIC DERA VAL DARAN [139], entre daltres. A la regi metropolitana, el 2004 va ser un any especialment prolfic pel que fa a la reflexi professional sobre els costos del model DURBANITZACI DE BAIXA DENSITAT [200], mentre les mobilitzacions ciutadanes se centraven en la preservaci de determinats espais agrcoles i forestals metropolitans davant de plans de nous creixements residencials o per a activitats econmiques. Al Valls, acords entre ajuntaments i Generalitat possibilitaven la preservaci parcial despais agrcoles especialment significatius amenaats per grans projectes urbanstics diniciativa pblica com el CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA [58] i LACTUR DE GALLECS [137]. Per contra, els plans urbanstics de promocions residencials i terciries al permetre del Parc de Collserola (VALL DE SANT JUST, 151; PORTA DE BARCELONA, 161) continuaven avanant la tramitaci, malgrat la forta oposici venal, emparats en el planejament vigent i lamenaa de fortes indemnitzacions en cas de desclassificaci. Finalment, a lAlt Peneds les administracions locals i els empresaris vitivincoles impulsaven diverses iniciatives dordenaci del territori (com el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LALT
12
PENEDS, 135, o LA CARTA DEL PAISATGE DEL PENEDS, 39) per tal de limitar limpacte de la creixent demanda de sl per a infraestructures i activitats econmiques en els paisatges de la vinya. Lany 2004 al centre de lrea metropolitana va continuar intensificant-se la poltica de transformaci urbana despais que han adquirit una nova centralitat i els usos actuals dels quals han deixat de tenir un cost doportunitat en una lgica metropolitana. Aquests projectes es concentren principalment en tres tipus despais: les grans zones industrials de Barcelona (POBLENOU, 197; MARINA-ZONA FRANCA, 190, I BON PASTOR, 195); els espais alliberats pel soterrament de grans infraestructures (GRAN VIA DE LHOSPITALET, 189; SANT ANDREU SAGRERA, 193; PORTA DE BARCELONA, 161), i la substituci dinstallacions militars (CASERNES DE SANT ANDREU, 191; CIUTAT DE LA JUSTCIA, 187). Bona part daquests projectes de transformaci tracten de combinar en el mateix sector una important oferta dhabitatge amb loferta de sl per a activitats terciries o industrials denses en coneixement o innovadores. Tanmateix, sovint aquests projectes han generat mobilitzacions venals contrries a lexcessiva densificaci, lescassetat de les promocions dhabitatge protegit i, en general, el desequilbri entre el benfici privat i linters pblic de les actuacions. Alguns dels projectes que van generar ms debat al llarg de lany van ser el pla 22@ AL POBLENOU [197], EL FRUM 2004 [196] I EL PLA SANT ANDREU-SAGRERA [193]. Pel que fa a la renovaci urbana de centres histrics i barris, lany 2004 va destacar especialment laprovaci de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS, REES URBANES I VILES QUE REQUEREIXEN ATENCI ESPECIAL [103], que establia nous instruments per a la intervenci integral en espais urbans amb problemtiques socials i urbanstiques; dins lany es va resoldre la primera convocatria del programa que va seleccionar tretze projectes. En parallel, per, continuaven vigents les polmiques entre lAjuntament de Barcelona i entitats venals per algunes de les intervencions de renovaci urbana de Ciutat Vella, com a LILLA ROBADORS [192] o al barri de SANTA CATERINA [194] que, a part de transformar radicalment el teixit urb, podien afavorir la substituci de la poblaci del barri per noves activitats i residents amb major poder adquisitiu. Finalment, les dificultats daccs a LHABITATGE [99] va continuar sent un dels principals protagonistes del debat territorial i urb als mitjans de comunicaci i lopini pblica. Lany 2004, va veure com, malgrat les xifres rcord de producci dhabitatge, els preus del metre quadrat i lesfor econmic que havien de destinar les llars a ladquisici de lhabitatge continuaven incrementant, si b alguns indicadors semblaven mostrar una certa desacceleraci del creixement. Tanmateix, els canvis en els governs de la Generalitat i de lEstat comportaven la formulaci de noves poltiques i plans per a facilitar laccs a lhabitatge. El fet ms destacat, per la immediatesa de la seva aplicaci, era la MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105] que establia lobligaci de destinar un 20% del sl residencial a habitatge protegit -fins al 30% en els municipis grans-, amb la particularitat que es faria efectiva en el moment daprovaci del planejament derivat independentment que el planejament general no ho hagus previst. Aix mateix, la
Generalitat aprovava un pla per al dret a lhabitatge 20042007 i el Ministeri dHabitatge, unes mesures de xoc prvies al nou pla dhabitatge 2005-2008. Ambds plans combinaven lincentiu a la producci dhabitatges protegits a Catalunya es va crear la nova figura de lhabitatge taxat o concertat- amb limpuls del mercat de lloguer vinculat a la rehabilitaci. Tanmateix, el 2004 encara no es podien apreciar els resultats daquestes noves poltiques i la producci dhabitatges protegits es mantenia entorn del 6% del total.
ORDENACI DEL TERRITORI I ORGANITZACI TERRITORIAL

Finalment, en el darrer bloc shan incls els temes relacionats, duna banda, amb la legislaci i el planejament territorial i, de laltra, amb la reforma del model dorganitzaci territorial de lAdministraci. El nou Govern de la Generalitat va donar especial importncia al planejament territorial com a instrument per a ordenar de manera eficient un territori sotms a forts processos de transformaci, apostant per un model territorial caracteritzat per la compacitat dels creixements urbans, la complexitat de funcions residencials i productives i la cohesi social. Lany 2004 va destacar pel fort impuls dun nou marc legislatiu en diferents aspectes relacionats amb el territori i aix es van aprovar la MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105] i la LLEI DE MILLORA DE BARRIS [103] i es va presentar lavantprojecte de la LLEI DE PAISATGE [104]. La MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105] introdua mesures concretes per al foment de lhabitatge assequible en particular la reserva del 20% de sostre residencial que shavia daplicar de manera immediata a travs de les aprovacions del planejament derivat-; introdua una memria social del POUM que havia destablir previsions de necessitats dhabitatge; integrava noves consideracions de carcter ambiental i paisatgstic en el planejament entre daltres, lavaluaci estratgica ambiental-, i oferia la possibilitat als municipis daprovar definitivament el seu planejament derivat. La Llei de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen atenci especial creava instruments i dotava de recursos per a la intervenci pblica integrada en barris amb problemtiques socials per tal que les condicions de vida dels ciutadans assolissin nivells equiparables a la mitjana catalana i per a evitar la segregaci social dins les ciutats. Finalment, la Llei de protecci, gesti i ordenaci del paisatge establia instruments per tal que administracions i entitats poguessin intervenir en la gesti del paisatge i incorporava els criteris de qualitat del paisatge en el planejament territorial. En aquest sentit, el 2004 es va constituir tamb el consorci de LOBSERVATORI CATAL DEL PAISATGE [112]. Daltra banda, lany 2004 el DPTOP donava tamb un impuls al PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA [177], prioritzant la redacci dels plans daquells territoris on el ritme de les transformacions podia suposar un major impacte territorial. Aix es prioritzava la redacci amb aprovaci de lavantprojecte previst per al 2005- dels PLANS TERRITORIALS DE LALT PIRINEU I ARAN [143], les comarques centrals i Ponent; els plans directors territorials de
13
[136], LALT PENEDS [135] i la Garrotxa; i diversos plans directors urbanstics, entre els quals els de la VAL DARAN [139], el Pallars Sobir, la Cerdanya, la Conca ddena i el pla de Bages. A aquest efecte, el DPTOP va elaborar un document amb els quinze criteris territorials en qu shavien de basar aquests plans i en modificava la tramitaci per tal de millorar el procs dinformaci i consulta pblica prvia a laprovaci inicial. Menci a part mereix la redacci del PLA DIRECTOR URBANISTIC DEL SISTEMA COSTANER [138] amb lobjectiu de preservar definitivament del procs urbanitzador tots els sls no urbanitzables sense protecci de rang superior i destablir frmules per a desclassificar fins a cinquanta sectors de sl urbanitzable programat sense pla parcial aprovat. En un altre ordre de coses, el debat sobre la REFORMA DEL MODEL DORGANITZACI TERRITORIAL DE CATALUNYA [114] va continuar present tamb en lactualitat territorial durant el 2004, si b la seva intensitat era sensiblement inferior a la danys anteriors mentre sesperava que el Govern en formuls una proposta concreta. A aquest efecte, lany 2004 es va constituir una comissi interdepartamental (Governaci, Relacions Institucionals i Poltica Territorial) que a final dany va presentar un document de bases. El debat de lany es va caracteritzar, dun banda, pel creixent consens respecte de la definici de les funcions de les comarques funcions tcniques de suport a la gesti de serveis municipals- i de les regions o vegueries mbit de descentralitzaci de la Generalitat i funcions de cooperaci entre municipis que actualment desenvolupen les diputacions-; i, de laltra, per la continuaci del debat sobre el nou mapa administratiu: el nombre i lmbit territorial de les vegueries, les propostes de creaci de noves comarques, i lencaix funcional i territorial de lens metropolit de Barcelona.
LEMPORD
podria anomenar una nova cultura del territori -basada en principis de gesti prudent dels recursos, cohesi social i participaci- i la dificultat de traslladar de manera efectiva aquest discurs a la prctica quotidiana de la gesti del territori. Aix, duna banda, les mobilitzacions ciutadanes semblen adquirir progressivament una actitud ms propositiva per que qestiona les bases del model territorial, urbanstic i dinfraestructures vigent-; les administracions incorporen cada cop ms generalitzadament els principis daquesta nova cultura del territori en les seves declaracions dobjectius dels plans i projectes. Per, malgrat tot, la prctica de la gesti del territori, pla a pla i projecte a projecte, avana molt ms a poc a poc i amb dificultats, amb moltes habituds que encara perduren del model que formalment es qestiona, tant per les pressions dagents econmics, com per la inrcia dels instruments de planificaci i gesti, com per compromisos adquirits en anys anteriors, com per la manca de recursos per a dur a la prctica aquest canvi tot i que sen pugui tenir la voluntat. Tal com mostren els casos estudiats en aquest anuari, la gesti del territori s un procs que es caracteritza per la complexitat de factors que intervenen en la presa de decisions, on hi ha un gran nombre dactors implicats, on es posa de manifest una distribuci desigual de la capacitat de prendre decisions, per on es maneja, alhora, un alt grau dincertesa i imprevisibilitat de la resoluci final. En definitiva, a Catalunya sest produint un canvi cultural respecte al territori, un canvi de plantejaments i principis cada cop assumits per capes ms mplies de la societat. Per tot moment de canvi s moment de contradiccions i doportunitats. El discurs i la prctica de la gesti del territori a Catalunya durant el 2004 expressa aquestes contradiccions entre el canvi cap una nova cultura i la inrcia de la gesti i dels instruments, contradicci que en molts casos desemboca en conflictes territorials entre moviments ciutadans, agents econmics i administracions pbliques. Conflictes que expressen que potser el territori catal estava vivint el 2004 un present que ja comenava a ser passat.
2004: UN PRESENT QUE JA COMENA A SER PASSAT

La diversitat de situacions dels dos-cents temes de lactualitat territorial que es presenten en aquest anuari fa difcil extreuren conclusions de carcter general. Tanmateix, al llarg de molts dels temes saprecia una certa contraposici entre una clara evoluci del discurs cap al que es
MEDI AMBIENT
AIGUA Cap a una nova cultura de laigua: dun recurs per a ls hum al reconeixement de les funcions ecolgiques dels rius
Les diverses qestions relacionades amb la gesti de laigua han estat unes de les principals protagonistes del debat pblic territorial i ambiental durant lany 2004. El debat sobre el PLA HIDROLGIC NACIONAL [140], que va conduir a la derogaci del projecte de transvasament de lEbre, va continuar sent un dels protagonistes de les controvrsies ambientals de lany; un debat que reflecteix la tendncia cap a un canvi de cultura de laigua, que deixa de ser vista noms com un recurs per a ls hum mentre sen valoren cada cop ms les funcions ecolgiques, ambientals i socials en un sentit ms ampli. Un debat que queda tamb reflectit en laprovaci del PLA SECTORIAL DE CABALS DE
14
[142] o en el projecte de RECUPERACI AMBIENLLOBREGAT [182], per tamb en el debat sobre el CNON DE LAIGUA [28], en la mesura que avana en lestabliment duna nova fiscalitat per als usos de laigua. Per les qestions relacionades amb la gesti de laigua han estat tamb protagonistes principals de lany en dos altres sentits que reflecteixen diferents debats entre activitat econmica i qualitat ambiental: duna banda, lalarma social creada per la divulgaci de la CONTAMINACI DEL RIU EBRE A FLIX [64] (acompanyada daltres episodis puntuals de CONTAMINACI AL FLUVI [65] I EL FRANCOL [66]); de laltra, laparici dun debat completament nou al pas entre la implantaci de nous regadius i la preservaci de les aus estepries, sorgit arran del projecte de CANAL SEGARRAGARRIGUES [26].
MANTENIMENT TAL DEL RIU
En efecte, les controvrsies dels darrers anys sobre el Pla hidrolgic nacional i el transvasament de lEbre han atiat el debat pblic sobre la gesti de laigua, que ha desembocat en el que sha anomenat una nova cultura de laigua, que prioritza la seva gesti amb un plantejament ecosistmic i integrat per damunt de lexclusivitat dels criteris de laigua com a recurs per a ls hum dominants fins fa poc. Aix ho reflectien les conclusions del CONGRS IBRIC DE GESTI I PLANIFICACI DE LAIGUA [61], celebrat el 2004 a Tortosa, que considerava que els problemes hdrics a la pennsula no eren conseqncia de lescassetat daigua sin duna gesti deficient. Aix, shi van remarcar aspectes com la necessitat duna planificaci urbanstica per a lestalvi daigua, que les tecnologies hidruliques garantissin la seva inoqutat ambiental i lacceptaci social o es va aprofitar per a reclamar, tamb, una major sensibilitzaci ambiental i una participaci de la ciutadania ms oberta respecte de la gesti de laigua.
AGUA. Aquest Programa preveia una srie dactuacions alternatives al transvasament i en sintonia amb la nova cultura de laigua: estalvi, reutilitzaci, dessaladores i inversions en qualitat ambiental. Tanmateix, el Programa va topar amb loposici frontal dels governs de Mrcia i la Comunitat Valenciana, que van anunciar recursos davant el Tribunal Constitucional i la Comissi Europea contra la derogaci dels transvasament, aix com de grups ecologistes que reclamaven una poltica ms decidida destalvi i eficincia en ls de laigua i rebutjaven el programa de dessaladores per lalt consum energtic que generaven. Malgrat la derogaci del transvasament, la Plataforma en Defensa de lEbre mantenia lalerta sobre possibles transvasaments encoberts cap a Barcelona (la interconnexi de les conques de lEbre i el Ter-Llobregat no va ser derogada) o cap a Castell a travs de la concessi sobredimensionada del CANAL XERTA-LA SNIA [27]. Per aquesta tendncia a la valoraci social de les funcions ecolgiques dels rius va tenir altres exemples lany 2004. Un s lelaboraci per part del DMAH del PLA SECTORIAL DE CABALS DE MANTENIMENT [142] de les conques internes de Catalunya, que proposa una futura ordenaci dels usos humans de laigua (hidroelctrics, reg, abastament) per tal de garantir la qualitat ambiental dels ecosistemes fluvials. El Pla estableix el cabal de manteniment per a diferents trams de cada riu, que caldr desenvolupar amb plans zonals que concretin les actuacions que garanteixin aquest cabal i que podrien comportar la modificaci de concessions daigua. Igualment, concreta els diferents projectes que han de conduir a la RECUPERACI AMBIENTAL DEL RIU LLOBREGAT [182] a la comarca del Baix Llobregat i que inclouen intervencions per a millorar-ne la qualitat de les aiges i tamb els marges com a espais de lleure i alhora especifica la poltica de reutilitzaci de les aiges de la DEPURADORA DEL BAIX LLOBREGAT [69] per a garantir el cabal de manteniment i protegir laqfer contra la salinitzaci. En un sentit similar, el DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT [181], inaugurat enguany, preveia, tamb, algunes compensacions ambientals com la creaci duna nova zona humida, tot i que el projecte va rebre l'oposici tant de la comunitat dusuaris daiges, per lafectaci a laqfer, com de grups ecologistes per la prdua de zones humides. Un darrer exemple daquesta reivindicaci de les funcions ecolgiques dels rius va ser la mobilitzaci ciutadana i municipal per a recuperar el cabal de manteniment al tram final del riu GAI [180], actualment sec per un embassament que subministra aigua al complex petroqumic del Camp de Tarragona. Un altre tmid signe daquest canvi de cultura de laigua durant lany 2004 va ser el debat sobre el CNON DE LAIGUA [28]. Si b lorigen del cnon rau en problemes de finanament de les inversions de lAgncia Catalana de lAigua, la discussi sobre la fiscalitat dels aprofitaments de laigua obria les portes al debat sobre el preu dels diferents usos i consums daigua. Tanmateix, durant el 2004, noms es va concretar en un cnon simblic per a les centrals nuclears i hidroelctriques, un nou tercer tram de preu que penalitzava el consum domstic "sumptuari" i una lnia dajudes a empreses per estalvi daigua. Per contra, les possibles mesures fiscals relacionades amb altres usos productius, com la neu artificial, lenvasat daigua potable, la ramaderia, el turisme o el cnon de dispo-
Signes del canvi: la derogaci del transvasament de lEbre, els plans i projectes de recuperaci ambiental dels rius i el debat sobre la fiscalitat de laigua
Aquest debat va assolir la seva mxima expressi, un any ms, en la controvrsia sobre el Pla hidrolgic nacional i el transvasament de lEbre, que va esdevenir un dels centres del debat poltic en la campanya electoral a les Corts Generals i objecte de continus conflictes entre els diferents executius estatals i els de les comunitats autnomes. Aix, en els mesos anteriors a les eleccions generals, el Govern de lEstat va iniciar les licitacions de lexecuci del projecte acompanyades dactes de collocaci de primeres pedres; mentrestant, el nou Govern de la Generalitat denunciava el PHN davant la Comissi Europea per incompliment de diverses directives de gesti de laigua. En aquest sentit, diversos informes de la Comissi advertien que el PHN sobrevalorava els avantatges i subestimava els costos de transvasament, alhora que no provava que lEbre tingus excedent daigua. Els resultats de les eleccions generals de mar de 2004, amb laccs del PSOE al Govern de lEstat, van suposar un canvi radical en la poltica de gesti de laigua. El mes de juny, el nou Govern va modificar la llei del PHN, va derogar el transvasament de lEbre i en substituci el Ministeri de Medi Ambient va aprovar un programa dactuacions per a la gesti i utilitzaci de laigua, el Programa
15
nibilitat per a les companyies de subministrament, van quedar ajornades per al 2005.
Un nou debat entorn de laigua: productivitat agrcola o preservaci de zones estepries?

