JOC I ALEGRIA A LHOSPITAL... S POSSIBLE?

Segur que a tots ens ha passat alguna vegada all de veure a un xiquet sense ganes de jugar, aptic, amb aparena trista i molt quiet i pensar de seguida que s que est malalt, t calentura o es troba malament. Es tracta duna forma intutiva que tenim les persones de relacionar el joc i la salut. Tendim a pensar que els xiquets que juguen sn aquells que gaudeixen dun bon estat de salut i es troben b fsicament, mentre que ens imaginem als malalts tombats al llit sense practicar cap tipus de joc. Per la realitat s que la salut no sols fa referncia a labsncia dinfermetat, sin que es tracta dun estat de complet benestar fsic, mental i social. Per b... jo ara em pregunte qu passa amb els xiquet malalts? Es desenvolupen en el mn del joc igual que altre nen de la seua edat? Quina influncia t el joc sobre ells? T els mateixos beneficis per a la seua salut? Fa temps possiblement no haguera pogut contestar o ho haguera fet errniament ja que coneixia ben poc del mn hospitalari i menys encara de limpacte daquest en els ms menuts. Per ara i des de fa uns anys, participe com a voluntria duna ONG encarregada de jugar, entretenir i fer somriure als xiquets ingressats. Tenim una espcie de ludoteca totalment equipada anomenada Ciber Aula on nens i voluntaris podem gaudir dels materials, joguines, ordinadors i realitzar tot tipus de jocs o manualitats. Anant cada vesprada de dimecres a lhospital he pogut observar amb els meus propis ulls i viure de primera m la importncia que adquireix el joc en aquestes situacions. Hem de pensar que a aquests nens hospitalitzats els han apartat del seu entorn. De la nit al dia shan vist en un lloc desconegut, poc atractiu. De sobte, ja no estan a la seua casa, amb els seus joguets, la seua famlia... tampoc van a lescola i juguen amb els companys. Ara porten un pijameta igual al de la resta de xiquets i adults desconeguts els punxen, els posen el termmetre i els donen medicaments. s per aix que aquests nens, a banda de la debilitat i el dolor produt per les seues enfermetats, tenen por, ansietat, es troben passius, amb tendncia

a la depressi i a lallament i per tant, es lgic pensar que lhospitalitzaci t un gran impacte no sols fsic sin tamb anmic. I ac es quan podem parlar del joc. Quan el xiquet juga es submergeix en un mn de fantasia, que li permet fugir de la seua realitat, dels seus problemes. Com b afirma Ablon (1966) el joc implica un sentit de llibertat i risc i permet un alleugeriment temporal de la crrega de la realitat. Jugar distrau al xiquet del dolor, fa que oblide on s i que li est passant. Es relaciona amb altres persones, amb lentorn, riu, somia i torna a ser el xiquet que era. Per tant, al millorar lestat psquic del xiquet, millora lactivitat del seu sistema immunolgic, activant les defenses que ajuden a la seua recuperaci fsica. s a dir, tot i que pot ser les condicions fsiques daquests no sn les mateixes que les daltre xiquet que gaudeix dun molt bon estat de salut fsic, el joc es converteix en un tipus de terpia, lobjectiu del qual es reforar els aspectes anmics del menut que lajudaran a enfrontar-se a la seua enfermetat.

Sn tants els records que em venen al cap... cada vesprada de dimecres s especial i nica. s tan gratificant veure com a travs dun joc, dun truc de mgia o duna representaci teatral, els xiquets sn capaos de riure i oblidar-se de tot. Recorde encara amb emoci com una xiqueta de 5 anys li tenia pnic a les agulles i no havia manera de que senfronts a les punxades de la infermera. Va vindre a la Ciber aula amb dolor, por i desconfiant de la nostra identitat. Poc a poc, vaig poder anar apropant-me a ella a travs duns contes molt visuals. Cada vegada, notava com la seua confiana cap a mi i cap a la situaci augmentava. I de sobte em va preguntar: Ara podem jugar a les construccions?. Vam fer un castell gegant on vivia una princesa amb el seu prncep. Havia tamb una carrossa, una fada i coses mgiques. Vam fer-nos una corona i durant dos hores va oblidar-se don estava, de la via i del dolor. Se sentia una autntica princesa dins dun conte, estava feli i gaudia com una xiqueta de 5 anys. Al poc, va vindre una infermera. Era lhora de punxar-se. La nena em va mirar, va collocar-se b la corona al cap i va dir amb una valentia sorprenent cuida el castell que ara vinc. Recorde tamb com una de les primeres vesprades de dimecres les infermeres de la planta ens van informar que la majoria de xiquets presentaven unes condicions fsiques que els

impedien eixir a jugar a la Ciber Aula. En un primer moment ens vam quedar paralitzades. Qu fiem ara? Com anvem a jugar amb xiquets que no podien moures del llit?. Nervioses i insegures vam agafar materials i joguets de tot tipus, doncs no sabem amb qu ens anvem a trobar. Vam passar per 6 habitacions. Diferents xiquets, diferents edats, diferents situacions i malalties. Prompte vam aprendre a adaptar-nos a les caracterstiques de cadascun. Amb aquells que sols podien moure els braos, les manualitats, els puzles, contes, les construccions, els jocs de mmica, de mgia i fins i tot els llanaments eren possibles. Un altre dia, ens vam adonar que a dos nens amb problemes de moviment a les cames, els agradava molt el futbol i desitjaven posar-se b sols per practicar-ho. Aix que vam decidir muntar a la Ciber Aula el nostre propi camp de futbol, amb els nostres equips i les nostres regles. Com que tamb hi van voler participar una xiqueta amb una via i amb una sonda i un altre amb problemes de visi, vam fer equips. 2 xiquets i una voluntria en cadascun. Havem destar asseguts a terra i la pilota sols podia ser tocada amb una m. A aix vam afegir que cadascun de nosaltres havem de retransmetre els nostres moviments amb la veu. Amb una veu ben forta i sobre tot amb emoci, com si dautntics reporters es tracts. Daquesta forma tots els menuts es sentien igual dimportants i dintegrats. Ho van viure amb tal illusi que un dells es va voler encarregar densenyar el joc del futbol galctic a la resta de nens ingressats.

