Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol.

58/2

219-237

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas Nstor Cabaas Lpez Moiss Jordi Pinatella
Universitat de Girona. Departament de Geografia mita.castaner@udg.edu

Societat Catalana dOrdenaci del Territori, filial de lIEC ncabanes@iec.cat mjordi@iec.cat

Recepci: abril de 2011 Acceptaci: octubre de 2011

Resum Larticle analitza limpacte social dels plans i dels projectes territorials ents com la percepci que una societat local t de les conseqncies que comportar una intervenci determinada sobre el territori. La configuraci dun quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representaci ciutadana han refermat la importncia de limpacte social, el qual t una incidncia notable en les intervencions que afecten el territori, i aix en provoca ben sovint la paralitzaci o la modificaci. Calen mecanismes per incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte per evitar situacions destancament, per estudiar alternatives ms ptimes i per reconixer els valors territorials tal com sn percebuts per la societat local. Paraules clau: impacte social; societat; territori; projecte; conflicte territorial. Resumen. El impacto social de los planes y los proyectos territoriales. El caso de Catalua El artculo analiza el impacto social de los planes y de los proyectos territoriales entendido como la percepcin que una sociedad local tiene de las consecuencias que comportar una determinada intervencin sobre el territorio. La configuracin de un cuarto poder territorial formado por movimientos sociales y la crisis del sistema de representacin ciudadana han reafirmado la importancia del impacto social, el cual tiene una incidencia notable en las intervenciones que afectan al territorio, y ello provoca con frecuencia su paralizacin o modificacin. Hacen falta mecanismos para incorporar el impacto social desde que se empieza a plantear un proyecto para evitar situaciones de estancamiento, para estudiar alternativas ms ptimas y para reconocer los valores territoriales tal y como son percibidos por la sociedad local. Palabras clave: impacto social; sociedad; territorio; proyecto; conflicto territorial.

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Rsum. Limpact social des plans et des projets territoriaux. Le cas de la Catalogne Larticle analyse limpact social quont les plans territoriaux partir de la perception que la socit a par rapport aux consquences quun certain investissement entranera pour le territoire. La consolidation dun quatrime pouvoir territorial form par les mouvements sociaux et la crise du systme de reprsentation citoyenne ont raffirme limportance de limpact social que gnralement a une incidence notable en les interventions qui touchent le territoire quassez souvent provoque la modification du projet ou mme son arrt total. On a besoin dinstruments pour incorporer limpact social ds lorigine des projets dans le but dviter son chec postrieur, pour tudier les alternatives optimales et pour reconnatre les valeurs territoriaux tel quils sont perus par la population local. Mots cl: impact social; socit; territoire; projet; conflit. Abstract. The social impact of territorial plans and projects. The case of Catalonia This article analyzes the social impact of territorial plans and projects defined as the perception that a local society has of the consequences that follow a specific territorial intervention. The formation of a fourth territorial power comprised of social movements and the crisis of citizen representation systems have reaffirmed the importance of social impact, which has a notable influence on interventions that affect the region, often causing them to be halted or modified. Mechanisms are needed to incorporate the notion of social impact in the initial stages of a project to avoid deadlock situations, study the most appropriate alternatives, and acknowledge territorial values as they are perceived by local society. Keywords: social impact; society; territory; project; conflict. Sumari Limpacte social dels plans i dels projectes territorials Els factors que impulsen limpacte social Limpacte social a travs de lAnuari Territorial de Catalunya Conclusions Bibliografia

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials Tot pla o projecte territorial, plantejat ja sigui per administracions pbliques o pel sector privat, comporta unes conseqncies directes sobre el territori. s el cas de les infraestructures viries, ferroviries, aeroporturies o porturies; les infraestructures de generaci o distribuci denergia; les infraestructures vinculades a la gesti dels residus i els recursos hdrics, o els plans i projectes vinculats a lordenaci del territori, ja sigui dels espais naturals, agrcoles o urbans. Les conseqncies duna intervenci poden ser tant fsiques que provoquin alteracions en el paisatge, en els ecosistemes i en les condicions ambientals com socials i econmiques amb variacions en la demografia, els llocs de treball, el preu del sl o canvis culturals que incideixen sobre el tipus de vida local.
220 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Quan, en un territori, es proposa un pla o un projecte territorial, els agents socials, econmics i poltics acostumen a analitzar quines seran les conseqncies que comportar i, a partir daqu, en fan una valoraci que pot anar des de lacceptaci fins al rebuig, passant per una aprovaci condicionada o b la indiferncia. Limpacte social del pla o del projecte s la suma daquestes valoracions individuals, ben sovint contraposades, i per aix es pot definir com la percepci global que una societat local determinada t dels avantatges i dels desavantatges que ocasionar un pla o un projecte territorial (Vanclay, 2002). Des daquest punt de vista, limpacte social ms enll dels efectes directes (mesurables)1, s una construcci social que depn dels coneixements socialment apresos sobre el que s normal, natural, el que s esperat o fins i tot acceptable. En aquest darrer aspecte, hi ha un component clarament especfic de cada individu i tamb de cada societat, en funci de quina s la seva idea de progrs, de seguretat, del valor que atorguen al medi natural, de la satisfacci amb el sistema de representaci ciutadana i del context social, econmic i poltic del territori (Sairinen, 2004). Diversos autors (Yli-Pelkonen i Kolh, 2005) defineixen aquesta subjectivitat en la percepci del seu entorn com a coneixement ecolgic local, i esdev determinant perqu limpacte social sigui variable en funci del tipus de societat receptora. Quan una actuaci al territori s percebuda com a negativa o indesitjable segons el coneixement ecolgic local, es genera un impacte social negatiu que pot provocar el sorgiment de moviments socials contraris. Els factors que impulsen limpacte social Tradicionalment, la percepci daquest impacte social negatiu duna actuaci sobre el territori ha tingut una importncia reduda, ja sigui perqu les administracions locals acceptaven els projectes que els venien dinstncies superiors o b perqu la ciutadania adoptava un rol passiu si no hi havia una afectaci directa a la seva propietat. Ara b, lemergncia de corrents dopini sobre qestions territorials amb incidncia a lesfera pblica promogudes des de diferents moviments socials, juntament amb la crisi del sistema de representaci ciutadana, han modificat aquesta situaci i han reforat la importncia de limpacte social. Els moviments socials i el quart poder territorial Sn mltiples i variables els motius que porten a crear moviments socials en contra de determinats plans o projectes territorials, per, fent una primera
1. Burdge (1994) va determinar vint-i-sis variables per mesurar limpacte social classificades en cinc grups: efectes demogrfics, efectes en la comunitat i les estructures institucionals, efectes socioeconmics, canvis culturals individuals i familiars i requeriments infraestructurals.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