Per potser un dels debats ms novedosos al nostre pas sobre els usos de laigua es va encetar el 2004 en relaci amb el CANAL SEGARRA-GARRIGUES [26]. El projecte Segarra-Garrigues preveia aportar aigua per a 15.500 nous regants i un total de 70.000 ha actualment de sec. En parallel a lavan de lobra (enllestiment de lestaci de bombament de Rialp, projecte constructiu de lembassament de lAlbags) i de la concreci dun controvertit sistema de finanament, la Comissi Europea (que finana un 50% del pressupost) emetia un informe en qu alertava del fet que els nous regadius destruirien lhbitat dalgunes espcies daus estepries de protecci prioritria, recomanava ampliar les zones de protecci daquestes aus i advertia de possibles sancions. La Generalitat, que inicialment havia excls 5.800 ha del regadiu en declararles zones despecial protecci daus estepries, va sollicitar una moratria a la Comissi per a redefinir les zones excloses del rec en favor de la protecci dels hbitats de les aus. La definici de zones excloses no es va concretar en el perode establert per la moratria i va comportar una forta controvrsia entre els departaments de Medi Ambient i Habitatge i dAgricultura Ramaderia i Pesca, aix com amb els sindicats de pagesos (que exigien menys exclusions, recs de suport en les zones excloses i indemnitzacions) i entitats ecologistes (que exigien lampliaci de les zones excloses). El mapa de les zones despecial protecci daus, que shavien dincloure dins la Xarxa Natura 2000, va quedar pendent de concretar-se per al 2005 i, amb aix, tamb quedava oberta la porta a una creixent controvrsia entre els dos departaments, els pagesos i els ecologistes que contraposava la modernitzaci cap a una agricultura competitiva en unes comarques de tradicionals rendes baixes davant de la protecci de les zones estepries i les aus protegides prpies daquest hbitat.
1988, moment a partir del qual lempresa va deixar dabocar residus al riu per traslladar-los a un abocador que gestionava ella mateixa. Tanmateix, els diferents informes consideraven que aquests residus no suposaven un risc immediat per a la salut, tot i que s que comportaven un risc potencial de contaminaci massiva aiges avall de lEbre en el cas duna avinguda molt forta. Daltra banda, els informes del Consell de Seguretat Nuclear i anlisis independents arribaven a conclusions contraposades sobre els nivells de radioactivitat en labocador utilitzat des de 1988, i lAgncia de Residus, al seu torn, no feia pblics els seus resultats. La repercussi daquesta problemtica en lopini pblica va traslladar el centre del debat cap a la identificaci de les responsabilitats daquest greu cas de contaminaci de laigua. Aix, els grups ecologistes coincidien a reclamar que fos lempresa qui assums els costos de la descontaminaci i a criticar la passivitat de les administracions, coneixedores del problema des de feia anys. Tanmateix, lempresa es considerava exempta de tota responsabilitat, ats que durant el perode en qu es van produir els abocaments no hi havia cap legislaci ambiental que ho impeds i que, en el moment dentrar en vigor aquesta normativa, van deixar de vessar els residus al riu. Tant el Departament de Medi Ambient i Habitatge com el Ministeri de Medi Ambient admetien aquesta circumstncia i coincidien que la responsabilitat de lempresa noms era "moral". En aquest context, van ser les administracions les que van assumir el finanament del projecte de retirada dels descontaminants i aix el Ministeri de Medi Ambient va incloure una partida a aquest efecte dins del PROGRAMA AGUA [140] de mesures alternatives al transvasament de lEbre. Daltra banda, es va crear una comissi interadministrativa per a estudiar els riscos ambientals i valorar les solucions alternatives per a la descontaminaci, que es preveia executar entre lany 2005 i el 2008. Tanmateix, durant lany es van produir episodis puntuals de contaminaci dels rius que van tenir tamb un ress significatiu entre els mitjans de comunicaci. Entre aquests, un vessament accidental dhidrocarburs al RIU FLUVI [65] i la filtraci de vessaments de lempresa Repsol a laqfer del RIU FRANCOL [66], que va comportar altes concentracions de sulfat damoni al riu i la mortalitat de peixos. En ambds casos, el Departament de Medi Ambient va exigir la responsabilitat ambiental a les empreses i les va obligar a carregar amb els costos de restauraci del medi.
CONTAMINACI FLUVIAL I RESPONSABILITATS AMBIENTALS Lalarma social per la contaminaci de lembassament de Flix i el debat sobres les responsabilitats ambientals
Lemissi dun reportatge per televisi sobre els residus acumulats a lembassament de Flix, procedents de la qumica Ercros, va tenir una forta repercussi entre lopini pblica i va crear una certa alarma social sobre aquesta problemtica. La CONTAMINACI DEL RIU EBRE A FLIX [64] no era desconeguda per les administracions, que havien encarregat diversos estudis des de mitjan anys noranta. Tanmateix, el darrer daquests estudis demostrava que, ms enll de la coneguda existncia daltes concentracions de metalls pesants i altres elements txics, tamb es produa la presncia de nivells de radioactivitat inesperadament alts. Els residus shavien sedimentat a lembassament pels vessaments de lempresa qumica Ercros entre la construcci de la presa, el 1949 (i particularment de noves lnies productives introdudes el 1973), i lentrada en vigor de la normativa ambiental sobre residus txics, el
ENERGIA Centrals eliques: entre el retard en la implantaci de les energies renovables i els impactes ambientals i paisatgstics
Lany 2004 ha continuat la controvrsia sobre la localitzaci i implantaci en el territori de les centrals de producci denergia elica. Encara que hi ha un notable consens social favorable a la implantaci de les energies renovables tant per a reduir la dependncia del petroli com per a reduir emissions de gasos responsables de lefecte hivernacle-, bona part dels projectes de parcs elics troben una forta contestaci per part dentitats conservacionis-
16
tes i plataformes locals per limpacte ambiental i paisatgstic que sels atribueix o per la concentraci dels projectes en el territori. Aquest fet ha portat a una certa divergncia entre entitats de carcter ecologista que actuen sobre mbits territorials amplis, que defensen la urgncia de la implantaci de lenergia elica i resten importncia al seu impacte paisatgstic, i entitats conservacionistes i plataformes de defensa del territori dmbit local o comarcal que, tot i reconixer la necessitat dincrementar la implantaci de lenergia elica, mantenen la seva oposici a molts del projectes per limpacte local que tenen en lavifauna i en el paisatge o b per la seva concentraci en determinats territoris, com en el cas de les CENTRALS ELIQUES DE LA TERRA ALTA [51]. Enguany, quatre han estat els fets ms destacats: (a) lelaboraci dun nou MAPA DE RECURSOS ELICS [56] que ha de servir de base per a un pla de lenergia elica; (b) el lent per continu avan en les autoritzacions i trmits administratius i ambientals de projectes apareguts en els anys immediatament precedents; (c) els debats sobre la concentraci de projectes en determinades comarques i el seu impacte en la producci vitivincola i turstica (casos del PRIORAT [55] i la Terra Alta), i (d) laparici de projectes de parcs elics en nous tipus de localitzacions que miren devitar els impactes ambientals i paisatgstics emplaant-se en sectors urbanitzats (com la CENTRAL DEL PORT DE TARRAGONA [49]) o dins del mar (CENTRAL ELICA MARTIMA DEL DELTA DE LEBRE [50]). El Mapa de recursos elics, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), analitza les caracterstiques i la distribuci dels rgims de vents a Catalunya i ha de servir com a document base per a la redacci dun nou pla sectorial de lenergia elica. El Mapa mostra la concentraci de zones aptes per a la installaci de centrals eliques a les terres de lEbre i el nord-est del pas. Malgrat aix, el DMAH anunciava que els criteris del nou Pla seran evitar la concentraci dels projectes, evitar els parcs de grans dimensions i no permetren la localitzaci en espais dinters natural protegit. El document va ser rebut amb el recordatori, per part de les entitats ecologistes, del baix grau dimplantaci a Catalunya de les energies renovables, lluny dels compromisos adquirits, i amb la demanda, per part de grups conservaciones i plataformes, duna moratria en els trmits dels projectes fins que saprovs un pla de lenergia elica. Malgrat aquesta demanda, la falta dun nou pla de lenergia elica no va suposar la suspensi dels trmits i autoritzacions administratives i ambientals dels nombrosos projectes sorgits els anys anteriors, sin que aquests es van estudiar cas a cas. Aix, a final de 2004 hi havia vint-ivuit centrals autoritzades i vint-i-vuit ms en trmit que, en el seu conjunt, permetrien assolir els objectius del pla anterior que es resumien en el fet que lenergia elica assols el 4,5% del total de producci energtica de Catalunya. Aix, lany 2004 va entrar en funcionament la CENTRAL DEL COLLET DELS FEIXOS [48] malgrat denncies sobre irregularitats en les obres i els accessos i van avanar els trmits administratius i ambientals previs a les obres de nombroses centrals com les localitzades a LALT EMPORD [52], les SERRES DEL TALLAT I DE VILOB [53] o del COLL DE LALBA [54]. En tots aquests casos, els ajuntaments on es localitzaven
les centrals mostraven el seu acord amb el projecte, mentre que les plataformes ciutadanes i grups ecologistes mantenien la seva oposici pels seus impactes ecolgics molt particularment en lavifauna- i paisatgstics. Tanmateix, aquestes agrupacions sollicitaven lestabliment despais de dileg (com a les serres del Tallat i de Vilob) o el debat dels projectes concrets dins duna reflexi ms mplia b en el pla sectorial denergia elica, b en el marc dels plans territorials, com en el cas de lAlt Empord. Un altre fet destacat de lany ha estat, precisament, el debat sobre la implantaci dels parcs elics, per no projecte a projecte sin a escala comarcal i amb la inclusi de consideracions sobre els seus impactes en els sectors productius locals. Aix, lany 2001 els agents econmics i diversos ajuntaments van arribar al PRIORAT A UN ACORD COMARCAL [55] sobre el desenvolupament de lenergia elica a la zona. Lacord limitava la implantaci de centrals a eliques a dues de noves, situades en indrets poc visibles per mantenir un paisatge de qualitat atractiu tant per a la comercialitzaci de vins de qualitat com per al creixent turisme rural. Aquest acord, tot i no tenir valor normatiu, ha estat reconegut de facto pel DMAH. Tanmateix, lany 2004 lacord va ser posat en qesti per diversos ajuntaments que van fer front com en favor de la installaci de nous parcs elics de grans dimensions i amb continutat territorial no previstos en lacord, amb largument que els parcs suposarien importants ingressos econmics. La iniciativa dels ajuntaments es va veure suportada per moviments venals en favor dels parcs elics i fins i tot es van arribar a celebrar consultes populars en dos municipis, amb resultats favorables a la ruptura de lacord i a la installaci de les noves centrals eliques. Un debat similar es produa tamb a la Terra Alta. Aquesta comarca s, segons el Mapa de recursos elics, una de les zones ptimes per a la producci denergia elica i concentrava una quinzena de projectes de parcs elics el 40% de tot Catalunya, tot i que el 2004 encara no se nhavien iniciat les obres de cap. En aquest cas, els ajuntaments demanaven que es desbloquegessin els projectes argumentant limpuls al desenvolupament, mentre que la plataforma comarcal manifestava el seu acord amb la implantaci de lenergia elica per qestionava la concentraci de projectes a la comarca i lemplaament dalgun, alhora que argumentava la necessitat de mantenir un paisatge de qualitat com a base per als dos principals sectors productius de la comarca: el vi i el turisme. Finalment, una qesti novedosa de lany 2004 ha estat laparici de projectes de centrals eliques en indrets que tracten devitar alguns dels impactes ambientals i paisatgstics que comporten. El projecte ms signiticatiu s el duna central elica martima al delta de lEbre, que consistiria en 144 aerogeneradors aliniats al llarg de 15 km dins del mar. El projecte va comptar amb el suport del DMAH i dEcologistes en Acci, per va topar tamb amb la contestaci de Seo/Birdlife, del Parc Natural del Delta de lEbre i de les confraries de pescadors que alertaven que la localitzaci proposada podia tenir fort impacte sobre les aus i la pesca, i tamb dalguns ajuntaments que entenien que el seu impacte visual poder tenir
17
repercussions negatives sobre el turisme. Daltra banda, la proposta de diversos grups ecologistes demplaar una central al port de Tarragona, un espai fortament transformat, va ser desestimada per lAjuntament allegant-ne limpacte visual, paisatgstic i en la pesca, arguments que tamb tenien el suport dels vens del barri del Serrallo i els pescadors.
Centrals trmiques: a lespera dun nou pla denergia, continua la tramitaci dels projectes de centrals de cicle combinat amb loposici dentitats ecologistes i plataformes locals
LACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I DESQUERRES [2003:5] supeditava la construcci de noves centrals trmiques a la redacci dun nou pla denergia que es preveia que estaria enllestit lany 2005 i, alhora, la Direcci General dEnergia manifestava que no eren necessries noves centrals ats que les que estaven actualment en funcionament o a punt de ser autoritzades garantien prou producci per a atendre la demanda fins a lany 2010. Tanmateix, els diferents projectes promoguts els anys anteriors per companyies com Gas Natural, Endesa o Iberdrola nhan continuat la tramitaci. La major part daquest projectes corresponen a noves centrals de cicle combinat de 800 MW que utilitzen gas natural, com en els casos de RIBAROJA [44], VANDELLS [46] i el PORT DE BARCELONA [47], i noms secundriament a la substituci dantigues centrals de fueloil, com a CUBELLES [43] i SANT PERE DE TORELL [45]. Tots els projectes compten amb el suport dels respectius ajuntaments, que argumenten beneficis econmics en el cas de noves installacions i sensibles reduccions de la contaminaci en els casos de substituci. Per, alhora, tots han topat, tamb, amb loposici de les entitats ecologistes i de plataformes ciutadanes que alerten sobre els riscos de contaminaci atmosfrica i el fet que lincrement demissions de dixid de carboni contrav el Protocol de Kyoto [PLA NACIONAL DASSIGNACI DEMISSIONS, 141], motius pels quals solliciten una moratria per a la construcci de noves centrals dins laprovaci del pla denergia.
Generalitat i de diverses associacions empresarials que argumentaven la necessitat de la interconnexi per a evitar problemes de subministrament i garantir el creixement dels sectors industrial i turstic a les comarques gironines. Loposici a la lnia de molt alta tensi es va iniciar a la Catalunya Nord, encapalada pel govern del Departament dels Pirineus Orientals, i posteriorment es va estendre a les comarques gironines, on diverses entitats es van agrupar en la plataforma No a la MAT. Els arguments contra el projecte no es limitaven noms als impactes ambiental i paisatgstic, lafecci a espais dinters naturals i els possibles efectes dels camps magntics sobre la salut, sin que anaven ms enll i qestionaven la necessitat mateixa de la lnia. En aquest sentit, proposaven reforar les lnies ja existents i defensaven un nou model energtic basat en energies renovables i en la producci propera als llocs de consum i reduir, aix, les necessitats de transport denergia. De fet, els diversos estudis encarregats pels governs no arribaven a un acord sobre si la tensi necessria era de 400kV o de 225 kV. La decisi sobre la necessitat de la lnia va comportar posicionaments diferents entre els departaments de Treball i Indstria, favorables al projecte, i el de Medi Ambient i Habitatge, que hi estava en contra. Finalment, el Govern de la Generalitat va acordar ajornar qualsevol decisi fins que laprovaci del nou pla denergia previst per al 2005 determins si la lnia era necessria, en coherncia amb lestablert en LACORD DE GOVERN [2003:5] que preveia que les noves infraestructures energtiques se supeditarien a aquest pla denergia. Aix el 2004 va finalitzar sense que el Govern estatal autoritzs definitivament la lnia. En parallel, per, durant lany es va concretar el traat entre Sentmenat i Bescan amb ajustaments per a evitar lafecci despais dinters natural mentre es mantenien obertes diverses alternatives de traat diferents entre Bescan i Baixs, ats que la proposta duna lnia parallela al ferrocarril dalta velocitat havia estat rebutjada a la Catalunya Nord.
LA REDUCCI DE LES EMISSIONS DE GASOS DEFECTE HIVERNACLE Primers passos per a laplicaci del Protocol de Kyoto: laprovaci del Pla nacional dassignaci demissions
Un dels fets ms significatius de lany 2004 en lmbit del medi ambient va ser la transposici a la legislaci estatal de la directiva de la Uni Europea sobre comer de drets demissi de gasos defecte hivernacle i la consegent aprovaci del PLA NACIONAL DASSIGNACI DE DRETS DEMISSIONS [141]. El Pla s una de les principals accions del Govern de lEstat per laplicaci del Protocol de Kyoto i la reducci demissions responsables de lefecte hivernacle. Espanya era lEstat de la Uni Europea que ms shavia allunyat dels objectius previstos en el Protocol de Kyoto: si havia darribar a lany 2012 amb un increment demissions no superior al 15% respecte al 1990 ampliable al 24% per compensacions establertes, lany 2003 lincrement ja superava el 40%. Per al perode 2005-2007, el Govern de lEstat proposava mantenir els volums actuals demis-
La lnia de molt alta tensi SentmenatBescan-Baixs: el debat no es limita al traat sin a la necessitat de la interconnexi elctrica
Un projecte especialment polmic en lambit de lenergia durant lany 2004 ha estat el de LA LNIA DE MOLT ALTA TENSI SENTMENAT-BESCAN-BAIXS [102]. Lobjectiu daquesta lnia elctrica de 400 kW era millorar la interconnexi elctrica entre els estats francs i espanyol per tal de poder incrementar les actuals transferncies denergia elctrica provinents de Frana i satisfer lincrement de consum a lEstat espanyol, i, igualment, per a garantir el subministrament denergia al FERROCARRIL DALTA VELOCITAT [79-91]. El projecte exigia la construcci de torres duns 60 m dalada i 35 damplada cada 300 m, aproximadament, ats que el cost econmic del soterrament de la lnia no semblava assumible. La iniciativa del projecte corresponia als estats francs i espanyol, que comptaven amb el suport del Govern de la
18
sions, invertint en aquesta primera fase lactual tendncia de creixement. A aquest efecte, en primer lloc es van determinar els sectors industrials i energtics subjectes al control demissions; seguidament, es va distribuir el volum total demissions establert entre els diferents sectors afectats, i, finalment, es van assignar drets per a emetre quantitats especfiques de gasos causants de lefecte hivernacle a un total de 927 instal.lacions industrials i energtiques. La producci elctrica suposava ms dun 20% daquestes emissions i, en les assignacions, el Pla va fer una aposta per la producci de gas natural en detriment de la de carb. Dacord amb els principis del Protocol de Kyoto i amb la normativa europea, donat cas que una empresa superi el lmit assignat podr comprar drets demissions a altres empreses que no exhaureixin els drets assignats. Lentrada en vigor del Pla dassignacions i del comer dels drets demissions es preveia per a principi de 2005; tanmateix, a final dany restava encara pendent la creaci dun mercat per a negociar transaccions de drets demissi. Tot i aix, laplicaci del Pla obligar les empreses daquests sectors a fer un important esfor inversor per a aplicar la millora tecnolgica que permeti reduir les emissions.
ti, alhora que preveia la necessitat de set o vuit noves plantes de tractament. En aquest context, durant lany 2004 la substituci dabocadors que arribaven al final de la seva vida til (com ara lABOCADOR DE COLLCARDS [1]), algunes propostes de nous dipsits de residus industrials (com els de VINAIXA [6] i de VILANOVA DESCORNALBOU [5]) o lentrada en servei de nous abocadors (com els de LESPLUGA DE FRANCOL [2] i de TIVISSA [3]) van comportar diferents movilitzacions ciutadanes contrries a la implantaci de nous abocadors. Els moviments doposici a aquestes installacions combinaven en tots els casos els arguments contraris a la localitzaci concreta dels abocadors proposats (principalment pels riscs de contaminaci daqfers o per la proximitat a espais dinters natural) amb el qestionament del model de gesti de residus i proposaven la reducci i recollida selectiva com a alternatives als dipsits de residus inerts. Un tercer element de conflictivitat, per, girava entorn de la relaci entre la localitzaci de labocador i lorigen dels residus que shi dipositarien. Aix, mentre els centres de tractament de residus dabast comarcal han comportat una conflictivitat limitada (com en el cas de lEspluga de Francol), aquelles installacions diniciativa privada i de grans dimensions que havien de donar resposta a necessitats descala regional (Tivissa) o nacional (Vinaixa) van tenir una major contestaci ciutadana. Aix, un dels principals conflictes de fons en labocador de Tivissa era, precisament, si el seu dimensionament havia de ser en funci dels residus comarcals o de laportaci de residus del Camp de Tarragona. Finalment labocador va entrar en servei a loctubre, un cop el Departament de Medi Ambient va arribar a una soluci de comproms entre lempresa i els agents del territori amb qu es limitava el volum anual dentrada de brossa i els municipis dorigen, tot i el posicionament contrari de la Plataforma en Defensa de la Ribera dEbre, que considerava que les dimensions de labocador no shavien redut sensiblement. Per contra, en el cas de labocador de Vinaixa, el projecte diniciativa privada dun gran abocador que havia de rebre residus industrials procedents de la regi metropolitana va ser finalment desestimat per lAjuntament i el Consell Comarcal de les Garrigues perqu entenien que podia perjudicar el medi ambient en una comarca de base econmica agrria. Un altre abocador industrial diniciativa privada a Vilanova dEscornalbou va ser desestimat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge ats que el projecte no oferia garanties ambientals, com tamb va ser desestimada lampliaci de labocador de Vacamorta. Aquests dos darrers casos, per, deixaven oberta una nova qesti conflictiva: lautoritzaci dactivititats extractatives que, a mitj termini, podien donar lloc a nous dipsits de residus. Daltra banda, lany 2004 va desvetllar tamb una oportunitat de futur: la problemtica de la substituci de grans abocadors que arriben al final de la seva vida til, com el de Collcards (i en un futur el del Garraf), els quals suposen una oportunitat per a avanar en el canvi del model de gesti de residus. Aix, labocador de Collcards, el qual es preveu de clausurar el 2005, ser probablement substitut (segons la proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge) per un sistema dinstallacions de dimensions menors: dues plantes de compostatge, dues de
RESIDUS La lenta transformaci del model de gesti

