DISGLSSIA LABIAL REHABILITACI: - Quirrgica - Ortopdica Treballar: 1) Tonicitat: - mobilitat -fora 2) Control de la degluci 3) Segellat labial : - Prxies labials

(degluci atpica) - s de pantalles Disfunci: Respiraci oral. Control 4) Articulaci correcta de bilabials

EXERCICIS PRXICS LABIALS (Tonicitat dels llavis) 1. Projectar els llavis units 2. Projectar els llavis contraient-los 3. Projectar els llavis cap amunt i cap avall 4. Tracci dels llavis vers els incisius. 5. Amb els llavis entreoberts articular /a/ - /b/ - /c/ -/d/. 6. Tracci del llavi superior cap amunt. 7. Tracci del llavi superior cap avall amb lajut del llavi inferior. 8. Tornar el llavi superior cap amunt. 9. Estirar els llavis cap als costats. 10. Fer-los vibrar.
1

11. Articular la /p/-/m/-/b/-/f/-/v/. 12. Massatge labial. Exercicis especfics de tonicitat: 13. Posar en la boca un caramel o bot unit a un cordill. El rehabilitador li lestirar per llevar-lil. El pacient ha de fer fora per conservar-lo 14. Sostindre entre els llavis: depressor, mocadors, etc. 15. Jugar a traslladar objectes amb la boca. 16. Sostindre llapisseres o depressors amb el bigoti. 17. Besadetes cap a fora i cap endins. 18. Exercicis de bufar. 19. Pessigar-se la m amb els llavis. 20. Espentar les galtes amb fora amb la punta de la llengua. 21. Inflar els queixos i fer-los esclatar. 22. Realitzar tasques mentre que articula consonants labials. 23. Exercitaci labial mentre que es realitzen activitats motrius.

DISGLSSIA DENTAL Conceptes de: Anteroversi dentria overjet Prognatisme mossec invertit Mossec obert Mossec creuat Implantaci dentria dolenta o Pot comportar: - Paladar ogival - Respiraci oral - Avanament de llengua interposici dentria - Degluci atpica - Zetacisme - No diferenciar /d/ -/l/ - // uvular ORIENTACIONS: -

Control ortodntic s de pantalla Segellat labial tonicitat prxies labials Respiraci costo diafragmtica Retrocs llengua tonicitat Prxies linguals Treballar degluci Exercicis de disglssia lingual

CONCEPTES: - Anteroversi dentria: Els incisius superiors estan orientats cap endavant. - Prognatisme: Mandbula inferior avanada. En el mossec, els incisius superiors no cobreixen els inferiors. - Mandbula oberta: Espai que es forma entre els incisius superiors i inferiors. - Mossec creuat: Els molars superiors no cobreixen els superiors. - Overjet: La distncia entre les dues fileres de dents s en
3

horitzontal Overbite: La distncia entre les dues fileres de dents s en horitzontal

Prognatisme

Overbite

Anteroversi dentria

Overjet

Mossec obert

Mossec creuat

DISGLSSIA LINGUAL 1) ANQUILOGLSSIA (Frenet lingual curt) - criteri (generalment): a) Si el xiquet pot articular /l/ no sopera b) Intervenci quirrgica rehabilitaci rehabilitaci: a) Prxies generals (linguals) b) Prxies especfiques dels fonemes distorsionats o no articulats: /l/, /r/, /s/ - s important observar si hi ha prdua daire nasal i aplanament de la llengua. - Lanquiloglssia pot generar /r/ (uvular o velar) 2) DISRTRIA (per lesi en S.N.C.) - Flccida - Espstica - Atxica - Hipocintica Moviments anormals Disrtria Espstica: s una lesi localitzada en la neurona motriu superior. Laugment del to dels msculs laringis implica un estrenyiment de lobertura larngia , aix com un increment de la resistncia al flux daire. Els pacients emeten frases curtes, la veu s ronca, to de veu baix i monton. De vegades es produeixen interrupcions tonals o de respiraci. s caracterstic que larticulaci de les consonants siga poc precisa, podent fins i tot distorsionar-se les vocals. Tamb molts pacients presenten hipernasalitat. Disrtria Flccida: s una lesi localitzada en la neurona motriu inferior. La veu es torna ronca i el volum s baix. Es poden notar caracterstiques addicionals com ara respiraci alenant, frases curtes, i so en aspirar. En haver una parlisi del mscul elevador del paladar i
5