221

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

lectura dels diferents casos estudiats2, podrem establir una mnima diferenciaci dels factors que els propicien: els derivats del nou ecologisme poltic, aquells que provenen del moviment venal o daltres que sn fenmens nous de carcter global i que no es corresponen amb cap iniciativa sociopoltica anterior. El primer daquests factors que expliquen el sorgiment de moviments territorials deriva de laprofundiment en el paradigma ecologista dins de lera postindustrial o de capitalisme tard, cada cop ms ests a la nostra societat grcies a la conscienciaci mediambiental. Aquesta conscienciaci es basa en uns valors que entronquen tamb amb una perspectiva individual sobre els processos econmics que generen prdues a lentorn quotidi:
La poltica ecologista s una poltica de prdues la prdua de la naturalesa i la prdua de la tradici, per tamb s una poltica de recuperaci. No podem tornar a la naturalesa o a la tradici, per, com a individus i com a humanitat, podem intentar tornar la moral a les nostres vides en el context duna acceptaci positiva de la incertesa fabricada. (Giddens, 1996: 85)

Cal lligar aquesta nova conscincia amb el canvi de valors postmaterialistes (Inglehart, 1977), on tenen una especial importncia les qestions al voltant de la natura i lentorn i que sn una qesti transversal a gaireb la totalitat dels conflictes. No obstant aix, aquesta conscincia adquireix ms rellevncia en aquelles actuacions que sn percebudes com un risc sobre la salut, la natura, el paisatge o els tipus de vida (que es consideren tradicionals) a escala comarcal o regional3. Aix genera uns moviments doposici a una actuaci que involucren sectors de la societat daquests territoris no afectats directament apellant a una certa conscincia territorial i que poden desembocar en estructures ms o menys permanents dactivisme ambiental a un determinat territori com els nous moviments de defensa territorial4, molts dels quals van lligats a les entitats ecologistes darrel naturalista5 ms clssiques. Aquests moviments plantegen, en els territoris respectius, un model alternatiu global a lactual (Alfama et al., 2007), tot i que, sovint, les formes per expressar-se sn ms enfocades a lacci local contra determinats projectes que afecten aquell territori que no pas a construir una proposta global alternativa.
2. Tant a lAnuari Territorial de Catalunya (SCOT, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2010a i 2010b) com als estudis previs que shan realitzat sobre el tema (Nello, 2003; Alfama et al., 2007). 3. Seria el cas de les grans infraestructures (transport, energia, aigua o residus) i determinats plans urbanstics o territorials que afecten zones dinters natural o paisatgstic. 4. Generalment, plataformes per desenvolupar lactivisme ambientalista. En molts casos, aquestes plataformes sorgeixen com a conseqncia duna actuaci determinada, com seria el cas de Salvem lEmpord, Salvem les Valls, Plataforma en Defensa de Collserola o Plataforma en Defensa de lEbre. 5. Aquestes entitats sovint compaginen les activitats de divulgaci cientfica amb lecologisme poltic, com s el cas de DEPANA, ANG, ADENC, CEPA, GEPEC, GEVEN GDT, IAEDEN, IPCENA o Limnos.
222 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

El segon factor, i ja a un nivell ms local, el constitueixen els nous tipus de moviment venal. Uns moviments venals que, com va assenyalar Harvey (1992), sestructuren a partir dun sentiment de propietat derivat del valor ds del propi espai urb que ultrapassa els lmits de lestricta propietat privada. Aquests moviments estaven originriament associats a dos eixos principals: les demandes dhabitatge o serveis6 i loposici a les poltiques urbanes que afecten directament el seu barri (transformaci urbana, obres pbliques, equipaments enutjosos...). Amb larribada de la democrcia i la possibilitat de participar a les institucions, es va acabar prioritzant aquest segon referent a les poltiques urbanes respecte al primer (Borja, 1986; Nello, 2003). Sovint sargumenta que aquest tipus de moviments, com totes les estructures permanents o slides, han entrat en decadncia en contacte amb la nova modernitat, on les estructures socials ja no perduren prou temps per solidificar-se (Bauman, 2007). Tanmateix, en la mesura que han sabut adaptar-se o flexibilitzar-se en funci de les circumstncies de cada moment, han generat importants moviments socials doposici a determinats plans urbanstics de transformaci que afecten el seu territori de referncia7. Tamb, i en lmbit urb, shan generat moviments socials rellevants que recuperen aquelles demandes de serveis urbans fruit de les mancances del mercat, com s el cas de lhabitatge8. Cal destacar, tamb, que lassumpci dels plantejaments de lecologisme poltic s una constant dins daquests moviments, especialment important pel que fa als aspectes relatius a la salut o al paisatge9, que prenen la forma dels moviments doposici a la localitzaci dactivitats enutjoses. Precisament, aquest s el darrer factor que incideix en el sorgiment dels moviments doposici a determinats plans o projectes territorials, i s el resultat directe dun procs de globalitzaci que genera una nova concepci de la importncia estratgica de les localitzacions concretes i les seves diferenciacions per tal datraure el capital (Harvey, 1998). Com assenyala Bobbio (1999), sovint aquests conflictes sn laltra cara de la competncia entre ciutats per atraure inversions. Tamb, i com va apuntar Castells (1983), existeix un sentiment didentitats locals de resistncia envers el predominant espai dels fluxos globals que es poden escapar del control de qualsevol entitat local. Aix fa que lnica
6. Un dels eixos de reivindicaci principals del moviment venal durant el tardofranquisme i la transici eren lexecuci de les obres durbanitzaci i els serveis urbans bsics dels barris nous que van acollir la immigraci dels anys seixanta i setanta. 7. Aquests moviments hereus del moviment venal clssic sn duna rellevncia especial a les grans ciutats i especialment a les zones de transformaci urbana de la ciutat de Barcelona (Poble Nou, Barceloneta, Raval, Santa Caterina, Les Corts...). 8. Cal recordar els moviments per a un habitatge digne a Catalunya (SCOT, 2006), que van arribar a assolir una important maduresa, ats que van generar cicles de protesta ms o menys generalitzats. 9. Dos dels principals motius de reivindicaci venal actual sn precisament lalta edificabilitat de determinats projectes (paisatge) i la ubicaci dinstallacions que es consideren perjudicials per a la salut (plantes dincineraci de residus, antenes de telefonia mbil...).
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