La cultura sobre la gesti dels residus ha experimentat importants transformacions en els darrers anys, amb la creixent substituci de labocament en dipsits i la incineraci per prctiques de recollida selectiva, recuperaci i reutilitzaci. Tanmateix, laplicaci prctica daquests principis pel que fa a la gesti dels residus topa amb dificultats que fan que avanci a un ritme ms lent que el canvi cultural: la producci de residus encara continua incrementant any rere any i la implantaci de noves formes de gesti encara s molt limitada. En aquest sentit, els grups ecologistes i les plataformes cviques per a la reducci dels residus van manifestar lany 2004 la seva decepci pels pocs canvis relacionats amb les poltiques de gesti de residus que havia introdut el nou Govern de la Generalitat en el seu primer any de mandat, unes poltiques que titllaven de continuistes, per b que el Departament de Medi Ambient es justificava dient que, tot i compartir els principis, hi havia dificultats per a transformar la prctica de la gesti dels residus de manera immediata. A principi dany, les entitats ecologistes van recollir a la DECLARACI DE MOLINS DE REI [179] les seves propostes per a una nova poltica de gesti de residus, basada en la minimitzaci del volum de residus i el seu reaprofitament. Aquestes propostes se sintetitzaven en sis mesures: reducci de la producci de residus; recollida selectiva de la fracci orgnica orientada a la fabricaci de compost; tractaments als llocs de producci; extensi de les deixalleries orientades a la recuperaci de materials; sensibilitzaci ciutadana, i ms bona informaci i participaci pblica. Alhora, lAgncia de Residus de Catalunya va avanar en la redacci dun nou pla director de residus en qu destacaven les propostes de mesures fiscals per a incentivar aquest nou model de ges-
19
tractaments secundaris i un dipsit de residus inerts, amb un esfor a part per a incrementar la reducci en origen, la recollida selectiva i el reaprofitament (esfor que les entitats ecologistes demanaven que fos major). La localitzaci daquest dipsit, sobre la qual no shavia arribat a un acord entre els municipis de la comarca, va comportar loposici dels municipis que podien acollir-lo i la creaci de diverses plataformes locals contrries a les possibles localitzacions, davant la qual cosa va sorgir la proposta de substituir-lo per dipsits de petites dimensions distributs en diferents emplaaments i ms propers al lloc dorigen dels residus. Una darrera qesti relacionada amb la gesti dels residus que va destacar durant lany 2004 va ser la CONTAMINCI PER NITRATS DORIGEN AGRARI [67]. Al llarg de lany es van repetir els episodis de contaminaci daqfers que afectaven la qualitat de laigua potable de diversos municipis, amb concentracions ms enll dels mxims legalment admesos. El 2004, els Departaments dAgricultura Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient i Habitatge van elaborar un nou pla de millora per la gesti dels purins que preveia la gesti integral dels fertilitzants per a aprofitar millor els residus ramaders com a adob orgnic i que prorrogava vint mesos ms el termini perqu deu mil installacions ramaderes elaboressin els seus plans de gesti de purins. Alhora, el DMAH aprovava un nou decret de zones vulnerables a la contaminaci per nitrats que ampliava el nombre de municipis afectats, passant de 191 a 310. Tanmateix, aquestes actuacions van rebre la contestaci, duna banda, dels sindicats agrcoles, que demanaven la reducci dels municipis afectats i ms ajudes de lAdministraci i, de laltra, de les entitats ecologistes, que denunciaven la creixent contaminaci dels aqfers, demanaven mesures ms contundents, una major amplicaci de les zones vulnerables i es mostraven contrries a la prrroga per als plans de gesti. Alhora, la implantaci de noves plantes de tractament de purins topava amb la dificultat afegida que suposava la manca dajudes econmiques per part del Govern de lEstat.
18% disposaven dun pla de gesti que determins les mesures a aplicar, i que noms un 24% disposaven dun rgan gestor que pogus aplicar aquestes mesures. En definitiva, el fet que el 21% del territori catal estigus protegit dins del PEIN contrastava amb les insuficincies vinculades a la posterior gesti daquest territori. En contrast amb aquest fet, lany 2004 es reiteraven les demandes (sobretot per part dels municipis) i les propostes de declaraci de nous parcs naturals. Alguns dels exemples ms destacats eren el de LESTANY DE BANYOLES [124], el del DELTA DEL LLOBREGAT [127] o el dels AIGUAMOLLS DE PALS, EL MASSS DEL MONTGR I LES ILLES MEDES [128]. En aquests dos darrers casos la proposta consistia a delimitar parcs naturals partint de diversos espais actualment protegits al PEIN, mentre que per als dos primers es van constituir consorcis per a promoure la creaci dels parcs. Duna manera similar, a proposta de diversos municipis, el Patronat del PARC NACIONAL DAIGESTORTES I LESTANY DE SANT MAURICI [122] formulava una proposta dampliaci del parc i la zona de protecci que hauria de ser aprovada per lEstat; el Departament de Medi Ambient i Habitatge iniciava els trmits per a incloure el GORG DE CREIXELL [72] dins del PEIN, i el Ministeri de Medi Ambient formulava una proposta de possibles espais que calia incorporar a la xarxa de parcs nacionals. Cal remarcar que bona part daquestes propostes de preservaci despais naturals sorgia diniciatives municipals, fet que contrasta amb les reticncies que moltes comunitats havien mostrat a la declaraci despais naturals protegits fa uns anys. En qualsevol cas, i com indicava linforme de la Instituci Catalana dHistria Natural, les demandes de declaraci despais protegits contrastava amb la lentitud en laprovaci de les figures de gesti. Per exemple, lany 2004 no va avanar gens el pla dusos i gesti del recentment creat PARC NATURAL DE LALT PIRINEU [123], i tampoc no es va aprovar el pla especial de CASTELL-CAP ROIG [70], ni el de lEstany de Banyoles, que tot i aspirar a ser parc natural encara no tenia aprovat el pla especial de lespai PEIN, o el del PARC DEL CAP DE CREUS [125], que encara esperava laprovaci definitiva del Pla especial de protecci. Daltra banda, la creixent demanda de declaraci de parcs naturals tampoc no comportava que remetessin els conflictes puntuals dusos dins dels parcs o en el permetre immediat daquests. Aix el municipi dEspot demanava lexclusi de terrenys del Parc Nacional dAigestortes i lEstany de Sant Maurici per a ampliar les pistes desqu; a lEstany de Banyoles sefectuaven obres significatives per a acollir els mundials de rem; al Cap de Creus sautoritzava la construcci dhabitatges a la Vall de la Santa Creu (POUM DEL PORT DE LA SELVA [176]) ats que tenia classificaci de sl urb abans de ser inclosa dins del permetre del parc i la proposta de PARC DEL DELTA DEL LLOBREGAT [127] havia dincloure un arxiplag de petits espais enmig de grans projectes dinfraestructures en execuci. Finalment, tan sols vull remarcar el fet que lany 2004 va ser un dels anys amb menor superfcie afectada per incendis forestals, el ms detacat dels quals va cremar 671 ha al MASSS DEL MONTGR [100], un 80% de les quals incloses dins de lespai PEIN.
ESPAIS DINTERS NATURAL Entre la demanda de nous parcs naturals i les mancances en la gesti dels espais protegits
La protecci i la gesti dels espais dinters naturals es va mantenir present en el debat territorial durant lany 2004, tot i no haver estat un dels temes de ms repercussi. Lany 2004 la Instituci Catalana dHistria Natural va presentar el primer informe DAVALUACI DE LA GESTI DEL SISTEMA DESPAIS PROTEGITS A CATALUNYA [73], coincidint amb el des anversari de laprovaci del Pla despais dinters natural. Linforme destacava tres qestions: que la major part despais dinters natural patien amenaces davant les quals les figures legals de protecci eren insuficients; que, malgrat excepcions, els instruments de gesti i intervenci eren insuficients i que el volum de mitjans i recursos esmerats en un espai tampoc no eren garantia dassumpci dels objectius establerts, i que, en alguns casos, es produen disfuncions que eren el producte de delimitacions inadequades. En particular, linforme destacava que el 90% dels espais protegits tenien la figura de protecci ms bsica i que aquesta era poc estricta; que tan sols el
20
INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
EL FERROCARRIL DALTA VELOCITAT
El FERROCARRIL DALTA VELOCITAT (FAV) MADRID-BARCELONAPERPINY [79] s la inversi en infraestructures ms gran feta a Catalunya en els darrers anys. Precisament lany 2004 era la data prevista, en comenar les obres, perqu el servei arribs a la ciutat de Barcelona. Per les previsions que el Ministeri de Foment va fer lany passat eren que el FAV arribaria a Barcelona-Sants lany 2007 i que lentrada en servei de lestaci central de la Sagrera i la connexi amb la frontera francesa no es produirien fins a lany 2009. Tanmateix, lestat de licitaci de les obres i la inconcreci de les solucions definitives dalguns trams del traat semblaven fer difcil que es poguessin garantir aquests terminis. Lany 2004 van ser molt diverses les qestions relacionades amb els diferents trams del FAV que van adquirir un notable protagonisme als mitjans de comunicaci, particularment els relacionats amb la persistncia del debat sobre les alternatives de traat en laccs del FAV A LAEROPORT DE BARCELONA [85] i dins de la ciutat BARCELONA [86] i els relacionats amb el calendari del projecte. Per ms enll daquests debats institucionals sobre les solucions del traat, entorn del projecte del FAV hi va haver altres qestions rellevants durant lany, com ara: les valoracions del primer any de servei del tram MADRID-LLEIDA [80]; lestat i el calendari de licitaci i execuci de les obres; la continuaci dels debats sobre els traats urbans i les connexions del FAV amb el diferents aeroports, els projectes urbanstics entorn de les estacions o els seus impactes ambientals. Loctubre de 2003 havia entrat en servei el tram MadridLleida i coincidint amb el primer any de servei es van fer les primeres valoracions de limpacte del FAV a Lleida, ciutat on el projecte havia creat grans expectatives. Tanmateix, tot i que RENFE havia quadruplicat el nombre de viatgers en aquest recorregut, les valoracions de limpacte immediat a la ciutat eren un tant decebedores i no es percebien increments significatius en locupaci hotelera, la venda dhabitatges, les vendes del comer o el transport intermodal. Tot i aix, lAjuntament considerava que limpacte del FAV no es podria valorar fins que el servei no connects Lleida amb Barcelona. frontera francesa per al 2009. En els trams LLEIDA-TARRA[81] i a LALT PENEDS [83] la plataforma ja estava construda i shi iniciava la installaci de la via i lelectrificaci; daltra banda, el refor dels tunels de la Riba ja havia estat licitat. Tamb ho havia estat la primera ESTACI DEL CAMP DE TARRAGONA [82] a la Secuita-Perafort que es preveia enllestida i en servei per al 2006 i, igualment, shavia iniciat la construcci de lintercanviador de vies de Roda de Ber. Al BAIX LLOBREGAT [84] la construcci de la plataforma fins a Sant Joan Desp estava en obres i el 2004 es va licitar la plataforma fins a lestaci de Sants, excepte el tram de la connexi del FAV AMB LAEROPORT DE BARCELONA [85] que a final del 2004 encara estava pendent de licitaci a lespera de la soluci definitiva. A la CIUTAT DE BARCELONA [86] era on el projecte avanava ms lentament: no va ser fins el mateix 2004 que es va contractar lampliaci i reforma de lestaci de Sants (termini 2007) i el projecte bsic de lestaci de la Sagrera (termini 2009); per contra, el tnel que havia de travessar la ciutat encara va patir un canvi de traat a final dany, desprs que ja hagus sortit a informaci el projecte bsic, i no tenia data dinici prevista. Al VALLS [87] encara no hi havia acord sobre la soluci del bypass ni la localitzaci de lestaci i alguns ajuntaments continuaven reclamant el soterrament de la via al pas per la ciutat. A la SELVA I EL GIRONS [88] es van licitar les obres durant el 2004, de manera que es preveia que tots els trams estarien en obres durant el 2005, excepte els tnels de la ciutat de GIRONA [89] que restaven pendents de licitaci, i a FIGUERES [90], on tot just es licitava lestudi informatiu un cop assolit lacord que el traat passs per lest de la ciutat. Finalment, en el tram FIGUERES-PERPINY [91] les obres van comenar a final de 2004, tot i que el tnel de Ports no es va comenar fins a lany segent i sen mantenia el calendari de finalitzaci per al 2009.
GONA
Tot i lavanat estat de la licitaci i execuci del conjunt del projecte i els terminis molt ajustats del calendari previst, el 2004 es van mantenir oberts els debats entre les administracions de lEstat, la Generalitat i els ajuntaments sobre les solucions del traat en diferents punts, particularment els relacionats amb els traats urbans i amb les connexions amb els diferents aeroports.
Les negociacions entre administracions sobre els traats urbans fan tmer per lacompliment del calendari, si b oficialment es mant larribada a Barcelona per al 2007 i a la Jonquera per al 2009
En relaci amb el calendari i lestat de les obres, el canvi en el Govern de lEstat com a resultat de les eleccions del mes de mar va comportar una revisi del sistema de contractaci, que havia rebut fortes crtiques, amb la consegent aturada temporal de la licitaci dobres i, per tant, nous riscos dincompliment dels calendaris previstos. Malgrat aix, el Ministeri de Foment mantenia el comproms de larribada a Tarragona per al 2006, a BarcelonaSants per al 2007 i a Barcelona-Sagrera, a Girona i a la
Les demandes locals de millora de la connexi del FAV amb els aeroports
Aix, la connexi del FAV amb els aeroports va continuar generant debats i negociacions entre les administracions, molt particularment en el cas de LAEROPORT DE BARCELONA [85]. Si b el 2003 es va assolir un acord per a connectar el FAV amb laeroport a travs duna estaci intermodal al Prat i un servei de llanadora, els canvis en els governs estatal i de la Generalitat van empnyer lAjuntament de Barcelona a reobrir la proposta duna estaci a laeroport mateix. Aquesta proposta comptava amb el suport de les associacions empresarials, per va ser qestionada per lAjuntament del Prat i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Davant ladvertncia de Foment que el canvi de traat podia
21
endarrerir dos anys larribada del FAV a Barcelona, es va acordar que en una primera fase es mantingus la connexi a travs de lestaci intermodal, per tal de mantenir larribada a Barcelona el 2007, i estudiar en una segona fase lenlla directe amb laeroport, recuperant la idea de lany 2001 de fer un bucle. Aix, lany 2004 va acabar sense que shagus licitat el tram de laeroport i a lespera dun acord definitiu. Per el debat de les connexions del FAV amb els aeroports no es limitava a Barcelona. A GIRONA [89] els agents econmics insistien a reclamar una estaci a LAEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA [8] i lAjuntament de Reus demanava que la segona ESTACI DEL CAMP DE TARRAGONA [82] se situs al nord de LAEROPORT DE REUS [11] per a garantir la millor intermodalitat.
daltres projectes urbanstics de noves centralitats i recosit de la ciutat a LLEIDA [80] (pla especial de lestaci), Vilafranca, lHospitalet i Sants (TRAMS BAIX LLOBREGAT, [84], i Barcelona), GIRONA [89] i, particularment, FIGUERES [90] on es preveu la urbanitzaci de lactual traat de ferrocarril convencional per lest que es traslladar a loest i al voltant de la nova estaci de la ciutat. De manera similar, el FAV permetr la construcci de noves estacions de ferrocarril regional a Vilafranca i a Martorell (BAIX LLOBREGAT, [84]). LESTACI DEL CAMP DE TARRAGONA [82], entre Perafort i la Secuita, ha generat, tamb, diversos projectes de creixement urbanstic en aquests municipis. Finalment, sobta que un projecte amb les dimensions i limpacte territorial del FAV hagi generat relativament escasses mobilitzacions ciutadanes de caire ambiental i paisatgstic, tot i que nhi va haver alguna de concentrada a lAlt Peneds, particularment per la base de muntatge de la Granada i alguns viaductes, i a les comarques gironines (SELVA-GIRONS, [88] I FIGUERES, [90]), per lafectaci als estanys de Riudarenes i per les extraccions drids per a lobra. En un altre ordre de coses, els canvis en el Govern de lEstat han revitalitzat les demandes de la Generalitat i dels agents econmics perqu es construeixi una lnia dalta velocitat entre Barcelona i Valncia, concretament en el CORREDOR MEDITERRANI [94], principal eix de mercaderies i viatgers del pas. En el mateix mbit, lassociaci Ferrmed defensa la construcci duna lnia exclusiva de mercaderies dample europeu que aniria dAlgesires a Metz.
Les negociacions entre administracions sobre els traats urbans del FAV i les expectatives de projectes urbanstics entorn de les estacions i els soterraments
Laltre aspecte de traat que continuava obert a negociacions entre administracions era la soluci final de la inserci del FAV a les grans ciutats. Aix, el projecte de tnel que ha de travessar la ciutat de BARCELONA [86] encara va patir diverses vicissituds durant el 2004. Si b a principi dany les diferents administracions arribaven a lacord que el tnel passs pel carrer de Mallorca i van arribar a treure a informaci pblica aquest projecte base, a final dany lAjuntament de Barcelona va proposar que el tnel passs pel carrer de Provena, modificaci que va ser acordada per les diferents administracions sense que salters el calendari previst (tot i que a final de 2004 el tnel encara no tenia data dinici). El tnel va generar mobilitzacions en contra per part dalgunes associacions de vens, particularment al barris del Clot, on est previst que el tnel passi a poca profunditat. El 2004 es va desestimar tamb, finalment, el soterrament del tram Hospitalet-Sants que reclamaven els vens. Per els traats urbans del FAV encara generaven debat en altres ciutats. A FIGUERES [90], malgrat lacord entre Foment i lAjuntament en favor del traat oest (que inclouria tamb el trasllat del tren convencional i una nova estaci), el debat era viu, amb veus, per una banda, que reclamaven el desdoblament de lactual traat ferroviari per lest o el soterrament i, per laltra, amb les veus de tots els agents socials que coincidien a reclamar una estaci del FAV que Foment no garantia i condicionava a la demanda. El 2004 tamb es va acordar soterrar la via a Vilafranca (ALT PENEDS, [83] i es concretava la soluci del soterrament a GIRONA [89], mentre que les demandes de soterrament en alguns municipis del VALLS [87] i a Sarri de Ter i Sant Juli de Ramis (GIRONS, [88]) semblava difcil que fossin finalment ateses. Alhora, la inserci del FAV a les ciutats ha generat arreu expectatives de transformaci urbanstica, relacionades amb lentorn de lestaci o amb el soterrament de les vies actuals del ferrocarril convencional. El cas ms destacat s, potser, el PLA URBANSTIC DE SANT ANDREUSAGRERA [193], aprovat el 2004, a lentorn de lestaci central del FAV A BARCELONA [86]. Per les estacions i el soterrament del ferrocarril han comportat expectatives
XARXA REGIONAL DE FERROCARRILS Entre lambicis projecte de ferrocarril transversal i lescassetat dinversions en les lnies degradades de linterior
Ms enll del FAV, les qestions de lactualitat del 2004 relacionades amb la xarxa ferroviria regional presentaven un fort contrast entre lanunci de lambicis projecte duna nova lnia de FERROCARRIL TRANSVERSAL [97], que hauria de suposar un gran esfor dinversi, i lescassetat de recursos invertits en les lnies de linterior del pas, ms deficitries quant a modernitzaci i servei, com les de LLEIDA-LA POBLA [95], LLEIDA-MANRESA [96] I VIC-PUIGCERD [98]. Aix, el nou Pla director dinfraestructures ferrovires 2003-2025 incloa la proposta del nou Ferrocarril Transversal de Catalunya que uniria les ciutats de Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Olot i Figueres, amb ramals al PORT DE BARCELONA [166] i Tarragona, a Puigcerd i a Frana. Lobjectiu daquest eix ferroviari era alleugerir la pressi del transport de mercaderies sobre les xarxes viria i ferroviria del corredor litoral i millorar el servei de transport pblic entre les ciutats mitjanes que connectaria. Segons la proposta, la lnia es destinaria tant a mercaderies com a passatgers, tindria ample internacional i caracterstiques de velocitat alta. Lany 2004 sen va contractar la redacci de lestudi previ de corredors i mercaderies, tot i que lhoritz temporal estimat per a lentrada en servei era duns vint anys. Aquesta seria la inversi en infraestructura
22
ferroviria ms important i ambiciosa a Catalunya desprs del FAV. En contrast amb tot aix, les altres qestions destacades de lany en relaci amb la xarxa ferroviria es referien a les iniciatives de revitalitzaci de tres lnies que actualment presenten importants degradacions de la infraestructura i deficincies de servei (tant pel que fa a freqncia com a recorregut), conseqncia de la manca prolongada dinversions en matria de modernitzaci i manteniment, i sobre les quals fins i tot havia planat lamenaa de la supressi. Aix, la lnia de la Pobla de Segur va ser traspassada finalment per lEstat a la Generalitat a la darreria dany, desprs de llargues negociacions. La Generalitat es comprometia a fer una important inversi en la millora de la infraestructura i preveia donar condicions de servei de rodalies entre Lleida i Balaguer i de tren turstic entre Balaguer i la Pobla, tot i que des del Pallars es reclamava una millora del servei. A la lnia Vic-Puigcerd continuava la mobilitzaci de les administracions locals per a reclamar millores en la infraestructura i durant lany 2004 ja es van efectuar algunes intervencions en les estacions, renovaci de la via i infraestructura elctrica, lluny, per, de la inversi compromesa. A ms, del mn local sorgia tamb la iniciativa dun servei de tren turstic entre Ripoll i Puigcerd que es preveia per al 2006. Finalment, a la lnia LleidaManresa les continuades demandes dinversions de lEstat en la millora de la infraestructura continuaven sense ser ateses, ms enll dactuacions urgents per a mantenir el servei, i la Generalitat es plantejava tamb demanar-ne el trasps o una gesti compartida.
Cerdanyola, mentre que el tram Cerdanyola-Mollet quedava temporalment descartat. Pel que fa a la XARXA DE METRO [106], lactuaci ms destacada de lany 2004 era el bon ritme davan de les obres de la LNIA 9 [107], iniciades lany anterior, que ha de connectar Badalona i Santa Coloma amb la Zona Franca i laeroport: la perforaci dels tnels i la construcci de les estacions a Badalona i Santa Coloma avanava segons les previsions, alhora que sadjudicaven les obres de LINTERCANVIADOR DE LA SAGRERA [107] (on coincidiran quatre lnies de metro, rodalies i el FAV) i els trams daccs a laeroport, que es van acordar integrar finalment a la lnia 2 en lloc de la 9. Tot i que es preveia que el tram de la Sagrera a Badalona i Santa Coloma estigus enllestit el 2005, aquest no entraria en servei fins al 2006, ats lendarreriment en la previsi de lliurament dels combois, contractats tamb lany 2004. Aix mateix, es va encarregar lestudi informatiu de la prolongaci de la lnia 2 per Montjuc, Zona Franca, Pedrosa i fins laeroport, amb la previsi dentrar en servei lany 2010. Daltra banda, la Generalitat confirmava que la lnia 12 de Sarri a Viladecans no podria estar enllestida lany 2008 com shavia previst inicialment. Per la notcia ms destacada de lany pel que fa al transport pblic va ser el retorn del servei del tramvia a Barcelona. El mes dabril van entrar en servei dues de les lnies del TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT [183] i al maig una de les lnies del TRAMVIA DEL BESS [184]. Lentrada en servei del tramvia no va estar exempta duna intensa polmica als mitjans de comunicaci, tot i que puntual i conjuntural, a causa dincidncies derivades de lajustament amb la circulaci viria (petits accidents durant el perode de proves) i problemes tcnics menors que van obligar a aturar el servei durant uns dies noms un mes desprs de la inauguraci. Tot i aix, a final dany la reintroducci del tramvia a la ciutat era un fet ja plenament normalitzat que no va generar ms problemtica, el nombre de viatgers superava les previsions inicial de lATM i la valoraci general del tramvia era positiva. Daltra banda, la lnia T5 de lEstaci del Nord a Badalona patia endarreriments de les obres com a conseqncia dels canvis en el traat inicialment previst a qu lAjuntament de Badalona havia forat i se suportaven les mobilitzacions venals en aquesta ciutat i tamb al Poblenou, de manera que lentrada en servei prevista per al 2005 quedava ajornada per al 2006.
FERROCARRIL DE RODALIES I METRO Retorna el tramvia a Barcelona mentre la xarxa de rodalies deixa de crixer a causa de lescassa inversi
El creixent consens tcnic i social sobre la necessitat de millorar el sistema de transport pblic a la Regi Metropolitana i, en particular, la xarxa de ferrocarrils de rodalies no va tenir una traducci real, lany 2004, que suposs una millora sensible del servei ni tan sols la concreci de nous projectes significatius de creixement de la xarxa. Fins i tot, moltes de les actuacions previstes en el Pla director dinfraestructures de transport metropolit 2001-2010 ni tan sols shavien iniciat. Si anem ms enll, el creixement sostingut durant els darrers deu anys del nombre de viatgers dels FERROCARRILS DE RODALIES [92] de RENFE tendia a estancar-se o reduir-se lany 2004, fet atribut als dficits dinversions en la millora del servei que havien condut a la saturaci del servei i a reiterades queixes per part dels usuaris. Aquest fet va portar la Generalitat a plantejar-se de nou el trasps del servei o la gesti compartida. Daltra banda, Ferrocarrils de la Generalitat projectava petites ampliacions de la xarxa a Sabadell i Terrassa que haurien de connectar-la amb la xarxa de RENFE. En aquest context, lactuaci ms significativa de lany en la xarxa de rodalies va ser lavan en ladequaci del corredor de mercaderies EL PAPIOLMOLLET [93] per al servei de viatgers, actuaci llargament reivindicada a la comarca del Valls. RENFE va garantir lentrada en servei, lany 2005, del tram el Papiol-
XARXA VIRIA El nou Govern de la Generalitat mant els projectes dautovies i desdoblaments tot i que introdueix algunes mesures per a reduir-ne limpacte
En lmbit de la xarxa viria, lany 2005 es va caracteritzar per la continuaci de nombrosos conflictes entorn del desdoblament o la transformaci en autovia de diverses carreteres. El canvi en el Govern de la Generalitat, a final del 2003, havia creat expectatives entre grups ecologistes i plataformes ciutadanes que es revisarien o se suprimirien alguns projectes de desdoblament o de creaci de noves autovies (els casos ms polmics sn els de la B-40 QUART CINTUR [17] i la C-37 VIC-OLOT PER BRACONS [36]). Tanmateix, la poltica del
23
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, dirigit ara per Joaquim Nadal (PSC), va ser de continuar amb els projectes de noves autovies i desdoblaments, com sexpressava a lAgenda DE 50 ACTUACIONS PRIORITRIES [12] del DPTOP i els avanos del Pla dautovies i el Pla de carreteres, poltica que anava fins i tot ms enll de la de lanterior govern, amb nous projectes significatius com el desdoblament de LEIX TRANSVERSAL [33]. El canvi de govern s que va comportar, per, laturada temporal dalguns projectes per tal de realitzar-ne nous estudis de revisi i amb la intenci de minimitzar-ne alhora limpacte ambiental (B-500 PER LA CONRERIA [29], C16 EIX DEL LOBREGAT [30], C-31 PALAMS-PALAFRUGELL [35] o C-37 Vic-Olot per Bracons). En tots aquests casos, la decisi del DPTOP va ser mantenir la previsi del desdoblament introduint modificacions en el traat o en les caracterstiques de la carretera per tal de minimitzar-ne limpacte; la ms notria daquestes modificacions va ser la reducci de quatre a tres carrils dalguns trams de la C-37. Aquesta aposta pel sistema dautovies va comportar algunes desavinences manifestes amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, dirigit per Salvador Mil (ICV), ats que tant el DMAH com ICV es mostraven contraris a alguns dels projectes defensats des del DPTOP, com ara el tram Terrassa-Abrera de la B-40 Quart cintur la C-37 Vic-Olot per Bracons. Les cambres de comer i associacions empresarials es mostraven satisfetes amb aquesta poltica dautovies i desdoblaments i continuaven reivindicant noves inversions en vies dalta capacitat com la compleci de la B-40 (Quart cintur) o lampliaci de LAP-7 I EL DESDOBLAMENT DE LA-2 A LES COMARQUES DE GIRONA [13]. Els grups ecologistes i les plataformes ciutadanes de defensa del territori van mostrar la seva decepci per la poltica del nou Govern, que consideraven continuista, i, malgrat lavan dalguns dels projectes, van mantenir les campanyes doposici a bona part dels projectes, particularment al Quart cintur, la C-37 Vic-Olot per Bracons o la C-66 ANELLA DE LES GAVARRES [37], alhora que desplegaven una nova estratgia delaboraci destudis tcnics de mobilitat per a qestionar la necessitat dalguns dels projectes, com el de la B-40 Quart cintur.
tisfer ni el DMAH ni les entitats ecologistes i plataformes. A la C-31 PALAMS-PALAFRUGELL [35] es va mantenir el desdoblament per modificant el projecte dacord amb les demandes dels ajuntaments, sempre amb la intenci de garantir una integraci paisatgstica i urbana millor; de manera similar a la C-66, Anella de les Gavarres, el DPTOP es comprometia a tirar endavant el desdoblament de tot el traat buscant el consens amb les administracions locals per a reduir-ne limpacte. A la C-16 EIX DEL LLOBREGAT [30], sen va modificar el traat dacord amb les demandes dels ajuntament de la vall del Llobregat, tot suprimint l"orella" de Casserres prevista per lanterior Govern. El projecte de la B-500 PER LA CONRERIA [29] es va aturar per tal de realitzar-ne nous estudis, si b el projecte dautovia es va incloure al pla dautovies pendent de soluci del traat. Entre els nous projectes impulsats pel nou Govern destacava la inclusi com a actuaci prioritria del desdoblament de tot el traat de la C-25 EIX TRANSVERSAL [33], del qual es van licitar els estudis informatius i dimpacte dels trams les Oluges-Manresa i Arts-Vic, per b que els estudis preliminars del nou Pla de carreteres en qestionaven la necessitat si es desdoblava la C-37 VIC-OLOT PER BRACONS [36]. Daltra banda, el canvi en el Govern de lEstat, resultat de les eleccions del mes de mar, va facilitar les negociacions entre Generalitat i Estat per tal dimpulsar, i en alguns casos modificar, els projectes dautovies del Ministeri de Foment a Catalunya. El 2004 es va donar un important impuls al llargament reivindicat DESDOBLAMENT DE LA-2 A LES COMARQUES GIRONINES [13] amb ladjudicaci de les obres dels tres trams entre Maanet i laeroport de Girona; el trmit dinformaci pblica de lestudi informatiu del tram Girona-Frana, i la inclusi en els pressupostes de partides per a les obres entre Tordera i la Jonquera, que es preveien completar lany 2008. El Ministeri de Foment tamb va accedir a estudiar la modificaci del DESDOBLAMENT DE LN-340 A TARRAGONA [20] per fer-lo parallel amb el traat de lautopista AP-7, tal com proposava el DPTOP i en contra de lopini de lAjuntament de Tarragona. Aix mateix, tamb sortien a informaci pblica o es licitaven els estudis informatius de LAUTOVIA A-14 LLEIDA-VIELHA [15] (desdoblament de lantiga N-230) i del tnel de la N-260 A TOSES [38]. Tanmateix, la inversi ms polmica de lEstat a Catalunya era la B-40 QUART CINTUR [17]. Generalitat i Estat es mostraven dacord pel que fa a la necessitat de construir el tram Abrera-Terrassa i, tot i que la seva construcci no es va incloure en els pressupostos de lEstat per al 2005, el Govern de lEstat es va comprometre a licitar-lo el 2005 a crrec de fons extrapressupostaris. Pel que fa a la resta de traat, la Generalitat es manifestava partidria de construir noms el tram Terrassa-Sabadell-Castellar i descartar el tram CastellarGranollers, fet que contrastava amb els estudis preliminars del nou pla de carreteres que proposaven un quart cintur des de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Peneds) a Sils (la Selva), proposta similar a la de la Cambra de Comer de Barcelona, que encara lestenia al sud fins a la Bisbal del Peneds. En qualsevol cas, el Ministeri disposava ja de lestudi informatiu del tram TerrassaGranollers-la Roca i el 2004 licitava el del tram Vilafranca-Abrera.
El nou Govern mant els projectes de desdoblament introduint algunes modificacions en el traat i disseny a fi de reduir-ne limpacte
En efecte, lany 2004 es va caracteritzar per la continutat dels projectes de desdoblaments i noves autovies, amb modificacions puntuals en el traat i en les caracterstiques de lobra, resultat de nous estudis ambientals o de negociacions amb lAdministraci local. La modificaci ms rellevant va ser la del projecte de la C37 Vic-Olot per Bracons: el DPTOP va paralitzar les obres per a realitzar-ne nous estudis i finalment va optar per reduir-ne lample de parts del traat, de quatre a tres carrils, per incloure-hi un seguit de tnels i falsos tnels a Joanetes amb la finalitat de reduir limpacte visual, per projectar el darrer tram conjuntament amb la C-63 i per redactar un pla director urbanstic de les valls del Ges i den Bas que permets evitar un impacte urbanstic indesitjat. Aquestes modificacions no van sa-
24
"Guerra dinformes tcnics": Les entitats empresarials reclamen ms inversions en autovies, mentre que les plataformes consideren continuista la poltica del nou Govern i qestionen la necessitat dels projectes amb arguments tcnics
En aquest context, les cambres de comer i associacions empresarials van insistir durant lany 2004 en la necessitat dincrementar les inversions en infraestructures viries dalta capacitat per tal de garantir el desenvolupament econmic del pas. A aquest efecte, les cambres de Barcelona i de Girona van elaborar diversos estudis sobre limpacte negatiu que la falta dinversions en vies de gran capacitat podia comportar per a leconomia catalana. Les demandes principals daquests estudis eren el DESDOBLAMENT DE LA-2 I LAMPLIACI DE LAP-7 A LES COMARQUES GIRONINES [13] i el traat complet de la B-40 QUART CINTUR [17] com a eix perimetral entre la Bisbal del Peneds i Sils. Aquests estudis remarcaven els beneficis econmics (increment del PIB) i socials (creaci de llocs de treball) i la insuficincia duna eventual anella ferroviria per a solucionar la congesti de la xarxa de carreteres a la Regi Metropolitana. Les associacions empresarials reclamaven tamb, entre daltres, LAUTOVIA HORTA-CERDANYOLA [18], el desdoblament de la C-17 VIC-RIPOLL [32] o el desdoblament complet de la C-37 VIC-OLOT PER BRACONS [36]. Per la seva banda, les entitats ecologistes i les plataformes locals de defensa del territori van mostrar la seva decepci amb la poltica que consideraven continuista del nou Govern de la Generalitat, consideraven insuficients les modificacions introdudes pel DPTOP en alguns dels projectes i mantenien les mobilitzacions en oposici a diversos projectes (particularment al Valls i a lEmpord), malgrat que els projectes sanaven confirmant. Aix van continuar les mobilitzacions contra lA-26 BESAL-FIGUERES [16], la B-40 Quart cintur, el DESDOBLAMENT DE LN-340 A TARRAGONA [20], la C-37 Vic-Olot per Bracons o la C-66 ANELLA DE LES GAVARRES [37]. Iniciativa per Catalunya-els Verds mostrava tamb la seva oposici a bona part daquests projectes (en particular al Quart cintur i a leix Vic-Olot per Bracons), fet que va comportar importants tensions dins del Govern tripartit de la Generalitat i entre el DPTOP i el DMAH. Tanmateix, els arguments de les plataformes havien anat evolucionant substancialment en els darrers anys. A les crtiques usuals pels impactes negatius en els ecosistemes, el paisatge o lagricultura, shi havia anat afegint el qestionament de la necessitat del projecte basat en estudis tcnics de mobilitat i la formulaci de models alternatius de mobilitat basats en el transport ferroviari, la millora de la xarxa secundria i la supressi de peatges. Lany 2004, el cas on aquesta estratgia es va mostrar ms elaborada va ser en la campanya contra el Quart cintur: aix es presentaven estudis de mobilitat que mostraven que el Quart cintur era innecessari i alternativament es proposava un model basat en el transport collectiu ferroviari, la millora de la xarxa secundria i la supressi de peatges. En un altre ordre de coses, el debat sobre la necessitat de la C-37 Vic-Olot se centrava en bona part en si aquesta havia de ser una carretera que respongus a les necessitats locals de comunicaci entre Olot i Vic o si havia de ser una
via de connexi entre la pennsula i lEstat francs. Un altre cas interessant i innovador va ser el de LAUTOVIA N-240 TARRAGONA-MONTBLANC [19] en qu la plataforma va encarregar un estudi tcnic on es demostraven els avantatges ambientals i socials que lautovia passs per lest del Francol (desdoblant lactual N-240) i no per loest, com havia previst el Ministeri de Foment. Finalment, un darrer argument doposici a determinats projectes de desdoblament era la possibilitat dutilitzar de manera ms eficient la xarxa dautopistes amb la supressi de peatges i leventual ampliaci del nombre de carrils com a alternativa al desdoblament, com ara LAP-7 quan passa per Girona o lN-340 a Tarragona.
Dos casos de conflicte entre administraci, associacions empresarials i plataformes ciutadanes: necessitats i impactes del tnel de Bracons i el Quart cintur
Els dos projectes que ms debat i polmica van generar lany 2004 (la C-37 VIC-OLOT PER BRACONS [36] I la B-40 QUART CINTUR [17]) sintetitzen bona part daquestes poltiques, arguments i debats. Un dels principals debats territorials de lany 2004 va ser el de leix Vic-Olot per Bracons. El nou Govern de la Generalitat va paralitzar les obres fins a la realitzaci dun nou estudi ambiental, econmic i jurdic, fet que va ser criticat per les associacions empresarials. Finalment, el mes de mar el consell executiu va acordar reprendre el projecte per amb caracterstiques de via intercomarcal, reduintne lample dalguns trams de quatre a tres carrils (proposta que ja havia defensat el PSC en anys anteriors), desplaant-ne el traat lleugerament, introduint-hi nous tunels i falsos tunels per a minimitzar limpacte visual i ecolgic al sector de Joanetes i redactant un pla director urbanstic de les valls del Ges i den Bas per a protegir els espais agrcoles i ordenar el creixement urbanstic que es pogus produir arran de la nova via. Aquesta proposta no comptava amb el suport del DMAH, que havia demanat revisar tot el projecte i buscar traats alternatius a Bracons. Tamb va ser fortament qestionada per ERC i ICV, socis del PSC al Govern, aix com per la plataforma Salvem les Valls; tots ells consideraven insuficients les modificacions i demanaven la supressi del tnel. Laltre debat ms destacat de lany va ser entorn de la B40 Quart cintur. El Ministeri de Foment semblava ratificar la construcci de tot el Quart cintur i el 2004 en licitava els estudis informatius dels trams Vilafranca-Abrera i Terrassa-la Roca i, tot i que no introdua als pressupostos de lEstat per al 2005 la construcci del tram AbreraTerrassa, el Govern de lEstat es comprometia a licitar-lo amb fons extrapressupostaris. Daltra banda, el DPTOP considerava necessari el tram Abrera-Terrassa, aix com el Terrassa-Sabadell-Castellar, per qestionava el CastellarGranollers per limpacte que generava i per lexistncia de lalternativa de millorar la xarxa comarcal. Tot i aix, la proposta preliminar del nou pla de carreteres preveia un quart cintur des de Sant Pere de Riudebitlles a Sils. Aquesta proposta era molt similar a la proposada per la Cambra de Comer de Barcelona, que encara lestenia al sud fins a la Bisbal del Peneds. La Cambra defensava la necessitat duna via de gran capacitat amb un estudi que mostrava
25
la prdua de negoci que fins ara havia suposat la seva inexistncia i avaluava limpacte que la B-40 tindria en lincrement del PIB de Catalunya i en la creaci de llocs de treball, alhora que considerava que una alternativa ferroviria no era suficient per a solucionar la congesti de les carreteres de la Regi Metropolitana. Per contra, la campanya contra el Quart cintur i lAdenc intensificaven la seva oposici al projecte (tamb al tram Abrera-Terrassa). A aquest efecte presentaven estudis de mobilitat que mostraven que la B-40 era innecessria i, alternativament, proposaven un eix ferroviari, la millora de la xarxa secundria de la comarca i la supressi dels peatges. Aquest posicionament tenia el suport dICV i, consegentment, va generar tensions dins el Govern tripartit i entre el DPTOP i el DMAH.
ci de laeroport va generar expectatives de creixement turstic, industrial i urbanstic, aquest darrer particularment en el municipi dAlguaire, que va iniciar la revisi del seu planejament per a acollir nous desenvolupaments urbanstics. Daltra banda, el 2004 va suposar tamb la reactivaci de la llargament reivindicada reobertura de LAEROPORT DE LA SEU DURGELL [9] amb un acord entre el Govern andorr i el Govern espanyol sobre el finanament conjunt de les infraestructures i una gesti compartida. El Govern dAndorra afirmava haver rebut mostres dinters de companyies de baix cost que podien dinamitzar el turisme al principat.
AEROPORT I PORT DE BARCELONA La necessitat dinversions continuades dampliaci de les installacions per a millorar laccessibilitat exterior de Catalunya
Laeroport i el port de Barcelona sn dues infraestructures descala europea fonamentals no noms per a millorar laccessibilitat exterior a Catalunya de persones i mercaderies sin tamb per a incrementar la centralitat del pas en el conjunt europeu, amb el potencial de desenvolupament econmic que aix pot suposar. Tanmateix, la congesti produda pel creixement continuat del trnsit en ambdues installacions i laprofitament de les expectatives de la demanda potencial requereixen importants inversions en lampliaci de les infraestructures. Aix, a LAEROPORT DE BARCELONA [7] van continuar avanant les obres incloses en el Pla director de 1999, que havien de permetre superar la situaci actual de congesti i possibilitar que esdevingus un hub del Mediterrani occidental. Aix, el 2004 van finalitzar les obres de la nova torre de control, es va inaugurar la tercera pista (que va generar queixes dels vens de Gavamar pels sorolls dels avions en la ruta daproximaci) i es van iniciar les obres de la nova terminal sud que es preveia inaugurar el 2007. Tot plegat havia de permetre que laeroport passs dels 23 milions de passatgers/any (que el situaven com a des aeroport dEuropa) als 40 milions. Tanmateix, restava pendent de resoldre el problema dels accessos a la ciutat: amb un insuficient servei del FERROCARRIL DE RODALIES [92], amb larribada del METRO [106] prevista per al 2010 i sense resoldre la connexi definitiva del FERROCARRIL DALTA VELOCITAT AMB LAEROPORT [85]. El lent avan de les inversions i la manca duna poltica aeroporturia prpia (laeroport est gestionat per lempresa pblica estatal AENA) van intensificar les demandes de la Generalitat, lAjuntament de Barcelona i les associacions empresarials per passar a una gesti compartida que optimitzs leficincia i el potencial de projecci internacional de lAeroport. Parallelament, al PORT DE BARCELONA [166] el volum de mercaderies va incrementar un 14% lany 2004. La inauguraci, el 2004, del DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT [181] obria definitivament les portes a les obres dampliaci del Port i de la Zona dActivitats Logstiques. Alhora, els estudis mostraven que es preveia que aquestes actuacions generarien un increment del trnsit de camions dun 155% fins a lany 2010, amb el consegent collapse dels accessos. En aquest sentit, el DPTOP va considerar una prioritat la necessitat duna via de ferrocarril dample inter-
AEROPORTS REGIONALS Les companyies aries de baix cost impulsen un gran creixement dels aeroports de Girona i Reus, que han de redimensionar les installacions
La implantaci els darrers anys de les companyies de vols de baix cost (amb suport de les institucions pbliques) als AEROPORTS DE GIRONA-COSTA BRAVA [8] i de REUS [11] ha suposat un rpid i continu increment del trnsit aeroportuari i del nombre de passatgers fins a xifres inesperades fa pocs anys. Aquest fet ha portat a una rpida congesti de les installacions i a la necessitat urgent de redimensionarles per a poder absorbir el creixement de lactivitat: ampliaci de les pistes, terminals, aparcaments, accessos, personal de servei, etc. Durant el 2004, les institucions locals van intensificar les negociacions amb AENA per avanar el calendari de les actuacions previstes i programar noves inversions de millora dacord amb les necessitats de la creixent activitat; per tamb per arribar a acords amb les companyies de baix cost a fi datraure-hi nous vols. Alhora, les administracions locals i associacions empresarials tractaven daconseguir la millor connexi possible dels aeroports amb el ferrocarril dalta velocitat: mentre a Reus es tractava de situar LESTACI CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA [82] al ms a prop possible de la terminal de laeroport, a Girona alguns agents continuaven reclamant que lestaci del FAV A GIRONA [89] es localitzs a laeropot i, si aix no era possible, que es diposs duna connexi ferroviria amb lestaci a la ciutat. Aquest creixement recent de lactivitat dels aeroports regionals va portar tamb a accelerar projectes de nous aeroports estancats desde feia anys, com el de Lleida i el de la Seu dUrgell. Lany 2004, el nou Govern de la Generalitat va descartar finalment la proposta de lanterior Govern segons la qual LAEROPORT DE LLEIDA [10] es construiria a partir duna ampliaci de laerdrom dAlfs. Aix es donava per tancat finalment el llarg conflicte per limpacte que hauria suposat la construcci de laeroport en un espai natural protegit dalts valors ecolgics. Aquest fet va provocar una allau dofertes per part dels municipis de lentorn de Lleida per a acollir el nou aeroport. Finalment, el DPTOP va escollir el municipi dAlguaire, desprs de realitzar un estudi entre les localitzacions possibles. La Generalitat preveia un aeroport de categoria regional, amb gesti mixta, que estaria enllestit lany 2008. La construc-
26
nacional que connects els ports de Barcelona i Tarragona amb Frana, coincidint amb la proposta que feia la Cambra de Comer de Barcelona duna lnia especfica de ferrocarril de mercaderies entre ambds ports i Pars. Aix, el 2004 es va redactar un pla daccessibilitat viria i ferroviria de lrea logstica del Llobregat que pro-
posava que el transport de mercaderies per ferrocarril passs del 6% actual fins al 30% en un horitz de trenta anys. Daltra banda, el DPTOP tamb va promoure la collaboraci entre els ports de Barcelona i Tarragona a travs dun front portuari catal per a generar sinergies entre ambdues installacions.
PLANS URBANSTICS DE CREIXEMENT I TRANSFORMACI