dels msculs constrictors de la faringe, es produeix una hipernasalitat a lhora de parlar. La distorsi dels fonemes variar segons les estructures articulatries implicades. Disrtria Atxica: s una lesi localitzada en el cerebel. Aspror de la veu i monotonia en el to amb poques variacions dintensitat. Tamb es pot observar tremolor de la veu. Poca definici consonntica i distorsi voclica. Prolongaci dels fonemes i de lespai entre ells. Disrtria Hipocintica: Caracterstica de la malaltia de Parkinson. Es manifesta en moviments lents, limitats i rgids, moviments repetitius en els msculs del parla, veu feble, articulaci defectuosa, falta dinflexi (canvi del to o de laccent de la veu), frases curtes, falta de flexibilitat i control dels centres faringis. Disrtria Hipercintica: Totes les funcions motrius bsiques (respiraci, fonaci, ressonncia i articulaci) poden estar afectades. Entre els trastorns ms caracterstics de la hipercinsia tenim: -Corees: Es caracteritza per moviments involuntaris i irregulars, lents o rpids dun o diversos msculs. To muscular baix i trastorns de la coordinaci. Els pacients manifesten alteracions en la parla, hiperdistorsi de vocals i utilitzaci de frases curtes. Producci oral irregular i gramtica afectada. -Atetosis: Es caracteritza per presentar moviments involuntaris i lents en larticulaci . Problemes respiratoris i de fonaci (veu aspra), parla distorsionada i to monton. -Tremolor: De vegades hi ha interrupcions en lemissi de la veu. -Distonia: Es caracteritza per alteracions prosdiques. Disminuci en laltura tonal, inspiracions audibles i tremolor de la veu. Disrtries Mixtes: Correspon a la ms complexa de les disrtries, en els casos que lestructura del defecte abasta ms duna sndrome pren el carcter de mixta. Vies datenci Visi Multidisciplinria.
6

En parlar de visi multidisciplinria ens referim a aquella on intervenen persones ms diverses que tenen relaci amb la malaltia del pacient, Especialistes del llenguatge, Neurleg, Otorinolaringleg, Audileg, Psicleg, que poden contribuir a la comprensi de la problemtica que presenta el xiquet. Lavaluaci del xiquet per part daquests professionals t com objectiu conixer el funcionament comunicatiu lingstic i les condicions que afavoreixen el seu desenvolupament, per a aix requerim contar amb la famlia, ja que els pares han dinformar sobre els primers mesos del xiquet, en aspectes tan importants com alimentaci, emissi de sons, etc. L'informe neurolgic que facilita lavaluaci logopdica sobre el CI i de trastorns que estiguen associats; informe del otorinolaringleg, on avalua els aspectes anatmics i funcionals que t repercussi directa sobre el llenguatge i el parla infantil; l'informe del fisioteraputic sobre la maduraci motriu. Visi Psicolgica: Lavaluaci que realitza el psicleg informa sobre el nivell cognitiu i de socialitzaci, aix com dalteracions de conducta, fbies, autonomia personal, dependncies socials (relacions amb el medi) i nivells dautoestima. Visi Pedaggica: Procs dinmic d'ensenyament-aprenentatge on el xiquet interactua en forma sistemtica; els continguts lliurats pel professor han de ser reforats constantment amb atenci individualitzada i suport familiar. En aquest procs el primer que hem de considerar s la persona per a desprs intervenir en el trastorn, tenint en compte que s ella el nostre subjecte datenci. Visi Logopdica: Primer que tot sha dabordar des dun model general de desenvolupament del llenguatge per a aix poder atendre al xiquet en la seua individualitat, s a dir, tenir un punt de referncia no per a imposar-li'l al xiquet sin per a guiar-se amb ell. Sha de realitzar un estudi anamnstic del xiquet, val a dir, lestudi de la seua vida.