223

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

forma de resistncia sigui negar el dret a aterrar a la gran quantitat de fluxos existents noms per comprovar si sinstallen en una comunitat vena. Aquesta nova forma de resistncia local sota lempara o no dun moviment ms complex al darrere (com els abans esmentats) pot ser definida ms enll del prototpic fenomen NIMBY (Not in my back yard) doposici duns propietaris o una comunitat a una activitat enutjosa. Per Nello (2003), sn molt ms complexos que una simple defensa de la propietat privada i inclouen una amalgama de sectors ms diversos, que comparteixen el seu carcter reactiu davant una proposta de localitzaci enutjosa determinada. Tamb aquestes identitats locals reactives noves poden formar part de conceptes que impliquen realitats territorials ms mplies10. El resultat daquesta confluncia de moviments socials contraris a determinats projectes territorials s el resultat de la demanda generalitzada dun paper actiu de la societat, el que alguns autors han anomenat la producci social de lespai (Lefebvre, 1971). Sha trencat dalguna manera lesquema tradicional capitalista dactors en el territori, de les relacions privades entre propietaris que posseeixen el recurs primari (sl), els promotors i inversors (capital) que transformen lespai dacord amb linters privat i lAdministraci que interv en funci de linters pblic, regulant tot el procs i solucionant els conflictes entre propietaris i inversors. Es desenvolupa, aix, el que podrem anomenar quart poder territorial (opini pblica11) a lentorn dels plans i dels projectes on aquests moviments traslladen els seus plantejaments a travs dels mitjans de comunicaci tradicionals i ls extensiu de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), amb una capacitat dincidncia real sobre la resta dactors tradicionals directament vinculats (Administraci, propietaris, promotors...) i del conjunt de la poblaci.Com assenyala Tarrow (1998: 160):
Una tasca fonamental dels moviments socials s la didentificar greuges, vincular-los amb daltres greuges i construir marcs de significat ms amplis que puguin trobar ress a la predisposici cultural duna poblaci i transmetre un missatge uniforme a qui ostenta el poder.

La crisi del sistema de representaci ciutadana La incidncia daquest quart poder territorial va molt lligada tamb a la crisi de legitimitat del sistema institucional de representaci ciutadana. Per entendre aquesta crisi, cal tenir en compte dos factors derivats del procs
10. En el cas de Catalunya, es pot interpretar el debat sobre una localitzaci amb larrel tradicional del debat sobre lequilibri territorial, i els populars Aqu no (Nello 2003) poden esdevenir els Per qu sempre aqu? (Bobbio, 1999). Aquest seria el cas dels habitants de les Terres de lEbre, que estan tips de sentir-se com els grans provedors denergia de tota mena. 11. El terme opini pblica es refereix a les funcions de la crtica i del control organitzat de lestat que el pblic exerceix formalment, a travs de les eleccions peridiques, o informalment (Habermas, 1994).
224 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

actual de globalitzaci: la debilitaci dels lmits entre inters pblic i privat produt pel desmantellament progressiu de lEstat del benestar (Stiglitz, 2002) i la incapacitat dels sistemes de representaci actuals per fer front realment a les necessitats ciutadanes de seguretat davant la incertesa generada pels fluxos canviants a nivell global. Tal com explica Bauman (2007: 120):
Daqu es deriva la incertesa perptua en qu es veuen obligats a actuar els agents poltics; una incertesa que els poltics admeten a vegades per que intenten amagar amb demostracions de fora i retrica.

Aquesta incertesa tamb afecta la validesa dels criteris tcnics que emparaven fins ara els projectes territorials que passen a ser qestionats (Subirats, 2007) o que es mostren insuficients per resoldre, mitjanant els estrictes mecanismes normatius (allegacions), les qestions plantejades pels nous moviments territorials. Aquests situen els plantejaments en el marc dun conflicte de principis i legitimitats dins de lesfera pblica i no dins dels conflictes territorials clssics dinteressos entre propietaris, inversors i Administraci resolts a lesfera privada. s en aquest context on sorgeix el paradigma de la nova cultura envers el territori que pretn posar-lo en valor com a actiu propi duna societat i no com a simple suport fsic de les activitats, i establir mecanismes nous per gestionar-lo a travs de la nova governana territorial (Blanco i Gom, 2002). Aquesta nova cultura tamb aposta per introduir una dimensi multiescalar per guanyar en estratgia i perspectiva tot cercant solucions que puguin ser mpliament compartides. Segons Tarroja i Camagni (2006: 715):
El repte daquesta nova cultura territorial s, tanmateix, la seva aplicaci i gesti. La formulaci del projecte es planteja com un procs de dileg poltic i negociaci entre agents implicats en la recerca dun consens sobre les opcions de futur i les estratgies compartides.

Tamb en el marc daquesta nova cultura territorial s necessria una gesti concertada en xarxes interinstitucionals de cooperaci territorial (Tarroja, 2006). Aix s degut al fet que, precisament, lactual arquitectura institucional i la juxtaposici dels planejaments apareix com una font que propicia o dna suport a bona part dels conflictes (Nello, 2003), la qual cosa eleva la seva categoria al nivell institucional i de les competncies administratives. Larticulaci de la nova cultura del territori passa precisament per la cerca de consensos com a apriorismes de qualsevol intervenci al territori o durant la planificaci i la gesti daquesta actuaci un cop descoberts els conflictes que hi genera. Com constaten Mart i Rebollo (2003: 29):
El conflicte pot ser obert, espontani, imprevist i imprevisible. Pot ser, i moltes vegades s, ingovernable. Per el consens, no. El consens sha de construir, i sha de construir des de lnic lloc on s possible fer-ho: des del conflicte. Aix, construir consensos dependr sempre de com gestionem el
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

225

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

conflicte. Si ens situem davant el conflicte des del que podrem anomenar una cultura competitiva, el que compta, llavors, s vncer. Si, al contrari, ens situem davant del conflicte des del que podrem anomenar una cultura collaborativa, llavors el que importa no s vncer, sin avanar.

