PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CURS 2011-2012
1

 N D E X
Pg. INTRODUCCI .................................................. .................. ..................

3
5 6 8 10 12 18 25 31 33 42 51 52 58 60 69 81 91

ORGANITZACI DEPARTAMENT Composici i assignatures CRITERIS AVALUACI PENDENTS ETAPA DE SECUNDRIA

Objectius generals de la Llengua catalana ....

PRIMER CICLE

Desenvolupament de les competncies bsiques

PROGRAMACI 1r ESO ........................ PROGRAMACI 2n ESO ....................... OPTATIVES: PROCESSOS DE COMUNICACI I i II SEGON CICLE

Desenvolupament de les competncies bsiques

PROGRAMACI 3r ESO ........................ PROGRAMACI 4t ESO ........................ ATENCI A LA DIVERSITAT .............. PALIC ..................................... BATXILLERAT

Introducci

.....................................

PROGRAMACI 1r .......................... PROGRAMACI 2n ......................... OPTATIVES: LITERATURA CATALANA 1r ........... LITERATURA UNIVERSAL I LUX 2n

I N T R O DUCCI
Aquest nou curs comenar amb alguns canvis pel que fa a professorat, matria i llibres de text. A continuaci els detallam: Quant al professorat, cal destacar que la professora Antnia Ferriol continua de baixa i la substitueix la professora interina Laura Pic que t, en principi, contracte fins al novembre. El professor Joan Manuel Prez i Pinya enguany s l'encarregat de la Informtica del centre (Xarxiplag) i comptar amb una reducci de 12 hores, hores que far la professora interina, Laia Ramis, que s' ocupar de les matries de batxillerat de nocturn. El professor Sebasti Perell continua amb la reducci horaria per dedicaci a dues assignatures que es donen en xarxa: la literatura universal (LUX) i la Literatura Catalana, totes dues optatives de segon de batxillerat. En aquest moment estam a l'espra d'un professor que cobresqui la seva mitja jornada. La Cap de Departament ha canviat: ara ser M. Antnia Socias Albaladejo. Quant a la matria, cal destacar que enguany desapareixen els grups flexibles com a conseqncia de la reducci de professorat. Pel que fa al PALIC, hi haur despecfics a 4t ESO amb 3 alumnes que comenaren un PALIC 1 el curs passat, per que no estan en condicions de seguir un curs de catal del nivell en qu es troben. A ms hi ha un professor per a cada nivell que dedicar unes hores a refor i si hi ha algun alumne de PALIC 1 l'haur d'incorporar a les seves classes. Seguirem impartint, com en el curs anterior, lassignatura Processos de comunicaci 1 i 2, una a primer dESO i una a segon dESO, tot i que canvia la seva orientaci, vists els cursos anteriors que l'alumnat no responia als objectius d'edici d'una revista escolar. Ara estar orientada a un nivell ms bsic i sense tantes pretensions: reforar la matria de cada nivell d'una manera ms ldica, on tendr un paper important l'oral mitjanant dramatitzaci de ploesia, representaci de petites obres de teatre que els mateixos alumnes escriuran, jocs de paraules, sopes de lletres, etc. Quant al llibre de text, hem canviat els llibres de l'editorial Vicens Vives pels de Santillana. La ra principal del canvi s la desorganitzaci de la programaci i manca de exercicis prctics de llengua pel que fa al nivell de l' ESO del llibre que tenem. I quant al de batxillerat hem canviat els llibres de l'editorial Castellnou, primer perqu la lletra era excessivament petita, i desprs i, sobretot, perqu el de Santillana s'ajusta millor al currculum de les Illes Balears i, a ms, t una bona tria de textos i activitats, molt adients per preparar els exmens de Selectivitat. A continuaci presentam la programaci de l' ESO per a la qual seguirem els segents criteris a tots els cursos: 1) objectius i competncies d'etapa, 2) programaci especfica del primer i segon cicle d'ESO; 3) objectius del cicle, 4)objectius del curs, 5)continguts seqenciats per avaluaci, 6) metodologia i 7) criteris d'avaluaci. A continuaci, incorporam la programaci de les dues optatives d'ESO: Processos de comunicaci 1 i 2. Pel que fa al batxillerat seguirem els segents criteris:1) objectius de batxillerat 2) continguts seqenciats per avaluaci seguint els blocs proposats pel currculum: Comunicaci i tcniques de treball, Llengua i Sociolingstica i Literatura; 3) Metodologia; 4) Criteris d'avaluaci i a continuaci programam les dues optatives de segon de batxillerat.
3

Per acabar dir que aquesta programaci no hauria estat possible sense la collaboraci dels meus companys de Departament que han participat intensament en la revisi dels criteris de les diferents programacions per tal d'unificar-los, tot posant un gran esment en el compliment de les competncies bsiques de l' ESO, aix com en la readaptaci dels continguts del llibre de text al currculum de les Illes Balears. Des d'aqu, grcies a tots.

1. ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT Composici i assignaci de matries

Professors
Bernat Amengual

Crrec
Tutor 1rESO C

Matries impartides
Llengua Catalana i Literatura

Cursos i grups
1r B, 1r C,1D i 1rE ESO 1btx A, B i C 1r ESO A 4t ESO A i B 2btx. B i C 2n ESO 1r ESO A 2n ESO A, B i D

Jordi Bibiloni Elionor Florit

Tutor 1r Batx..A Llengua Catalana i Literatura Refor/PALIC Coordinadora lingstica Llengua Catalana i Literatura PALIC

Antnia Ferriol (substituta: Laura Pic) Sebasti Perell

----

Llengua Catalana i Literatura Processos de comunicaci 1

Programa xarxa Llengua Catalana i Literatura 2n btx. A Literatura Universal i LUX (Opt) 1r btx. E Literatura Catalana (Optativa)

Joan Manuel Prez

Coordinador xarxiplag Tutora 1btx F

Llengua Catalana i Literatura

2btx. A i D

Laia Ramis

Llengua Catalana i Literatura

Processos de comunicaci 2 Magdalena Reyns Tutora 2n ESO C Llengua Catalana i Literatura Estudi Cap de Departament i Tutora 3r B Llengua Catalana i Literatura PALIC

1btx nocturn F 2btx nocturn F i G 4tESO C i 1btx A 2n ESO (Optativa) 2nESO C i D 2n ESO C i 3r ESO B 3r ESO B i E 2btx E 4t ESO A i C

M. Antnia Socias

CRITERIS
Cursos 1r, 2n 3r i 4t ESO 1r i 2n Batxillerat dirn Bloc I i Bloc II nocturn

AVALUACI

PENDENTS
Calendari exmens

Dimecres, 25 d'abril de 2012 a les 14.10 h Dimecres, 25 de gener de 2012 i Dimecres, 18 d'abril de 2012 a les 14.10 h Dimecres, 25 de gener de 2012 i Dimecres, 18 d'abril de 2012 a les 16.00 h

Criteris d'avaluaci d' ESO

Els alumnes qualsevol curs d' ESO amb el catal pendent de 1r podran recuperar automticament aquesta assignatura si aprovassin la 2a avaluaci del curs en qu estan. En cas que no aprovassin la segona avaluaci, podran anar a un examen global de recuperaci de l'assignatura del/s curs/os que tenguin pendent el dia i hora establert en el calendari de pendents. Si un alumne 3r t pendent l'assignatura de 1r i /o2n noms haur de fer l'examen de 2n i en cas de no aprovar-lo se li donar l'oportunitat de fer un examen de 1r dins l'aula amb el seu professor de 3r de Llengua catalana i literatura. Si un alumne de quart t pendent el 1r i/o 2n i/o 3r d' ESO haur de fer l'examen de 2n i 3r pendents. En cas de no aprovar se li faria un examen dins l'aula de 1r d' ESO amb el seu professor de 4t de Llengua catalana i literatura. Els alumnes de 2n de batxillerat dirn que no hagin aprovat catal de 1r tendran dues oportunitats de recuperaci: una, a finals de gener de 2012 i l' altra a finals d'abril del mateix any, d'acord amb el calendari establert (veure comenament del document). Els alumnes de Bloc II que tenguin el catal pendent de del Bloc I tamb tendran dues oportunitats de recuperacions: el mes de gener i el mes d'abril, d'acord amb el calendari establert. El professor de Catal del curs d' ESO o Batxillerat on estigui matriculat l'alumne amb l'assignatura pendent orientar l'alumne per tal que pugui assolir els objectius del curs anterior mitjanant treballs complementaris, exercicis de refor, material online, lectures o qualsevol altra activitat que consideri adequat a les caracterstiques concretes de cada alumne. Els alumnes de 2n de batxillerat o Bloc II amb catal pendent que aprovin la 1a o 2a avaluaci de 2n, comptaran amb 0,50 punts per avaluaci aprovada que se sumaran a la nota obtinguda a l'examen de pendents i la part de destreses orals l'avaluar el professor de 2n de batxillerat o de Bloc II.

Criteris d'avaluaci de Batxillerat

Observacions

Exmens de setembre
Els alumnes que no aprovin la Llengua Catalana i Literatura el mes de juny tendran dret de presentar-se a una prova extraordinria el mes de setembre. A ms de fer l'examen els alumnes d' ESO hauran de presentar un dossier d'activitats d'estiu que se'ls donar juntament amb les notes de juny. Aquest dossier tamb es penjar a l'aula virtual dels professors que la facin servir i/o a la pgina web de l' institut. . Criteris de qualificaci de setembre: Examen: 80% + Activitats estiu 20%
6

ETAPA DE SECUNDRIA

OBJECTIUS GENERALS DE LA LLENGUA CATALANA A L'ETAPA DE SECUNDARIA

Lensenyament de la llengua catalana i literatura en aquesta etapa t com desenvolupament de les capacitats segents: a objectiu el

1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crtica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicaci en qu es produeixen. 2. Expressar-se oralment i per escrit amb correcci, coherncia i adequaci a la situaci comunicativa i al tipus de discurs. 3. Fer s del llenguatge com a mitj per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre conscincia dels propis sentiments i per controlar la prpia conducta. 4. Interpretar i emprar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de coneixement del mn i consolidar hbits lectors mitjanant textos adequats. 5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonolgic, ortogrfic, morfolgic, morfosintctic, lexicosemntic i textual, i valorar les condicions de producci i recepci a fi de desenvolupar la capacitat de regular les prpies produccions lingstiques. 6. Identificar i analitzar els elements i les caracterstiques dels mitjans de comunicaci i valorar-ne la importncia en les manifestacions culturals contempornies, amb la finalitat dampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crtiques en relaci amb els missatges que contenen. 7. Utilitzar les llenges com a instruments per a ladquisici de nous aprenentatges, per a la comprensi i lanlisi de la realitat, per a la fixaci i el desenvolupament del pensament i per a la regulaci de la prpia activitat. 8. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar per cercar, seleccionar i processar informaci i per redactar textos propis de lmbit acadmic. 9. Analitzar els diferents usos socials de les llenges per evitar els estereotips lingstics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 10. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicaci per cercar, elaborar i transmetre informaci. 11. Reconixer els gneres i les formes de la tradici literria i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni. 12. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. Apreciar les possibilitats comunicatives daquests per a la millora de la producci personal. 13. Adonar-se que les produccions literries constitueixen diverses interpretacions del mn i de lindividu; afavoreixen el desvetllament de la imaginaci i del bon gust esttic, i sn un mitj darrelament, de participaci en la cultura prpia i de relaci amb altres pobles. 14. Conixer la realitat plurilinge i multicultural de les Illes Balears, de lEstat espanyol i del mn actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llenges en contacte. 15. Reconixer el fet que la relaci de pertinena a les Illes Balears implica laprenentatge i la capacitat ds de la llengua catalana.

PRIMER CICLE ESO

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL 1R CICLE D'ESO

1. Competncia en comunicaci lingstica Interactuar de manera competent en les diferents esferes de la vida social. Augmentar ls del llenguatge en general. Fer servir mecanismes de predicci i comprensi textuals en la lectura i anlisi de texts. Emmarcar les creacions prpies en els gneres i les tipologies que es presenten. Recrrer a ls actiu de determinats mecanismes que permeten lampliaci i la consolidaci del vocabulari. Millorar lortografia per mitj de la reflexi i la prctica de normes descriptura. 2. Competncia per aprendre a aprendre Representar el mn per mitj del llenguatge. Cercar determinats elements, caracterstiques o informacions en un text. Repassar continguts abans de tractar-ne de nous. Comprendre i compondre texts com a mitj per optimitzar laprenentatge lingstic. Extreure dels texts la informaci implcita que contenen de vegades. Reconixer els tipus dinformaci que ens transmeten determinats mitjans i saber-los interpretar. Practicar el resum com a tcnica de presentaci de la informaci ms important dun text. Classificar paraules o altres unitats significatives segons caracterstiques comunes que presentin. Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envolten. 3. Autonomia i iniciativa personal Analitzar i resoldre problemes, traar plans i emprendre processos de decisi. Reflexionar sobre experincies personals i expressar-les lingsticament. Preparar presentacions i exposicions davant els altres i fer-les. Conixer-se millor expressant amb la llengua les nostres capacitats i limitacions. 4. Tractament de la informaci i competncia digital Proporcionar coneixements i destreses per a la recerca dinformaci rellevant. Adquirir habilitats per reutilitzar la informaci en la producci de texts orals i escrits propis. Descobrir tcniques narratives i descriptives. Valorar ls del diccionari com a element adequat per al coneixement del significat de les paraules. Utilitzar adequadament les biblioteques i Internet. Recrrer a suports electrnics en el procs descriptura. Fer servir de manera social i collaborat iva els nous mitjans de comunicaci digital. 5. Competncia social i ciutadana Relacionar-se lingsticament amb altres persones i conviure-hi. Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingstiques i culturals. Constatar la varietat dels usos de la llengua i la diversitat lingstica. Valorar totes les llenges com a igualment aptes per exercir les funcions de comunicaci i de representaci. Eradicar els usos discriminatoris del llenguatge, detectant prejudicis i imatges estereotipades del mn.
10

Relacionar les llenges amb les societats en qu es parlen, i veuren les interrelacions. Fer debats i discussions en grup acceptant i valorant les aportacions de cadasc. Dur a terme activitats en grup arribant a conclusions que puguin ser acceptades per tothom.

6. Competncia artstica i cultural Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. Apreciar manifestacions artstiques com la msica, la pintura i el cinema. Detectar el sentit del mn social de la literatura: autors, llibreries, premsa, catlegs, etc. Fer servir la llengua duna manera artstica i creativa, amb gust esttic.

11

PROGRAMACI DE PRIMER D' ESO

I- Objectius Comunicaci: Llengua oral i escrita

Expressar-se oralment i per escrit amb correcci, coherncia i adequaci a la situaci comunicativa i al tipus de discurs. Fer s del llenguatge com a mitj per fixar i desenvolupar el propi pensament. Servir-se autnomament de la lectura com a font dinformaci, de lleure i de projecci personal. Identificar i analitzar els elements i les caracterstiques dels mitjans de comunicaci i valorar-ne la importncia en les manifestacions culturals contempornies, amb la finalitat dampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crtiques en relaci amb els missatges que contenen. Utilitzar les llenges com a instruments per a ladquisici de nous aprenentatges, per a la comprensi i lanlisi de la realitat, per a la fixaci i el desenvolupament del pensament, i per a la regulaci de la prpia activitat. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonolgic, ortogrfic, morfolgic, morfosintctic, lexicosemntic i textual, i valorar les condicions de producci i recepci a fi de desenvolupar la capacitat de regular les prpies produccions lingstiques.

Coneixement de la llengua

Educaci literria
Reconixer els gneres i les formes de la tradici literria i valorar-ne els principals corrents, autors i obres,

com a part del nostre patrimoni. Adonar-se que les produccions literries constitueixen diverses interpretacionsdel mn i de lindividu; afavoreixen el desvetllament de la imaginaci i del bon gust esttic, i sn un mitj darrelament i participaci en la cultura prpia, i de relaci amb altres pobles.

Llengua i societat

Relacionar-se lingsticament amb altres persones i conviure-hi. Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingstiques i culturals. Reconixer el fet que la relaci de pertinena a les Illes Balears implica laprenentatge i la capacitat ds de la llengua catalana. Conixer la realitat plurilinge i multicultural de les Illes Balears, de lEstat espanyol i del mn actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llenges en contacte. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicaci per cercar, elaborar i transmetre informaci.

Tcniques de treball

II- Continguts seqenciats per avaluacions

1a. Avaluaci
Iniciarem el primer curs deducaci secundria obligatria de Llengua Catalana i Literatura sinaugura amb una unitat 0, que es dedicar al coneixement i lavaluaci inicial dels interessos i les capacitats aparents dels alumnes.

12

En aquest curs saprofundeix encara en laprenentatge de la literatura des del punt de vista dels gneres literaris (narratius, potics, teatrals i assagstics) i sintrodueix la perspectiva histrica, que es desenvolupar plenament al quart curs. Els continguts d' aquest primer trimestre corresponen a les unitats 0-3 del llibre de text proposat enguany (veure metodologia).
BLOC 1. Dimensi

comunicativa

La comunicaci Llenguatge verbal i corporal La llengua i les relacions socials El volum de la veu Presentaci acurada dels escrits Dileg ordenat

BLOC 2. Coneixement

de la llengua

Lalfabet Sons i grafies Els sons voclics La vocal neutra Els morfemes La derivaci: Els prefixos La gramtica El diccionari Vocabulari: menjar, casa i salut

BLOC 3. Dimensi

esttica i literria

Caracterstiques de la literatura El texts literaris Les figures retriques (alliteraci, onomatopeia, anfora, polisndeton, hiprbaton i epitet)

BLOC 4. Dimensi

social i cultural (Llengua i societat) de treball (seran les mateixes al llarg del curs)

Les llenges del mn Expressi oral Expressi escrita El subratllat El resum El gui Lesquema

BLOC 5. Tcniques

2a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 4, 5 i 6 del llibre de text.
BLOC 1. Dimensi

comunicativa

La conversa i tipus La narraci Frmules de cortesia Pronunciaci correcta Expressi sense repeticions

BLOC 2. Coneixement

de la llengua
13

La sllaba, diftongs i hiats Laccent El nom, ladjectiu i els determinants La derivaci: sufixos Les famlies de paraules Camps semntics Vocabulari: Els animals, lsser hum i els instruments musicals

BLOC 3. Dimensi

esttica i literria

Gneres literaris Figures retriques (personificaci, hiprbole, ironia, paradoxa, comparaci, metfora, metonmia i sincdoque)

BLOC 4. Dimensi

social i cultural (Llengua i societat) de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

Les llenges romniques

BLOC 5. Tcniques

3a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 7,8 i 9 del llibre de text.

BLOC 1. Dimensi comunicativa

Estructura i tipus de narraci Descripci i tipus Llenguatge corporal s de les majscules Concordana subjecte i predicat

BLOC 2. Coneixement de la llengua

Laccent diacrtic Loraci i les seves modalitats Els connectors La composici La precisi lxica Vocabulari (vestit, i fantasia)

BLOC 3. Dimensi esttica i literria

El llenguatge teatral Tragdia, comdia idrama La variaci geogrfica

BLOC 4. Dimensi social i cultural

BLOC 5. Tcniques

de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

III- Metodologia

14

Procs densenyament-aprenentatge
El procs densenyament-aprenentatge vol contribuir eficament a leducaci lingstica, artstica i sociocultural de lalumnat per la qual cosa se centra prioritriament en tres objectius: 1. Lincrement de la competncia comunicativa, s a dir, ladquisici dels coneixements i els procediments que sn imprescindibles per a interaccionar satisfactriament en diferents mbits socials. 2. El desenvolupament de leducaci esttica i literria, entesa com ladquisici dels coneixements i els procediments necessaris per comprendre el text literari i altres manifestacions esttiques i la descoberta de la literatura com a font de plaer. 3. El coneixement i la valoraci de les realitats socials i culturals prximes, s a dir, ladquisici de la capacitat de reflexi sobre la identitat personal i collectiva i la relaci que sestableix entre la llengua catalana i les altres llenges que conviuen a les Illes Balears. Aix doncs, es vol conjugar, en cada unitat, la dimensi comunicativa (llegir, escriure, parlar) amb la refexi sobre els elements lingstics i gramaticals de la llengua, i la prctica de la lectura i lescriptura creativa amb el coneixement de la tradici literria i les convencions prpies de la literatura. Transversalment a tot aix hi ha el foment dactituds de respecte envers altres parlants, independentment de la seva prpia llengua. Al final de cada unitat es proposar un text amb activitats perqu lalumnat avalu ell mateix si ha assimilat els principals continguts del tema, i perqu pugui practicar una mica ms amb les activitats complementries. Tamb se li proposar, d'acord amb el seu nivell activitats de refor i/oampliaci i, finalment, un reps dels conceptes clau i un joc lingstic dentreteniment.

Recursos i mitjans
Impresos Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. Quadern dexpressi escrita 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. Quadern de comprensi lectora 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. Diccionari de llengua catalana (de lEnciclopdia catalana o similar) Llibret de consulta de verbs. Materials TIC: CD. Recursos multimdia. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Gestor davaluaci. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

Lectures obligatries: (cada professor triar una lectura per avaluaci)

1a avaluaci Les faules d Isop, Ed. Vicens Vives, collecci Cucanya. 2a avaluaci
15

 Quin dia tan bstia. 3a avaluaci Lectura optativa Quadern de curs: s obligatori que lalumne tengui un quadern de curs organitzat i especfic
per a lassignatura de Catal (recomanable danelles per poder treure en tot moment qualsevol part). Es dividir en 2 apartats:

Activitats i exercicis de classe (Llengua i Literatura) on shi faran constar: la data , lavaluaci, la unitat, els enunciats dels exercicis i les correccions. Vocabulari (en aquest apartat lalumne haur de recollir totes les paraules que no hagi ents i anotar-hi la definici corresponent, que haur cercat al diccionari). Les redaccions shan de fer en fulls a part i sempre shan de copiar les faltes corregides dels exercicis, dictats i redaccions.