-Sha de realitzar un estudi de lentorn del xiquet, partir des de la seua realitat. -Si volem que el xiquet es desenvolupe en el llenguatge aquest ha destar en activitat, el xiquet ha destar exposat als estmuls de la societat perqu desprs puga fluir el llenguatge parlat. Conclusi Quan una persona presenta disrtria, cal estimular-la perqu parle lent i gesticule amb les mans, si s necessari. La famlia i els amics han de permetre que aquestes persones es prenguen el temps suficient per a aconseguir expressar-se. Rehabilitaci disrtria: 1. Atenci psicolgica: elaboraci de la minusvlua 2. Respiraci (s de lespirmetre) 3. Postura / to 4. Degluci (mastegar aliments durs) 5. Relaxaci : coll, maxillar inferior i llengua. 6. Ressonncia 7. Prosdia: alentiment to/volum 8. Articulaci o Traure veu o Fonemes amb trastorns o En general: mobilitzaci dels rgans bucofonatoris o Engrandiment de la cavitat interbucal. 9. Eliminaci paulatina del llenguatge gestual Respiraci: Sha dintroduir un perode dapnea. Aguantar una mica laire una vegada que sha inspirat (7-8 seg.). Una vegada fet a, lexpulsi paulatina ha de durar de 30-45 segons. Preferiblement a colps. Exercicis de relaxaci lingual per a pacients disrtrics - posici de badall
8

- posici de fonema /a/ - mastegar en buit - despreniment del maxillar inferior - pronunciar lo sense veu - articulaci lenta Material Gravadora Lmines classificades per dificultat Vocabulari funcional del pacient Temes de la vida diria del pacient.

3) MALFORMACI: - MACROGLSSIA (pot anar unit a deficincia mental) - MICROGLSSIA Dificultats articulatries Rehabilitaci: Prxies linguals Exercicis de fora

DISGLSSIA LINGUAL. Exercicis prxics linguals 1. Traure la llengua total, lentament i rpida. Mantindre-la immbil. Traure la llengua el mnim. Pot fer-se amb pushing, (qualsevol moviment que acompanye a lexpressi) 2. 3. 4. 5. 6. 7. Dur-la cap amunt, avall, dreta, esquerra. Moviment circular extern i intern. Doblar la llengua cap amunt i cap arrere (incisius superiors) Doblar la llengua cap avall i cap arrere (incisius inferiors) Ajuntar-ne els dos costats i formar un canal Tocar i colpejar amb la punta de la llengua els incisius inferiors i superiors, el paladar i els alvols. 8. Tocar i xocar amb la punta de la llengua els molars superiors i inferiors, el paladar i els alvols. 9. Amb la part posterior de la llengua, s a dir, amb el dors, tocar el paladar. Articular /k/-//-/t/- // 10.Jugar al caramel. 11. Moviments vibratoris (sord) 12.Articular els simfons (sonor) 13.Exercici dimpulsi lingual 14.Esclafit (so del cavallet) 15. Aguantar una, dues o tres gomes dortodncia amb la punta de la llengua, subjectar-les tocant els alvols, tancar les dents. 16.Collocar una goma dortodncia obert enmig la llengua, per tal que aquesta puge. Demanar al pacient que aguante una estona aix. 17.Traure el pap pressionant la llengua contra el paladar. 18.Collocar xiclet, sucre en la punta de la llengua i fregar aquesta pel paladar. 19.Fer el so duna locomotora 20. Enroscar la llengua cap arrere 21. Articulaci de /ta/,/te/,/ti/,/to/,/tu/, acompanyat de pushing. 22. Per a tonicitat: Usar fonemes tensos /d/,/t/,/k/-/t//-/. 23. Articular combinacions de gl, gn, gr, kl, kn, kg. 24. Articular TSK. 25. Articular combinacions de ac, etc.
10

