S RESPONSABLE I SEGUR DINTERNET

TIC Aplicades a lEducaci Primria

Grup 1: Maria Bassa Simonet Mateu Ferrer Malondra Joan Alexandre Meli Sorell Araceli Muoz Ruiz Joana M Serra Puigrs

INDEX 1. Introducci 2. Les noves tecnologies en la infncia i ladolescncia Beneficis, riscs i protecci: Costums dels menors a la xarxa Prevenci de laddicci 3. Situacions despecial atenci Suplantaci didentitat. Prdua de privacitat Grooming Ciberbullying Sexting Phishing 4. Variables a tenir en comte quant a la seguretat/privacitat a la xarxa Amics a la xarxa Respecte Identitat Fotos i vdeos Seguretat Dades personals Contrasenya 5. Actuacions a les diferents xarxes socials (Save the children) Facebook Twiter Tuenty Flikr 22 20 8 4 5

6. Actuaci dels pares davant ls responsable i segur dInternet 7. Recomanacions per a docents A dins laula. Formaci a pares i menors. 8. Context espanyol Drets del menor Legislaci Pla estratgic dinfncia i adolescncia 2013-2016 9. Intervencions davant dels menors Context autonmic: Govern Balear: ISPIB ( Institut de Seguretat Pblica de les Illes Balears) Policies Tutors: Programa SEMPRE SEGURS! 10. On acudir per a denunciar 11. Bibliografia

26 29

34

35

38 40

1. Introducci
Actualment les noves tecnologies estan en el nostre dia a dia, juguen un paper important en la societat i no les podem ignorar. Aporten molts aspectes positius per tamb hem de ser conscients de que, si no es fa un s correcte, hi ha riscs i desavantges. Creim que lescola ha de ser un reflex de la societat, per tant no pot deixar de banda aquestes noves tecnologies i shan de treballar amb els alumnes tenint en compte tant els aspectes positius com els negatius i fer que aquests en siguin conscients i responsables. En aquest treball exploram les possibles problemtiques que poden sorgir de ls dInternet, i hem trobat rellevant que no noms sha de treballar amb els alumnes, els pares i professors tamb shi han dimplicar, per aquest motiu tamb hem dedi cat uns apartats per a parlar de com creim que haurien dactuar els pares i docents per ajudar a que els nins facin un s responsable dInternet.

2. Les noves tecnologies en la infncia i ladolescncia:

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) shan convertit en una eina molt comuna i habitual en el dia a dia de les persones. Es pot dir que els infants sintrodueixen en aquest mn bsicament des de que neixen. Aquestes, poden aportar molts elements positius en el seu desenvolupament com per exemple: el fcil accs a la informaci, fomentar la collaboraci, compartir informaci amb els dems, una forma ms de diversi, motivar la comunicaci, etc. Per tamb poden aportar alguns elements negatius i perjudicials com: laddicci, el mal s de les xarxes socials (ciberbullying), discriminacions dins un grup... Beneficis, riscs i protecci: Beneficis Alguns del beneficis que creim que aporten les TIC sn que: - Permeten accedir a un nivell dinformaci molt elevat, heterogeni i constantment canviant i actualitzat. - Faciliten la comunicaci entre un collectiu, amics, coneguts i familiars. - Fan possibles noves tcniques delaboraci i construcci del coneixement. - Fomenten la cultura digital entre les persones. Riscs La gran varietat dopcions que ofereixen les noves tecnologies i Internet fan que els nins moltes vegades les utilitzin sense ser conscients dels perills que comporten. Cal tenir en compte que un bon nivell dinformaci s necessari per no suficient. Els nins i els adolescents posseeixen una facilitat per accedir a molts tipus dinformaci no convenients, rebre informaci manipulada, falsa o de continguts inadequats, contactar amb desconeguts dins les xarxes socials que poden acabar en casos de ciberbullying, assejaments Per aquest motiu creim que s molt important informar als nins i a la vegada prendre mesures de protecci.

Protecci Algunes mesures de protecci que pensam que shan de dur a la prctica sn: - Invertir ms recursos per aconseguir minimitzar el mxim un s inadequat daquestes tecnologies, com posant a disposici de pares i docents cursos de formaci en les noves tecnologies. - Incrementar la vigilncia dels pares. Tenir en compte el temps en qu els nins estan connectats a lordinador, a xarxes social, pagines web, jocs, en general a com utilitzen les TIC. - Tenir en compte on el nin utilitza lordinador, per exemple: posar lordinador al menjador ja que aix els membres de la famlia podran tenir un major control del qu fa el nin. - No facilitar mai informaci privada. Costums dels menors a la xarxa Molts de menors, sobretot durant letapa de ladolescncia, es comporten de manera diferent, es troben en un estat en el qual no saben com afrontar els seus problemes i enlloc de demanar consells o informaci als familiars, opten per accedir a la xarxa. Aquesta situaci pot arribar a fer que el nin faci un s abusiu daquestes tecnologies, salli i sevadeixi dels seus problemes i no desenvolupi les habilitats socials necessries i aix li provoqui dificultats dadaptaci amb els seus amics, companys i familiars. Els menors tenen el costum de comenar a entrar a Internet per jugar, cercar vdeos, escoltar msica i mirar sries de televisi, per contactar amb el amics... i a mesura que el nin creix es va endinsant ms profundament en Internet i aquestes tecnologies, i per tant, el seu s es multiplica. Quan els menors passen molt de temps connectats a Internet i a les xarxes, sense fer altres activitats complementries, es pot arribar a observar una actitud inusual dagressivitat i falta dautoestima. Aquesta actitud desprs s transmesa amb els seus companys i es produeix per exemple el ciberbullying.

Pensam que s'hauria de tenir en compte que aquesta agressivitat que es pot produir en molts de joves quan els pares volen controlar el seu accs a internet pot venir donada per una falta de control, normes i aprenentatge de l'assumpci de la frustraci, que trobam d'una forma cada vegada ms repetida en els models educatius paterns actualment. Les normes, aprenentatge i assumpci de la negativa davant les demandes no adequades, la comunicaci pares-fills, la relaci i la confiana sha de treballar des de la infncia, ens trobam que els pares volen marcar lautoritat a ladolescncia, quan es presenten els problemes el que conduu a problemtiques ms grosses, afegit a les caracterstiques prpies de letapa de ladolescncia, a la que la pressi del grup diguals i la reacci davant els pares es fa ms patent que mai per a reforar la seva identitat com a persona. A ms caldria afegir que hi ha casos que les noves tecnologies amb els infants no sn controlades pels `pares ja que sutilitzen com una forma de tenir engrescats els al.lots, xerram de videojocs, sigui en consoles o via ordinadors. Prevenci de laddicci Per prevenir laddicci, en primer lloc el qu cal que facin els pares s limitar el temps ds. Shan de fixar uns horaris per a poder jugar, passar temps amb lordinador i fer-lo servir per estudiar i fer els deures. Ajudar als nins i observar que utilitzen pgines web i xarxes adaptades per la seva edat, aix com tamb jocs adequats i que siguin el ms educatius possibles. Fomentar la prctica dactivitats doci saludables ms freqentment com per exemple llegir un llibre, fer esport i exercici, jugar amb els amics, conversar amb els pares.. i no estar connectat constantment a Internet o utilitzant les noves tecnologies com s el mbil, la tablet, la videoconsola Creim que s convenient rompre les rutines de connexi i ensenyar als nins altres possibilitats ds dInternet com per exemple per a estudiar, cercar informaci de continguts explicats a classe, ampliar coneixements ...

