Encuesta de Hábitos Deportivos de Catalunya - 2009-2010

Enquesta dhbits esportius a Catalunya 2009-2010
Consell Catal de lEsport
Enquesta dhbits esportius a Catalunya 2009-2010
Consell Catal de lEsport
1a. edici: desembre de 2010 Tiratge: 1.000 exemplars Edici: Consell Catal de lEsport Av. Pasos Catalans, 40-48 08950 Esplugues de Llobregat 2010, Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport. Consell Catal de lEsport Assessorament lingstic: Uni de Federacions Esportives de Catalunya Disseny grc i maquetaci: Pixel comunicaci / www.pixelcomunicacio.com Impressi: Novoprint Dipsit legal: B-34991-2010
ndex
I. PRLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 II. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 1. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 1.1. El concepte desport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 1.2. El sistema obert de lesport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 1.3. Qestions de mtode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 2. LA PRCTICA ESPORTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1. Quant i quin esport es practica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2. Com es practica lesport? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3. El comportament associatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.4. Els esports i els llocs de prctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.5. La no prctica i la disposici per tornar a practicar esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.6. Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. DIFERNCIES I DESIGUALTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.1. La prctica esportiva segons el gnere. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2. La prctica esportiva segons ledat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3. La prctica esportiva segons els nivells dinstrucci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.4. Prctica esportiva segons territoris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.5. Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. LES TIPOLOGIES DE PRACTICANTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1. Competir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2. Lleure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3. Estar en forma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4. Pels amics i amigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5. Perqu els agrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. 6 i 7. Femenines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.8. Per recomanaci mdica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.9. Mantenir la lnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.10. Recapitulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 19 23 24 27 29 33 35 35 39 43 46 51 53 56 57 58 60 61 63 65 67 68
5. CONCLUSIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Prleg
Prleg
Quan des de la Secretaria General de lEsport ens vam marcar lobjectiu dincorporar lesport en la vida de les persones i fer-ne un estil de vida, sabem que ens trobvem davant un repte ambicis que implicava teixir una xarxa dactuacions en diverses rees. Criem, i ho mantenim, que per convertir lesport en un generador de canvi en tots els mbits de la nostra societat calia posar lesport a labast de tothom, sigui quina sigui la condici social de la persona. Per aix, al llarg daquests ltims anys hem treballat per transmetre els valors positius de la prctica esportiva i hem contribut a millorar la xarxa dinstallacions esportives, fent compatible la prctica esportiva amb el respecte del medi ambient. Pel que fa als equipaments, el Govern ha continuat donant suport a lexecuci de 458 nous equipaments esportius amb un ajut total proper als 128 milions deuros en el perode 2005-09, mitjanant lajut a la construcci de piscines cobertes, pavellons, camps de futbol o pistes datletisme, entre daltres. Hem proporcionat, doncs, a la ciutadania unes installacions esportives bsiques i de qualitat per facilitar al mxim laccs a lesport. A banda doferir els espais adequats a la ciutadania, per tal dafavorir encara ms el creixement en la prctica esportiva hem apostat per aprotar el rol social i transversal que t lesport, amb el convenciment que es tracta duna activitat que educa en valors, que suposa una inversi en salut i un estalvi en la despesa sanitria, i que tamb combat les desigualtats socials. Daquesta manera, hem ests a tot el pas el Pla Catal dEsport a lEscola (PCEE), un programa que des de fa cinc anys est aconseguint formar els i les futures dirigents i incrementar la prctica esportiva als centres educatius fora de lhorari lectiu, promovent la gesti per part del mateix alumnat (amb la collaboraci del professorat) dels clubs creats a cada escola. En el curs 2010-11, el Pla arriba ja a 1.400 escoles catalanes amb la implicaci de 300.000 alumnes.
Prleg
Daltra banda, hem treballat per treure rendiment al potencial que t lesport per millorar la qualitat de vida de les persones i prevenir laparici de determinades malalties. Aix, hem posat en marxa el Pla dActivitat Fsica, Esport i Salut (PAFES), una iniciativa pionera que recepta la prctica esportiva des dels centres datenci primria. En aquest cas, hem comptat amb la collaboraci del Departament de Salut per combatre plegats el sedentarisme, que el Govern vol situar per sota del 16 %. Ara mateix, el Pla sest desplegant en 192 centres de salut i 140 municipis catalans, que ofereixen rutes saludables per a tot tipus de pacients, entre daltres recomanacions dactivitat fsica. Per garantir lxit daquestes actuacions i introduir-ne de noves amb lobjectiu de promoure lesport al mxim de poblaci, el Govern creia imprescindible conixer a fons levoluci de la prctica esportiva dels catalans i catalanes en els ltims cinc anys, aix com la situaci actual, motiu pel que vam encarregar el treball de camp de lEnquesta dhbits esportius a Catalunya 2009-2010 a lempresa DYM Market Research i la redacci de linforme corresponent a Nria Puig, Adri Martn i Slvia Gonzlez de lObservatori Catal de lEsport i a Josep Maria Aragay de la Universitat de Barcelona. Lobra aborda les causes que han perms incrementar la prctica esportiva des del 2004 (la darrera enquesta editada) ns avui, com sha produt aquest procs, la tipologia de practicants, qu mou a fer esport i on el practiquen, o com els factors dedat, socials i/o econmics condicionen laccs a lesport en alguns collectius. Creiem que lenquesta s un instrument de gran utilitat que ens presenta els diversos perls de practicants al nostre pas. La manera com viu lesport la poblaci catalana suposa una informaci molt valuosa per satisfer les seves necessitats de present i de futur.
Anna Pruna i Griv Secretria general de lEsport
Presentaci
Presentaci
Lestudi dels hbits esportius s una tasca indispensable per poder orientar les poltiques esportives que fan les institucions i adaptar-les a les necessitats de la ciutadania. Aquest tipus destudis tamb possibiliten establir comparatives i observar levoluci dels comportaments i preferncies esportives de la poblaci. Cal, doncs, fer un seguiment acurat daquests per disposar de dades que facin possible prendre les decisions pertinents respecte dels programes tant del sector pblic com del privat- que sofereixen i orientar-los a les demandes presents i futures. Per aquest motiu, a nals de lany 2009 el Consell Catal de lEsport va encarregar una nova enquesta sobre els hbits esportius de la poblaci a Catalunya. Els resultats poden trobar-se al llibre que ara presentem. Perqu aquest hagi estat possible ha calgut la participaci de persones i organitzacions les quals esmentem a continuaci. Per al qestionari que es va fer servir per a lenquesta, Nria Puig i Anna Vilanova varen partir de lemprat en ocasions anteriors tot fent les adaptacions que es varen considerar necessries. Aquest qestionari fou revisat per persones expertes del Consell Catal de lEsport i de lIDESCAT, el qual va elaborar la segmentaci de la mostra. El treball de camp fou realitzat per lempresa DYM Market Research. Lanlisi de dades i la redacci de linforme han estat fetes per Nria Puig, Adri Martn i Slvia Gonzlez de lObservatori Catal de lEsport i per Josep Mara Aragay de la Universitat de Barcelona. Agram a Jordi Martn que cons en lequip de lObservatori Catal de lEsport per dur a terme la tasca encomanada. A ms de la conana mostrada, el seu suport per anar facilitant la feina feta ha estat indispensable per assolir el resultat nal. A Maria Llusa Berasategui, Ester Bonet i Mriam Riera els devem la revisi dels aspectes formals de lestudi, cosa que han fet amb una professionalitat que sempre hem admirat. I tampoc ens volem oblidar de donar les grcies a moltes persones que, des de lanonimat, per la seva feina quotidiana al Consell Catal de lEsport han fet possible laparici daquesta obra. Nria Puig, Adri Martn, Slvia Gonzlez i Josep Maria Aragay
Barcelona, desembre de 2010
10
Introducci
11
Captol 1
Introducci
El llibre que a continuaci es presenta cont lanlisi dels resultats de lenquesta sobre la prctica esportiva a Catalunya que fou promoguda per la Secretaria General de lEsport per la tardor de 2009. Shi pot trobar informaci sobre els trets principals que caracteritzen els comportaments davant lesport a Catalunya. Lenquesta no s la primera, de manera que a hores dara ja s possible disposar dinformaci sobre les tendncies principals quant a la prctica o no prctica esportiva i tot el que lenvolta (motivacions, associacionisme, competici, llocs de prctica...) (Puig et al., 2009, Enquesta 1995, Enquesta1999, Evoluci de la prctica2004). En el decurs del llibre es va tractant tot aix, primer de forma general; a continuaci analitzant la manera com el gnere, ledat, el nivell dinstrucci i el lloc de residncia condicionen els hbits esportius; i, a lltim, presentant unes tipologies de practicants que posen de manifest les formes variades amb qu la poblaci catalana es relaciona amb lesport. A ms, es fa alguna referncia a les enquestes anteriors per veure els canvis sorgits. Abans diniciar lanlisi, per, cal fer un seguit daclariments necessaris per entendrel millor. Parlem en primer lloc del concepte desport que sha emprat a lenquesta. Es tracta tamb el concepte de sistema obert de lesport perqu justica lenfocament que sha donat al tractament de les dades. Finalment, es donen algunes informacions sobre el mtode emprat en la recollida de dades i labast de la mostra emprada. 1.1. El concepte desport Lenquesta com les anteriors ha partit dun concepte ampli desport. Sacull a la denici de la Carta Europea de lEsport, elaborada per la Conferncia Europea de Ministres de lEsport del Consell dEuropa lany 1992 i que diu el segent: sentn per esport tota mena dactivitats fsiques que, mitjanant una participaci organitzada o daltra mena, tinguin per nalitat lexpressi o la millora
12
Introducci
de la condici fsica i psquica, el desenvolupament de les relacions socials o lassoliment de resultats en competicions de tots els nivells. La denici desport, per tant, s oberta, ja que inclou un ventall molt ampli dactivitats que van des de les tradicionalment considerades esport (futbol, atletisme, basquetbol, ciclisme, muntanyisme...) ns a daltres menys reglamentades (aiguagim, gimnstica de manteniment, aerbic...) o que ja sn molt lluny de les primeres (caminar, dansa, billar, dards...). El concepte, ents daquesta manera, s imprecs per permet mesurar moltes ms coses que lesport en el sentit ms restringit. Una enquesta que abasta tota la poblaci no noms mesura la participaci en competicions sin tamb el grau dactivitat fsica de les persones i aix, per exemple, ajuda a valorar els nivells de sedentarisme. Amb un concepte ms restrictiu, sobtindria molta menys informaci. Un cop presa la decisi de partir duna denici mplia desport, shan anat fent preguntes ms detallades per anar diferenciant perls de practicants. Aix s com sha valorat la participaci en competicions, el grau dassociacionisme, la percepci que es t de lactivitat que es fa i si es considera que s esport o no, etc. Lesport contemporani sha diversicat molt i cal que les enquestes ho tinguin en compte. Com ja hem anunciat, es diu que ha esdevingut un sistema obert. Ho expliquem a continuaci. 1.2. El sistema obert de lesport El 1986 Heinemann proposava que, per denir lesport, era necessari utilitzar el concepte de sistema obert en el qual coexisteixen diferents models esportius, en contra del que shavia utilitzat ns al moment, sistema tancat homogeni, poc diferenciat, quasi sense connexions amb altres sistemes socials (econmic, poltic, educatiu, etc.). Molts han estat els autors i autores de diversos pasos que, des de llavors, han treballat en aquesta lnia (Defrance;
13
Captol 1
Pociello, 1993; Digel, 1984; Garca Ferrando et al., 2002; Martos; Salguero, 2009; Puig; Heinemann, 1991; Rittner, 1984). Aquestes propostes han sorgit de la reexi i lanlisi dalguns estudis emprics en certs mbits esportius; en analitzar tant les organitzacions com les persones que practiquen i els espais de prctica sha anat veient una progressiva diversicaci que exigeix una redenici del concepte desport. Recentment, Willimczik (2009), a ms de donar suport a ls de la paraula esport per a tots els models que conguren el sistema obert de lesport, els ha donat una fonamentaci emprica. Ha establert una tipologia de clsters a partir denquestes fetes a practicants de diferents esports a Alemanya amb la nalitat didenticar models desport i les anitats i oposicions entre aquests (2007; 2009). El resultat sn els sis models segents: esport professional d(alt) rendiment; esport tradicional; acions properes a lesport; esport exhibici; esport de vivncia, i esport salut. En la gura 1 es pot veure la representaci grca daquests models i la major o menor proximitat que hi ha entre ells. Figura 1. Anlisi jerrquica de clster per a la diferenciaci interna de lesport (Willimczik, 2009, p. 97)
14
Introducci
A continuaci fem una petita sntesi de la manera com Willimczik (2009, p. 54-56) deneix cada un daquests models: Esport professional dalt rendiment. Les activitats tpiques boxa, automobilisme, hoquei sobre gel... i, tamb, els grans jocs esportius contenen com a caracterstiques lagressi, els perills per a la salut o risc de lesi i lestrs, a la vegada que la tctica i competici, tpiques duns esports extraordinriament ecaos en els mitjans de difusi (). Va associat a caracterstiques com agressivitat, estrs, perill per a la salut o lesi. Lesport tradicional. Constitueix el centre neurlgic tradicional de lesport. Es caracteritza per valors de competncia i rendiment, juntament amb esperit dequip i solidaritat. Les acions properes a lesport. Sn activitats que requereixen poc moviment fsic com els escacs i la caa i que tenen ms relaci amb la relaxaci, ns i tot amb lavorriment. Safegeix a aix un component ldic. Esport dexhibici. Elegncia, creativitat i expressi sn els atributs principals que caracteritzen aquest model. Esport de vivncia. En aquest model es troben, entre daltres, activitats com el submarinisme o el surf de neu, i li corresponen caracterstiques com aventura i risc o vivncia, aix com varietat i tamb risc de lesi. Esport per a la salut. Inclou el benestar i la cura de si mateix, el descans i la regeneraci lligades a la vida quotidiana i a la salut. Aquesta manifestaci desport ens ensenya una altra de les seves cares. Lesport com a instrument per a la salut i que, per tant, queda legitimat per la millora de lestat fsic i psquic dels seus practicants. En el curs del llibre, i sobretot en el captol on tractem les tipologies de practicants, mostrem com segons les caracterstiques de cada una daquestes es poden associar ms o menys a un model o altre. Es pot veure, doncs, com la poblaci sexpressa esportivament en els models diversos que
15
Captol 1
conguren el sistema obert de lesport a Catalunya. 1.3. Qestions de mtode Lenquesta es va fer telefnicament entre el 4 de desembre i el 21 de desembre de 2009. El qestionari que va servir de base per a la recollida de dades pot ser consultat en lannex 2 daquest llibre. La poblaci enquestada foren homes i dones entre 15 i 74 anys. Ats que a escola lesport s una activitat obligatria, a les enquestes sobre hbits esportius mai no es t en compte la poblaci en etapa descolaritzaci obligatria perqu les seves respostes desvirtuarien els resultats. Noms es consideren les persones que practiquen esport voluntriament, no per obligaci. La mostra ha estat de 2.541 persones. El procediment de mostreig ha estat polietpic: estraticat (per territori 5 agrupacions de regions administratives i grandria dels municipis 4 grups que agrupen els municipis segons els intervals de grandria triats, de manera que hi ha vint estrats on sobt mostra) per a la selecci de les unitats primries de mostreig (municipis), i per conglomerats a lhora de triar les unitats secundries (seccions censals) dins els municipis seleccionats a cada un dels 20 estrats. Les unitats de tercera etapa (les famlies) se seleccionen per rutes aleatries dins de les seccions censals corresponents, i les darreres unitats (individus) aleatriament dins la famlia amb quotes de sexe i grups dedat. Lerror mostral mxim, suposant que el disseny mostral equivalgui, com a mnim, a un mostreig aleatori simple, s, per a un nivell de conana del 95,5 % i mxima folgana (p = q = 0.5), d1,98 % per a les dades globals. La base de dades, convenientment depurada, sha tractat amb el programa SPSS+.v15, i les dades mostrals shan ponderat (segons territori, sexe i grups dedat) per ajustar-les a lestructura de la poblaci.
16
Introducci
Per no fer pesada la lectura del text, noms shi han incls les taules i grques que es consideren ms rellevants. Qui vulgui consultar el detall de cada una de les dades que sofereixen pot trobar totes les taules al lloc web de lObservatori Catal de lEsport (www.observatoridelesport.cat) en la dimensi prctica esportiva (any 2009).
17
18
La prctica esportiva
En aquest captol sanalitzen les caracterstiques de la prctica esportiva a Catalunya. Un cop shan vist els ndexs de participaci esportiva, es van oferint dades destinades a precisar aquesta primera informaci: freqncia, esports ms practicats, nivell dassociacionisme, llocs de prctica, etc. Al nal de la seva lectura sobt una primera visi del fenomen que sestudia. 2.1. Quant i quin esport es practica? Aquesta pregunta, que pot semblar tant senzilla de contestar, no ho s. Segons com mesurem lesport, obtenim una resposta o una altra. A la introducci ja hem parlat de la indenici del concepte desport i de la necessitat de fer-ne una denici operativa per poder fer lenquesta les dades de la qual ara presentem. Veient els resultats obtinguts, aquesta qesti es fa encara ms palesa.
19
Captol 2
En el qestionari que es va fer servir per dur a terme lenquesta, hi havia una pregunta on es demanava a les persones si feien esport sense ms precisions (Podreu dir-nos si actualment feu esport?). La resposta obtinguda s que el 31,3 % de la poblaci practica un esport i el 19,2 % diversos. En total, una mica ms de la meitat de les persones a partir de 15 anys (50,5%) fa esport. Ara b, quan a continuaci es demanava si shavia fet alguna de les activitats que la persona enquestadora esmentava, el nombre desportistes augmentava1. Aix, el 85,6 % de la poblaci a Catalunya diu que fa alguna de les activitats proposades. Les dades no sn contradictries; tan sols mesuren coses diferents. En el primer cas, podem parlar de prctica subjectiva o interioritzada: les persones consideren que fan esport. Com veurem ms endavant, es tracta ms desports tradicionals que dall que tota la vida sha considerat com esport. En el segon, en canvi, hi ha persones que, segons la denici mplia desport adoptada per fer lenquesta, no creuen que fan esport i, en canvi, segons lesmentada denici, s que en fan. Podem parlar de prctica objectiva. Es tracta, en aquest cas, dactivitats fsiques que sallunyen de lesport tradicional i que es troben a la frontera del sistema esportiu. Segons el que hem explicat a la introducci, interessava veure tota mena dactivitat fsica que es practica. El primer resultat dinters s que es practica ms esport del que realment es pensa. s a dir, la poblaci catalana t un concepte ms restringit desport que no pas el que sha emprat a lenquesta i que s el que es fa servir arreu de la comunitat europea. Les enquestes sobre hbits esportius fetes en anys anteriors ja mostraven aquesta diferncia entre la prctica subjectiva i lobjectiva. Lany 1990 el 34,6 % de la poblaci armava de manera espontnia que practicava esport,