DISGLSSIA PALATINA

Fissura palatina (esquerda al paladar): divisi simple del vel divisi del vel i del paladar ossi Divisi del paladar amb llavi lepor unilateral total Divisi del paladar amb llavi lepor bilateral total

Insuficincia del vel: No visible. Vel amb manca de mobilitat, perd aire en sons no nasals (rinollia oberta) Paladar ogival: va sempre unit a la insuficincia velar. SIMPTOMES ASSOCIATS: - Hipoacsia - Hipotonia (a causa de la respiraci oral) - Disfgia (dificultat per la degluci ocasionada per alteracions estructurals o funcionals que provoquen una alteraci de la musculatura oral, farngia o larngia.) - Desviaci de lenv nasal (a vegades) - Llavi lepor - Malformacions dentries - Paladar ogival Smptomes fontics: - Rinollia: prdua daire nasal - Rinofonia: timbre greu - Ritme interromput de la parla - Disfonia - Colp de glotis - Ronc faringi - Insuficincia articulatria - Gesticulaci Tractament: - Quirrgic: es pot fer ms duna plstica - Logopdic: sha de mantindre.

11

 REHABILITACI: 1. Respiraci: Per tonificar la zona diafragmtica 2. Bufit (inflant globus, apagant ciris...) - Parmetres: temps, fora, distncia i regulaci. 3. Prxies per a la mobilitzaci de musculatura velar: - Badalls - Grgares amb lquid o saliva - Vocals en diferent tons - Xiulits en diferents tons: llarg-curt, suau-fort - Donar tocs en el paladar amb una esptula, cullera o gel per provocar arcades - Tossir - Mirar el vel en un espill i mourel voluntriament. - Cantar amb la boca tancada - Massatge amb guants - Roncs (kik, gik) - Empassar lquids amb el ment baixat. - Alar peses emetent: qui, que, ca, co, cu. - El logopeda empenta el front del pacient mentre que aquest oposa resistncia emetent /k/. - Control de prdua daire nasal amb espill de Glatzell. - Emetre /k/, /g/, /j/ acompanyat de pushing.

4. Articulaci - Lectura clara i sense prdua daire nasal (rimes, etc..) - Gravador-cintes per autocontrol Material: globus, paper de seda, molinets, xiulets, pilotes de ping-pong, tubs de plstic fi autocontrol, espill de Glatzell, peses, guants, esptules, cullera, gel.

12

Que s la Degluci Atpica? En qu incideix?

degluci. Freqentment sha identificat la degluci atpica amb la definici que sen fa de la "degluci infantil" perqu inicialment el nad posseeix un reflex de succi-degluci amb caracterstiques similars. No obstant aix, el pas cap els aliments slids fa desaparixer paulatinament aquest reflex i entre els dos i tres anys els nens abandonen aquesta forma de deglutir passant de ser considerat un estadi evolutiu a ser una forma diferent de degluci.

Es defineix la degluci atpica com una anomalia en la posici i ls de la llengua que provoca un patr deglutiu inadequat. Sanomena atpica per la pressi que fa la llengua contra els incisius en el moment de la

La degluci forma part de les funcions de laparell i una alteraci en el seu mecanisme compromet la funcionalitat dels seus components (laringe, mandbula, llengua, llavis, paladar i dents). Causes Lhbit de la succi digital de forma prolongada o la persistncia en ls del biber, del xumet o dels aliments triturats ms enll de ledat que pertoca, sn les causes ms freqents de la degluci atpica funcional en nens. La degluci atpica tamb pot ser conseqncia daltres trastorns ms generals dorigen orgnic (disglssies), neurolgic (disrtries) o daltres malformacions congnites.

13

Caracterstiques
Sovint es poden trobar caracterstiques comunes a diferents nivells: Nivell anatmic-funcional:

Freqncia de paladar ogival. Presncia de maloclusions: dentals o maxillars. Respiraci oral. Hipotonia dels llavis. Manca de segellat labial. Baveig. Hipotonia de la llengua. Llengua avanada o en

posici interdental. Nivell de degluci:

Escassa habilitat per realitzar els moviments necessaris per passar els aliments de davant cap a enrere. Formaci del polos alimentari contra els incisius. Masticaci dels aliments amb la zona anterior de la boca en comptes de la zona molar. Llengua en interposici dental o en posici baixa i avanada. Laxitud dels msculs masseters. Mscul del ment molt desenvolupat. Contracci dels llavis durant la degluci. Presncia de restes daliments a la cavitat bucal desprs de la degluci. Moviments de cap i coll compensatoris de la mala masticaci.