Pensam que s important destacar, abans dentrar en els nous apartats que s important que tots els membres de la comunitat educativa: pares, mestres i infants, coneguin les possibilitats de control de la informaci a les xarxes socials. Per, una eina essencial de control que ens donen aquestes xarxes, ledat, hauria desser respectat. Ens trobam que majoritriament els nins en edat escolar tenen perfils a xarxes socials on es marca una edat mnima daccs de 13 o 14 anys, i sn els mateixos pares els que faciliten laccs als seus fills, i a ms, els mestres admeten als seus alumnes laccs als seus propis perfils (sense tenir en compte que han hagut de mentir per tenir aquest perfil), dna lloc a que els mateixos nins aprenguin a que no s important fer cas a les normes, i que es trobin amb largument per poder botar-les en qualsevol altres cas (tendim a generalitzar els aprenentatges). El fet de respectar aquesta simple norma facilitaria poder treballar amb els nins les seves competncies a la xarxa, conixer els seus riscos i avantatges i prevenir situacions conflictives.

3. Situacions despecial atenci

Suplantaci didentitat Qu s la suplantaci d'identitat ? Podem dir que s l'activitat maliciosa en qu un atacant es fa passar per una altra persona per diferents motius, com per exemple: cometre un delicte, realitzar ciberbullying o grooming. Un cas molt vist de suplantaci d'identitat s, mitjanant les xarxes socials, crear un perfil d'una altra persona i interactuar amb altres usuaris fent-se passar per ella. A qui poden suplantar la seva identitat ? A qualsevol usuari dInternet en podria ser vctim a, ning est fora de perill d'aquesta prctica, encara que pensem que noms es suplanta la identitat de persones conegudes, els usuaris annims tamb sn susceptibles de ser suplantats. Tamb ha augmentat el nombre de persones que volen denunciar una suplantaci d'identitat.

s un delicte suplantar la identitat d'alg ? hi ha diferents casos de suplantaci i cada un te un tipus de pena jurdica diferent, el qual estan exposades les persones suplantadores:
1.

Si la suplantaci consisteix nicament en el registre d'un perfil fals en el qual no s'utilitza informaci personal del suplantat com per exemple una fotografia, l'nica acci legal que pot prendre s notificar aquesta situaci a la xarxa social implicada perqu elimini aquest perfil de seva pgina. Suplantar nicament el nom d'una persona, si no comporta la publicaci d'alguna imatge, no es considera delicte. Si es crea un perfil fals suplantant la identitat d'una persona i s'utilitzen dades personals de la persona suplantada, com la fotografia, s'estaria vulnerant el dret a la prpia imatge d'una persona, que recull l'article 18 de la Constituci Espanyola. A ms, en aquest cas, es produeix un robatori de la identitat d'una persona i podria ser penat per la llei amb cstig de pres de fins a 3 anys segons l'article 401 del codi penal. Si alg accedeix al servei d'un usuari i es fa passar per ell, per exemple, correu electrnic, Facebook, Twitter... Clarament s'est infringint la llei i s denunciable, ja que es traspassa la barrera de la privacitat d'una persona (apoderar-se de la identitat). A ms, el suplantador est cometent un delicte en haver utilitzat alguna prctica no lcita per accedir a aquest servei de l'usuari: robatori de contrasenyes, ficar-se en sistemes informtics, etc.

2.

3.

Com denunciar una suplantaci d'identitat A continuaci detallam alguns exemples dels passos que shan de seguir en cas d'haver estat suplantat la seva identitat.

- Suplantaci a correus electrnics :

Gmail: Si creus que alg ha accedit a la teva direcci de correu de Gmail accedeix a lajuda que proporcionen per solucionar aquest problema i segueix les indicacions que tindiquen: Mi cuenta ha sido interceptada

s important saber que Gmail mai enviar mitssatges en massa no sollicitats per lusuari en els que solliciti contrasenyes o informaci personal.

Hotmail: Si sospites que alg ha robat la teva contrasenya i pot estar utilitzant el teu compte per accedir a la teva informaci personal o enviar correus no desitjats indiscriminadament segueix els segents passos: Canvia al ms aviat possible la teva contrasenya Si no pots canviar la contrasenya, intenta restablir la teva contrasenya. Si segueixes sense poder iniciar sessi en el teu compte, ves a la pgina Recuperaci de la contrasenya de la compte del Centre de solucions de Windows Live.

Supla ntaci en xarxes socials : Facebook: Qualsevol pot crear un compte amb un nom fals i fer-se passar per altres persones.

Per a aquest tipus d'activitats illcites, Facebook facilita la seva denncia a travs de l'acci Denunciar Bloquejar aquesta persona.

Fent clic en l'enlla anterior apareix una nova finestra amb diferents opcions que l'usuari haur de seleccionar per continuar amb la denncia

Aquest s el meu perfil, per ja no tinc accs a ell: Amb aquesta opci es denunciaria un segrest del perfil, s a dir, que alg s'hagi fet amb la contrasenya d'un usuari i l'hagi modificat de tal forma que l'usuari legtim no tindr accs al seu perfil.

Aquest perfil es fa passar per alg que no s o s fals: Aquesta opci s'utilitza per a la denncia d'una suplantaci d'identitat, s a dir, alg s'est fent passar per una altra persona. Aquesta denncia t diverses opcions per a la notificaci. En cas de seleccionar Es fa passar pel meu, caldr proporcionar un nmero de telfon perqu se li proporcioni al denunciant un codi necessari per confirmar la denncia. El codi es rebr mitjanant una trucada telefnica en angls.