PLANS DORDENACI URBANA MUNICIPAL El difcil equilibri del model urb compacte i la preservaci dels espais oberts en un context dexpectatives de fort creixement de poblaci i activitats
El creixement de poblaci i dactivitats productives experimentat els darrers anys en molts municipis, les expectatives de manteniment daquest ritme per als propers anys i les modificacions en la legislaci urbanstica (MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME, [105]) han emps recentment molts municipis a revisar els seus plans dordenaci urbana municipal. Aquestes revisions es produeixen particularment en aquells municipis amb majors expectatives de creixement, com ara els municipis propers al litoral (com CALELLA [170], CAMBRILS [171], SITGES [175]), el sistema de ciutats mitjanes (com el PAUM DE VIC [131], BERGA [169], MOLLET [172]) o els municipis immersos en unes dinmiques metropolitanes dabast cada cop ms ampli i ben connectats a la xarxa dinfraestructures de transport de gran capacitat (per exemple, Sant LLOREN DHORTONS [173], SANTA OLIVA [174]). El fet que es produeixi una allau de revisions de plans dordenaci municipal, fet que sembla anar-se confirmant, abans de laprovaci dels plans territorials parcials i els plans directors urbanstics que integren el PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL [177] pot comprometre el model territorial de conjunt resultant en tant que consolida classificacions de sl en funci de lgiques municipals i no pas regionals o de pas. Els nous plans dordenaci urbana municipal coincideixen, en bona part, a haver dafrontar una contradicci, o si ms no paradoxa, difcil de gestionar a travs del pla. Duna banda, el discurs en favor dun model urb compacte, funcionalment complex i que preservi el sistema despais oberts sembla consolidar-se cada cop ms en les declaracions dobjectius programtiques dels POUM. De laltra, la tendncia actual i les expectatives de futur de creixement de poblaci i de les activitats productives fan que els escenaris de necessitats de sl per atendre la demanda dhabitatges i de sl industrial amb qu treballen els plans posin en comproms la garantia daquests criteris o principis programtics del model urb. La resoluci daquesta contradicci a travs del pla no s fcil, menys encara quan no sembla que els ajuntaments estiguin disposats a renunciar a les expectatives de creixement en termes de poblaci i dactivitat. Aix, les solucions ms innovadores apareixen en aquells municipis que prcticament ja han exhaurit tot el sl que es podria arribar a urbanitzar (com en el cas de Mollet) o les iniciatives de lAjuntament de Barcelona de reconversi de teixits urbans obsolets al POBLENOU [197], MARINA-ZONA FRANCA [190] O EL BON PASTOR [195]), tot i que en molts daquests casos preveu lexpulsi dactivitats industrials a altres municipis i, per tant, tampoc no suposarien un estalvi del consum de sl en el conjunt del pas. En canvi, per a aquells municipis que encara disposen de reserves de sls susceptibles dincorporar-se al procs urbanitzador, la revisi del POUM sol comportar lincrement de classificacions de sl urbanitzable per a acollir nous creixements (per exemple, Vic, Calella, Cambrils o Sitges). Tot i aix, en els plans recents sobserva una tendncia a la densificaci de les trames urbanes (Cambrils), a la concentraci de ledificabilitat, sense reduir-la, en parts dels sectors per a incrementar els espais lliures de cessi obligatria (Santa Oliva) o petites operacions de transferncia dedificabilitats entre sectors per tal de desclassificar espais despecial inters natural o paisatgstic. En qualsevol cas, la tendncia dels nous POUM continua essent incrementar notablement el sl classificat com a urbanitzable i no saprecien iniciatives significatives de desclassificaci per tal de preservar la matriu despais oberts.
Entre la previsi de nou sl urbanitzable i la densificaci dels teixits urbans