Agenda: lalumne ha de tenir sempre lagenda al dia. VI- Avaluaci

Criteris de avaluaci
Utilitzar la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la forma ms adequada a cada situaci comunicativa 2. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de texts i les seves estructures formals. Conixer els principis fonamentals de la gramtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions. 3. Resumir oralment i per escrit texts narratius i descriptius, i diferenciar-ne els aspectes contextuals de les idees bsiques, reproduint el seu contingut duna manera sinttica i fidel. 4. Produir diversos tipus de texts escrits, en situacions comunicatives adequades, aplicant els procediments i els criteris de correcci que shan treballat. 5. Utilitzar tcniques de tractament i de processament de la informaci (principalment esquema i gui, enciclopdies i diccionaris) per preparar texts, atenent tamb als recursos no verbals que poden facilitar la comprensi daquests texts. 6. Reconixer la lectura i lescriptura com a fonts de plaer i com a formes daccs al patrimoni cultural. 7. Reconixer el propsit i la idea general en texts orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i en lmbit acadmic; captar la idea global dinformacions sentides a la rdio o a la TV i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques daprenentatge. 8. Interpretar, produir i revisar texts atenent al funcionament dels elements lingstics a diferents mbits ds de la llengua. 9. Reconixer els diferents gneres literaris i les seves principals caracterstiques, identificant-les i aplicant-les a la comprensi dels texts literaris que shan llegit. 10. Produir texts amb intenci literria, utilitzant alguns models donats. 11. Relacionar la llengua catalana amb altres llenges i identificar els fenmens de contacte amb aquestes. 12. Consultar diverses fonts dinformaci per elaborar treballs senzills de recerca amb lajut dels mitjans tradicionals adequats.
1.

16

Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):

Es tracta duna assignatura davaluaci contnua on lalumne haur de demostrar una evoluci progressiva al llarg del curs on haur dassolir els objectius mnims. Per tant, la nota final de lassignatura ser la nota de la 3a avaluaci. A cada avaluaci es valoraran els segents aspectes: 1. Conceptes. Es faran com a mnim 2 exmens de continguts per avaluaci. 2. Lectura. Per aprovar lavaluaci s necessari realitzar les lectures proposades i les acativitats corresponents 3. Quadern . Peridicament es qualificar la feina feta al quadern. 4. Presentaci acurada (bona calligrafia, netedat i bona organitzaci dels escrits). Es tendr en compte la presentaci tant de les activitats diries com dels exmens o treballs i la bona conservaci del llibre de text. 5. Deures. s obligatori fer els deures diaris, fet que incidir damunt la nota de lavaluaci. * Assistncia a classe: s obligatria segons les normes del centre. Exmens 60% Lectura obligatria 20% Treballs 10% Quadern 10%

Criteris de valoraci de lexpressi oral: 16. Correcci lingstica (pronunciaci lxic, sintaxi) 17. Claredat en lexpressi (articulaci, volum, ritme, etc.) i lexposici didees. Criteris de valoraci de lexpressi escrita (mnim 100 paraules): Correcci lingstica (adequaci, coherncia, cohesi i correcci gramatical) Creativitat (originalitat, riquesa de vocabulari...) i presentaci.

17

PROGRAMACI DE 2n D' ESO

I- Objectius Comunicaci: Llengua oral i escrita

Expressar-se oralment i per escrit amb correcci, coherncia i adequaci a la situaci comunicativa i al tipus de discurs. Fer s del llenguatge com a mitj per fixar i desenvolupar el propi pensament. Servir-se autnomament de la lectura com a font dinformaci, de lleure i de projecci personal. Identificar i analitzar els elements i les caracterstiques dels mitjans de comunicaci i valorar-ne la importncia en les manifestacions culturals contempornies, amb la finalitat dampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crtiques en relaci amb els missatges que contenen. Utilitzar les llenges com a instruments per a ladquisici de nous aprenentatges, per a la comprensi i lanlisi de la realitat, per a la fixaci i el desenvolupament del pensament, i per a la regulaci de la prpia activitat. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonolgic, ortogrfic, morfolgic, morfosintctic, lexicosemntic i textual, i valorar les condicions de producci i recepci a fi de desenvolupar la capacitat de regular les prpies produccions lingstiques. Reconixer els gneres i les formes de la tradici literria i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni. Adonar-se que les produccions literries constitueixen diverses interpretacionsdel mn i de lindividu; afavoreixen el desvetllament de la imaginaci i del bon gust esttic, i sn un mitj darrelament i participaci en la cultura prpia, i de relaci amb altres pobles. Relacionar-se lingsticament amb altres persones i conviure-hi. Comprendre els altres i aproximar-se a altres realitats lingstiques i culturals. Reconixer el fet que la relaci de pertinena a les Illes Balears implica laprenentatge i la capacitat ds de la llengua catalana. Conixer la realitat plurilinge i pluricultural de les Illes Balears, de lEstat espanyol i del mn actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llenges en contacte. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicaci per cercar, elaborar i transmetre informaci.

Coneixement de la llengua

Educaci literria

Llengua i societat

Tcniques de treball

18

II- Continguts seqenciats per avaluacions

1a. Avaluaci
El segon curs dEducaci secundria obligatria de Llengua Catalana i Literatura sinaugura amb una unitat 0, que es dedicar al coneixement i lavaluaci inicial dels interessos i les capacitats aparents dels alumnes. Els continguts d' aquest primer trimestre corresponen a les unitats 0-3 del llibre de text proposat enguany (veure metodologia). BLOC 1. Dimensi comunicativa Les funcions del llenguatge Els tipus de text Lexposici(I) La propietat i la correcci en ls dels mots. BLOC 2. Coneixement de la llengua La fontica i l ortografia Lapstrof i la contracci Les grafies j/g,x/ix, tx/ig Les grafies b i v Paraules, sintagmes i oracions Les categories lxiques Reps de les categories morfolgiques : substantiu, adjectiu i determinant. Els verbs Els pronoms El diccionari elctronic Els recursos retrics bsics: comparaci i metfora. La sinonmia Vocabulari de la famlia, els pobles i les tradicions i de les embarcacions. BLOC 3. Dimensi esttica i literria Els generes literaris La narrativa: elements de la narraci, el llenguatge narratiu i la narrativa tradicional i culta. BLOC 4. Dimensi social i cultural (Llengua i societat) Orgens de la llengua catalana BLOC 5. Tcniques de treball (seran les mateixes al llarg del curs) s del diccionari general i especialitzats i enciclopdies i interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Presa dapunts. Lectura expressiva, comprensiva i subratllat. Elaboraci desquemes i resums. Planificaci i elaboraci de guions, esquemes i esborranys previs a la producci de textos propis. Revisi i correcci de textos propis dacord amb les habilitats i els continguts apresos. Valoraci de latenci, la concentraci i la memria com a eines tils per a laprenentatge de conceptes lingstics.
19

Autoavaluaci i crtica del propi procs daprenentatge. Correcci de les prpies produccions orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part dels procs daprenentatge amb una actitud positiva. Inters per la bona elaboraci i presentaci dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques. Utilitzaci de les biblioteques i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci.

2a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 4, 5 i 6 del llibre de text. BLOC 1. Dimensi comunicativa L exposici (II) Largumentaci La precisi en lexpressi Els signes de puntuaci Ls de les majscules BLOC 2. Coneixement de la llengua La essa sonora i la essa sorda. Les consonants b/p, d/t, g/c Les grafies r/rr i lemmudiment de les consonants. Els adverbis Les preposicions i les conjuncions. El sintagma nominal La hiponmia Lantonmia El diccionari de sinnims i antnims. BLOC 3. Dimensi esttica i literaria La poesia i el llenguatge potic Poesia lrica i poesia pica Poesia satrica i poesia experimental BLOC 4. Dimensi social i cultural (Llengua i societat) Evoluci histrica de la llengua catalana. La variaci lingstica: variaci social BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

3a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 7,8 i 9 del llibre de text. BLOC 1. Dimensi comunicativa La instrucci
20

La predicci Recursos comunicatius estereotipats Ls dels tractaments de respecte Ls del registre adequat Ls dels connectors adients La cura en la pronunciaci dels mots

BLOC 2. Coneixement de la llengua Les consonants m i n La lletra hac La ela geminada Lapstrof i el guionet El sintagma verbal Loraci simple Lanlisi gramatical de loraci La polisemia Lhomonmia Lhomografia i lhomofonia BLOC 3. Dimensi esttica i literria La poesia: mtrica, ritme, rima, metre, versos i estrofes. El teatre i la representaci teatral com a activitat ldica BLOC 4. Dimensi social i cultural 18. La variaci funcional BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

III- Metodologia
Procs densenyament-aprenentatge
El procs densenyament-aprenentatge vol contribuir eficament a leducaci lingstica, artstica i sociocultural de lalumnat per la qual cosa se centra prioritriament en tres objectius: Lincrement de la competncia comunicativa, s a dir, ladquisici dels coneixements i els procediments que sn imprescindibles per a interaccionar satisfactriament en diferents mbits socials. El desenvolupament de leducaci esttica i literria, entesa com ladquisici dels coneixements i els procediments necessaris per comprendre el text literari i altres manifestacions esttiques i la descoberta de la literatura com a font de plaer. El coneixement i la valoraci de les realitats socials i culturals prximes, s a dir, ladquisici de la capacitat de reflexi sobre la identitat personal i collectiva i la relaci que sestableix entre la llengua catalana i les altres llenges que conviuen a les Illes Balears. Aix doncs, es vol conjugar, en cada unitat, la dimensi comunicativa (llegir, escriure, parlar) amb la refexi sobre els elements lingstics i gramaticals de la llengua, i la prctica de la lectura i lescriptura creativa amb el coneixement de la tradici literria i les convencions prpies de la literatura. Transversalment a tot aix hi ha el foment dactituds de respecte envers altres parlants, independentment de la seva prpia llengua.
21

Al final de cada unitat es proposar un text amb activitats perqu lalumnat avalu ell mateix si ha assimilat els principals continguts del tema, i perqu pugui practicar una mica ms amb les activitats complementries. Tamb se li proposar, d'acord amb el seu nivell activitats de refor i/oampliaci i, finalment, un reps dels conceptes clau i un joc lingstic dentreteniment.

Recursos i mitjans
Impresos Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. Quadern dexpressi escrita 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. Quadern de comprensi lectora 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. Diccionari de llengua catalana (de lEnciclopdia catalana o similar) Llibret de consulta de verbs. Materials TIC: CD. Recursos multimdia. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Gestor davaluaci. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i literatura 2 ESO. Grup Promotor / Santillana. Lectures obligatries: (cada professor triar una lectura per avaluaci) 1a avaluaci Roald Dahl El nen , Ed. Empries 2a avaluaci Jess Corts La biblioteca fantstica. Ed.Bromera. 3a avaluaci Lectura optativa Quadern de curs: s obligatori que lalumne tengui un quadern de curs organitzat i especfic per a lassignatura de Catal (recomanable danelles per poder treure en tot moment qualsevol part). Es dividir en 2 apartats:

Activitats i exercicis de classe (Llengua i Literatura) on shi faran constar: la data , lavaluaci, la unitat, els enunciats dels exercicis i les correccions. Vocabulari (en aquest apartat lalumne haur de recollir totes les paraules que no hagi ents i anotar-hi la definici corresponent, que haur cercat al diccionari). Les redaccions shan de fer en fulls a part i sempre shan de copiar les faltes corregides dels exercicis, dictats i redaccions.

Agenda: lalumne ha de tenir sempre lagenda al dia.

22

VI- Avaluaci
Criteris de d'avaluaci:
Utilitzar la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la forma ms adequada a cada situaci comunicativa 2. Reconixer i ser capa d'utilitzar els diferents tipus de textos i les seves estructures formals. Conixer els principis fonamentals de la gramtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions. 3. Resumir oralment i per escrit textos narratius i descriptius, i diferenciar-ne els aspectes contextuals de les idees bsiques, reproduint el seu contingut d'una manera sinttica i fidel. 4. Interpretar, produir i revisar diversos tipus de textos orals i escrits, en situacions comunicatives adequades, atenent al funcionament dels elements lingstics a diferents mbits ds de la llengua i aplicant els procediments i els criteris de correcci que s'han treballat. 5. Utilitzar tcniques de tractament i de processament de la informaci (principalment esquema i gui, enciclopdies i diccionaris) per preparar textos, atenent tamb als recursos no verbals que poden facilitar la comprensi d'aquests textos. 6. Reconixer la lectura i lescriptura com a fonts de plaer i com a formes daccs al patrimoni cultural. 7. Reconixer el propsit i la idea general en textos orals d'mbits socials prxims a l'experincia de l'alumnat i en l'mbit acadmic; captar la idea global d'informacions sentides a la rdio o a la TV i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques d'aprenentatge. 8. Interpretar, produir i revisar textos atenent al funcionament dels elements lingstics a diferents mbits d's de la llengua. 9. Reconixer els diferents gneres literaris i les seves principals caracterstiques, identificant-les i aplicant-les a la comprensi dels textos literaris que s'han llegit. 10. Produir textos amb intenci literria, utilitzant alguns models donats. 11. Relacionar la llengua catalana amb altres llenges i identificar els fenmens de contacte amb aquestes. 12. Consultar diverses fonts dinformaci per elaborar treballs senzills de recerca amb lajut dels mitjans tradicionals adequats.
1.

Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):

Es tracta duna assignatura davaluaci contnua on lalumne haur de demostrar una evoluci progressiva al llarg del curs on haur dassolir els objectius mnims. Per tant, la nota final de lassignatura ser la nota de la 3a avaluaci. A cada avaluaci es valoraran els segents aspectes: 1. Conceptes. Es faran com a mnim 2 exmens de continguts per avaluaci. 2. Lectura. Per aprovar lavaluaci s necessari realitzar les lectures proposades i les acativitats corresponents 3. Quadern . Peridicament es qualificar la feina feta al quadern. 4. Presentaci acurada (bona calligrafia, netedat i bona organitzaci dels escrits). Es tendr en compte la presentaci tant de les activitats diries com dels exmens o treballs i la bona conservaci del llibre de text. 5. Deures. s obligatori fer els deures diaris, fet que incidir damunt la nota de lavaluaci.

23

* Assistncia a classe: s obligatria segons les normes del centre. Exmens 60% Lectura obligatria 20% Treballs 10% Quadern 10%

Criteris de valoraci de lexpressi oral: 19. Correcci lingstica (pronunciaci lxic, sintaxi) 20. Claredat en lexpressi (articulaci, volum, ritme, etc.) i lexposici didees. Criteris de valoraci de lexpressi escrita (mnim 100 paraules): Correcci lingstica (adequaci, coherncia, cohesi i correcci gramatical) Creativitat (originalitat, riquesa de vocabulari...) i presentaci.

24

OPTATIVA: PROCESSOS DE COMUNICACI 1 i 2

25

I- Objectius
1. Mantenir latenci i concentraci en activitats orals. 2. Expressar-se oralment i per escrit amb fludesa, claredat, concisi, expressivitat segons la situaci. 3. Participar activament i respectar el torn de paraula. 4. Adquirir soltesa en la lectura. Perfeccionar lentonaci. 5. Adquirir domini en lortografia. 6. Valorar la creativitat en lelaboraci de textos orals o escrits. 7. Reconixer i produir diferents tipus de textos segons la tipologia estudiada. 8. Conixer les caracterstiques dels diverses mitjans de comunicaci i les diferents classes de textos que s'hi produeixen. 9. Ser capaos de reflexionar de manera crtica sobre diferents temes transversals.

II- Continguts
Identificaci i producci de textos descriptius orals i escrits. Identificaci i producci textos instructius orals i escrits. Reconeixement de les caracterstiques i del tractament de la paraula i la imatge en la premsa i la publicitat. Redacci i edici de textos periodstics de gneres diversos com ara notcies, articles d'opini, entrevistes, crtiques, reportatges... Creaci d'un anunci publicitari. Reflexi a partir de textos publicats en premsa sobre la igualtat entre sexes i treball a partir d'exercicis dins classe la defensa dels animals en perill d'extinci i la preservaci de la natura. Identificaci i producci de textos literaris (narraci, auca, cmic, gloses, llegendes i rondalles). Reconeixement de les caracterstiques i del tractament de la paraula i la imatge en la rdio i la televisi. Producci i/o dramatitzaci d'algun genere radiofnic i televisiu. Adoptar d'una actitud crtica davant l'espai que ocupa l'esport en els mitjans de
26

 comunicaci i tamb sobre el moviment econmic que genera i la violncia que tan sovint hi va lligada. Reconeixement dels drets humans vigents i reflexionar sobre la seva aplicaci en l'entorn ms prxim i tamb en el mn en general. Identificaci i producci de textos argumentatius orals i escrits. Reconeixement de les aplicacions i dels diferents usos que ens ofereix Internet. Recerca, identificaci i comprensi dels conceptes bsics de la xarxa i la seva terminologia. Reflexi sobre els avantatges i els inconvenients de la telefonia mbil. Comprensi dels conceptes bsics del cinema i del seu llenguatge per poder-ne fer dramatitzacions dins classe. Reflexi sobre els hbits consumistes de la societat per afavorir un consum responsable. Reconeixement dels diferents tipus de drogues, els seus efectes nocius sobre la salut i tambe les conseqncies socials que comporten. Criteris d'avaluaci 1. Identificar i produir els seguents tipus de text: la descripci, la instrucci, l'argumentaci, la narraci i els seus gneres. Conixer i diferenciar les caracterstiques dels mitjans de comunicaci.

Identificar i produir textos corresponents als diferents mitjans de comunicaci:

premsa, rdio, televisi, publicitat, Internet, mbil, cinema. Reflexionar de manera crtica sobre el tractament de la informaci en els diferents mitjans de comunicaci. Reflexionar i potenciar l'adquisici de valors humans referents a la conservaci del medi ambient, el respecte per la diversitat, el consum responsable, el rebuig a la violncia dins l'esport i la responsabilitat. Contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques: A l'assignatura de llengua catalana i literatura, contriburem a fomentar i treballar la competncia en comunicaci lingstica que es refereix a ls del llenguatge com a instrument de comunicaci
27

oral i escrita, de representaci, dinterpretaci i de comprensi de la realitat, de construcci del coneixement i dorganitzaci i regulaci del propi pensament, de les emocions i dels comportaments. Els coneixements, les habilitats i les actituds permeten comunicar i expressar idees, manifestar opinions, acords o desacords, negociar significats, generar idees noves i compartir criteris, construir un discurs coherent i cohesionat, decidir i argumentar, llegir i entendre, escoltar, mitjanar i conversar plenament. Per altra part, llegir i escriure permet cercar informaci, seleccionar-la, classificar-la, relacionar-la i interpretar-la. Facilita la descoberta del mn, dels coneixements i de la creaci literria. A ms, tractarem ls dels recursos multimdia i informtics i els mitjans de comunicaci ms habituals: premsa, rdio i televisi, mitjans que serveixen per treballar la competncia lingstica. Saprn a parlar i a escoltar, a llegir i escriure per a la interacci comunicativa, per tamb per adquirir nous coneixements: el llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn i s la base del pensament i del coneixement. Laccs al saber i a la construcci de coneixements mitjanant el llenguatge es relaciona directament amb la competncia bsica daprendre a aprendre. Aix mateix, els continguts de reflexi sobre la llengua recullen un conjunt de coneixements conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals(capacitat per analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats mitjancant ls conscient de certs mecanismes gramaticals; substituir elements de lenunciat per altres de gramaticalment equivalents; utilitzar diferents esquemes sintctics per expressar una mateixa idea; diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que sadquireixen en relaci amb les activitats de comprensi i composici de textos i que es reutilitzen per optimitzar laprenentatge lingstic, s a dir, per aprendre a aprendre llengua. En les matries de llengua, les tecnologies de la informaci i de la comunicaci sn un instrument de comunicaci oral i escrita. Aquestes dues matries contribueixen al tractament de la informaci i competncia digital perqu proporcionen coneixements i destreses per a la recerca i selecci dinformaci rellevant dacord amb diferents necessitats, aix com per a la seva reutilitzaci en la producci de textos orals i escrits propis. La recerca i selecci de moltes daquestes informacions requerira, per exemple, ls adequat de biblioteques o la utilitzaci dInternet, la realitzaci guiada daquestes recerques constituir un mitj per al desenvolupament de la competncia digital.

II- Continguts seqenciats per avaluaci

1a Avaluaci
Tipologia textual: descripci; instrucci. Mitjans de comunicaci: premsa; entrevista; publicitat. Temes transversals: medi ambient.

2a Avaluaci
Tipologia textual: el text literari (narraci, auca, cmic, gloses, llegendes i rondalles). Mitjans de comunicaci: rdio; televisi. Temes transversals: l'esport; els drets humans.

28

3a Avaluaci Tipologia textual: argumentaci. Mitjans de comunicaci: internet i mbil; cinema. Temes transversals: el consumisme; les drogues.

III- Metodologia

Materials:
El llibre de text que es far servir ser un dossier elaborat pel professorat de l'assignatura. A ms, l'alumnat ha de disposar del segent material: Quadern d'espiral DIN A4 que es puguin llevar els fulls, amb forats al marge. Bolgrafs blau, negre i vermell. Una funda de plstic per guardar-hi totes les fotocpies i el quadern de cada trimestre. Tisores, regle, cola d'aferrar, pintures o retoladors...

IV- Criteris d'avaluaci i qualificaci

S'avaluar bsicament el quadern i el dossier de l'rea, els treballs, les tasques de classe, la participaci a les sortides... L'actitud i el comportament sn aspectes importants perqu es tendr en compte l'inters, la dedicaci, la participaci, dur el material, el comportament i el respecte envers l'assignatura i l's de la llengua catalana dins classe. Tamb es valoraran l'assistncia i la puntualitat. Normes que cal tenir en compte: Totes les tasques de classe s'avaluen de 0 a 10. No presentar la tasca suposa obtenir-ne un 0, que far mitjana amb la resta de les notes. Les dates de lliurament de feines sn irrevocables i s'han de complir estrictament. Procediments de recuperaci A final de maig, l'alumnat que tengui avaluacions suspeses haur de presentar les tasques que establesqui el professorat.