Foto de perfil inadequada: Se seleccions aquesta opci per denunciar una

foto de perfil amb continguts poc adequats (pornografia, violncia, racisme, etc.). Aquesta persona m'est assetjant: S'usar aquesta opci per a la denncia

d'un perfil que ens fa xantatge, assetja o molesta.

Twitter: La usurpaci d'identitat en Twitter s una prctica freqent. Twitter ho considera una violaci de la normativa, per indica que estan permeses les pardies sempre que en el perfil del compte quedi clar que es tracta d'una identitat falsa. En cas contrari, procedir a la seva eliminaci. Si no fos evident a travs del perfil que s una broma, ser considerada com a usurpaci d'identitat no *pardica. Els comptes d'usurpaci d'identitat no *pardica podran ser suspeses de manera permanent per violaci de les condicions generals. Per efectuar la denncia s'ha d'anar al Centre dajuda de Twitter, encara que aquest formulari, no es troba en espanyol.

Una vegada formalitzada la sollicitud, Twitter envia al correu electrnic una confirmaci de recepci de la sollicitud amb informaci ampliada. L'estat de la sollicitud es pot comprovar en qualsevol moment en el segent enlla. Tuenti: Per al cas de Tuenti, tot es gestiona des de la zona d'ajuda, principalment en la part de: Privacitat: Des d'aqu s'accedeix a la informaci sobre els robatoris de comptes i esdeveniments relacionats amb la privadesa dels usuaris.

Seguretat: Des d'aqu s'obt informaci principalment dels problemes de suplantaci d'identitat problemes seguretat general. i de en

LinkedIn: Encara que LinkedIn, no ofereix una ajuda especfica contra la suplantaci d'identitat, s que ofereix ajuda per a les persones amb problemes d'accs al seu compte.

Si tens problemes amb la contrasenya i no aconsegueixes accedir al teu compte de LinkedIn, en el Centre dajuda de Linkedin sexplica com restablir la contrasenya: En el cas que no aconsegueixis restablir la contrasenya, pots contactar amb

*LinkedIn a travs d'un formulari de contacte.

Prdua de privacitat Per explicar el que s la prdua de privacitat hem trobat el segent vdeo: http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=e5lQts_TkXI A continuaci explicam algunes prctiques illegals que es produeixen a travs dInternet i que posen en perill als usuaris. Pensam que s important que tant els pares com els professors haurien de conixer la seva existncia i ser conscients del que impliquen, per aix poder prevenir alguns casos i concienciar als nins del perills que es poden trobar a Internet. Groming Qu s el Grooming? Es un tipus d'assetjament,tamb s a travs de les noves tecnologies (xat, xarxes socials, etc.), Per no s entre iguals, sin que l'assetjador s un adult i la vctima un menor, i hi haur una intenci sexual explcita o implcita. En aquesta modalitat d'assetjament les situacions de perill per als menors sn ms subtils i latents. Sn accions realitzades per establir, de forma deliberada, una relaci i control emocional sobre un menor, per tal de preparar el terreny per a l'abs sexual.

- Ciberbullying: Parlam de ciberbullying quan un menor assetja un altre menor amb amenaces, insults, coaccions, xantatges, fent s de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci: telfon mbil, Internet, xat, xarxes socials, etc. Les vctimes i assetjadors sn d'edats similars i tenen relaci o contacte en el mn fsic. Moltes vegades l'assetjament comena en el mn real, per desprs passar al mn virtual. El ciberbullying representa una amenaa clara per a la vctima, podent crear-li situacions de risc psquic i fsic, i pot arribar a ser constitutiu d'un delicte. L'assetjador sol tenir una falsa sensaci d'impunitat. El que a vegades comena com una broma, pot acabar al jutjat per haver vulnerat el dret a la intimitat. (Per exemple, una noia envia a travs dun WhatsApp, una foto compro mesa a un amic. Aquest ho reenvia als seus amics, els qui desprs es burlen i fan xantatge a l'adolescent perqu sigui esborrat dels seus mbils i aix frenar l'espiral d'enviaments. s un problema d'intimitat que en el seu inici va ser voluntari). Algunes caracterstiques : Una de les caracterstiques ms importants que s'ha de donar a l'hora de

diagnosticar un cas de ciberassetjament s que l'agressi sigui repetida i no un fet allat. L'enviament allat de missatges desagradables, no est considerat un cas de ciberassetjament. Quant es publica o envia informaci amb la intenci de ferir a una vctima d'assetjament a la xarxa, aquesta informaci es difon de forma immediata. El problema augmenta considerablement i resulta molt difcil eliminar aquesta informaci. Els mitjans a travs dels quals es produeixen el ciberassetjament sn molt diversos, per normalment sutilitzen les noves tecnologies utilitzant Internet: pgines personals i xats, missatgeria instantnia, xarxes socials, telfons mbils, etc.

Podem fer una distinci de diferents tipus de ciberbullying (2006, Peter K. Smith): - Flaming: s lintercanvi dinsults mitjanant missatges electrnics on sutilitza un llenguatge vulgar. - Harassment: s lenviament dimatges o vdeos denigrants, tramesa de virus informtics i humiliaci mitjanant videojocs. - Denigration: s la distribuci dinformaci duna altra persona en un to despectiu i fals mitjanant un anunci en una web, enviament de correus electrnics o fotografies alterades digitalment. - Impersonation: s lentrada en un compte de correu electrnic o xarxa social duna persona per enviar o publicar material comproms sobre ell, manipulant la seva identitat. - Outing and trickey: s la violaci de la intimitat enganyant a una altra persona per tal que comparteixi secrets o informaci confidencial sobre un altre promovent rumors. -Happy slapping s quan un grup dadolescents aborden a un vianant i, sense motiu aparent, lagredeixen mentre ho filmen amb els seus telfons mbils. L a gravaci de vdeo es puja a Internet i es fa pblica.

- Sexting Consisteix en l'enviament de continguts de tipus sexual (principalment fotografies i vdeos) produts generalment pel propi remitent, a altres persones per mitj de telfons mbils. No ho produeixis. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=GVF-hJx0Aqw Si et fas una fotografia ertica i lhi envies a alg mitjanant un mbil o Internet, perds immediatament el control sobre on podr acabar algun dia. I si la fas a alg, assegura't de tenir el seu perms i de les implicacions que podria tenir perdre o que te la robessin. No ho retransmetis. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C_nX4975Vv0 Si t'arriba una foto o vdeo d'algun conegut, no collaboris en la seva expansi ja que podria tenir conseqncies greus tant per a ell com per a tu. No ho provoquis. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=mhTcNsNJM9o No li demanis a ning aquest tipus de fotografies ja que encara que tu no tinguis males intencions, alguna tercera persona podria aconseguir-les. - Phishing Significa engany per suplantaci d'identitat. Les persones que realitzen lengany s'anomenen phishers i el seu objectiu s l'obtenci d'informaci personal i confidencial de les vctimes, ja siguin comptes bancaris, contrasenyes, nmeros de targetes de crdit, etc . El phisher pot actuar de diverses formes per aconseguir la informaci, com per exemple: - Enviant missatges de correu electrnic fraudulents. - Mitjanant la utilitzaci de falsos llocs web, com poden ser webs d'entitats bancries.