1
En aquest cas, la pregunta del qestionari era: Al marge que considereu que practiqueu algun esport o no, ara us far una srie de preguntes sobre les activitats sicoesportives que hagueu pogut haver practicat. Digueu, si us plau, si durant els darrers 12 mesos heu practicat algun o alguns dels segents tipus dactivitats.
20
mentre que davant un llistat dactivitats suggerides, aquest percentatge augmentava ns al 64,1 %, quedant aix el 29,6 % de practicants que no percebien la seva activitat com a esportiva. A lenquesta de 1999 aquesta diferncia es mant, amb el 49,4 % de la poblaci que, tot i practicar esport de manera regular, no ho t interioritzat aix. A lhora de suggerir les activitats, la part de la poblaci que practicava esport quedava en el 85,7 %. Cinc anys desprs, a lenquesta de 2004, el 46,3 % de la poblaci catalana considerava que feia esport, davant el 43,1 %, que no ho manifestava espontniament; en total, el 89,4 % de practicants. Si examinem els motius per practicar, veurem que sn coherents amb aquesta forma poc convencional de practicar esport. Els motius ms esportius ocupen els dos darrers llocs de la llista dels deu primers. Abans que res es fa esport per mantenir-se en forma o millorar la salut (82 %), perqu agrada (76,58 %) i per diversi (58,2 %). Perqu agrada competir (14,2 %) o per fer carrera esportiva (professional) (2,6 %) queden molt pel darrere daquestes xifres.
21
Captol 2
La llista dels esports ms practicats tamb varia, segons que la resposta al qestionari hagi estat subjectiva o objectiva (taula 2).
Lesport que ocupa el primer lloc quan es demana a les persones el que fan (prctica subjectiva) s la gimnstica de manteniment en un centre esportiu (33,2 %). En canvi, objectivament, all que ms persones fan s caminar, ents com a exercici fsic amb nalitats teraputiques, no per desplaar-se. Tot i aix, encara que les activitats tinguin un ordre diferent, tant en una llista com en laltra i deixant de banda el futbol, els esports tradicionals no apareixen a cap de les dues llistes. En la de prctica objectiva trobem que fa bsquet el 7,5 % de practicants, esqu i esports de muntanya el 6,2 %, tennis el 5,9 %, tennis de taula el 5,5 %, atletisme el 3,9 %, etc2. Les activitats esportives ms practicades sn poc regulades, poc convencionals, i nhi ha moltes; sn molt heterognies. Catalunya segueix, aix, levoluci que sobserva a tots els pasos desenvolupats. La tendncia ja shavia manifestat en les enquestes anteriors (Centro de Investigaciones Sociolgicas, 2005; Enquesta1995, Enquesta1999, Evoluci de la prctica 2004)
Per veure el llistat complet, consulteu lannex 1.
22
2.2. Com es practica esport? Interessa ara veure com es practica esport. No nhi ha prou amb saber quanta gent en fa i quins esports practiquen. Cal tenir ms detalls sobre els comportaments esportius. El 60 % de les persones que fa esport ho fa amb regularitat (un o ms de tres cops a la setmana). A lenquesta de lany 1999 la xifra era semblant. Per tant, la regularitat en la prctica no ha augmentat. Ara b, que ms de la meitat de les persones esportistes ho facin amb regularitat s important perqu mostra la incorporaci daquesta prctica en els estils de vida; no es fa espordicament. Com ja hem comentat, la competici no s un dels principals motius per fer esport. En realitat, el nombre de persones que fan competici s molt petit comparat amb el total de persones que en practiquen (taula 3). Fins i tot, incloent les persones que competeixen amb amics i amigues per divertir-se, el percentatge no supera el 16,5 %. La majoria de persones fa esport sense preocupar-se de competir.
23
Captol 2
En conseqncia, la possessi duna llicncia federativa tamb s baixa: noms el 18,69 % dels i de les practicants en tenen.
La manera de fer esport tamb dna informaci sobre el perl de la prctica i, de nou, mostra lescassa formalitzaci i gran individualitzaci de les prctiques esportives actuals (taula 3). El 72,3 % de les persones que practiquen esport ho fa pel seu compte. A lenquesta de lany 2005 es va obtenir ms informaci sobre aix i en resultava que en el 25 % de casos es practicava en solitari i en el 43,5 % amb un grup damics o amigues (Observatori Catal de lEsport, 2006). A ms, quan es demana sobre els motius de no associar-se, les respostes ms importants fan referncia a magrada la independncia, fer esport pel meu compte (46,4 %) i no ho considero necessari (29,2 %). Tanmateix, hi ha una part important de persones que formen part dun club. Els clubs sn un dels pilars del sistema esportiu de Catalunya i conv, per tant, conixer el comportament associatiu. En lapartat segent tractem aquest tema. Lenquesta feta nofereix informaci molt protosa. 2.3. El comportament associatiu El 49,3 % de les persones diu que forma o ha format part dun club o associaci esportiva i, en el moment de fer lenquesta, el 26 % en formava part; i, el 16 % diu que pertany a una associaci esportiva privada. Per tant, si b hi ha molta
24
gent que practica pel seu compte, un ter de practicants ho fa en el marc duna entitat sense nim de lucre, club o similar. Segurament, hi ha persones que fan esport de les dues maneres. A ms, tot i que ara no sen formi part, lexperincia associativa afecta la meitat dels i de les practicants; en algun moment de la seva vida han format part dun club o associaci. Els motius per formar part dun club tenen a veure amb el rigor i la possibilitat de relacionar-se amb altres persones. A la taula 5 ho veiem.
Practicar amb serietat (66,5 %), fer esport amb regularitat (65,4), bones installacions (63,7 %), bones possibilitats daprenentatge (54,6 %) i bona organitzaci (45,5 %) formarien part del rigor. Relacionar-se amb moltes persones (51,3 %) i trobar amistats (44,1 %), de les oportunitats de relaci. Daquests motius sen desprn una tica la del treball ben fet i el sentit de collectiu, la que sempre ha caracteritzat els clubs esportius. Els clubs generen lligams emocionals, sn un entorn de socialitzaci important i donen suport a activitats que, sense un entorn organitzat no es podrien dur a terme. Ens referim especialment a les competicions; sense lentramat associatiu no existirien.
25
Captol 2
Tot i que hi ha clubs que han evolucionat cap a formes ms comercials, es continua mantenint-ne lessncia que hem caracteritzat en el pargraf anterior si ens atenem a les respostes de les persones enquestades. Ho podem veure mirant el tipus dadhesi i la participaci en activitats. Majoritriament, les persones en sn scies (70,5 %) tot i que hi ha el 30 % dabonades. A Catalunya hi ha el 30 % de clubs esportius que, a ms de tenir persones associades, en tenen dabonades. Una persona abonada s aquella que gaudeix dels serveis que li ofereix el club per que no t veu ni vot a lassemblea general. Aix, no t la vinculaci afectiva al club que t lassociada (Els clubs esportius a Catalunya, 2010). Un altre indicador que permet veure la vinculaci emocional al club s la participaci en les seves activitats (taula 6).
El 54 % de les persones associades est vinculat duna manera o altra a les activitats del club: participa en les activitats (44,1 %), collabora en actes puntuals (8,1 %) i ns dirigent (1,8 %). El que ms crida latenci, per, s el 44,7 % que no participa o participa poc en les activitats. Aquesta gura, anomenada soci o scia passiva, s coneguda en el mn dels clubs i ha estat estudiada per la sociologia de les organitzacions voluntries (Heinemann, 1998; 1999). s important perqu no es dna de baixa per
26
motius sentimentals i perqu, ats que paga la quota, ajuda a mantenir leconomia del club. En resum, podem dir que la prctica associativa t un perl molt determinat en el conjunt dels comportaments esportius, es mant al llarg dels anys i congura un model de prctica que, com els altres, tamb demana unes atencions particulars. El recent Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya ns una prova3. 2.4. Els esports i els llocs de prctica Una altra perspectiva per anar comprenent els comportaments esportius s veure els llocs on les persones fan esport. Les dades obtingudes apunten de nou cap a la diversicaci i la desregulaci dels models de prctica. Els espais on es fan ms activitats sn els pblics com carrers, parcs o platges; el 32,4 % de les persones fan servir aquests indrets (taula 7). Segueixen, per ordre dimportncia, les activitats en piscines (14,75 %), a la natura (14,15 %), en gimns o sales (13,85 %), a casa, locals i bars (12,3 %), i en camps, pistes i pavellons (11,6 %). Si sumem les activitats fetes en espais pblics i a la natura (tamb s un espai pblic), veiem que el 46,55 % es fa fora dels espais esportius convencionals.
Es pot trobar el Decret 58/2010 a lenlla segent: http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/ Entitats%20privades/D5628_D58_040510_EntitatsEsportCat.pdf
27
Captol 2
Les organitzacions responsables de la planicaci dels espais de la prctica esportiva ja no pensen noms en installacions esportives convencionals com pavellons, pistes, camps o sales. Lesport ha sortit daquests espais i ocupa tot lespai, lesportiu i el que ns ara no sha pensat per a aquesta nalitat. No hi ha dubte que les coses han canviat, i qui tingui responsabilitats en aquest sector ja sap que la planicaci dels espais de la prctica esportiva ho abasta tot. Tamb se sap que han sorgit problemes nous. Si, abans, a les installacions calia tenir en compte la funcionalitat i la seguretat, avui, amb la invasi de tot el territori per la prctica esportiva, la sostenibilitat ha entrat en lagenda. Cal vetllar per fer compatibles activitats ben diverses (seure i crrer, anar a comprar i fer patinatge, llaurar les terres i fer un cros...), evitar els conictes, preveure efectes no desitjats (erosi, contaminaci...), educar per a ls compartit del territori, etc. (Puig; Maza, 2008). A ms, si ens atenem als resultats de la taula 8, veiem que la responsabilitat recau en tota mena dorganitzacions inclosos els domicilis particulars. Els espais a laire lliure, tan pblics (42 %) com privats (5,3 %), sn molt utilitzats. En ambds casos calen accions concertades entre agents socials diversos per regular-ne ls. Aix, per exemple: els ajuntaments arriben a acords amb els centres dexcursionisme per marcar camins a la muntanya; sestableixen directrius legals de conservaci del medi que tothom ha de respectar; es fan programes educatius sobre comportaments cvics que es difonen a totes les escoles, etc. En aquest cas, veiem aliances entre diversos tipus dorganitzacions per organitzar la no-organitzaci (Heinemann, 1997 i 1999). Tamb hi ha molta gent que fa servir installacions municipals o dun altre ens pblic (19,2 %) centres privats esportius (10 %), el domicili (10,8 %) i un club o associaci esportiva (6,7 %). Tots els tipus dorganitzacions, sense distinci de la seva dependncia jurdica, acullen esportistes i sesmercen per fer les millors ofertes.
28
Sense que se nhagi pogut fer una anlisi exhaustiva, lenquesta tamb illustra sobre les activitats ms importants fetes a cada espai. Aix ens orienta sobre les caracterstiques que han de tenir aquests espais.
A lltim, tamb s important saber si la prctica esportiva es fa en el municipi de residncia o fora daquest. En el 67 % dels casos es fa en aquest i en el restant 33 %, a fora. No tenim detalls si a prop o lluny per, en qualsevol cas, els resultats mostren que lesport no s una prctica exclusivament localista, sin que genera desplaaments. s possible que la mateixa persona, segons les activitats i els dies de la setmana, faci esport en el propi municipi i en altres llocs. Les poltiques esportives han de contemplar aquesta doble dimensi. 2.5. La no prctica i la disposici per tornar a practicar esport Lltim apartat dedicat a analitzar aspectes generals dels comportaments esportius tracta de les persones que no fan esport. El ttol, per, vol cridar latenci sobre un fet que ens ha semblat molt important: la disposici per tornar a practicar. Avui en dia, les persones no es poden dividir entre els que practiquen i els que no. Hi ha un seguit de situacions intermdies molt interessants danalitzar.
29
Captol 2
Si tenim en compte el criteri subjectiu (opini de les persones sobre si fan o no esport), el 49,5 % de la poblaci no fa esport. En canvi, posats davant la pregunta de si en els darrers 12 mesos han fet alguna de les activitats que sesmenten, la xifra es redueix al 14,4 %. Sens dubte, lactivitat que la gent fa no s la tradicionalment considerada com a esport; tanmateix, en el que hem anomenat la frontera del sistema obert de lesport hi ha ms gent i, en conseqncia, la xifra de persones no esportistes es redueix. Mirem ara el comportament daquest 14,4 % de persones que no fa cap mena dactivitat. Tot i que la mostra s molt reduda, es poden obtenir algunes orientacions que ajuden a entendre-les millor. El principal motiu per no practicar s la manca de temps (40,9 %), seguit de la salut (15,1 %) i perqu no agrada (9,3 %) (taula 9). La manca de temps, juntament amb ledat, la salut, la mandra i desgana, el fet que se surt cansat del treball o de lestudi demanen una reexi ms aprofundida i que ja hem fet en anteriors ocasions (Puig et al., 2009, p. 71-72). Repetim algunes de les coses que havem escrit. En estudis duts a terme sobre les raons de la no prctica, sha vist com el rerefons del problema sn la socialitzaci i la manera com aquesta inueix en les preferncies en el lleure i en lorganitzaci del temps per dur a terme les activitats escollides (Martnez del Castillo; Puig, 2009, p.175-180). Noms en aquest context es pot entendre el sentit de respostes com manca de temps. Si b s cert que hi ha moltes persones amb jornades de treball molt ocupades i que, en algunes etapes de la vida, aix encara saccentua ms a causa dobligacions familiars especialment en el cas de les dones que treballen i tenen criatures petites, el que nalment compta sn les prioritats que es donen a lhora docupar el temps lliure de qu es disposa. A ms de lesport, existeixen moltes ms activitats que es poden dur a terme: fer petar la xerrada, anar al caf, fer ganxet, anar al cinema, visitar les amistats, viatjar...
30
Hi ha collectius (les dones, la gent gran...) que, per la seva socialitzaci, en fan menys. Llavors, quan diuen que no en fan perqu no tenen temps, cal interpretar la resposta com que prefereixen fer altres coses; lesport no s la seva activitat preferida de temps lliure. Encara que tinguessin tot el dia lliure s molt probable que continuessin sense fer-ne ats que tindrien ms temps per fer el que els agrada. Pel que fa a la salut, s un aspecte molt vinculant a ledat, segon i quart motiu respectivament. Lenvelliment de les persones comporta laparici de malalties i canvis siolgics que provoquen una reducci en la seva qualitat de vida (Mosquera; Puig, 2009, p. 120-125). Aquest aspecte mant relaci amb el principal motiu de prctica: mantenir-se en forma i millorar la salut. Finalment, per acabar dentendre les persones que no fan esport, s convenient analitzar la disposici per tornar a fer esport o no.
31
Captol 2
No totes les persones que no fan esport tenen la mateixa actitud envers aquest: el 13,4 % diu que segur que en tornar a fer; el 23,4 % que probablement s; hi ha un grup de persones indecises (no ho sap, 24,7 %, i probablement no, 9,5 %), i el 27,9 % que segur que no en tornaran a fer. Aquestes dades sn importants perqu ens mostren que el comportament esportiu no es pot analitzar en termes de fer esport o no. s molt ms complex i, entre el s i el no, hi ha situacions diferenciades que queden molt ben matisades per les preguntes del qestionari. No sha dinterpretar igual la resposta de la persona que est segura que no tornar a fer esport que la de la que est segura que en tornar a fer o que la de la que en dubta. En el primer cas, queda clar que es tenen altres preferncies. En el segon, la inactivitat pot ser resultat de circumstncies biogrques momentnies (estudis, criatures petites...), i en lltim la incertesa es pot resoldre si la persona rep ofertes esportives engrescadores que lajuden a resoldre els dubtes. s important, doncs, no posar totes les persones que en el moment de lenquesta no fan esport sota un mateix paraigua; cada situaci mereix una anlisi especial i les solucions que shi poden donar tamb ho sn. 2.6. Recapitulaci En aquest captol hem tractat el comportament esportiu de la poblaci des
32
duna perspectiva general sense entrar en diferenciacions. Shan observat fenmens dinters, dels quals fem un resum a continuaci. Creu que fa esport, el 50,5 % de les persones enquestades. En canvi, quan es demana per les activitats que es fan, la xifra augmenta ns al 85,6 %. Les activitats que fan que augmenti el nombre de persones actives sn les que ms escapen a la denici tradicional desport i, molt especialment, caminar. Hi ha una gran tradici danar a caminar i, com que a lenquesta sha incls aquesta activitat entre les possibles, la xifra desportistes augmenta molt. Al nostre entendre, cal emprar una dada o laltra segons les intencions que hi hagi al darrere de ls de lenquesta. Si es tracta de programes de detecci de talents, queda clar que la denici ha de ser molt restrictiva. En canvi, si es vol fer un programa de millora de la salut mitjanant lesport, conv saber el percentatge de persones que tenen activitat. Hi ha una gran varietat dactivitats esportives; aix mostra la riquesa del sistema esportiu catal. En termes absoluts, per, predominen les activitats recreatives fetes per compte propi i en espais pblics o el medi natural. Tot i que el nombre de persones associades s inferior al de les que practiquen pel seu compte, i tot i que les persones que tenen llicncia federativa sn poques i que les que fan competici tamb, el model de lesport lligat a aquestes caracterstiques t un espai propi en el sistema esportiu catal. Els clubs tenen un pes decisiu en el seu funcionament i la xifra dassociacionisme es mant estable des que es van fer les primeres enquestes (Enquesta1995, Enquesta1999, Evoluci de la prctica 2004) Lenquesta ofereix molta informaci sobre els llocs de prctica. Se sap on fa esport la gent i quina dependncia jurdica tenen aquests espais. La
33
Captol 2
realitat ens mostra que tot el territori s ocupat per la prctica esportiva, la qual cosa obliga a fer planejaments no limitats a les installacions esportives convencionals. El nombre de persones que no fa cap mena dactivitat s redut. A ms, les actituds davant de lesport varien. No tothom que no fa esport no en tornar a fer (o almenys en t la intenci). Hi ha situacions biogrques diverses que poden conduir al fet que momentniament no es faci esport, per que, un cop resoltes, sen torni a fer. Lanlisi portada a terme, per, tot i que ja s molt rica, no ens dna encara una visi prou acurada de la prctica esportiva de la poblaci a Catalunya. Cal, en aquest sentit, entrar en anlisis ms detallades tenint en compte la manera com les variables independents afecten els comportaments esportius. s el que fem en el captol segent.
34
Diferncies i desigualtats