En efecte, el dimensionament de les necessitats de noves classificacions de sl residencial i industrials en la major part de POUM revisats al llarg del 2004 parteix dunes previsions de creixement altes: el PAUM DE VIC [131] preveu passar de 36.000 habitants a 50.000 (horitz 2016) amb una previsi de necessitats dentre 485 i 585 habitatges anuals; el POUM DE CAMBRILS [171] parteix de lobjectiu de passar de 25.000 habitants a 60.000 (any 2020), amb una necessitat de 8.600 habitatges nous; MOLLET [172] preveu passar de 50.000 habitants a 62.500 (2017), i les taxes de creixement es multipliquen en els municipis petits, com SANT LLOREN DHORTONS [173], que amb una poblaci de
27
1.900 habitants classifica 186 ha de sl urbanitzable (el doble del sl urb existent) per a acollir 1.500 nous habitatges, amb la qual cosa triplica la poblaci, o SANTA OLIVA [174], amb una poblaci de 2.600 habitants i sl classificat per a acollir fins a 15.000 habitants. La classificaci de nou sl urbanitzable per a atendre la demanda dactivitats productives mant una tendncia similar i municipis com Vic, Berga, Calella o Sant Lloren dHortons aproven tamb creixements rellevants de sl industrial, sovint en sectors discontinus amb el teixit urb existent i en contradicci amb el model de ciutat compacta proposada pel pla mateix, fet que va comportar la denegaci o suspensi dalguns daquests sectors per part de la Comissi Territorial dUrbanisme. Les propostes ms innovadores sorgeixen, potser, en aquells municipis que ja han exhaurit el sl que podria ser apte per a incorporar-se al procs durbanitzaci. Aix, Mollet fa una aposta pel desenvolupament urbanstic sense incrementar locupaci de sl sin a partir de la reforma i la densificaci dels teixits residencials, tot introduint-hi serveis i comer per a diversificar els usos, i a partir de la reconversi de sectors industrials cap a noves activitats terciries compatibles amb ls residencial. De manera similar, el POUM de Cambrils es proposa doblar la poblaci del municipi compactant i densificant la ciutat per tal de preservar el sistema despais naturals i agrcoles. A Santa Oliva, la revisi del POUM assumeix lhoritz de lanterior pla de multiplicar per sis la poblaci (de 2.600 a 15.000 habitants), per tracta de contenir locupaci de sl concentrant ledificabilitat en determinades parts dels sectors (sense desclassificar sl) i incrementar el sl lliure a travs de les cessions de verd dins del procs urbanitzador mateix.
Alternativament, agents socials i professionals proposaven una aposta per la qualitat del territori i el paisatge com a recurs per a la reconversi cap a un model turstic de major qualitat i valor afegit i menor impacte territorial. Aix, les conclusions del debat consideraven que, per tal dassolir un turisme de qualitat, calia preservar el paisatge i, per tant, contenir el creixement urbanstic. En parallel al Debat Costa Brava, el 2004 es produa tamb un debat social sobre el model urbanstic de lEmpord liderat en bona part per la plataforma Salvem lEmpord. Aix, mentre el DPTOP redactava lavantprojecte del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LEMPORD [136]) i celebrava diverses sessions de debat del Pla amb els ajuntaments i amb els agents socials i ciutadans, Salvem lEmpord desenvolupava una activa campanya de participaci i debat. Les conclusions daquests debats promoguts per Salvem lEmpord apuntaven a establir un llindar de creixement per a cada municipi; limitar el nombre de residncies secundries; potenciar la rehabilitaci i limitar els nous creixements al voltant dels nuclis; incorporar la gesti de laigua i els residus al Pla director; potenciar lagricultura amb funcions de conservaci del territori; millorar el transport pblic, i establir mesures per a impedir que durant el trmit del Pla es realitzin actuacions que en comprometessin els objectius i criteris.
El Pla director urbanstic del sistema costaner fa un esfor per a protegir espais litorals no urbanitzats
Per potser la iniciativa ms destacada de lany, per les seves implicacions concretes i immediates (tot i que limitades) a lhora de limitar el creixement urbanstic al litoral, va ser la iniciativa del nou Govern de la Generalitat de redactar el PLA DIRECTOR URBANSTIC DEL SISTEMA COSTANER [138] (PDUSC). El Pla es plantejava lobjectiu de protegir els espais costaners encara no urbanitzats (en una franja de 500 m a partir de la lnia de costa), evitar la consolidaci dun continu edificat, preservar els valors paisatgstics i culturals del litoral i potenciar-lo com a recurs social per a la qualitat de vida del conjunt de la poblaci i com a recurs econmic per al turisme. Dacord amb els estudis del Pla, el 46,5% del litoral estava classificat com a sl urb i el 39,6% en tenia garantida la protecci pel fet destar incls al PEIN. Per tant, el PDUSC es proposava excloure definitivament del procs urbanitzador el 8,2% de sl classificat com a sl no urbanitzable per sense una protecci de rang superior i tractar dincidir, en la mesura que fos possible, en el 5,7% que tenia classificaci de sl urbanitzable dacord amb els planejaments urbanstics municipals. A aquest efecte, el PDUSC es va diferenciar en dues fases: una primera relativa als sls no urbanitzables i els urbanitzables no delimitats; i una segona relativa als sectors de sl urbanitzable programat que encara no tenien aprovat el pla parcial que els desenvolups. El mes de maig el DPTOP va aprovar inicialment la primera fase del PDUSC que garantia la protecci de 24.000 ha de sl no urbanitzable inclosos en la franja de 500 m a la lnia de costa. Aquests sols, en disposar ara duna protecci de rang superior com a "sistema costaner", ja no podrien ser transformats com a sl urbanitzable en les futu-
URBANITZACI DEL LITORAL