4. Variables a tenir en comte quant a la seguretat/privacitat a la xarxa:

Les noves tecnologies estan presents en el dia a dia de la societat actual i aix vol dir que els nins i adolescents tamb les utilitzen ja que estan al seu abast. No sha de prohibir ls de les TIC als nins, tot el contrari, sels ha densenyar a utilitzar -les correctament, han de saber amb quins perills es poden trobar a la xarxa i han daprendre quines mesures han de tenir en compte per garantir la seva seguretat i privacitat. Algunes de les variables que creim que shan tenir en compte en quant a la seguretat i privacitat a la xarxa sn: Amics a la xarxa Avui en dia s molt fcil fer-te amic dalg a travs dInternet, noms agregant-lo al teu grup damistats de les diferents xarxes socials existents (per exemple al facebook, tuenty...) ja pots veure tot el que fa aquesta persona en el seu dia a dia, les fotografies que penja, els seus comentaris...i de la mateixa manera aquest nou amic pot disposar de la teva informaci que has fet pblica a la xarxa social. Abans dacceptar una nova amistat a la xarxa ens hem dassegurar que realment coneixem aquesta persona com per a deixar-li accedir a la informaci privada que anam publicant i confiar en que utilitzar aquesta informaci de forma responsable. Si utilitzem un xat hem didentificar les persones amb les que parlem ja que no hem de parlar amb desconeguts. Respecte

Sha de fomentar el respecte cap als dems en ls de la xarxa. No shan de penjar fotografies daltres persones sense el seu consentiment, ni fer comentaris negatius o amb la intenci dofendre a altres persones. Pensam que s molt important inculcar als nins el valor del respecte cap als dems per tal devitar molt dels problemes relacionats amb Internet que existeixen actualment, com s el cas del ciberassetjament.

Identitat

En quant a la identitat els nins han de ser conscients de que no han de facilitar el seu nom, adrea, telfon a ning per Internet perqu no poden saber qui hi ha a laltra costat de la pantalla dordinador. Fotos i vdeos Per respectar la prpia identitat i la dels altres no shan de penjar vdeos ni fotos prpies o dels amics. Abans de publicar fotografies o vdeos on surten altres persones sha de demanar perms, perqu sest utilitzant informaci privada i personal duna altra persona i hi ha dhaver respecte. Seguretat

Hem de tenir en compte tant les mesures de seguretat personals com la seguretat de lordinador. En aquest sentit s important installar programes antivirus que protegeixin el nostre ordinador, i anar alerta amb els continguts que es consulten i descarreguen per Internet aix com no obrir missatges si no coneixem lemissor. Dades personals

Les dades personals sn privades i sha danar en compte com les utilitzem. Sha de conscienciar als nins que mai sha denviar informaci personal a travs dInternet o per correu electrnic, sobretot nmeros de comptes corrents, contrasenyes, adreces... No han de facilitar dades personals a desconeguts. Contrasenya

La contrasenya s privada i personal, no sha de facilitar a altres persones, noms lha de conixer el propi usuari. s molt important que la contrasenya que utilitzam sigui segura, per aquest motiu no conv utilitzar una contrasenya molt evident i que altres persones poguessin esbrinar fcilment. s convenient que la contrasenya tengui ms de 8 carcters i que combini lletres (majscules i minscules) i nmeros. I s recomanable utilitzar diferents contrasenyes per a diferents comptes o serveis que utilitzem.

5. Actuacions a les diferents xarxes socials

Save the Children, mitjanant la seva plataforma web www.deaquinopasas.org publica diversos recursos, vdeos i en general consells sobre la seguretat a les xarxes socials i el bon s daquestes. Alguns daquest recursos sn: Manten las distancias. Cuidado con... : un seguit de consells sobre els amics a

la xarxa, la seguretat, les fotografies i videos, de qu thas de protegir, les dades personals, etc. Problemas?: un petit apartat on tindiquen com ho has de fer si tinteressa fer

una denncia. Tenemos derechos A ms duna pgina sencera dedicada al ciberbulling, que es pot trobar al cant superior dret. Save the Children, fa les segents recomanacions pel que fa a les diferents xarxes socials: Facebook: 1. Controla els teus continguts i etiquetes.

Es pot fer accedint a la configuraci de la privacitat de Facebook (a dalt a la dreta). Des dall es poden modificar : La privacitat general del compte: o Nom i nom dusuari. o Correu electrnic de lusuari. o Contrassenya o Xarxes o Idioma Seguretat: o Es pot activar la navegaci segura.

o Notificacions en iniciar sessi o Aprovacions de l inici de sessi o Activar el generador de cdis. o Contrasenya daplicaci o Contactes de confiana o Dispositius reconeguts o Sessions actives La privacitat o qui pot veure el que es pblica o qui pot contactar amb tu o qui pot cercar-te per facebook Biografia i etiquetes: o Qui pot afegir contingut a la teva biografia. o Qui pot veure el contingut de la biografia. o Com es poden gestionar les etiquetes que altres usuaris fan de tu i les suggerncies detiquetes. Bloquejos: o Bloquejar usuaris o Bloquejar invitacions a jocs o Bloquejar aplicacions 2. Aconsellen que es revisi la configuraci de les aplicacions, ja que Facebook comparteix la informaci de lusuari amb aquestes. 3. Tamb recomanen que es controlin els seguidors, ja que aquests poden accedir a la informaci pblica dun usuari sense necessitat destablir-se com a amics. 4. Finalment, aconsellen que es tingui consciencia sobre les publicacions del lloc on un es troba, ja que Facebook ofereix lopci de publicar on es troba lusuari quan publica una renovaci destat o penja una fotografia. Aquesta opci es pot desactivar i a ms, tamb es pot controlar quant un altre usuari ha fet una publicaci on apareixes i en la qual apareix el lloc.

