Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

ndex
UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII)..............................................................................................................2 Introducci.............................................................................................................................................2 1. L'economia feudal: el camp...............................................................................................................2 1.1 Caracterstiques de l'agricultura.................................................................................................2 A. L'agricultura de policultiu.........................................................................................................2 B. Conreus comercialitzables......................................................................................................2 C. Conreus de sec.....................................................................................................................2 D. Conreus de regadiu.................................................................................................................2 E. Dependncia de les condicions climtiques...........................................................................3 F. Explotaci dels boscos............................................................................................................3 1. 2 La ramaderia..............................................................................................................................3 *Qu aportava?............................................................................................................................3 A. La ramaderia a la corona d'Arag...........................................................................................3 B. La ramaderia a Castella. La mesta.......................................................................................3 1.3 La propietat de la terra...............................................................................................................4 A. Evoluci de les senyories*......................................................................................................4 a. Senyoria territorial...............................................................................................................4

s. X-XI...........................................................................................................................4 s. XI-XII........................................................................................................................4
b. Senyoria jurisdiccional*.......................................................................................................4 B. L'adscripci del pags a la terra..............................................................................................4 C. Els pagesos remenses (Catalunya)........................................................................................4 2. El desenvolupament de les ciutats i el seu paper en l'economia feudal...........................................5 2.1 La ciutat, centre comercial i artesanal........................................................................................5 A. Trets caracterstics a nivell econmic.....................................................................................5 a. Sistema monetari................................................................................................................5 b. Noves tcniques comercials...............................................................................................6 c. Innovacions en els mitjans de transport..............................................................................6 d. Els gremis*..........................................................................................................................6 2.2 Les ciutats castellano-lleoneses.................................................................................................6 2.3 Les ciutats catalano-aragoneses................................................................................................7 *Caracterstiques comunes..........................................................................................................7 A. Ciutats comercials...................................................................................................................7 B. Ciutats artesanals....................................................................................................................8 a. Ciutats dedicades a la producci txtil...............................................................................8 b. Ciutats dedicades a la producci sierometallrgica..........................................................8 c. Ciutats dedicades a la construcci naval............................................................................8 d. Caracterstiques comunes..................................................................................................8 3. La societat feudal..............................................................................................................................8 3.1 L'estructura de la societat feudal................................................................................................8 A. Les diferncies econmiques..................................................................................................8 B. La societat dividida en estaments...........................................................................................9 C. La situaci de les ciutats.........................................................................................................9 3.2 Grups marginats ........................................................................................................................9 A. Els jueus..................................................................................................................................9 B. Mudjars ...............................................................................................................................10 Vocabulari............................................................................................................................................11

1/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII)

Introducci
-Entre els s. XI i XIII es desenvolupa el feudalisme. -En l'economia d'aquest perode, hem de distingir: -L'economia rural continua sent de base ramadera i agrria. -L'economia urbana grcies al renaixement de les ciutats, es desenvolupa el comer i l'artesania. -Es desenvolupen les senyories, els territoris sotmesos a un senyor. Primer sn de tipus territorial, i evolucionen al tipus jurisdiccional. -La societat es regeix pel principi social de la relaci vassalltica.

1. L'economia feudal: el camp

1.1 Caracterstiques de l'agricultura
-Era l'activitat predominant de l'agricultura feudal, juntament amb la ramaderia i l'explotaci dels boscos.

A. L'agricultura de policultiu
-Predominen els conreus cerealstics, encara que es practica el policultiu* (diferents tipus de cultiu dins una mateixa parcella). -Existien conreus complementaris lleguminoses, hortalisses, vinya i olivera i fibres txtils.

B. Conreus comercialitzables
-Es dirigien al mercat i no al consum propi. -Sovint eren grans extensions de vinya i olivera (cal distanciar-les de la vinya i olivera com a conreu complementari per a consum propi). -Els conreus comercialitzables donaven alts beneficis a vegades, els senyors els prioritzaven fins al punt de reduir les parcelles dels pagesos.

C. Conreus de sec
-Aquest tipus de conreu predomin durant tot el feudalisme, sobretot a Castella. -S'empren tcniques primitives (guaret, rotaci triennal) producci escassa.

