1 Descriu la renovaci teatral del perode que va des de la postguerra fins als anys 70

En efecte, la trajectria del teatre en la nostra llengua va de menys a ms a partir de la Guerra Civil. El rgim franquista va prohibir qualsevol mostra de literatura en catal o valenci, incls el teatre i, en conseqncia, el gnere es va desvincular dels corrents innovadors que es desenvolupaven a Europa o Nord-amrica. Fou, per, desprs de la 1 Guerra Mundial, lany 1946, que la censura autoritz representacions teatrals en la nostra llengua. Tot i aix, es tractava dun teatre tmid i sense aspiracions de crtica social fins que alguns autors (Faust Hernndez Casajuana o Rafael Mart Orber) plantejaren a la premsa la necessitat que el teatre reflectira temes compromesos amb la situaci del moment. Els primers moviments cohesionats els trobem a Catalunya lany 1955, quan es fund lAgrupaci Dramtica de Barcelona (ADB). El seu mrit estigu a representar clssics (Shakespeare o Txkhof), editar traduccions dautor europeus (Ionesco, Brecht) i escenificar textos dautors catalans com Salvador Espriu, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo. El fet decisiu seria la creaci lany 1960 de lEscola dart dramtic Adri Gual, impulsora dels nous corrents teatrals que desenvocarien en el teatre independent dels anys 70. Al Pas Valenci, la renovaci fou possible grcies a les institucions existents (Lo Rat Penat, lAteneu Mercantil, etc) i als autors que, a la seua empara, treballaren per modernitzar lescena valenciana. A tall dexemple, Mart Domnguez o Joan Alfons Gil Albors. ......................................................................................................................................... Fins als anys 50, el teatre en catal pateix una rigorosa prohibici. Tanmateix, en el 1955 es funda lAgrupaci Dramtica de Barcelona , que comena a programar autors clssics, com Shakespeare i Txkhov, a editar traduccions de grans autors europeus contemporanis com Ionesco o Brecht, i a posar en escena autors propis com Espriu, Brossa o Pedrolo. Grcies a tot aix, el teatre catal du a terme una profunda renovaci dels temes i dels llenguatges escnics i sacosta als nous corrents europeus. Shi poden identificar tres grans tendncies: a) Les comdies de crtica morda de la burgesia, en qu destaca Joan Oliver. b) El teatre avanguardista, que adopta formes surrealistes i trenca tant els ritmes narratius com els espais escnics, i experimenta amb noves formes dexpressi (msica, poesia, dansa, etc). Ac lobra de Joan Brossa s central. c) El teatre de labsurd, que planteja conflictes de caire existncial la llibertat de lsser hum, el sentit de la vida, la relaci amb els altres, etc.- i aposta tamb per posades en escena rupturistes. Les obres de Pedrolo sn el millor exponent daquest corrent. En resum, malgrat un context de manca de llibertat i censura poltica i cultural, el teatre catal aconsegueix crear estructures que lacosten a les tendncies europees del moment.
__________________________________________________________________________

T.6 - Descriu les tendncies ms rellevants de la poesia en el perode que va des de la

postguerra fins als finals dels anys 70. Abans del colp d'Estat del 1936, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literria. Alguns dels poetes de ms renom van ser, per exemple, Josep Carner, Carles Riba o Josep Vicen Foix. Quan es va reprendre l'activitat potica, la poesia de postguerra va seguir les lnies bsiques anteriors a la guerra: la simbolista, una de recerca oberta per les avantguardes i altra ms realista. La influncia simbolista postula l's sistemtic del ritme de les paraules i dels sm-bols. El poeta ha de suggerir la realitat ms que no anomenar-la. Va anar evolucionant cap a la poesia pura, donant lloc a una poesia intellectualitzada, conceptista i amb un alt grau d'abstraci. El perode de postguerra va comenar amb l'aparici de 2 llibres clau, Nab, de Josep Carner (aleshores en l'exili) i Eleges de Bierville, de Carles Riba. Durant aquests anys se seguiren emprant tcniques simbolistes, per la temtica dels poemes enquadrats en aquesta lnia s'obri ms a l'exterior (preocupacions del moment, problemtica civil,...). En quant a la tendncia avantguardista, sobretot surrealistes, en el cas de Foix, la investigaci el va dur a convertir la recuperaci de les veus de la tradici medieval catalana (Ausis March, Llull i els trobadors, i de Petrarca) en una manifestaci d' avantguarda (combinar tradici i modernitat, amb formalitat), ra i follia. Aparegueren grups d'escriptors que insistiren en l'experimentaci amb el llenguatge, sobre la forma i el contingut, com Joan Brossa. La tendncia realista va estar influda per la crtica marxista i el existencialisme. Propugnava el comproms dels intellectuals amb el seu temps i amb la collectivitat, i una postura crtica i denncia social de la dictadura. Defensava l's d'una llengua ms directa i colloquial, una forma ms narrativa i vers lliure (s ms important el contingut que no la forma). Els temes sn la reflexi moral, la denncia social i poltica, la temtica satrica i la quotidianitat.
....................................................................................................................

Tema 10 LA POESIA DE MIQUEL MART I POL HA ACONSEGUIT UN GRAN RESS SOCIAL. EXPLICA-HO I RAONA-HO.

El ress que ha tingut la poesia de Miquel Mart i Pol t molt a vore amb alguns fets que han marcat la seua vida, entre els quals sobrexen els segents: el seu lligam al poble nadiu on ha viscut sempre; la seua condici obrera com a escribent a la fbrica; les conseqencies de la malaltia que contragu, una esclerosi mltiple que des d'aleshores li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat; el comproms del poeta amb la seua classe social i amb el pas

Va ser un poeta molt prxim a les vivncies de la gent. La crisis dels valors religiosos del catolicisme intransigent el dugu a replentejar-se la vida i a obrir-se a la realitat social del seu entorn. Aix es reflecteix molt b en els seus poemes, que tradueixen el mn

immediat que l'envolta i que el coneix tant b. Mart i Pol contrueix un mn potic com a expressi de les sensacions humanes: l'amor, el desig i la mort. I tot expressat amb un llenguatge senzill i directe perqu vol que l'entenga quanta ms gent millor. Per a finalitzar direm que una mostra del ress social que ha tingut la seua poesia s que a partir de 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalan aproven de demanar que fos presentada la candidatura de Miquel Marti i Pol a l'Acadmia Sueca per al premi Nobel.
___________________________________________________________________