Nivell articulatori: Amb freqncia apareixen dificultats de parla. Sovint els fonemes ms alterats sn /s/ i /r/.

14

Reeducaci de la degluci atpica I. Exercitaci de la musculatura labial II. Exercitaci de la musculatura velar III. Exercitaci de la musculatura temporo - mandibular (mastegar sense aliments amb la boca tancada: control dels masseters amb la m) IV. Exercitaci sillbica prvia daquells fonemes i sllabes que compleixen una acci estimuladora de msculs i parts que intervenen en la degluci: TD/LNR/RR/CH/YS/KGS. Prxies amb TE/CHE/KO perqu el pacient puga sentir internament labducci del dors lingual sobre tota lrea palatina. Localitzaci del punt amb: gomes dortodncia, xiclets, etc. Forma dingesti daliments 1) 2) 3) 4) Slids Pastosos Lquids Saliva

Conceptes previs: a) Succionar la llengua contra el paladar b) No deixar que la punta de la llengua toque les dents. c) Cloure els molars d) Relaxar els msculs periorals - Degluci slids Fases en la degluci
1) 2)

Mastegar, amb els molars, en sentit vertical, no lateral Armar el bol, contra el paladar, evitant que es forme en la part anterior de la boca.

15

3)

4)

Collocar la llengua en posici correcta (punta en larruga palatina), tot partint daquesta posici, succionar la llengua contra el paladar amb moviment ondulant cap arrere. Engolir, dur el bol cap arrere, sense la participaci dels msculs periorals i sense dur el cap arrere. No han de quedar partcules en la llengua.

- Degluci pastosos: amb cullera, ubicar laliment dintre, ja que la llengua no deu daparixer fora de la boca. - Degluci lquids: , degotador, canyeta, got, botella. Llengua succionada contra el paladar, llavis i dents separades, desprs engolir. - Degluci saliva: estimulaci amb caramel.

16

DISGLSSIA NASAL Pot generar: - Rinollia tancada: adenoides Plips Sinquies Hipertrfia Cornets Desviaci de l'env nasal Hbit Respiraci oral -Rinollia mixta: Insuficincia velar i oclusi nasofarngia -Rinollia oberta: articulaci correcta, per acompanyada de timbre nasal: per disfunci o per fissura.

REHABILITACI:

RESPIRACI

Objectius: Respiraci nasal Costoabdominal diafragmtica Augmentar la capacitat pulmonar: _____ apnea Control del bufit regulaci en la parla. - Respiraci nasal lenta, total i regular. - Respiraci nasal lenta, total i entretallada - Respiraci nasal rpida, total i regular - Respiraci nasal rpida, total i entretallada - Respiraci bucal lenta, total i entretallada. - Respiraci bucal rpida, total i entretallada.

17

Posicions: 1) decbit sup 2) Dempeus 3) decbit lateral 4) assentat Amb tasques psicomotrius: exercicis de resistncia, fora, coordinaci, etc. En dinmica i reps. AUTOCONTROL:

- Moviment de les costelles en lateral - Zones del melic: desplaament cap endavant - Quietud zona superior: muscles, pit, etc.

MATERIAL: Inspirmetre, cronmetre, globus, etc. Concepte de: relaxaci Tonificar Control Ventilaci descongesti

CONSEQNCIES DUNA RESPIRACI ORAL - Falta datenci - Hipotonia apatia sobreprotecci - Zetacisme - /r/ velar - Degluci atpica - paladar ogiva - Insuficincia respiratria - alteraci postura - atrfia maxillar amb deformacions.