Limpacte social a travs de lAnuari Territorial de Catalunya Una primera aproximaci a lestudi de limpacte social dels plans i projectes territorials a Catalunya es pot fer a travs de lAnuari Territorial de Catalunya12, una publicaci de divulgaci i recerca cientfica creada per la Societat Catalana dOrdenaci del Territori, filial de lInstitut dEstudis Catalans. El fons documental de lAnuari Territorial, desenvolupat entre els anys 2003 i 2010, s de prop de 1.300 articles que corresponen a uns 900 projectes i debats territorials en lmbit del medi ambient, les infraestructures, els plans i projectes urbanstics i la poltica territorial. El perode analitzat per lAnuari Territorial de Catalunya s especialment interessant per a lestudi de limpacte social, per la coincidncia en el temps dunes transformacions territorials molt intenses (creixement demogrfic i urbanstic, noves necessitats en matria dinfraestructures i serveis...) i el reforament del discurs per a una nova cultura del territori a nivell acadmic, ciutad, poltic i institucional (gesti prudent dels recursos, atenci pels valors del territori, lligam entre qualitat de vida i qualitat de lentorn, implicaci de la ciutadania en els processos de decisi...). Aquest ha estat el caldo de cultiu idoni per a la intensificaci del debat sobre el model territorial i perqu els plans i projectes territorials hagin generat un impacte social, ja sigui negatiu o positiu. La prctica totalitat dels 900 projectes analitzats han generat algun tipus de conseqncia (econmica, social, ambiental, paisatgstica) positiva o negativa en la societat receptora i en la majoria de casos ha donat lloc a posicionaments diversos per part dels actors territorials. Noms en alguns casos 72 limpacte social negatiu ha estat prou important per generar un veritable conflicte territorial, amb accions de protesta que han arribat a alterar lordre pblic (concentracions, manifestacions...), amb la qual cosa han esdevingut una veritable mobilitzaci social (Tarrow, 1998). Limpacte social esdev el resultat de la interacci entre el projecte i la societat receptora i la seva evoluci depn en bona mesura de la gesti que es faci durant la tramitaci del projecte. Per aix prenem aquestes tres variables (el projecte, la societat receptora i la gesti del conflicte) per analitzar com
12. Lobjectiu que persegueix s donar a conixer amb rigor i objectivitat els plans i els projectes que defineixen el futur del territori i el debat pblic sobre el model territorial facilitant informaci assequible dirigida a estudiosos, poltics, tcnics i a la ciutadania en general. Els criteris per seleccionar articles sn la rellevncia fsica (la transformaci que suposa en el territori), social (el debat generat), tcnica (bones prctiques), sectorial o local. El plantejament del tema s sempre de tipus descriptiu, sense incloure cap tipus de valoraci, de to divulgatiu i incorporant el punt de vista de tots els agents implicats.
226 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

sha generat i com ha evolucionat limpacte social en alguns dels casos analitzats a lAnuari. Cal aclarir que aqu no es pretn fer una anlisi quantitativa per exemple: creuant les dades de tipologies de projectes i mbits territorials en funci de laparici de conflictes i la seva resoluci, ja que aix requeriria una anlisi molt ms exhaustiva que sobrepassa lobjectiu daquest article. Aix, en cada una de les tres variables, shi analitzen una srie de casos destudi escollits per diversos motius que permeten corroborar que limpacte social dun pla o dun projecte territorial s variable en funci de la societat receptora, la tipologia del projecte i la gesti del conflicte. En aquest sentit, les conclusions no poden arribar a lextrem de determinar, per exemple, les tipologies de projecte o els mbits territorials on es genera ms impacte social, per s que obren un ventall de possibilitats per analitzar sectorialment i territorialment els conflictes territorials i levoluci que segueixen. El projecte El pla o projecte t ms o menys impacte social en funci de la tipologia, les caracterstiques bsiques i la localitzaci exacta. Aix, en les infraestructures, els creixements urbans o les transformacions urbanes limpacte social s sovint positiu, ja que les conseqncies socioeconmiques positives de lactuaci contraresten les conseqncies negatives (derivades de la possible repercussi negativa del projecte sobre el patrimoni natural, la qualitat de vida, el turisme, lagricultura, el valor del sl...). En canvi, existeixen projectes en els quals la percepci de limpacte social com quelcom negatiu s ms generalitzat, especialment els vinculats als residus i les infraestructures energtiques. Per illustrar-ho, es compara la tipologia ms clssica i tradicional dinstallaci que genera conflicte, els abocadors13, amb altres tipus de projecte que acostumen a portar associades ms crregues positives (polgons dactivitat econmica, centrals eliques...). Aix, per exemple, en lmbit de les Terres de Lleida, sobserva com la gran majoria dels projectes sobre gesti de residus han acabat fracassant, ja que la pressi social ha forat els ajuntaments a rebutjar-los. s el cas de la incineradora de residus animals de la Granja dEscarp, labocador de Gimenells, la planta de compostatge de Mald i labocador de residus industrials de Castellser.
13. Els conflictes territorials lligats als abocadors tenen una importncia significativa a Catalunya ja durant els anys vuitanta. En sn exemples labocador de Beuda, a la Garrotxa, que va acabar amb greus incidents quan el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va rebre una pluja de deixalles llenada pels manifestants; la lluita comarcal per evitar un abocador a Fors (Conca de Barber), que va provocar la dimissi donze alcaldes i noranta-quatre crrecs electes, majoritriament de CiU, o les campanyes contra els abocadors del Garraf, del Papiol i de la Fontsanta per part de la Coordinadora Antiabocadors del Baix Llobregat.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

227

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

En el cas de Mald (Urgell), lany 2001, una empresa promotora va comenar a tramitar una planta de compostatge de residus orgnics. La Plataforma en Defensa de la Vall del Corb va recollir prop de 3.000 signatures en contra entre habitants del poble i de lentorn i va provocar que lequip de govern, que havia defensat vivament el projecte, el descarts per rebaixar la crispaci social. Lany 2006, lempresa promotora va renunciar oficialment a la planta. A la Granja dEscarp (el Segri), el 2002, es va presentar un projecte per installar una planta de tractament de residus orgnics animals que, a ms, generaria energia elctrica extreta de la combusti del residu. Loposici per part de la Plataforma Baix Segre, que va organitzar un referndum amb un resultat aclaparador a favor del no14, va obligar lAjuntament a retirar el suport a la planta i, a partir de 2006, va caure en loblit. A Castellser (Urgell), el 2006, es van iniciar els trmits per installar un abocador de residus industrials en una antiga mina de guix. La Plataforma en Defensa de la Serra de Bellmunt va recollir 700 signatures en contra, va reclamar un referndum i va acabar forant un canvi dopini de lAjuntament. Davant daquest fet, el projecte es va acabar retirant el mateix any. A Gimenells i el Pla de la Font (el Segri), el 2007, es va proposar construir un abocador, una planta de tractament de residus i una de compostatge, que, en conjunt, hauria dafectar un total de 68 hectrees de la Vall de Camarasa. En aquest cas, el rebuig va ser imminent per part de la poblaci local (que va crear la plataforma Salvem la Vall de Camarasa), lAjuntament i fins i tot la Diputaci de Lleida. Aquest fet va encallar definitivament el projecte. En tots els casos, els motius allegats per oposar-se a aquestes installacions eren diversos: males olors, possibles problemes per a la salut, afectaci sobre els aqfers, prdua de sl agrcola, augment del trnsit o prdua dels valors paisatgstics. A ms, sobserva un rebuig frontal al fet que lmbit rural de les Terres de Lleida hagi dassumir els residus generats en zones urbanes, especialment a lrea metropolitana de Barcelona. Per aix el discurs dalguna de les plataformes contrries remarca que el que es pretn s convertir Lleida en labocador de Catalunya. Sigui com sigui, en tots els casos, els llocs de treball directes que generaria la infraestructura (que, com a molt, podien arribar a algunes desenes), no han estat percebuts com una compensaci suficient pels danys ocasionats. En canvi, en aquestes mateixes comarques, hi ha hagut uns altres projectes malgrat que tamb han tingut contrapartides negatives, que en alguns casos tamb han generat moviments opositors que han estat vistos com a positius pel desenvolupament local i han prosperat. s el cas del centre peni14. En el referndum celebrat el 14 de maig de 2006, dels 830 ciutadans amb dret a vot, 555 van votar en contra de la planta, 7 a favor i la resta sen va abstenir. A ms, es va promoure el vot nul al referndum de lEstatut dAutonomia mitjanant una butlleta de rebuig, que va aconseguir el 44% dels vots escrutats.
228 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