Twitter: Save the Children recomana que en crear un compte a Twitter, es procuri crear una clau daccs segura, amb un mnim de 6 dgits, intercalant lletres amb nmeros. Tamb indica que Twitter, per defecte, en crear un compte aquest s de visi pblica i recomanen canviar-ne la configuraci a la seva forma privada. Daquesta manera, noms els seguidors podran veure els missatges publicats. Per fer aix, noms cal anar a la Configuraci del compte, seleccionar lopci de Privacitat i guardar. A ms, informen de que si es desitja bloquejar a algun usuari, s suficient amb visitar el compte de lusuari en qesti, i clicar sobre lopci Bloquejar a @nom de lusuari que es troba just a sota del nom de lusuari. I si es desitja desbloquejar a alg, ser suficient amb tornar a clicar el mateix bot. Tuenti Pel que fa a aquesta xarxa social, Save the Children fa aquestes recomanacions: Controlar la informaci que poden veure els teus amics:

Per fer-ho, basta amb clicar sobre la fletxa de la vora del nom dusuari (a dalt a la dreta), seleccionar Preferncies i all clicar sobre lopci Privacitat que apareixer a la llista dopcions de lesquerra. Un cop sha accedit a la configuraci de la privacitat de Tuenti, es poden activar i desactivar diferents opcions per tal de triar qui pot veure o La teva informaci personal. o Qui et pot enviar missatges privats. o Qui et pot cercar i trobar a Tuenti.

Bloquejar usuaris i fotografies

Al mateix apartat de configuraci de la privacitat, tamb explica com pots fer-ho per bloquejar algun usuari (si no tinteressa que vegi el teu Tuenti), fotografies (si no vols que set torni a etiquetar en una fotografia concreta) o invitacions (per a que no et puguin tornar a enviar una invitaci). Flickr Save the Children comenta que aquesta xarxa social s oberta per defecte, per la qual cosa, s la ms exposta de totes. Aqu la privacitat de les fotografies, les publicacions, etc, depenen nicament de lusuari i de la configuraci de privacitat que esculli. Qu recomana Save the Children al respecte? Editar la privacitat de les fotografies, per tal de que noms els usuaris que tu vulguis les puguin veure, compartir, imprimir, etiquetar-te o descarregar. Modificar la configuraci de privacitatr del compte per a que noms aquells usuaris que escullis puguin veure les teves fotografies o perfil (amb opci docultar-los a les recerques pbliques), y atorgar permisos de visionat a persones concretes afegint la seva direcci de correu electrnic, nom dusuari o cuitat en la que es troben. Tamb es pot incloure un nivell de seguretat per qualificar el tipus de contingut que es penja a la galeria de Flickr, i restringir comentaris, etiquetes i notes de les fotografies.

6. Actuaci dels pares davant ls responsable i segur dinternet

L Instituto Nacional de Tecnologas de la Informacin, que a falta de legislaci especfica hauria de marcar les pautes de seguretat a la xarxa, en la seva publicaci Gua de actuacin contra el ciberacoso. Padres y educadores. Ens presenta la prevenci davant els possibles problemes que es puguin derivar de ls dinternet pels menors com a un treball des de dos mbits: El conductual i, El tecnolgic, Des duna labor conjunta entre pares i educadors. Des del punt de vista conductual sha de tenir en compte: Que hi hagin nivells adequats de comunicaci intrafamiliar construts des dels inicis de la relaci familiar perqu hi hagi bons i consolidats canals de comunicaci. La capacitaci i la conscienciaci de la famlia amb respecte a ls de les eines telemtiques, els seus beneficis i dificultats. Segons el nostre parer sestableix aqu un jaciment clar de projectes de capacitaci per a famlies Treball de lempatia cap a les vctimes dassetjament a la xarxa, per tal de prevenir situacions de violncia i/o allament dels menors. Ensenyar als nins a discernir entre la informaci creble i la que no ho s, com a receptors dinformaci, i com a emissors quina informaci es comparteix, coneixent els riscos en quant a la privacitat. Fomentar el model collaboratiu de resoluci de problemes entre la famlia i lescola, aix com a lexistncia dun model restauratiu que relegui els models erronis de resoluci basats en la venjana i el foment de la violncia. Posar en coneixement de la famlia, menors i escola que davant la provocaci shan de posar en contacte amb el cossos de seguretat.

En quant a lmbit tecnolgic, les lnies que es destaquen des de la Guia de lINTECO sn: Educar en el funcionament tcnic: o Donar a conixer els riscos a nivell i les eines : antivirus,.. o Donar a conixer hbits segurs: pgines fiables, contrasenyes,... Posar horaris per evitar la possible dependncia aix com utilitzar un espai com per a ubicar lordinador, per tal de: o No limitar la comunicaci amb la resta de la famlia. o Que la ubicaci i lmbit pblic faci de lmit per a la visita a pgines no recomanables. Els pares han de ser crtics amb les pgines i continguts que visualitzen els seus fills.

A ms pensam que, les diferents pgines i xarxes socials faciliten aquesta tasca marcant les edats idnies per a la seva utilitzaci. Cada vegada ms els pares cauen en la pressi de grup que fins fa poc era una caracterstica del perode adolescent, i el rompre les normes a nivell dInternet s el com, ens trobam amb menors de 6, 7, 8... anys amb perfils a tuenti, facebook, etc, quan ledat es limita als 14 anys. Els pares han de marcar la importncia de complir normes, essent ells els que les boten, perdent autoritat alhora de limitar-les a altres mbits. Hem trobat diferents treballs a nivell dadministraci pblica formant sobre les Noves Tecnologies i tot el que impliquen a nivell social, escolar i familiar: El Libro Blanco para el uso seguro y educativo de las nuevas tecnologias de la Delegacin provincial de la Consejeria de Educacin de Mlaga i la Junta de Personal Docente de niveles no universitarios de la Junta de Andalucia, que ens presenta de forma molt propera les pautes a tenir en compte a nivell familiar quant a les Noves Tecnologies, a partir de dos principis bsics:

 Confiana de les famlies en els centres i el professorat i informar conductes sospistoses, a ms, creim convenient que aquesta comunicaci ha de sser fluda i no noms pel caire de conductes sospitoses sin per coordinar pautes, hbits i normes comuns. A ms, tamb des del nostre punt de vista i plasmant el que ja sest fent als instituts de secundria, els mestres i professor han de fer partcips als pares de les normes que regeixen les escoles per qu tenguin coneixement del que sn faltes i que implica, perqu tamb des de la famlia es treballin les conseqncies de les males actuacions no noms fsiques sin tamb a travs dInternet. Sha de propiciar un ambient familiar de comunicaci, confiana i llibertat. El decleg de bones prctiques per a la famlia que ens presenten des de la Junta dAndalusia dna les segents recomanacions: 1. Xerrar sempre amb als fills i filles sobre el que fan i troben a Internet. 2. Acordar amb els fills que mai facilitin informaci personal familiar: edat, direcci, DNI, telfon, la seva imatge en fotografia o vdeo, etc. 3. Anar alerta amb le-mail i els arxius adjunts, quan no coneix qui lenvia, ja que podrien contenir virus. Mai obrir correus sospitosos. 4. Mostrar-se interessat per les amistats que els seus fills i filles fan en lnia, especialment en els xats, de missatgeria instantnia i xarxes socials 5. Animar als fills i filles per a que els informin de tot el que els faci sentir incmodes, els desagradi o ofengui, o del que faci referncia als riscs d'Internet. 6. Evitar pgines amb continguts nocius o falsos. Sha de saber discernir entre la informaci vertadera i els rumors sense cap bases. 7. Mantenir sempre contacte amb el Centre Educatiu amb ls que fan els fills i filles dInternet. 8. No culpabilitzar als fills i filles del que passa a Intenet, no sha de ser alarmista. 9. Acordar un temps per a que els fills i filles facin s dIntenet, valorar segons ledat la seva idonetat.