Lany 2004 es va caracteritzar per un intens debat sobre la contenci del creixement urbanstic al litoral catal, particularment accentuat a les comarques gironines. Tres van ser els aspectes que van centrar aquest debat: les reflexions sobre la insostenibilitat del MODEL TURSTIC [198] actual i els riscos que un creixement urbanstic excessiu acabessin perjudicant el turisme; la iniciativa del nou Govern de la Generalitat de tramitar el PLA DIRECTOR URBANSTIC DEL SISTEMA COSTANER [138] a fi de preservar els sectors que han arribat als nostres dies sense urbanitzar, i el gran nombre de mobilitzacions ciutadanes contra plans urbanstics derivats del planejament general vigent aprovat fa ms o menys anys.
El debat sobre el model turstic, el creixement urbanstic i la preservaci del paisatge al litoral catal
El DEBAT SOBRE EL MODEL TURSTIC [198] i el desenvolupament urbanstic va trobar lany 2004 un marc de reflexi social i professional en el DEBAT COSTA BRAVA [68], celebrat entre els mesos de mar i abril. Les diferents jornades van alertar sobre la insostenibilitat del model turstic actual, ats que la continuaci de la dinmica present de creixement urbanstic posava en risc els recursos (paisatge, patrimoni) que eren latractiu turstic daquests comarques.
28
res revisions del planejament municipal; alhora sen limitaven els usos admesos a funcions agrcoles, ramaderes, forestals i a lexplotaci dels recursos naturals. Posteriorment, al novembre, el DPTOP aprovava els objectius i criteris de la segona fase del PDUSC, referida ara als sectors de sl urbanitzable delimitat que encara no tenien aprovat el pla parcial que havia de desenvolupar-los. Del total de 211 sectors en aquesta situaci, el pla nexcloa 161 (que ats el grau de consolidaci dels drets adquirits dels promotors podrien continuar la seva tramitaci normal per a ser urbanitzats) i se centrava en 721 ha, distribudes entre 50 sectors, en les quals estimava legalment i econmicament viable arribar a acords per tal que fossin desclassificades i posteriorment protegides com a sl no urbanitzable del sistema costaner, tot i que el DPTOP descartava la via de lexpropiaci. Aquesta segona fase del PDUSC afectava alguns sectors que havien estat objecte de llargues polmiques en els darrers anys com ara CAP RAS [146], CALA BANYS [144], LES MADRIGUERES [153], BARENYS [156] O RIUMAR (AL DELTA DE LEBRE [24]). El PDUSC va tenir una acollida favorable per la major part dagents del territori. Tanmateix va comptar amb loposici dalguns ajuntaments que entenien que el pla envaa competncies municipals, defensaven alguns projectes que entenien fonamentals per al seu desenvolupament social i econmic o advertin de les possibles indemnitzacions als promotors. Daltra banda, les plataformes de defensa del territori van fer una valoraci positiva de la iniciativa, per van lamentar la poca ambici del Pla i alternativament proposaven que sactus tamb per a desclassificar aquells sectors de sl urbanitzable que tenien pla parcial aprovat, fet que va ser eludit pel DPTOP ja que entenia que caldrien importants indemnitzacions als promotors que tenien drets consolidats durbanitzaci.
Si b la conscincia social sobre el valor ambiental i paisatgstic daquests sectors ha evolucionat substancialment des del moment de laprovaci del plans corresponents, el temor a la possibilitat que els tribunals poguessin imposar als ajuntaments importants indemnitzacions per als promotors pels drets que hi havien adquirit ha impedit tots aquests anys que es produssin iniciatives de desclassificaci de sectors urbanitzables, fins i tot en les successives revisions del planejament municipal. En efecte, ladequaci al planejament vigent i les indemnitzacions als promotors en el cas de la desclassificaci del sector s un argument recurrent dels ajuntaments per a continuar tramitant la major part de plans urbanstics que reben una forta contestaci per part de plataformes ciutadanes o de defensa del territori que reclamen la protecci dels terrenys. Aquest era el cas, per exemple, de CAP RAS A LLAN [146] O DE LA PINEDA DEN GORI A PALAMS [149], com abans ho havia estat FLUVIANUTIC [147] I VILANERA A LESCALA [26]. Alternativament, davant la pressi ciutadana, els ajuntaments han estat recorrent, en aquests darrers anys, a dues vies (alternatives o complementries) de negociaci amb els promotors per a reduir en alguna mesura limpacte ambiental i paisatgstic dalguns daquests plans; duna banda, la concentraci del sostre edificable en una part del sector per a alliberar el mxim de sl com a espai lliure de cessi, particularment aquell de major valor ambiental o paisatgstic; i, de laltra, la transferncia del sostre edificable del sector (o part del sostre) a altres sectors del municipi, de manera que el promotor conservs el total del sostre per construir previst en la promoci, per traslladant-lo totalment o parcialment a altres terrenys on limpacte de la urbanitzaci fos menor. Aix, per posar uns pocs exemples, a Lloret, en el conjunt de CALA BANYS, CALA MARCONA I SANT QUIRZE [144] les 84 ha que es preveien urbanitzar es van reduir a tan sols 10 i es va traslladar la resta daprofitament a altres parts del municipi; a Palams, a la Pineda den Gori, sobrien negociacions entre Ajuntament i promotors per construir noms una part del sector i traslladar la resta dedificabilitat a altres terrenys del municipi; a Vilanova, a la PLATJA LLARGA [150], ja feia anys que shavia concentrat ledificabilitat incrementant lalada dels edificis previstos en la part interior a canvi dalliberar dedificacions el sl de la primera lnia de costa; al Vendrell, a LES MADRIGUERES [153], el pla parcial del 2003 ja preveia concentrar els edificis en un ter del sector, creant un parc amb llacunes en els altres dos teros; etc. La precarietat de les finances locals ha emps els ajuntaments a eludir qualsevol soluci que pogus comportar una compensaci econmica per la desclassificaci dun sector. Malgrat tot, les plataformes ciutadanes i de defensa del territori shan continuat mostrant crtiques durant lany 2004 amb aquests procediments negociadors ats que, duna banda, reclamen la denegaci del Pla i la preservaci de tot el sector pels seus valors ambientals i ecolgics i, de laltra, entenen que no serien exigibles indemnitzacions ja que interpreten que els drets dels promotors no queden consolidats fins que saprova definitivament el pla parcial.
El temor a les indemnitzacions pels drets adquirits procedents de planejaments anteriors porta els ajuntaments a negociar concentracions o trasllats de ledificabilitat amb els promotors
El tercer punt datenci, i ms polmic, sobre el procs durbanitzaci del litoral, lany 2004, va tractar el trmit dun bon nombre de plans urbanstics i les mobilitzacions ciutadanes que van suscitar. En efecte, si el PDUSC [138] incidia en aquells sectors no urbanitzables i els urbanitzables en qu el grau de consolidaci dels drets dels promotors encara en permetia la desclassificaci i protecci, en parallel continuaven avanant els trmits dun bon nombre de plans sota lempara del planejament municipal vigent i, per tant, plenament dacord amb la normativa. Bona part daquests sectors havien estat classificats com a urbanitzables en revisions del planejament urbanstic municipal dels anys vuitanta o de comenament dels noranta (per exemple, la Pineda den Gori a Palams, les Madrigueres al Vendrell, EL PARC SAM A CAMBRILS [158], LA VALL DE SANTA CREU AL PORT DE LA SELVA [176] o fins i tot com a sl urb, la Platja Llarga a Vilanova, etc.).
29
Cap a un canvi cultural? El valor del paisatge com a recurs econmic comena a posar en qesti la urbanitzaci indiscriminada del territori
En qualsevol cas, desprs danys de mobilitzacions ciutadanes, el 2004 sembla que salbira un incipient canvi de tendncia en les poltiques de creixement urbanstic al litoral, no noms per limpacte del PDUSC sin tamb pel fet que diversos ajuntaments han denegat, o redut sensiblement, propostes durbanitzaci prou significatives. En efecte, i com ja sha apuntat abans, el PDUSC [138] no noms ha suposat excloure definitivament de la incorporaci el procs urbanitzador dels sls no urbanitzables sense especial protecci (evitant que puguin passar a urbanitzables en la revisi dels plans municipals, com en el cas de VILANERA [26]), sin que, si es confirmen les previsions de laprovaci inicial del pla referent al sl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, pot suposar el punt final a alguns dels plans urbanstics que han aixecat major oposici ciutadana en els darrers anys com el de CAP RAS [146], DE CALA BANYS [144] O LES MADRIGUERES [153] que, provisionalment, resten pendents de llicncies. Daltra banda, cal destacar que durant lany 2004 diversos ajuntaments shan mostrat contraris a executar alguns dels grans plans urbanstics al seu municipi, com s el cas de diversos CAMPS DE GOLF I URBANITZACIONS A LEMPORD [23]: aix, Cistella no va autoritzar un camp de golf amb 280 habitatges, Garrigoles i Santa Cristina dAro es mostraves favorables a un dels dos projectes de golf en el respectiu municipi si b soposaven a un segon, i Bellcaire revisava el seu POUM per a impedir dos projectes de camps de golf, amb 480 i 300 habitatges respectivament. De manera similar, Cambrils modificava el seu POUM per a reduir significativament el projecte durbanitzaci al PARC SAM [158]; la Comissi dUrbanisme de les Terres de lEbre denegava la URBANITZACI MONTSIANELL [154] a Amposta; lany 2003 el DPTOP va acordar desclassificar el sector de FLUVIANUTIC [147], i la resoluci definitiva de la PLATJA LLARGA [150] de Vilanova restava pendent, el 2004, dun informe de lACA sobre la inundabilitat del sector. Un cas excepcional, per dalt valor simblic, era el procs de negociaci entre el Ministeri de Medi Ambient i el CLUB MDITERRANE [199] per a ladquisici dels terrenys i el posterior enderroc daquest complex turstic de 200 ha, 370 habitatges i diverses installacions de lleure dins del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS.[125]. Tanmateix, aquesta tendncia a limitar el creixement urbanstic al litoral lany 2004 encara estava lluny de ser generalitzada i, per exemple, a les Terres de lEbre sorgien fins a cinc PLANS URBANSTICS AL DELTA DE LEBRE [24] de grans dimensions que comportarien la installaci de quatre camps de golf i ms de cinc mil nous habitatges i que comptaven amb el suport dels ajuntaments respectius apellant a les necessitats de desenvolupament turstic i econmic daquestes comarques. En qualsevol cas, les plataformes de defensa del territori mantenien la seva oposici al trmit dels diferents plans urbanstics al litoral amb una triple estratgia: la
presentaci dallegacions en el trmit dels plans i de recursos als tribunals; les mobilitzacions puntuals, i lacci propositiva de nous principis i criteris dordenaci del territori que continguin el creixement urbanstic i afavoreixin la preservaci dels paisatges i els ecosistemes, com el cas abans esmentat del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LEMPORD [136].
URBANITZACI A MUNTANYA I ESTACIONS DESQUI Sobre el debat entre el creixement de residncies secundries i lampliaci destacions desqu i els seus impactes sobre el medi i el paisatge
Lany 2004 va suposar tamb lesclat del debat pblic sobre el creixement urbanstic a les comarques del Pirineu associat al MODEL TURSTIC [198] i les estacions desqu. Durant els darrers anys shavia produt al Pirineu un important increment de la construcci de residncies secundries vinculades al turisme dhivern, amb una forta estacionalitat pel que fa a locupaci. Diversos collectius i plataformes van alertar sobre la insostenibilitat de la creixent pressi urbanstica de les residncies secundries i les estacions desqu sobre un medi ambient i un paisatge especialment frgils (que eren, alhora, la seva principal font i actiu de riquesa), i parallelament soposaven duna manera activa als nous plans urbanstics que sorgien, molt especialment al Pallars Sobir i a la Cerdanya. El projecte que va donar lloc a una major polmica lany 2004 va ser el de les ESTACIONS DESQU I URBANITZACIONS A LA VALL FOSCA [77]. Lany 2003 shavia donat a conixer la primera fase del complex que incloa una estaci desqu a Fili, un camp de golf i una zona residencial a Espui. Les obres de totes tres installacions van comenar el 2004. Alhora, el 2004 sanunciava tamb la segona fase del complex que incloa un hotel i una urbanitzaci a Xerallo, vinculats a un nou domini esquiable a Llevata, aix com la connexi daquests dos dominis amb LESTACIO DESQU DE BO-TALL [74]. El conjunt del complex comportaria la construcci duns mil habitatges de residncia secundria i dunes dues mil tres-centes places hoteleres. Els diferents projectes van trobar loposici de diversos collectius i plataformes ciutadanes, aix com dentitats ecologistes, que reclamaven un replantejament del model urbanstic i turstic per a frenar el progressiu deteriorament paisatgstic i ambiental del Pirineu i una moratria per a la construcci de noves pistes desqu i residncies secundries. Alhora, LAMPLIACI DE LESTACI DESQU I COMPLEX RESIDENCIAL DE BAQUEIRA-BERET [75], que ja havia comportat conflictes amb les entitats ecologistes els anys anteriors, ats que reclamaven la inclusi de lampliaci del domini esquiable dins la Xarxa Natura 2000, va continuar sent un altre focus de polmica. Duna banda, perqu lentrada en funcionament de la primera fase de lampliaci al Pallars no semblava comportar un impacte sensible en leconomia del Pallars i, de laltra, perqu limpacte ambiental que ocasionava linici de les obres del nou complex residencial Baqueira 1.500, a la vall de Ruda, que prevei 500 apartaments, 46 cases unifamiliars, tres hotels i un aparcament per a 1.500 vehicles era inqestionable.
30
Daltra banda, dos projectes de revitalitzaci destacions desqu posaven de manifest que aquestes installacions comportaven prdues econmiques si no anaven vinculades a projectes durbanitzaci. Aix, a Bo-Tall es produa un canvi de propietat de les installacions, ateses les prdues en la gesti actual, i els nous propietaris proposaven nous plans de creixement urbanstic i del domini esquiable. De manera similar, els intents de lAjuntament de Vielha de reobrir les pistes DERA TUCA [76], tancades des dels anys vuitanta, preveien compensar els nous gestors amb aprofitaments urbanstics al nucli de Betren, a peu de pistes, on es projectaven hotels, habitatges i activitats comercials. Tanmateix, els plans urbanstics per a la construcci de residncies secundries no es limitava noms als complexos desqu. Un dels plans ms controvertits de lany es produa al petit nucli de PEDRA [159] (al municipi de Bellver, a la Cerdanya): el nucli compta actualment amb tant sols tretze habitatges, per dos plans urbanstics hi preveien la construcci de fins a cent trenta nous habitatges per a residncies secundries. La mobilitzaci ciutadana va portar lAjuntament a denegar, el 2004, un dels projectes, tot i que els promotors van interposar recurs davant del TSJC. Les plataformes locals alertaven que projectes com aquest posaven en perill el paisatge de la Cerdanya, que constitua el seu principal recurs econmic, alhora que advertien del fet que la demanda de residncies secundries havia comportat un extraordinari increment del preu de lhabitatge i hi dificultava laccs a la poblaci local. Diversos collectius ciutadans soposaven tamb a PLANS URBANSTICS AL PALLARS [164] (Vall dUnarre, Ribera de Cards, Son, Als i Isil, etc.) que atemptaven contra el paisatge o el patrimoni construt. A la Val dAran el rpid creixement urbanstic dels darrers anys havia generat, encara, un nou problema: el collapse estacional de les infraestructures viries i del subministrament denergia elctrica. En aquest context, el Govern de la Generalitat va prioritzar la redacci de diversos documents de planejament territorial i urbanstic per a ordenar la dinmica constructora i preservar el medi ambient i el paisatge pirinenc. Aix, el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LALT PIRINEU I ARAN [143] es proposava ordenar el desenvolupament urb i dinfraestructures de la regi, alhora que mirava de preservar-ne els espais oberts. A aquest efecte, proposava concentrar els nous creixements al voltant dels principals nuclis de poblaci i regular lincrement de residncies secundries afavorint els allotjaments hotelers. La proposta dafavorir els allotjaments hotelers era benvinguda per bona part de la societat pirinenca, ats que aquests establiments consumeixen menys sl, suposen una millor eficincia en ls estacional i aporten ms llocs de treball i valor afegit a leconomia local que les residncies secundries. Aquest fet va donar lloc, tamb, el 2004, a un debat no resolt sobre la possibilitat destablir algun tipus de fiscalitat diferencial que penalitzs els habitatges ds estacional. El Pla territorial de lAlt Pirineu i Aran va anar acompanyat tamb, el 2004, de linici dels treballs dels PLANS DIRECTORS URBANSTICS DERA VAL DARAN [139] i del Pallars, aix com del pla director destacions desqu i dunes normes urbanstiques complementries darquitectura i urbanisme per a regular les ti-
pologies edificatries i el tractament arquitectnic de les noves construccions.
CREIXEMENT URBANSTIC A LA REGI METROPOLITANA La reflexi sobre els costos del model de creixement urb de baixa densitat i els conflictes entre grans plans urbanstics i la preservaci dels espais agrcoles i forestals metropolitans
En lmbit metropolit, lany 2004 el debat sobre el creixement urbanstic va tenir dos focus destacats datenci: duna banda, la reflexi sobre els costos socials, ambientals i econmics del model DURBANITZACI EN BAIXA DENSITAT [200], que ha caracteritzat bona part dels creixements den de mitjan anys vuitanta; i, de laltra, loposici de grups ecologistes i plataformes ciutadanes a diversos grans projectes urbanstics pel seu impacte en el sistema despais oberts de la Regi Metropolitana. Al llarg de lany, aquests conflictes es van focalitzar molt particularment entorn de tres territoris i problemtiques molt especfics: les iniciatives de preservaci despais significatius de la plana agrcola del Valls (com ara el CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA [58], LACTUR DE SANTA MARIA DE GALLECS [137] o el PARC ZOOLGIC DEL VALLS [129]); els projectes residencials i terciaris en el permetre del Parc de Collserola (com la VALL DE SANT JUST [151], PORTA DE BARCELONA-CAUFEC [161] o CAN BUSQUETS [145]), i el conflicte entre les activitats industrials i logstiques i els paisatges de la vinya al Peneds (PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LALT PENEDS [135], CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDS [39] o la CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DE LARBO [42]). En lmbit professional de lurbanisme, el 2004 va destacar per la presentaci de diversos estudis i la celebraci de seminaris i exposicions sobre la URBANITZACI DE BAIXA DENSITAT [200] que ha caracteritzat els nous creixements a la Regi Metropolitana de Barcelona des de mitjan anys vuitanta. Els diversos estudis destacaven el ritme docupaci del sl amb promocions residencials de baixa densitat (habitatges unifamilars allats o adossats) i de sectors industrials discontinus amb els nuclis urbans i alertaven, duna banda, sobre el risc dexhaurir el sl urbanitzable a causa de la poca eficincia docupaci del territori daquest model i, de laltra, sobre els seus costos ambientals, econmics i socials. En aquest sentit, tant el nou ACORD DE GOVERN [2003:5] com la MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105] recollien aquesta preocupaci i establien com a objectius un model urb de creixement compacte, amb complexitat de funcions i que persegus la cohesi social. Alhora, en mbits professionals sorgien propostes aplicades i bones prctiques tant per a la contenci del creixement difs com per a la intervenci en els espais de baixa densitat ja existents per tal duna millor integraci en el territori. En parallel, en lmbit social i en lopini pblica el debat es focalitzava en el conflicte entre les propostes de nous creixements residencials o per activitats econmiques i la preservaci despais agrcoles i forestals despecial significat per a les comunitats locals. En particular, els tres espais en qu els nous plans urbanstics van generar una
31
major polmica eren els espais agrcoles del Valls, el permetre del Parc de Collserola i els paisatges de la vinya del Peneds.
municipis de lmbit del PGM: el Prat, lHospitalet i altres sectors de Cerdanyola. El 2004 va veure tamb com els ajuntaments de Sabadell, Castellar i Caldes de Montbui desestimaven definitivament les dues possibles localitzacions del projecte de PARC ZOOLGIC DEL VALLS [129], que hauria ocupat entre 92 i 124 ha. Aquest projecte havia rebut una important oposici de grups ecologistes que reclamaven la protecci dels terrenys pels seus valors ecolgics i paisatgstics. En el cas del terrenys de Torre Marimon (Caldes de Montbui), la plataforma ciutadana va presentar un projecte de formaci, recerca i educaci sobre activitats agrries als terrenys on shavia plantejat la installaci del parc i a final dany shavia obert un dileg amb lAjuntament per a desenvoluparlo. Aix mateix, a Sant Quirze del Valls, lAjuntament i lassociaci de vens arribaven a un principi dacord per a la recuperaci de lAIGUAMOLL DE CAN PONSIC [152] (en lmbit de la "via verda" Collserola-Sant Lloren).
Acords entre ajuntaments i Generalitat possibiliten la preservaci parcial despais agrcoles en grans projectes urbanstics diniciativa pblica al Valls
El debat sobre la preservaci dalguns dels darrers espais agrcoles i forestals caracterstics del paisatge tradicional i identitari del Valls va tenir el 2004 dos principals centres datenci (si b el conflicte sestenia a altres projectes): el Centre Direccional de Cerdanyola i Gallecs. Tots dos casos presentaven elements molt significatius en com: es tractava de plans diniciativa pblica (gestionats per lINCASOL) que incidien sobre espais en qu grups ecologistes i entitats ciutadanes feia llarg temps que reclamaven la preservaci dels seus valors paisatgstics i ecolgics. Ambds casos van tenir tamb, el 2004, una resoluci similar: la pressi ciutadana va empnyer els ajuntaments a un complex procs de negociaci amb la Generalitat del qual va resultar una substancial modificaci dels projectes inicials amb lobjectiu de preservar part daquests espais agrcoles, per b que, en un i altre cas, els grups ecologistes van considerar que la reducci del projecte no era suficient i reclamaven la protecci de tots els terrenys. Malgrat tot, el PLA DIRECTOR URBANSTIC DE LACTUR DE SANTA MARIA DE GALLECS [137], aprovat inicialment el 2004, ha estat la iniciativa ms important fins a la data per a protegir un espai agrari del Valls amb especial significat per a la societat de la comarca: el PDU posava punt final al procs urbanitzador en aquest sector. Des de la declaraci de lACTUR, i fins a la data, shavia urbanitzat el 43% del sector i el PDU proposava preservar el 85% (774 ha) del que encara no estava urbanitzat com a cessions derivades de la urbanitzaci del 15% restant (60 ha), amb la qual cosa quedaria tancat el desenvolupament urb de Gallecs. El fet doptar per cessions en sl urb en lloc de la desclassificaci impedia que els antics propietaris expropiats poguessin reclamar el dret de reversi i garantia la propietat pblica del sl. Per a la gesti de lespai preservat es constituiria un consorci amb els ajuntaments implicats, que rebria el sl en cessi i, alhora, gestionaria les activitats agrcoles, paisatgstiques, educatives i de lleure. Tanmateix, grups ecologistes i associacions venals continuaven reclamant la desclassificaci del sector i soposaven a la urbanitzaci de les darreres 60 ha que establia el PDU. El procs seguit en el cas del CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA [58] va ser una mica diferent: el nou govern de lAjuntament de Cerdanyola va establir un conveni amb el DPTOP per tal de modificar el Pla parcial de la Plana del Castell, aprovat el 2002, que afectava 342 ha. El nou conveni redua a 1.800 el nombre dhabitatges previstos per tal deixamplar el corredor de la "via verda" que connecta Collserola amb Sant Lloren del Munt. La forma dobtenci daquest espai verd era similar al de Gallecs, en tant que sobtenia per cessi en el desenvolupament del Pla. Tanmateix, en aquest cas, lINCASOL va traslladar el sostre edificable que es redua a la plana del Castell a altres
Continua avanant la tramitaci de plans urbanstics al permetre del Parc de Collserola malgrat loposici venal
El debat en el permetre del Parc de Collserola tenia, per, una natura i unes resolucions molt diferents. Els darrers anys, a la comarca del Baix Llobregat havien sorgit diversos projectes durbanitzaci a tocar del Parc del Collserola. Dos plans van centrar la polmica del 2004: els diversos sectors de la VALL DE SANT JUST [151] al municipi de Sant Just Desvern i el projecte PORTA DE BARCELONACAUFEC [161] al sector de Finestrelles, Esplugues. En el cas de Sant Just Desvern, la qesti girava entorn de diversos sectors que el PGM de 1976 havia classificat com a sl urbanitzable de desenvolupament opcional, als vessants o al peu de Collserola. En conjunt, aquests sectors admetien fins a 120.000 m2 de sostre. Davant les mobilitzacions ciutadanes, lAjuntament va establir, lany 2002, una suspensi temporal dels trmits del planejament derivat que sexhauria el 2004 i que ja havia estat recorreguda pels propietaris. Al final del termini, lAjuntament proposava una modificaci del PGM per a reduir el sostre a una tercera part de les previsions inicials i traslladar-lo a altres sectors del municipi i de municipis vens, condicionat per a un acord amb els propietaris (shavia assolit amb el 60% de la propietat) i amb altres ajuntaments. La plataforma ciutadana reclamava lextensi de la moratria ja que entenia que aquesta proposta estava lluny de garantir la preservaci de tota la Vall de Sant Just i qestionava lajuntament per la seva actitud poc decidida i per condicionar la protecci a un difcil acord amb els propietaris; alhora, la plataforma entenia que en tractar-se dun sl urbanitzable de desenvolupament opcional no haurien de generar drets ni indemnitzacions. Daltra banda, el 2004 es va aprovar definitivament la modificaci del PGM en lmbit de Finestrelles. El projecte Porta de Barcelona afectava 40 ha a la falda de Sant Pere Mrtir i provenia dun acord entre lAjuntament dEsplugues i FECSA per a soterrar les lnies dalta tensi de Finestrelles. La inversi en el soterrament es compensava amb aprofitaments urbanstics (pas de sistemes a urbanitzable) de fins a 234.000 m2 de sostre. El projecte compre-
32
nia usos residencials, doficines, comercials i de lleure i hi destacaven dues torres de 25 plantes i tres de 17 plantes. Els vens es van mobilitzar contra el projecte, que titllaven despeculatiu, per limpacte en lentorn de Collserola, lexcessiva densitat i la congesti que ocasionaria en la xarxa viria i reclamaven la reducci del sostre edificable; per contra, lAjuntament entenia que era una operaci beneficiosa per a latracci dactivitats terciries al municipi. Tanmateix, una sentncia judicial dictaminava que si es retirava el pla shauria de fer efectiva una indemnitzaci de 42 milions deuros. Finalment, en el permetre de Collserola, a Sant Cugat del Valls, hi va haver un altre projecte que tamb va generar mobilitzacions ciutadanes significatives. El pla de lAjuntament per a legalitzar noranta habitatges fora dordenaci en una zona boscosa de CAN BUSQUETS [145], classificada com a urbanitzable de desenvolupament opcional, hi preveia la construcci de seixanta-cinc habitatges ms. El projecte va generar el rebuig venal per lagressi que suposava en un espai despecial inters natural i com a resposta es va formular un projecte alternatiu per a legalitzar els habitatges existents sense urbanitzar ms el sector i relocalitzar el creixement en altres mbits ms consolidats de la Floresta.
Un exemple especialment destacat del tipus dimplantacions que es proposaven al Peneds era la CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DE LARBO [42]. Dacord amb el projecte de lanterior govern de la Generalitat, la CIM havia docupar 220 ha, dimensions que la convertirien en la ms gran del sud dEuropa. El rebuig venal es va concretar en la creaci duna plataforma contra el projecte que denunciava que el CIM soposava a la voluntat comarcal de preservar el paisatge i reclamava la suspensi del projecte fins que no es fes un plantejament global de les grans infraestructures de la comarca a travs dun pla director urbanstic. Lany 2004, el nou Govern de la Generalitat, tot i que considerava que la CIM de lArbo era un projecte prioritari per a les necessitats logstiques de Catalunya (per la seva posici estratgica respecte de les autopistes, els ferrocarrils i els ports de Barcelona i Tarragona), preveia la possibilitat, no concretada, de redimensionar a la baixa el projecte anterior. En qualsevol cas, els nous projectes de polgons industrials i logstics sallunyaven cada vegada ms del centre de la Regi Metropolitana per la diferncia del preu del sl i per la dificultat de disposar de sectors urbanitzables de grans dimensions. Una mostra daquest fet era el projecte impulsat per una associaci empresarial del Baix Llobregat de construir un PARC DACTIVITATS ECONMIQUES A LALBI [121], a la comarca de les Garrigues, que havia docupar 64 ha.
Iniciatives dordenaci del territori per a limitar limpacte de les dinmiques metropolitanes en els paisatges de la vinya al Peneds
El tercer territori on lany 2004 es produa un debat destacat sobre les dinmiques metropolitanes era la comarca del Peneds. En aquest cas, el debat se centrava a fer compatible la creixent pressi de nous projectes dinfraestructures i activitats industrials i logstiques amb la preservaci del paisatge de la vinya, en unes comarques on el sector vitivincola encara suposa un pes molt important per a leconomia de la zona. Al Peneds, per, per damunt de les mobilitzacions ciutadanes en reacci als projectes, va destacar lesfor anticipat de lAdministraci local i dels agents econmics per a desenvolupar instruments dordenaci del territori en un context de rpid creixement de les dinmiques metropolitanes. Els dos instruments proposats van ser el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LALT PENEDS [135] i la CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDS [39]. El Pla director territorial de lAlt Peneds siniciava el 2002 a proposta del Consell Comarcal per a establir directrius dordenaci territorial que evitessin els impactes negatius de les transformacions del territori i permetessin compatibilitzar leconomia i el paisatge de la vinya amb les dinmiques metropolitanes (especialment activitats industrials i logstiques i grans infraestructures). La Carta del Paisatge de lAlt Peneds sorgia tamb el 2002 per iniciativa del Consell Comarcal i empresaris vincoles. La Carta, aprovada pel Consell Comarcal lany 2004, es proposava protegir i millorar el paisatge mitjanant una gesti dinmica del territori; introduir criteris paisatgstics en el planejament urbanstic municipal, i establir un codi de bones prctiques agrries per a preservar el paisatge. Tanmateix, el document va ser criticat per les plataformes de defensa del territori, ja que el document noms tenia carcter de recomanacions per no era vinculant.
CENTRES PENITENCIARIS Aqu no o aqu s? Entre loposici venal i els acords amb els ajuntaments
Lany va suposar la reaparici duna polmica que feia molts anys que es mantenia apartada del debat pblic a Catalunya: la localitzaci de centres penitenciaris. Lincrement registrat al llarg dels darrers anys de la poblaci reclusa no shavia tradut amb un increment de les installacions penitenciries, la qual cosa feia insostenibles les condicions dels centres existents. Lany 2004, el rebuig venal a les primeres propostes puntuals de localitzaci de nous centres, sense el suport dun pla sectorial de centres penitenciaris, va tornar a portar la qesti a un lloc destacat de lactualitat territorial. Latenci la va acaparar la polmica entorn del projecte de construcci dun CENTRE PENITENCIARI A SANT JOAN DE VILATORRADA [60]. En efecte, lanterior govern de la Generalitat havia adquirit, lany 2003, 42 ha de sl rustic en aquest municipi amb la intenci de construir-hi un centre penitenciari, per la decisi es va prendre sense consultar els ajuntaments afectats ni els agents locals. Lanunci del projecte, per part del nou govern, va generar una reacci inicial unnim de rebuig tant de lAjuntament i dels vens de Sant Joan de Vilatorrada com dels municipis de lentorn. Entre els arguments contraris a la installaci de la pres destacaven, duna banda, el valor paisatgstic dels terrenys, per tamb lopacitat del procediment i el sobrepreu que shavia pagat per la compra dels terrenys. Els vens es van organitzar a travs duna plataforma ad hoc i van realitzar nombroses mobilitzacions de protesta. Tanmateix, a mitjan any, el Departament de Justcia i lAjuntament de Sant Joan de Vilatorrada van arribar a un
33
acord per a aixecar un centre penitenciari al municipi. Aquest acord suposava lemplaament del centre en una altra finca del mateix municipi, contigua a la inicialment prevista, i la reducci de les dimensions i capacitat de la installaci. LAjuntament entenia que el nou emplaament era ms adequat, ja que tant per la localitzaci com per les mesures dintegraci paisatgstica el centre tindria un impacte visual menor. Tanmateix, els vens van mantenir el seu rebuig al centre, atesa la contigitat de les finques i mantenien les mobilitzacions per a anullar el projecte. El 2004, el Departament de Justcia va arribar, tamb, a un principi dacord amb lAjuntament de Sant Lloren dHortons per a construir un altre centre penitenciari a SANT JOAN SAMORA [59], en un sector qualificat de sl industrial, prop dun abocador de residus industrials. El projecte tamb va comportar un fort rebuig per part dels vens de Sant Joan Samora. Desprs de la polmica, el Departament de Justcia va anunciar la construcci de 6.500 noves places per a reclusos, per en va condicionar la localitzaci a la redacci dun pla sectorial de centres penitenciaris. Alhora, i per tal dincentivar entre els municipis la proposta dacollir presons, el Govern va acordar que els qui shi acollissin rebrien un cnon anual en compensaci extret directament dels pressupostos de la Generalitat.
Franca i Bon Pastor) persegueixen una renovaci del teixit productiu, latracci dactivitats denses en coneixement i la introducci de volums significatius dhabitatge per a crear nous barris amb mixicitat ds productiu i residencial. En canvi, les operacions associades a la renovaci de les infraestructures viries i ferroviries (Gran Via de lHospitalet), pla urbanstic de Sant Andreu-Sagrera), atesa la seva nova centralitat i proximitat a altres grans projectes (estaci FAV, ampliaci de la Fira), tendeixen a combinar loferta dhabitatge amb loferta de sl per a activitats terciries, com ara oficines, hotels i comer. Molts daquests projectes de transformaci urbana van generar mobilitzacions venals, la major part de les quals entenien que hi havia un excs daprofitament privat i consideraven excessives les densitats (i lalada dels edificis singulars proposats) amb la qual cosa safavoria sespeculaci (com ara al Frum 2004, Poblenou i 22@, Marina-Zona Franca, Bon Pastor o Sant Andreu-Sagrera) alhora que reclamaven una major proporci dhabitatge pblic o protegit i ms equipaments de barri. En qualsevol cas, en lmbit de la transformaci urbana, lany 2004 va venir marcat per la celebraci del Frum Universal de les Cultures i, per tant, per la inauguraci del projecte urbanstic del FRUM 2004 [196]. Loperaci urbanstica del Frum no es limitava, per, a les installacions del Frum Universal de les Cultures i, si b parts del projecte ja estaven en funcionament abans de la celebraci de lesdeveniment (com el complex residencial, comercial i hoteler de Diagonal Mar), el port esportiu quedava encara pendent dinauguraci i sobre altres projectes encara planava un ampli marge dincertesa, com s el cas del PARC ZOOLGIC MAR [130] o del nou campus universitari. La celebraci del Frum va revifar durant tot lany el debat sobre el projecte urbanstic, tant en mbits professionals com entre els vens. Des dmbits professionals es qestionava el fet que es tracts dun sector altament especialitzat i amb poca mixicitat dusos, cosa que impedia que sestigus "creant ciutat". Tamb es considerava que el model urb pel qual havia optat el projecte (lalada dels edificis, la prevalena de larquitectura sobre lurbanisme, lespecialitzaci funcional, etc.) no estava acord amb el model de ciutat que havia fet de Barcelona un referent en lurbanisme mundial. Daltra banda, moviments venals qestionaven loportunitat de la inversi (que es podria haver destinat a finalitats socials o dhabitatge protegit) i entenien que el projecte beneficiava noms els interessos immobiliaris per no el conjunt de la ciutadania, alhora que reclamaven ms habitatge protegit a la zona. Laltre gran projecte de renovaci urbana a Barcelona que va despertar molt inters entre lopini pblica al llarg del 2004 va ser la transformaci del Poblenou i el projecte 22@ que afectava unes 200 ha ds principalment industrial, on es proposava una mixicitat dusos residencials i dactivitats denses en coneixement i noves tecnologies. Tot i que el projecte va ser aprovat lany 2000, no va ser fins al 2004 que es va aprovar el darrer, i ms gran, dels sis plans de millora urbana que el desenvolupaven: el corresponent al sector Llull-PujadesPonent, de 32 ha. Aquest any 2004 tamb saprovava
TRANSFORMACI URBANA Entre el reciclatge despais obsolets per a la creaci de nous barris i les protestes venals per lincrement de les densitats i el desequilibri entre benefici privat i inters pblic
Lany 2004 va continuar avanant la concreci i les obres dalguns grans projectes de transformaci urbana, molt particularment als municipis de Barcelona i lHospitalet. Al centre de lrea metropolitana sintensifica la poltica de transformaci urbana despais que han adquirit una nova centralitat i els usos actuals dels quals sn obsolets o b podrien ser ms eficients en una lgica metropolitana. Alhora, els ajuntaments de lrea metropolitana central van mostrar inters a incrementar loferta dhabitatges en uns municipis en qu ja no queden nous terrenys per a urbanitzar. Aquestes intervencions es concentren sobre tres grans tipus despais: les grans zones industrials del municipi de Barcelona (POBLENOU [197], MARINA-ZONA FRANCA [190] I BON PASTOR [195]); les grans operacions de transformaci associades als nous espais resultants del soterrament o enfonsament dinfraestructures viries (GRAN VIA DE LHOSPITALET [189]) o ferroviries (PLA URBANSTIC DE SANT ANDREU-SAGRERA [193] o FAANA MARTIMA DE TARRAGONA [188]), i, finalment, la substituci de grans equipaments obsolets, com ara les casernes militars (CASERNES DE SANT ANDREU [191], CIUTAT DE LA JUSTCIA [187]). En tots aquests casos, coincideix que la nova posici estratgica de centralitat metropolitana dels terrenys fa que el cost doportunitat afavoreixi la implantaci de noves activitats. Aix, els projectes de lAjuntament de Barcelona de transformaci de zones industrials (Poblenou, Marina-Zona
34
el projecte del Parc Barcelona Media, sector destinat a laudiovisual i la comunicaci. Tanmateix, el balan del projecte, amb data 2004, constatava lencara escassa implantaci del tipus dactivitats que volien atraure, lexcs de dependncia de les promocions pbliques i lincrement dels habitatges en rgim de lliure mercat respecte a les previsions dhabitatge protegit. Per lany 2004 va destacar tamb per les mobilitzaci de vens i professionals en contra de la progressiva desaparici del patrimoni industrial caracterstic del Poblenou. En aquest sentit, des de plataformes ciutadanes es formulaven propostes tant de preservaci del patrimoni com de compatibilitzaci daquest amb les activitats previstes en el 22@. Un dels principals objectes de debat va ser la demolici del conjunt de Can Ricart, en el sector del Parc Central, que actualment ja acollia activitats dinnovaci tecnolgica i creaci artstica. Aix mateix, els vens reclamaven proporcions ms altes dhabitatge protegit i lestabliment duna quota daquests habitatges destinada a vens del barri. El model dintervenci del 22@ al Poblenou, combinant la modernitzaci productiva amb loferta dhabitatge, inspirava dos nous projectes que lAjuntament de Barcelona va fer pblics lany 2004 per la creaci del que anomenava "nous barris tecnolgics" en dos sectors on actualment predomina ls industrial: la Marina-Zona Franca i el Bon Pastor. El projecte Marina-Zona Franca afactava 72 ha i es preveia que entre el 25 i 36% del sl es destins a activitats econmiques i que acolls tamb entre 9.000 i 11.000 nous habitatges, fet que suposaria unes densitats dedificaci excepcionalment altes a Barcelona. El projecte del Bon Pastor afectava 75 ha i shi preveien 10.000 habitatges, a part dactivitats productives i comercials. Ambds projectes tenien un horitz aproximat de desenvolupament de deu a quinze anys. Tamb a Barcelona, el 2004 va ser aprovat definitivament el pla urbanstic de Sant Andreu-Sagrera (les primeres versions del qual es remunten a 1988) que ordena els terrenys de les installacions ferroviries de la Sagrera que quedaran alliberats amb la construcci de lestaci del FAV A BARCELONA [86] i el soterrament de la infraestructura. Aquesta ser la principal operaci urbanstica vinculada al FAV a Catalunya. El pla ordena 98,6 ha que es destinaran a habitatges, edificis doficines, hotels, equipaments i serveis ferroviaris. Els vens mostraven la seva satisfacci pel fet que el projecte tirs finalment endavant, per criticaven el sostre destinat a hotels i oficines i la construcci dun edifici de trenta plantes, alhora que entenien que el pla afavoria lespeculaci i reclamaven que les plusvlues generades per loperaci es destinessin a equipaments per al barri. A les proximitats, durant el 2004 tamb es va executar el desallotjament dels darrers ocupants de les Casernes de Sant Andreu i es va concretar la venda dels terrenys al Consorci de la Zona Franca, on es preveia construir 1.000 habitatges i diversos equipaments pendents de concretar en un pla. Un altre projecte de transformaci urbana vinculat al soterrament de la infraestructura ferroviria era el de la faana martima de Tarragona que afectava un sector de 68 ha i el 82% del cost del qual estava previst que es financs amb la venda de sl per
a usos residencials. Daltra banda, el 2004 tamb va ser testimoni del desallotjament i enderroc del poblat experimental de CAN TUNIS [186], que havia estat construit el 1979 per a reallotjar barraquistes dtnia gitana, i el retorn dels terrenys al Port de Barcelona. Can Tuns havia esdevingut un centre de trfic i consum destupefaents i lenderroc va suposar el desplaament de molts toxicmans a altres barris de la ciutat, la qual cosa va provocar protestes de vens, especialment notries al barri de Porta, a Nou Barris. Un altre municipi en profunda transformaci durant lany 2004 va ser el de lHospitalet de Llobregat. La seva situaci en laccs a Barcelona des de laeroport i la localitzaci dinstallacions metropolitanes com lampliaci de la Fira van crear les condicions per a una forta aposta denfonsament de la Gran Via i dordenaci urbanstica de lentorn. El projecte preveia un espai de nova centralitat amb habitatge, oficines, hotels, equipaments i nous serveis de transport pblic, que tindria com a element central la plaa Europa, a la crulla entre la Gran Via i Amadeu Torner. Tot i que lacord datava de 2001, el 2004 es va veure un significatiu avan en la concreci del projecte i de les obres. Una de les operacions singulars ms destacades en aquest mbit era el projecte de Ciutat de la Justcia a les 5 ha de les antigues casernes de Lepant, ja al lmit amb el municipi de Barcelona. Davant les crtiques venals per lexcs dedificabilitat del sector, lany 2004 el Departament de Justcia va revisar el projecte de lanterior Govern i en va reduir ledificaci en un 36%, alhora que diversificava els usos previstos amb la introducci de ms habitatge i comer. Aquest fet endarreria la finalitzaci del projecte, prevista per al 2007 fins al 2009, i generava una controvrsia sobre la concentraci o dispersi dels serveis i dependncies judicials. Tamb a lHospitalet, el 2004 es produa laprovaci inicial de la modificaci puntual del PGM A CAN RIGALT [185]. Can Rigalt s un sector de 25 ha qualificat en el PGM com a parc i equipaments metropolitans, lexecuci dels quals shavia mostrat inviable pels elevats costos de les expropiacions i la urbanitzaci. Un conveni entre lAjuntament i els principals propietaris (F.C. Barcelona i Endesa) garantia la viablitat econmica del projecte basat en la introducci dels usos residencials (1.000 habitatges), inicialment no previstos, i la compensaci de la prdua de zones verdes a lHospitalet en un sector de sl urbanitzable no programat a Gav.
RENOVACI URBANA DE CENTRES HISTRICS I BARRIS Saprova la Llei de millora de barris mentre continuen les polmiques sobre les intervencions a la zona de Ciutat Vella de Barcelona
Un dels fets ms destacats de lany 2004 en relaci amb les poltiques urbanes va ser laprovaci de la LLEI 2/2004 DE MILLORA DE BARRIS, REES URBANES I VILES QUE REQUEREIXEN ATENCI ESPECIAL [103]. La Llei, la primera aprovada en la nova legislatura, perseguia la rehabilitaci integral despais urbans amb greus problemtiques socials, econmiques i urbanstiques per tal de millorar les condicions de vida dels ciutadans que hi resideixen i
35
partia del principi que calia una intervenci pblica de carcter integral i en collaboraci entre la Generalitat i les administracions locals. La Llei creava un fons de foment del programa per a finanar projectes dintervenci integral de millora urbanstica, social i econmica en nuclis histrics, polgons dhabitatge o rees durbanitzaci marginal amb dficits urbanstics i problemtiques socials. El tipus dinversions previstes incloen la millora despais pblics i zones verdes, la rehabilitaci despais comuns dedificis, equipaments socials, actuacions per a la sostenibilitat ambiental, etc. La Generalitat preveia una aportaci de 248 milions deuros duant el perode 2005-2008, amb els quals es pensava finanar quaranta projectes amb una dotaci mxima de 20 milions deuros per projecte. El mateix 2004 es va resoldre la primera de les quatre convocatries del programa: el DPTOP va seleccionar tretze projectes dentre els ms de seixanta presentats, que suposaven una inversi total de 198 milions deuros (el 50% finanat per la Generalitat). Els projectes seleccionats van ser els centres histrics de Balaguer, Manresa i Olot, i els barris del Carme (Reus), Collblanc-la Torrassa (lHospitalet), SERRA DEN MENA (BADALONA I SANTA COLOMA DE GRAMENET) [111], Salt Setanta (Salt), Ca nAnglada (Terrassa), lErm (Manlleu), la Mariola (Lleida) i Roquetes i Santa Caterina (Barcelona). Lanunci del programa va despertar grans expectatives entre els municipis i la resoluci de la primera convocatria va comportar una certa polmica en alguns barris amb problemes urbans i socials que no hi van ser inclosos, com ara Camp Clar (Tarragona) i Sant Cosme (el Prat). Parallelament, per, el 2004 van continuar les polmiques entre lAjuntament de Barcelona i entitats venals i ciutadanes sobre algunes de les intervencions de renovaci urbana a Ciutat Vella, particularment LILLA DE ROBADORS [192] del Raval i al BARRI DE SANTA CATERINA [194]. El projecte dIlla Rambla del Raval, o Robadors, era una de les principals intervencions de renovaci del Raval que hauria de culminar la reforma iniciada amb lobertura de la Rambla del Raval. Loperaci afectava 1,2 ha en les quals es preveien 40.000 m2 de sostre i incloa un hotel de luxe (inicialment de catorze plantes per retallat a nou per loposici venal), 280 habitatges, un bloc doficines i un centre comercial, als qual desprs es va afegir la localitzaci de la nova Filmoteca de Catalunya. Tot i que el pla va ser aprovat el 2001, els darrers desallotjaments i linici de les obres el 2004 van comportar la represa de les mobilitzacions ciutadanes que entenien que el projecte no sadeia amb el model de barri desitjat pels vens i que loperaci afavoria lespeculaci i la substituci de la poblaci del barri per activitats i nous residents amb major capacitat adquisitiva, alhora que denunciaven casos de mobbing immobiliari a llogaters dhabitatges del sector i lentorn. Daltra banda, una de les actuacions de reforma urbana que majors polmiques havien despertat els darrers anys, la del barri de Santa Caterina i lanomenat forat de la vergonya, va ser inclosa en el programa de la Llei de millora de barris [103], mentre persistien les protestes dels vens sobre el model dintervenci que, a parer seu, prioritzava la construcci sobre la voluntat de les persones, afavoria els enderrocs dedifics i ls definitiu del solar del forat de la vergonya.
HABITATGE El preu i la producci dhabitatges continua incrementant, si b sembla que es percep una desacceleraci
El debat sobre les dificultats daccs a LHABITATGE [99] ha continuat essent un dels principals protagonistes territorials i urbans tant als mitjans de comunicaci com entre lopini pblica. Lany 2004 latenci es va centrar, duna banda, en la continuaci de lincrement dels preus i, per tant, de les dificultats per accedir-hi entre bona part de la poblaci; i, de laltra, en els nous plans i poltiques per a facilitar laccs a lhabitatge sorgits arran dels canvis dels governs de lEstat i la Generalitat. Lany 2004 els preus de lhabitatge van continuar incrementant, si b hi havia discrepncies entre els diferents informes sobre si el ritme dincrement es mantenia o es desaccelarava moderadament. Segons el DMAH, el preu a la ciutat de Barcelona es situava en 4.194 /m2 per a lhabitatge nou i 3.178 /m2 per al de segona m, la qual cosa suposaria un increment del 20% respecte del 2003, unes taxes dincrement superiors a les de lany anterior. En canvi, la Societat de Taxaci situava el preu de lhabitatge nou en 3.442 /m2 a Barcelona i de 3.100 /m2 al Conjunt de Catalunya. Segons aquestes dades, lincrement de preus respecte del 2003 se situaria entorn del 12%, inferior al 16% de lany anterior. Tanmateix, diversos organismes econmics internacionals alertaven de la sobrevaloraci del preu de lhabitatge a Espanya, que podia conduir a una caiguda de preus a mitj termini. El Banc dEspanya situava aquesta sobrevaloraci entorn del 20%. Aquest increment de preus comportava tamb un important increment de lesfor econmic de les llars per a accedir a un habitatge i, per tant, deixava desatesa bona part de la demanda. Segons lInstitut Nacional dEstadstica, lincrement del preu de lhabitatge entre 1999 i 2003 havia estat del 83% i multiplicava per cinc lincrement dels salaris, que se situava entorn del 15% en el mateix perode. El DMAH situava lesfor econmic de les llars al municipi de Barcelona per a accedir a un habitatge en el 60,3% dels ingressos familiars i, segons la Societat de Taxaci, lesfor econmic shauria multiplicat per vuit des de 1985. Aquestes xifres contrastaven amb les recomanacions del Banc dEspanya segons el qual, per a evitar la morositat en matria de prstecs hipotecaris, lesfor econmic de les famlies no hauria de superar en cap cas el 33%. En aquest context, per, la producci dhabitatge protegit es mantenia en el conjunt de lestat entorn de tan sols un 10% del total de nous habitatges. Lany 2004 tamb va ser notcia el continuat increment de la producci dhabitatges, que a Catalunya va tornar a assolir un nou mxim histric amb 96.481 habitatges iniciats i 71.101 habitatges acabats, amb uns increments respectius del 8,8% i el 3,3% respecte de lany anterior. Tanmateix, un estudi del Centre de Poltica de Sl i Valoracions estimava que fins a lany 2011 a Catalunya caldria construir entre 375.000 i 570.000 nous habitatges per a atendre la demanda esperada. Aquest increment de
36
demanda satribuia a la formaci de noves llars, la reducci de la dimensi de les llars i larribada dimmigraci. Tanmateix, altres estudis indicaven que aquests factors tan sols explicaven la meitat de la producci actual i que laltre meitat es destinava a residncies secundries o b a la inversi, facilitada pels baixos tipus dinters, els llargs perodes damortitzaci i els alts percentatges de cobertura de les hipoteques sobre el valor de lhabitatge.
aprovava un pla de mesures de xoc previ a la redacci dun nou pla dhabitatge per al perode 2005-2008. Aquestes mesures incloen limpuls del lloguer i lestimul de la producci dhabitatges protegits. A Catalunya, el DMAH aprovava el Pla per al dret a lhabitatge 2004-2007 que preveia la construcci en aquest perode de 42.000 habitatges protegits, el 50% destinats a lloguer; la rehabilitaci de 40.000 habitatges; limpuls del mercat de lloguer, i la creaci de la nova figura dhabitatge a preu taxat (superior al protegit per inferior al de preu lliure) per a fer ms atractiu als promotors la producci dhabitatge accessible. Alhora, la MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105] aprovada el 2004 establia lobligaci de destinar un 20% del sl residencial a habitatge protegit (amb un 10% addicional dhabitatge concertat en els municipis de ms de 10.000 habitants i caps de comarca), reserva que shauria de fer efectiva en tot el planejament derivat que saprovs inicialment a partir de lentrada en vigor de la Llei. Finalment, lAjuntament de Barcelona aprovava tamb un pla dhabitatge 2004-2010 que preveia la construcci dentre 65.000 i 100.000 nous habitatges, el 35% dels quals de preu assequible. Ara b, tot i aquestes noves iniciatives, el 2004 encara no neren perceptibles els efectes i el nombre dhabitatges de protecci iniciats el 2004 va ser de tan sols 6.390, noms un 6,6% del total dhabitatges iniciats durant lany.
Els canvis en els governs de lEstat i la Generalitat comporten noves poltiques i plans per a facilitar laccs a lhabitatge
En matria DHABITATGE [99], lany 2004 es va caracteritzar tamb per la formulaci de noves poltiques i plans de les administracions pbliques per a facilitar-hi laccs. Els canvis en els governs de la Generalitat i de lEstat van comportar una major prioritzaci de les qestions dhabitatge en lagenda poltica, fet que ja es va manifestar en primers instncia amb una nova organitzaci de lAdministraci: la creaci dun Ministeri de lHabitatge a lEstat i duna Secretaria de lHabitatge, dependent del DMAH, a la Generalitat. Aix, el nou Ministeri de lHabitatge mantenia el comproms electoral de fer 180.000 actuacions anuals per a facilitar laccs a lhabitatge, la meitat de les quals correspondrien a la construcci de nous habitatges protegits i, alhora,
ORDENACI DEL TERRITORI I ORGANITZACI TERRITORIAL