tenciari Els Plans (Trrega), de la zona de desenvolupament prioritari de lenergia elica del Segri o del sector dactivitat econmica TorreblancaQuatre Pilans (Lleida). A Trrega (Urgell), fou el mateix Ajuntament, amb el suport dels grups de loposici, qui, el 2005, es va oferir a la Generalitat per acollir un centre penitenciari dhomes. Com a contrapartida, el consistori va arrencar el comproms de prioritzar la poblaci local per accedir als 500 llocs de treball que soferien i de construir uns jutjats al municipi. Malgrat que va sorgir un moviment venal contrari, el projecte ha tirat endavant i es preveu que sinauguri el 2013. El juny de 2010, es va aprovar una zona de desenvolupament prioritari (ZDP) de lenergia elica15 que afecta els municipis dAlmatret, Maials, Llardecans i Sers (Segri), on es podrien ubicar entre 30 i 40 molins. La proposta fou molt ben rebuda pels ajuntaments i el Consell Comarcal i no ha tingut cap mena de rebuig venal. Igualment, a la comarca de les Garrigues, hi ha un parc elic construt (40,5 MW) i vuit daprovats sense que hi hagi sorgit cap moviment en contra. A Lleida, des de lany 2007, lAjuntament i lIncasol promouen un nou polgon industrial de 500 hectrees a lest de la ciutat, entre la N-240 i la lnia ferroviria, una superfcie noms una mica inferior a la Zona Franca (600 hectrees). Es preveu que les obres de la primera fase (240 hectrees) sinicin el 2011. En aquest cas, malgrat lenorme consum de sl i la proximitat a zones despecial protecci daus, el projecte ha estat ben rebut per la societat local, per la contribuci que pot fer al desenvolupament de la zona, i no sha generat cap moviment en contra. La societat receptora A part del propi projecte, la posici de la societat receptora t tamb un paper clau a lhora de determinar limpacte social. Aquest posicionament depn dels valors intrnsecs daquesta societat (la seva idea de progrs, el valor que atorguen al medi natural, la relaci entre el poder poltic i la ciutadania...) i tamb del context social, econmic i poltic del territori. Aix, elements com ara la fortalesa del moviment associatiu, lexistncia doposici municipal, la presncia de segones residncies, el teixit comercial i industrial o el nivell de formaci de la poblaci determinen que es produeixi una contestaci social ms mplia o ms reduda davant dalguns projectes dintervenci al territori. Per exemple: en determinades rees de Catalunya amb ndexs de renda per cpita ms elevats, els projectes dinfraestructures generen ms rebuig per part de la poblaci organitzada en plataformes o entitats de defensa del territori. En canvi, en altres indrets, amb renda per cpita ms
15. Les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) van ser aprovades inicialment pel Govern de la Generalitat el mes de juny de 2010. Es delimitaven set zones on es podien installar 769 MW.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

229

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

baixa i afectats histricament per processos de despoblament, la posici envers els projectes s, en termes generals, ms favorable. A continuaci sanalitza la percepci diferent en relaci amb lemplaament dun aeroport en un cas daviaci comercial i en laltre daviaci corporativa a les Terres de Lleida i a la Catalunya Central. En aquest cas, no es pretn identificar els motius que expliquen aquest fet que poden ser dndole molt diversa i que potser requeririen una investigaci ms especfica, sin subratllar el comportament diferenciat dels agents poltics, socials i econmics en els dos territoris. El Pla dAeroports aprovat pel Govern de la Generalitat lany 2002 preveia un nou aeroport corporatiu per a jets privats, aerotaxis, missatgeria i aviaci esportiva que actuaria com a aeroport complementari al del Prat i que shauria de situar a una distncia dentre 40 i 80 quilmetres respecte a aquest. Descartades algunes localitzacions per motius fsics (Maresme, Garraf...) o per la preexistncia daeroports (la Selva), a la prctica, nicament tres comarques de la Catalunya Central (Osona, Bages i Anoia) podien acollir aquestes installacions. Durant els anys 2005 i 2006, es va discutir la possibilitat que subiqus al municipi de Fonollosa (el Bages), proposta que va ser rebutjada per diversos ajuntaments de la comarca (entre els quals Fonollosa) i per bona part dels vens que van crear el Grup de Defensa de lEntorn Rural. Posteriorment, el Govern de la Generalitat va obrir un concurs per rebre propostes dels pobles que volguessin acollir laeroport. Si b diversos ajuntaments del Bages (Sant Fruits de Bages i Moi) i Osona (Centelles, Baleny, Taradell) es van interessar pel projecte, en tots els casos els consistoris locals ho van acabar descartant davant la presncia de plataformes que no hi estaven dacord, loposici dels municipis de lentorn o lopini contrria de loposici municipal16. Labril de 2009 el concurs es va tancar amb una nica candidatura: dena (Anoia), que proposava aprofitar les installacions dun aerdrom. La candidatura tenia un ampli suport a nivell local i comarcal especialment dels sectors econmics, per tamb va rebre queixes per part dels alcaldes dels municipis limtrofs sobretot la Pobla de Claramunt i Capellades, per la perillositat i pels sorolls. Finalment, el Departament de Poltica Territorial va considerar que la candidatura ddena complia els requisits i fou escollida, amb la previsi que entri en funcionament el 2012. El Pla dAeroports de 2002 preveia, a ms, un aeroport regional a les Terres de Lleida. El primer emplaament previst, Alfs (Segri) on des de 1929 funcionava un aerdrom, es va descartar el gener de 2004 per la proximitat a lespai natural de la Timoneda dAlfs i shi va cercar una alternativa. Van ser nombrosos els ajuntaments que es van oferir per acollir el nou aeroport, entre ells Alguaire, Almacelles, Artesa de Lleida, Lleida i Puigverd (Segri), Balaguer (Noguera) i Juneda (Garrigues) i en cap dels casos es va
16. A Taradell, indret proposat pel Consell Comarcal dOsona, la decisi final es va prendre desprs duna assemblea on van participar 600 vens, entre els quals hi havia membres dUni de Pagesos i del Grup Naturalista dOsona.
230 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