Quan analitzem les actituds davant lesport segons variables independents, observem que es donen tant diferncies com desigualtats. En el primer cas, es posen de manifest maneres variades de viure i practicar lesport; cada persona el fa a la seva mida segons les caracterstiques de la seva socialitzaci. Tamb hi ha, per, desigualtats; s a dir, oportunitats diferents per accedir a lesport degudes a la manera com les variables inueixen en les percepcions que les persones tenen daquesta activitat. Aix ja s ms problemtic, perqu malgrat tots els esforos fets es continuen donant processos de discriminaci en laccs als bns socials, lesport en el cas que analitzem. Ho anirem veient a les pgines que segueixen. 3.1. La prctica esportiva segons el gnere Els homes practiquen ms esport que les dones. Davant la pregunta si fan esport o no, ells contesten armativament en el
35
Captol 3
56,9 % i elles en el 44,2 % (taula 11); la diferncia s del 12,7 %. La dada no s nova, sin que es va reproduint a les enquestes que shan anat fet ns ara.
s interessant veure, per, que quan es demana sobre les activitats fetes (prctica objectiva), la diferncia es redueix. En ambds casos se supera el 80 % de prctica havent-thi el 3,8 % de diferncia. Les dones fan activitats ms al marge de lesport tradicional i moltes delles no tenen la conscincia de fer esport.
En efecte, els gustos dels homes i les dones a lhora de triar les activitats preferides no sn els mateixos; ho veiem en la llista de les vint primeres (taula 13). Les de les dones estan ms lligades a les que reprodueixen lestereotip hegemnic de feminitat (harmonia, cap agressivitat, musicalitat, bellesa...). Les cinc activitats principals que practiquen sn: caminar (30,5 %), gimnstica de manteniment (21,7 %), nataci recreativa (20,7 %), aerbic, rtmica... (13,1 %) i, en igual percentatge, aiguagim i bicicleta esttica (6,6 %). Els homes reprodueixen un estereotip alleugerit de masculinitat perqu combinen activitats recreatives
36
amb esports tradicionals; aix, les vuit primeres sn: caminar (17,3 %), futbol 11 / futbol 7 (11,6 %), gimnstica de manteniment (11,5 %), bicicleta de muntanya / bicicleta tot terreny (11,5 %), cursa a peu (jguing) (11,1 %), nataci recreativa (10,5 %), ciclisme recreatiu (9,6 %) i futbol sala / futbet (8,8 %).
En realitat, el que veiem amb aquests primers exemples s que dones i homes tenen cultures esportives diferents. Reprodueixen en lesport els valors que han adquirit en el seu procs de socialitzaci; daquesta manera el poden fer seu. Si lesport fos un mn ali amb un sistema de valors i normes estranyes per a ells i elles, no el farien seu. Les dones han estat les darreres a accedir a lesport. I si ho han fet, s perqu hi han projectat les seves maneres de fer (Puig, 2001). Shi senten b i les institucions responsables de lesport han ents aquesta
37
Captol 3
demanda i han posat els mitjans per fer-la possible. En la gura 2 fem un resum dels trets ms caracterstics de les cultures esportives masculina i femenina. Figura 2. Dues cultures esportives
ORTIVA MA ES P SC UL IN
CU
RA TU L
Fan esport: 56,9 % Freqncia: 58,9 % Competici: 17,7 % Llicncia federativa: 21,3 % Associacionisme: 59,3 %
UR LT U
SPORTIVA FEM AE E
NI
CAMINAR, FUTBOL, GIMNSTICA DE MANTENIMENT, BICICLETA DE MUNTANYA, CURSA A PEU, NATACI RECREATIVA
Les dues cultures a qu ens referim estan en interacci; no es pot dir que es tracti de dos mons separats, sin que coexisteixen. El sistema esportiu dna la possibilitat dexpressar comportaments variats. Si b les dones, en termes absoluts, practiquen menys que els homes, quan ho fan, nhi ha ms que en fan un o ms cops per setmana (60,8 % respecte a 58,9 %). La vinculaci al model tradicional de lesport per part de les dones s inferior. Fan menys competici, tenen menys llicncies federatives i formen o han format part dun club en menor proporci. El fet que en el sistema esportiu es doni cabuda a formes diferents dexpressarse esportivament, no exclou que tamb es donin desigualtats per motiu del
Fan esport: 44,2 % Freqncia: 60 % Competici: 4,4 % Llicncia federativa: 14,8 % Associacionisme: 39,5 %
CAMINAR, GIMNSTICA DE MANTENIMENT, NATACI RECREATIVA, BICICLETA DE MUNTANYA, CURSA A PEU
38
sexe. En parlar de cultures esportives diferenciades, ens referim a tendncies generals. Ara b, cada cop ms assistim a processos dindividualitzaci del gnere segons els quals cada persona expressa la seva identitat sexual ms enll dels estereotips hegemnics. I aix tamb es reecteix en lesport quan veiem homes que practiquen gimnstiques dolces i dones que fan futbol o rugbi. Fa uns anys aix hauria estat impensable. Aquestes dones s que pateixen un tracte desigual per poder desenvolupar els esports que han triat. I el mateix passa amb el redut nombre de dones que ocupen llocs de decisi o tcnics en organitzacions esportives. Tot i que lenquesta que ara sanalitza no sha centrat en aquests aspectes, hem cregut oport fer-ne esment perqu centrar-nos en la diferncia sense referir-nos a la desigualtat hauria estat una perspectiva parcial de lanlisi dels comportaments esportius des de la perspectiva del gnere. 3.2. La prctica esportiva segons ledat Quan analitzem les actituds davant lesport segons ledat, hi veiem reectides circumstncies prpies de cada un dels cicles de vida que viuen les persones. La prctica esportiva (subjectiva) va oscillant segons els grups dedat (taula 14). La xifra ms elevada s la del grup de 15 a 25 anys, en qu fa esport el 59,3 % de les persones. Entre 35 i 44 anys la xifra s el 47,8 %, i augmenta una mica entre 45 i 64 anys. A partir de 65 anys s del 44,3 %. Temps enrere la corba de participaci era descendent del grup ms jove al ms gran. Aix sexplicava perqu les generacions ms grans no havien tingut oportunitats daccedir a la prctica esportiva en la infncia i joventut i no havien incorporat lhbit; es parlava defecte de generaci.
39
Captol 3
Actualment, ns i tot les persones ms grans ja han tingut ms possibilitats de fer esport i les oscillacions que trobem entre grups dedat semblen ms degudes a cicles de vida que permeten incorporar lesport amb ms o menys facilitat. En aquest sentit, s rellevant que entre 55 i 64 anys els 47,6 % de les persones que no fan esport diuen que en tornaran a fer amb seguretat o molt probablement, i que sn precisament els grups dedat ms avanada que, quan fan esport, en fan amb major freqncia (taula 15). Fa uns anys, aquesta visi tan positiva de lesport a edats avanades no es donava; les persones grans davui saben que lesport s benecis per a les seves vides.
El que s que queda clar s que a cada edat els esports practicats sn diferents (taula 16). Es trien els que sn apropiats per les condicions fsiques. La cultura esportiva sha ests i la gent ha aprs que tothom t possibilitats de fer esport sempre que sadapti a les possibilitats de cadasc.
40
Caminar s cosa de les persones ms grans (56,2 %). La gimnstica de manteniment i la nataci recreativa queden ms repartides, per sn les altres dues activitats practicades a partir de 55 anys; la resta sn practicades amb proporcions molt baixes. A la resta dedats les prctiques sn molt ms diversicades i els esports tradicionals de carcter reglamentat (bsquet, futbol, atletisme...) es combinen amb daltres ms recreatius. La competici, tenir llicncia federativa i lassociacionisme sn propis de la gent jove. La competici (en lligues nacionals, locals o amb amistats) disminueix radicalment desprs dels 24 anys. Entre 15 i 24 en fan el 39,4 %, entre 25 i 34, el 17,7 %, i a 65 o ms s el 4,8 %. El nombre de llicncies no disminueix
41
Captol 3
tant (27,6 % entre 15 i 24 i 14,8 % a partir de 65); creiem que aqu pot inuir lobligatorietat dobtenir-la a les federacions de caa, pesca i golf, activitats practicades per gent gran. En canvi, fer esport com a activitat dun club, associaci, organitzaci o federaci s cosa de joves (25,1 %), i formar o haver format part duna associaci esportiva tamb (taula 17).
Fer-se membre dun club o associaci esportiva tamb es justica per motius propis de cada edat. Fins a 44 anys, al club puc practicar amb serietat lesport que minteressa, s la millor manera de fer lesport amb regularitat i em permet tenir accs a bones installacions. En canvi, a partir de 55 el que predomina s la idea de club com a entorn social: pots relacionar-te amb moltes persones i all hi trobo les amistats. Les preferncies pel que fa als llocs de prctica tamb varien (taula 18). Ls dels espais pblics sn cosa dels ms grans, mentre que els centres privats esportius de tness ho sn dels ms joves. Aquests ltims ocupen ms tota mena despais, la qual cosa sexplica perqu practiquen un ventall ms ampli dactivitats. Finalment, tot i que la manca de temps i el cansament sn motius que a totes les edats es consideren importants per no fer esport, entre 15 i 24 anys un motiu que a cap altra edat s important s els estudis exigien massa (35,5 %), i a ms de 65 ho sn ledat (46,7 %) i la salut (28,2 %). Si en analitzar lesport segons la perspectiva de gnere hem vist que homes i dones ladaptaven a les caracterstiques de la seva socialitzaci, en lapartat
42
que ara acabem veiem cal afegir que tamb ho fan a les prpies de cada un dels cicles vitals en qu es troben.
3.3. La prctica esportiva segons els nivells dinstrucci Els nivells dinstrucci sn reveladors de posicions socials. Veurem com, analitzada des daquesta perspectiva, la prctica esportiva s un element diferenciador de grups socials. Lenquesta que tractem reprodueix, un cop ms, all que en repetides ocasions han posat de manifest persones que han investigat sobre aquest tema4. Entre qui t estudis primaris no acabats i qui en t de secundaris hi ha una diferncia del 22 % pel que a fa la prctica subjectiva (taula 19). Les dades no varien gaire si es t en compte lobjectiva (20,3 %). Lhbit esportiu est incorporat en els estils de vida de persones amb estudis universitaris; sn les ms sensibles als benecis de lesport i, a ms, han fet daquesta prctica una manera preferent de gaudir del seu temps de lleure. Entre els altres collectius, aix no s tan corrent. Tot i aix, s interessant veure que els ndexs de freqncia ms elevats sn entre qui t estudis primaris no acabats; el 77,9 % fa esport un o ms cops per setmana.
4
Volem fer especial esment de lobra de Christian Pociello, que ja en els anys vuitanta va tractar acuradament aquest tema. Entre daltres, vegeu Pociello, 1981.
43
Captol 3
Entre aquest collectiu lesport no s un hbit generalitzat per, per a qui ho s, es converteix en una activitat que lapassiona i a la qual se sent plenament abocat.
En els motius tant per practicar esport com per no fer-ho tamb hi veiem aquesta manera diferent de percebre lesport. Malgrat que hi ha motius que destaquen en tots els grups i dels quals ja ens hem ocupat en el captol anterior, si analitzem all que distingeix un grup dels altres observem que per la gent amb estudis primaris no acabats un motiu important de prctica s per recomanaci mdica (45,9 %), mentre que la que en t duniversitaris dna ms importncia a mantenir-se en forma o millorar la salut (85,3 %) o a per evasi (34,2 %); sn decisions personals, es t la convicci de les bondats de lesport, no cal que la seva prctica sigui recomanada. I encara que els percentatges no siguin gaire elevats, es pot interpretar de la mateixa manera poca incorporaci de lesport en els estils de vida el fet de dir que no es fa esport per ledat (15 %) o perqu no hi veu cap utilitat (5,8 %), com fan saber les persones que no tenen acabats els estudis primaris. Segons aquests dos motius de no prctica, lesport s quelcom lluny de la seva vida. Els esports ms practicats tamb sn diferenciadors de posicions socials (taula 20). Deixant de banda els que tothom fa, excursionisme, pdel i golf sn ms practicats per qui t estudis universitaris; futbol sala, futbet i bsquet per qui t destudis primaris i secundaris; i caminar s molt superior a qualsevol altra
44
activitat entre les persones que tenen menys que estudis primaris; diuen fer-ho el 44,5 % de les persones enquestades daquest grup. A ms, com ms elevat s el nivell destudis, ms varietat dactivitats practicades.
No es dna una diferenciaci destacable quant a la possessi o no de llicncia federativa. En canvi, s que nhi ha quant al fet de formar o haver format part dun club o associaci esportiva i la participaci en competicions. Lexperincia associativa s ascendent a mesura que el nivell destudis augmenta (17,6 % sense estudis primaris i 66,1 % universitaris). La competici diferencia molt qui
45
Captol 3
no t estudis primaris (9,6 %) de la resta de grups, que estan entre el 15 i el 20 %, i sn les persones amb estudis secundaris les que en fan ms (20,2 %). Per ltim, els espais pblics sn lespai clarament preferit per qui no t els estudis primaris acabats (taula 21). Aquests espais sn llocs de trobada, de lliure accs, situats prop del lloc de residncia, i tenen una funci important per a la reproducci del capital social daquest collectiu (Puig; Maza, 2008). Tothom fa servir les installacions pbliques en proporci quasi igual tot i les diferncies en els nivells de renda. I les persones amb nivell destudis universitaris tenen ms varietat de llocs de prctica (tamb fan ms activitats) i fan servir ms que els altres grups els espais privats a laire lliure, com ara les pistes desqu o els circuits de motos.
3.4. Prctica esportiva segons territoris A lhora danalitzar els hbits esportius segons el territori de procedncia de qui el practica, shan fet servir dos tipus de classicacions daquest: segons regions administratives de la Generalitat de Catalunya i segons la dimensi del municipi.
46
Tant en un cas com en laltre, les diferncies detectades entre territoris sn mnimes (taules 22 i 23). Aqu rau, precisament, linters daquesta variable, ja que no hi trobem diferncies ni desigualtats signicatives. La prctica es reparteix per tot el territori, havent-hi una diferencia el 10 % entre la regi que t ndexs ms elevats (comarques centrals) i la que en t menys (Tarragona / Terres de lEbre). s en els municipis de 2.000 a 100.000 habitants on els ndexs sn ms elevats.
Aquestes similituds en la proporci de prctica esportiva no es mantenen tant en el cas de les activitats ms practicades a cada regi administrativa o a cada municipi, sobretot en aquesta ltima variable. Com es pot veure a la taula 24, caminar t tendncia a practicar-se menys com ms gran s el municipi, amb una diferncia de ms de deu punts percentuals entre els municipis ms petits (30,8 %) i els ms grans (20,3 %). Aquest comportament tamb es dna en el cas de la bicicleta de muntanya, ms practicada als municipis ms petits (11,3 %). Succeeix a la inversa en la gimnstica de manteniment en un centre
47
Captol 3
esportiu, la nataci recreativa i esports convencionals com el futbet i futbol sala o el bsquet, en qu a mesura que augmenta la dimensi del municipi naugmenta lleugerament la prctica. Pel que fa a la diferenciaci per regions, torna a destacar la gimnstica de manteniment en un centre esportiu, aix com lesqu i altres esports dhivern, activitats que predominen ms en la regi metropolitana que en la resta drees. Les Comarques Centrals sn les ms caminadores (28,1 %) i on ms futbol 11 i futbol 7 es fa (12,1 %), mentre que a Ponent/Pirineus destaquen el ciclisme recreatiu i la bicicleta esttica amb percentatges lleugerament superiors als de la resta de regions; Tarragona i Terres de lEbre t el major percentatge de gent que fa nataci recreativa. Tot i aquestes variacions, insistim en labsncia de grans diferncies entre aquests territoris.
48
Els espais de prctica ms triats pels habitants de cada territori sn, en tots els casos i en proporcions similars, els espais pblics. En segon lloc, ara amb percentatges diferents, la installaci municipal o pblica, la utilitzaci de la qual no es dna en la mateixa mesura a tots els municipis. Mentre que en els municipis petits la gent acudeix ms a centres municipals (24,7 %), en els de major grandria ho fa a centres esportius privats (11,1 %).
49
Captol 3
Lassociacionisme est igualment arrelat a totes les regions catalanes i, en canvi, no ho est de la mateixa manera si analitzem les dades segons les dimensions dels municipis. I s que en els menors de 2.000 habitants hi ha menys activitat associativa (37,6 %), amb una diferncia del 16,1 % respecte als municipis de ms associacionisme, els majors de 500.000 habitants (53,7 %). A lhora de competir, es fa prcticament igual al conjunt de regions. En canvi, hi ha diferncies entre les localitats de ms de 500.000 habitants, on lesport es manifesta de manera ms recreativa i menys competitiva que en municipis daltres dimensions. Aix ho mostra la taula 27.
Quant als motius de prctica on trobem diferncies territorials, destaca la ra per trobar els amics i/o amigues. Els municipis de menys grandria fan ms esport amb aquesta nalitat que els de ms de 500.000 habitants. En canvi, lesttica i la lnia preocupa ms a les grans rees que a les petites localitats, amb el 34,4 % de persones en municipis superiors als 500.000 habitants que practiquen per aquest motiu, davant el 26,1 % a municipis ns a 2.000 habitants. Els motius de no prctica difereixen signicativament entre regions. A la regi metropolitana i les comarques centrals t ms pes la falta de temps que a la resta de zones (43,9 i 46,4 %, respectivament), mentre que la salut s un
50
impediment ms important per fer esport a Girona (25,6 %) que a la resta de regions. Els habitants de Tarragona / Terres de lEbre sn els que ms assenyalen ledat com a motiu de no prctica (11,7 %), i els de Ponent / Pirineus, la mandra i la desgana (9,8 %) i el cansament (9,7 %). A les Comarques Centrals s on menys agrada lesport, i aquesta s una de les raons principals per no practicar-lo (14,5 %), un motiu amb una inuncia important tamb als municipis amb ms de 500.000 habitants (12,8 %). En denitiva, tret de les variacions comentades, no apreciem grans diferncies per mbits territorials, i aquestes es presenten en menor mesura en lanlisi per regions que segons municipis. Aquest fet demostra que lesport ja no s exclusivament una activitat urbana, com passava anys enrere. La diferenciaci entre el mn rural i el mn urb pel que fa als estils de vida ha anat desapareixent i, per tant, podem armar que el conjunt de la societat sha esportivitzat, independentment de lhbitat de les persones. 3.5. Recapitulaci Segons hem vist en aquest captol, el grau de diferenciaci entre persones que practiquen esport s molt elevat. Segons les edats, el gnere i, molt en menor mesura, el lloc de residncia inueixen perqu es faci ms o menys esport i duna manera o altra. El ms important, per, s que les variables esmentades no actuen de forma allada, sin que sn interdependents; s a dir, segons la manera com es combinin donen com a resultat un determinat tipus de prctica. Viem aix, per exemple, que les persones grans amb nivells dinstrucci elevats fan quasi igual o ms esport que les joves amb estudis primaris o primaris no acabats (taula 28).
51
Captol 3
Aquestes dades ens alerten sobre el fet que lesport s un hbit que est incorporat en els modes de vida. No s una cosa a part, s quelcom que dna identitat, que forma part dels hbits quotidians, que sha aprs en el curs de la socialitzaci. Forma part, en denitiva, de les maneres de fer de cada collectiu social (en uns ms que en els altres), i noms sacaba dentendre en profunditat si sanalitza des daquesta perspectiva. s el que fem en el captol segent.
52
4
L
Les tipologies de practicants
anlisi de segmentaci de la variable prctica esportiva s un procediment estadstic que mostra la interdependncia de variables a qu ens referem en el captol anterior i, a ms, explica quines sn les variables ms inuents a lhora de practicar esport o no. De forma progressiva, va discriminant aquestes variables ns a arribar a establir unes tipologies de practicants en qu podem integrar totes les variables independents que hem anat examinant de forma separada.
53
Captol 4
A continuaci, en la gura 3 es mostra grcament el resultat de lanlisi de segmentaci.
54

