avaluaci educaci primria

curs 2010-2011
competncia lingstica:
llengua catalan a

instruccions
Per fer la prova necessites un bolgraf. La prova t tres parts: Primera Expressi escrita: Primer has descoltar un dictat i desprs has de completar els espais en blanc. Segona Comprensi lectora: Has de llegir atentament dos textos i respondre a unes preguntes sobre el que has llegit. Has de respondre a les preguntes marcant una X a sobre de la resposta que consideris correcta. En daltres, has de descriure la resposta. Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar la resposta equivocada i marcar clarament la nova resposta.

EXEMPLE 1 El sol s: a. Un planeta b. Un satllit c. Una estrella d. Un asteroide planeta

EXEMPLE 2 A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb unes lletres (A, B, C, D). Quin s lordre correcte en qu passen els fets? A.
Es va despertar tard i es va aixecar rpidament.

B.
Va arribar a temps dagafar lautobs.

C.
Encara no havien obert la porta de lescola.

D.
A casa, no va prendre res per esmorzar.

a. D b. C c. A d. B

C B D A

A D B C

B A C D

Tercera Expressi escrita: Has descriure un text sobre el tema que set demana. Tens 45 minuts per fer la prova.

competncia lingstica:
talana llengua cat

DICTAT

Ara escoltars un text tres vegades: la primera s per entendrel b, la segona s per completar els espais en blanc i la tercera per repassar el que has escrit.

EL MERCAT
0-1

A la meva ciutat hi ha mercat un cop per divertit

i s
0-1

a
0-1

. Shi troba de tot, des de

b
0-1

i fruites ns a calotets o, ns i tot, un canari

0-1

d
0-1

o una amb

de

, o plantes o xocolata de les

e
0-1

f
0-1

. I avui al mat, pels , la Lola i jo hi hem anat tot xino-xano.

g
0-1

i
0-1

cop, se mha cat entre banya i banya que

0-1

magradaria tenir un pollet. I s, ens hem comprat un pollet

0-1

i li de lescola.

dit Marcell, com el professor de

Eva Santana, Els maldecaps de lEmi Pi (text adaptat)

avaluaci educaci primria

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta:

EL TRESOR DE LES LLAVORS El llegat de les generacions pageses

Les llavors, que es fan servir per sembrar i que donen els fruits necessaris per a lalimentaci, sn duna gran riquesa i varietat. Cada llavor s un tresor que porta al darrere tota una histria i, per arribar a treure-li el prot que pot donar, cal tenir els coneixements heretats per moltes generacions de pagesos i pageses. El coneixement pags s necessari: saber quan es sembra, quin sl s lidoni i quin grau dhumitat s ladequat, quines feines de cultiu sn necessries, quan i com es recull, etc. Grcies al coneixement pags sabem que la poma de marge, molt productiva per molt aspra, era duna gran ajuda quan a cada casa hi havia un porc, perqu formava part de la seva dieta, i que la pera de coure era ideal per fer guisada, perqu t un temps de cocci similar al de la carn. Els pagesos i les pageses solen ser petits llibres vivents amb molta informaci arxivada, que sovint ara ja no s utilitzable en la vida de cada dia, per que permet conixer aquell tresor amagat en la diversitat de llavors. Lherncia gentica de les llavors, que sha anat enriquint des dels orgens de lagricultura fa uns 10 mil anys, va lligada a lherncia cultural dels nostres avis i vies pagesos, que van contribuir al manteniment daquella riquesa gentica. s un llegat que cal conservar de cara al futur. La importncia del coneixement i de la varietat de llavors ja era coneguda en temps de Tutankamon, com es va comprovar en trobar a la seva tomba ms de vint varietats dordi. Per qu no van escollir una sola varietat? Els egipcis desprs de morts anaven al pas dultratomba, indret desconegut: no sabien quin temps hi feia, quin sl predominava, el rgim de pluges, ni tenien cap pista que els indiqus quins cultius eren els ms idonis per fer-shi. Per tant, el ms assenyat era proveir el seu rei del mxim de varietats possibles, amb la conana que una o altra sadaptaria b a les condicions climtiques que trobaria a laltre mn. Perspectiva Ambiental, nm. 48 (text adaptat)