D. Conreus de regadiu
-Noms es desenvolupen a les valls del Duero, de l'Ebre i a la costa mediterrnia peninsular.

2/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

-Es cultiven, sobretot, hortalisses, fruites i arrs (per influncia musulmana).

E. Dependncia de les condicions climtiques

-L'alt endarreriment de les tcniques agrries i la dependncia dels factors climtics provocaven males collites fam.

F. Explotaci dels boscos

-Eren utilitzats com a terres de pastura pels ramats. -Se n'obtenien materials de construcci fusta. -S'hi caava: -Caa menor poble pla (pagesos) -Caa major nobles

1. 2 La ramaderia
*Qu aportava?
-Aliments, matries primeres (llana, cuiro, adobs), fora de tracci i fora de combat (cavalls).

A. La ramaderia a la corona d'Arag

-Es desenvolup sobretot als Pirineus, la vall de l'Ebre i el Maestrat. -Els tipus de ramaderia ms desenvolupats eren la caprina i l'ovina. -Es tractava d'una ramaderia transhumant (els ramats es desplaaven cercant pastures).

B. La ramaderia a Castella. La mesta

-Predominen els grans latifundis ramaders en mans de nobles, monestirs, ordres militars i municipis. -Aquests propietaris rebien drets de pas un tipus de drets cedits pel rei de Castella als grans ramaders perqu els seus ramats es poguessin desplaar per tot el territori del regne. -Els drets de pas provocaven diferents problemes: -Pels pagesos els ramats passaven per les seves parcelles i feien malb les collites. -Pels senyors competien per les terres de pastura, cosa que creava conflictes. -El rei Alfons X el Savi va crear el Honrado Concejo de la Mesta (1273) una instituci encarregada de regular la ramaderia a Castella. -La mesta defensava els interessos dels ramaders a canvi, n'obtenia una part dels beneficis (sobretot dels obtinguts en la venda de llana). -Entre les seves funcions hi havia: -La reglamentaci els itineraris de pastura, el preu de la llana i les relacions entre

3/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

els ramaders. -La vigilncia l'acompliment de la reglamentaci que imposava.

1.3 La propietat de la terra

A. Evoluci de les senyories*
a. Senyoria territorial
s. X-XI -Senyoria territorial Beneficium, perqu el rei (autntic propietari) atorgava la terra a un senyor en usdefruit*. -Posteriorment, el Beneficium esdev Feudum (feu) les terres que el rei atorga al senyor adquireixen carcter hereditari. -La senyoria es dividia en dues parts: -Reserva senyorial part de la senyoria treballada exclussivament per serfs i, alguns dies a la setmana, per pagesos arrendataris. Tots els beneficis obtinguts a la reserva senyorial eren pel senyor. -Parcelles i llogarets hi vivien els pagesos arrendataris, que pagaven la renda i treballaven la reserva senyorials alguns dies la setmana. s. XI-XII -Es donen les mateixes caracterstiques que en l'etapa anterior, per s'introdueix un canvi la renda passa a ser monetria (ja no es paga amb una part de la collita, sin amb el seu equivalent en monedes).

b. Senyoria jurisdiccional*
-Els senyors tenem una srie de drets sobre les senyories jurisdiccionals l'aplicaci de la justcia i la recaptaci d'imposts, aix com altres rendes i imposts com el que es podia cobrar per l's de molins o fragues, per cada matrimoni, etc. Tamb es podia exercir el dret de pernada.

B. L'adscripci del pags a la terra

-Tot i l'autoritat del senyor, molts de pagesos fugien de les seves terres per millorar la seva situaci. Podien fer-ho de dues maneres: -Per dret de repoblaci obtenint terres en un territori conquerit. -Fugint a una ciutat una vegada que hi arribaven, esdevenien ciutadans i no depenien dels senyors (les ciutats estaven al marge de l'autoritat senyorial).