Per tornant al dia de les habitacions... qu passava amb els que sols podien moure les cames? En un principi tot pareix ms complicat per la realitat s que es poden fer milers de coses. Amb un piano de joguet, una de les nenes feia msica amb els dits dels peus. Desprs rem nosaltres les que realitzvem sons i ella la que havia de seguir el ritme amb els peuets. Vam fer-li trucs de mgia, vam cantar i vam jugar a les endevinalles, imitant els animals i diferents personatges televisius. Amb moltes daquestes activitats el que pretenem era, com b hem vist a classe, que els menuts prengueren conscincia del cos com a instrument de

comunicaci, aix com que reconegueren les seues possibilitats personals i desenvoluparen el sentit rtmic. s a dir, com be podem veure en totes les situacions es tracta de desenvolupar jocs on els xiquets obliden aquella part del seu cos que els fa mal, que els molesta i que els impossibilita realitzar algunes activitats i que, per tant, valoren i donen importncia a aquelles que s que poden moure i utilitzar perfectament com a instrument de comunicaci amb lentorn. Que el joc es convertisca en un moment de plaer, alegria i satisfacci, un moment que els ajude a descarregar tensions, expressar els seus sentiments, les seues emocions, aix com a reproduir situacions que els generen pors o que els resulten difcils dentendre, ja que jugant les analitzen, interpreten i les tradueixen per tal de comprendre-les i assimilar-les. Recorde un xiquet que tenia autntic pnic per tot all que tenia a veure amb els hospitals. Va arribar asustat, aptic i desmotivat, per res, amb cap joc vam poder apropar-nos a ell. De sobte vam tindre una idea. Com que coneixem qu era all que li afectava i el preocupava tant, vam traure una mascoteta de plstic i el malet de metge. Li vam contar que Pupi estava molt malaltet i que necessitava metges i infermers molt bons que el cuidaren. Al principi es va dedicar a observar com altres dos xiquets i jo jugvem als metges i intentvem salvar a la mascoteta, per poc a poc el xiquet es va anar apropant, cada vegada amb ms confiana i seguretat. Al poc vaig poder observar com el xiquet, mitjanant el joc simblic, estava reproduint aquelles situacions que li generaven pors. Va ser molt emocionant veure el procs daquest nen, que entre tractament i tractament i amb una bata nostra posada li deia a Pupi: No et vaig a fer mal, et vaig a curar perqu et poses bo i pugues jugar amb els teus amics, perqu jo sc molt bo. A lhora danar-sen ens va demanar emocionat emportar-se a Pupi a lhabitaci per a donar-li la medicaci i aix ho va fer. El menut estava comenant a superar la seua gran por grcies al joc. Estem veient, doncs, que joc i salut estan estretament relacionats. El joc en les vides daquests nens hospitalitzats passa a ser una mena de terpia. Jugant es desenvolupen, aprenen, superen pors, expressen sentiments i emocions i milloren el seu estat anmic, que al seu torn, ajuda a una millor recuperaci i a enfrontar-se amb altra actitud a una malaltia. Per tant, podem concloure que quan parlem de salut, no podem oblidar parlar de joc, al mateix temps que quan parlem de joc, hem de fer-ho tamb de salut. I per finalitzar, com que diuen que una imatge val ms que mil paraules, magradaria que si podeu, dedicreu uns minuts a veure aquest vdeo. s emocionant el poder i els milers

de beneficis del joc i de la rialla en situacions com les que shan denfrontar aquests xicotets lluitadors. http://www.youtube.com/watch?v=Xa8Dv6JTRig

WEBGRAFIA
http://www.pequesymas.com/desarrollo-social/el-juego-contribuye-a-la-salud-infantil-ymediante-el-juego-los-ninos-pueden-expresarse-libremente-entrevista-con-imma-marin http://www.euskadikokontsumitzaileak.com/uceehkb/de/el-juego-como-termometro-desalud.asp?nombre=175&cod=175&sesion=1 http://www.juntadeandalucia.es/salud/sites/csalud/contenidos/Informacion_General/c_2_c_ 11_derechos_ninos_hospitalizados/carta_nino_hospitalizado http://juegaconmigoblog.com/?p=248

BIBLIOGRAFIA
DEVS, J. (2000): Actividad fsica, deporte y salud. INDE Publicaciones, Barcelona Espaa, 2007. AUCOUTURIER, B; LAPIERRE, A (1977): La educacin psicomotriz como terapia. Editorial Mdica y Tcnica, S.A. Barcelona Avda. Meridiana, 358, 1997. MARTNEZ, G. (1998): El juego y el desarrollo infantil. Barcelona : Octaedro, 1998 GARCA-CARPINTERO, E. (2010). La importancia del juego en el control del dolor peditrico. Enfermera global: Revista electrnica semestral de enfermera, N. 18, 2010, 4 pgs. MIRA, M. (2005): El juego y la terapia. Boletn informativo de la Asociacin Espaola de Terapeutas formados en el Concepto Bobath (AETB), N.15, 2005, pg. 16. TALLIS, J. (2012): Juego y Salud: Experiencias infantiles, espacios y lugares para jugar. Fundacin Navarro Viola, 2012.

Marta Badenas Chapa

5