organitzar un moviment opositor com havia passat a la Catalunya Central. Al juliol del mateix 2004, el Departament de Poltica Territorial va escollir el municipi dAlguaire. El procs dexpropiaci dels terrenys i de construcci de laeroport, fins que es va inaugurar el gener de 2010, va durar sis anys, sense que aparegus cap mostra doposici a nivell local o comarcal. Aix doncs, a les Terres de Lleida, una rea tradicionalment desindustrialitzada i amb tendncia a lemigraci cap a lrea metropolitana de Barcelona, laeroport es va percebre com una necessitat per reactivar econmicament lrea, i aquest fet fou prou important per superar els possibles afectes adversos. En canvi, a la Catalunya Central, especialment al Bages i Osona, aquesta urgncia no es va percebre i es van valorar molt ms uns altres aspectes com ara la tranquillitat, la qualitat de vida o la protecci de lentorn natural. Aquesta percepci diferencial sobserva tamb si es compara la manca doposici al projecte de Sector dActivitat Econmica Torreblanca-Quatre Pilans de Lleida, de 500 hectrees (que ha estat analitzada anteriorment), amb el rebuig duna part17 de la poblaci de Llagostera a un polgon industrial de 66 hectrees al sector de Can Boada. O tamb en la diferent reacci ciutadana en lelecci de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de lenergia elica al Segri (tamb analitzada anteriorment) i a lAlt Empord, rebutjada amb diferents graus per entitats ecologistes, ajuntaments i Consell Comarcal18. La gesti de limpacte social Finalment, la gesti de limpacte social per part de lAdministraci pblica que es fa durant la tramitaci pot contribuir a apaivagar-lo o, fins i tot, a augmentar-lo. En la major part de casos, com a conseqncia del debat, els projectes es modifiquen, ja sigui de manera lleu o significativa. Noms en algunes circumstncies puntuals el resultat de limpacte social s nul (i el projecte es desenvolupa tal com shavia plantejat inicialment) o b completament determinant (la qual cosa provoca lanullaci del projecte19). Aqu, es prenen com a exemple tres dels casos que, com es demostra mpliament en els articles de lAnuari Territorial de Catalunya, han generat ms conflictivitat social en la darrera dcada en forma de manifestacions ciutadanes, presncia als mitjans de comunicaci i penetraci en el debat poltic nacional (i no noms local). Es tracta de leix Vic-Olot pel tnel de Bracons,
17. El projecte, impulsat per Incasol, tenia el suport del grup de CiU, a lalcaldia, per el rebuig dels grups municipals dERC i ICV i de Salvem Llagostera. El mes de juliol de 2009, es va aprovar el conveni per els terrenys no han estat encara requalificats. 18. La zona de desenvolupament prioritari (ZDP) de lAlt Empord se situa entre el masss de lAlbera i el corredor dinfraestructures format per la N-II, lAPT i el TGV. La proposa alternativa defensada pel Consell Comarcal era ms reduda i circumscrita nicament en el corredor dinfraestructures. 19. Com sha observat anteriorment en els projectes vinculats a la gesti de residus a les Terres de Lleida.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

231

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

el Quart Cintur o Ronda del Valls i la lnia de molt alta tensi SentmenatBescan-Baixs. Leix Vic-Olot per Bracons, que t el seu origen en el Pla General de Carreteres de 1985, va generar un fort debat social entre els anys 2002 i 2004, amb una forta polaritzaci, especialment a la Garrotxa, a nivell social, poltic i fins i tot institucional20. Leix es va inaugurar el 2010, per, com a resultat del debat, es van produir importants canvis en el projecte per reduir limpacte ambiental i paisatgstic, com ara la reconversi dels tres quilmetres previstos dautovia a tres carrils, el rebaix de la cota nord del tnel en prop de vint metres o la realitzaci de diversos tnels, falsos tnels i trams de trinxera en diferents punts del traat. El cost final de la carretera fou de 308 milions deuros, molt per sobre dels 215 previstos inicialment, si b no tot lincrement es deu a les mesures correctores21. El fet, per, que aquestes mesures correctores shagin pres al llarg del conflicte i no dentrada, en els primers estudis informatius obre un interrogant sobre la seva possible translaci o no en altres casos similars. A ms, cal preguntar-se tamb sobre el procs daprovaci de la carretera, efectuat per trams i no conjuntament. Aix va impedir, per exemple, que els estudis informatius i dimpacte ambiental plantegessin i estudiessin unes altres alternatives de connexi entre Olot i Vic22. En el cas del Quart Cintur o Ronda del Valls, el debat es va iniciar a finals dels anys noranta23 amb una configuraci dactors molt similar al conflicte de Bracons i tamb ha comportat modificacions respecte al projecte inicial. Dentrada, la via es presenta ara com a Ronda del Valls i no com a Quart Cintur i, per tant, ms pensat per a la mobilitat interna del Valls que no pas com a via alternativa a lAP-7 per al trnsit de pas. En conseqncia, el que es projecta ara s una calada majoritriament de dos carrils per sentit (enlloc de tres), amb nombrosos enllaos amb les poblacions i la xarxa viria local i amb un traat ms proper als espais urbans24, per tant,
20. El Govern de la Generalitat format lany 2003 estava dividit: ERC i ICV hi estaven en contra i el PSC, a favor. Aquesta situaci va afectar el mateix govern, amb consellers favorables i consellers contraris a la infraestructura. A nivell ciutad, el moviment contrari estava encapalat per Salvem les Valls. 21. El decalatge entre la partida prevista inicialment en una infraestructura i el cost final s molt habitual. 22. Entre aquestes alternatives, podem citar la millora de la C-63 i la C-25 (per Angls i lEix Transversal), la millora de la C-26 i la C-17 (pels tnels de Capsacosta i Ripoll), la construcci dun tnel a la C-153 (sota la serra de Cabrera) o la substituci de leix viari de Bracons per un eix ferroviari. En tots els casos, aquestes alternatives, plantejades de manera informal entre el 2003 i el 2004, xocaven amb la inversi que havia suposat construir el tram Manlleu-Torell, acabat lany 2000. 23. Aquesta via ja estava projectada en el Pla Director Territorial de la Regi Metropolitana de Barcelona de 1966, per no fou fins al 1995 que es va iniciar la redacci de lestudi informatiu. Al moment de tancar aquest article, hi havia dos trams acabats, un tram en obres i la resta del traat (de Terrassa a Granollers) a informaci pblica. El rebuig a la via ha estat articulat a lentorn de la Campanya Contra el Quart Cintur. 24. En concret, en el tram entre Terrassa i Granollers es proposa desplaar cap al sud leix per tal de passar ms a prop de Sabadell, Palau-solit i Plegamans, Lli dAmunt i Granollers.
232 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