Garca Ferrando va aplicar aquesta prova estadstica en les enquestes sobre hbits esportius de la poblaci espanyola de lany 2000 i del 2005 (Garca Ferrando, 2001 i 2006). Els resultats que hem obtingut sn semblants als de lany 2005 (taula 29). Hem pres com a referncia la prctica esportiva subjectiva. Si hagussim agafat lobjectiva, hauria estat ms difcil identicar els grups, ats que totes les persones que els componen fan alguna mena dactivitat fsica. En canvi, si sagafa el concepte ms restrictiu desport, les diferncies sn ms grans i fan aparixer comportaments ms diferenciats. De fet, la prctica subjectiva permet veure aquelles persones que realment tenen interioritzat lhbit esportiu. Aquesta interioritzaci discrimina els grups analitzats. La categoria socioprofessional s la primera variable que discrimina els grups de practicants. Hi ha tres grans grups: treballadors/es qualicats/ades, tcnics/ ques o quadres mitjos, i treballadors/es no qualicats/ades. En el primer cas trobem una nova discriminaci deguda al nivell destudis, primaris no acabats, secundaris i universitaris. Finalment, en els estudis secundaris el gnere s la darrera variable que discrimina. Pel que fa als i a les tcniques o quadres mitjos, la segent i ltima diferenciaci s deguda al gnere. Aix tamb passa amb el grup de treballadors i treballadores no qualicades per, a ms, en el cas de les dones hi ha una nova diferenciaci deguda a ledat: les de 45 anys i ms i les de menys de 45 anys. En total sobtenen nou grups de practicants. A la taula 29 els hem agrupat per ordre dintensitat de la prctica esportiva, de ms a menys.
55
Captol 4
A continuaci, hem fet una anlisi ms aprofundida de cada grup fent una descripci dels trets ms rellevants del seu comportament esportiu i diferenciadors en relaci amb els altres, i tamb dels motius per no fer esport, especialment en el cas dels grups que tenen un ndex de participaci esportiva inferior. 4.1. Competir El grup que t un ndex de participaci esportiva (subjectiva) superior (68,4 %) est compost per homes que sn tcnics o quadres mitjos. Daquests, el 54,6 % en fa un o ms cops per setmana. El ventall dactivitats practicades s molt ampli no es limiten a algunes i combinen esports tradicionals (futbol, atletisme, bsquet, muntanyisme, esqu...) amb daltres ms recents (ciclisme recreatiu, gimnstica de manteniment...) (taula 30). Aquesta varietat queda reectida en les activitats ms practicades segons un criteri tant subjectiu com objectiu.
56