LEGISLACI SOBRE POLTICA TERRITORIAL
LACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I DESQUERRES [2003:5] va donar especial importncia al planejament territorial com a instrument per a ordenar de manera eficient un territori en forta transformaci. El nou Govern apostava per un model territorial caracterizat per la compacitat dels creixements urbans, la complexitat de funcions en el territori i la cohesi social i, a aquest efecte, es comprometia a redactar els sis plans territorials parcials pendents i a revisar el Pla territorial general de Catalunya. A principi dany, el DPTOP va fer pblica una AGENDA DE 50 ACCIONS PRIORITRIES [12] per tal de concretar els instruments i les actuacions vinculats a aquests objectius. Entre daltres, destacaven tres iniciatives legislatives urgents (la MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105], LA LLEI DE MILLORA DE BARRIS [103] I LA LLEI DEL PAISATGE [104]) i el desenvolupament del PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL [177] que incorporava un calendari per a laprovaci dels diferents plans territorials parcials i duna srie de plans directors urbanstics, entre els quals destacava el PLA DIRECTOR URBANSTIC DEL SISTEMA COSTANER [138]. Les tres iniciatives legislatives es proposaven crear el marc normatiu i els nous instruments necessries per a assolir el model territorial acordat: el creixement compacte, la sostenibilitat territorial i laccs a lhabitatge (LLEI DURBANISME, 105), la renovaci integral urbana orientada tamb a la cohesi social (LLEI DE BARRIS, 103) i la preservaci dels valors ambientals, patrimonials i identitaris del conjunt del territori (LLEI DEL PAISATGE, 104). Lacci del Govern en matria legislativa va ser decidida i a final de 2004 ja estaven aprovades la modificaci de la Llei durbanisme i la Llei de millora de baris, mentre que la Llei del paisatge ja es trobava en fase davantprojecte.
Modificaci de la Llei durbanisme per al foment de lhabitatge assequible, la sostenibilitat territorial i lautonomia local
La MODIFICACI DE LA LLEI DURBANISME [105], aprovada el mes de desembre, es plantejava tres objectius principals: fomentar lhabitatge assequible, la sostenibilitat territorial i lautonomia local. En relaci amb lhabitatge assequible sestablia una reserva del 20% dhabitatge protegit que seria efectiva immediatament en el moment que saprovs el planejament derivat (fins i tot dels plans ja vigents) i, per
37
tant, sense necessitat desperar la revisi del POUM. Aquesta reserva incrementava un 10% addicional dhabitatge concertat en els municipis de ms de 10.000 habitants i les capitals de comarca. A ms es preveia la possibilitat dexpropiaci en cas dincompliment de lexecuci de lhabitatge protegit i sintrodua en els POUM una memria social que havia destablir previsions de necessitats dhabitatge. Respecte a la sostenibilitat territorial, duna banda sintroduien millores per a la gesti del sl no urbanitzable, es condicionava la reclassificaci del sl no urbanitzable a lavaluaci ambiental (i en determinats casos a la declaraci dimpacte ambiental), sestablien tipologies de sl despecial valor que haurien de classificar-se com a no urbanitzable i, de laltra, sintegraven ms consideracions de carcter ambiental i paisatgstic en el planejament urbanstic, entre daltres lavaluaci estratgica ambiental. Finalment, pel que fa a lautonomia municipal, soferia la possibilitat als municipis que aix ho volguessin daprovar definitivament el planejament derivat del seu municipi a partir de la revisi del POUM o si el POUM havia estat aprovat recentment.
gesti: els catlegs de paisatge efectuaven una diagnosi i uns objectius de qualitat i les directrius de paisatge, que determinaven normatives que calia incorporar en el planejament territorial. La Llei preveia la creaci dun Observatori del Paisatge; instruments de concertaci destratgies sobre el paisatge com les cartes de paisatge; poltiques de sensibilitzaci, ensenyament i formaci. La Llei creava, tamb, un fons per a la conservaci i gesti del paisatge per al finanament dactuacions especfiques. Tanmateix, lavantprojecte de llei descartava la possibilitat destablir una taxa de l1% sobre les actuacions urbanstiques i dinfraestructures en sl no urbanitzable com a forma de finanament daquest fons. Lany 2004, i abans de laprovaci de la Llei, es va constituir el consorci de LOBSERVATORI CATAL DEL PAISATGE [112], integrat per diferents departaments de la Generalitat, les quatre diputacions, les dues associacions de municipis, universitats, collegis professionals, lAjuntament dOlot on sestablia la seu operativa i la Fundaci Territori i Paisatge.
Un marc legislatiu per a la intervenci integrada en barris amb problemtiques especials