29

SEGON CICLE ESO

30

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL 2N CICLE D'ESO

1. Competncia en comunicaci lingstica Descobrir les possibilitats de la llengua com a instrument per a lexpressi de sentiments i idees. Relacionar les llenges que es coneixen identificant es-tructures comunes. Desenvolupar lhabilitat per a expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant el llenguatge apropiat a cada situaci. Classificar paraules en virtut de caracterstiques morfol-giques o semntiques comunes que presentin. Reconixer tipologies literries diverses i emprar-les a lhora de fer les nostres creacions. Treballar normes ortogrfiques que permetin la millora de lescriptura de paraules. 2. Competncia per aprendre a aprendre Recrrer al llenguatge com a instrument per a la interpre-taci i representaci de la realitat. Llegir fitxes gramaticals i comprendre la informaci que ens proporcionen. Reflexionar sobre el procs daprenentatge, centrant-lo especialment en el de la llengua. Tenir present la importncia del context a lhora dentendre el significat exacte dun terme. Relacionar paraules amb les contrries per a precisar-ne el significat. Relacionar la llengua amb altres realitats que ens envol-ten. Practicar la tcnica de lanlisi sintctica com a mitj per a descobrir les estructures de les frases. 3. Autonomia i iniciativa personal Analitzar i resoldre problemes, traar plans i emprendre processos de decisi. Identificar la llengua com a part de la cultura comuna duna comunitat. Reforar la identitat dels interlocutors per mitj de lintercanvi dinformaci personal. Utilitzar la tcnica de lentrevista com a instrument per a conixer millor els interessos de les persones. 4. Tractament de la informaci i competncia digital Llegir rpidament un text, descobrint la informaci ms important que ens transmet. Utilitzar taules per a classificar informaci en virtut de trets comuns que presenta. Trobar la informaci que ens interessa en graelles, programacions o esquemes. Desenvolupar la comunicaci personal a travs del correu electrnic. Adquirir habilitats per a la reutilitzaci de la informaci en la producci de textos orals i escrits propis. Emprar de manera social i collaborativa els nous mitjans de comunicaci digital. Relacionar llenguatge visual i verbal en la interpretaci de programes de televisi.

5. Competncia social i ciutadana

31

Relacionar-se lingsticament amb altres persones i conviure-hi. Facilitar lexpressi dopinions, gustos i emocions que produeixen diverses manifestacions culturals i artstiques. Valorar formes dexpressi com la televisi o el cinema. Conixer les caracterstiques duna tira cmica, observant el valor que hi tenen les illustracions. Relacionar les llenges amb les societats en qu es parlen, i veuren les interrelacions. Veure en la llengua un mitj en el qual sexpressa una cosmovisi que perdura en el decurs dels segles.

6. Competncia artstica i cultural Aproximar-se al patrimoni literari i als seus temes recurrents. Apreciar manifestacions artstiques com la msica, la pintura o el cinema. Crear textos de diversa tipologia expressant-hi els continguts que ens semblin ms interessants.

32

PROGRAMACI DE 3r D' ESO I- Objectius

Comunicaci: Llengua oral i escrita
Mantenir l'atenci i la concentraci en una exposici oral adequada al nivell maduratiu, la capacitat i els interessos dels alumnes. Habituar-se a l's del catal dins l'mbit escolar. Participar activament i ser capac d'explicar les idees prpies davant els companys i el professorat, tot escoltant sense interrompre, respectant les opinions dels altres i intervenint sense fugir del tema. Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums... adequats al nivell, aconseguint un bon domini de la veu i la pronncia, l'articulaci i el ritme, amb coherncia, claredat i desinhibici. Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundries, ordenant-les lgicament i expressant-ne l'opini prpia. Evitar barbarismes fonolgics, morfosintctics i lxics. Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fludesa i expressivitat, tenint en compte la pronncia, l'accentuaci, l'entonaci, les pauses i el to. Distingir entre els registres formal i informal. Expressar-se per escrit atenent especialment els aspectes formals. Utilitzar les diferents tcniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o coneixements de forma personal i creativa, fent servir alguns recursos literaris i expressius assimilables per lalumnat daquest nivell. Incorporar les noves adquisicions lxiques als escrits de producci prpia. Adquirir l'hbit lector.

Educaci literria Conixer i distingir la narrativa i la poesia. Conixer textos descriptius amb intenci literria. Valorar la lectura com a font de coneixement. Familiaritzar-se amb els autors i obres ms representatius de la literatura catalana fins al

segle XVIII. Conixer el context historicocultural de les obres literries. Valorar les manifestacions literries populars com a components de la histria i la cultura prpies.

Coneixement de la llengua: lxic Ampliar el vocabulari passiu mitjanant la lectura i l's dels diferents tipus de diccionaris i

consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu. Distingir alguns tipus de diccionaris. Conixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d'us corrent. Conixer les relacions entre mots d'us corrent, segons el significat: sinonmia, antonmia, polismia i sentit figurat. Evitar mots genrics, prstecs innecessaris i interferncies de significat amb altres llenges.
33

Coneixement de la llengua: gramtica Induir normes morfosintctiques a partir de l'observaci de constants de diversos textos i
formular aquestes normes per perfeccionar l'expressi escrita. Reconixer el verb com a nucli del sintagma verbal i dominar la seva morfologia. Reconixer les categories gramaticals. Reconixer les principals funcions sintctiques. Evitar barbarismes morfosintctics.

Llengua i societat Conixer els aspectes bsics de la histria de la llengua i la seva relaci amb altres llenges i
la histria del pas. Adquirir conscincia i actituds lingstiques positives dins i fora de l'escola. Adquirir conscincia de pertnyer a una comunitat social i histrica amb llengua prpia

II- Continguts seqenciats per avaluacions 1a. Avaluaci

Iniciarem el tercer curs deducaci secundria obligatria de Llengua Catalana i Literatura sinaugura amb una unitat 0, que es dedicar al coneixement i lavaluaci inicial dels interessos i les capacitats aparents dels alumnes. En aquest curs saprofundeix encara en laprenentatge de la literatura des del punt de vista dels gneres literaris (narratius, potics, teatrals i assagstics) i sintrodueix la perspectiva histrica, que es desenvolupar plenament al quart curs. Els continguts d' aquest primer trimestre corresponen a les unitats 0-3 del llibre de text proposat enguany (veure metodologia).
BLOC 1. Dimensi

comunicativa

El text com a element que permet generar i compartir una reflexi sobre un tema dinters hum. Lexpressi dactituds emocionals: inters, desinters i intenci. Lectura en pblic Larticle de divulgaci histrica. Els mitjans de comunicaci en la societat de la informaci. Els gneres periodstics informatius, interpretatius i dopini. Maneig crtic dels mitjans de comunicaci. Els butlletins de notcies. Els registres formals i informals i la varietat estndard.

BLOC 2. Coneixement

de la llengua

Els dubtes ortogrfics i els recursos per resoldrels. La morfologia i l'establiment de categories lxiques. La sintaxi i la delimitaci de sintagmes amb unes funcions determinades dins de loraci. Reflexi gramatical sobre la categoria lxica dels verbs. La conjugaci (temps simples, compostos, perifrstics, veu passiva) i les perfrasis verbals. Reflexi gramatical sobre la categoria dels pronoms. Significat, funci i classes.

34

Els diccionaris especfics: de sinnims i antnims, ortogrfic i de pronncia, de locucions i frases fetes, etimolgic, invers, bilinge i de neologismes. Consulta deines lexicogrfiques. La derivaci: tipus dafixos. Els sufixos, prefixos i infixos Camp semntic dels edificis i les construccions. histrica dels textos literaris. Valoraci de la lectura literria com una font denriquiment personal, social i cultural. Lectura comprensiva de narracions piques i histriques i misteri i terror Coneixement i valoraci dobres bsiques de les literatures romniques medievals. Comparaci de textos literaris pertanyents a gneres narratius distints. Lectura comprensiva de fragments de novelles romntiques i realistes. Panorama general de la novella al segle XIX. Contrast teric i amb textos de la novella romntica i la realista. La poesia dels trobadors. El tema de l'amor corts. Ramon Llul. Itinerari de la vida de l'autor, la seva relaci amb Mallorca i amb el nostre centre. Principals obres lligades a noms de carrers de Palma.

BLOC 3. Dimensi esttica i literria Els gneres i la contextualitzaci

BLOC 4. Dimensi

social i cultural (Llengua i societat)

s segur de la llengua catalana en situacions com lexpressi dactituds emocionals personals o la lectura en pblic. Coneixement i actitud favorable a la unitat de la llengua catalana, amb esment especial a la modalitat valenciana com a dialecte consecutiu. Valoraci de la lectura de textos humanstics com una font denriquiment en els mbits personal, social i cultural. Valoraci de la reflexi crtica sobre els elements que formen la nostra societat. Inters i sentit crtic envers els mitjans de comunicaci de masses, en el context de la societat de la informaci.

BLOC 5. Tcniques de treball (seran les Tcniques de recerca dinformaci

mateixes al llarg del curs)

en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Comprensi de textos de lmbit acadmic, posant mfasi a la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci). Interpretaci, assimilaci i integraci als coneixements previs de les informacions lingstiques i literries que proporcionen les diferents fonts de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Utilitzaci de les biblioteques i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. Utilitzaci autnoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de lentorn i de les biblioteques virtuals. s progressivament autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics dels processadors de textos. Presa dapunts. Anlisi. Estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi. Elaboraci desquemes i resums. Planificaci i elaboraci de guions, esquemes i esborranys previs a la producci de textos propis. Revisi i correcci de textos produts per un mateix dacord amb les habilitats i els continguts apresos.

35

Valoraci de latenci, la concentraci i la memria com a eines tils per a laprenentatge de conceptes lingstics. Autoavaluaci i crtica del propi procs daprenentatge. Correcci de les produccions prpies, orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part dels procs daprenentatge amb una actitud positiva. Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques.

2a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 4, 5 i 6 del llibre de text.
BLOC 1. Dimensi comunicativa Interpretaci de textos allegrics. La notcia: enfocament, contingut, estructura i tipus. La narraci de terror. La crnica: enfocament, contingut, estructura i tipus. Producci oral dancdotes. La narraci juvenil didctica. El reportatge: noci, estructura i tipus. Elaboraci dun Explicaci oral dun viatge real o fictici. BLOC 2. Coneixement

reportatge.

de la llengua

L' accentuaci diacrtica Les dues funcions de la diresi L's de l'accent i la diresi en les formes verbals. Classes d' oracions segons l'actitud de l'emissor i del grau de complexitat sintctica. Estructura de l'oraci simple i composta. Tipologia dels complements del verb I La composici general i la culta. L'habilitaci i la metonmia Camps semntics dels nuclis de poblaci, arbres, bellesa i moda.

BLOC 3. Dimensi

esttica i literria

Lectura de textos de la narrativa fantstica i del realisme mgic. La poesia amorosa: visi idealista i visi realista. Estudi mtric, retric i de referncies literries de poemes. Anlisi, interpretaci i contextualitzaci de poemes. Lectura contextualitzada de poemes de tema social i nacional. La poesia compromesa patritica i social. Les 4 grans crniques. La poesia religiosa i moralitzant.Anselm Turmeda Medievalisme i humanisme. Bernat Metge

BLOC 4. Dimensi

social i cultural (Llengua i societat)

Llenges majoritries, minoritries i minoritzades. El conflicte lingstic: substituci i normalitzaci lingstiques. Presa de conscincia de la situaci social actual de la llengua catalana. Actitud favorable a la normalitzaci lingstica del catal. Conixer algunes arrels de la cultura catalana, com ara la poesia dels trobadors o el romnic pirinenc.
36

 Reconeixement del paper social i cultural de la literatura, i especialment de la poesia. Valoraci de la contribuci de la poesia catalana contempornia a la continutat de la nostra
cultura i a la justcia social.
BLOC 5. Tcniques

de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

3a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 7,8 i 9 del llibre de text.
BLOC 1. Dimensi

comunicativa

Lentrevista: gnere periodstic dialogat, estructura i tipus. Lectura, preparaci i elaboraci. Resposta, elaboraci i anlisi dels resultats duna enquesta. Els gneres periodstics dopini: larticle dopini, leditorial, la crtica, lacudit i la tira cmica. Gneres dopini en els mitjans de comunicaci convencionals: les cartes al director i el defensor de loient. Gneres dopini a travs dInternet: el bloc i el frum generals i casos minoritaris ds freqent. qu cal utilitzar lapstrof, en els articles i en la

BLOC 2. Coneixement de la llengua Laccent grfic de la o i la e: tendncies Identificaci i resoluci dels casos en

preposici de. s del guionet i lapstrof en els pronoms febles. Reflexi gramatical sobre semblances i diferncies entre juxtaposici i coordinaci. Noci de coordinaci i tipus de coordinaci segons el sentit: copulativa, disjuntiva i adversativa. Principals connectors coordinants. Reflexi gramatical sobre les possibilitats combinatries i expressives de la subordinaci. Els connectors textuals doposici, conseqncia, complementarietat i enumeraci. Principals connectors oracionals coordinants.i subordinants. Les abreviacions: les abreviatures, les sigles, els acrnoims i els smbols. Consulta dobres lexicogrfiques especfiques: el diccionari dabreviacions. Camp semntic dels accidents geogrfics, fenmens meteorolgics.remeis i les medicines. Les incorreccions lxiques relacionades amb lortografia, els manlleus innecessaris i la derivaci incorrecta.

BLOC 3. Dimensi

esttica i literria

Lectura de textos de la narrativa fantstica i del realisme mgic. Realitat, fantasia, narrativa fantstica i realisme mgic. El segle d'or. La novella cavalleresca El segle d'or: la poesia d'Ausis March Literatura a l' edat moderna (visi general dels segles XVI, XVII i XVIII)

BLOC 4. Dimensi social i cultural Coneixement i comproms amb el procs de normalitzaci de la llengua catalana. Fites histriques de la normativitzaci del catal contemporani. Identificaci de lautoritat acadmica de lInstitut dEstudis Catalans a travs dels

mitjans actuals, especialment el diccionari normatiu i la pgina web. Valoraci de la lectura de textos periodstics dopini com una font denriquiment en els mbits personal, social i cultural. Valoraci de la reflexi crtica sobre els elements que formen la nostra societat. s de la llengua per expressar opinions personals sobre temes dinters social i cultural.
37

BLOC 5. Tcniques

de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

III- Metodologia Procs densenyament-aprenentatge

El procs densenyament-aprenentatge vol contribuir eficament a leducaci lingstica, artstica i sociocultural de lalumnat per la qual cosa se centra prioritriament en tres objectius: Lincrement de la competncia comunicativa, s a dir, ladquisici dels coneixements i els procediments que sn imprescindibles per a interaccionar satisfactriament en diferents mbits socials. El desenvolupament de leducaci esttica i literria, entesa com ladquisici dels coneixements i els procediments necessaris per comprendre el text literari i altres manifestacions esttiques i la descoberta de la literatura com a font de plaer. El coneixement i la valoraci de les realitats socials i culturals prximes, s a dir, ladquisici de la capacitat de reflexi sobre la identitat personal i collectiva i la relaci que sestableix entre la llengua catalana i les altres llenges que conviuen a Catalunya. Aix doncs, es vol conjugar, en cada unitat, la dimensi comunicativa (llegir, escriure, parlar) amb la refexi sobre els elements lingstics i gramaticals de la llengua, i la prctica de la lectura i lescriptura creativa amb el coneixement de la tradici literria i les convencions prpies de la literatura. Transversalment a tot aix hi ha el foment dactituds de respecte envers altres parlants, independentment de la seva prpia llengua. Al final de cada unitat es proposar un text amb activitats perqu lalumnat avalu ell mateix si ha assimilat els principals continguts del tema, i perqu pugui practicar una mica ms amb les activitats complementries. Tamb se li proposar, d'acord amb el seu nivell activitats de refor i/oampliaci i, finalment, un reps dels conceptes clau i un joc lingstic dentreteniment.

Recursos i mitjans
Impresos: Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Quadern dexpressi escrita 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Quadern de comprensi lectora 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Diccionari de llengua catalana (de lEnciclopdia catalana o similar) i/o diccionaris on line.

Materials TIC: Adreces web que es donaran durant el curs i altres feines proposades a l'aula virtual del
centre. CD. Recursos multimdia. Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Gestor davaluaci. Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L.
38

 CD. Documents curriculars i administratius. 3 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Lectures obligatries: (cada professor triar una lectura per avaluaci)
1a Avaluaci: Mark Haddon, El curis incident d'un gos a mitjanit, Ed.La Magrana, Barc. 2004 (SE). Ggol, La nit de Nadal, Ed. L' Alb, col. L' expresso, barcelona 2010 o 2a Avaluaci: Vicent Pags, Carta a la reina d' Anglaterra, Ed. Empries, Barcelona 2001o Div. Autors, Relats d'humor, Aula Literria, Vicens Vives, Barc. 2007. (SE) 3a Avaluaci: Molire, El metge a garrotades, Ed. 62 (SE) Emili Teixidor, El flautista d'Hamelin, Ed. 62, col. L' Escorp. * Al 3r de Secci Europea es podr llegir un quart llibre de la llista optatiu per pujar nota.

Quadern de curs : s obligatori que lalumne tengui un quadern de curs organitzat i paginat
(recomanable danelles per poder treure en tot moment qualsevol part) que es dividir en 4 apartats: 1. Activitats i exercicis de classe (Llengua i Literatura) on shi faran constar: la data , lavaluaci, la unitat, els enunciats dels exercicis i les correccions. 2. Expressi escrita (redaccions, dictats, activitats creatives). 3. Fitxes de lectura i treballs (individuals o en grup). 4.Vocabulari (en aquest apartat lalumne haur de recollir totes les paraules que no hagi ents i anotar-hi la definici corresponent, que haur cercat al diccionari).

VI- Avaluaci Mnims a tenir en compte a l' hora d'avaluar la matria:

1. Copsar les idees essencials i la intenci de textos orals i escrits, de lmbit pblic i dels mitjans de comunicaci, inferir el tema general i els temes secundaris, distingir com sorganitza la informaci, contrastar explicacions i arguments i jutjar leficcia dels procediments lingstics utilitzats, i expressar-ne el contingut oralment i per escrit fent un esquema o resum, aportant tamb una opini personal raonada i ben argumentada. 2. Identificar i descriure les caracterstiques i funci social dels mitjans de comunicaci i daltres textos de la cultura de masses, reconeixent ls peculiar dels llenguatges verbals i no verbals en la construcci dels seus missatges i distingint entre la dimensi informativa i la persuasiva i manipuladora. 3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i revisi autnoma dels textos. 4. Exposar, explicar, argumentar, resumir i comentar, en suport paper o digital, usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaant els enunciats en seqncies lineals cohesionades, respectant les normes gramaticals i ortogrfiques i valorant la importncia de planificar i revisar el text. 5. Utilitzar tcniques de tractament i de processament de la informaci per preparar textos. Aprofitar els recursos que proporciona la tecnologia de la informaci (Internet, bases de dades, CD39

ROM, DVD, etc.) per reestructurar els treballs escrits i facilitar la precisi i la presentaci de les idees. 6. Realitzar presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural que admetin diferents punts de vista i diverses actituds davant daquests amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 7. Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura personal de relats duna certa extensi i novelles des del segle XIX fins a lactualitat; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge, el punt de vista i lofici de lautor; relacionar el sentit de lobra amb el seu context i amb lexperincia prpia. 8. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, tenint en compte especialment les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) en la literatura contempornia. 9. Composar textos amb intenci literria i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes daprenentatge i daccs al patrimoni cultural i com a mtode denriquiment personal. 10. Conixer i utilitzar la terminologia lingstica adequada en la reflexi sobre ls. i altres obres de consulta. 11. Distingir els principals perodes de la literatura catalana, tenint en compte la relaci amb el context historicosocial, els gneres literaris i alguns autors significatius. Mostrar coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en qu apareixen i els autors ms rellevants de la histria de la literatura, realitzant un treball personal dinformaci i de sntesi, en suport paper o digital.

Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):

Al tercer curs de l'ESO, la Llengua catalana i literatura es considera una assignatura davaluaci contnua on lalumne haur de demostrar una evoluci progressiva al llarg del curs per tal s'assolir els objectius mnims establerts en la programaci. Per tant, la nota final de lassignatura ser la nota de la 3a avaluaci.

s obligatori assistir a totes les classes. Lalumne que falti injustificadament a partir dun 10 % de les classes no tendr dret a lavaluaci contnua, i haur danar a lavaluaci final.

A cada avaluaci es valoraran els segents aspectes:

*Exmens Conceptes 60,00% *Lectura obligatria+ activitats 20,00% Altres activitats (presencials i/o aula virtual) 10,00% *Quadern *Deures Actitud

10,00%

-0,25p.

-1p.

1. Prova objectiva de conceptes. Es faran 2 exmens terics per avaluaci+ *1 prova oral 2.*Examen i/o activitats sobre la lectura obligatria s imprescindible aprovar-la per aprovar lavaluaci. En cas de suspendre es podr recuperar mitjanant un examen i/o treball.
40

3. Activitats obligatries (EE i EO): redaccions, treballs ind./grup, exposicions orals (ind./grup). Per a la valoraci de les activitats d' Expressi escrita o oral es tendran en compte els segents aspectes: Expressi escrita Expressi oral

Correcci lingstica Adequaci i correcci lingstica (adequaci,coherncia, cohesi i correcci (pronunciaci lxic, sintaxi) gramatical): 75% Creativitat (originalitat, riquesa vocabulari...) i presentaci: 25% de Claredat en lexpressi (articulaci, volum, ritme, etc.) i lexposici didees.

4.*Quadern s imprescindible aprovar el quadern per aprovar lavaluaci (es puntua sobre 10).. 5. Deures. s obligatori fer els deures diaris, si no es fan es descomptar 0,25 punts per cada activitat no feta o no lliurada (*hi haur un dia de recuperaci: mxim 2 a cada avaluaci) 6. Actitud:inters per l'assignatura i participaci positiva. En l'actitud cap a l'assignatura es contemplen els segents aspectes:

sser capa dintegrar els lligams que sestableixen entre la persona, el territori, la
cultura i la llengua. Portar el material necessari a classe i tenir-lo ordenat i complet. Ser puntual en el lliurament de totes els treballs encomanats durant el curs. Ser puntual en l'hora d'arribada a classe, i no faltar injustificadament. Respectar les opinions dels altres. Respectar el material de l'aula i les installacions del centre. Participar en les diverses activitats de l'assignatura, tant orals com escrites.