18

Obstrucci (adenoides, ....) Resistncia Increment del cost de loxigen Hipoventilaci Vasoconstricci pulmonar Hipertensi pulmonar Descomposici a nivell cardac Alteraci columna vertical: canvi postural.

19

TERPIA MIOFUNCIONAL Conjunt de procediments i tcniques per reeducar patrons musculars inadequats. Corregir una musculatura desequilibrada, hbits dengolir anormals, respiraci oral, problemes oclusals, forces antagniques produdes per la llengua. Quadre tpic simptomtic: Sigmatisme / zetacisme Degluci atpica Respiraci oral Paladar ogival Mala implantaci dentria Anteroversi / prognatisme No segellat labial Llengua avanada Hipotonia Mossec obert, creuat, invertit. Mals hbits posturals.

Aquesta simptomatologia correspon a: Disglssia nasal Disglssia dentria Disglssia lingual Disglssia palatina ORIENTACI per REHABILITAR - Treballar RESPIRACI costoabdominal - Treballar PRXIES linguals: retrocs llengua / hipotonia lingual - Treballar PRXIES labials: segellat labial - Treballar DEGLUCI ATPICA - Treballar POSTURES s important el treball interdisciplinari entre logopeda, ORL, i ortodontista.
20

Fases de la terpia miofuncional 1. Abans de res, cal reeducar la musculatura per adequar-la a un patr dengolir normal. 2. Lensenyament dun patr correcte es realitza tan sols desprs que la musculatura ha fet la seua adaptaci al nou reflex. 3. En fer del nou patr un hbit consistent, el terapeuta miofuncional abasta els segents resultats: a. Reeducaci muscular b. Teraputica per la degluci. c. s de tcniques inconscients per a la constituci duna nova manera dengolir. Mitjanant la terpia miofuncional es poden obtenir canvis espectaculars en loclusi dentria. Mitjanant laplicaci de forces musculars establides per nous equilibris musculars poden produir-se moviments dentries. Aleshores, aquesta terpia s molt til per: 1) Correcci de la respiraci bucal. 2) Eliminaci de les forces antagniques produdes per la llengua en contra de lacci de laparell. 3) Correcci de forces coadjuvants a la producci de la malaltia periodontal (anteriorment piorrea). 4) Correcci dalguns problemes oclusius. Lexperincia del terapeuta miofuncional estableix la relaci existent entre el mossec obert, la succi digital, la llengua i el sigmatisme, de la qual cosa hom dedueix que aquest professional haur de desenvolupar tcniques per eliminar el sigmatisme, la succi digital i lengolida normal. Hom descobreix aix una nova expressi en la cavitat bucal. El terapeuta tamb sap que quan no es pot eliminar la succi del dit polze resulta impossible tractar de reeducar la degluci atpica, ja que la presncia dun objecte qualsevol en la cavitat bucal mal posiciona la llengua. Els exercicis que sapliquen serveixen per estimular la musculatura, desenvolupar habilitats i conscientitzar lesquema corporal, reforant
21

daquesta manera el tractament. Tots i cadascun dells han de tenir un propsit definit han de tenir un propsit definit. Exercicis utilitzats per a la reeducaci de la degluci normal Exercicis amb lespill 1. Haur de realitzar aquesta prctica una vegada per dia. 2. Observar lacci de la llengua quan pronuncia la t, cinc vegades. Observar si la llengua no toca les dents superiors i va a collocarse per darrere daquests. 3. Lexercici previ pot realitzar-se amb la l i la d. Tot i que la n s un so linguoalveolar, no s recomanada en aquest exercici doncs la seua pronncia no requereix tocar i baixar la llengua, tal i com ocorre amb la t, la d i la l. 4. Davant de lespill, observar lacci de la llengua en pronunciar la t i la k. Notar com la llengua es mou cap amunt en la t i com en la k la punta no deu tocar els incisius superiors. 5. Tsk,tsk...pop. Practicar com si fos un exercici mormolant, tot fent un so explosiu en baixar la llengua. Recordar que aquesta deu tocar per darrere dels incisius superiors. 6. Lexercici anterior pot realitzar-se tamb amb un so xisclant com ara quan hom estimula un cavall perqu crrega. 7. Practicar un so esternutatori. Observar on va la punta de la llengua i si no avana per davant de les dents. 8. Ajuntar les dents posteriors. Dir: cha cha cha. Empassar. Dir chu chu chu. Empassar. 9. Pronuncia la n. On posa la llengua? Toca al lloc? Practicar la n novament, mantenir-la en eixe lloc. Mantenir juntes les dents posteriors mentre que es pronuncia la n. Empassar i mantenir la llengua cap amunt per pronunciar la n. 10. Posar les mans per davant de les odes per sentir les msculs de la masticaci. Mossegar fort amb els seus molars. Haur de sentir les moviments. A es deu a que els msculs treballen quan hom empassa. 11. Colloqueu un trosset de rosqueta (barquillo)