A banda dels motius per fer esport que dna la majoria de les persones enquestades, en aquest grup destaca que es fa esport per trobar els amics (47,1 %) i per competir (29,7 %). El 38,1 % daquests homes competeixen en lligues o competicions o amb amics (recordem que per al conjunt de la poblaci, aquesta xifra s del 16,5 %). El 24,1 % t llicncia federativa, el 74,2 % ha tingut experincia associativa i el 33 % practica en un club. Per ltim, sn els que ms surten del municipi per fer esport (58,6 %). Aquests homes representen el que podrem anomenar el model tradicional desport que esmentvem en la introducci daquest informe. Dediquen molta part del seu temps lliure a lesport, tenen lhbit esportiu interioritzat, valoren positivament lesport, saben gestionar el seu temps per trobar moments per ferlo, i una bona part de la seva vida discorre a lentorn daquesta activitat. Lesport ns un element identicador. 4.2. Lleure El segon grup pel que fa a un ndex superior de participaci esportiva (subjectiva), s el de dones i homes que tenen ocupacions de nivell mitj i estudis universitaris. El 60,3 % de les persones daquest grup fa esport. La freqncia de prctica tamb s elevada. El 60,7 % en fa un o ms cops per setmana. Es tracta, doncs, dun grup que tamb t incorporat lhbit esportiu en les seves formes de vida. Tanmateix, el seu perl s molt diferent de lanterior. Totes les dades que el caracteritzen sorienten cap a una prctica de lleure en qu predominen uns valors i unes maneres de fer diferents. Seguint la denominaci dels models de Willimczik (2009), podem parlar en aquest cas dun model esportiu de vivncia. Totes les activitats ms practicades per aquest grup ja no sajusten a la denici estricta desport. Sn ms recreatives, menys reglamentades, informals...
57
Captol 4
Destaquem: gimnstica de manteniment, bicicleta tot terreny, nataci recreativa i muntanyisme/senderisme. Tamb s el grup que ms practica el ioga. Si comparem les activitats que el grup fa i considera que sn esport (prctica subjectiva) i les que fa encara que no ho consideri (prctica objectiva), el perl s bastant similar tot i que augmenten els ndexs. Aix, per exemple, si sagafa lexemple del ioga, en el primer cas diu que en fan el 4,3 % de les persones daquest grup i, en realitat, en fa el 13,2 %. Augmenta la proporci de persones que fan esport pel seu compte (72,6 %) i disminueix la de les que en fan en un club o associaci (15,1 %), que tenen llicncia federativa (15,1 %) o que fan competici (8,3 %). Com que fan activitats ms recreatives, augmenta ls dels espais pblics (urbans i del medi natural) per a la prctica (42,8 %) per, en canvi, sestan ms en el propi municipi (63,4 %). La motivaci per competir s baixa en aquest grup si la comparem amb lanterior (12,2 %). En canvi, es fa esport per diversi (56,2 %) potser ms els homes i per mantenir la lnia (35,4 %) potser ms les dones. 4.3. Estar en forma Aquest grup est compost per dones que sn estudiants o tenen ocupacions de categories elevades. Podem suposar que les ms grans estan al voltant de 45 anys. Lesport tamb forma part dels seus hbits quotidians i, com veurem, ladapten a les caracterstiques prpies de la seva socialitzaci i al seu estatus social elevat. Lndex de participaci esportiva (subjectiva) s del 55,1 %, i el 53,6 % fa esport un cop o ms per setmana. Se situa tamb entre els grups ms esportius. Es demostra, aix, que la variable gnere en les classes socials elevades no s un factor dissuasiu per practicar esport. Tal com veurem, inueix en les activitats practicades per no en la major o menor participaci.
58

