3a poca - nm.

19 - juliol 2008

Editorial A voltes amb la crisi.

s evident que el mn est cada vegada ms globalitzat, ms comunicat, de manera que el que passa en una part del mn, i ms si s una zona d'influncia econmica o poltica, tard o d'hora ens afectar. Aix s el que est passant amb la crisi que tenim a sobre. Fa vuit o nou mesos, quan ens arribaven notcies dels EUA que hi havia bancs i sobretot famlies amb dificultats de poder donar resposta als seus compromisos financers, ens semblava que tot plegat era molt lluny. La realitat ens ha portat a la

contaminaci o al mimetisme del que passava en els influents EUA i es varen donar els primers signes de crisi a bancs del Regne Unit, i s'obria el debat de si ens afectaria o no a la resta de la Uni Europea. Una altra vegada, la realitat ens ha demostrat que, en economia, tot sol estar relacionat i aquella incipient crisi de les subprime (les hipoteques per sobre del seu valor real de l'habitatge), ha anat entrant en el mercat britnic, tot i que, val a dir, no ha afectat l'economia europea en general. La Uni Europea segueix tenint unes variables econmiques que no denoten desacceleraci. Per contra, a l'Estat espanyol ja fa temps que es donaven smptomes d'alentiment del mercat immobiliari, que s'han agreujat per la tendncia a la baixa del preu del dlar i la puja dels tipus de prstec entre els bancs, a ms de l'encariment del preu del petroli i dels aliments. Tot aquest paquet de fets ha provocat una retenci del diner en circulaci i de la inversi que afecta l'economia productiva. En el cas de l'estat espanyol i tamb a Catalunya, s'ha vist afectada de ple la construcci i, per extensi, la venda d'habitatges, amb les conseqncies que ens podem imaginar de prdua de llocs de treball. Aquesta mateixa realitat es dna tamb a les nostres contrades de l'Empord, ja que s una zona de notable dependncia de la construcci, a ms de la previsible reducci de turistes alemanys, francesos i anglesos, a causa de la sensaci de crisi i tamb a destins ms barats. s d'esperar que, amb les mesures que ha pres el govern i que haur d'anar prenent, juntament amb la recuperaci de la confiana dels ciutadans i la collaboraci dels bancs, es pugui convertir l'actual desacceleraci cap a una situaci destabilitat econmica. Esperem que entre tots sapiguem escurar aquest mal temps econmic. Consell de redacci

Notcies
Premi Europeu de Periodisme sobre lAmpliaci Europea. El jove Joan Serra i Montagut, de 22 anys, net de torroellencs i molt vinculat a la nostra vila, ha guanyat aquest premi, per Espanya. Ha estat convocat per la Comissi Europea sota el lema Amplia els teus horitzons i dirigit a estudiants i a professionals del mn de la comunicaci, amb edats compreses

entre els 17 i 35 anys. Larticle li ha valgut aquest guard per la seva original i personal aproximaci a lampliaci de la UE com a entitat pacificadora i estabilitzadora. El treball es titula Els ponts de Fidan i ha estatpublicat a la revista universitria El campus de lAutnoma. Narra la histria de la

ciutat de Mostar i del seu pont, Stara Mosta, a Bsnia Hercegovina. Estrena a Can Quintana del film documental Costa Brava, la mirada del viatger. Antoni Mart estren la producci, Costa Brava, la mirada del viatger, amb textos de Narcs-Jordi Arag. Una exhaustiva recerca dimatges li ha perms reflectir la transformaci soferta des dels anys vint fins als seixanta, a partir de la mirada de persones foranes que mostraven com era el paisatge. Lestrena coincideix amb el centenari de la publicaci a La Veu de Catalunya de l'article de Ferran Agull titulat Per la Costa Brava, que acab per batejar-la magistralment. La projecci fou precedida per unes paraules dAntoni Mart, de Josep Maria Ruf, regidor de Cultura, dAntoni Roviras, director del Museu, de Roger Zamorano, ponent de Cultura de la Diputaci i de Narcs-Jordi Arag, que foren molt aplaudides pel pblic que omplia de gom a gom lauditori. Pla de millora del transport pblic del Baix Empord. La segona fase del pla englobar Torroella de Montgr i Pals, que quedaren exclosos de la primera fase, i municipis de l'interior de la comarca.

Leix principal de lactuaci ser la connexi dels autobusos amb l'estaci de tren de Fla, aix com la comunicaci entre els municipis d'una mateixa zona d'influnci a. Alguns dels serveis els uniran amb l'hospital comarcal de Palams, ja que la millora del transport pblic amb els centres hospitalaris ns una de les prioritats. La comunitat musulmana de Torroella de Montgr compra al polgon la finca per a la nova mesquita. Ja van fer una primera paga de 200.000 euros per adquirir un terreny de 1.903 m2 al polgon de Torroella i traslladar-hi la mesquita que servir tamb com a centre islmic. La resta del preu es pagar en tres terminis. La comunitat ha demanat a cada membre el sou d'un mes i construiran la nau del centre islmic, que ser obert a tothom, quan tinguin ms recursos. Laigua del Ter: solidaritat, compliment de la llei o espoli. Shan produt una srie desdeveniments que reflecteixen el creixent malestar originat per la forma com sha gestionat la sequera.