LA LLEI DE MILLORA DE BARRIS, REES URBANES I VILES QUE REQUEREIXEN ATENCI ESPECIAL [103] va ser la primera llei aprovada en la nova legislatura. El seu objectiu era crear instruments per a la intervenci pblica integrada en barris amb importants problemtiques socials, econmiques i urbanstics (particularment nuclis histrics, polgons dhabitatge i rees durbanitzaci marginal) per tal de millorar les condicions de vida dels ciutadans que hi resideixen, que assolissin condicions equiparables a la mitjana catalana i evitar la segregaci social dins les ciutats. A aquest efecte, es va crear un fons per a finanar un programa de projectes dintervenci integral de millora urbanstica i social que preveia actuacions en la millora de lespai pblic, la rehabilitaci delements comuns dels edificis, equipaments socials, actuacions per a la sostenibilitat ambiental, etc. Lany 2004 ja es van concedir els ajuts correponents a la primera convocatria del programa, amb una aportaci de la Generalitat de 99 milions deuros distribuda entre tretze municipis.
PLANEJAMENT TERRITORIAL Limpuls del programa de planejament territorial de Catalunya: laposta pel planejament territorial i urbanstic supramunicipal
El nou govern de la Generalitat apostava tamb per la necessitat del planejament supramunicipal per a ordenar eficientment el territori dacord amb els objectius abans indicats. A aquest efecte, el DPTOP va crear un programa de planejament territorial i durant el 2004 va donar un fort impuls a la redacci de diversos plans territorials parcials, plans directors territorials i plans directors urbanstics. El contingut daquests tres instruments a diferents escales i, per tant, amb diferents nivells de detall abraaven lordenaci dels creixements urbans, el sistema despais oberts i lencaix territorial de les infraestructures de transport. El DPTOP va redactar, lany 2004, un document de CRITERIS DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL [177] que establia quinze principis en qu es basarien els diferents plans. El programa de planejament partia de lassumpci duna important demanda dhabitatges i de sl per a activitats econmiques durant els vint anys vinents, fet pel qual caldria preveure la incorporaci de nou sl urbanitzable. Per tal que aquest creixement es produs dacord amb el model territorial desitjat, el planejament territorial hauria de garantir: el creixement urb compacte i en continutat; la polaritzaci del creixement en ciutats mitjanes ben comunicades amb transport pblic; el reforament de lestructura nodal del territori; la moderaci del consum de sl; la protecci dels espais naturals i agraris, aix com del paisatge; evitar la segregaci social de la poblaci en les rees urbanes; la promoci de poltiques eficaces dhabitatge, o la potenciaci de teixits urbans mixtos amb activitat i residncia. Alhora, el procediment de realitzaci dels plans es modificava per a garantir la informaci pblica i lassoliment dacords amb lAdministraci local i entitats ciutadanes: aix, al llarg del procs de redacci de lavantprojecte, sesta-
Un marc legislatiu per a la protecci, gesti i ordenaci del paisatge

Finalment, a la darreria dany es va publicar lavantprojecte de la LLEI DE PROTECCI, GESTI I ORDENACI DEL PAISATGE [104]. Aquesta Llei partia de la constaci de les transformacions i degradaci del paisatge per lextensi dels processos durbanitzaci, limpacte de les infraestructures i lesquitx dusos periurbans particularment fora dels nuclis urbans i els espais protegits i de la creixent sensibilitat i demanda social en relaci amb la qualitat del paisatge i la preservaci dels seus valors culturals, ambientals, identitaris i com a recurs econmic. La Llei partia dels principis del Conveni Europeu del Paisatge al qual el Parlament de Catalunya ja shavia adherit lany 2000. Lobjectiu de la Llei era establir instruments per tal que les administracions i altres entitats poguessin intervenir de manera efica en la gesti del paisatge. Aix es creaven dos instruments de
38
blirien contactes amb el mn local i se celebrarien diversos debats pblics i, un cop presentat lavantprojecte, sobriria un termini dentre dos i quatre mesos de consulta institucional i pblica per a recollir aportacions abans de laprovaci inicial del document i la consegent informaci pblica. El DPTOP va prioritzar la redacci dels plans corresponents a territoris on el ritme del creixement urb podia suposar un major impacte territorial i aix previa que al llarg de lany 2005 shaurien enllestit els avantprojectes dels plans territorials parcials de LALT PIRINEU I ARAN [143], a les comarques centrals i Ponent; els plans directors territorials de LEMPORD [136], LALT PENEDS [135] i la Garrotxa; i els plans directors urbanstics dera VAL DARAN [139], el Pallars Sobir, la Cerdanya, la Conca ddena, el Pla de Bages, GALLECS [137] aprovat inicialment ja el 2004 i la Vall den Bas, el Ges i Bisaura. (Els plans territorials de lAlt Pirineu i Aran, lEmpord i lAlt Peneds i els plans directors urbanstics dera Val dAran i Gallecs ja han estat referides en les parts daquest text que tractava el creixement urb). Finalment, lany 2004, el DPTOP va redactar les dues fases del PLA DIRECTOR URBANSTIC DEL SISTEMA COSTANER [138] (tractat en lapartat durbanitzaci litoral daquest text). Lobjectiu del Pla era protegir els espais costaners encara no edificats en una franja de 500 m des de la lnia de costa i preservar els valors paisatgstics, culturals i econmics del litoral. El PDUSC relatiu al sl no urbanitzable va ser aprovat inicialment el mes de maig i garantia que les futures revisions del planejament municipal no poguessin transformar-lo en urbanitzable, alhora que en limitava els usos admesos en aquests sectors. Al novembre saprovaven els criteris i objectius de PDUSC relatiu als sectors de sl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Dels 211 sectors en aquest estat de tramitaci, el PDUSC en seleccionava 50 amb un total de 721 ha en les quals estimava viable assolir acords amb els propietaris per a la seva desclassificaci total o parcial i la posterior protecci com a sl no urbanitzable del sistema costaner. Entre aquests sectors sincloen alguns plans que havien estat objecte dimportants mobilitzacions ciutadanes propreservaci. En un altre ordre de coses, lany 2004 va viure un impuls significatiu dun nou instrument de concertaci territorial, tot i que sense valor normatiu: les cartes del paisatge. Les cartes del paisatge sn un instrument de concertaci destratgies entre agents pblics i privats per al manteniment dels valors del paisatge. La CARTA DEL PAISATGE DE LALT PENEDS [39] havia estat impulsada pel consell comarcal i empresaris del sector vincola i va ser finalment aprovada el 2004. La CARTA DE PAISATGE DEL PRIORAT [40] es va iniciar el 2004, impulsada tamb pel Consell Comarcal i les dues denominacions dorigen de la comarca Priorat i Montsant. En ambds casos es partia de la preocupaci social per les transformacions territorials de les noves dinmiques econmiques i urbanstiques, els processos de degradaci del paisatge i la constataci que el paisatge era un recurs per al desenvolupament econmic de la comarca per la identificaci entre la qualitat del vi i el paisatge on es produa. En ambds casos, la carta proposava recomanacions de criteris paisatgstics que
caldria introduir en els plans urbanstics municipals; recomanacions de gesti agrria respectuosa amb el paisatge, i actuacions concretes de recuperaci i millora del paisatge i el patrimoni. Tanmateix, malgrat la seva importncia com a instrument de concertaci entre agents, aquests documents no tenien carcter normatiu ni vinculant.
REFORMA DEL MODEL DORGANITZACI TERRITORIAL

El debat sobre la REFORMA DE LORGANITZACI TERRITORIAL DE CATALUNYA [114] va continuar present, tamb, al llarg del 2004, si b la seva intensitat era sensiblement inferior a la danys anteriors, pendent sens dubte de reobrir-se en un futur immediat quan el Govern de la Generalitat presenti una proposta ms concreta. LACORD DE GOVERN [2003:5] incloa limpuls de la reforma de lorganitzaci i, a aquest efecte, el mes de febrer es va constituir una comissi interdepartamental formada pels consellers de Governaci i Administraci Pblica (DGAP), Relacions Institucionals i Participaci (DRIP) i Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP). Lobjecte de la Comissi era elaborar un projecte de llei per presentar al Parlament durant la legislatura vigent. El fet que els treballs es desenvolupessin durant el 2004 va comportar que el debat tingus menys ress tant als mitjans com en el territori. Al desembre, la comissi va presentar un document de bases per a la reforma de lorgantizaci territorial, si b encara poc concret. Lany 2004 es va caracteritzar, duna banda, pel creixent acord institucional sobre el carcter i les funcions de les vegueries i les comarques, mentre que, de laltra, continuava obert el debat sobre quin havia de ser lmbit territorial de les regions o vegueries i sobre la CREACI DE NOVES COMARQUES [116].
Savana en la definici de les funcions i carcter de les regions i comarques

Els treballs de la comissi interdepartamental partien dun MODEL DORGANITZACI TERRITORIAL [114] basat en els tres nivells de govern proposats a linforme Roca de lany 2001: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Els treballs de la comissi van permetre avanar en un consens dins del nou Govern de la Generalitat per a la concreci del carcter i funcions de les regions i vegueries. Aix, les vegueries o regions haurien de ser el principal element destructuraci del territori amb lobjecte que en el seu mbit territorial coincidissin, duna banda, ladministraci descentralizada dels diferents departaments de la Generalitat i, de laltra, les funcions de coordinaci i cooperaci entre els municipis que actualment desenvolupen les diputacions provincials. Alhora, aquests haurien de ser mbits de planejament territorial i de representaci de les veus del territori. La qesti de lencaix entre les regions i ladministraci perifrica de lEstat i les circumscripcions electorals quedava, per, temporalment ajornat. En relaci amb la REFORMA DELS CONSELLS COMARCALS [117], el Govern coincidia a defensar que aquests rgans tinguessin, en el futur, un catrcter ms tcnic i que complissin la funci principal de prestaci i gesti coordinada de serveis entre els municipis amb competncies delegades per a les regions i els municipis i menys representa-
39
ci poltica que actualment prioritzant, aix, en els rgans rectors la representaci dels municipis i no la dels partits poltics. El debat continuava, per, obert pel que feia a les funcions i a lmbit del nou ENS METROPOLIT DE BARCELONA [115]. LAcord de govern preveia la creaci dun ens de govern metropolit a lrea de Barcelona susceptible de ser concretat en el marc de la reforma de lorganitzaci territorial; tanmateix, lAjuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de lrea Metropolitana (MMAMB) en reclamaven la urgent constituci. El DGAP proposava que aquest ens acumuls les funcions de gesti dels actuals ens metropolitans de transport i del medi ambient i de la MMAMB, mentre que lAjuntament de Barcelona i la MMAMB entenien que tamb hauria de tenir competncies en habitatge i urbanisme. Pel que fa al seu mbit territorial, aquest restava encara indeterminat, si b les propostes del DGAP, lajuntament i la MMAMB semblaven coincidir en un mbit que inclouria els municipis de lactual MMAMB i de les entitats de transport i medi ambient mbit similar al del Pla estratgic de Barcelona i que podria incloure uns trenta-sis municipis, aproximadament. Quedava oberta, tamb, la possibilitat que lens metropolit substitus, en aquest mbit, les comarques. En un altre ordre de coses, lany 2004 es va constituir LEUROREGI PIRINEUS-MEDITERRNIA [78] (integrada pels governs regionals de Catalunya, les Illes Balears, Arag, el Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rossell), amb la voluntat desdevenir un espai de cooperaci entre administracions i agents econmics i socials per a la recerca i la innovaci, la millora de les infraestructures, lintercanvi cultural i la participaci comuna a les institucions europees.
Peneds i el Garraf i, en algunes de les propostes, part de lAnoia territori que, en les primeres propostes de divisi regional, quedaria dividit entre tres vegueries. Daltra banda, ajuntaments i agents socials i econmics dOsona i el Ripolls comarques previsiblement adscrites a la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL [118] van constituir una plataforma per la creaci de la vegueria de lAlt Ter. Lmbit de la vegueria de la CATALUNYA CENTRAL [118] era precisament el ms obert al debat: a part de la reivindicaci de lAlt Ter (Osona i el Ripolls), a lAnoia alguns municipis suggerien la possibilitat dadscriures a la Regi Metropolitana de Barcelona i en menor mesura a la proposta de VEGUERIA DEL PENEDS [120], mentre que al Solsons es creava una comissi per a estudiar la voluntat comarcal dadscripci a la Catalunya Central, a la plana de Lleida o a lAlt Pirineu. Un segon debat que sobria el 2004 tenia a veure amb les capitalitats de les futures vegueries de la CATALUNYA CENTRAL [118] i de LALT PIRINEU I ARAN [119]. En ambds casos, el DGAP proposava que la capitalitat fos compartida amb la distribuci de funcions i serveis del nou ens regional entre tres ciutats en cadascun dels mbits: Igualada, Manresa i Vic, a la Catalunya Central; i Puigcerd, la Seu i Tremp, a lAlt Pirineu. Finalment, a Val dAran diverses agrupacions poltiques entenien que la divisi en vegueries no respectava lespecificitat dAran i demanaven que la comarca queds exclosa de la vegueria de LALT PIRINEU [119], amb un rgim especial i un major grau dautonomia. El 2004, agafaven tamb una renovada actualitat les reclamacions de CREACI DE NOVES COMARQUES [116], atiades en part pels anuncis del DGAP sobre la possibilitat dampliar entre sis i dotze el nombre de comarques actuals, si b la Comissi Interdepartamental matisava que encara no shavia arribat a cap acord sobre la qesti i que el document de bases presentat al desembre esmentava la creaci dentre sis i vuit comarques per sense especificar quines. En qualsevol cas, el DGAP es mostrava partidari de recollir les reclamacions dajuntaments per a la creaci de, si ms no, sis noves comarques (lAlta Segarra, el Lluans, el Moians, el Segre Mitj, la Vall de Camprodon i la Vall de Ribes). En tots els casos es tractava dmbits de poca poblaci i en entorns de carcter rural o de muntanya i amb un alt grau dacord entre els municipis afectats favorable a la constituci de les noves comarques. Aquests anuncis van revitalitzar les reivindicacions de creaci de noves comarques en altres mbits, com ara, una comarca entorn de Terrassa, el Baix Llobregat Nord o plana de Montserrat (al voltant de Martorell), el Delta de lEbre, la Baixa Segarra (Santa Coloma de Queralt), la Ribera de Si (Agramunt), la Baixa Llitera (Almacelles), el Segri Sud o Guilleries-Montseny.
Continua el debat sobre el nombre i la delimitaci de les regions i comarques

Al llarg de lany 2004, els treballs de la comissi interdepartamental anaven confirmant la voluntat del Govern que el mapa de regions o vegueries estigus finalment compost per set mbits territorials (metropolit de Barcelona, Girona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Lleida o Ponent i Alt Pirineu i Aran). Aquesta progressiva confirmaci va fer sorgir diferents reclamacions ciutadanes i dens locals en relaci amb tres qestions: la reclamaci de dues noves vegueries inicialment no previstes (lAlt Ter i el Peneds); la capitalitat de les vegueries, i lencaix del rgim especial de la Val dAran en la divisi regional. Aix, alguns consells comarcals, ajuntaments i entitats ciutadanes reclamaven, a travs de diversos manifestos i declaracions, reconeixement duna regi o VEGUERIA DEL PENEDS [120], que inclouria lAlt Peneds, el Baix
40

TARROJA, Àlex (2005) - Territori 2004: Un Present Que Comença A Ser Passat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TARROJA, Àlex (2005) - Territori 2004: Un Present Que Comença A Ser Passat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANUARI TERRITORIAL 2004

Els fets ms destacats de lany

Territori 2004: Un present que ja comena a ser passat

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

PLANS URBANSTICS DE CREIXEMENT I TRANSFORMACI

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ORDENACI DEL TERRITORI I ORGANITZACI TERRITORIAL

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

2004: UN PRESENT QUE JA COMENA A SER PASSAT

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

Un nou debat entorn de laigua: productivitat agrcola o preservaci de zones estepries?

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

RESIDUS La lenta transformaci del model de gesti

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

PLANS URBANSTICS DE CREIXEMENT I TRANSFORMACI

Entre la previsi de nou sl urbanitzable i la densificaci dels teixits urbans

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

URBANITZACI DEL LITORAL

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

pologies edificatries i el tractament arquitectnic de les noves construccions.

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ELS FETS MS DESTACATS DE LANY

ANUARI TERRITORIAL 2004

ANUARI TERRITORIAL 2004