7. Recomanacions per a docents:

- Dins laula. Les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) sn ja ds com entre la poblaci. Per aix s molt important que el professorat es formi en el seu s i prengui consciencia dels mltiples avantatges que aquestes poden oferir, com per exemple una major facilitat daccs a la informaci, loferta de la possibilitat de collaborar amb persones darreu del mn, compartir coneixements, o b que pot ser una eina que faciliti la comunicaci o senzillament, una font de diversi tant individual, com entre amics, com tamb en famlia. A banda daix, les TIC tamb poden representar una srie dinconvenients si sen fa un s incorrecte. Per tant, s molt important que els docents, des del centre, treballin conjuntament amb pares i alumnes per tal dintentar que els joves aprenguin a emprar aquestes eines correctament. Una de les eines que pot emprar el centre s lelaboraci, difusi i aplicaci duna normativa ds de les aules dinformtica. Eduteka (2009) indica que: Un reglament d's s una manera efectiva de blindar la infraestructura en TIC d'una Instituci Educativa d'usos illegtims, inadequats o destructius. Indica clarament a tots els usuaris les conductes permeses i les inadequades, estableix les causals de sanci i el tipus de sancions per les faltes comeses. Creim que s important tenir un document daquest tipus, on les normes, dret s i deures dels usuaris quedin reflectits de manera escrita. Shauria de procurar que la seva redacci sigui clara i sobretot que no doni lloc a diferents interpretacions, que no hi tingui cabuda lambigitat. Daquesta manera, generar menys dubtes i els que puguin sorgir seran ms senzills daclarir. A ms s molt important que en cas dincompliment

daquest reglament no es pugui allegar desconeixena del propi document (encara que la desconeixena de la normativa no neximeix del seu compliment). Per aq uest motiu s molt important fer-ne difusi i explicaci a tot lalumnat. La difusi daquest document s tasca del professorat. Clar est que sha de donar a conixer a les classes d'informtica; per tamb seria interessant que a els professors d'Educaci per a la Ciutadania en fessin difusi i expliquessin la normativa del centre relacionant-la amb la legislaci vigent, per a que a els alumnes prenguin conscincia de manera activa de quines accions s permeten i quines no, segons la Llei, i que coneguin tamb els conseqncies que comporta el seu incompliment. Que prenguin conscincia que el ciberassetjament, la suplantaci d'identitat, el sexting, etc. sn Delictes penats per Llei. Eduteca (2009) diu que: [...] Aquesta s una bona oportunitat per equiparar el reglament d's de les Aules d'Informtica amb algunes de les lleis nacionals vigents. D'aquesta manera, els estudiants trobaran que tant reglaments com lleis sn regles que ens permeten viure en comunitat ja que indiquen clarament a cadascun dels seus membres quins sn els seus deures i els seus drets; addicionalment, estableix els cstigs que s'apliquen per no acatar les regles establertes. Nosaltres estem dacord amb aquesta afirmaci. Consideram que s interessant comparar el reglament del centre escolar, amb les lleis i normatives de caire ms global i que daquesta manera els nins i nines prenguin conscincia de la seva importncia, tant dins com fora del centre. A ms daix, a www.eduteka.org/ReglamentoInformatica.php shi pot trobar un model de normativa ds de laula dinformtica, on explica en diversos captols i articles la definici dusuari i aula dinformtica, les normes de les aules dinformtica, els drets i deures dels usuaris, servei de prstec dequips, motius de sanci i les possibles sancions.

- Formaci de pares i menors: Pares: s recomanable fer com a mnim un taller durant el curs escolar amb els pares, per tal dapropar-los a les TIC, conscienciar-los dels seus beneficis per tamb dels seus inconvenients. Fer-los veure que poden ser una eina molt til per reforar els vincles familiars (les TIC poden ser objecte doci familiar, per amb un mnim de coneixements tamb poden ajudar als seus fills en la recerca dinformaci, algunes tasques de lescola, etc.) Tamb conv que prenguin consciencia dels posibles perills als quals es troven exposats els seus fills si naveguen per la xarxa sense cap tipus de control, daqu la importancia dactivar el control parental. Segukids, defineix el control parental com: "Es diu Control Parental a qualsevol eina que permeti als pares controlar i / o limitar el contingut que un menor pot utilitzar en l'ordinador o accedint a Internet." Per no s suficient amb aix, per tant, seria apropiat introduir una srie de consells per als pares en referncia a aquest. Lordinador ha destar situat en una zona de pas i mot millor si sestableixen

horaris per al seu s. Intentar conixer amb qui es relacionen els nins/es a travs de la xarxa. Evitar que proporcionin informaci personal i controlar especialment ls de les

cmeres web. Parlar habitualment amb els fills, aconsellar-los, fer-lis entendre els perills que

poden crrer, explicar-los que est b i que no. Pot ser molt profits en aquest sentit, la creaci dun contracte familiar per a ls de les TIC.

Segukids proposa: Una idea s redactar un contracte de codi de conducta que tots acceptin seguir. Pots crear un contracte diferent per a cada nen de la famlia amb regles d's d'Internet definides de forma adequada per edat. Tots han de signar el contracte per demostrar que comprenen les regles i que accepten seguir quan estiguin en lnia. Quan tots els membres de la famlia acceptin les condicions i signin el contracte d's d'Internet familiar, pots col locar els contractes a prop de cada equip de casa com a recordatori d'aquestes regles.