C. Els pagesos remenses (Catalunya)

-A partir dels segles XII-XIII ja es pot parlar de Catalunya com a unitat territorial. -Fou la primera regi peninsular on es pos en marxa el procs d'adscripci dels pagesos

4/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

a la terra, i en la qu es dugu a terme ms rpid. -En un principi, els llaos de dependncia eren dbils molts de pagesos fugien. -La situaci canvi en establir un nou tipus de contracte l'arrendament emfitutic*. Aquest t dues conseqncies: -La consolidaci dels llaos de dependncia entre pagesos i senyors -La millora de la situaci econmica dels pagesos -Amb el pas dels temps, desapareixen les diferncies entre colons, arrendataris i serfs la majoria de pagesos acaben esdevenint arrendataris, sotmesos a l'autoritat d'un senyor. Se'ls anomena els homes del senyor. -A partir d'aquest moment, un pags que volia abandonar les terres del seu senyor tenia moltes dificultats per fer-ho. Aquestes encara augmentaren quan s'establ la rendimentia*, una quota abusiva que havia de pagar el pags per abandonar les terres del senyor. -De rendimienta pagesos remenses -La rendimienta va ser l'origen d'un conjunt de prctiques abusives, els anomenats mals usos, que ms tard desencadenarien les Revoltes dels remenses (s. XV). -Els mals usos incloen coses com: cobrar un renda als matrimonis, si una pagesa cometia adulteri o cobrar una part de l'herncia que es deixaven els pagesos, aix com augmentar l'emfitusi i altres coses.

2. El desenvolupament de les ciutats i el seu paper en l'economia feudal

2.1 La ciutat, centre comercial i artesanal
-Entre els s. XI i XIII revifament de les ciutats. S'explica per dos motius: -Augment la producci agrcola est disponible un excedents d'aliments comercialitzables (ms comer) i es pot alimentar a ms poblaci -Augment de la poblaci augment de la demanda, especialment de productes artesanals, i, per tant, del comer

A. Trets caracterstics a nivell econmic

a. Sistema monetari
-Degut al desenvolupament comercial, el bescanvi ja no s vlid s'adopta un sistema monetari i sorgeixen els primers bancs (en mans de la burgesia). Aix permet: -Canalitzar el volum de beneficis. -Realitzar prstecs a la monarquia, els diners dels quals sn usats per enfortir l'autoritat o l'exrcit de la mateixa i per mantenir la fidelitat de la noblesa. -A canvi del finanament de la monarquia, la ciutat i els burgesos reben privilegis s'estableixen governs burgesos (sense nobles) i els burgesos poden comprar ttols nobiliaris.

5/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

b. Noves tcniques comercials
-Apareix la lletra de canvi*. -Es creen lleis especfiquen que regulen els intercanvis. -Sorgeixen institucions corporatives que defensen els interessos dels comerciants.

c. Innovacions en els mitjans de transport

-El mitj de transport ms desenvolupat s el martim s ms barat, ms rpid i t ms capacitat de crrega. Els principals centres econmics sn les ciutats porturies. -El transport terrestre ms insegur, lent i car. L'excepci sn les ciutats situades al cam de Sant Jaume (camino de Santiago). -El transport fluvial es dna sobretot al Duero i l'Ebre.

d. Els gremis*
-Els primers gremis a la Pennsula es desenvoluparen a partir del s. XII, especialment a Catalunya i Arag. -En un principi, s'anomenen confraries i tenen una funci econmica (producci artesanal) i una altra de religiosa (vinculada a un Sant Patr). -A finals del s. XII i principis del s. XIII, les confraries esdevenen definitivament gremis. -El reglament dels gremis incloa els segents aspectes: -Regular la quantiat i qualitat del producte elaborat. -Establir-ne el preu. -Definir les relacions entre artesans i clients. -Protegir els membres del gremi. -Estructurar el procs de formaci dels artesans. -En relaci al procs de formaci dels artesans, en distingim de tres tipus: -Aprenents eren allots d'uns 8 o 9 anys que s'iniciaven en l'ofici, n'aprenien els principis bsics i realitzaven les tasques ms dures. Desprs d'uns anys de formaci, esdevenien oficials. -Oficials van adquirint els coneixements ms complexos de l'ofici. Per passar a ser mestres artesans, havien de passar una prova. Aquesta consistia en elaborar una pea que un tribunal del gremi avaluava. La prova es superava si el tribunal considerava la feina de l'oficial una obra mestre. -Mestre eren els artesans plenament formats i, gaireb sempre, propietaris del seu propi taller.