- Els alcaldes dels 25 municipis del Baix Ter, convocats per lAjuntament de Torroella de Montgr, debateren sobre la situaci d'espoli de qu s objecte el riu, i acordaren reivindicar una soluci definitiva a la falta de cabal del Ter, pel transvasament a Barcelona, situaci que no ha millorat amb les ltimes pluges. - Els ajuntaments del Baix Ter una quarantena, les comunitats de regants i l'Agncia Catalana de l'Aigua han acordat crear una comunitat d'usuaris d'aigua amb lobjectiu dautogestionar l'aqfer del Baix Ter, sempre d'acord amb l'ACA. - L'alcalde de Torroella de Montgr, Joan Margall, va destacar: hem estat a punt d'arribar a un punt crtic i quedar-nos sense aigua. I public un ban per convidar a assistir a la manifestaci a Girona, en defensa del Ter. - Per facilitar lassistncia, l'Ajuntament va posar un servei gratut d'autocars a la seva disposici. En la mateixa lnea shan posicionat altres alcaldes del Baix Ter. - Unes 2.000 persones es van manifestar a Girona per denunciar l'estat en qu es troba el Ter, reclamar el retorn d'aigua al riu i posar fi al transvasament abusiu cap a Barcelona. Esperem que un estudi ms aprofundit i consensuat condueixi, dacord amb la legislaci vigent, a una racional distribuci i utilitzaci dels escassos

recursos hdrics, sense que porti greus perjudicis econmics ni la mort del riu Ter. Campanya dajuda demergncia a Myanmar. L'Ajuntament de Torroella de Montgr ha destinat 8.000 euros a la campanya d'emergncia i reconstrucci de la zona afectada pel cicl Nagris. Segons va acordat el Consell de Solidaritat i Cooperaci, donades les poques facilitats que troben en la distribuci dels ajuts les ONG internacion als, aquesta ajuda es far arribar a travs de Creu Roja que disposa all duna delegaci que, al ser del propi pas i estar all ja ubicada, podr actuar amb major eficcia. La recerca ecolgica a les illes Medes i la costa del Montgr tindr la central al Museu de la Mediterrnia-Can Quintana. El departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Torroella de Montgr van firmar el conveni per impulsar la recerca ecolgica a les Medes i la costa del Montgr. La seva central subicar al Museu de

la Mediterrnia. La Universitat de Barcelona fa ms de 30 anys que investiga a les Medes, es faran programes de formaci i la universitat podr utilitzar el museu tant per divulgar les recerques realitzades com per deixar cpia dels treballs fets. L'Ajuntament vol fer un prquing a l'Estartit i la renovaci de l'enllumenat pblic de Sobrestany. Han comenat els trmits per convertir una finca d'equipaments situat al carrer Eivissa de l'Estartit en prquing, dins un conveni amb l'empresa Giropark, que gestiona la zona blava del municipi. I, per altra part, l'Ajuntament ha demanat a la Generalitat poder utilitzar l'ajut atorgat dins del Pla nic Obres i Serveis del 2007 per a la reforma de la plaa de Sobrestany per a la renovaci de l'enllumenat pblic daquest nucli. Respecte a la reforma de la plaa, es preveu fer-la, per es reconsiderar el projecte perqu sigui menys costs (t un pressupost de 296.000 euros). L'Associaci Turstica de Pals vol el municipi fora del Parc Natural del Montgr. L'Associaci ha demanat al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que exclogui Pals dels lmits del Parc Natural del Montgr, les Medes i el Baix Ter adduint quatre raons fonamentals:

- Inclou quasi tota la platja de Pals, espai ja protegit per la Llei de costes. - Condiciona el futur de la zona de Rdio Liberty quan no hi ha cap argument ni estudi que justifiqui que en formi part. - Pel seu impacte econmic negatiu, ja que podria provocar la prdua de centenars de llocs de treball i el tancament dindstries i empreses. - Per la prdua didentitat de Pals davant de Torroella de Montgr, municipi competidor amb el seu propi turisme. CCOO convoca vaga indefinida en el servei de recollida d'escombraries de Torroella de Montgr. Reclama l'equiparaci salarial dels treballadors torroellencs de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas amb altres poblacions, com ara Palafrugell. L'Ajuntament va alertar que demanar responsabilitats si no es

compleixen els serveis mnims ordenats pel Departament de Treball i, en tal cas, sollicitar intervenir subsidiriament per minimitzar els efectes. La mediaci a Treball entre empresa i treballadors va acabar sense acord. I els treballadors van optar, en assemblea, tirar endavant amb la vaga i deixar de fer els serveis mnims desprs de denunciar que alg ja s'encarrega de fer la neteja i que