A ms daquestes xerrades taller, es podrien proporcionar cursets prctics dinformtica per als pares, per tal de donar-los a coneixer de primera m les mltiples possibilitats que ofereix internet, i les eines que poden emprar per protegir els seus fills dels perills daquest. Per acabar, tamb s important proporcionar als pares les adreces web i els telfons de les autoritats per tal de poder denunciar delictes informtics en cas de que fos necessri. Menors: s molt important que els nins/es aprenguin a ser crtics amb la informaci que troben per internet, digual manera que ho han de ser amb la gent que poden trobar -se per les xarxes socials o els xats. No tota la informaci s bona i algunes persones sn malintencionades. s recomanable fer xerrades i tallers al centre educatiu sobre ls responsable i segur dinternet; sobre els possibles perills que suposa (ciberbulling, sexting, suplantaci didentitat, grooming, phishing...) i com prevenir-sen o com actuar en cas de trobar-se en una situaci aix. Seria interessant que almenys alguna daquestes xerrades o activitats les fessin persones especialitzades en la materia.

Save

the

Children,

la

seva

pgina

http://www.savethechildren.es/acoso-

escolar/videos.php , proposa un exemple dactivitat didctica: la realitzaci de videos sobre ciberbullying per tal de que els menors empatitzin amb les vctimes i prenguin conscincia de que les accions que es fan per internet sn molt reals, que no s un joc. Save the Children, explica: Ning millor que els propis nins i nines per explicar en que consisteix lassetjament escolar

8. Context espanyol
El passat 5 de desembre el Consell de Seguretat Nacional ha aprovat lEstratgia de Ciberseguretat, que pretn respondre a les amenaces o agressions que poden afectar al ciberespai, a la seguretat nacional. Drets del menor Ley Orgnica 1/1982, de 5 de mayo, de Proteccin civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen. Ley Orgnica 10/1995, de 23 de noviembre, del Cdigo Penal Ley Orgnica 1/1996, de 15 de enero, de Proteccin jurdica del menor, de modificacin parcial del Cdigo Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil. Ley Orgnica 15/1999, de 13 de diciembre, de proteccin de datos de carcter personal Ley Orgnica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la responsabilidad penal del menor Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin Ley de Enjuiciamiento Criminal, promulgada por Real Decreto de 14 de septiembre de 1982 Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la Sociedad de la Informacin y de comercio electrnico Real Decreto 1720/2007, de 11 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley Orgnica 15/1999, de 13 de diciembre, de proteccin de datos de carcter personal Pla estratgic dinfncia i adolescncia 2013-2016

9. Intervencions davant dels menors

Context autonmic: Govern Balear: ISPIB ( Institut de Seguretat Pblica de les Illes Balears) Policies Tutors: Programa SEMPRE SEGURS! ISPIB: Institut de seguretat pblica de les Illes Balears (extret de www.caib.es) L Institut de Seguretat Pblica de les Illes Balears ha dactuar com a rgan de suport de la Direcci General dInterior amb la missi especfica dimpulsar la millora de la seguretat pblica a les Illes Balears, vers la coordinaci i la integraci de les policies locals en un projecte com, i impulsar el desplegament de l'article 33 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. El Programa de Policies Tutors subica dins aquest Institut: El policia tutor s un membre de la Policia Local amb formaci especfica, especialitzat a cooperar en la resoluci de conflictes en lentorn escolar. El policia local dedicat a aquesta tasca collabora amb el mn educatiu i amb els professionals dafers socials, sense perdre la seva condici dagent de lautoritat. El seu mbit dactuaci amb menors semmarca en: lentorn de les escoles els espais pblics, locals i establiments pblics les noves tecnologies La seva feina consisteix en: Treballar contra labsentisme escolar Intervenir davant situacions de menors sense escolaritzar Vigilar lexterior dels centres educatius Assessorar davant incidents de vandalisme i danys a les installacions escolars Collaborar en la resoluci de conflictes en lmbit escolar a petici dels centres Vetllar per eliminar el trfic, consum o tinena de substncies illegals tant a les escoles com en el seu entorn

 Lluitar contra el consum de tabac a les escoles Fer reunions peridiques amb els equips directius dels centres educatius Vigilar les conductes de risc, en especial lassetjament escolar i els abusos sexuals a menors Millorar la seguretat viria a les zones escolars Participar en activitats deducaci viria Millorar el medi ambient Impartir xerrades informatives, preventives i orientatives sobre temes dinters, com Internet o legislaci, adreades a pares i alumnes Collaborar als centres escolars en laplicaci de manuals dautoprotecci escolar, especialment en les evacuacions dels centres. En data 17/04/2013 el Govern Balear a la seva web presenta la notcia: Els policies tutors faran una campanya entre els escolars de les illes per prevenir riscs en l's de les xarxes socials i Internet, programa ubicat en el projecte de Formaci vial que ja es duia a terme Sempre segurs! habilitant un perfil a facebook i twiter per canalitzar tota la informaci. Analitzant Covas (2010). El programa del policia tutor

http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/6276/01220113011795.pdf?se quence=1 es voldrien fer una srie de reflexions: 1. Es fa referncia a la llei penal del menor (5/2000) des dun punt de vista restrictiu quan al fonament de la llei sexplica que s una llei eminentment educativa, ms que restrictiva, el que fa que sigui una incoherncia que el policia local faci tasques de prevenci primria quan la seva actuaci subica a una prevenci secundria. 2. La tasca encomanada al policia tutor era desenvolupada per leducador de carrer, se li donen tasques al policia (funci restrictiva) davant de les de l'educador social (educatives), ms per un caire econmic que educatiu, sempre sn valoracions des del nostre punt de vista. 3. Crida l'atenci que sigui des de la Direcci General d'Interior que es desenvolupa aquesta tasta (on s'ubica reforma) i no des d'educaci.

4. Es fan xerrades sobre Internet segur, per no es planteja una formaci ms mplia i especfica, tamb en valors, cap a tots els mbits de leducaci: docents, pares i alumnes. Quan des del nostre plantejament subicaria com a una assignatura transversal. 5. Es fa referncia al seu Facebook a la presentaci de lAnuari de leducaci de les Illes Balears 2013

(http://dpde.uib.es/digitalAssets/255/255171_anuari2013.pdf), la qual cosa ens va cridar latenci, analitzant dit Anuari no es fa referncia al Policia tutor. 6. A altres comunitats autnomes ja hi ha molta feina feta al respecte, ubicant la tasca de formaci i estudi en quant al treball amb menors en noves tecnologies en les conselleries deducaci, crida latenci, repetim que a les Illes Balears subiqui a un cos de seguretat pblica.