2.2 Les ciutats castellano-lleoneses

-Distingim tres tipus de ciutats: les aglomeracions agrcoles i ramaderes, els centres religiosos (cam de Santiago) i els centres administratius. -La majoria de les ciutats estaven sotmeses a l'autoritat d'un senyor (noms passava al regne de Castella).

6/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

-Els senyors no permetien el desenvolupament de la indstria txtil per no afavorir la burgesia la burgesia i els gremis eren febles i Castella patia un greu endarreriment industrial. -Les seves principals fonts d'ingressos eren les fires anuals i els mercats anuals: -Exportaven llana (matria primera) i productes agrcoles (vi, oli...). -Importaven productes manufacturats (txtils de Flandes) i productes de luxe. -Dins aquesta situaci general de les ciutats, hi distingim tres excepcions: -Les ciutats del cam de Sant Jaume desenvoluparen el comer i l'artesania grcies al peregrinatge. -Sevilla desenvolup molt el comer grcies al seu port fluvial i al control de l'estret per mor d'un pacte amb el regne de Granada. Comerciava amb tota la conca mediterrnia, Europa, frica i fins i tot sia. -Els ports cantbrics desenvolup molt el comer per mor del seu contacte amb el nord d'Europa.

2.3 Les ciutats catalano-aragoneses

*Caracterstiques comunes
-Les ciutats d'Arag donaren molta importncia al comer i la indstria hi havia poca demanda de productes estrangers. -La gran majoria de ciutats depenien de la corona els atorgava privilegis i autogovern a canvi de prstecs. -Les ciutats disposaven de l'autogovern de la burgesia urbana a canvi dels prstecs a la corona. -La burgesia collaborava amb la corona perqu cres un imperi comercial mediterrani.

A. Ciutats comercials
-Les ciutats comercials del regne d'Arag es desenvoluparen per tres motius: -L'obertura de les rutes comercials interiors especialment quan es pacifiquen els comtats catalans i s'integren a la corona aragonesa. -La frontera amb Al Andalus s ms segura coincideix amb la decadncia musulmana a la Pennsula. -Arag esdev un imperi comercial mediterrani t molts ms contactes amb altres territoris. -La creaci d'un cos legal per als intercanvis comercials i el desenvolupament d'institucions corporatives (com els gremis) tamb afavor a l'ascens de les ciutats comercials. -Destaquen, a les ciutats comercials, les fires anuals i els mercats setmanals, en qu s'exportaven productes agrcoles (oli, vi...) i manufacturats (sobretot teixits) i s'importaven productes de luxe (com espcies, perfums i fins i tot esclaus).

7/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

B. Ciutats artesanals
a. Ciutats dedicades a la producci txtil
-Destaquen entre elles Barcelona, Valncia i Girona. -Aprofitaven la matria primera (llana) provinent d'Arag i els Pirineus.

b. Ciutats dedicades a la producci sierometallrgica

-Se situaven a les valls dels Pirineus. -Es desenvoluparen grcies a una nova tcnica, la farga catalana, que permetia produir ms metall i de millor qualitat. -Sobretot es produen objectes litrgics, armes i eines pel camp.

c. Ciutats dedicades a la construcci naval

-Destaquen entre ells Barcelona, Valncia i Palma. -S'hi construiren grans drassanes. -L'origen de la indstria naval s la gran demanda produda per l'expansi mediterrnia de la corona catalanoaragonesa.

d. Caracterstiques comunes
-A partir del s. XII sorgiren els primers gremis (confraries). -A partir del s. XIII es consolidaren es gremis prpiament dits i establiren sistemes de control estrictes.

3. La societat feudal
3.1 L'estructura de la societat feudal
A. Les diferncies econmiques
-Econmicament, hem de fer les segents divisions: -Mn rural -No propietaris pagesos adscrits -Propietaris pagesos propietaris i grans propietaris -Mn urb -Burgesia comer i artesania -Treballadors urbans -Sectors marginals (delinqents, prostitutes, etc.)