22

12.Preneu un petit xarrup daigua. Controleu acuradament quan engoleix. Ajunta les dents? Es mouen els llavis? On est la punta de la llengua? 13. Poseu els dits sobre els msculs mastegadors. Quan sempassa haur de sentir que es contrauen. 14.Prendre un petit xarrup daigua. Controlar cadascun daquests punts: a. Llavis junts b. Dents superiors en contacte c. La punta de la llengua contra el lloc, per davant dels incisius superiors. La llengua no es mou cap endavant. d. Els msculs de la masticaci han de treballar. 15.Colloqueu un tros de rosqueta sobre la punta de la llengua, durlo contra el lloc. Manteniu-lo en eixe punt, ajuntant les dents de darrere i els llavis en contacte. Mesureu el temps amb un rellotge. 16. Amb un espill a la m. Quan empassa, tirar suaument cap avall el llavi inferior. Observar: sendureix el llavi quan empassa? La llengua tracta dinterposar-se entre les dents? No traieu la punta de la llengua del lloc quan empassa. 17.Collocar una pastilla sobre la punta de la llengua. Dur-la al lloc i fer pressi. Mantenir-la en eixe lloc fins que quede dissolta. 18.Recordar que ha dempassar normalment quan bega un got daigua al collegi. 19.Mentre que estudia, llig o veu la televisi, colloqueu una pastilla en la seua boca. Si lengoleix, no hi haur dificultats per mantenir-la en el mateix lloc quan haja dempassar. Practicar aquest exercici sols una vegada per dia 20. Observar que la seua engolida siga correcta en un sol menjar, una vegada per dia. 21.Abans de dormir-se, practicar vries vegades el patr deglutori correcte. Cal pensar cm s la manera correcta i com la sent. 22. Recordar els signes de la paraula empassar, la qual cosa el convidar a practicar-ne. Collocar-los on passe ms temps i els hi veja amb freqncia. Cada cop que veja el signe empasseu dues vegades, almenys adequadament.
23

23. Amb els primers mossos de dos menjars, empassar correctament. 24. Les targetes recordatries, o els signes, hauran de ser canviats de lloc cada tres dies. Fer petits dibuixos sobre les marcadors dels lliures per recordar en el collegi la forma dengolir. 25. En la segent setmana, durant els primers mossos dels tres menjars, pensar que ha de empassar-los correctament. Per a tots els aliments caldr engolir correctament.

Bibliografia feta servir en lelaboraci daquest material

Dossier Transtornos del habla. Curso de Logopedia y transtornos del lenguaje y del habla. ISEP. Barcelona. Corredera Tobias Defectos en la diccin infantil. 1949. Ed. Capesluz Manual de logopedia. Pea. Ed. Masson. Transtornos del habla. J. Perell. Ed. Masson. 1990 Relaciones entre la fonoaudiologa y la odontoestomatologa. Segovia. Ed. Panamericana La dinmica articulatoria. Silvia Nura. Ed. Puma Dislalias funcionales. A. Cloe Lpez. Celia H. Agustoni. Estimulacin del lenguaje oral. Adoracin Jurez. Marc Monfort. SANTILLANA Neurologa para los especialistas del habla y del lenguaje. Love/Webb. Ed. Panamericana.

24