1. Segons el text, qu s necessari per aconseguir un bon desenvolupament de la llavor?

a. Una bona sembra b. Laigua abundant c. Una terra frtil
0-1

d. El coneixement pags

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:
talana llengua cat

2. Quina de les paraules segents NO vol dir el mateix que aspre?

a. Rasps b. Rstec c. Suau
0-1

d. Rugs
n

3. El text ens diu que els pagesos i les pageses solen ser petits llibres vivents i aix vol dir que
a. saben moltes rondalles b. tenen fora informaci del camp c. no necessiten llibres d. estan oberts a qualsevol cosa
o
0-1

4. Quan es va originar lagricultura?

a. En temps dels nostres avis i vies b. En temps dels egipcis c. Fa uns 10 mil anys d. No ho sabem
p
0-1

5. A la tomba de Tutankamon es guardaven ms de vint varietats de llavors dordi perqu

a. en colleccionava de diferents tipus b. li agradava lordi i nera un expert c. no sabia quines varietats li serien ms tils d. tenia molt espai a la tomba
q
0-1

6. Els egipcis creien en el pas dultratomba. Per a ells, aquest pas era el que
a. trobarien desprs de morir b. estava amagat sota terra c. descobririen a les pirmides d. hi havia als cementiris
r
0-1

7. Quina de les frases segents NO s certa?

a. Els pagesos poden fer crixer qualsevol llavor a qualsevol lloc b. Els pagesos no poden fer crixer determinades llavors a determinats llocs c. Els pagesos poden incrementar el grau dhumitat dun determinat lloc d. Els pagesos no poden canviar les condicions climtiques dun lloc
s
0-1

avaluaci educaci primria

8. El primer pargraf del text ens parla

a. de la vida dels pagesos al camp b. dels diversos procediments de cultiu de llavors
0-1

c. dels diferents fruits que ens dna la terra d. de les llavors i del que en saben els pagesos

9. En quin pargraf trobem informaci sobre fruites que eren valorades pels pagesos?
a. Al primer b. Al segon c. Al tercer
0-1

d. Al quart
u

10. Quina paraula NO significa el mateix que proveir?

a. Subministrar b. Facilitar
0-1

c. Equipar d. Provocar

11. Marca la forma verbal correcta per completar la frase:

Al llarg de la histria, els pagesos i les pageses les llavors i dels productes del camp. la qualitat de

a. millorarien b. han anat millorant

0-1

c. havien millorat d. haurien millorat

12. Marca la millor opci per continuar la frase segent:

Si escoltem els pagesos

a. aprendrem coses de la terra b. sabr alimentar-se millor

0-1

c. menjar ms sa d. plantaran moltes llavors

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:
talana llengua cat

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta:

ARA TORNO Shavia despertat aviat, ms que de costum ns i tot. Al pis regnava un silenci absolut. Els pares devien haver tornat molt tard. Ella no els havia sentit pas. Va romancejar una estona al llit, sense saber ben b qu fer. Desprs es va llevar i va anar a la cuina a buscar alguna cosa per esmorzar. No hi havia res. La tarda abans no havien pensat a comprar pa ni els acostumats croissants. La Cristina va sospirar resignada: hauria desperar que els pares es despertessin! Al cap de mitja hora estava ben avorrida i lestmac comenava a queixar-se de gana. Es veia que els pares en tenien per estona: de fet, ben just eren les vuit. Llavors va tenir la pensada. Algun cop ja havia anat tota sola ns al forn de la cantonada: no calia ni tan sols creuar el carrer. El portamonedes de la mare era all, al menjador, damunt duna butaca. El va obrir i va veure que gaireb no li quedava cap moneda i el bitllet ms petit que tenia era de cinquanta euros. Seria qesti danar amb compte de no perdrel. Va arrencar un full del bloc de notes que hi havia al costat del telfon i va deixar el missatge. Aix, si es despertaven mentre ella era fora, no passarien nsia. Total, era un moment. Amb cura de no fer soroll, va sortir a lescala i va tancar la porta darrere seu. Quan ho va haver fet, es va adonar que shavia deixat la clau a dins. Quina badada! Ara, quan torns, els hauria de fer llevar per fora. B, ja no tenia remei. Merc Canela, Ara torno