8/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

B. La societat dividida en estaments

-Jurdicament, la societat es dividia en estaments. Per tant, distingim: -Privilegiats -Nobles (bellatore) fan la guerra i protegeixen els altres estaments. -Clero (oratore) resen per la salvaci de les nimes. -No privilegiats -Pagesos, serfs, artesans, comerciants (laboratores) treballen. -La societat estamentria era necessria per conservar els privilegis dels ms poderosos. La senyoria servia de marc jurdic per a aquesta, de manera que el concepte d'home lliure s'an abandonant en favor de la idea d'adscripci a la terra.

C. La situaci de les ciutats

-Depenien majoritriament de la monarquia (algunes depenien de nobles). Feien prstecs a la corona i, a canvi, se'ls concedia privilegis com l'autogovern la burgesia artesanal i comercial (oligarquia urbana) governava les ciutats, sense cap control senyorial. -Eren un focus d'atracci de pagesos que fugien de la submissi als senyors.

3.2 Grups marginats

A. Els jueus
-Representaven entre un 3 i un 7% de la poblaci, depenent del regne. -Va ser una minoria important i influent a nivell cultural i econmic. -Es dedicaven sobretot al comer (xarxes comercials jueves d'arreu d'Europa), a alguns oficis especialitzats (orfebreria) i a les finances. -Els bancs jueus foren sovint creditors del rei i, per tant, reberen crrecs administratius importants a les ciutats. -La monarquia els protegia degut als seus interessos. Tot i aix, patiren un procs de marginaci (s. XI-XIII) i l'antisemitisme cresqu alimentat per la noblesa, l'esglsia i la burgesia, que hi tenien interessos enfrontats. La manipulaci antisemita es promogu pels segents motius: -Nobles els odiaven perqu enfortien la monarquia amb els seus prstecs. -Clero (esglsia) els odiaven perqu volien la unitat religiosa de la Pennsula. -Burgesos els odiaven perqu eren competncia directa en els mbits econmics i poltics. -Arran d'aquest antisemitisme, els jueus reberen atacs i matances. Per aix, molts marxaren de la Pennsula o es convertiren al cristianisme (conversos). Malgrat convertirse, per, no evitaren ser perseguits els cristians creien que mantenien la seva religi en secret. -Sovint vivien en barris apartats aljames, calls o juderas -Tenien una legislaci diferent.

9/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

B. Mudjars
-Eren la poblaci musulmana que vivia en territori cristi. -Eren una minoria empobrida del mn rural. -No eren tan odiats com els jueus perqu no suposaven cap perill. -Malgrat tot, foren rebutjats i tamb vivien barris propis (moreries). -Igual que els jueus, molts es convertiren al cristianisme, per seguiren sent perseguits.

10/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi

Histria d'Espanya Jaume Ribas i Vilanova

Vocabulari
*Policultiu: conreu de diferents tipus de cultiu en una mateixa parcella. *Senyoria: conjunt de terres i llogarets sobre el qual un senyor (noble o monestir) exerceix la seva autoritat i obt beneficis de la seva explotaci mitjanant el treball dels pagesos *Usdefruit: situaci en que el rei cedeix territoris a un senyor, que en pot treure beneficis de manera temporal, gaireb sempre de forma vitalcia. *Senyoria jurisdiccional: conjunt de terres i nuclis de poblaci que el rei atorga a un senyor, el qual exerceix la seva autoritat i el seus drets sobre la poblaci que hi viu i hi treballa. Aquestes terres no tenien perqu ser propietat del senyor. *Arrendament enfitutic: contracte d'arrendament que s'estableix entre un senyor i un pags pel qual el pags pagava uan renda fixa que no estava sotmesa a canvis substancials durant un perode de temps llarg (contracte a llarg termini). *Rendimienta: quota abusiva que havia de pagar un pags que volgus abandonar una senyoria. s la base dels mals usos. *Lletra de canvi: document contractual en qu apareixen les parts que que el firmen, el contracte que estipulen i la quantitat de doblers que s'hi inverteix. s semblant a un xec. *Gremi: organisme corporatiu en el qual s'agrupaven artesans d'un mateix ofici. Cada gremi tenia un estricte reglament. Els gremis tenien carcter urb, s a dir, la seva autoritat quedava restringida pels murs de la ciutat.

11/11 - UNITAT: El feudalisme (s. XI-XIII), Miquel ngel Asensi