s'estava vulnerant el dret de vaga. Des de l'Ajuntament es nega que s'hagi fet cap neteja encoberta i ha publicat un ban on sindica que lincompliment dels serveis mnims sest agreujant per una colla dactes vandlics; tamb ha dictat un decret per al restabliment dels serveis mnims. La Policia Nacional, els Mossos dEsquadra i les policies locals fan una batuda en una desena de cases ocupades per immigrats al Baix Empord. La batuda es va efectuar en els municipis de Palafrugell, Palams i Torroella de Montgr, per detectar immigrats en situaci irregular i van escorcollar una desena d'edificis (cases abandonades, naus, antigues fbriques...) on resideixen o es refugien. Es van identificar desenes de persones i van acabar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la Bisbal un total de 17 persones. La brigada d'estrangeria de la Policia Nacional va incoar expedient d'expulsi contra deu dels detinguts, majoritriament marroquins. Sis museus pblics s'uneixen per collaborar i han constitut la Xarxa de Museus de la Costa Brava. El Museu del Mar de Lloret de Mar, el Museu de la Mediterrnia de Torroella de Montgr, el Museu d'Histria de Sant Feliu de Guxols, el Terracota Museu de la Bisbal d'Empord, el Museu del Suro de Palafrugell i el Museu de la Pesca de Palams han constitut aquesta xarxa per

aprofitar la nova situaci prevista en el nou pla de museus de la Generalitat. Inauguraci a Can Quintana de la mostra Screen body's del fotgraf Joan Comalat . Dins del tercer cicle Mar-Art de Can Quintana es va inaugurar l'exposici Screen body's. Colors i cossos del Mediterrani, que va comptar amb lactuaci duna model que, sota la direcci de Joan Comalat, evolucionava banyada per la projecci duna filmaci en qu la llum i els colors modelaven el seu cos amb matisos i formes originals. Lexposici cont una quarantena de fotografies en les quals el cos hum perd la seva forma per adquirir-ne un altra, inesperada i original. Les festes Montgr Als jardins any ms, de i de la Sant Joan a Torroella de lEstartit. A Torroella. John Lennon sha fet, un rebuda de la flama del Canig. Flama que recorda quelcom que no podem oblidar i que tenim el deure moral de mostrar a tots els que conviuen amb nosaltres: lexistncia en el passat i lesperana en el futur de

Catalunya. Seguidament tingu lloc la celebraci de la revetlla de Sant Joan en la nit ms curta de lany. Cinc dies de festa a lEstartit. Realment ho han estat, des del divendres 22 al dimarts 26, amb una muni de propostes: FIRA ESOTRICA - CANTADA DHAVANERES I CREMAT - GRUPS MUSICALS - MSICA DE BALL ESPECTACLE DE MSICA, FOC i PIROTCNIA ACTUACI DELS CASTELLERS DE FIGUERES - CERCAVILA amb GRALLERS, GEGANTS DE L'ESTARTIT i ELS CAPGROSSOS I AUDICI DE SARDANES amb la Cobla Cadaqus. XXVI Festa del barri de Fora Portal. Un any ms sha celebrat la Festa del barri de Fora Portal amb una muni dactes entre els quals destaquem el berenar i lespectacle infantil Vivint del cuentu, laudici de sardanes amb la Cobla Foment del Montgr, el concert i ball de nit amb lOrquestra Blanes, el concert amb La Granja Makabra i Kabula Bab, la missa i el dinar de germanor i la cantada dhavaneres.Felicitats! Presentaci del llibre i obertura de lexposici a la Casa Galibern de la Fundaci Mascort. A la Fundaci Mascort es va presentar el llibre Audcia i delicadesa. El moble de Torroella de Montgr i lEmpord (1700-

1800) de Mnica Piera Miquel i es proced a lobertura al pblic de lexposici de mobles torroellencs, amb el mateix ttol del llibre ja esmentat. Una i altre amb un evident inters per a tots els que gaudeixen daquesta temtica i especialment per als que som i/o residim a la nostra vila, pel que significa de record i valoraci dun passat que no podem oblidar. Homenatge als deportats republicans espanyols a Mauthausen. Es van celebrar al camp de concentraci de Mauthausen (ustria) el actes anuals dhomenatge als deportats a aquest camp pel rgim nazi durant la Segona Guerra Mundial. Ho van ser ms de set mil republicans espanyols, entre ells el pare de la torroellenca Pilar Cabratosa, que hi va morir. Van assistir a aquest homenatge representants de lAssociaci Triangle Blau, que dedica els seus esforos al manteniment de la memria histrica envers els deportats republicans als camps nazis. De Torroella, hi anaren Pilar Cabratosa, la seva filla Maria Pilar Torr i el membre del consell de redacci dEmporion, Jordi Bellapart.

Personatges Torroellencs
7

Els partidaris de larxiduc Carles

Jaume Bassa Lany 1700 va morir sense descendncia el rei dEspanya Carles II. Enmig de grans pressions, havia nomenat hereu Felip V, nt del rei de Frana Llus XIV. Un altre pretendent era larxiduc Carles, fill de lemperador dustria. Poc desprs esclat la guerra de Successi, que va enfrontar Frana i Espanya amb limperi Austrac i els seus aliats Anglaterra i Holanda. El setembre de lany 1701 el rei va jurar els privilegis de Catalunya, i a loctubre va anar a Figueres per casar-se amb Maria Llusa de Savoia, que probablement va desembarcar a Roses. El Consell de Torroella va fer muntar gurdia al Cap de la Barra, i que sarreglessin els camins que menaven a Figueres.