* Una actitud negativa pot comportar la resta d'1 punt al resultat de l'avaluaci

41

PROGRAMACI DE

4t D' ESO

I- Objectius Comunicaci: Llengua oral i escrita

Mantenir l'atenci i la concentraci en una exposici oral adequada al nivell maduratiu, la capacitat i els interessos dels alumnes. Habituar-se a l's del catal dins l'mbit escolar. Participar activament i ser capac d'explicar les idees prpies davant els companys i el professorat, tot escoltant sense interrompre, respectant les opinions dels altres i intervenint sense fugir del tema. Exposar oralment idees, temes, fets, descripcions, resums... adequats al nivell, aconseguint un bon domini de la veu i la pronncia, l'articulaci i el ritme, amb coherncia, claredat i desinhibici. Resumir oralment i per escrit un missatge, exposant les idees principals i secundries, ordenant-les lgicament i expressant-ne l'opini prpia. Evitar barbarismes fonolgics, morfosintctics i lxics. Llegir en veu alta un text adequat al seu nivell amb fludesa i expressivitat, tenint en compte la pronncia, l'accentuaci, l'entonaci, les pauses i el to. Distingir entre els registres formal i informal. Expressar-se per escrit atenent especialment els aspectes formals. Utilitzar les diferents tcniques de la llengua escrita per expressar idees, sentiments o coneixements de forma personal i creativa, fent servir alguns recursos literaris i expressius assimilables per lalumnat daquest nivell. Incorporar les noves adquisicions lxiques als escrits de producci prpia Conixer les caracterstiques estructurals dels diversos tipus de text, detectant la finalitat a qu est adscrit cadascun dells, i les situacions per a les quals sn escaients aix com analitzar textos de diferent tipologia textual Conixer lestructura dels mitjans de comunicaci social, les seves classes, el llenguatge que fan servir i les tipologies de programes, i saber-los valorar sempre amb esperit crtic i amb la voluntat de treuren informaci. Fer un esquema de textos creatius de producci personal, i preveure ls dels recursos literaris propis de cada gnere segons els models treballats
Valorar lescriptura de textos, com una utilitzaci efica de la llengua en lmbit escolar

Valorar el llenguatge i la seva concreci en la llengua com a mitj de comunicaci, adquisici de coneixements i comprensi de la realitat.

Educaci literria Valorar la lectura com a font de coneixement i adquirir l'hbit lector. Llegir textos literaris dautors, temes i estils diversos. Interpretar textos literaris i relacionar-los amb lestructura del gnere alqual pertanyen,
tenint en compte diferncies destil i de contingut que poden ser degudes a lpoca en qu shan escrit. Interessar-se per lanlisi de les peculiaritats del llenguatge potic i la seva dimensi emotiva i esttica. Llegir i declamar textos potics i dramtics tot posant atenci als aspectes esttics i expressius del llenguatge, a la claredat en la dicci i a lentonaci i el ritme.
42

 Analitzar lestructura de textos potics i els elements, formals i conceptuals, de qu depn el

ritme del vers. Produir textos dintenci literria prenent com a model textos analitzats a classe i seguint les pautes de creaci de textos que es presenten. Familiaritzar-se amb els autors i obres ms representatius de la literatura catalana des del XIX al XXI. Conixer el context historicocultural de les obres literries. Valorar les manifestacions literries populars com a components de la histria i la cultura prpies.

Coneixement de la llengua: lxic Ampliar el vocabulari passiu mitjancant la lectura i l'us dels diferents tipus de diccionaris,
consultes, etc. i convertir-lo gradualment en actiu.

Distingir els diferents tipus de diccionaris. Conixer, interpretar i utilitzar les locucions, frases fetes i refranys d's corrent. Conixer les relacions entre mots d's corrent, segons el significat: sinonmia, antonmia,
polismia i sentit figurat. Evitar mots genrics, prstecs innecessaris i interferncies de significat amb altres llenges.

Coneixement de la llengua: gramtica Distingir entre els diversos nivells destudi de la llengua, i les regles que sn aplicables a
cadascun, usant-les amb precisi i coneixement.

Conixer els elements que formen el sistema lingstic, fent referncia especialment als
aspectes formals i funcionals.

Induir normes morfosintctiques a partir de l'observaci de constants de diversos textos i

formular aquestes normes per perfeccionar l'expressi escrita. Reconixer el verb com a nucli del sintagma verbal i dominar la seva morfologia. Reconixer les categories gramaticals. Reconixer les principals funcions sintctiques. Evitar barbarismes morfosintctics.

Llengua i societat Analitzar crticament els diferents usos socials de les llenges per a detectar i evitar la
utilitzaci destereotips lingstics que comportin judicis de valor i prejudicis de tota mena, especialment classistes, racistes o sexistes. Conixer la realitat plurilinge de les Illes Balears, valorant a la vegada les aportacions de diverses llenges i cultures a la realitat catalana contempornia. ( Valorar la diversitat de la societat actual, a les Illes Balears, a lEstat espanyol i al mn, i identificar la varietat de llenges com una de les seves manifestacions ms evidents i, a la vegada, enriquidores. Tenir presents les situacions que plantegen els fenmens de bilingisme i multilingisme, i tractar-les adequadament amb vista a la protecci de les llenges. Identificar la importncia que t la llengua catalana en el manteniment de la identitat de les Illes Balears, com a instrument en el qual sha expressat histricament i majoritriament la seva cultura. Ser conscients de la necessitat de normalitzar la llengua catalana en tots els mbits en qu no ho est, valorant la riquesa que comporta conixer la llengua prpia en qu sexpressa la nostra comunitat cultural i lingstica. Valorar i respectar totes les varietats dialectals de la llengua catalana, identificant a la vegada la unitat que presenta la llengua.

Tciques de treball
43

 Emprar autnomament estratgies dorganitzaci per al treball individual o de grup i

tcniques destudi, investigaci i recollida de dades com la consulta de diccionaris i enciclopdies, el maneig i la creaci de fitxes i fitxers, el subratllat de textos, la confecci desquemes i resums, i tamb iniciar-se en el coneixement de recursos per a laprenentatge i lestudi que ofereixen les noves tecnologies (especialment Internet).

II- Continguts seqenciats per avaluacions

1a. Avaluaci
Iniciarem el quart curs deducaci secundria obligatria de Llengua Catalana i Literatura sinaugura amb una unitat 0, que es dedicar al coneixement i lavaluaci inicial dels interessos i les capacitats aparents dels alumnes. Els continguts d' aquest primer trimestre corresponen a les unitats 0-3 del llibre de text proposat enguany (veure metodologia). BLOC 1. Dimensi comunicativa L'expressi d'actituds morals La tipologia textual: criteris de classificaci La narraci i la descripci BLOC 2. Coneixement de la llengua L'ortografia: Les faltes d'ortografia El/Al; Pel/Per al; Des de... Fins a ... Gramtica: Formes i funcions Morfosintaxi : L'anlisi de l'oraci simple. Els complements verbals L'oraci composta Lxic: La definici. L's del diccionari El sentit figurat La sinonmia i antonmia La hiponmia i homonmia Camp semntics de: museus, muntanyes I pluja BLOC 3. Dimensi esttica i literria La histria de la literatura: perspectiva histrica La literatura catalana medieval (I): Ramon Llull, R. Muntaner i B. Metge La literatura catalana medieval (II): Ausis March i Joanot Martorell Literatura catalana moderna: F. V. Garcia i Joan Ramis BLOC 4. Dimensi social i cultural (Llengua i societat) La diversitat lingstica: Factors de diversificaci Consideraci de les llenges com a patrimoni de la humanitat. Diferents llenges per a diferents funcions BLOC 5. Tcniques de treball (seran les mateixes al llarg del curs)
44

Tcniques de recerca dinformaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Comprensi de textos de lmbit acadmic, posant mfasi a la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci). Interpretaci, assimilaci i integraci als coneixements previs de les informacions lingstiques i literries que proporcionen les diferents fonts de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Utilitzaci de les biblioteques i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. Utilitzaci autnoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de lentorn i de les biblioteques virtuals. s progressivament autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics dels processadors de textos. Presa dapunts. Anlisi. Estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi. Elaboraci desquemes i resums. Planificaci i elaboraci de guions, esquemes i esborranys previs a la producci de textos propis. Revisi i correcci de textos produts per un mateix dacord amb les habilitats i els continguts apresos. Valoraci de latenci, la concentraci i la memria com a eines tils per a laprenentatge de conceptes lingstics. Autoavaluaci i crtica del propi procs daprenentatge. Correcci de les produccions prpies, orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part dels procs daprenentatge amb una actitud positiva. Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques.

2a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 4, 5 i 6 del llibre de text. BLOC 1. Dimensi comunicativa Tipologia textual: L'exposici. Aprendre a explicar histries, ancdotes i curiositats. L'exposici oral: com preparar-la amb suport audiovisual L'argumentaci: el debat oral. Aprendre a debatre amb un gui BLOC 2. Coneixement de la llengua Ortografia: Sin/si no; Tan/tant, qu o que Morfosintaxi: la juxtaposici i la coordinaci La subordinaci substantiva La subordinaci adjectiva Lxic : El lxic culte, el llenguatge colloquial I els manlleus I els neologismes. Camps semntics de: cultura popular, persones I animals BLOC 3. Dimensi esttica i literria Literatura catalana del segle XIX: La Renaixena i El Romanticisme Importncia de la poesia: B. Carles Aribau i J. Verdaguer El Modernisme: Joan Maragall i Vctor Catal
45

Literatura fins a la Guerra Civil: El Noucentisme: Josep Carner L'avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix

BLOC 4. Dimensi social i cultural (Llengua i societat) Les llenges en la societat catalana actual BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

3a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 7,8 i 9 del llibre de text. BLOC 1. Dimensi comunicativa L'argumentaci(II): preparaci del viatge de final de curs. Presentaci dels arguments. La instrucci: consells per a tothom; maneig d's d'un aparell inventat La predicci: El futur de les estrelles?; el futur de l'economia mundial, etc. Textos laborals, administratius i comercials: el CV, la sollicitud, l'acta de reuni, la carta formal, etc. BLOC 2. Coneixement de la llengua Ortografia: conjunci que i pronom que; per qu o perqu?; Quantes paraules? Morfosintaxi: La subordinaci adverbial prpia i imprpia Lxic: Els mots emftics: interjeccions i onomatopeies La precisi i la correcci lxica El lxic administratiu i comercial Camp semntic dels carruatges, sentits I cos hum BLOC 3. Dimensi esttica i literria Literatura catalana dels anys 20 i 30: Carles Soldevila, J. M. Sagarra i Carles Soldevila. Literatura catalana de la Guerra civil dins als anys 60: Joan Sales, Pere Calders, Merc Rodoreda i Salvador Espriu. Literatura catalana actual: Maria Barbal, Joan Margarit, Sergi Belebel i Quim Monz. BLOC 4. Dimensi social i cultural El catal, llengua comuna La unitat de la llengua i les varietats BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

III- Metodologia

Procs densenyament-aprenentatge
El procs densenyament-aprenentatge vol contribuir eficament a leducaci lingstica, artstica i sociocultural de lalumnat, per la qual cosa se centra prioritriament en tres objectius:

46

Lincrement de la competncia comunicativa, s a dir, ladquisici dels coneixements i els procediments que sn imprescindibles per interaccionar satisfactriament en diferents mbits socials. El desenvolupament de leducaci esttica i literria, entesa com ladquisici dels coneixements i els procediments necessaris per comprendre el text literari i altres manifestacions esttiques i la descoberta de la literatura com a font de plaer. El coneixement i la valoraci de les realitats socials i culturals prximes, s a dir, ladquisici de la capacitat de reflexi sobre la identitat personal i collectiva i la relaci que sestableix entre la llengua catalana i les altres llenges que conviuen a Catalunya.

Aix doncs, es vol conjugar, en cada unitat, la dimensi comunicativa (llegir, escriure, parlar) amb la reflexi sobre els elements lingstics i gramaticals de la llengua, i la prctica de la lectura i lescriptura creativa amb el coneixement de la tradici literria i les convencions prpies de la literatura. Transversalment a tot aix hi ha el foment dactituds de respecte envers altres parlants, independentment de la seva prpia llengua. L'alumne podr avaluar ell mateix si ha assimilat els principals continguts del tema fent unes activitats d'Avaluaci per a cada tema. A ms, podr practicar una mica ms amb les activitats complementries. Tamb se li oferir per a cada tema unes activitats de refor i/o ampliaci (Activitats complementries), aix com un reps dels conceptes clau i un joc lingstic dentreteniment. Com a altres cursos de l' ESO, el llibre de text li proporciona un resum de gramtica i un altre dortografia, i unes taules amb la conjugaci dels principals verbs regulars, auxiliars i irregulars per aclarir-li dubtes.

Recursos i mitjans
Impresos Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Quadern dexpressi escrita 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. Quadern de comprensi lectora 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L.

Materials TIC Aula virtual moodle del centre on el professor del curs penjar tot el material necessari (les
guies de lectura, text de comprensi, vdeos relacionats amb la matria i altres activitats complementries. CD. Recursos multimdia. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Gestor davaluaci. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i literatura 4 ESO. Grup Promotor / Santillana, S.L.

47

Lectures obligatries: (cada professor triar una lectura per avaluaci)

1a Avaluaci: Autors diversos, Cctel de contes, Ed. 62 2a Avaluaci: Carme Riera, Estiu a l'angls, Edit. Proa, 2006 3a Avaluaci: T de teatre, Homes, Edit. * Al 4t de Secci Europea es podr llegir un quart llibre de la llista optatiu per pujar nota.

Quadern de curs : s obligatori que lalumne tengui un quadern de curs organitzat i paginat
(recomanable danelles per poder treure en tot moment qualsevol part) que es dividir en 4 apartats: 1. Activitats i exercicis de classe (Llengua i Literatura) on shi faran constar: la data , lavaluaci, la unitat, els enunciats dels exercicis i les correccions. 2. Expressi escrita (redaccions, dictats, activitats creatives). 3. Fitxes de lectura i treballs (individuals o en grup). 4.Vocabulari (en aquest apartat lalumne haur de recollir totes les paraules que no hagi ents i anotar-hi la definici corresponent, que haur cercat al diccionari).

VI- Avaluaci Criteris mnims d'avaluaci:

Copsar les idees essencials i la intenci de textos orals i escrits, de lmbit pblic i dels mitjans de comunicaci, inferir el tema general i els temes secundaris, distingir com sorganitza la informaci, contrastar explicacions i arguments i jutjar leficcia dels procediments lingstics utilitzats, i expressar-ne el contingut oralment i per escrit fent un esquema o resum, aportant tamb una opini personal raonada i ben argumentada. Identificar i descriure les caracterstiques i funci social dels mitjans de comunicaci i daltres textos de la cultura de masses, reconeixent ls peculiar dels llenguatges verbals i no verbals en la construcci dels seus missatges i distingint entre la dimensi informativa i la persuasiva i manipuladora. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a la composici i revisi autnoma dels textos. Exposar, explicar, argumentar, resumir i comentar, en suport paper o digital, usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaant els enunciats en seqncies lineals cohesionades, respectant les normes gramaticals i ortogrfiques i valorant la importncia de planificar i revisar el text. Utilitzar tcniques de tractament i de processament de la informaci per preparar textos. Aprofitar els recursos que proporciona la tecnologia de la informaci (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.) per reestructurar els treballs escrits i facilitar la precisi i la presentaci de les idees. Realitzar presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural que admetin diferents punts de vista i diverses actituds davant daquests amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura personal de relats duna certa extensi i novelles des del segle XIX fins a lactualitat; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge, el punt de vista i lofici de lautor; relacionar el sentit de lobra amb el seu context i amb lexperincia prpia.
48

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos breus o fragments, tenint en compte especialment les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) en la literatura contempornia. Composar textos amb intenci literria i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes daprenentatge i daccs al patrimoni cultural i com a mtode denriquiment personal. Conixer i utilitzar la terminologia lingstica adequada en la reflexi sobre ls. Conixer els principis fonamentals de la gramtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions. Distingir els principals perodes de la literatura catalana, tenint en compte la relaci amb el context historicosocial, els gneres literaris i alguns autors significatius. Mostrar coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en qu apareixen i els autors ms rellevants de la histria de la literatura, realitzant un treball personal dinformaci i de sntesi, en suport paper o digital. Descriure els aspectes ms elementals de la situaci sociolingstica i legal de les llenges de lEstat espanyol. Apreciar les normes que regulen la relaci democrtica entre parlants de les diverses llenges de lEstat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llenges i els seus parlants i fent s dels drets lingstics.

Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):

Al quart de l' ESO, com al curs anterior, la Llengua catalana i literatura es considera una assignatura davaluaci contnua on lalumne haur de demostrar una evoluci progressiva al llarg del curs per tal s' assolir els objectius mnims establerts en la programaci. Per tant, la nota final de lassignatura ser la nota de la 3a avaluaci. s obligatori assistir a totes les classes. Lalumne que falti injustificadament a partir dun 10 % de les classes no tendr dret a lavaluaci contnua, i haur danar a lavaluaci final.

A cada avaluaci es valoraran els segents aspectes:

*Exmens Conceptes 60,00% *Lectura obligatria+ activitats 20,00% Altres activitats (presencials i/o aula virtual) 10,00% *Quadern *Deures Actitud

10,00%

-0,25p.

-1p.

1. Prova objectiva de conceptes. Es faran 2 exmens terics per avaluaci+ 1 prova oral 2.*Examen i/o activitats sobre la lectura obligatria s imprescindible aprovar-la per aprovar lavaluaci. En cas de suspendre es podr recuperar mitjanant un examen i/o treball. 3. Activitats obligatries (EE i EO): redaccions, treballs ind./grup, exposicions orals (ind./grup). Per a la valoraci de les activitats d' Expressi escrita o oral es tendran en compte els segents aspectes: Expressi escrita Expressi oral

Correcci lingstica Adequaci i correcci lingstica (adequaci,coherncia, cohesi i correcci (pronunciaci lxic, sintaxi) gramatical): 75% Creativitat (originalitat, riquesa de Claredat en lexpressi (articulaci,
49

Expressi escrita vocabulari...) i presentaci: 25%

Expressi oral volum, ritme, etc.) i lexposici didees.

4.*Quadern s imprescindible aprovar el quadern per aprovar lavaluaci (es puntua sobre 10).. 5. Deures. s obligatori fer els deures diaris, si no es fan es descomptar 0,25 punts per cada activitat no feta o no lliurada (*hi haur un dia de recuperaci: mxim 2 a cada avaluaci) 6. Actitud:inters per l'assignatura i participaci positiva. En l'actitud cap a l'assignatura es contemplen els segents aspectes: sser capa dintegrar els lligams que sestableixen entre la persona, el territori, la cultura i la llengua. Portar el material necessari a classe i tenir-lo ordenat i complet. Ser puntual en el lliurament de totes els treballs encomanats durant el curs. Ser puntual en l'hora d'arribada a classe, i no faltar injustificadament. Respectar les opinions dels altres. Respectar el material de l'aula i les installacions del centre. Participar en les diverses activitats de l'assignatura, tant orals com escrites. * Una actitud negativa pot comportar la resta d'1 punt al resultat de l'avaluaci.

50

ATENCI A

LA

DIVERSITAT

ADAPTACIONS CURRICULARS

Com a criteri general del Departament, si es detecten alumnes que, malgrat pertnyer al mateix nivell que els altres, no estan en condicions d'assolir els objectius generals, es contemplar la possibilitat d'aplicar-los una adaptaci curricular amb aquests punts o una part: a) Seguiment del currculum ordinari centrant-se en els continguts i objectius didctics principals i deixant de banda els secundaris. Els continguts que es puguin exigir a tot l'alumnat, s a dir, els que prioritzarem, haurien de respondre a una lgica intercurricular i emfasitzar els procediments i les actituds per davant dels conceptes. Sn aquells que desenvolupen les capacitats bsiques de comprensi verbal (i, en el cas d'aquesta assignatura en concret, audiovisual), raonament lgic i valoraci crtica). Posarem un esment especial al desenvolupament de les capacitats creatives de l'alumnat i al grau d'originalitat mostrat. Intentarem que l'alumnat assolesqui aquestes fites, encara que no sigui d'una manera uniforme pel que fa a temps i grau d'aprofundiment. b) Adaptaci dels criteris d'avaluaci S'entn que les adaptacions curriculars han d'esser merescudes, aix s, que l'alumne ha d'haver demostrat amb el seu esfor quotidi que no pot assolir un nivell superior. En els casos de l'alumnat absentista, poc (o gens) feiner, inconstant, aptic, distorsionador, mal educat o conflictiu s'haur de valorar el motiu d'aquesta actitud abans d'elaborar una adaptaci especfica. c) Model per elaborar l'adaptaci curricular A fi de facilitar la tasca d'adaptaci, ens pot ser til compartir un model de full de competncia curricular, que inclogui els objectius mnims que es pretenen assolir, els continguts que s'han adaptat i els criteris d'avaluaci prevists per a cada cas concret: OBJECTIUS MNIMS CONTINGUTS ADAPTATS CRITERIS D'AVALUACI Actuacions concretes en collaboraci amb el Departament dOrientaci El Departament dur a terme els programes de Suport a la Integraci, Educaci Compensatria, Necessitats Educatives Especials i PALIC en collaboraci amb el Departament d'Orientaci, segons les necessitats que es vagin detectant, especialment durant les quatre primeres setmanes, per tamb al llarg del curs. PROJECTE DE FOMENT DE LA LECTURA El Departament de Catal anima els seus alumnes a la lectura voluntria, de vegades pel mer plaer de fer-ho i d'altres amb la possibilitat d'elaboraci d'un treball i/o presentaci a un concurs intern. Aquesta tasca, que es procura que sigui senzilla per completa, pot consistir tant en un informe escrit com en una presentaci oral del ttol que l'alumne ha escollit. En principi, animam els alumnes cap a la segona opci, perqu aix serveix d'allicient a la resta del grup. En els dos casos, el treball t en compte no noms els aspectes ms superficials de l'obra (com ara l'argument), sin tamb l'anlisi psicolgica dels personatges, l'esfor d'abstracci que representa la localitzaci del tema o el sentit crtic demostrat en el moment de la valoraci final

51

PROGRAMACI

PALIC

Aquesta programaci tindr un carcter orientatiu per als professors que hagin de fer alguna adaptaci curricular per a alumnes nouvinguts , que, enguany ,no tindran grup especfics,ja que sha optat per fer grups flexibles i no hi havia professorat suficient per mantenir ambdues opcions.