amb menys impacte sobre les rees agroforestals. Aix implica, per, que lactual autopista AP-7, que en molts trams passa enmig drees densament poblades, continuar suportant el trnsit de pas entre Europa i la pennsula Ibrica25, amb els consegents problemes vinculats a la contaminaci acstica i atmosfrica, qesti aquesta que no ha estat mai debatuda en profunditat. Finalment, la lnia elctrica de molt alta tensi Sentmenat-Bescan-Baixs, aprovada lany 200126, va generar un conflicte intens especialment entre els anys 2004 i 200727. Com a conseqncia, el projecte inicial ha sofert nombroses i contnues modificacions: canvis de traat per allunyar-lo de zones urbanes i espais naturals28, compactaci amb lnies preexistents de 132 o 220 kV o acostament al corredor dinfraestructures viari i ferroviari. Tanmateix, la modificaci ms important ser el soterrament dels seixanta quilmetres de tram transfronterer entre Santa Llogaia i Baixs29, per tal de reduir limpacte sobre els Pirineus i la plana del Rossell30. Aquestes revisions no han respost nicament a criteris objectius, sin que en molts casos shan produt desprs que, en els territoris afectats, shaguessin organitzat intenses campanyes doposici. A ms, tal com va passar amb leix Vic-Olot, la segmentaci del projecte per trams no ha afavorit tampoc que es poguessin plantejar unes altres alternatives de traat31. Conclusions Ja hem vist que limpacte social dels plans i dels projectes territorials depn de la tipologia i de les caracterstiques de la intervenci sobre el territori, com tamb dels valors intrnsecs de la societat local, que deriven en bona part del seu context cultural, econmic i poltic. Aix mateix, ha quedat demostrat
25. Cal destacar sobretot la proximitat de lAP-7 a alguns barris de Montmel, Mollet del Valls, Barber del Valls o Sant Cugat del Valls. 26. Al moment de tancar larticle, el primer tram de la MAT (entre Sentmenat i Bescan) estava en obres, el segon tram (Bescan-Santa Llogaia dlguema) disposava davantprojecte i el darrer tram (Santa Llogaia-Baixs) estava pendent de lavantprojecte. 27. La Plataforma No a la MAT (ciutadana) i lAMMAT (formada pels alcaldes afectats) han organitzat nombroses manifestacions a diferents poblacions com Barcelona, Girona, la Jonquera o Perpiny. 28. Daquesta manera, shan descartat traats que passen a prop de nuclis urbans (com ara Aiguaviva o Manlleu) o despais naturals (com lEIN Salines-Bessagoda o la vall del Tec). 29. Es calcula que el cost econmic daquest tram es multiplicar entre quatre i deu vegades segons les fonts a causa del soterrament. Els partidaris del soterrament alleguen, per, que aquest fet es compensar, almenys en part, per les prdues energtiques ms baixes. 30. Aquesta va ser la decisi que va prendre el mediador de la Uni Europea Mario Monti per solucionar el conflicte. 31. Unes altres alternatives, com ara la connexi Sentmenat-Jui-Santa Llogaia dlguemaBaixs que aprofitaria el corredor dinfraestructures del TGV i lAP-7 o SentmenatVic-coll dAres-Baixs que reforaria la lnia de 400 kV existents han estat nicament especulacions i no han estat estudiades ni debatudes seriosament dins de cap document oficial.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

233

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

que limpacte social t una enorme importncia, ja que pot paralitzar projectes o b modificar-los fins arribar a situacions que, sense generar consens social32, sn ms acceptades. Tanmateix, si b en alguns casos la resoluci dels conflictes generats comporta resultats positius, no en podem perdre de vista els punts febles. En primer lloc, el conflicte neix quan el projecte ja est molt avanat, amb la qual cosa aquest es paralitza i sha de refer, amb els costos a tots els nivells que aix suposa. A ms, sovint es perd loportunitat de cercar alternatives des de larrel que podrien ser ms raonables i el debat sacaba centrant a maquillar el projecte presentat. Finalment, aquests procediments poden excloure determinats sectors socials que, a causa de la dificultat darticular iniciatives, no tenen capacitat per exercir pressi a aquests nivells (poblaci envellida, rendes baixes, immigraci...) i veuen com el seu territori rep els impactes socials negatius de les infraestructures sense contrapartides suficients. Tamb cal dir que, en els casos analitzats, les modificacions als projectes no shan establert dins un procediment de participaci obert, organitzat, oficial i estable, sin que sn el fruit de negociacions puntuals i espontnies que es produeixen amb lobjectiu de cercar una soluci ms consensuada. La capacitat de resposta de les plataformes es produeix a partir de dos procediments bsics: el sistema legal, basat en les allegacions i els recursos, i el sistema allegal, basat en lorganitzaci dels moviments adversaris com a lobby de pressi per pressionar les administracions. Cal, per tant, cercar mtodes que ens permetin incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte amb afectaci sobre el territori, per tal devitar situacions destancament i parlisi, per incorporar el mxim nombre possible de sectors socials al debat, per estudiar alternatives i per arribar a solucions ms ptimes. A nivell catal, si b s cert que shan fet importants progressos en matria durbanisme33, els projectes dinfraestructures o equipaments amb una concreci directa sobre el territori noms disposen dels tradicionals perodes dinformaci pblica i no preveuen processos oberts i dialogats. Una possible soluci per gestionar limpacte social de la localitzaci de gran projectes dinfraestructures i dequipaments enutjosos s lexemple del debat pblic francs. Aquest instrument fou creat el 1995, mitjanant la Llei nmero 95-101, precisament per palliar les carncies del mecanisme dinformaci pblica, especialment la seva aparici massa tardana, que no permet discutir sobre la mateixa essncia del projecte i les alternatives. Els debats
32. De fet, en cap dels tres casos analitzats, les plataformes opositores han acceptat els projectes finals i han seguit defensant les seves alternatives (no realitzaci de lEix Vic-Olot, millora de la mobilitat ferroviria al Valls i reforament de les lnies elctriques existents, respectivament). 33. Amb el desplegament de la Llei durbanisme de Catalunya (DL 1/2005) i la inclusi al seu reglament (DL205/2006) sinclouen perodes de participaci obligatoris des de la fase prvia fins a laprovaci inicial amb accions dinformaci, participaci i recollida i anlisi de les aportacions realitzades que han de ser incorporades al document daprovaci inicial.
234 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