clar que larxiduc Carles tindria un altre tarann. El 1705 comena la revolta dels catalans. El mar de 1706 entren tropes franceses a lEmpord per anar contra Barcelona, per sn rebutjats prop de Girona. Acampen a Verges i a Torroella. Com passava cada vegada que hi havia una ocupaci militar francesa o espanyola, tant li fa, els pobres habitants de la nostra vila es veien obligats a donar sostre i menjar als soldats, a les dones i fills que anessin amb ells, i al bestiar de lexrcit. Pagar i callar. I patir. Torroella ja shavia decantat per larxiduc Carles, a qui el consell anomena el rei nostre senyor, mentre qualifica de tropes enemigues els soldats espanyols i francesos. La Universitat (govern municipal) adopta una posici clara, com tamb els sacerdots, els religiosos agustins i alguns senyors benestants. A larticle del mes passat vaig citar alguns torroellencs de bona posici, com Antoni Mart, que va comprar tots els bns de la casa Llobregat, i el seu fill Francesc Mart, casat amb Maria Miquel i de Mir, pubilla propietria de la torre Mirona (desprs torre Martina). La filla de Francesc Mart i de Maria Miquel i de Mir es va casar amb Mari Pags, el qual era partidari molt fervors de larxiduc Carles i molt conegut

Tot semblava anar de primera. Per Felip va nomenar virrei de Catalunya un personatge desptic, que va ignorar i menystenir els costums del pas i va provocar rebuig. Molts catalans es malfiaven: els Borbons no semblaven acceptar els drets dels seus sbdits, i era

daquest. Es creu que si larxiduc hagus guanyat la guerra i resultat rei dEspanya, Mari Pags shauria convertit en un personatge polticament molt important. Lamentablement per a ell, no va ser aix. Un altre gran partidari torroellenc de Carles va ser el gendre de Mari Pags, Josep Lpez i Ferrer, que novament per matrimoni va esdevenir propietari de la torre Martina i de la casa Llobregat. Josep Lpez era tan addicte a larxiduc com el seu sogre i, a causa de les seves idees, que ara qualificarem de catalanistes, es va canviar el nom per dir-se Lopes. Amb el cognom de Lopes, quatre generacions de torroellencs varen mantenir la propietat de la casa Llobregat. Es tractava dun casal majestus, un dels edificis ms rellevants de Torroella, amb un magnfic pati dotat darcades solemnes i uns bellssims finestrals gtics al primer pis. Va ser enderrocat per construir el Cinema Montgr. Durant tota la guerra, les anades i vingudes de gran nombre de soldats dun i altre exrcit varen causar grans perjudicis i desordres a la vila. Finalment, amb motiu duna gran ofensiva francesa, bona part de les tropes varen ser allotjades a lEmpord i varen ocupar Torroella durant gaireb tot un any. Quan es preparava una gran batalla prop del Ter, va morir lemperador dustria i aviat, lany 1714, va acabar la guerra. Torroella com tot Catalunya va pagar car el seu enfrontament al rei. La nostra vila va ser castigada a pagar una

contribuci desproporcionada per als seus recursos i va haver de vendre el Mirador a la famlia Carles (1716), i hipotecar la torre Ponsa.

Exrcits
Joan Surroca i Sens Evitem caure en el parany de pensar-nos que els exrcits sn lencarnaci del mal en una societat angelical. Els exrcits sn la viva expressi de lestat social general: pura decadncia. Posem un exemple: el del BBVA, un banc potent que t participacions accionarials (en alguns casos arriba al 50%) a indstries militars com Ibrica del Espacio, Hisdesat, Indra, Inmize i CESCE. Algunes daquestes indstries aeronutiques i de lespai amb aplicacions militars exporten part dels

seus productes a pasos com Rssia, on els drets humans no sn pas respectats. He parlat amb fora gent indignada per la poca aplicaci de la molt proclamada Llei de dependncia. Diuen que no hi ha diners. No s cert. Amb el cost de tres mssils Tomahawck es poden edificar dues escoles infantils. Un tanc Abrams

equival a cinc centres culturals. No s un caprici massa car comprar avions Eurofighter que valen 25.000.000 ? Un F-22 (sense armament) t un cost de 110.000.000 . Lavi invisible B-2 s el ms car: 1.900.000.000 . Una fragata F100: 600.000.000 . Un portaavions amb propulsi nuclear: 3.200.000.000 (noms amb el cost dun daquests portaavions es podrien construir 667 escoles!). Qualsevol daquests estris t un elevat manteniment i necessita de personal altament especialitzat... Si no parem els peus als capricis militars, ens trobarem que no hi haur diners per a gaire res: els hospitals es privatitzaran, les escoles deixaran de ser pbliques i ja en parlarem, de com aniran les pensions, daqu uns anys. Per poder gaudir dels nostres avantatges socials necessitem fer negocis bruts, sense miraments. Un 43% de les exportacions darmes espanyoles van a pasos empobrits i alguns daquests pasos estan en conflicte armat. Israel s un bon client espanyol i ja sabem com gasta aquest armament (bombardei g sobre els assentame nts civils palestins, sobre el Lban lany 2006 i sobre una central nuclear a Sria el 2007). Espanya ven armes a pasos considerats com dels ms pobres del mn: Burkina Faso, Angola, Kenya i Mauritnia. Espanya ven armes a