I- Objectius generals
Entre els principals objectius podem destacar: Assumir els canvis que ha suposat per a la nostra comunitat la vinguda dimmigrants de diferents cultures. Aconseguir ladaptaci plena dels alumnes nouvinguts al centre, a la ciutat i a la cultura general de la Comunitat. Reconixer cada una de les identitats i histries diverses educativa, social i familiar- dels diferents alumnes nouvinguts. Crear-los un sentiment de pertinena a una nova comunitat, com a pas important per aconseguir un progrs educatiu de tot lalumnat i una societat que practiqui els valors de la convivncia. Per arribar a assolir aquests objectius s del tot imprescindible que el procs dadaptaci daquests nous alumnes es faci a tres nivells: familiar, social i acadmic. En definitiva, del que es tracta datendre, amb carcter transitori, les possibles mancances descolaritzaci i dels aprenentatges bsics daquest alumnat.

Objectius especfics de laula dacolliment

1. Fer conixer als alumnes nouvinguts les caracterstiques culturals, lingstiques i histriques de la nostra comunitat. 2. Aconseguir que adquireixin la competncia lingstica i comunicativa corresponent al nivell bsic ( I o II segons el grau de rapidesa en laprenentatge) de la llengua catalana i tamb del vocabulari especfic de matemtiques i del coneixement social i natural mitjanant les corresponents adaptacions curriculars. 3. Educar els hbits escolars corresponents a les formes de vida del sistema educatiu.

II- Continguts
52

Al WEIB1 hi podem trobar una proposta de graduaci de nivells en l'aprenentatge bsic de l'rea de Llengua catalana2 que ens pot servir a lhora de desenvolupar els continguts. Qui som i d'om venim? On estudiem On vivim? La meva famlia De qu treballem? El nostre carrer Esports Qu em fa mal?

III- Metodologia
Si ens fixam com a finalitat de lensenyament de la llengua catalana que lalumne nouvingut adquiresqui, com hem dit, la competncia comunicativa, entesa en el sentit que els parlants puguin comunicar-se de manera efica en contextos culturalment significatius, aleshores hem de fer un enfocament bsicament comunicatiu. Sha de partir de les necessitats, interessos i motivacions i utilitzar habitualment dins la classe exercicis reals o versemblants que facin referncia a tres mbits: educatiu, ldic i social. Les activitats han destar enfocades a ladquisici de les funcions ( saludar, preguntar...) i estructures lingstiques (Hola!, qui ets? Qu noms?) ms elementals i el vocabulari bsic (salutacions, lletres de lalfabet...). Treballarem a partir del nivell bsic 1 per als alumnes de 12-15 anys nouvinguts i nivell bsic 2 per alumnes de procedncia cultural i lingstica molt distant a la nostra, que ja reberen el curs passat una mica de suport lingstic. Aquest nivell (elemental o ampliat) s necessari per diversos motius: Permet resoldre qualsevol situaci comunicativa de la vida quotidiana. Situa lalumne en un punt, a partir del qual pot progressar de mica en mica. Parteix de les necessitats bsiques dels alumnes daquesta edat: identificaci personal, escola, hbits diaris, estats anmics, menjar i beure, etc.
1 2

http://weib.caib.es Vg. http://weib.caib.es/Programes/palic/nivells.htm 53

Sadequa a la nostra realitat multicultural i plurilinge.

Totes les activitats contemplaran els objectius generals i especfics assenyalats, i aquests incidiran no tant en els aspectes formals de la llengua, sin en la habilitat de comprensi oral i lectora i en ladquisici dunes estratgies que garantesquin un mnim domini de lexpressi oral. Material imprs: S'utilitzar material divers orientat a ladquisici de la competncia comunicativa. En principi treballarem sense llibre de text elaborant les activitats setmanals i adaptant-nos a la heterogenetat de la classe quant a nivell i ritme daprenentatge. Tindrem com a marc de referncia :

Llengua Catalana. Nivell Llindar I i II de Dolors Badia, Ed. lbers, 1999. DIC amb CD de lEd. Moll. HOLA! de R. Boixaderas, M. Maj i J. Roquer; Eumo Editorial 1999 basat en el mtode comunicatiu on es treballa amb situacions de comunicaci oral. Material divers per ampliar vocabulari, treballar textos senzills i aprendre i consolidar els coneixements gramaticals i lxics bsics, sempre orientats a la prctica de la llengua oral i escrita (conjugaci de verbs, ampliaci de vocabulari per camps semntics, etc.).

156 activitats per a parlar en catal. Monegal Mirambell, Carme.Edicions l'lber. Vic, 2003 (Aquest llibre es divideix en dues grans parts: activitats i annex. En la primera part, hi ha moltes indicacions i molt detallades per treballar cadascuna de les nocions, agrupades en 15 rees temtiques. Per a cada rea temtica es plantegen unes situacions bsiques de dileg que sn suggeriments de prctiques controlades de les nocions d'aquesta rea. A l'annex hi ha tots els elements que es necessiten per poder dur a la prctica les activitats proposades: imatges, textos, esquemes, llistes...)

Xarranca. Jocs per a l'aprenentatge del catal oral per a nouvinguts. Balaguer, Clara; Ripoll, Oriol. Fundaci Jaume Bofill; Generalitat de Catalunya, Direcci General de Poltica Lingstica, Secretaria General de Joventut , 2002. (Una de les principals necessitats de les persones nouvingudes s dominar l'idioma del pas on arriben per poder-se incorporar ms rpidament i amb ms facilitat a la nova societat. Xarranca neix, precisament, per reforar el procs d'aprenentatge oral de la llengua catalana per part dels infants nouvinguts. La particularitat d'aquest fitxer s que est basat en el principi d'aprendre jugant, ja que es tracta d'un material que combina la creativitat i la vivesa del joc amb la voluntat de treballar estructures lingstiques de la vida quotidiana. Les fitxes d'aquest recull de jocs estan agrupades en 12 apartats:
54

expressi d'identificacions (socials, fsiques i anmiques); altres expressions (accions, localitzacions temporals i espacials, possessions, coneixements, possibilitats i opinions, preferncies i desigs, ordres i obligacions); vocabulari. Cada fitxa presenta les estructures comunicatives que es pretn desenvolupar, el vocabulari que es necessita, el material, nombre i edat dels participants i el desenvolupament del joc).

Dictat 1, Edit. Santillana. Vocabulari temtic 1 i 2, Ed. Crulla Una tria de llibres de primria de Cincies Naturals i Socials (ens han dassessorar els professors de les diferents rees implicats en el pla dacolliment). Material que ens enviar la Conselleria, sobretot ldics. Selecci de msica popular i rock amb lletra senzilla i tornades aferradisses. Vine a jugar amb en Pipo (CD), Cibal Multimdia. Juga amb en Pipo a la ciutat (CD), Cibal Multimdia. Aprn msica amb en Pipo (CD), Cibal Multimdia. Imagina i crea amb en Pipo (CD), Cibal Multimdia. Geografia amb en Pipo (CD), Cibal Multimdia. Matemtiques amb en Pipo (CD), Cibal Multimdia. Ansa per ansa. Material de lectura i escriptura (CD), editorial Moll. (Vocabulari bsic de 700 paraules. Ms de 1300 exercicis. Cada lletra introdueix una can popular en dues versions musicada i cantada. Permetr a l'alumnat relacionar els continguts del text amb els de la pantalla)

Material multimdia:

A labast. Comunicaci bsica en llengua catalana (CD) http://www.pipoclub.com http://weib.caib.es/Recursos/abast/alabast.htm (A l'abast s un material pensat per a aquelles persones no catalanoparlants que tenen inquietud per apropar-se a la nostra realitat lingstica i cultural, tant si han decidit establir la seva residncia a les Illes Balears com si no. A l'abast vol facilitar l'adquisici d'una srie de recursos tils per a una comunicaci bsica en llengua catalana. Consisteix en un conjunt de frases freqents en situacions usuals de la vida quotidiana. A ms, permet escoltar aquestes frases pronunciades per parlants nadius (arxius MP3). A l'abast no s un curs de catal, noms s una primera aproximaci a la llengua de les Illes Balears, que esperam que serveixi com a incentiu per a continuar aprenent).

Material en xarxa:

55

http://www6.gencat.net/llengcat/immigra/guies.htm(Vocabulari i guies de conversa per a lacolliment lingstic) http://pelc.uib.es Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental (per a parlants amb un domini inicial suficient de la llengua catalana a nivell oral i de comprensi lectora), mitj i superior (en procs d'elaboraci).

VI- Avaluaci

Inicialment es far una prova inicial per esbrinar el nivell actual de competncies en les rees instrumentals i aix poder planificar litinerari escolar de cada alumne nouvingut. A partir daqu detectarem el que sap o no sap respecte a les habilitats lingstiques: expressi i comprensi oral i expressi i comprensi escrita. Avaluarem tant una rea com laltra tenint en compte les quatre propietats de tota comunicaci oral o escrita: adequaci, coherncia, cohesi i correcci. El grau de domini en relaci a les habilitats lingstiques lestablir la comprovaci de si han estat capaos de comunicar efectivament all que volem comunicar i dentendre lessencial duna informaci. En cada cas es tindr en compte els coneixements previs de lalumne: no s el mateix valorar un blgar que un argent. Es valorar positivament el procs de socialitzaci: hbits dordre i de normes; de convivncia i relaci; de treball a laula i de participaci en la dinmica de la classe. Ha de mostrar la progressiva maduraci lingstica, usant la llengua amb correcci, encara que sigui en el primer estadi. I en tot cas, sempre es realitzaran feines adequades a les seves possibilitats per tal destimular-los i potenciar el seu sentiment dautoestima. Noms aix aconseguirem que aprenguin amb una actitud positiva. Actituds Es valorar positivament la presa de decisions que el facin usar la llengua catalana de manera significativa en les diverses activitats o tasques; la participaci en les diverses activitats comunicatives programades dins el centre o fora, la predisposici a integrar-se en la nova cultura sense perdre la seva identitat en cap moment; el seu respecte cap als altres companys daula dacolliment i de laula de referncia.

56

BATXILLERAT

57

Introducci
Al batxillerat, lestudi de la llengua i la literatura catalanes ha dacomplir un doble rol: consolidar els coneixements bsics apresos durant lensenyament secundari i ampliar-los tot oferint informacions i habilitats noves, adients al nivell de maduresa de lalumnat en aquesta etapa. A ms daix, el batxillerat presenta tot un seguit deines que completen la formaci intellectual i humana dels estudiants i els preparen per introduir-se al mn laboral i social, per accedir als estudis universitaris o b a una formaci professional de grau superior. Per tot aix, la matria ha de centrar-se primerament en la competncia comunicativa de lalumnat. El llenguatge produeix contnuament discursos, orals i escrits, que pertanyen a diversos mbits i que presenten diferents nivells, registres i dialectes. Aquests textos shan danalitzar, definir i classificar de manera adient, per tal que la reflexi que sen derivi permeti facilitar els processos daprenentatge dels usos lingstics exigits a batxillerat. Lalumnat ha de ser capa de crear i comprendre qualsevol tipus de discurs, i alhora ha de copsar la rellevncia que t la llengua com a mitj ms til i efectiu per transmetre tota mena de missatges i per facilitar la interacci i cohesi socials. Aix doncs, cal presentar laprenentatge de les tcniques comunicatives com un component transversal daquesta matria, posant esment sobretot als textos acadmics i literaris, a fi de conixer la diversitat creativa i els graus de formalitat i per poder desenvolupar lautonomia i lactitud crtica. Daltra banda, cal disposar dun seguit deines i de tcniques essencialment prctiques, amb les quals lalumnat pugui comprendre i pair la informaci rebuda i alhora expressar amb coherncia i correcci all que ha de conixer en acabar el cicle. Per aix, shan de revisar i assegurar les normes ortogrfiques, els principis gramaticals bsics, les unitats lexicosemntiques i les caracterstiques textuals. Fora cap dubte, la literatura tamb ajuda lestudiant a ampliar la seva competncia comunicativa i a perfeccionar les seves capacitats com a creador. Mitjanant la formaci literria, lalumnat aprn a desenvolupar la imaginaci, a ordenar les idees, a refermar lhbit de lectura i a conixer lexperincia cultural daltres poques i unes altres maneres de pensar. Els mitjans de comunicaci audiovisuals i les noves tecnologies informtiques sn un element de pes en la societat moderna i per aix, naturalment, esdevenen cabdals en el decurs formatiu de lalumnat de batxillerat. Es tracta dun complex entramat que aboca una infinitud de missatges orals i escrits i on es fa servir el llenguatge de maneres diferents, segons el tema i el context. Aix empeny lalumnat a comprovar la seva capacitat com a interlocutor i el seu domini en els usos lingstics, i al mateix temps lajuda a la reflexi sobre la realitat i a formar-se un sentit crtic. Tenint en compte la situaci sociolingstica de les Illes Balears, s particularment necessari que es treballin actituds lingstiques i seliminin prejudicis a fi que lalumnat simpliqui plenament en el comproms, en tant que ciutadans conscients del procs de recobrament de la normalitat lingstica. Dacord amb aix, el currculum es divideix en quatre blocs de continguts. La descripci interna de cada bloc canvia segons el tractament diferent que es fa dels conceptes al primer i al segon curs de batxillerat. Quant a la distribuci, shan posat tres blocs a cada nivell per tal devitar repeticions innecessries i diversificar en excs loferta. Sentn que a primer de batxillerat es reforaran els conceptes ortogrfics i gramaticals i a segon, ja consolidats aquests, es podr destinar una atenci major a la histria social i a la sociolingstica. Sha de ressaltar que els continguts especfics daquesta etapa reben un tractament ms continuat i unitari.

58

Bloc 1. Comunicaci i tcniques de treball. Es centra en les habilitats lingstiques de comprendre, analitzar i produir textos orals i escrits, preferentment formals. Socupa dels aspectes essencials de la tipologia textual i tamb dels procediments de recerca, selecci i manipulaci de dades, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC). Bloc 2. Estudi de la llengua. Est orientat a la reflexi sobre els aspectes fontics, morfosintctics i lexicosemntics de la matria, per vinculada a ls de la llengua i a una anlisi ms global del text, a fi de sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre les estructures lingstiques. Bloc 3. Llengua i s. Va referit a la comprensi i presa de conscincia de la necessitat de normalitzaci de la llengua prpia, de valorar-la com un dels principals signes didentitat de les Illes Balears i de base de comunicaci com a eina fonamental de comunicaci al mateix temps que es pren conscincia tamb de la realitat plurilinge i multicultural de lEstat espanyol i del mn, de les varietats internes de la llengua (histrica, geogrfica, social i funcional), del coneixement de la seva histria i de la situaci actual tant legal com ds de la llengua catalana. Bloc 4. Literatura. Es basa en lampliaci de la competncia comunicativa i lingstica, la consolidaci de lhbit lector, el desenvolupament del sentit crtic, el refor dels sabers relatius al context en qu shan produt els textos literaris i laplicaci daquests coneixements a la seva anlisi i interpretaci. A ms, un aprenentatge ben dirigit de la literatura ajuda al compliment dels restants objectius formatius del batxillerat: autoconeixement, comprensi del comportament hum i enriquiment cultural. Quant a la diversitat de lalumnat, cal recordar que es treballa, dentrada, amb allots i allotes de 16 a 18 anys, amb interessos ja molt diversificats segons la modalitat de batxillerat escollida, molts dels quals probablement continuaran estudiant, per daltres, no, i cal tenir present quin s el mnim com que hauria de tenir qualsevol alumne o alumna en acabar aquest cicle. Comptat i debatut, aquesta matria ha de completar i refermar durant el batxillerat els ensenyaments adquirits a letapa educativa anterior i ha de garantir el domini flut de la capacitat comunicativa de lalumnat en la llengua prpia de les Illes Balears, el catal. Aquesta capacitat se centra bsicament en la reflexi i lanlisi, la reelaboraci i la producci textuals, referides especialment als mbits formals. Pel que fa a lestudi de les unitats de la llengua, de les seves relacions i funcions, senfocar des de la reflexi i sorientar cap a una millora de ladequaci, la coherncia, la cohesi i la correcci del text. Per altra banda, lestudi de la literatura sorientar a la consolidaci de lhbit lector, a la reflexi sobre les obres treballades i el context en qu foren creades, i a ladquisici dun criteri propi. Quant al coneixement de les varietats lingstiques i el seu s, haur de contribuir a eradicar prejudicis i a promoure actituds crtiques davant els usos del llenguatge que representen comportaments discriminatoris. Sha de reforar la llengua prpia per poder encarar amb seguretat laprenentatge daltres llenges i afavorir la cohesi social. Finalment, cal no oblidar que en el mn actual, en constant transformaci, es requereix un domini de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.

59

PROGRAMACI DE 1r BATXILLERAT

I- Objectius
Lensenyament de la llengua catalana i literatura en letapa de batxillerat tendr com a objectiu desenvolupar en lalumnat les capacitats segents:

Identificar i comprendre textos orals i escrits emesos en el model estndard o en qualsevol varietat interna de la llengua, propera al context de lalumnat. Produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci textuals. Llegir de manera expressiva qualsevol tipus de text amb la pronncia i lentonaci adequades. Fer un s correcte de les normes que regulen lortografia, la morfologia, la sintaxi i el lxic. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llenges i apreciar els processos de desplegament i normalitzaci de la llengua catalana. Valorar la realitat plurilinge i multicultural del mn davui, posant atenci a lrea de parla catalana i a les Illes Balears en particular, a lEstat espanyol en general i a Europa. Conixer les caracterstiques generals dels perodes ms representatius de la literatura catalana, com tamb saber-ne contextualitzar els autors i les obres ms destacades. Analitzar i comentar, des del punt de vista formal i de contingut, textos en prosa i en vers, de qualsevol tipologia, fent de la lectura una forma denriquiment personal i dobertura al mn. Veure la llengua i la literatura com a mitj de comunicaci individual i social, com a eina dinterpretaci de la realitat i mostra del patrimoni cultural. Emprar tcniques de recerca, selecci amb sentit crtic, elaboraci i presentaci de la informaci, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci.

II- Continguts seqenciats per avaluacions

1a. Avaluaci
BLOC 1. Comunicaci Aprendre a aprendre: el resum i lesquema. Els mapes conceptuals. Llengua oral i llengua escrita. Anlisi de texts orals: el debat. Anlisi de texts escrits. El comentari de text i el comentari literari. Prctiques de comentari. BLOC 2. Estudi de la llengua Lingstica del text: Lestudi tradicional de la llengua,. La lingstica textual. La tipologia textual. Els gneres literaris. Els gneres textuals. Morfosintaxi: Categories i tipus de paraules. Interferncies: lo neutre. El gnere, el nombre, la concordana. Lxic: lorigen del lxic (paraules patrimonials, arcaismes, prstecs, neologismes i barbarismes. Els diccionaris i les enciclopdies. Fontica i ortografia: Lortografia de les vocals (apstrof, contraccions, guionet, accent i diresi).
60

BLOC 3. Literatura El naixement duna cultura. El llat i les llenges romniques. El primer roman. Els prstecs lxics. Els primers texts. La poesia trobadoresca. La creaci de la prosa medieval. El context social europeu. Ramon Llull. Les crniques medievals. BLOC 5. Tcniques de treball (seran les mateixes al llarg del curs) Tcniques de recerca dinformaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Comprensi de textos de lmbit acadmic, posant mfasi a la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci). Interpretaci, assimilaci i integraci als coneixements previs de les informacions lingstiques i literries que proporcionen les diferents fonts de consulta, especialment sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les relacionades amb el registre i amb la normativa. Utilitzaci de les biblioteques i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. Utilitzaci autnoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de lentorn i de les biblioteques virtuals. s progressivament autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics dels processadors de textos. Presa dapunts. Anlisi. Estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa danotacions. Sntesi. Elaboraci desquemes i resums. Planificaci i elaboraci de guions, esquemes i esborranys previs a la producci de textos propis. Revisi i correcci de textos produts per un mateix dacord amb les habilitats i els continguts apresos. Valoraci de latenci, la concentraci i la memria com a eines tils per a laprenentatge de conceptes lingstics. Autoavaluaci i crtica del propi procs daprenentatge. Correcci de les produccions prpies, orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part dels procs daprenentatge amb una actitud positiva. Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques.

2a Avaluaci
BLOC 1. Comunicaci Ladequaci pragmtica en lmbit literari. Prctiques de comentari literari. La mtrica. Estrofes i composicions. Les figures retriques. La coherncia semntica de lobra literria. La cohesi dels texts literaris. BLOC 2. Coneixement de la llengua

61

Lingstica del text: Les propietats del text. Ladequaci pragmtica. La coherncia semntica. Morfosintaxi: Loraci i lenunciat. El sintagma nominal. El sintagma verbal. Els complements. Les preposicions. El verb. Les perfrasis verbals. Lxic: La creaci del lxic. La derivaci. La composici. Les locucions lxiques. Fontica i ortografia: Consonantisme.