pblics es realitzen a petici dels ciutadans o de les administracions actuants amb uns requisits mnims quant a la rellevncia del projecte (Subra, 2008). El procediment del debat pblic es basa en la intervenci duna autoritat independent, la Comissi Nacional pel Debat Pblic, que organitza el procs. Entre els elements que sincorporen en el debat pblic, cal destacar lelaboraci de dossiers divulgatius, la collocaci dinformaci a la xarxa o la realitzaci dexposicions, reunions pbliques, taules rodones, audincies i frums de discussi, dels quals acaba sortint un document de recomanacions. Fins lany 2010, shavien celebrat a Frana ms de quaranta debats pblics sobre infraestructures de mobilitat (autopistes i TGV) o de transport denergia (entre els quals hi havia el tram francs de la lnia de 400 kV Sentmenat-Bescan-Baixs) i sobre installacions puntuals (aeroports, ports, centrals nuclears...). En tots els casos, el document de recomanacions ha estat pres en consideraci pels promotors i, en la major part dels casos, sha modificat la decisi final. En referncia als plans urbanstics, hi ha unes altres normatives, com ara la finlandesa, inclosa a la Llei del sl i construcci (132/1999), que aposten per una avaluaci prvia daquest impacte social de manera anloga al que passa amb lavaluaci ambiental estratgica, amb la qual cosa es refora el paradigma de la sostenibilitat social. En el cas dels plans urbanstics, lavaluaci de limpacte social es realitza a travs tant de lanlisi daquells impactes que puguin ser objectivables (canvis sociodemogrfics, requeriments infraestructurals, estructura econmica, criminalitat, salut o paisatge), com de lavaluaci participativa (mitjanant entrevistes, grups de treball...), on es recullen els valors i les percepcions subjectius de diferents grups locals, que puguin ser representatius de les diferents estructures socials existents. Aix sacaba concretant en un document de referncia que serveix de guia per elaborar una proposta de planificaci urbanstica que tingui en compte aquest impacte social adaptat a la perspectiva de la societat receptora (Sairinen, 2004). Sigui com sigui, cal trobar mecanismes que tinguin en compte la importncia de limpacte social que generen els plans i els projectes sobre les societats receptores corresponents. Daquesta manera, es pot arribar a solucions que, sense renunciar als principis generals de les poltiques pbliques a nivell nacional i regional (cohesi social, desenvolupament econmic i sostenibilitat ambiental), siguin ms permeables i reconeguin i integrin els valors del territori tal com sn percebuts per la societat local. Bibliografia
Alfama, Eva; Casademunt, lex; Coll, Gerard; Cruz, Helena i Mart, Marc (2007). Per una nova cultura del territori?: Mobilitzacions i conflictes territorials. Barcelona: Icria. Bauman, Zygmunt (2007). Tiempos lquidos: Vivir en una poca de incertidumbre. Madrid: Tusquets. Becker, Henk i Vanclay, Frank (eds.) (2003). The International Handbook of Social Impact Assessment. Cheltenham: Edward Elgar.
Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

235

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Blanco, Ismael i Gom, Ricard (coords.) (2002). Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona: Ariel. Bobbio, Luigi (1999). Un processo equo per una localizzazione equa. A: Bobbio, Luigi i Zeppetella, Alberico (eds.). Perch proprio qui?: Grandi opere e opposizioni locali. Mil: Franco Angeli, 185-237. Borja, Jordi (1986). Por unos municipios democrticos: Diez aos de reflexin crtica y movimiento ciudadano. Madrid: Instituto de Estudios de Administracin Local. Burdge, Rabel (1994). A Community Guide to Social Impact Assessment. Middleton: Social Ecology Press. Castells, Manuel (1983). La ciudad y las masas: Sociologa de los movimientos sociales urbanos. Alianza: Madrid, 389-453. Ferran, Antoni (2008). La cultura del No: El conflicte ambiental i territorial a debat. Vic: Eumo. Giddens, Athony (1996). Ms all de la izquierda y la derecha. Madrid: Ctedra. Habermas, Jrgen (1994). Historia y crtica de la opinin pblica. Barcelona: Gili. Harvey, David (1992). Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI. (1998). La condicin de la posmodernidad: Investigacin sobre los orgenes del cambio cultural. Buenos Aires: Amorrortu. Inglehart, Richard (1977). The silent revolution in Europe: Changing values and political styles among western publics. Princenton: University Press. Lefebvre, Henri (1971). La Rvolution Urbaine. Pars: Gallimard. Versi castellana: La revolucin urbana. Madrid: Alianza Editorial, 1972. Nello, Oriol (2003). Aqu, no!: Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Empries. Rebollo, scar; Mart, Joel (2003). Bases, mtodes i tcniques per a la participaci ciutadana. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Sairinen, Rauno (2004). Assessing social impacts of urban land use plans: from theory to practice. Boreal Environment Research, 9, 509-517. SCOT (2004). Anuari territorial de Catalunya 2003. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2005). Anuari territorial de Catalunya 2004. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2006). Anuari territorial de Catalunya 2005. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2007). Anuari territorial de Catalunya 2006. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2008). Anuari territorial de Catalunya 2007. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2010a). Anuari territorial de Catalunya 2008. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. (2010b). Anuari territorial de Catalunya 2009. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Stiglitz, Joseph (2002). Globalization and its Discontents. Washington: WW Norton. Tarroja, lex i Camagni, Roberto (coord.) (2006). Una nueva cultura del territorio: Criterios sociales y ambientales en las polticas y el gobierno del territorio. Barcelona: Diputaci de Barcelona. Subirats, Joan (2007). El miratge de la certesa. A: Anuari Territorial de Catalunya. Barcelona: Institut dEstudis Catalans.
236 Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

Limpacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

Margarida Castaer i Vivas, Nstor Cabaas Lpez, Moiss Jordi Pinatella

Tarrow, Sidney (1998). El poder en movimiento: Los movimientos sociales, la accin colectiva y la poltica. Madrid: Alianza Editorial. Subra, Philippe (2008). Gopolitique de lamnagement du territoire. Pars: Armand Colin. Vanclay, Frank (2002). Conceptualizing social impacts. Environmental Impact Assessment Review, 22 (3), 183-211. Yli-Pelkonen, Vesa i Kohl, Johanna (2005). The role of local ecological knowledge in sustainable urban planning: perspectives from Finland. Sustainability: Science, Practice & Policy, 1 (1), 3-14.

Documents dAnlisi Geogrfica 2012, vol. 58/2

237