pasos en situaci delicada com Filipines, Indonsia o Sri Lanka. Espanya ven armes a pasos on els drets humans sn trepitjats com Indonsia, Kenya, Singapur o Tailndia. Espanya ven armes a pasos enfrontats com lndia i el Pakistan. El Ministeri de Defensa espanyol acaba de presentar un pla amb 185 objectius per esmenar les carncies dels exrcits. Alguns dels gran programes militars en curs hipotequen lerari pblic fins a lany 2025. Els militars volen avions no tripulats, satllits potents, etc. No ens deixem entabanar quan ens volen vendre que els exrcits sn tils per a les missions de pau. Mentida pura i dura. La idea de les tasques humanitries s un pretext per legitimar el que s vergonys. Noms cal veure el resultat de la desastrosa intervenci a Iraq. Des de linici de la invasi, lany 2003, sumen ja ms de 600.000 els iraquians morts a causa duna guerra provocada per la cobdcia del petroli. Res ms. Com justifiquem aquestes morts, els ferits i danys collaterals? s que ja no tenim conscincia? Que es morin 60.000 persones cada dia a causa de la fam i que tamb diriament el mn es gasti 3.000 milions de dlars en armes intils (en el millor dels casos) sense que hi hagi gaires protestes, s un senyal evident que hem perdut el que ens distingia dels animals irracionals.

Jubilacions
Montserrat Blai i Alabau

10

Aquest final de curs de lIES Montgr ha arribat amb dues jubilacions: la de la Merc Bays i la den Jaume Hugas, desprs dhaver-se dedicat durant quaranta anys a ensenyar i a educar. La Merc, de Sant Jordi, va estar molts anys exercint de mestra a lescola de Verges. En Jaume va estar molts anys a lescola de Bellcaire, el poble on viu. Tots dos, amb laplicaci de la reforma i amb els nous estudis dESO, varen passar a treballar a linstitut, ara fa 10 i 11 anys respectivament, i s aqu on he tingut la sort de poder compartir la feina amb ells. Cadasc en la seva especialitat: la Merc des de les matemtiques, en Jaume des de la llengua catalana, han tingut molt clar que el seu ofici era, a ms densenyar, el dacompanyar i ajudar a crixer i avanar uns nois i noies en plena efervescncia adolescent que necessiten tenir, en els seus mestres i professors, uns bons referents i ells ho han sigut. La Merc i en Jaume han estimat la seva feina, han estimat els seus alumnes i han estimat el seu centre. Han fet molts anys de tutors i han estat uns bons tutors. Preocupats per cadascun dels seus alumnes, han confiat en ells; interessats pel bon funcionament del centre, shan implicat

en les tasques de coordinaci; obstinats a construir un mn una mica millor, han donat sentit al seu ofici i han ajudat a trobar-lo als que hem estat companys seus; sempre amb el convenciment que per educar cal anar junts a aconseguir aquells objectius que ens hem proposat perqu creiem que sn possibles. A la Merc i a en Jaume no els han espantat els reptes que cada dia ens ofereix aquest ofici densenyar i educar, tot al contrari, els han afrontat amb dignitat dia a dia, sense queixarse i amb un somriure sempre a punt per oferir a companys i alumnes. Amb aquestes ratlles els vull agrair els anys treballats al nostre institut ensenyant i educant tants nois i noies del nostre municipi i dels municipis vens, i a la vegada aprenent dells. Ben segur que tamb portaran tot el que han aprs a cadascun dels mbits on es mouran. Grcies i que pugueu gaudir molt anys de la jubilaci.

Les figueres
Merc Pags Lany 1941 la meva famlia i jo vam estrenar una casa a Ull. Se lhavien fet

11

els meus pares amb molts treballs. La casa on vivem, darrendament, cada temporada havia de patir les inundacions daquells anys quan es desbordava el Ter. Les inundacions ens perjudicaven molt. Un any, ho recordo vagament, van haver de treurens de casa amb una barca, vam haver de sortir pel balc. Va ser impressionant! Desprs de tantes dificultats, els meus pares van decidir deixar aquella casa, que no era nostra, i fer-sen una a lera que tenem, en un lloc en qu no arribaven mai els aiguats. Els que jo recordo eren dramtics: camps, horts i carreteres, aix com totes les cases de la part baixa del poble, inundats per laigua del Ter any rere any, fins que es van construir els embassaments i, ms tard, les motes tota vora del riu. Aquest va ser el

El meu pare va plantar dues figueres en un pati que hi tenem, molt gran, una al costat de la casa i laltra al costat del pou. La meva preferida era la del costat de la casa. Les figueres eren molt petites, no devien fer ms de 30 cm de contorn, com un pal amb una petita capada formada per quatre branques molt ben repartides. A lestiu van fer una bona quantitat de fulles i uns quants branquillons, que els donaven un cert aire de vivor, denergia, de ganes de crixer. Les dues figueres sarrelaren b, sense dificultats ni contratemps. Van passar els anys, els seus i els meus. Les soques de les figueres es van anar engruixint, es van fer ms fortes, les branques ja donaven bons fruits, i tenien un fullatge esps i abundant: eren uns arbres bonics i tenien una certa elegncia. Les figueres ja eren prou capaces daguantar el meu pes, i ms i tot. Jo ja hi podia pujar per abastar el suculent fruit en el seu temps de llavor. Aix s que em vaig acostumar a pujar a la figuera del costat de la casa cada dia desprs de dinar, per assaborir les postres que moferia generosament aquest arbre. Masseia en una de les seves branques i experimentava un gran plaer enfilada en un lloc que ara em sembla tan incmode. Qu puc dir? Mhi sentia tan b, que vaig agafar el costum de pujar a la figuera encara que no hi hagus fruits. Era el meu rac preferit, all em semblava estar en un lloc reservat on poder fer confidncies... Quantes coses de la meva joventut, fins i tot de la meva adolescncia, recordo

principal motiu pel qual el 1941 la meva famlia i jo estrenssim casa.