10. On acudir per a denunciar: extret de Mifsud Taln, E. (n.d.). Buenas

prcticas TIC. Generalitat Valenciana ANAR: 900202010 ISPIB: Institut de seguretat pblica de les Illes Balears Policies tutors http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=151&cont=52564 Facebook: Policias tutores de las Illes Balears

Twiter: @policiatutorIB

www.protegeles.com
Grupo de Delitos Telemticos de la Guardia Civil: https://www.gdt.guardiacivil.es/webgdt/home_alerta.php

Brigada de Investigacin Tecnolgica de la Polica Nacional: http://www.policia.es/org_central/judicial/udef/bit_alertas.html

denuncias.pornografia.infantil@policia.es
Agencia de Proteccin de Datos: http://www.agpd.es

INTECO: http://www.inteco.es

Oficina de Seguridad del Internauta: http://www.osi.es

Chaval.es: http://www.chaval.es

Denuncia en las redes sociales:

https://www.osi.es/es/teayudamos/denunciarsuplantacion-identidad

Facebook: http://es.facebook.com/safety/

Fundacin Alia2: http://www.alia2.org

Google: http://www.google.es/intl/es/goodtoknow/familysafety/

Pantallas Amigas: http://www.pantallasamigas.net

Protgeles: http://www.protegeles.com

TUENTI: http://www.tuenti.com/privacidad

11. Bibliografia
lvarez, E., De la Fuente, S., Garca, L., Gutirrez, C., Prez, P. (2011). Resum de la Guia dintroducci al Web 2.0: aspectes de privacitat i seguretat a les plataformes collaboratives. Resum de la Guia dintroducci al Web 2.0. Observatori de la Seguretat de la Informaci. INTECO Andalucia, J. de; D. P. D. L. C. D. E. E. M. Libro blanco para el uso educativo de internet. Recuperat el 7 de desembre de 2013, de

http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/Delegaciones/Malaga/NO TICIAS/protocolo_junta_personal/1255088884454_protocolo_junta_personal.pdf Bartrina, M.J. (2012) Anlisi i abordatge de lassetjament entre iguals mitjanant ls de les noves tecnologies. Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia. Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada Casado, M.A., Garitaonandia, C., Garmendia, M., Martnez, G. (2012). Els menors a internet. Usos i seguretat des duna perspectiva europea. Quaderns del CAC 38, vol. XV (1) juny 2012 (37-44) Educastur. (n.d.). Educastur. Retrieved Desembre 30, 2013, de

http://www.educastur.es/index.php?option=com_content&task=view&id=1187&Ite mid=202

Eduteka (n.d.). Reglamento uso Sala de Informtca. Retrieved Desembre 31, 2013, de http://www.eduteka.org/ReglamentoInformatica.php

El Ciber-Bullying. (n.d.). Internet Sin Acoso. Retrieved Desembre 30, 2013, de http://www.internetsinacoso.com/ciber-bullying.php

El control parental per a la utilitzaci d'internet. (n.d.). Xarxanet. Retrieved December 30, 2013, de http://xarxanet.org/informatic/recursos/el-control-parental-la-

utilitzacio-dinternet Femenia, R. C. (2011). El Programa de policia tutor a les Illes Balears.. Anuari de l'educaci de les Illes Balears. Palma (pp. 236-256). Recuperat el 2 de desembre de 2013, en

http://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/6276/01220113011795. pdf?sequence=1 Garca Lpez, J. C. (2010). Sense titol. Recuperat el 2 de desembre de 2013, de http://www.eduteka.org/modulos/8/244/1152/1 INTECO. (n.d.). Guia de prevencin contra el ciberacoso. Padres y educadores. Recuperat el 7 de desembre de 2013, de

http://menores.osi.es/sites/default/files/Guia_lucha_ciberacoso_menores_osi.pdf INTECO - INTECO-CERT, Proteccin, Recomendaciones, Suplantacin de identidad. (n.d.). INTECO - INTECO-CERT, Proteccin, Recomendaciones, Suplantacin de identidad. Retrieved Desembre 30, 2013, de

http://cert.inteco.es/Proteccion/Recomendaciones/suplantacion_identidad Las tecnologas de la informacin y la comunicacin (TIC) y los adolescentes. Algunos datos.. (n.d.). Las tecnologas de la informacin y la comunicacin (TIC) y los adolescentes. Algunos datos.. Retrieved December 30, 2013, from

http://www.oei.es/valores2/monografias/monografia05/reflexion05.htm March, M. X., et al. (2013). Anuari de leducaci de les Illes Balears 2013. Fundaci Guillem Cifre de Colonya. En http://www.uib.es/digitalAssets/254/254424_2anuari2013.pdf

Menors a la Xarxa. Un joc de NENS? Panda Security. (n.d.). Menors a la Xarxa. Un joc de NENS? Panda Security. Retrieved December 30, 2013, from

http://www.pandasecurity.com/spain/about/social-responsibility/childreninternet/catalan/ Mifsud Taln, E. (n.d.). Buenas prcticas TIC. Generalitat Valenciana. Recuperat el 8 de desembre de 2013, de

http://www.cece.gva.es/dgite/docs/Buenas_Prac_Tic.pdf Papeles del Psiclogo. (n.d.). Papeles del Psiclogo. Retrieved December 30, 2013, from http://www.papelesdelpsicologo.es/vernumero.asp?id=1503

Posada Prieto, F. (2013). Internet seguro. Recuperat el 8 de desembre de 2013, de http://canaltic.com/internetseguro/memoria.html Save the Children. De aqu no pasas. Recuperado el 4 de Diciembre de 2013, de http://www.deaquinopasas.org/ Save the children (n.d.). El acoso es violencia. Acoso escolar. Retrieved December 31, 2013, from http://www.savethechildren.es/acoso-

escolar/home.php?ref=deaquinopasas Segukids (n.d.). Contrato familiar. Retrieved December 31, 2013, from http://www.segukids.org/padres/contrato-familiar.html SeguKids (n.d.). Control parental. Retrieved December 31, 2013, from http://www.segukids.org/padres/control-parental.html

Smith, P.K.; Mahdavi, J., Carvalho, C i Tippett, N. (2006), An investigation into cyberbullying, its forms, awareness and impact, and the relationship between age and gender in cyberbullying. A Report to the Anti-Bullying Alliance.

. (n.d.). Sexting: un nuevo riesgo legal y personal para los menores que utilizan telfonos mviles o celulares. Retrieved December 30, 2013, from

http://www.sexting.es Que no te la den: helpline para la prevencin del grooming o el acoso sexual. (n.d.). Grooming o Acoso Sexual en Internet, Helpline para su prevencin. Retrieved December 30, 2013, from http://www.quenoteladen.es Virtual de Educacin Digital. (n.d.). Prdida de privacidad en internet. YouTube. Retrieved December 30, 2013, from

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=e5lQts_TkXI