Les activitats que ms les distingeixen combinen les prpiament femenines amb les que sassocien als collectius socials ms elevats o que es fan a la natura i sn menys elitistes que els esports dhivern. Entre les primeres destaquem gimnstica de manteniment en un centre esportiu (18,6 %), aerbic/ rtmica / expressi corporal... (15,2 %), bicicleta esttica (9,2 %) i dansa (7,9 %). En realitat, fan dansa en el 10,2 % dels casos, per no totes consideren que sigui esport. Entre les activitats distintives hi destaquen comparativament amb els altres grups esqu i altres esports dhivern (11,9 %), tennis (7,4 %), vela (3,4 %) i hpica (3,4 %). Finalment, a la natura practiquen muntanyisme/ senderisme/excursionisme (29,6 %), ciclisme recreatiu (21,4 %), vlei platja (6,6 %) i esports daventura (4,5 %). Tal com veiem, sn dones molt actives i amb una cultura esportiva molt variada, la qual cosa tamb es veu en els indicadors que a continuaci mostrem. Fan esport tant pel seu compte com en un club o associaci. Per tamb en el centre densenyament o de treball (14,5 %). Tal com hem vist, moltes delles sn estudiants i queda clar que aproten loferta dels serveis esportius universitaris o altres centres de formaci. Moltes delles tenen llicncia federativa (20,5 %) i els agrada competir tant en competicions locals i provincials (8,5 %) com per passar-ho b amb les amistats (4,2 %). Practiquen en el municipi de residncia 61,9 %, per tamb a fora, depn de lactivitat que facin i del dia de la setmana. Sn el grup a qui ms importa fer esport per mantenir la lnia (42,4 %), a ms dels altres motius ja habituals entre tothom. En resum, dones molt esportistes que han fet de lesport una part de la seva vida quotidiana i que podem posar-les en els models de vivncia i segurament tamb de salut.
59
Captol 4
4.4. Pels amics i amigues En aquest grup es troben els homes amb un nivell docupaci mitj i amb estudis secundaris. Lndex de participaci subjectiva s del 53,4 %, i el 59% practica esport una o ms vegades per setmana. Aquest grup presenta un alt grau dinterioritzaci tercer grup amb un major ndex de la prctica esportiva, que tenen integrada en el seu mode de vida. Pel que fa a les activitats ms practicades, totes tenen un denominador com: la prctica collectiva doci i recreaci. Aquestes es poden dividir en tres dels models proposats per Willimczik (2009): esport tradicional, acions properes a lesport i esport vivncia. En el primer shi troben esports com el futbol sala (15,5 %), el futbol (10,5 %) o el bsquet (9 %). Pel que fa al segon, cal assenyalar les activitats com ara el billar (6,9 %), les bitlles i la petanca (5,1 %), la pesca (4,2 %) i els dards (2,4 %) s el segon grup amb un major ndex de prctica en aquestes modalitats. A lltim, sidentiquen les activitats en el medi natural, com per exemple el muntanyisme, el senderisme i lexcursionisme (21 %), la cursa a peu (19,3 %), el ciclisme recreatiu (19,1 %) o la bicicleta de muntanya (14,9 %). El lloc de prctica ms usat sn els espais pblics (carrers, places, muntanya, bars, etc.) i les installacions esportives municipals (66,8 %). Tamb cal destacar que el gran nombre de practicants ho fan en el propi municipi de residncia. Aquest grup dhomes practica majoritriament pel seu compte (78,1 %), tot i que el 15,8 % ho fa en un club o associaci esportiva. Aquest fet respon al baix nombre de llicncies federatives que declaren tenir (18,6 %); en canvi, s un dels grups que declara, amb el major ndex, haver tingut una llicncia amb anterioritat. Aix pot explicar el procs de socialitzaci de lindividu en edat adulta, on a causa duna immersi plena en la vida professional i laboral el temps lliure de prctica esportiva entesa com a oci i recreaci disminueix, amb la qual cosa ha dabandonar o disminuir la prctica esportiva (Ispizua;
60

Monteagudo, 2005, p. 278). Aquest procs respon a lalt ndex de persones que no tenen predisposici per tornar a practicar esport el 44,5 % estan segurs que no tornaran a fer-ne. Els motius per fer esport i formar part duna associaci esportiva o un club tamb presenten un denominador com. Responen a la funci social que lesport t per aquest grup. Relacionar-se amb altres persones i trobar-se amb els amics i amigues s el tret diferenciador daquest grup respecte dels altres. A ms, no es preocupen per competir (80,2 %), i si ho fan s per divertir-se amb els amics i amigues (7,7 %). Ledat s un dels motius principals per no practicar esport (18 %), amb molta diferncia en relaci amb els altres grups. Ara b, a mesura que augmenta ledat, es potencien les relacions socials en les activitats doci i, en el cas de les persones jubilades, se nincrementa la prctica a causa de la major oferta, la necessitat de tenir relacions socials i ms disponibilitat temporal (Ispizua; Monteagudo, 2005, p.279). 4.5. Perqu els agrada El cinqu grup amb ms practicants est format per homes amb un treball no qualicat. Tot i que la prctica subjectiva (48,6 %) els situa en aquesta posici, s el grup on es dna una major prctica objectiva, amb un percentatge superior a qualsevol altre grup (90,96 %). Tal com sexplicava a linici daquest captol, aquesta diferncia entre els dos tipus de prctica indica un baix nivell dinterioritzaci de la prctica esportiva per part daquest grup. s el grup amb un percentatge superior de persones que practiquen esport una o dues vegades per setmana (36,2 %), i sn les que menys practiquen noms per vacances (9,6%). Entre les activitats preferides per aquest grup, mencionades com a resposta espontnia (prctica subjectiva), trobem el caminar, la nataci
61
Captol 4
recreativa i la cursa a peu (jguing). Tot i ser les que ms en fan, si comparem aquest grup amb la resta, sobserva que sn, entre les qui menys practiquen, les dues primeres. En canvi, s el grup on ms es practica la cursa a peu (15,3 %) i altres activitats que, malgrat no ser de les ms practicades dintre daquest grup, en fan ms respecte a la resta de collectius: futbol sala i futbet (10,4 %) i activitats de pilota com el front o el frontennis (4,1 %) en el cas de resposta espontnia (prctica subjectiva), i la petanca (4,2 %) i els dards (3,1 %) en el cas de resposta suggerida (prctica objectiva). Per la manera que tenen de fer esport, destaca com el grup que ms ho fa pel seu compte (84,9 %), un fet que lliga amb el principal motiu pel qual no sassocien: els agrada fer esport amb independncia. Aquesta s la ra perqu el 67 % daquest grup no pertany a cap associaci, i s el grup on aquest percentatge s ms elevat. De fet, sn dels que menys practiquen daquesta manera (en un club o organitzacions similars) i els que menys ho fan com a activitat dun centre densenyament o de treball (1,8 %). En preguntar per lorganitzaci de la seva prctica, destaca com un dels grups amb ms persones que no utilitzen cap installaci (45,1 %) i el que menys utilitza els gimnasos o installacions similars (7,2 %). En canvi, els espais que ms utilitzen sn els pblics i les installacions municipals o pbliques, i s el grup que ms fa servir aquestes ltimes (23,3 %). En relaci amb els espais on porten a terme les seves activitats, destaquen per ser els qui menys fan activitats en piscines (9,7 %). s un dels grups ms disposat a formar part dun club o associaci (18,8 %). Ara b, el seu grau dimplicaci a les corresponents entitats s molt baix, ja que s on trobem un major percentatge de persones que no hi participen o participen poc (53,2 %). En lmbit competitiu, tot i que la majoria no es preocupa per aquesta nalitat (78,1 %), s el segon grup que ms participa en lligues o competicions locals
62

o provincials (15,5 %) desprs del grup 1 (22,4 %) i un dels que menys competeixen en lmbit estatal (4,4 %). En relaci amb aquests mbits de participaci, ens trobem davant el tercer grup amb ms llicncies (20,1 %). El perqu de la prctica daquest perl es basa sobretot en el fet que els agrada fer esport (86,8 %). Destaquen tamb les raons per mantenir la lnia (37,8 %) i perqu els agrada competir (22 %). Entre qui no practica esport, el seu primer motiu per no fer-ho s la falta de temps (46 %), tot i que aquest percentatge no destaca sobre la resta de grups. S que s el grup on el cansament desprs del treball o de lestudi t un pes major com a motiu de no prctica (25,4 %). La mandra i la desgana no afecten els no practicants daquest collectiu, ja que sn els nics de qui no es va obtenir cap resposta que assenyals aquest motiu com la ra per no practicar. No destaca entre els grups ms disposats a tornar a incorporar-se a la prctica esportiva i s un dels que ms clar t que no ho far (el 34,7 % nest segur). Aquest grup correspon al model desport tradicional proposat per Klaus Willimczik (2009). Competir a escala provincial i local, practicar esports com el futbol sala i esports de pilota i perqu els agrada fer esport i competir sn algunes de les peculiaritats daquest grup. 4.6 i 4.7. Femenines Un cop observats els hbits esportius que caracteritzen el grup 6 (treballadores no qualicades majors de 45 anys) i el grup 7 (treballadores qualicades amb estudis secundaris), saprecien trets molt similars que fan que no es puguin considerar com dos collectius diferenciats. Aix, doncs, suniquen en un sol apartat, on queden recollides les principals caracterstiques que tenen en com i les poques diferncies que els distingeixen.
63
Captol 4
Al voltant del 40 % daquestes dones considera que practica esport. Des dun punt de vista objectiu (suggerint les activitats practicades), aquest percentatge de prctica seleva al 83 % aproximadament. Com sol passar entre els grups amb una proporci de practicants inferior, la freqncia amb qu fan esport s elevada: el 47,1 % del grup 6 i el 34,5 % del grup 7 ho fan tres o ms cops per setmana. Si aprofundim en aquest nivell de prctica i tenim en compte les activitats que la componen, sobserva que aquests dos grups reprodueixen els hbits esportius tradicionals femenins, s a dir, activitats on troben valors amb qu es poden sentir identicades, com per exemple la gimnstica de manteniment (el grup 7 s el que ms practica aquesta activitat, amb el 28,3 % en resposta espontnia), la nataci recreativa, laerbic, rtmica, expressi corporal, gymjazz, steps, Pilates, etc., o laiguagim (sn els dos grups que ms el practiquen, amb el 8,8 % i el 11,1 % de practicants, respectivament). Com en tots els grups, la majoria de dones amb aquests perls fan esport pel seu compte (ms del 70 %). Atenent a lorganitzaci de la seva prctica, sn de les que menys practiquen en un club privat (17,9 % i 22,4 % respectivament) i en associacions esportives (11,9 % i 17,6 %) i de les que ms ho fan en gimnasos o similars (al voltant del 17 %) en comparaci als altres grups. Quant al lloc de prctica, el 23,3 % del grup 6 prefereix installacions municipals o pbliques, davant el 13,4 % del grup 7, una diferncia que es mant als espais privats a laire lliure (6,2 % de persones al grup 6 i 0 % al grup 7). En ambds collectius, els espais ms utilitzats sn els pblics i els situats al seu municipi. En segon terme, sn dels grups que ms fan activitats en piscines (15,4 % i 18,7 % respectivament) i dels que fan menys activitats a la natura i esports daventura (5,7 i 9,6 %). Lassociacionisme no es troba entre les prioritats daquestes dones. En aquesta lnia, la gran majoria delles fa esport sense preocupar-se per competir, amb una participaci a lligues i competicions locals o estatals que no arriba al 2 %. Amb
64