12

haver pujat a compartir amb la figuera fins a una edat que em fa vergonya de confessar! Durant aquests anys vaig poder-li explicar moltes histries, algunes que em feien feli i daltres que mentristien. Parlava a la figuera de les meves illusions, dels meus petits fracassos... i tenia la impressi que mescoltava, que em comprenia, que mera fidel, pacient, acollidora, silenciosa. No tenia cap amiga que ho hagus estat ms. Ara la figuera ja t 65 anys, jo ja en fa molts que no hi pujo, per quan la veig, la miro amb simpatia. Com jo, sha fet vella, t les branques molt gruixudes i la soca plena de monyons, alguns dalguna patacada que ha rebut, daltres li han sortit amb els anys. La seva soca s tan gran que ni dues persones poden abraar-la; fa uns tres metres de permetre i t unes arrels impressionants clavades a terra de manera que seria molt difcil arrancar-la; s duna potncia envejable. Les seves branques tenen un gruix de metre seixanta, i la seva alada s de mal calcular segurament que amb prou feines en trobarem una altra que se li pogus comparar en tot el nostre Empord. Per tant jo com la meva famlia continuem menjant les bonssimes figues que, a pesar dels anys, puntualment la figuera ens ofereix quan s el temps.

Segurament que, tot i la seva vellesa i que ja se li han mort algunes branques, la figuera em sobreviur una colla danys, i no s que jo ja em vulgui morir, per aquests arbres tenen una vida molt llarga. Jo la miro amb gust, com ho faria davant un bonic quadre, escoltant una bona msica o admirant un paisatge. s, per a mi, una obra dart de la Naturalesa!

Homenatges a la vellesa
Vicen Fiol A Ull, diumenge dia 25 de maig, vam celebrar el XVI Homenatge a la Vellesa. De fa anys i panys que, en molts pobles de les nostres contrades, se norganitzen; als orgens molts es feien amb el patrocini de la Caixa. El fet s que abans i ara, amb formes diferents i programes diversos, es fan molts homentages a la vellesa. No he llegit mai una valoraci daquests homenatges, mai una crtica objectiva i desapassionada. Es fan i sha acabat. No ser jo qui vulgui canviar les coses. Per s que gosar apuntar alguns interrogants. -A vegades em pregunto si els homenatges a la vellesa no sn un tranquillitzant de conscincia. Durant lany no homenatgem la gent gran amb un tracte quotidi afectus i tendre, ens descuidem que existeixen, i un cop lany, vinga, una gran festassa en la qual sn els protagonistes i desprs de fet lhomenatge, tornen a anar de rac en les cases o ens els geritrics.

13

-Les formes de convivncia han canviat molt. Abans convivien diverses generacions en una mateixa casa. Aix avui s impensable. Per... i aquesta seria la pregunta: el collectiu de gent gran ocupa un lloc, el seu lloc, en la convivncia familiar? La trista realitat no s que els fem un solemne homenatge un cop lany i desprs tornen a la monotonia dels asils, geritrics, o si estan en condicions al seu pis? -Ledat mitjana de la vida ha pujat

O potser ja ens est b aix i no cal tocar res. Deixem-ho estar, que encara ho espatllarem ms. Per tot i aix, insisteixo: no haurem de viure ms sbriament i aix ens deixaria temps per a humanitzar ms la vida i possibilitaria que els collectius de joves i vells trobessin noves formes de convivncia que la farien ms enriquidora? Em permeto acabar amb aquella frase tan repetida i que voldrem que no fos un tpic: ms que anys a la vida, no caldria afegir vida als anys?

Mauthausen
Jordi Bellapart Lestiu de 1938, poc desprs de lannexi dustria al Tercer Reich, en el terme municipal dun petit i bonic poblet austrac, de nom Mauthausen, al costat del Danubi, shi va comenar a construir el camp de concentraci que portaria el nom daquest poble i que esdevindria un dels camps dextermini ms terribles, per prpia voluntat de la SS. A Mauthausen es van comenar a deportar antifeixistes alemanys i austracs, per a partir de 1940 ingressaren polonesos, sovitics, francesos, iugoslaus, italians, txecs, grecs i ms de set mil republicans espanyols. Tamb hi foren deportats membres de les brigades internacionals, homosexuals, gitanos i sobretot jueus. La ra per ser portat a Mauthausen era treballar. Els seleccionats com a tils per al treball treballaven com a esclaus a la pedrera que hi havia al costat del camp.

moltsssim. Durem molt, potser massa. Paral-lelament sha allargat tamb la qualitat de vida?. Goso plantejar, en to molt baix, aquesta qesti: en la nova societat que hem de construir, no caldria renunciar a tant consum, a tant benestar, i trobar noves formes de convivncia, nous espais, per a un encaix en aquesta nova societat de joves i vells?