BLOC 3. Literatura La cultura urbana del segle XIV. Les institucions poltiques, econmiques i religioses. La poesia cortesana. La prosa moralitzadora del segle XIV. Anselm Turmeda. Bernat Metge. La prosa del segle XIV. Entre cavallers i burgesos. Lestndard literari del segle XIV. La narrativa cavalleresca. Curial e Gelfa. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc. Isabel de Villena. Joan Ros de Corella. BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

3a Avaluaci
BLOC 1. Comunicaci Els texts expositius. Els texts argumentatius. Els gneres en lmbit acadmic. Els gneres en lmbit periodstic. Els gneres en lmbit electrnic. BLOC 2. Coneixement de la llengua Lingstica del text: La cohesi sintctica. Morfosintaxi: Els pronoms personals i adverbials. Ladverbi. Classes doracions. Loraci simple i loraci composta. Els relatius. Lxic: Les relacions lxiques. Els barbarismes. Fontica i ortografia: Els signes de puntuaci. BLOC 3. Literatura La poesia del segle XV. Els corrents esttics europeus. Jordi de Sant Jordi. Ausis March. Jaume Roig. Joan Ros de Corella. La literatura satrica. Ledat moderna. El context histric. El Renaixement. El Barroc. El Neoclassicisme (El segle XVIII a Menorca: Joan Ramis i Ramis). La literatura popular: el Cant de la Sibilla. La rondallstica: principals recopiladors. BLOC 4. Llengua i s La comunicaci. Les funcions del llenguatge. Els mbits ds lingstic. La variaci lingstica. Les llenges del mn. Les llenges dEuropa. Introducci a la sociolingstica. BLOC 5. Tcniques de treball (veure desenvolupament a la 1a avaluaci)

III- Metodologia
62

PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS

Pel que fa a la llengua oral: lectura en veu alta, exposicions orals i intervencions a classe. Aplicaci de les normes ortogrfiques, morfosintctiques i lxiques en la producci, la revisi i la correcci de textos propis. Consulta de diccionaris, gramtiques i Internet per preparar i corregir els textos propis. Anlisi individual i collectiva de la producci escrita prpia i detecci derrors. Formulaci de frases i pargrafs. Assaig de diferents solucions per expressar una mateixa idea per escrit. Prctica del registre formal oral i escrit. Anlisi de textos literaris catalans, tenint en compte el context histric. Lectura comentada individualment i col collectivament dobres literries senceres o parcials. Comentari daltres mostres artstiques (plstiques, musicals, etc.) relacionades amb l'poca o el moviment estudiats. Identificaci, anlisi i descripci de la realitat plurilinge i multicultural de l'Estat espanyol. Reflexi i anlisi de la situaci sociolingstica de la llengua catalana. Si detectam que qualque alumne te problemes amb lortografia i/o la gramtica, haur de realitzar una serie dexercicis del programa informtic PELC, que el professor sencarregara destablir. Alternativament, podr comprar llibretes dexercicis auto correctius. El professorat en marcara alguns exercicis - o tots - i a final de curs les recollira per a la seva avaluaci, com a requisit indispensable per aprovar el curs. Si detectam mancances de cultura lingstica catalana bsica, establirem proves especifiques, obligatries, avaluables i vinculants de cara al resultat final. Els alumnes hauran de preparar-se-les autnomament, encara que podran demanar orientaci bibliogrfica. En qualsevol altre tipus de mancana, el professor es reserva el dret dinstituir lectures, proves o exercicis igualment especfics, obligatoris, avaluables i vinculants de cara a l'avaluaci.

ACTITUDS

Valoraci de la histria i el llegat cultural i literari de la llengua. Curiositat envers els nostres orgens literaris. Actitud analtica dels factors que incideixen en el naixement i lexpansi duna llengua. Actitud positiva envers la diversitat lingstica europea. Valoraci dels elements contextuals dels fets literaris. Actitud analtica dels factors que incideixen en la denominaci de les llenges. Valoraci del fet literari com a producte lingstic, esttic i cultural. Valoraci de la literatura com a referent esttic. Actitud positiva envers la correcci ortogrfica. Actitud positiva envers ls normatiu de la morfosintaxi. Actitud positiva envers la riquesa i la precisi en ls del lxic. Actitud positiva envers el treball individual, amb atenci a les condicions ambientals, de recursos, de tcniques, amb qu lalumnat treballa dia a dia. Actitud positiva envers el treball en grup; valoraci dels avantatges del treball cooperatiu.

63

Actitud crtica davant els usos lingstics discriminatoris de gnere, lingstics, racials, etc., i evitaci daquesta prctica en la comunicaci diria.

METODOLOGIA

Pel que fa a la historia de la literatura catalana, segons sha pogut veure a la programaci dels continguts, hem decidit continuar la lnia del curs passat i centrar-nos nomes en lEdat Mitjana i encara mes, en els seus quatre puntals bsics (Llull, les crniques, March i el Tirant). Hi ha diversos motius que pensam que justifiquen una decisi que molts consideraran radical. En primer lloc, la qualitat daquesta literatura no es comparable a la del Barroc i el Neoclassicisme catalans. No es mes important que els alumnes, en acabar el batxillerat, tenguin clar que representa Ramon Llull i de que ens parla abans que no el vallfogonisme o els mltiples castellanismes que farceixen els escrits de Joan Ramis? No estam dejectant aquests dos autors. Tampoc no pensam que el Barroc o el Neoclassicisme no siguin poques fascinants per estudiar. Per quan hom es troba amb el panorama que ofereixen avui en dia els plans destudis i el consegent nivell dels estudiants de batxillerat, no te mes remei que prioritzar. I prioritzar significa fer una tria, sempre subjectiva i discutible, de vegades fins i tot dolorosa. En segon lloc, ens estimam ms veure noms quatre temes amb una certa profunditat que no pinzellades superficials i sobretot teriques sobre cadascun dels autors que es consideren cannics. I sobretot, ens estimam ms tenir temps per llegir textos amb els alumnes que no per fer classes magistrals, plenes de llistes de ttols, cronologies i altres tem s que nomes serveixen per memoritzar. En darrer lloc, exigirem uns coneixements basco-mitjans nicament sobre els quatre temes esmentats, que seran objecte dexamen. Tota la resta de literatura que puguem veure durant el curs sencaminara a reforar el seu sentit crtic, la seva capacitat lectora, la seva perspiccia i la seva reflexi, per no ser examinada de la manera tradicional. Dit duna altra manera: estam simplificant de manera extraordinria la tasca dels estudiants (la tan temuda i tan ridcula matria dexamen) i, per tant, estam facilitant els bons resultats. Per tot plegat, enguany hem decidit continuar apostant per ampli ventall de textos que creim molt estimulants, tot mesclant des del primer moment la literatura catalana amb la universal, lEdat Mitjana amb qualsevol altra poca. Estam convenguts que el benefici que nobtindrem (en termes daprofitament, inters, reflexi, anlisi i sentit critic) compensara amb escreix el preu que pagarem (obviar algunes poques i alguns noms cannics de la literatura catalana). Per aix, ser imprescindible estimular i apreciar la participaci de lalumnat, tot respectant la seva opini alhora que el desviam de qualsevol interpretaci aberrant. Iniciarem una tasca prou difcil i massa sovint menystinguda a lensenyament de les literatures: la consolidaci duna lectura critica i personal, tot i que fonamentada en els punts bsics de la teoria literria i en les nocions, tamb bsiques, d'histria de la literatura catalana. Ensenyament de la llengua dins laula. El plantejament de laprenentatge de la llengua escrita, que per qesti de temps, haur docupar un lloc secundari respecte de la literatura, es far seguint el criteri de donar primacia a la norma per damunt de les excepcions. El punt de partida ser treballar amb textos (molt sovint de creaci prpia), de manera que els alumnes assimilin les normes de forma inductiva. Tamb es treballara amb algunes fitxes dexercicis tradicionals de gramtica. Programa PELC. Tots aquells alumnes que necessitin un refor dortografia i gramtica hauran de practicar aquests continguts a partir del programa PELC. Els exercicis shauran
64

danar realitzant de manera constant, a partir duns terminis trimestrals que marcarem a principi de curs per tal devitar que els alumnes facin tots els exercicis a corre-cuita en el darrer moment. S'haur dobtenir un 70% de mitjana per considerar satisfactori el resultat. CONTINGUTS TRANSVERSALS
EDUCACI PER A LA NO-DISCRIMINACI

La llengua ens comunica, ens uneix i ens identifica, no ens separa. Cal evitar els usos lingstics discriminatoris de gnere, lingstics, racials, etc. Hom pot partir dalguns exemples discriminatoris en ls del llenguatge (el senyor en tal i la senyoreta en tal altra, fer feina com un negre, feina de xinesos, lhome pblic i la dona pblica). Es pot proposar una roda perqu lalumnat naporti ms exemples.

Recursos i mitjans

Impresos: Llengua catalana i literatura 1rBatxillerat. Projecte La Casa del saber/ Illes Balears, Santillana, S.L. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat. / Projecte La Casa del saber/ Illes Balears, Santillana. Diccionari de llengua catalana (de lEnciclopdia catalana o similar) i/o diccionaris on line. Materials TIC: Adreces web que es donaran durant el curs i altres feines proposades a l'Aula virtual moodel centre. CD. Recursos multimdia. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Gestor davaluaci. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat, Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat Grup Promotor / Santillana, S.L. CD. Documents curriculars i administratius. 1R Batxillerat Projecte La Casa del saber/ Illes Balears, Santillana, S.L. Lectures obligatries: (cada professor triar una lectura per avaluaci)

Ramon Llull, Llibre de les bsties, Ed. Laertes. Antologia de poesia catalana, Ed. 62. collecci Educaula B. Metge, El Somni. Ed. Laertes Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, Ed. Laertes. Joan Ramis, Lucrcia, Ed. Proa. * Cada curs far 4 lectures a criteri del professor.

VI- Avaluaci Criteris mnims d' avaluaci :

65

Seleccionar i processar la informaci relacionada amb els mbits familiar, social, acadmic i dels mitjans de comunicaci. Assimilar oralment i per escrit diferents tipus de textos formals, assenyalant-ne les idees principals i les secundries, la intenci comunicativa, i aportant-hi una opini personal. Distingir els elements que formen part del procs de comunicaci i les funcions del llenguatge predominants (bloc 1). Elaborar treballs acadmics que sajustin a unes normes prefixades, mitjanant la consulta de fonts de documentaci tradicionals i de les procedents de les TIC. Aplicar tcniques de comentari lingstic i literari de textos tenint-ne en compte el context histric (bloc 1). Redactar textos formals amb cohesi, coherncia, adequaci i correcci, tot seguint les fases del procs de creaci dun text: planificaci, estructuraci i redacci. Planificar i exposar oralment un tema tenint en compte les propietats textuals (blocs 1 i 2). Identificar les diferents unitats lingstiques, les seves combinacions, relacions i funcions. Aplicar les normes fontiques, ortogrfiques, morfosintctiques i lxiques en la correcci de textos propis o daltres (bloc 2). Conixer i valorar levoluci histrica de les formes literries des de ledat mitjana fins a lactualitat, relacionant-les amb les obres i els autors ms destacats del seu perode (bloc 4). Contextualitzar textos literaris dins la producci de lautor i el marc sociocultural de lpoca (bloc 4). Realitzar treballs crtics sobre la lectura dobres significatives de diferents poques o moviments, interpretant-les en relaci amb el seu context histric i literari, obtenint la informaci bibliogrfica necessria i efectuant una valoraci personal (bloc 4).

PROCEDIMENTS Observaci directa del treball a laula. Proves especfiques. Treballs especfics (lectures, debats orals, exposicions). Proves globals. INSTRUMENTS Fitxa de registre de lalumne. Proves escrites i orals peridiques. Activitats diries. Comentari de text. Lectures programades. s de la llengua oral en debats i exposicions. Treball individual i en grup. Participaci, atenci, assistncia. ACTIVITATS
DE DESENVOLUPAMENT

En grup redut, elaboraci dun croquis de la prpia ciutat o poble, que reculli la distribuci de la poblaci cristiana, musulmana i jueva en els carrers existents als segles XIII o XIV. En grup redut, elaborar un mapa conceptual que expliqui els elements contextuals de la vida i lobra de Ramon Llull. Lectura de texts i identificaci dels elements lxics caracterstics de laportaci lingstica de Ramon Llull.
66

Organitzaci dun debat a laula sobre els valors que demana la convivncia de cultures i religions en lactualitat, en oposici als fets histrics esdevenguts als segles XIII i XIV i els valors daquella societat. Elaboraci dun cmic que narri i expliqui la vida i els objectius de lobra de Ramon Llull. Elaboraci dun cmic que expliqui algun dels episodis narrats per qualsevol de les quatre crniques medievals, en qu es reflectesquin els elements contextuals del moment i el pensament i objectius dels protagonistes. En grup redut, elaboraci de dues taules cronolgiques: una que reculli el perode de guerra entre cristians i musulmans que afect els territoris de la Corona dArag, i una altra que reculli el perode que afect els territoris de la Corona de Castella. Escenificaci, a partir dun text dramtic previ o dun text treballat per lalumnat, dalguna de les cerimnies feudals en qu es palesaven els valors medievals: vassallatge, lleialtat, teocentrisme, providencialisme. Consulta bibliogrfica i elaboraci dun mapa europeu, que inclogui la Mediterrnia i el nord dfrica, i que descrigui, amb lnies de colors diferents, els viatges de Ramon Llull, a fi de demanar recursos a reis o papes o de divulgar el cristianisme. Consulta bibliogrfica i elaboraci dun mapa conceptual que expliqui les tensions entre la noblesa i el rei, que esclataren en la guerra de la Uni, i del paper que hi jugaren les ciutats com a suport del rei.

DE REFOR

DAMPLIACI

Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):

Durant el curs es faran 3 avaluacions. Per aprovar el curs shan dhaver assolit els objectius mnims de cada avaluaci. En cas de no ser aix, lalumne tendr dret de fer una recuperaci per avaluaci quan el professor ho trobi oport. Aspectes qualificables: En la qualificaci es tendran en compte els segents aspectes: 4. Continguts i lectura. Es faran com a mnim 2 exmens de continguts per avaluaci. *Lectura: per aprovar lavaluaci s necessari realitzar les lectures proposades i les activitats corresponents. 2. Treballs i activitats de classe. Teniu en compte els segents aspectes per a la valoraci daquest apartat: Assistncia i puntualitat a classe. s obligatori assistir a totes les classes. Lalumne que falti injustificadament a partir dun 10 % de les classe haur danar a lavaluaci final.

Exercicis al dia i lliurament puntual dels treballs encomanats. Participaci en les diverses activitats collectives promogudes pel Departament. Respecte cap als altres, aix com cap a les installacions del centre. Valoraci positiva de ls social i normalitzat de la llengua catalana

67

Haver estat capa de comprendre el carcter esttic de les obres literries comentades a classe, o llegides individualment

Exmens contingut+ Treballs+Activitats Lectura 80,00% 20,00%

68

PROGRAMACI DE SEGON DE BATXILLERAT

I-Objectius

Lensenyament de la llengua catalana i literatura en letapa de batxillerat tendr com a objectiu desenvolupar en lalumnat les capacitats segents: Identificar i comprendre textos orals i escrits emesos en el model estndard o en qualsevol varietat interna de la llengua, propera al context de lalumnat. Produir missatges orals i escrits amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci textuals. Llegir de manera expressiva qualsevol tipus de text amb la pronncia i lentonaci adequades. Fer un s correcte de les normes que regulen lortografia, la morfologia, la sintaxi i el lxic. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llenges i apreciar els processos de desplegament i normalitzaci de la llengua catalana. Valorar la realitat plurilinge i multicultural del mn davui, posant atenci a lrea de parla catalana i a les Illes Balears en particular, a lEstat espanyol en general i a Europa. Conixer les caracterstiques generals dels perodes ms representatius de la literatura catalana, com tamb saber-ne contextualitzar els autors i les obres ms destacades. Analitzar i comentar, des del punt de vista formal i de contingut, textos en prosa i en vers, de qualsevol tipologia, fent de la lectura una forma denriquiment personal i dobertura al mn. Veure la llengua i la literatura com a mitj de comunicaci individual i social, com a eina dinterpretaci de la realitat i mostra del patrimoni cultural. Emprar tcniques de recerca, selecci amb sentit crtic, elaboraci i presentaci de la informaci, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci.

1a Avaluaci
Bloc 1. Comunicaci i tcniques de treballs La comprensi del text L'esquema i mapa conceptual El comentari literari Els recursos del texts retrics i narratius El comentari de text: ladequaci pragmtica

Bloc 2. Estudi de la llengua

69

Lingstica del text: les propietats del text, els generes literaris i els textuals Ladequaci pragmtica i la coherencia semntica Morfosintaxi: categories de paraules i interferncies lingstiques Reps de gnere, nombre, concordana i pronoms* Lxic: origen, paraules patrimonials, neologismes, prstecs, cultismes i derivats Reps Fontica i ortografia* ( a totes les avaluacions)

Bloc 3. Llengua i s Llengua i societat Origen i evoluci de la llengua La variaci lingstica: diastrtic, diafsic, diacrnica i diatpic

Bloc 4. Literatura
l

La literatura al s. XIX: context europeu

El Romanticisme. La Renaixena. Els Jocs Florals. Caracterstiques de la Renaixena al Principat, al Pas Valenci i a les Illes Balears. Jacint Verdaguer. El costumisme. Caracterstiques. Realisme i naturalisme. Narcs Oller

ngel Guimer: Caracterstiques. Trajectria literaria

La literatura del segle XX: marc histric i cultural. El Modernisme. Concepte, corrents i etapes. La poesia modernista: Joan Maragall. La narrativa modernista.: Vctor Catal. El teatre modernista: Santiago Rusiol El Noucentisme. Josep Carner
El teatre noucentista:

LEscola Mallorquina. Concepte i caracterstiques. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

3 generacions de poetes

2a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 4, 5 i 6 del llibre de text. Bloc 1. Comunicaci i tcniques de treballs

70

 El comentari de text: la coherncia semntica, la cohesi sintctica i la conclusi i valoraci final. Bloc 2. Estudi de la llengua Lingstica del text: la cohesi sintctica. Els texts literaris i humanstics Morfosintaxi: reps constituents oraci; SV i els seus complements i perfrasis verbals Lxic: la creaci del lxic (derivaci i composici); jocs lxic; la terminologia i l'abreviaci i les locucions lxiques verbals i nominals Reps Fontica i ortografia* : les consonants Bloc 2. Llengua i s Concepte de Sociolingstica Llenges en contacte Bilingisme i diglssia Conflicte lingstic: minoritzaci, substituci i normalitzaci

Bloc 4. Literatura
l

La literatura del segle XX (cont) Els moviments d'avantguarda La narrativa dels anys 20 i 30 Poesia dels anys 20 i 30: generaci de la Repblica:* B. Rossell Prcel El trencament de la guerra civil: la continutat potica

3a Avaluaci
Els continguts d' aquest segon trimestre corresponen a les unitats 7,8 i 9 del llibre de text.

Bloc 1. Comunicaci i tcniques de treballs

El comentari de text: prctica I i II

Bloc 2. Estudi de la llengua Lingstica del text: els textos periodstics, publicitaris, cientfics i tcnics i jurdics i administratius El treball monogrfic Morfosintaxi: reps de l'adverbi, les preposicions i interjeccions. L'oraci composta Lxic: Les locucions lxiques adjectives i adverbials

71

Les relacions lxiques La variaci lxica: els geosinnims o varietats dialectals Els barbarismes Reps Fontica i ortografia* : les consonants nasals, vibrants, laterals i la h. Els signes de puntuaci

Bloc 2. Llengua i s Les actituds i els prejudicis lingstics Les poltiques lingstiques La normativitzaci i normalitzaci Realitat plurilinge de l'estat. El marc legal Realitat sociolingstica de la llengua catalana

Bloc 4. Literatura Literatura de postguerra:

La narrativa: Tipus i principals autors: Merc Rodoreda, Lloren Villalonga i Josep Pla La poesia simbolista i realista. S. Espriu i Pere Quart Les darreres generacions potiques i la postmodernitat El teatre Narrativa dels anys 70 i 80 L'assaig al llarg del segle XX

OBSERVACIONS: Dins el Bloc de Comunicaci i tcniques de treball es desenvoluparan

tot al llarg del curs les segents habilitats que es poden considerar transversals i molt tils per a la preparaci del treball monogrfic que s'haur de fer al llarg del curs:
.Presa dapunts i tcniques per a la presa danotacions. Elaboraci desquemes, mapes conceptuals i resums. Planificaci i elaboraci de guions, esquemes i esborranys previs a la producci de textos propis. Revisi i correcci de textos produts per un mateix dacord amb les habilitats i els continguts apresos.

72

Maneig de la bibliografia proporcionada pel professor de l'assignatura tant impresa com digital. Tcniques de recerca dinformaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). Utilitzaci de les biblioteques i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. Utilitzaci autnoma de manera progressiva de la biblioteca del centre, de les biblioteques de lentorn i de les biblioteques virtuals. Autoavaluaci i crtica del propi procs daprenentatge. Correcci de les produccions prpies, orals i escrites. Acceptaci de lerror com a part dels procs daprenentatge amb una actitud positiva. Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant manuscrits com digitals, amb respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques

CONTINGUTS TRANSVERSALS (Educaci per a la no discriminaci) La llengua ens comunica, ens uneix i ens identifica, no ens separa. Cal evitar els usos lingstics discriminatoris de gnere, lingstics, racials, etc. Hom pot partir dalguns exemples discriminatoris en ls del llenguatge (el senyoren tal i la senyoreta en tal altra, fer feina com un negre, feina de xinesos, lhome pblic i la dona pblica). Es pot proposar una roda perqu lalumnat naporti ms exemples. El llibre de Jess Tuson proposat a la 3a avaluaci pot ser til per qestionar el tema dels prejudicis lingstics que no sn ms que una derivaci de prejudicis socials ms generals com el racisme, xovinisme, etc. A part del llibre, es treballaran textos de diferent tipologia i gnere textual on es qestiones aquests prejudicis.