aquest baix grau de competici, sn dels grups que menys llicncies federatives tenen i els que menys en van tenir. Principalment, aquests grups practiquen esport per mantenir la forma o millorar la salut, perqu els agrada, perqu els diverteix i perqu els ho recomana el metge. El pes daquest ltim motiu destaca entre la resta de grups, amb ms del 40 % de dones que practiquen per aquesta ra. Es diferencien entre elles en el motiu per evasi, on el percentatge de treballadores qualicades amb estudis secundaris (grup 7) que fa esport per aquest motiu (21,6 %) s signicativament superior al de treballadores no qualicades amb ms de 45 anys (14,9 %). La majoria de dones amb aquests perls que no fa cap tipus dactivitat esportiva no ho fa sobretot per falta de temps i per mandra o desgana. Aquest ltim motiu destaca entre la resta de grups i, en el cas de les dones majors de 45 anys (grup 6), ledat s una de les principals raons de no prctica (15,9 %). A lhora de respondre a la pregunta creuen que tornaran a practicar esport?, aquests grups sn els ms indecisos, ja que s aqu on trobem ms persones que ara per ara no ho saben (el 35,2 % al grup 6 i el 41,9 % al grup 7). Els hbits esportius daquest grup es relacionen principalment amb dos dels models de Klaus Willimczik (2009): lesport de vivncia i lesport per a la salut. 4.8. Per recomanaci mdica En aquest grup ens trobem tant homes com dones amb un lloc de treball qualicat i estudis primaris no acabats. Aquests dos trets donen lloc a uns hbits esportius caracterstics que el diferencien de la resta de collectius. El primer, una prctica esportiva subjectiva que, tot i distanciar-se del grup menys practicant, el situa en la vuitena posici (36,4 %). Malgrat aquest percentatge, s el grup que ho fa amb ms freqncia, ja que ms de la meitat practica esport
65
Captol 4
tres o ms cops per setmana (56,6 %) i una quarta part en fa un o dos cops a la setmana. En total, el 83,2 % de les persones amb aquest perl fa esport almenys un cop per setmana, una proporci a qu no arriba cap altre grup. Des dun punt de vista tant objectiu com subjectiu, les activitats ms practicades per aquest grup sn caminar, nataci recreativa, gimnstica de manteniment en un centre esportiu i gimnstica de manteniment a casa. Destaca la part daquest grup que camina per fer exercici fsic, amb un percentatge signicativament superior al de qualsevol altre en el cas de resposta espontnia (81,6 %). Un dels trets ms caracterstics daquest grup s la manera que t de fer esport: pel seu compte. I s que a ms de ser una gran majoria de persones amb aquest perl que ho fa aix (80,3 %), s el collectiu que menys esport practica com a activitat dun club, associaci, federaci o dun centre densenyament o de treball. Aquest fet lliga amb el baix nivell dorganitzaci de la seva prctica (el 45,2 % no utilitza cap installaci), i els espais preferits per aquest collectiu per fer esport sn els pblics. s el perl de practicants que ms utilitza aquest tipus despais (61,5 %) i, alhora, el que menys utilitza el centre esportiu privat (3,1 %), el club o associaci (1,6 %) i el centre densenyament (0,6 %). En denitiva, un predomini de prctica no organitzada, per lliure, que sacaba de conrmar amb un baix nivell dassociacionisme, inferior al de la resta de grups (el 84 % de practicants no est vinculat a cap associaci). Aquesta situaci no tenen intenci de canviar-la, ja que s el grup on hi ha un major percentatge de persones que no estan disposades a formar part dun club o associaci esportiva (88,6 %). Dacord amb aquestes peculiaritats, la relaci daquest grup amb la competici s mnima. Aix ho demostra el 92,7 % de practicants que ho fa sense preocuparse per competir. Ben al contrari, els motius principals que els porten a fer esport sn per mantenir la forma o millorar la salut, perqu els agrada i per recomanaci
66