14

La majoria ho feren fins a la mort. Els que dentrada o com a conseqncia daquell treball inhum eren considerats no tils, sels eliminava sense contemplacions, amb un tret al cap, estimbant-los per lescala de baixada a la

pedrera (lescala de la mort), o a les cmeres de gas. A vegades no feia falta eliminar-los, morien malats, de gana, de fred o denyorana. Els set mil republicans espanyols deportats a Mauthausen havien lluitat a la Guerra Civil espanyola i havien trobat refugi en territori francs. Desprs de locupaci de Frana lany 1940, foren arrestats per les tropes alemanyes i deportats al camp de concentraci de Mauthausen. Val a dir que molts dells estaven lluitant com a soldats voluntaris amb lexrcit francs. Lassociaci Triangle Blau, amb seu a Figueres, dedica els seus esforos a preservar i difondre la memria histrica dels republicans que perderen la vida a Mauthausen. Amb motiu del 63 aniversari de lalliberament del camp per les tropes nord-americanes, el 6 de maig de 1945, aquesta associaci va organitzar un viatge de visita al camp i de participaci als actes dhomenatge a tots els deportats.

El pare de la torroellenca Pilar Cabratosa va morir a Mauthausen, concretament a Gusen, un dels camps auxiliars al costat daquest. La seva filla M. Pilar Torr i jo mateix vam assistir a aquests emotius actes als quals vrem portar una carta dadhesi de lalcalde Joan Margall. A aquest acte, hi van assistir unes vint mil persones de ms de trenta pasos. Al trepitjar aquest lloc i al veure encara com alguns supervivents, ja molt grans, reten homenatge als seus companys assassinats i reviuen els terribles records de la seva estada al camp, el cor se tencongeix i s difcil aguantar la llgrima que vol rebrollar dels teus ulls. Acabes per sobrepassar aquella evidncia perqu et sembla impossible que lhome pugui arribar a tanta maldat. Per la realitat s all. Unes 200.000 persones de tots els pasos dEuropa varen ser deportades a Mauthausen i tractades de la pitjor manera que un ser hum pugui imaginar. 81.534 hi perderen la vida: homes, dones i nens. Homenatjar-los s mantenir viu el record de tants patiments i evitar que pugui ressorgir la barbrie humana imposada pel nazisme o pels rebrolls dintolerncia, insolidaritat i terror que imposen rgims i governs, disfressats amb altres caretes per que encara avui maltracten, omplen presons i assassinen.

Les filles del Nil

Ricard Juli

15

Membre de les societats catalanes dArqueologia i Egiptologia Els recorreguts per la histria sn sempre, al marge de la informaci que transmeten, gratificants, ja que ens donen l'oportunitat de distreure incrementant coneixements per a comprendre el cam pel qual ha transitat l'evoluci de la humanitat. Avui, poca en la qual sembla que la societat que ens envolta (si b no tota) va apropant-se als drets del ssers humans sense diferenciacions de sexe, crec que hi ha un captol moral de compliment inexorable que es pot resumir molt breument: la igualtat entre home i dona. En aquest sentit val la pena donar una ullada a alguna de les societats pretrites en les quals, per raons diverses, aquests drets estaven ben delimitats. s veritat, per, que s un tema complicat ja que en el transcurs dels segles la pressi social, dins la qual podrem incloure actituds religioses, sovint repressives i conceptes units a lexpressi de la fora fsica, varen anar delimitant el "territori" de la dona al manteniment de la llar i la maternitat. Aix, donar plaer sexual al mascle, parir fills, tenir cura de lalimentaci i l'habitacle familiar i, si cap, treballar en labors camperoles que no feien altra cosa que agreujar la seva situaci, han estat les constants que encara en el present continuen marcant lestatus femen.

Cal, doncs, conixer fins on la histria i l'arqueologia han proporcionat informaci, un pas, una naci amb un teixit social estructurat en funci d'un entorn favorable: Egipte = Kemet (la terra negra). Les dones de l'Egipte faranic, res ms

adient, penso, que anomenar-les LES FILLES DEL NIL, tant en la seva vessant aristocrtica (reines, princeses, nobles), com les d'identitat desconeguda per sser membres del poble del "dia a dia ", varen gaudir d'uns drets que avui moltes dones de l'actual societat estan lluny de fruir. Si ens fixem en el primer estament, malgrat que no tots els egiptlegs hi coincideixen, noms cinc dones varen arribar a ocupar el tro d'Egipte com a rei o fara, aquesta diferncia de titulaci ve donada perqu fins a la dinastia XVIII no es va fer d'us com el nom de fara, que significava: LA GRAN CASA, abans sanomenava rei.