PROCEDIMENTS, DESTRESES I HABILITATS

l l

Pel que fa a la llengua oral: lectura en veu alta, exposicions orals i intervencions a classe. Aplicaci de les normes ortogrfiques, morfosintctiques i lxiques en la producci, la revisi i la correcci de textos propis. Consulta de diccionaris, gramtiques i Internet per preparar i corregir els textos propis.
73

Realitzaci dexercicis a travs del programa PELC, en cas que l'alumne ho necessiti. Alternativament, podr comprar llibretes dexercicis autocorrectius. El professorat en marcara alguns exercicis - o tots - i a final de curs les recollir per a la seva avaluaci, com a requisit indispensable per aprovar el curs. Anlisi individual i collectiva de la producci escrita prpia i detecci derrors. Si detectam problemes dexpressi escrita en alguns alumnes, aquests hauran de realitzar una altra srie dexercicis del programa PELC, sempre sota la supervisi peridica i a distncia del professor. Aix no obsta perqu el professor pugui tamb proporcionar fitxes amb exercicis sobre adequaci, coherncia i cohesi dels textos escrits, que seran requisit indispensable per aprovar el curs. Reformulaci de frases i pargrafs. Assaig de diferents solucions per expressar una mateixa idea per escrit. Prctica del registre formal oral i escrit. Anlisi de textos literaris catalans, tenint en compte el context histric. Lectura comentada individualment i collectivament dobres literries senceres o parcials. Comentari daltres mostres artstiques (plstiques, musicals, etc.) relacionades amb lpoca o el moviment estudiats. Identificaci, anlisi i descripci de la realitat plurilinge i multicultural de l'Estat espanyol. Reflexi i anlisi de la situaci sociolingstica de la llengua catalana. Si detectam mancances de cultura lingstica catalana bsica, establirem proves especfiques, obligatries, avaluables i vinculants de cara al resultat final. Els alumnes hauran de prepararse-les autnomament, encara que podran demanar orientaci bibliogrfica. En qualsevol altre tipus de mancana, el professor es reserva el dret dinstituir lectures, proves o exercicis igualment especfics, obligatoris, avaluables i vinculants de cara a lavaluaci

l l

l l l l

l l l

ACTITUDS
l

Valoraci de la histria i el llegat cultural i literari de la llengua.

Curiositat envers els nostres orgens literaris.

l l l l l l

Actitud analtica dels factors que incideixen en el naixement i lexpansi duna llengua. Actitud positiva envers la diversitat lingstica europea. Valoraci dels elements contextuals dels fets literaris. Actitud analtica dels factors que incideixen en la denominaci de les llenges. Valoraci del fet literari com a producte lingstic, esttic i cultural. Valoraci de la literatura com a referent esttic.
74

l l l l

Actitud positiva envers la correcci ortogrfica. Actitud positiva envers ls normatiu de la morfosintaxi. Actitud positiva envers la riquesa i la precisi en ls del lxic. Actitud positiva envers el treball individual, amb atenci a les condicions ambientals, de recursos, de tcniques, amb qu lalumnat treballa dia a dia. Actitud positiva envers el treball en grup; valoraci dels avantatges del treball cooperatiu. Actitud crtica davant els usos lingstics discriminatoris de gnere, lingstics, racials, etc., i evitaci daquesta prctica en la comunicaci diria.

Recursos i mitjans
Impresos: Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat. Projecte La casa del saber, Illes Balears Santillana, S.L. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat , Projecte La casa del saber, Voramar Santillana, S.L. (edici valenciana; no existeix la de Balears). Materials TIC: Adreces web enllaades al primer tema de l' Aula virtual 2 del centre (moodle) aquesta assignatura. Lectures obligatries: 1a Avaluaci: ngel Guimer, Terra Baixa, Ed. Barcanova Autors diversos, Antologia de poesia catalana, Ed. 62 (es llegir tot al llarg del curs) 2a Avaluaci: Merc Rodoreda, Mirall Trencat, Club Editor 3a Avaluaci: Jess Tuson, Una imatge no val ms que mil paraules, Edit. Empries dedicada a

Criteris d' avaluaci generals:

Seleccionar i processar la informaci relacionada amb els mbits familiar, social, acadmic i dels mitjans de comunicaci. Assimilar oralment i per escrit diferents tipus de textos formals, assenyalant-ne les idees principals i les secundries, la intenci comunicativa, i aportant-hi una
75

opini personal. Distingir els elements que formen part del procs de comunicaci i les funcions del llenguatge predominants (bloc 1). Amb aquest criteri es pretn avaluar la capacitat per a identificar els textos de diferents gneres dintre dels principals mbits ds, per a reconixer alguns factors que intervenen en la producci dels textos (el tema i el context social, el propsit, la relaci entre lemissor i el destinatari, el canal utilitzat, lesquema textual i el registre), per a relacionar els seus trets lingstics ms rellevants amb aquests factors de la situaci comunicativa i per a valorar ladequaci i eficcia del registre utilitzat en cada context. Elaborar treballs acadmics que sajustin a unes normes prefixades, mitjanant la consulta de fonts de documentaci tradicionals i de les procedents de les TIC. Aplicar tcniques de comentari lingstic i literari de textos tenint-ne en compte el context histric (bloc 1). Aquest criteri es refereix a la valoraci de la capacitat per a accedir de forma autnoma a les fonts dinformaci, per a destriar les dades pertinents en relaci amb un determinat propsit comunicatiu, per a organitzar aquesta informaci mitjanant fitxes, resums, esquemes, etc. i per a reutilitzar-la en lelaboraci dun text expositiu o argumentatiu (una exposici acadmica, un breu assaig o un article dopini). Savaluar el coneixement i ls de les diverses fonts dinformaci, tant de les tradicionals en el mn acadmic (diccionaris, enciclopdies, estudis especialitzats, etc.), com dels mitjans de comunicaci (premsa, televisi, rdio, etc.) o daquelles amb format digital, amb una perspectiva oberta i crtica davant fenmens com la manca dobjectivitat, la manipulaci informativa o lexcs dinformaci, que faciliti lavaluaci dels continguts i de les formes de transmissi. Redactar textos formals amb cohesi, coherncia, adequaci i correcci, tot seguint les fases del procs de creaci dun text: planificaci, estructuraci i redacci. Planificar i exposar oralment un tema tenint en compte les propietats textuals (blocs 1 i 2). Shan de saber aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a lhora de produir missatges orals i escrits. Conv valorar, a ms de la rellevncia de les dades dacord amb la finalitat el text, lorganitzaci coherent dels continguts, la cohesi dels enunciats successius del text, la solidesa de largumentaci i s del registre adequat. Es tindran tamb en compte ls apropiat de procediments de citaci (notes a peu de pgina, cometes, etc.) i la inclusi correcta de la bibliografia consultada. Daltra banda, es comprovar la capacitat de planificar i realitzar una breu exposici oral prpia de lmbit acadmic. En aquest tipus dexposicions es valoraran aspectes com la consulta de les fonts apropiades, la selecci de la informaci rellevant, lestructuraci del contingut, lelecci del registre apropiat i ls de recursos per a guiar als odors i mantenir la seva atenci; tamb es valorar, quan escaigui, la rellevncia dels arguments seleccionats. Identificar les diferents unitats lingstiques, les seves combinacions, relacions i funcions. Aplicar les normes fontiques, ortogrfiques, morfosintctiques i lxiques en la correcci de textos propis o daltres (bloc 2). Es reconeixer lestructura semntica i sintctica de loraci i les diferents possibilitats duni doracions per a formar enunciats complexos en funci del context i de les intencions de lemissor. Savaluar ls correcte de les convencions ortogrfiques. Satendr als diferents factors de la situaci comunicativa, el registre, les modalitats de loraci en relaci amb els actes de parla que es realitzen; les formes dexpressar la subjectivitat i lobjectivitat, els procediments de connexi i els connectors i marcadors propis dels diferents textos; els procediments anafrics, les relacions lxiques formals i semntiques i el paper de les terminologies en lmbit acadmic; el paper dels temps verbals com procediments de cohesi i
76

ls dels temps i maneres verbals i de les perfrasis; els procediments lingstics i paralingstics dinclusi del discurs duns altres. Conixer i valorar levoluci histrica de les formes literries des de ledat mitjana fins a lactualitat, relacionant-les amb les obres i els autors ms destacats del seu perode (bloc 4). Savalua la capacitat per a sintetitzar els coneixements sobre la literatura dins un marc global que inclou tant els aspectes literaris com el context histric, social i cultural, evitant la dispersi del coneixement. Es pot partir de la confecci i interpretaci de quadres cronolgics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literries entre elles i amb la situaci social de lpoca. Contextualitzar textos literaris dins la producci de lautor i el marc sociopoltic i cultural de lpoca (bloc 4). Es tracta de valorar la capacitat per a interpretar obres literries de diferents poques i dautors rellevants en el seu context histric, social i cultural, relacionant-les amb altres obres de lpoca o del propi autor, assenyalant la presncia de determinats temes i motius i levoluci en la manera de tractar-los i reconeixent les caracterstiques del gnere que sinscriuen i procediments retrics ms usuals i, si escau, les innovacions que es produeixen en les formes (gneres, procediments retrics i versificaci). Realitzar treballs crtics sobre la lectura dobres significatives de diferents poques o moviments, interpretant-les en relaci amb el seu context histric i literari, obtenint la informaci bibliogrfica necessria i efectuant una valoraci personal (bloc 4). Savalua la capacitat per a realitzar un treball personal dinterpretaci i valoraci dalgunes obres significatives dpoques o moviments literaris diferents, llegides en la seva integritat, tant en el seu contingut com en ls de les formes literries, relacionant-la amb el seu context histric, social i literari i, si escau, amb el significat i la rellevncia del seu autor. Es valorar la selecci i utilitzaci de les fonts dinformaci bibliogrfica i dels recursos de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i tamb que els treballs acadmics incorporin elements complementaris (fitxes, ndexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Procediments i instruments a tenir en compte en l' avaluaci: Observaci directa del treball a laula. Proves especfiques. Treballs especfics (lectures, debats orals, exposicions). Proves globals. Proves escrites i orals peridiques. Activitats diries Comentari de text.

77

 Lectures programades Oralitat en debats i exposicions Treball individual i en grup Participaci, atenci, assistncia Criteris de qualificaci (regiran a cada avaluaci):
En la qualificaci es tendran en compte els segents aspectes: 1. Continguts i lectura. Es faran com a mnim 2 proves orals o escrites per avaluaci. *Lectura. Per aprovar lavaluaci s necessari realitzar les lectures proposades i les activitats corresponents. 2. Treballs i activitats de classe. Teniu en compte els segents aspectes per a la valoraci daquest apartat: Assistncia i puntualitat a classe. s obligatori assistir a totes les classes. Lalumne que falti injustificadament a partir dun 10 % de les classes haur danar a lavaluaci final. Exercicis al dia i lliurament puntual dels treballs encomanats. Participaci en les diverses activitats collectives promogudes pel Departament. Respecte cap als altres, aix com cap a les installacions del centre. Valoraci positiva de ls social i normalitzat de la llengua catalana Haver estat capa de comprendre el carcter esttic de les obres literries comentades a classe, o llegides individualment. Exmens contingut+ Treballs+Activitats Lectura 80,00% 20,00%

Aspectes a valorar en la correcci de totes les activitats (exmens, treballs, presentacions orals) dels alumnes: comprensi oral i escrita, adequaci i coneixement del tema, coherncia, cohesi i correcci lingstic.

78

Optatives de BATXILLERAT
79

OPTATIVES

BATXILLERAT

80

LITERATURA CATALANA 1R BATXILLERAT

INTRODUCCI
La literatura catalana de batxillerat t present el marc de les finalitats que sn prpies daquesta etapa del batxillerat: el sentit de formaci de lalumnat, la seva orientaci i la preparaci per a estudis posteriors. I alhora considera que en el currculum de la matria de Llengua catalana i literatura de 1r i 2n de batxillerat hi ha dhaver una part dedicada a lestudi de la literatura, cosa que obliga a plantejar aquesta matria optativa com a complementria daquests estudis i amb metodologia i camps dactuaci diferents. Aix, si als dos cursos prescriptius de llengua, la literatura es treballa, sobretot, de manera cronolgica, per tal dassegurar que lalumnat que acabi la seva etapa postobligatria tengui coneixements reals de la histria literria de la cultura catalana. A loptativa s convenient que all que la defineix sigui lobjecte mateix de la literatura: el text, la seva produci i la seva lectura. Per tant, el treball amb lobra literria ha de ser leix vertebrador del curs. La lectura de textos literaris, dels segles XIX i XX, ser el punt de partida del curs. Ats que lobjectiu del curs no s formar crtics literaris, ni escriptors, sin que s possibilitar a lalumnat que gaudeixi de a lectura i del plaer que sen derivi i que en faci una part indissociable del seu oci, cal dotar-lo de les eines (teoria literria unida al propi bagatge cultural que cada alumne aporta) que li permetin accedir amb criteri a aquest gaudi literari. Fer que lalumnat assoleixi uns nivells acceptables de competncia literria implica adquirir els coneixements indispensables que aquesta competncia requereix; entre daltres: tenir dades suficients sobre el fet literari, conixer autors, obres, poques, estils, etc. saber llegir i interpretar un text literari, saber identificar i interpretar tcniques i recursos estilstics, conixer els referents culturals i la tradici, tenir criteri per seleccionar un llibre segons els seus interessos i gusts, incorporar la literatura a la seva vida quotidiana i gaudir amb la literatura. Tot aquest procs de formaci literria, ms que no informaci literria haur de passar, necessriament, per un curs eminentment prctic, dautoformaci. Daltra banda, el currculum daquesta optativa tamb serveix per consolidar la formaci integral que comporta la capacitat destablir associacions i interrelacions entre les diverses arts, tradicions culturals, poques i esttiques. Daquesta manera, es pot arribar a una comprensi mplia i creativa, profunda i efica, del que representa el fet literari en la nostra cultura. La Literatura catalana com a matria optativa dins les modalitats del batxillerat sha dentendre com una ampliaci i un aprofundiment dels continguts literaris de la matria comuna i hauria de participar, des de la seva lgica especificitat, de la visi integrada i multidisciplinria de les diferents rees del saber, caracterstica duns estudis polivalents. Aix implica, dentrada, establir lligams amb la matria parallela, la Literatura castellana i laltra parallela optativa, la Literatura universal. Tamb la globalitat i complexitat dels fets culturals aconsellen tenir present la coordinaci, fins all on sigui possible, amb altres matries, com la Histria del mn contemporani, la Histria de lart o la Histria de la filosofia. s el moment adequat per aprofundir en tcniques de treball intellectual que esdevindran eines bsiques per entendre el mn de la creaci literria amb les implicacions culturals que sen deriven. A ms, els departaments de Llengua catalana i de
81

Llengua castellana tenen un bona ra per treballar conjuntament continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, ja que la coordinaci entre ambdues matries s essencial. Amb la intenci dapropar lalumnat a la matria sha optat per centrar els continguts a la realitat ms concreta de les obres i els autors dels segles XIX i XX. La lectura, lanlisi i la contextualitzaci de les obres literries (cinc, com a mnim, quatre del segle XX i tenint present que daquests nhi ha dhaver almanco un de cada gnere: narraci, poesia i teatre), han de ser la base per accedir al conjunt de la Literatura catalana. s necessari no oblidar, a ms, que no tan sols es tracta dajudar lalumnat a adquirir uns coneixements, en aquest cas literaris, sin tamb i sobretot, en consonncia amb els objectius generals detapa, de contribuir a ls correcte de les tcniques de comunicaci i, doncs, de fer valorar la prpia expressi com a indicativa del nivell cultural i com a possible font de gaudi personal. s per aix que la literatura no cerca noms posar en contacte lalumnat amb uns coneixements histrics, culturals i literaris; pretn, tamb, laugment i la millora qualitativa de la competncia comunicativa, mitjanant la lectura i la reflexi sobre models i experincies expressives. El fet literari pot contribuir a lautoconeixement, a la comprensi dels mecanismes de comportament individual i social, a laugment de la curiositat cap a daltres manifestacions socials i culturals, etc. La literatura pot transmetre un conjunt de valors humans: sensibilitat, esttica, esperit obert..., com a art que s. Els educadors se nhan de servir en la mesura de llurs possibilitats. La interrelaci estricta llengua-literatura pot proporcionar una font inesgotable de recursos aptes que poden servir de models de llengua, de tcniques i recursos expressius, de creativitat..., que sn absolutament consubstancials amb els objectius comunicatius de letapa. La literatura s un mitj de gaudi i de plaer que pot transportar lindividu des dels llocs ms imaginaris i extics al centre de la prpia intimitat, i aix educar la fantasia i la imaginaci. Afavorir la introspecci i aconseguir-ho mitjanant lexperimentaci del plaer que pot derivar-se duna lectura sn aspectes fonamentals per assolir en aquest nivell. En aquest sentit, la lectura, interpretaci i valoraci de texts literaris considerats com a significatius pot constituir, tamb, leix organitzador dels continguts de la matria. Cal oferir no noms la possibilitat de llegir, sin daprendre a llegir, s a dir, entendre adequadament el sistema de normes lingstiques i literries segons les quals els texts objecte destudi han estat escrits, i aix tamb saber captar amb propietat les intencions expressives dels seus creadors. Daquesta manera, la lectura reflexiva de les obres i les anlisis de les caracterstiques que les configuren com a mostres significatives de la literatura permetran accedir a coneixements especfics sobre generes literaris, perodes histrics i culturals, generacions i moviments, etc. La perioditzaci histrica permetr relacionar els texts amb el context sociocultural de producci i reflexionar sobre els trets que caracteritzen la literatura duna poca ms enll de la singularitat de les obres concretes, alhora que facilitar ladquisici de coneixements culturals i interdisciplinars necessaris per a la comprensi del passat ms recent. Aquesta perspectiva haur de combinar-se amb la presentaci dels temes i trets que creuen la historicitat i apareixen com a qestions de tostemps.

OBJECTIUS
Lensenyament de la matria optativa de Literatura catalana, tendr com a objectiu contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats segents: Llegir significativament texts literaris.
82

Analitzar, interpretar i valorar texts de diferents gneres literaris. Conixer els trets identificadors dels diferents perodes de la Literatura catalana, que shan treballat, i relacionar-los amb llur context histric, social i cultural. Comentar, amb la competncia comunicativa adequada, texts literaris relacionats amb les obres treballades. Fer treballs de recerca bibliogrfica, degudament documentats, sobre escriptors i obres de la Literatura catalana. Valorar crticament un autor o una obra amb criteris raonats. Conixer i fer s en les prpies produccions de les tcniques, els recursos i els mecanismes que fa servir lescriptura literria en un moment determinat, mitjanant la manipulaci, recreaci i creaci de texts amb intencionalitat literria. Desenvolupar la prpia capacitat crtica en la discussi i el contrast de punts de vista sobre obres i autors diversos. Gaudir de la lectura, en tant que activitat doci, que suposa un enriquiment de la sensibilitat. Consolidar prctiques formatives que, mitjanant ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, permetin a lalumnat lexperimentaci de tcniques de treball telemtic, tan convenient per a la preparaci dels joves tant en matria dadquisici de coneixements com de prctiques relacionades amb el mn laboral de la societat actual. Estimular laprenentatge continuat per mitjans telemtics.

CONTINGUTS Bloc 1. Introducci. El fet literari en el context cultural catal dels segles XIX i XX. -Assoliment duna bona competncia literria a partir de: -Lectura i comprensi de texts literaris complerts (narrativa, poesia i teatre) dels segles XIX i XX. -Anlisi de procediments retrics emprats per la literatura i comprensi de lentramat de normes i convencions de lescriptura literria, com tamb de les tcniques prpies de cada gnere. -Anlisi i deducci dels temes, assumptes, circumstncies i simbologia de les obres llegides, que les configuren com a mostres significatives de la literatura i que serveixen, a ms, com a instrument de comprensi de la realitat i com a reflex de la sensibilitat collectiva. -Comparaci de texts: anlisis de semblances i diferncies.

83

-Situaci de les obres i texts llegits, en el seu marc histric i literari, recercant la relaci amb altres obres literries o moviments esttics coetanis que puguin haver influt en la concepci o execuci de lobra llegida i manteniment duna actitud crtica davant lexistncia de factors poltics, econmics o sociolingstics que condicionen la recepci i valoraci de lobra literaria dacord amb la llengua emprada i que histricament han actuat en detriment de les llenges minoritzades. -Establiment de relacions entre gusts i inquietuds actuals i els elements eterns de la literatura: lamor, la mort, el paisatge, el dubte, la recerca de la felicitat, etc. -Recerca de fonts diverses dinformaci bibliogrfica i de tot tipus de suports paraliteraris (crtiques de premsa, ressenyes, prlegs, contraportades de llibres, enquestes dopini, etc.) per completar lanlisi de texts. -Realitzaci de diferents treballs orals i escrits, individualment i en grup, sobre els texts llegits. -Identificaci dels valors especficament literaris de les obres llegides, com tamb dels seus aspectes ideolgics que impliquin una valoraci i una lectura crtica. -Valoraci de la lectura i de la literatura com a forma de gaudi personal i com a mtode per a ladquisici de coneixements i criteris propis i oberts.

Bloc 2.La narrativa dels segles XIX i XX

-La narrativa catalana dels segles XIX i XX (novella i conte) com a reflex de levoluci de la societat. -Els elements essencials de la narraci: (personatges, espai, temps del discurs, punt de vista narratiu, tema, estructura, argument, etc.). -Lectura i comentari de Lauca del senyor Esteve de Santiago Rusiol, El carrer Estret de Josep Pla i El rei de la casa de Gabriel Galms. Santiago Rusiol, el sarau modernista. Santiago Rusiol, composici de llocs. El modernisme com a art total. lbum modernista. El temps del modernisme. Caracterstiques del modernisme catal Rusiol i el modernisme. Festes modernistes. Rusiol viatger. Opci A: Lauca del seor Esteve, nocella. Opci B: Lauca del seor Esteve, teatre. Josep Pla. El carrer Estret. Introducci. Periodisme i literatura. Lobra de Josep Pla. La literatura. La mania descriure. Els detalls. El carrer Estret. La llengua de Josep Pla. Josep Pla i el bilingisme. Per acabar.Gabriel Galms. Laberinta domstics. Introducci. Presentaci de lautor. La guia: Gabriel Galms i lentorn. Gabriel Galms i la seva obra. El rei de la casa.

Bloc 3.La poesia dels segles XIX i XX.