1. La Cristina sha despertat...

a. dhora b. a lhora habitual c. ms tard que de costum d. molt tard
y
0-1

2. Al pis
a. no hi havia gens de soroll b. hi havia poc soroll c. hi havia fora soroll d. el text no ho diu
z
0-1

avaluaci educaci primria

3. La frase Va romancejar una estona al llit vol dir que es va...

a. despistar b. entretenir
0-1

c. alterar d. adormir

aa

4. Quina frase resumeix millor el primer pargraf?

a. La Cristina es desperta i es lleva immediatament b. La Cristina busca els croissants a la cuina c. La Cristina es desperta i vol esmorzar
0-1

d. La Cristina decideix anar a comprar croissants

ab

5. La frase Es veia que els pares en tenien per estona vol dir que els pares
a. es llevarien al cap de poca estona b. encara trigarien a llevar-se
0-1

c. els pares dormirien tot el mat d. feia estona que dormien

ac

6. La Cristina decideix anar a comprar croissants perqu

a. li ve de gust viure una aventura b. vol donar una sorpresa als seus pares
0-1

c. li agrada anar al forn tota sola d. t gana i est avorrida

ad

7. On s el forn?
a. Al mateix edifici b. A la vora de casa
0-1

c. Lluny de casa d. El text no ho diu

ae

8. En el text surt la paraula butaca, que s un moble que serveix per seure. Quin daquests mobles NO s un seient?
a. Cadira b. Tamboret c. Balanc
0-1

d. Bufet
af

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:
talana llengua cat

9. La Cristina havia danar amb compte de no perdre el bitllet de 50 euros perqu

a. el volia tornar a la mare b. 50 euros sn pocs diners c. 50 euros sn molts diners
0-1

d. no volia tornar a casa a buscar ms diners

ag

10. On s el bloc de notes?

a. Al costat del llit b. A la cuina c. Damunt duna butaca d. A la vora del telfon
ah
0-1

11. Segons el text, on deixa el missatge la Cristina?

a. Al contestador del telfon b. Al portamonedes de la mare c. Al damunt de la butaca d. El text no ho diu
ai
0-1

12. La frase Els pares no passarien nsia vol dir que no

a. sinquietarien b. la buscarien c. se sorprendrien
0-1

d. la renyarien
aj

13. Quina daquestes expressions NO vol dir el mateix que anar amb cura?
a. Parar atenci b. Anar amb compte c. Anar de corcoll
0-1

d. Fer les coses com cal

ak

14. La Cristina s una nena

a. covarda b. poruga c. sorollosa d. espavilada
al
0-1

avaluaci educaci primria

15. A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb unes lletres (A, B, C, D). Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els fets?
A.
La Cristina no troba ni pa ni croissants a la cuina.

B.
La Cristina obre la porta i surt a lescala.

C.
La Cristina decideix anar al forn.

D.
La Cristina deixa un missatge als seus pares.

a. A b. D c. B
0-1

C B A D

D A C B

B C D A

d. C
am

16. En quin pargraf la Cristina decideix anar al forn tota sola?

a. En el primer b. En el segon c. En el tercer
0-1

d. En el quart
an

17. Marca la paraula ms adient per completar la frase:

la Cristina va menjar pa amb melmelada per esmorzar.

a. Normalment b. Dem c. Ahir

0-1

d. Avui
ao

18. Marca la millor opci per continuar la frase:

La Cristina ha comprat pa

a. i tampoc vol croissants b. perqu li agraden els croissants c. per no ha trobat croissants
0-1

d. tot i que no volia croissants

ap

10

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:
talana llengua cat

REDACCI

Escriu un mnim de 10 lnies. Si nescrius menys no es corregir la teva redacci i es veur afectada la teva puntuaci. Fixat b en el que escrius i procura fer bona lletra. Una vegada hagis acabat, llegeix-ho de nou i corregeix el que convingui. Si ho necessites, pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema.
PLANTEM UNA LLAVOR AL BALC A lescola heu decidit que cadasc planti una llavor a casa. Explica quina llavor tries i per qu, com la plantes, com la vigiles cada dia, etc., ns que la planta creixi. Si vols, et pots imaginar que el teu gos lensuma o la fa malb, o pots explicar qu passa quan tots els nens i nenes porten el test a lescola, quan la planta hagi crescut.

0-1-2

CA

0-1-2

0-1-2

0-1-2

0-1-2

AF

avaluaci educaci primria

11