Merneit, Nitocris, Escemiofris (Sobekneferure), Hatshepsut i Tausert, corresponents a les dinasties I, VI, XII, XVIII i XIX, sn exemple que, encara que no freqentment, una dona podia accedir al punt zenital de la pirmide

16

social. Intencionadament, no est inclosa en aquest grup Clepatra, ja que com a descendent d'Alexandre el Magne el seu origen era macednic. Curiosament, la dona de sang real o pertanyent a la noblesa devia tenir ms limitades les possibilitats de triar marit, ja que del seu matrimoni depenia freqentment la continutat de la famlia reial. Aquest fet era molt menys impositiu per a les del poble, perqu triar parella, divorciar-se, rebre llegats, establir demandes, fer testament i en el captol de professions triar la d'sser metge, eren oportunitats al seu abast considerades normals en l'Egipte dara fa 5.000 anys. Aquests sn alguns dels factors que varen diferenciar les dones egpcies de les d'altres civilitzacions posteriors com la grega, la romana i la medieval, en les quals l'ham i l'esquer de la idealitzaci les va reduir a un espai de smbol que les va anar ofegant progressivament. Una vegada ms, doncs, el llegat de l'antic Egipte, al marge de la seva monumentalitat arquitectnica, dna proves dhaver estat un exemple d'avenos socials absolutament vigents en el temps que ens ha tocat viure. Obres consultades: Historia del Egipto faranico Josep Padr Crnica de los faraones Peter A.Clayton

No farem res? Lescut dels Pons de lany 1584, al mol vell, ja s bot de les heures. Fotos de gener, mar i de maig daquest any 2008. Crida a la collaboraci Racons que cal millorar. Feu-nos arribar les vostres fotografies!

Els joves escriuen Any Rodoreda:

dues narracions inspirades en lestil de Merc Rodoreda

La mainadera
Mart Ruf i Sals Com est la meva nena preciosa? Com has dormit aquesta nit? Per la careta boniqueta que poses... molt b. Com va anar ahir a la tarda amb la mainadera? Segur que aquella mainadera de mala mort no et va ensenyar cap paraula de les que li vaig dir, a veure comprovemho, pa-p, ma-m... pa-llu-fo? Aix tha ensenyat? Avui mateix, quan vingui far que la despatxin... I ara per qu et poses a llagrimar? Vinga, per la nena ms boniqueta del mn no la far

A l'aguait patrimoni

del

nostre

17

despatxar... Mira que bo, et dic aix i ja pares de plorar, no et confonguis, que sc jo la teva maroneta no ella. Dacord, doncs men vaig a preparar-te la llet per esmorzar. (6 minuts desprs) Aqu tens la lleteta, no te la beguis que si no et far mal la panxona, vinga, seguim practicant, pa-p, ma-m... no, pallufo no, pa-p, ma-m... pallufo no, pa-p, Ma-m... pallufo? I torna-hi amb aquesta paraula a veure si haurem de prendre mesures amb la mainadera que et cuida... no, no et posis a plorar una altra vegada, no passa res, per aquest cop ho deixarem passar. Vols que texpliqui de qu parlvem ahir jo i les senyores mentre menjvem dolos vainilleta i xocolateta? Doncs tho explicar, parlvem dels nostres maridets que estan de vacances a Granada. La senyora Teresa no parava de dir que el seu marit, per mi, el senyor... ms lleig del poble, era el millor; fins que nosaltres li hem parat el carro dient-li el que tothom sabia menys ella, que el seu maridet li va fer el salt amb la senyora Conrat. I ha marxat a casa negant-ho tot. Tu no lhas de fer mai el salt, o el que s el mateix posar les banyes a la nineta dels ulls rodons com castanyes?. Ui, em sembla que ja ha arribat la teva mainadereta perqu acabo de sentir el timbre de la porteta, vaig a obrir i a dir-li que tensenyi pa-p i

ma-m i no aquesta paraula tan lletjota de pa-llu-fo.

Damon
Berta Pags i Massot Bon dia, destjadia una ampolleta daigua amb gas ped empodtar. s possible...? Necessito molts dnims ped fer lentdevista de tdeball que mespeda avui... s. Vull tdeballar de cangud. Ja s que s una mica estdany, ped s que nhe tingut cada una, de feina, que quedadia padat. Midi, fa un any ben bo jo tdeballava de guia al museu daqu al costat i ensenyava als tudistes tots els quadres, escultudes, vdeos i dacons del museu. A mi, la feina magdadava molt, pedqu tot aix de la pintuda mimpressiona. Ped al cap dun mes destar al museu, el meu cap em va dir que havia debut queixes dels visitants, que deien que no mentenien com padlava. Jo em vaig sodpdendde molt, pedqu jo els explicava amb molta cladedat, ped vaig decidir esfodadmhi ms pedqu no es queixessin. Ped al cap de quinze dies em van fer foda sense motiu. Dudant lpoca que vaig estar a latud vaig conixer una noieta addisada i dielleda que es deia Laia. Vam anar a viude junts a un pis sense jadd que donava a un edifici molt alt. Al cap dun temps vaig tdobar la feina de venedor denciclopdies a domicili. Em va dudar tdes mesos, pedqu encada que jo ho expliqus molt b, ning en compdava mai cap. Fa cosa de quatde mesos, vaig comenar a treballar com a

18

caixer de supedmedcat, el Lidl, sap quin s? Doncs all vaig dudar gaideb tdes mesos. Jo ja mhavia acostumat a aquell ambient caddegat i a estar ddet dudant tot el dia i, s, com ja deu haver endevinat, em va venir a veude el cap del suped dient-me que als clients els costava entendde el pdeu a causa de la meva maneda de padlar. En totes les meves feines, ped, sempde he sigut divertit pedqu la gent diu quan em sent padlar. O sigui, que la feina amb els nens petits mha danar b ped foda. Veu, vost tamb diu!

FET i FUMUT...!
La pellcula del mes: Cosas que perdimos en el fuego

Cinema i Espectacles
Estrenes del mes de juliol

19