-La poesia catalana dels segles XIX i XX. Evoluci i caracterstiques. -Els elements essencials del llenguatge potic: ritme, rima, figures retriques prpies de la poesia, mtrica, etc.). -Lectura i comentari de lantologia de jacint Verdaguer Jacint Verdaguer, poeta i fangador. Introducci a la Renaixena i a la poesa de Verdaguer. Verdaguer i la seva poca. La poesa catalana de la Renaixena. La poesia de Verdaguer. Textos autobiogrfics. Ars potica. Lpica. Ptria. Lrica religiosa. Lrica profana. Prosa.
84

Bloc 4.El teatre dels segles XIX i XX.

-El teatre catal dels segles XIX i XX. Caracterstiques i evoluci. Del teatre de text al teatre experimental. -Els elements essencials del llenguatge teatral: dilegs, monlegs, unitats dramtiques, personatges, temps i espai escnics. La posada en escena. -Lectura i comentari sobre una o ms obres dels segles XIX i XX.

METODOLOGIA Procs densenyament-aprenentatge

Les activitats programades tenen lorientaci segent: -Activitats que demostrin el sentit dutilitat que t la comprensi del llenguatge literari com a codi que permet interpretar el mn i la prpia personalitat i el paper que juga dins de la societat de loci . -Activitats que permetin partir dels coneixements previs de lalumnat (encara que siguin intutius i poc fonamentats, procediment que es va adquirint a mesura que samplien els referents culturals de lalumnat) i permetin veure la seva evoluci. -Activitats que permetin posar en joc totes aquelles habilitats i llenguatges artstics que puguin ajudar a comprendre, interpretar, i valorar el llenguatge literari (msica, imatge, dramatitzaci, dibuix, etc.). -Activitats que obliguin lalumnat a investigar els contexts biogrfics dels autors llegits, per tal darribar a una bona comprensi del text. La investigaci sobre els autors ha de ser entesa com una manera ms objectiva i real dacostar-se als texts treballats -Activitats que obliguin a treballar de manera conjunta i oberta, cosa que ha de possibilitar el dileg, la necessitat del consens o la discrepncia raonada i mesurada. -Activitats que posin en relaci el fet literari i el present de lalumnat, ja sigui a travs de ls dels mitjans audiovisuals, de comunicaci, informtics, tcnics, etc., com del tema o temes presents a les obres literries treballades. -Activitats que relacionin el fet literari i el seu rerafons social, ja que la literatura no deixa de ser una forma de vehicular les inquietuds duna societat. Aix s convenient fer participar lalumnat de les activitats de relaci social vinculades al fet literari: teatre, cinema, conferncies, debats i tertlies sobre literatura, etc. -Interacci entre la lectura individual i el comentari pblic que senriqueixen i es modifiquen mtuament en un context educatiu de construcci compartida. -Realitzaci dactivitats que permetin seguir tot el procs de preparaci, lectura, estudi, reflexi i posada en com a lentorn de les obres llegides.

85

-Utilitzaci de texts parallels a les obres estudiades que permetin, fer relacions i encabir la literatura dins un tot per sobre de fronteres, llenges, poques, etc. -Utilitzaci de referents extraliteraris que ajudin lalumnat a inserir-se dins duna determinada tradici cultural. -Aplicaci de coneixements daltres rees del currculum. -Construcci dun esquema clar dels diversos moviments literaris a partir dels textos. -Construcci duna informaci terica personal a partir de les indicacions del professorat i de les formulacions fruit de la recerca i dels coneixements previs de lalumnat. -Exposicions puntuals, planificades, debats, etc. -Producci de texts dintencionalitat literria: imitaci, reelaboraci, pardia, versions a uns altres gneres, etc. -Estudi i transformaci dun text literari daltri: dramatitzaci, lectura expressiva, canvi de gnere, etc. -Desenvolupament de les habilitats de lexpressi escrita amb lampliaci de recursos estilstics que permetin usar opcionalment la llengua com a mitj de transmissi didees i sentiments. -Dramatitzacions. -Realitzaci dactivitats en xarxa. Plantejar lavaluaci del treball realitzat dins i fora de les classes de literatura suposa tenir en compte els objectius plantejats i la manera de dur- los a terme. Les activitats davaluaci han de tenir un component globalitzador i han destar directament relacionades amb els procediments que shan assenyalat com a prioritaris a lhora denfocar aquesta optativa de batxillerat. Totes les activitats, per molt lliures i creatives que siguin, han de permetre apreciar el grau de comprensi de lobra treballada, han de contenir aspectes de valoraci i dopini i han de permetre veure el grau de relaci del text amb el propi mn de lalumnat. s fonamental ensenyar a lalumnat la importncia que t la claredat expositiva de qualsevol treball o dintervenci en la classe.

Metodologia de l'aprenentatge:
- Comentari de text - Aprendre a fer fitxes. - Proposar guions de treball. Guies de lectura.

86

- Practicar la lectura expressiva. - Evitar l's d'un sol llibre de text i fer servir seleccions bibliogrfiques. - Incentivar ls de la xarxa com a font dinformaci bsica o complementria. - Recerques a travs de la xarxa: webquest.

Formes de treball:
- Autoavaluaci a partir dexercicis de lectura i tests. - Treballs en grup. Incentivar la interacci i la collaboraci entre alumnes de diversos centres. - Exposicions i debat a travs del frum. - Fer ressenyes de conferncies , llibres, articles... - Treballs individuals escrits. - Proves objectives.

Recursos i mitjans:

http://www.programaxarxa.com/login/index.php

Llibre de referncia: Glria Bordons i Jaume Subirana (eds.) Literatura catalana contempornia. Proa/UOC

Lectures:
Poesia

JACINT VERDAGUER, Antologia potica. Antologa de poesia catalana.

Narrativa

JOSEP PLA: El carrer estret. GABRIEL Galms: El rei de la casa

87

 Teatre

SANTIAGO RUSIOL, Lauca del senyor Esteve. JOSEP M. DE SAGARRA, El Caf de la Marina. CRITERIS D'AVALUACI
1. Elaborar un resum oral i escrit duna lectura sencera o dun fragment, sintetitzar-ne el contingut i formular-ne una opini personal valorativa. Shan davaluar les capacitats que t lalumnat de copsar els elements essencials del text literari, dextreuren les idees principals i les secundries, alhora que ha dexpressar la seva opini posant en joc els seus coneixements i la capacitat de relaci que pugui establir amb altres referents, literaris o no. 2. Identificar en un text narratiu, potic o teatral, els trets estructurals (temes, personatges, espai, temps, estructura, context...) i els recursos retrics emprats per lautor i valorar-los de manera crtica i personal. A pesar que els aspectes historicistes i el domini de les tcniques danlisi de les obres literries no siguin lelement bsic del curs, s que sha dexigir a lalumnat que sigui capa de reconixer aquests elements estructurals que donen sentit a lobra i els elements destil que la facin una obra personal i nica. 3. Emprar la consulta bibliogrfica com a font dinformaci bsica per a la investigaci literria i la seva posterior utilitzaci en els treballs fets individualment o en grup. Amb aquest criteri es pretn comprovar la capacitat de lalumne dusar les diferents fonts dinformaci del fet literari: biblioteques, hemeroteques, etc.; i la seva aplicaci posterior amb planificaci i amb argumentaci coherent que reculli i aprofiti la informaci addicional aconseguida. La planificaci de la feina com tamb el seu desenvolupament, les discussions quan el treball es fa en grup, i les conclusions de la tasca realitzada tamb hauran de formar part daquesta valoraci. Sha de valorar la capacitat de treball en equip segons les idees de cooperaci, on tothom pren decisions. 4. Reconixer els elements bsics que conformen el llenguatge literari en tots els seus registres i gneres. Aquest criteri cerca valorar la capacitat de lalumnat de reconixer, extreure i explicitar els trets que configuren la literaturalitat dun text al marge desttiques, registres, gneres i formats. 5. Establir relacions entre obres, autors i tendncies de lpoca literria treballada i els elements ms rellevants del context histric, social i cultural en qu foren produts. La intenci daquest criteri s constatar la capacitat de lalumnat dabastar el fet literari com un contnuum que es va desenvolupant amb formats diferents i especfics i com aquests es poden anar descrivint i particularitzant. El coneixement dels fets histrics i socials contemporanis dels fets literaris tamb ha de ser objecte datenci, ja que la literatura no deixa de ser una manifestaci ms de les distintes formes dexpressi de cada poca. 6. Explicitar el bagatge cultural del propi alumne amb lelaboraci de treballs que incorporin tcniques i/o llenguatges esttics diferents del literari.
88

Aquest criteri pretn avaluar el sentit interdisciplinar de la matria. Es tracta de donar llibertat a cada alumne dincorporar a la seva feina altres tipus de llenguatges artstics que complementin el llenguatge literari: msica, vdeo, cmic, plstica, etc. 7. Integrar informacions procedents de diferents fonts bibliogrfiques (texts de suport, manuals, crtica literria especialitzada o de mitjans de comunicaci, enciclopdies, Internet...) sobre autors i obres llegides i elaborar-ne una sntesi en la qual sexposin les conclusions a les quals sha arribat. Amb aquest criteri es pretn comprovar la capacitat de lalumnat dincorporar al seu treball material de suport que a lentorn del fet literari es genera dins de la societat de la comunicaci i saber-lo integrar i sintetitzar-lo en els seus treballs. 8. Planificar la feina i presentar-la de manera acurada i dacord amb les convencions de la llengua oral i escrita (adequaci, coherncia, cohesi, correcci ortogrfica, riquesa expressiva). La finalitat daquest criteri s valorar la manera de treballar de lalumnat, amb una bona planificaci i cura en la presentaci dels seus treballs siguin orals o escrits. 9. Identificar en els diferents textos treballats els temes, idees, creences i sentiments dels seus autors i com a expressi duna collectivitat i saber-ne fer una lectura crtica. La intenci daquest criteri s constatar el grau dimplicaci de lalumnat en aquells aspectes explcits o no dins de les obres literries que facin referencia a punts de vista que exigeixen un comproms que respongui a un esperit crtic i tolerant, solidari i comproms amb els valors democrtics.

Avaluaci
- Avaluaci inicial. - Exercicis freqents i variats, escrits, individuals i en grup.

Es valoraran els aspectes segents:

1. Capacitat de sntesi (treball extens). 2. Capacitat de concreci (comentari de text). 3. Capacitat de relacionar. 4. Estructura, ordre i coherncia de les exposicions (orals i escrites). 5. Formes de documentaci.
89

6. Llenguatge: adequaci al tipus de treball. Els criteris davaluaci de lassignatura seran els segents: 1. Comprendre i comentar textos literaris breus (estructura, recursos estilstics i tcnics ms significatius). 2. Explicar de forma elemental levoluci dels gneres literaris (narrativa, lrica, teatre) en la literatura occidental, i el paper que juguen en aquest procs els autors i les obres ms importants. 3. Contextualitzar (histria, cultura, art) autors, obres i moviments estudiats. 4. Relacionar textos de la literatura catalana amb els tpics, obres i autors ms rellevants de la literatura occidental. 5. Distingir en els textos la presncia de tpics literaris o temes recurrents, i relacionar-los amb formulacions anteriors i posteriors. 6. Recollir informaci i bibliografia sobre obres, autors o moviments literaris utilitzant tant fonts clssiques (paper) com Internet.

Els instruments davaluaci seran: a) Les activitats obligatries que sindiquen en cada unitat didctica, entre aquestes la lectura i el comentari de les quatre obres completes proposades. b) La intervenci als frums; les observacions i comentaris que senvien, al final de cada sessi, per correu electrnic. c)Lexamen final trimestral. Els criteris de qualificaci seran els segents: 1. El treball de lalumne a cada unitat didctica -instruments davaluaci a) i b)- rebr una qualificaci de fins a 10 punts. La mitjana de les qualificacions de les tres unitats didctiques corresponents a cada trimestre significar el 70% de la nota trimestral. 2. Lexamen -instrument davaluaci c)- ser qualificat sobre 10 i significar el 30% de la nota trimestral. 3. Si la nota dun trimestre no arriba a 5, lalumne haur de dur a terme les activitats de recuperaci que li indiqui el seu professor, daltra banda, cada examen trimestral avaluar tamb alguns continguts generals dels trimestres anteriors. 4.Es considerar aprovada lassignatura si (i noms si) shan aprovat els tres trimestres.

90

LITERATURA UNIVERSAL I LUX OBJECTIUS

2N BATXILLERAT

1. Gaudir de la lectura de textos literaris de la histria de les literatures. 2. Identificar els diferents recursos expressius d'un text literari. Analitzar i comentar els elements essencials de qualsevol tipus de text literari (narratiu, potic, teatral...). 3. Explicar les diferncies existents entre el diversos gneres literaris. 4. Relacionar els principals temes i procediments literaris al llarg de les diferents poques. 5. Documentar-se sobre una obra, un autor o un tema literari de qualsevol poca, gnere o tendncia, mitjanant un treball bibliogrfic i metodolgic. 6. Comentar raonadament un llibre o qualsevol text literari tenint present els aspectes temtics, esttics, histricoculturals... que comunica. 7. Valorar crticament un autor o una obra i respectar les opinions divergents d'altres lectors. 8. Fer de la lectura una eina de coneixement i de gaudi. 9. Reflexionar sobre la connexi existent entre les diverses facetes de lart i les circumstncies sociohistriques en qu es produeixen. 10. Valorar la producci literria com a producte de la riquesa i varietat de les diferents cultures i mostrar curiositat i inters per la seva situaci actual. 11. A partir de la dimensi occidental d'aquesta matria valorar i mostrar curiositat per altres literatures. 12. Consolidar prctiques formatives que, mitjanant ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, permetin a lalumnat lexperimentaci de tcniques de treball telemtic, tan convenient per a la preparaci dels joves tant en matria dadquisici de coneixements com de prctiques relacionades amb el mn laboral de la societat actual. 13. Estimular laprenentatge continuat per mitjans telemtics.
91

CONTINGUTS (seqenciats per avaluacions) 1a avaluaci:

Bloc 1.La literatura grecollatina. La literatura clssica grega. Lepopeia: Homer. La tragdia i la comdia. Els gneres lrics. La literatura clssica llatina: el perode clssic: Catul; lpoca dAugust: Virgili, Horaci i Ovidi; el perode postclssic. Bloc 2. La Bblia. Gnesi: la creaci i el diluvi. Els patriarques. Egipte. xode i llibres histrics. Llibres proftics i potics. Llibres sapiencials: histries exemplars. Bloc 3. Literatura medieval. La lrica medieval: Poesia goliardesca. Poesia andalusina. Els trobadors. L'pica medieval. El roman courtois. Chrtien de Troyes. La literatura de les ciutats: el Dolce Stil novo. Dante. La poesia medieval de debat. Els viatges medievals. Les 1001 nits.

2a avaluaci:
Bloc 1. LHumanisme. La superaci de la mentalitat medieval: Petrarca (poemes). Boccaccio: El Decamer. Chaucer: Contes de canterbury. Villon: balada. Bloc 2. La literatura moderna. El Renaixement: canvis ideolgics i esttics. Lrica petrarquista: Ronsard, Lab, Spenser. Poesia narrativa del renaixement: Ariosto, Camoens. Prosa didctica i novella del segle XVI: Montaigne, Rabelais. El segle del teatre: la literatura elisabetiana: Shakespeare. El classicisme francs: Le Grand Sicle: Corneille, Racine i Molire. Bloc 3. El segle XVIII: la Illustraci francesa i la seva projecci literria. Voltaire. La novella al segle XVIII: Swift, Sterne, Daniel Defoe. La literatura aforstica del segle XVIII. Teatre: Goldoni, Schiller. El preromanticisme: Goethe.

3a avaluaci:
Bloc 1 Literatura del segle XIX. L'esttica romntica. El realisme. La novella realista. Stendhal, Flaubert, Zola. Dickens. Dostoievski, Tolstoi. La lrica romntica: Goethe, Wordsworth, Coleridge, Keats, Leopardi, Baudelaire. Bloc 2 Poesia del segle XX. La poesia contempornia: Les avantguardes.El futurisme i el cubisme: Marinetti, Apollinaire. El dadaisme i el surrealisme: Picabia, Breton, Reverdy...La poesia de comproms poltic: Maikosvki, Brecht, Quasimodo. La intellectualitzaci de la poesia: Valery, Pessoa, Rilke, Kavafis, Montale, Auden, Graves.

92

Bloc 3 Narrativa i teatre del segle XX. Introducci a la novella del segle XX: les transformacions de la narrativa contempornia: Proust, Kafka, Joyce i Mann. Steinbeck i Salinger. El teatre del segle XX: Ibsen i Txkhov. Brecht, Ionesco i Beckett.

METODOLOGIA Procs densenyament-aprenentatge

1. Comprensi d'un text literari: resum i sntesi a diferents nivells 2. Identificaci, comentari i relaci dels recursos expressius amb carcter esttic i estilstic, d'un text literari. 3. Anlisi crtica i valorativa de textos literaris i comparaci dobres literries de diferents perodes histrics, tenint en compte laportaci dautors i moviments en lexpressi literria dOccident. 4. Anlisi dels contextos culturals de les obres literries. 5. Elaboraci d'un treball monogrfic mitjanant documentaci i bibliografia. 6. Lectura d'obres ntegres i treballs que considerin totes les dimensions del fet literari. 7. Correcci del propis textos d'acord amb les normes ortogrfiques, morfolgiques, sintctiques i lxiques. 9. Anlisi de pautes de moviments literaris del patrimoni universal en obres del nostre context. 10. Anlisi del concepte de traducci, tot valorant la importncia d'aquest fenomen literari en el desenvolupament del patrimoni literari universal. 11. Observaci de levoluci dels tpics i els mites en els textos i les obres seleccionats. 12. Producci de textos breus a partir de models literaris. 13. Valoraci de la lectura. 14. Valoraci de la literatura com a manifestaci historicocultural en la seva diversitat.

93

15. Atenci al dileg entre l'originalitat i la tradici. 16. Reflexi sobre la relaci entre tecnologies de la informaci i comunicaci i la literatura.

Aprenentatge
- Els continguts es transmetran amb la prctica orientada i comentada ms que amb exposicions teriques i a partir del comentaris dirigits que lalumnat t a la seva disposici a la xarxa. - La presentaci d'un text pot variar segons les caracterstiques o els coneixements previs dels alumnes. Qualsevol text s'ha de presentar i contextualitzar, o prviament a la lectura (del professor o dels alumnes) o en forma de comentari posterior. Hem destablir, per aix, el context que permeti comprendre millor un autor i una obra. - S'ha de fer s de material bibliogrfic i audiovisual i sobretot sha dincentivar ls de les fonts dinformaci que lalumnat t a labast a travs de la xarxa.

Metodologia de l'aprenentatge:
- Comentari de text - Aprendre a fer fitxes. - Proposar guions de treball. Guies de lectura. - Practicar la lectura expressiva. - Contacte directe amb les obres i els autors de diverses literatures. - Evitar l's d'un sol llibre de text i fer servir seleccions bibliogrfiques. - Incentivar ls de la xarxa com a font dinformaci bsica o complementria. - Recerques a travs de la xarxa: webquest.

Formes de treball:

94

- Autoavaluaci a partir dexercicis de lectura i tests. - Treballs en grup. Incentivar la interacci i la collaboraci entre alumnes de diversos centres. - Exposicions i debat a travs del frum. - Fer ressenyes de conferncies , llibres, articles... - Treballs individuals escrits. - Proves objectives.

Recursos i mitjans:

http://www.programaxarxa.com/course/view.php?id=5

Llibre de text: Literatura Universal. Ed. Teide. Barcelona. 2002.

Lectura dobres ntegres:

1a avaluaci: Sfocles. Antgona.

2a avaluaci: William Shakespeare, Hamlet. Traducci de Salvador Oliva. Ed. Vicen.

Baudelaire. Les flors del mal. Labutxaca. 3a avaluaci: Voltaire. Cndid. Proa. Kafka, La metamorfosi. Traducci de Jordi Llovet. Ed. Enciclopdia-Proa.

CRITERIS D' AVALUACI

95

- Avaluaci inicial i exercicis freqents i variats, escrits, individuals i en grup. Es valoraran els aspectes segents: 1. Capacitat de sntesi (treball extens). 2. Capacitat de concreci (comentari de text). 3. Capacitat de relacionar. 4. Estructura, ordre i coherncia de les exposicions (orals i escrites). 5. Formes de documentaci. 6. Llenguatge: adequaci al tipus de treball. Els criteris davaluaci de lassignatura seran els segents (en negreta, els mnims imprescindibles): 1. Comprendre i comentar textos literaris breus (estructura, recursos estilstics i tcnics ms significatius). 2. Explicar de forma elemental levoluci dels gneres literaris (narrativa, lrica, teatre) en la literatura occidental, i el paper que juguen en aquest procs els autors i les obres ms importants. 3. Contextualitzar (histria, cultura, art) autors, obres i moviments estudiats. 4. Relacionar textos de la literatura catalana i de la castellana amb els tpics, obres i autors ms rellevants de la literatura occidental. 5. Distingir en els textos la presncia de tpics literaris o temes recurrents, i relacionar-los amb formulacions anteriors i posteriors. 6. Recollir informaci i bibliografia sobre obres, autors o moviments literaris utilitzant tant fonts clssiques (paper) com Internet.

Els instruments davaluaci seran:

a) Les activitats obligatries que sindiquen en cada unitat didctica, entre aquestes la lectura i el comentari de les quatre obres completes proposades. b) La intervenci als frums; les observacions i comentaris que senvien, al final de cada sessi, per correu electrnic. c) Lexamen final trimestral.

96

Els criteris de qualificaci seran els segents:

1. El treball de lalumne a cada unitat didctica -instruments davaluaci a) i b)- rebr una qualificaci de fins a 10 punts. La mitjana de les qualificacions de les tres unitats didctiques corresponents a cada trimestre significar el 70% de la nota trimestral. 2. Lexamen -instrument davaluaci c)- ser qualificat sobre 10 i significar el 30% de la nota trimestral. 3. Si la nota dun trimestre no arriba a 5, lalumne haur de dur a terme les activitats de recuperaci que li indiqui el seu professor LUX; daltra banda, cada examen trimestral avaluar tamb alguns continguts dels trimestres anteriors. 4. Es considerar aprovada lassignatura si (i noms si) shan aprovat els tres trimestres.

97