mdica. Es tracta del grup que ms practica per aquest ltim motiu (49,7 %) i, en canvi, el que menys ho fa per trobar-se amb els amics i per evasi. Finalment, com que es tracta dun dels grups que menys practica, resulta interessant atendre a la disposici per practicar esport daquelles persones que no en fan i als motius de la seva no prctica. Quant a aquests ltims, la ra principal s per la salut (31,9 %), junt amb la falta de temps (16,8 %). Prop de la meitat de les persones daquest collectiu que havien practicat esport per ara no ho fan no estan disposades a fer-ne (45,9 %), una proporci que, un cop ms, supera la de qualsevol altre grup. En qualsevol cas, lesport tamb s viscut per aquest grup duna manera prpia i diferenciada de la resta, la qual podem relacionar amb el model per la salut que proposa Klaus Willimczik (2009). 4.9. Mantenir la lnia Lltim grup que sorgeix de lanlisi de segmentaci de la variable prctica esportiva s el de dones de menys de 45 anys que tenen treballs no qualicats, fan tasques de la llar o no se sap quina ocupaci tenen. Socialment cal situarles entre les classes socials menys afavorides. La dada ms rellevant daquest grup s que fa molt poca activitat esportiva (18,8 %). En el seu lleure prefereixen triar altres activitats i, per tant, ni per elles ni per la gent que les envolta, lesport no t cap signicat. Aix ho veiem molt b quan sanalitzen els motius pels quals no practiquen. Es parla de mandra i desgana en el 30,3 % dels casos i que els amics i amigues no en fan en el 7,4 %; sn indicadors que mostren ns a quin punt viuen en un entorn que no s esportiu. Cal afegir, a lltim, que el motiu ms important que donen per no fer esport s la manca de temps (78,1 %). Se sap que aquest motiu s el que se sol donar com a resposta socialment correcta. Avui en dia lesport gaudeix duna
67
Captol 4
valoraci social positiva. Per tant, queda molt b dir que no es fa per manca de temps ja que, daquesta manera, hom se situa en la tendncia majoritria. Ara b, se sap que les persones molt ocupades i que tenen posicions socials elevades sn les que ms esport fan (Martnez del Castillo; Puig, 2009). Tenen capacitat de gesti i previsi del seu mode de vida i sorganitzen per trobar temps; tenen una percepci positiva de lesport i fan el que calgui per fer-ne. Pel que fa a les dones daquest grup i que fan esport, veiem que tenen una prctica molt caracteritzada pels estereotips tradicionals associats a la feminitat units als del seu estatus social. Practiquen en el 15,8 % dels casos, el 51,8 % de les quals ho fan un o ms cops per setmana. Per mantenir la lnia (30,6 %) s el motiu que les diferencia dels altres grups. A banda de caminar (62,7 %), els seus esports favorits sn la gimnstica de manteniment (24,5 %), la nataci recreativa (10,5 %) i laerbic / tness / rtmica (21,8 %). Van pel seu compte (78,4 %) a les installacions esportives pbliques (38,2 %), majoritriament del municipi de residncia (68 %), i noms fan competici el 5,1 % (s un dels grups que en fa menys). Podem situar aquestes dones dins del model esport salut tot i que, com hem dit, la seva caracterstica principal s la poca prctica esportiva. 4.10. Recapitulaci Com a sntesi dels comentaris fets a cada apartat, hem preparat la taula 31, on es recullen els trets ms caracterstics de cada grup. Permet, duna sola mirada, ferse crrec de les diferncies que hi ha entre ells i, sens dubte, de les desigualtats que hi ha al darrere de les biograes esportives de cadascun dells.
68
69
70
Conclusions
Augment de la participaci esportiva Un 50,5% de la poblaci catalana de ms de 15 anys diu que fa esport. I daquestes persones un 60% ho fa un cop o ms a la setmana. Entre la data de la darrera enquesta (2004) i aquesta de nal de 2009, es constata un increment de la prctica esportiva (Figura 4). La diferncia respecte lany 1990 s molt gran ja que en aquell moment la prctica esportiva subjectiva era dun 34,6%. Per tant, en 20 anys sha donat un augment del 15,9%. Cal pensar que aquesta dada s fruit dun seguit de canvis poltics, econmics i socials que, en el seu conjunt, han tingut efectes positius en lincrement de la prctica esportiva que, a ms, sha fet compatible amb un important increment de la poblaci catalana en els darrers anys.
71
Captol 5
La Constituci de 1978 i el primer Estatut dautonomia de 1979 que establia competncies exclusives a la Generalitat de Catalunya en matria desports-, van crear les condicions legals i estructurals per acostar lesport a la ciutadania, mitjanant la inversi en infraestructura dequipaments esportius, la incorporaci despecialistes en educaci fsica en els centres educatius i tamb amb la creaci de programes especcs per a facilitar la incorporaci a la prctica esportiva, millores en els programes de competici, creaci de programes de desenvolupament de lesport per a tothom i per a diferents collectius especcs, en denitiva, ms inversi en equipaments esportius i en programes escolars, de competici i de lleure, tenint en compte tres eixos transversals: leducaci, la salut i la cohesi social. Tamb es pot dir que hi ha hagut en general una millora de les condicions de vida de la ciutadania, un canvi important en la consideraci del rol social de la prctica esportiva, fruit de la feina duta a terme per la Generalitat de Catalunya, les diputacions, els ajuntaments, les federacions esportives, els consells esportius, els clubs, les entitats esportives i els centres educatius i, s per aix que, amb aquest treball dels diferents agents, shan anat creant
72
Conclusions
les condicions que han fet possible laugment de la prctica esportiva. Les persones fan ms esport del que creuen Les persones fan ms esport del que creuen perqu, quan a lenquesta es demanava si feien alguna de les activitats suggerides en un llistat, la xifra seleva a un 85,6%. La diferncia entre el que hem anomenat prctica esportiva subjectiva (el primer cas) i prctica esportiva objectiva (el segon cas) s deguda a la denici molt oberta que sha emprat desport en lenquesta. Ats que cal atendre interessos de pblics molt diferenciats sha cregut que era ms adient partir dun concepte ampli que abasts totes les expressions que avui en dia es donen en el sistema esportiu. Lenquesta ha considerat esport activitats tan variades com ara futbol, basquetbol, atletisme, excursionisme, nataci recreativa, tennis taula, caminar, petanca, dards, billar, balls de sal i gimnstica de manteniment a casa, entre daltres. Es pot discutir si algunes daquestes activitats sn esport o no. Del que no hi ha dubte, per, s que impliquen activitat fsica i lenquesta ens diu que un 85,6% de la poblaci catalana de ms de 15 anys en fa. Es pot seguir parlant daugment del sedentarisme entre aquest collectiu? Els esforos duts a terme per tal que les persones siguin actives fsicament sembla que vagin donant els seus fruits. I si, tot i aix, sobserven problemes sanitaris com s ara lobesitat, potser el problema no rau en la manca dactivitat fsica sin tamb en hbits alimentaris no adequats. De fet, ja sestan prenent mesures importants en aquest sentit que promouen les dietes saludables. Es garanteix el dret a la diferncia i persisteixen les desigualtats Lenquesta ha mostrat abastament que en el sistema esportiu coexisteixen cultures esportives diferents. Sha aconseguit que aquest doni cabuda a formes molt variades dexpressar-se esportivament. Destaca especialment lexistncia duna cultura esportiva masculina i una de femenina; dones i homes
73
Captol 5
projecten en lesport les caracterstiques prpies de la seva socialitzaci. El conjunt de les organitzacions pbliques, comercials i associatives- que actuen en el sistema esportiu han fet possible que cada persona pogus gaudir de les ofertes amb les que se sentia ms identicada. Parlem, doncs, del reconeixement de la Diferncia en lesport. Ara b, si parlem de diferncia com a qesti positiva no podem obviar esmentar les desigualtats que se segueixen donant en laccs a la prctica esportiva. Les persones grans, les que tenen nivells dinstrucci i de renda ms baixos, les dones ms que els homes... tenen ndexs de prctica esportiva molt inferiors. Sn, a ms, les que tenen menys informaci de les ofertes existents, desconeixen les oportunitats esportives que tenen al seu voltant i, ns i tot, sn les que ms creuen que tot est tan malament com sempre (Puig et al., 2009, p. 37-38). Arrosseguen el ressentiment per una desatenci de molts anys i capten molt menys que altres grups els canvis que han succet i estan succeint. Queda palesa, doncs, la dicultat per fer arribar els missatges a la poblaci i, en especial, als collectius esmentats. Esforos en aquesta direcci sn imprescindibles. Un aspecte positiu que sha posat de manifest sn les poques diferncies territorials existents. Abans hi havia una clara diferenciaci entre lmbit rural i lurb, sent el primer on hi havia els ndexs de prctica esportiva superiors. Actualment, aquestes diferncies sn poc destacables de manera que les oportunitats per fer esport sn prcticament les mateixes en tots els llocs de residncia i en tots els territoris. Tipologies de practicants Segurament una de les principals aportacions de la valoraci duta a terme a partir de les dades proporcionades per lenquesta ha estat identicar tipologies de practicants a partir de lanlisi de segmentaci de la variable
74
Conclusions
prctica esportiva. Segons aquesta anlisi a Catalunya hi ha nou grups diferenciats de collectius els quals capten lhbit esportiu de manera diferent tant quantitativament com qualitativa. Aix, de ms ndex de prctica a menys es troben els segents, anomenats per la caracterstica que els diferencia respecte els altres: competir, lleure, estar en forma, pels amics i/o amigues, perqu els agrada, femenines (dos grups molt similars), per recomanaci mdica i mantenir la lnia. Lanlisi de cada grup rearma la teoria de les oportunitats que Garca Ferrando ha emprat per explicar la participaci esportiva (Garca Ferrando, 1986, p.13). Segons aquesta teoria, laccs a lesport resulta dun conjunt doportunitats que envolten la persona. Segons aquestes siguin ms o menys presents, les possibilitats que faci esport seran majors o menors. La teoria es basa en quatre enunciats que sn els segents: Quant ms elevada sigui la classe social i el nivell dinstrucci duna persona, ms grans seran les oportunitats per a qu faci esport. Quant ms gran sigui la proximitat i freqncia de relaci social amb persones que practiquen esport, ms oportunitats es tindr per practicar esport. Quant ms favorable sigui lapreciaci dels aspectes positius de lesport, ms oportunitats es tindr per practicar esport. Quant millor sigui la dotaci esportiva dun entorn, ms oportunitats es tindr per practicar esport. Les persones fan esport o no en fan no per una sola causa sin per un conjunt de circumstncies que, com ja hem comentat en el captol corresponent, interactuen. Si per algunes, la manca de temps pot ser un impediment, daltres que viuen entorns esportius on saprecien els valors de lesportsn capaces de gestionar-lo de manera que tot i tenir jornades laborals molt ocupades en troben per fer esport. Lhbit esportiu saprn mitjanant
75
Captol 5
la socialitzaci i, si en el nostre entorn hi ha ms persones que en fan, que el valoren, que es diverteixen fent-lo, etc... les possibilitats que la persona ladquireixi augmenten. Haver identicat nou grups de practicants s tamb el cam que pot guiar accions encaminades a reduir les desigualtats en laccs a la prctica esportiva. Hem entrat en les formes de vida de les persones que en formen part, hem conegut els seus gustos esportius (quan fan esport) i les seves motivacions i, tamb, sabem els motius que donen per no practicar i la disposici que tenen per fer-ho o no. Tot aix sn informacions molt valuoses per a que persones especialitzades en promoci esportiva facin programes adaptats a les caracterstiques de la socialitzaci de cada grup de manera que sels faci arribar la informaci, es capti la seva atenci i sincorporin si aix ho desitgen- a la prctica esportiva. Aconseguir reduir les desigualtats s, sens dubte, el principal repte que es pot afrontar en els propers anys.
76
Bibliograa
77
Bibliograa
Els clubs esportius a Catalunya (2010). Esplugues de Llobregat: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport. Enquesta sobre la prctica dactivitats fsico-esportives a Catalunya (1995). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport. (Documents del Pla Director dInstallacions i Equipaments Esportius de Catalunya). Enquesta de la prctica dactivitats sicoesportives a Catalunya: anlisi general de les dades (1999) [en lnia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport. (Documents del Pla Director dInstallacions i Equipaments Esportius de Catalunya). Disponible: < h t t p: // w w w 2 0.g e n c a t .c a t /d o c s /s g e / H o m e /a r e e s % 2 0 d a c t u a c i o / Equipaments%20esportius/Pla%20Director%20(PIEC)/Altres%20documents/ Enqueprac.pdf> [Consulta: 02/09/2010]. Evoluci de la prctica sicoesportiva a Catalunya (2005) [en lnia]. Full tcnic: equipaments esportius, nm. 37. Disponible: <http://www20.gencat. cat/docs/sge/Home/arees%20dactuacio/Equipaments%20esportius/Full%20 Tecnic%20dEquipaments%20Esportius/Full%20tecnic%202001-2005/fullte37. pdf> [Consulta: 02/09/2010]. DEFRANCE, Jacques; POCIELLO, Christian (1993). Structure and Evolution of the Field of Sports in France (1960-1990): a functional, historical and prospective analytical essay. International Review for the Sociology of Sport, vol. 28, n.1, p. 1-21. DIGEL, Helmut (1984). Gesellschaftliche Entwicklung und der Auftrag des Sportvereins. A: Der Kultusminister des Landes Nordrhein-Westfallen (ed.). Sportentwicklung: Einsse und Rahmenbedingungen, eine Expertenbefragung. Kln: Greven. (Materialien zum Sport in Nordrhein-Westfalen; 9), p. 52-65.
78
Bibliograa
GARCA FERRANDO, Manuel (2001). Los espaoles y el deporte: prcticas y comportamientos en la ltima dcada del siglo XX. Madrid: Consejo Superior de Deportes. GARCA FERRANDO, Manuel; PUIG, Nria; LAGARDERA, Francisco (comp.) (2002). Sociologa del deporte. 2a ed. Madrid, Alianza Editorial. (El libro universitario. Ciencias sociales; 6). GARCA FERRANDO, Manuel; LAGARDERA, Francisco (2002). La perspectiva sociolgica del deporte. A: GARCA FERRANDO, Manuel; PUIG, Nria; LAGARDERA, Francisco (comp.). Sociologa del deporte. 2a ed. Madrid: Alianza Editorial. (El libro universitario. Ciencias sociales; 6). p. 11-42. HEINEMANN, Klaus (1986). The future of sports: challenge for the science of sport. International Review for the Sociology of Sport, vol. 21, p. 271-285. HEINEMANN, Klaus (1997). Aspectes sociolgics de les organitzacions esportives. Apunts. Educaci Fsica i Esports, nm. 49, p. 10-19 Disponible <http://articulos. revista-apunts.com/49/ca/049_010-019_cat.pdf> [Consulta: 16/08/10]. HEINEMANN, Klaus (1998). Introduccin a la economa del deporte. Barcelona: Paidotribo. HEINEMANN, Klaus (1999). Sociologa de las organizaciones voluntarias: el ejemplo del club deportivo. Valencia: Tirant lo Blanch: A.E.I.S.A.D. (Estudios de economa y sociologa). ISPIZUA, Marian; MONTEAGUDO, Mara Jess (2009) Ocio y deporte: nuevas claves para el desarrollo humano. A: GARCA FERRANDO, Manuel; PUIG, Nria; LAGARDERA, Francisco (comp.) Sociologa del deporte. 3a. ed., Madrid: Alianza Editorial (El libro universitario. Ciencias sociales; 6), p.249-282.
79
Bibliograa
MARTNEZ DEL CASTILLO, Jess; PUIG, Nria (2009). Espacio y tiempo en el deporte. A: GARCA FERRANDO, Manuel; PUIG, Nria; LAGARDERA, Francisco (comp.). Sociologa del deporte. 3 ed., Madrid: Alianza Editorial. (El libro universitario. Ciencias sociales; 6), p.159-183. MARTOS, Pilar; SALGUERO, Antonio (2009). Anlisis de los modelos deportivos en la sociedad actual. A: VILANOVA, Anna et al. (comp.). Deporte, Salud y medio ambiente para una sociedad sostenible: X Congreso AEISAD 2008. Madrid: AEISAD: Libreras Deportivas Esteban Sanz. (Investigacin social y deporte; 9), p. 131-141. MOSQUERA, Mara Jos; PUIG, Nria (2009) Gnero y edad en el deporte. A: GARCA FERRANDO, Manuel; PUIG, Nria; LAGARDERA, Francisco (comp.) Sociologa del deporte. 3. ed. Madrid: Alianza Editorial. (El libro universitario. Ciencias sociales; 6), p. 99-131. POCIELLO, Christian (dir.) (1981). Sports et societ: approche socio-culturelle des pratiques. Paris: Vigot (Sport + Enseignement; 49). PUIG, Nria; HEINEMANN, Klaus (1991) [en lnia]. El deporte en la perspectiva del ao 2000. Papers : revista de sociologia, nm. 38, p. 123 142. Disponible: <http://www.raco.cat/index.php/Papers/article/view/25115/58463> [Consulta: 16/08/2010]. PUIG, Nria (2001). La contribucin femenina al deporte en el transcurso del siglo XX. Revista Olmpica, nm. 41, pp. 55-61. PUIG, Nria; MAZA, Gaspar (coord.) (2008) [en lnia]. Lesport en els espais pblics urbans. Apunts. Educaci Fsica i Esports, nm. 91. [nmero monogrc] Disponible: <http://articulos.revista-apunts.com/91/ca/091_003-008CT.pdf> [Consulta: 16/08/2010].
80
Bibliograa
PUIG, Nria et al. (2009) [en lnia]. Hbits esportius a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Secretaria General de lEsport. Institut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya. RITTNER, Volker (1984). Die Individualisierung des Sporterlebens. Olympische Jugend, p. 4-7. WILLIMCZIK, Klaus (2009). Lesport a Alemanya: duna categoria ontolgica a un concepte del present. Apunts: Educaci Fsica i Esports, nm. 97, p. 48-60. Disponible: < http://articulos.revista-apunts.com/97/ca/097_048-060_cat.pdf> [Consulta: 16/08/2010].
81
82
Annexos
83
Annexos
Annex 1. Esports ms practicats
84
Annexos
85
Annexos
86
Annexos
87
Annexos
88
Annexos
89
Annexos
90
Annexos
91
Annexos
92
Annexos
93
Annexos
94
Annexos
95
Annexos
96
Annexos
97
Annexos
98
Annexos
99

Encuesta de Hábitos Deportivos de Catalunya - 2009-2010

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Encuesta de Hábitos Deportivos de Catalunya - 2009-2010

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Enquesta dhbits esportius a Catalunya 2009-2010

Consell Catal de lEsport

Enquesta dhbits esportius a Catalunya 2009-2010

Consell Catal de lEsport

Anna Pruna i Griv Secretria general de lEsport

Per veure el llistat complet, consulteu lannex 1.

Es pot trobar el Decret 58/2010 a lenlla segent: http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/ Entitats%20privades/D5628_D58_040510_EntitatsEsportCat.pdf

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

Les tipologies de practicants

You might also like